Previsió del cap de setmana, noves restriccions Covid i 14F; parella com a sistema i rutes a cavall de Mongòlia al Far West

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs bé, ja sabeu que això és la plaça Mireia i que fins les 7 de la tarda serem aquí acompanyant-vos i proporcionant-vos nous espais amb nous col·laboradors. De fet, avui també estem d'estrena. Així que amb aquest tema de fons de MGMT Kids, us comento el sumari pel programa d'avui. Començarem amb el repàs de la previsió del temps amb el Carles Rius. I també us recordo que si voleu trobar la informació al Twitter ho podeu fer amb l'etiqueta o el hashtag, que és el mateix, Meteo Sant Just. A part, també ens podeu trobar al Twitter com a roba pel a guió baix Mireia. Doncs bé, totes les publicacions que fem referent a aquest espai les podeu trobar amb aquesta etiqueta. Parlarem amb el Carles de la previsió del temps de cara al cap de setmana, sobretot i també dels primers dies de la propera setmana. Seguirem amb el repàs de l'actualitat política, també l'actualitat del Covid-19, de la Covid-19 amb el Joel Reguant, passant, per exemple, per aquest lleugerament de les restriccions de la Covid. Sembla que a partir del proper 8 de febrer tindrem, entre d'altres, per exemple, dues hores més per gaudir de la restauració o també dels equipaments esportius, entre d'altres temes. Parlarem també de l'evolució de les eleccions al Parlament de Catalunya el pròxim 14 de febrer. Això està aquí a la vora. Parlarem també de la situació de les meses electorals i d'aquestes persones que potser els ha tocat ser suplents i potser, després de veure aquestes 9.000 persones que els tocaven a mesa i que han renunciat a la seva posició, diguéssim, doncs bé, què passarà amb aquestes persones? I parlarem també, per acabar, del cas del Partit Popular i també aquesta desvinculació del passat del PP que estan fent tots els seus exmembres. A la segona hora és quan inaugurarem aquest nou espai amb la Gemma Rodríguez. Ella condueix, de fet, a Pedres, a la Teràpia Pedres, que es diu, la podeu trobar al carrer Bona Vista i també podeu anar al web pedres.es per buscar més informació, si voleu. No sé si recordareu, fa ja un parell de mesos, crec que vam entrevistar-la aquí al programa, doncs bé, li va agradar tant també, i ens va agradar tant el seu espai, que a partir d'avui iniciem aquest nou cicle amb ella, aquesta nova col·laboració que digui, dins d'aquest espai que li hem posat com a nom, converses terapèutiques, aquí a la plaça Mireia, com dèiem, la Gemma Rodríguez, que ella és terapeuta i fundadora d'aquest Pedres. Avui parlarem de la parella com a sistema, les etapes del cicle vital a les famílies també, o les dificultats de la vida de parella. i no oblideu, sobretot, important, que ens donarà uns deures, unes tasques terapèutiques que podem fer a casa i que de ben segur que ens poden servir de segur com a ajuda. I acabarem parlant de viatges amb l'Anna Rovira. Si fa unes setmanes amb ella, de fet l'Anna ens explicava com viatjar amb gossos, avui ho fem sobre un cavall, però no vol dir que ens anem de viatge amb cavall, tot i que més o menys, el que ens explicarà l'Anna avui serà rutes per fer amb cavall per descobrir indrets d'una forma diferent. I de nou, comentar-vos que aquest tema per descobrir aquests nous indrets ha sorgit dels seus seguidors d'Instagram, a través dels quals normalment els hi pregunta quins temes els sembla que poden ser interessants per parlar aquí al programa, així que es veu que una o dues persones li han comentat que o bé tenen cavall o els agrada muntar cavall. Volien conèixer aquestes rutes que ens farà descobrir l'Anna davant d'un cavall. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú parque està davant. No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. La colla pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverd. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encuentres mal o algo? Socorro! Socorro! 17 i 17 d'aquesta tarda de divendres 5 de febrer. En aquest Dancing Queen d'Ava, obrim l'espai del temps. Tenim el Carles també a l'estudi de Ràdio Desverd. Carles, bona tarda. Molt bona tarda, què tal? Molt bona tarda, benvingut al programa de nou, amb aquest Ava, de fons, que crec que és un bon tema per començar el cap de setmana, si més no. Oh, i tant que sí, el Dancing Queen, tot un clàssic. Alguna punt musical sobre aquest tema? Bé, els Ava dels anys 70 van ser la bomba, a principis dels 80 també. Una llàstima que pleguessin, es va separar una de les veus principals, la Anika, o algun nom me'n recordo, li va agafar un rampell i va dir doncs prou, ja en tinc prou d'això. Em sembla que tenien tants canès. Es va comprar una illa i tot. Em sembla que amb la mateixa Suècia es va comprar... Bé, vivia ella sola en una illa, es va tancar allà, tampoc no se l'ha vist massa. I sí que els àvaven l'Agneta, si no recordo malament, em sembla, no me'n recordo com es deia, aquella sí que... No, la Frida. Frida es deia la que era més morena. Aquesta va fer carrera als anys 80 amb algunes cançons així en pla en disco, però bàsicament van plegar cap al 85-86, que em sembla que és el... O abans, eh? El Super Trooper, que és... Oh, sí, gran tema també. M'ha gastat aquest perquè em semblava que era una de les més... Una de les cançons més emblemàtiques, eh? No, no, sí, sí. Parlo de Super Trooper, sí, hi havia una cançó que es deia així també, però va ser l'últim àlbum, que era com un comiat, no? Que hi havia la cançó aquella del Thank You For The Music, que van ser... Oh, també, també. Que el que va ser és un homenatge a tota la gent que els havia seguit durant la seva carrera artística. Van començar guanyant un festival d'Eurovisió amb aquella cançó clàssica allà al Waterloo, que sona a tot arreu quan hi ha una miqueta de festa i la gent va una mica doblar. Sí. Quan anàvem a festes, quan ens ho passàvem, bé, sense mascareta... Aquella cosa que potser hi ha gent que no sap el que és. Quan ballàvem, quan disfrutàvem... D'aquí uns quants anys se'ls haurà d'explicar a la gent. Tot han passat. Abans anàvem a la discoteca i estàvem tots allà junts i apretats als concerts. Doncs bé, els dava realment han passat una miqueta amb aquestes dos pel·lícules que s'han fet de la... dels... que tot eren el Mamma Mia. Ah, els musicals aquests. Els musicals aquests que s'han fet. Ah, sí, el Mamma Mia. Certo, n'han fet dues. I llavors amb això també han reflotat una miqueta, però vaja. Una curiositat del Zava. A veure. Que realment era... Va ser una cosa complicada. En Meryl Streep, per cert, que no em sonava. La manta Sheffield? Sheffield? Sí. I la gran Meryl Streep, que també fa un paperàs, té una veuassa i té un tipàs que ha parlat que té. Escolta, està espectacular aquesta dona. Doncs el Zava, la curiositat que tenien és que no hi havia cap cançó de la seva discografia que acabés de cop, amb un pim, plan, plum. Saps? Allò que acabés, allò, la cançó... Sempre acabava amb un feidaut, molt a poc a poc i tal. No són els únics que ho feien, no entenc? O van ser com pioners? No, però ells no en tenien cap. O sigui, la curiositat era aquesta. Allò d'acabar amb un i ja està, no? I quan van començar a fer els musicals, primer van ser... abans de les pel·lícules van fer musicals d'Ava al teatre i que es van estrenar i van fer gires per arreu del món, doncs els costava molt poder acabar les cançons perquè acabà amb un feidaute de les cançons i es van tenir que reprogramar... En directe, com ho feien, no? Clar, llavors no podíem fer un feidaute quan acabava una cançó, sinó que van... S'allunyaven del micròfon? No, no, els mateixos compositors el que van fer és posar-li final a moltes de les cançons que sortien en aquests musicals i que després van sortir a les pel·lícules, no? O sigui, que és una curiositat que tenen els Ava que es va haver de modificar, es va haver de modificar, doncs, una miqueta aquestes... tota la seva discografia. Home, havia de sonar, no? Ara l'has mencionat, aquesta Super Trooper, aquesta és una de les grans cançons. Crec que avui serà programa dedicat a Ava, eh? En seriós? Molt bé. Mira, sí, ho acabem de decidir ara mateix. Així anem, aquí al programa. Doncs no li faràs mal a ningú perquè realment són cançons precioses. Segur que no, segur que no. Carles, perdona, digues. No, no, aquesta és una de les cançons que sonaven a l'últim àlbum que era l'àlbum de Comiat, no? I que realment no va defraudar sinó que l'últim àlbum també va ser espectacular. Va deixar a dalt, no? El llistó, que s'acostuma a dir. No, que anava a dir, Carles, anem a parlar també del que ens ocupa a part de la música que també ens encanta conèixer aquestes parts musicals de les cançons que sonen. Anem a parlar del temps, un temps que aquesta setmana ha estat realment espectacularment positiu, no? Per poder estar a l'aire lliure, temperatures molt agradables. Avui s'ha anat quedant una mica més, com es diu, rúfol, eh? Rúfol, molt bé. amb aquesta boira que ja venia d'ahir i sembla que a la tarda no millorarà massa. Tenim posats els ulls amb el cap de setmana. Doncs sí, tenim un petit canvi i diem petit perquè després explicarem que la setmana vinent la cosa es podria arreglar una miqueta més un altre cop. Però sí, sí, realment tenim un parell de dies on la boira, sobretot a comarques centrals, prop del Llobregat, doncs ha estat la gran protagonista. 400-500 metres fa un bon sol, però a tot el que és la plana del Llobregat i aquí ens afecta també a nosaltres una miqueta, doncs hem tingut aquestes boires baixes que ahir els va costar aixecar-se molt, però cap al migdia va poder treure el nas al sol. Al matí també començàvem amb molta boira, avui potser doncs aquesta boira s'ha trencat una miqueta abans i hem tingut més estones de sol al migdia i clar, o sigui, tampoc estem tenint una situació d'un fred rigorós ni un fred normal per l'època, sinó que estem una miqueta per sobre i això quan arribes al migdia i encara et fa solet i estem amb aquesta abonança tèrmica, doncs podem arribar, els dos últims dies hem arribat als 16 graus que és un valor molt agradable, hauríem d'estar a 11 o 12, 16 graus realment està molt bé i el que sí que hem notat una miqueta més aquests dos últims dies és que com que la humitat és molt elevada perquè hi ha aquesta boira, potser sí que la sensació de fred és una miqueta més marcada, tot i que el termòmetre no ho registri o no ho demostri, sí que aquesta humitat al vespre o a primera del matí sí que notes allò de dir ai, que m'està calant els ossos, però tampoc no és un fred rigorós. Ahir aquesta hora estava més o menys a 12, avui estem a 14, o sigui que avui el sol ha pogut escalfar una miqueta més, fruit que s'han obert més s'ha obert més el cel avui al migdia i de cara al cap de setmana doncs se'ns espatlla una miqueta la cosa, serà progressiva però se'ns espatlla, sobretot perquè fa... Què passa amb els caps de setmana, perdó, que talli, què passa amb els caps de setmana que sembla que el temps sàpiga que estem en una època que més val no sortir massa, es porta fatal el temps, val a dir-ho, eh? Sí, realment, si no és el vent és la pluja, si no és el confinament, si no una cosa o l'altra... El vent, el cap de setmana el vent crec que va espatllar molts migdies de restauració, sobretot, no ajuda. No, i a més a més en tornarà a fer de vent, bé, no serà el vent de la setmana passada, evident, però sí que la situació que s'està gestant de cara al cap de setmana sí que ens portarà un vent una miqueta agregalat, que és ben humit de mar cap a terra i que podria portar precipitacions. A hores d'ara, en els últims mapes que han sortit, surten aproximadament cada 6 hores i alguns cada 12 hores, els últims mapes que han sortit a les 12 del migdia no es posen d'acord, o sigui, portem tota la setmana pronosticant un cap de setmana on es confirma més la pluja de diumenge i no pas de dissabte, però els mapes van ballant i a 24 hores d'arribar aquesta pluja doncs encara no es posen massa d'acord. Entón, anem a fer una mitjana d'aquests mapes, però no està massa clara la previsió del cap de setmana. Pel que fa, a demà dissabte tindrem un dia on començarem amb forces núvols, com ha passat aquests darrers dies, com ha passat avui, i a mesura que vagi pensant el dia doncs es podrien anar obrint algunes clarianes, tornarem un altre cop o un migdia força agradable, però demà ja comença a recular una mica el termòmetre. Si avui hem arribat a 16, demà al migdia, tot i que faci una miqueta de solet, doncs podria baixar el termòmetre cap als 14, 13, 14 graus. O sigui, baixa una mica el termòmetre i d'altra banda, alguns dels mapes també ens marquen un matí de dissabte en què podria caure alguna gota. És un dissabte que tindrem una miqueta de tot. Gotes, eh? No estem parlant de pluja important, perquè el que sí que han confirmat els mapes durant la setmana, de cara al cap de setmana, esticàvem al principi de setmana, això ha anat afluixant, ha anat perdent pistonada i realment la pluja que hauria de caure aquest cap de setmana és poqueta. Potser el diumenge caurà una miqueta més, però és molt poca cosa. O sigui que el dissabte a partir de mig matí poden caure algunes gotes, després a la tarda cap al migdia s'obriran moltes clarianes, fins i tot farà un bon sol, tot i així veureu com la temperatura no s'enfila tant com dies enrere, o sigui que ens quedarem amb 13, 14, tot i fer un bon sol, perquè anem notant que hi ha un canvi Ectopascals, que això és uns 1.500 metres d'alçada. Penseu que aquesta setmana hem estat en valors al voltant dels 8, 9 graus positius, hem tingut valors molt agradables en alçada i això es va retirant i va marxant i ens entra una bosseta d'aire fred en alçada que el diumenge ens portaria temperatures sota zero, o sigui que baixarà en alçada, entre 10 i 12 graus. I això aquí com es tradueix? I això es traduirà que si el diumenge plou doncs les temperatures baixaran força. Recordeu, dilluns arribàvem als 21,6, probablement diumenge a la màxima no passi dels 9. Diumenge serà un dia gris, un dia on el matí pot ploure, al mig matí també, cap al migdia i després a la tarda fluixaria una miqueta. Fins i tot alguns mapes s'atreveixen el diumenge a la tarda que tragui el nas al sol. Bueno, hi ha última hora del sol perquè el sol se'n va a les 6 de la tarda, però vaja, que podria traure el nas al sol. Però sí que és cert que entre la matinada de dissabte a diumenge, la nit de dissabte a diumenge i el matí de diumenge és quan tindrem la precipitació més destacada aquí a Sant Jús i ens podrien caure a tot estirar 5 litres per metre quadrat. Clar, aquest aire fred en el sada que ha arribat i després amb la pluja es desplomarà, això provocarà que si durant el dissabte les temperatures van baixant de nit a estar pel cel, quan arribi als 8 o 9 graus aquesta temperatura es mantindrà fixa durant tot el diumenge. O sigui, que estem parlant que la màxima de diumenge seran les mínimes que hem tingut més o menys aquesta setmana. O sigui, que serà un diumenge fred, un altre cop d'hivern, un diumenge gris i a més a més el que parlàvem que entre dissabte i diumenge també podria bufar una miqueta el gregal, el vent del nord-est. Aquest vent podria bufar amb força, això ho farà durant el cap de setmana però hi haurà moments que pararà, o sigui, tampoc no és tot el cap de setmana de vent i és un altre dels ingredients que podria influenciar amb la sensació de fred aquest cap de setmana. Així doncs, dissabte variable amb una miqueta de tot però amb més domini del sol i dels núvols que no pas de la pluja i un diumenge que ja tal com ens aixequem estaria plovent, teòricament, segons diuen els mapes, això pot aguantar fins al migdia, primera de la tarda i després de la tarda doncs la cosa fluixarà. No acabarem de fer net, o sigui, quan acabi el cap de setmana de cara a la setmana vinent el dilluns encara seria un dia variable, les temperatures es recuperen una miqueta, no tindrem el fred del diumenge perquè aquesta bosseta va marxant i potser el dimarts ens cauen quatre gotes però vaja, de cara a la setmana vinent és variable perquè fa el cel, o sigui, tindrem sol i núvols o seran dies espaterrans i la temperatura tampoc té tendència a baixar massa, o sigui que tornaríem a valors de 14, 15, 16 graus, o sigui que torna l'abonança gran part de la setmana vinent amb unes temperatures que estan una miqueta per sobre. No tornarem als 20, 21 o 22 graus però sí que valors com els que hem viscut avui, dijous o dimecres de 15, 16 graus sí que estarien a l'ordre del dia a partir del dimarts de la setmana vinent, o sigui que seguim amb força abonança, no es veu cap fredurada ni cap episodi de pluges destacat ni res de res, o sigui un temps bastant avorrit, tret d'aquest diumenge que ens visita una bosseta d'aire fred en alçada que pot portar precipitacions i que el que farà és dir ei, que encara estem a l'hivern, doncs el diumenge diran encara estem a l'hivern però després seguirem amb temperatures de finals d'hivern, primers de primavera. Doncs vaja, tenim un cop de setmana com deia, que sembla que el temps ens estigui espiant i digui ara sí que vindré a comportar-me d'una forma un poc agradable perquè us quedeu a casa però vaja, és el que tenim, Carles, gràcies per aquesta previsió del temps, ho anirem seguint amb tu ja de cara al pròxim cap de setmana, no, el pròxim dilluns, que vagi bé aquest cap de setmana i dilluns seguim fent aquesta previsió del temps. Perfecte, seguirem atents al cel. Adéu. Que vagi bé, bon cap de setmana. I can still recall our last summer I still see it all Walks along the same Laughing in the rain Our last summer Memories that remain We made our way along the river And we sat down In the grass By the eye of the tower I was so happy We had met It was the age Of no regret Oh, yes Those crazy years Was the time Of the flower power But underneath We had a fear Of flying Of growing old A fear of slowly dying We took a chance Like we were dancing Our last dance I can still recall Our last summer I still see it all In the tourist jam Rather not to die Our last summer Walking hand in hand Where is risk for us Our last summer Morning for us all Living for the day Living for the day Burries far away And now you're working You're a king in a bank A family man A football fan And your name is Harry How dull it seems Are you the hero Are you the hero Of my dreams I can still recall Our last summer I still see it all In the tourist jam In the tourist jam Round and not to die Our last summer Walking hand in hand I can still recall I can still recall All the last summer I still see it all Walks along the sand Laughing in the vein All the last summer Memories that remain Bits Molt més que nits d'electrònica Bits Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit Bits Bits Mister Your eyes are full of hesitation She makes me wonder If you know what you're looking for Oh baby I wanna keep my reputation I'm a sensation You'll try me once You'll make for more Oh yes sir I can boogie But I need a certain song I can boogie Boogie, boogie All night long Yes sir I can boogie If you stay You can't go wrong I can boogie I can boogie Boogie, boogie All night long No sir I don't feel very much like talking No night long No night long No night long You wanna know if I can dance Yes sir Yes sir Yes sir Already told you in the first word And in the course But I will give you one more stand Yes sir Yes sir I can boogie But I need a certain song I can boogie Boogie, boogie All night long Yes sir I can boogie If you stay You can't go wrong I can boogie Boogie, boogie Boogie All night long Yes sir Yes sir I can boogie If you stay You can't go wrong I can boogie Boogie, boogie All night long Boogie, boogie All night long Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona tarda, Joel. Molt bé. Com va per roda de Ter? Bé, a punt d'acabar aquesta limitació de confinament municipal. Contents, eh? Bona notícia, bona notícia. Home, per un poble petit, sí, perquè al final desenganyem-nos, no és el mateix. Vibre en un poble que no una ciutat, que tens de tot. Aquí sí que nosaltres, per dir-ho així, no vull dir que estàvem una mica coixos, que seria la frase, però sí que és veritat que quedàvem altament limitats. Què us permet aquest confinament comarcal a vosaltres? Home, com a mínim podem anar a Vic. Home, com a mínim podem anar a Vic. Home, el lleu, eh? Que també ens queda aquí al voltant. I a mi és Sant Hipòlit, fins i tot. És a dir, sí, que evidentment estic acreditat per anar-hi quan em toca, però quan no em toca, no, per dir-ho així. Llavors, ara, amb aquest nou confinament, i per dir-ho així, Mireia, ja avancem, no?, d'aquests canvis normatius, doncs que el confinament municipal s'acabarà aquest diumenge, per tant, diumenge serà l'últim dia, i el dilluns el confinament passarà a ser comarcal, amb les excepcions que ja coneixeu, eh? Per anar a treballar es pot sortir de la comarca, per motius de causa justificada, causa major, força major, visita al centre hospitalari, tenir cura de familiars dependents, tot això ja sabeu que sí, que són causes que estan establertes, però el confinament passarà a ser comarcal. Clar, per vosaltres, home, sí que canvia... Nosaltres ens podem moure per la zona del Bas Llobregat, per la qual comprensen just que, a veure, Déu n'hi do, és a dir, de poder moure't per ser just, a poder extendre la zona... Déu n'hi do, i a partir d'aquí nosaltres, clar, jo amplio tot Osona, que no és que sigui una comarca petita, per tant, sí que guanyem una extensió de terra molt, molt important. També et dic una cosa que des de Protecció Civil s'ha repetit molt, no és el mateix dir que es permet dir que s'ha de fer, és a dir, una cosa és que se't permet dir que el confinament ara passi a ser comarcal, i l'altre és que ara tots com a bojos intentem sortir del municipi per anar no sé on. Si no cal, no cal. Seguim amb el mateix. Si no cal, si no és necessari, si no és imprescindible, no ho fem. Però això ja sabeu que és la recomanació que tenim des de fa pràcticament un any. Per tant, ja ens la sabem de memòria. A part d'aquest canvi... Massa. Exacte, ens la sabem massa. Tu mateixa ho has dit. A part d'això, de tot això que ja hem comentat... Estem a Covid, eh, ja. Entrem una mica, no?, a comentar aquestes restriccions. Estem a Covid, però quines altres restriccions, per dir-ho així, s'han canviat, no? Quines modificacions tenim en tots els actes. Ja hem comentat que el confinament municipal s'acaba i torna. Fixi-te'n que tot ho recuperem, eh, nosaltres. Ara torna el confinament comarcal. I a partir d'aquí, què més tenim? Doncs, primer de tot, el confinament aquest que ha canviat, l'esport torna, però no al 100%, i em diràs què vol dir, doncs que els gimnassos tornen a obrir amb un 30% de l'aforament, que també obriran els pavellons també amb un 30% de l'aforament, que tornen les competicions que tenen accés a lligues estatals, és a dir, aquelles categories en les que hi hagi ja un ascens a una lliga estatal, no? En aquest sentit funcionen així. I hi ha un petit canvi que és bastant important i significatiu, que és en el que fa a les botigues. Ja saps que les botigues, els caps de setmana, no poden obrir excepte les essencials. Per exemple, qui vulgui anar a comprar el diari dissabte pot anar-hi. Es considera que la premsa és un servei essencial. Però hi ha una bona notícia relacionada amb aquest tema, eh, d'establiments essencials, i és la cultura, part de la cultura. Exacte, les llibreries passen a obrir els caps de setmana. Que això, per cert, que aquest cap de setmana ningú corri, eh, perquè aquest no aplica. Comença a partir del dilluns 8 de febrer, recordem-ho. Ho dic perquè no ens diguin. No vam sentir a la plaça Mireia i estava tancat. El Joel va dir que podíem anar, no? Segurament ens va dir, exacte. Doncs serà la setmana que ve, eh, el cap de setmana del 13 i el 14, que per cert tenim eleccions. Per tant, allà sí que podreu anar a comprar a una llibreria i a tot això. Ara, aquest cap de setmana, no. I encara hi queda, que me l'he guardat aquí pel final, així, un altre canvi molt important, que és la restauració. Restaurants, barça i restaurants. Què canvia? Ja sabeu que ara hi ha unes franges horàries d'esmorzar i de dinar. No sé, Mireia, si tu t'hi has trobat que, doncs, no t'ho donem temps a fer-te el cafè, el postre o el que sí. Sí, i tant. No, o el matí, que potser arribes una mica tard i ja no pots esmorzar a la terrassa. Doncs hi ha un petit canvi, que ho sàpigues, i que és important. Que és que s'amplien aquests horaris en dues hores. Una al matí, és a dir, en lloc de dos de deu acabarem a dos d'onze, i una altra a la tarda, en lloc de dos quarts de quatre, guanyem, bueno, una i una. És a dir, dues al final. Però, clar, en guanyes una per esmorzar i una per dinar. Que dinar, no ho he dit, s'acaba a dos quarts de cinc de la tarda. Ja dona perquè hagueu acabat el postre, eh, a dos quarts de cinc de la tarda. Però, en canvi, seguim tancats per sopar. Aquí sí que no hi ha hagut cap mena de modificació. Jo t'he de dir que, a vegades, allò que dius un diumenge dos quarts de quatre és d'hora. Per tancar. Perquè, bueno, sempre aquell cafè últim, eh, que de gust. Aquí som de natar, eh, sempre, amb el dinar, amb esmorzar i amb el sopar. Sí, sobretot el diumenge. El diumenge és un dia que, si podem tardar més, tardar més, és així. Però estem en una època que no ens podem queixar massa i si tenim aquesta petita mínima, no?, alleugerament, no?, d'aquestes mesures, una hora és una hora, Joel. Una hora és una hora. Tens tota la raó del món. I que, per cert, jo crec, eh, ara sí que estic entrant en una cosa que no és la legal, sinó la personal. De pel que veus en el teu propi municipi, aquells cafès del diumenge a la tarda que ja no es feien perquè no podies, doncs segurament podran recuperar-se. Que això, aquella, no, que acabes de dinar, són dos quarts de quatre a les quatre, que fas un cafè de vint minuts ni què sigui, doncs ara es podran recuperar. Això sí. Sí, però apunteu-vos-ho, és una hora al matí, una hora a la tarda. Simplement l'ampliació, vas llegir, s'amplia dues hores, dic, bueno, és una i una. És veritat que si les sumes són dues, però que no us penseu que a les 11 estarà obert l'estona d'esmorzar, perquè com que han augmentat dues, no, han augmentat una per esmorzar i una per dinar, que sí, en el còmput global són dues. Sí, tot i que després també per les... És a dir, fora d'aquest horari, encara mantenim el takeaway per emportar. Exacte, això sí que es manté. Sí, això es manté, pots fer-ho igual per emportar. Llavors, Mireia, hi ha canvis respecte al toc de queda? No, es manté. Jo crec que això, saps aquella frase de ha venido para quedarse? Sí, de moment sí. Sí, de moment, de 10 a 5 del matí. De moment han venut per quedar-se, per tant, es manté. De 10 del vespre de la nit a 6 del matí. Ho dic perquè a vegades hi ha hagut polèmiques, hi ha hagut comunitats d'autònomes que l'han intentat canviar, que han topat amb el govern central, que sí que han passat de les 11 a les 10. Aquí no, aquí des que el vam posar, si no m'equivoco, al mes de novembre, octubre-novembre, diria, no s'ha mogut ni un dia, i això sí que és d'aquelles normes que no l'hem tocat de més. Bé, l'hem tocat, mira, acabo de mentir. Sí, per dates de Nadal, per aquests estius. Exacte, per Nadal i per Reis, i per cap d'any. És veritat, és veritat. Vam fer una petita excepció. Una petita excepció. Aquestes són els canvis no més significatius, les modificacions més importants que hem de saber de cara a partir de dilluns, sobretot que tothom s'ho apunti, a partir de dilluns, el que estem dient. Exacte, i equipaments esportius, també val a dir, hi ha gimnasos, no? Els gimnasos, els centres esportius, poten tornar a obrir, les classes dirigides, crec que són fins a 6 persones al màxim, no? Sí, i que també tornen, els estudiants tornaran a la universitat, també, alguns de primer curs, llavors també s'han de veure els extrascolars, la immensa majoria no tindran canvis, però hi ha petites excepcions que les heu de mirar. Això sí que és una cosa que s'haurà d'anar comprovant, d'acord? Aquests són els canvis a partir de dilluns, les llibreries sí que segurament és el més significatiu, igual que els bars i restaurants, que també tenen el canvi més important, a partir de dilluns. No sé quants cops ho he dit, ja, Mireia. És un per si de cas, no? És que m'han dit això i no era així, dic no, perquè ho vaig dir divendres, però començava el dilluns. Que no ens culpin després. Que la gent aquest cap de setmana no vagi demanar-se un cafè a les 4, que trobarà tancat. Exacte. Joel, a part d'això, abans de tancar aquesta carpeta de Covid, que sempre ens toca, tinc ganes ja de que arribi un dia i que no t'ho hagi de preguntar, sincerament. Però vaja, ara toca parlar-ne. Hem de parlar també de la segona onada, no de positius de Covid, sinó de la segona onada de la vacuna, també d'aquest gairebé, crec que és un 18% de vacunacions de la primera, almenys, que s'està duent a terme tot l'estat espanyol, i que a poc a poc ja s'està començant a fer la segona. Aquí a Sant Just, de fet, estem fent això, també. Per tant, a poc a poc, tot i que amb una lentitud que no és la que s'esperava... Sí, la lentitud és molt bèstia. Segueix endavant. I no ens ho esperava. Sí, seguim endavant. Tu ho has dit molt bé, estem en aquesta segona tanda de vacunes, i ara ja hauríem de començar amb altres col·lectius. Per exemple, segurament seran els cossos, en aquest cas, bombers-policies, que anirien als següents. Ja s'està... No és oficial, eh? O sigui, us estic dient el que s'està dient, però que encara a dia d'avui no està tancat del tot. Arribaran el doble de dosis que han d'arribar i, per tant, començaran ja aquestes vacunes, que a part de tots els col·lectius que ja hem comentat, els que no estiguin vacunats, també vacunarem a policies i a bombers. Deixa'm comentar que amb tot això de les vacunes i tot aquest xou de marques, perquè jo no havia sentit parlar mai de tantes marques, Pfizer, Biotech, que és la de Moderna, AstraZeneca, Sputnik, la majoria, ja són... Aquestes quatre que he dit, ja es poden comercialitzar aquí, perquè la Unió Europea les té totes quatre aprovades. Però és que la Universitat d'Oxford, que també està desenvolupant la seva i que ja està desenvolupada, de fet, ara està fent unes proves amb la vacuna d'AstraZeneca en la qual estan fent canvis. És a dir, què fan? Doncs posar la primera dosi d'AstraZeneca i la segona d'Oxford. I ara també volen provar amb Pfizer. Una primera dosi d'una i una segona dosi de l'altra. Això és un projecte, això és un platilot. Ho dic perquè cada ningú s'espanti que li posaran dues marques perquè estan fent proves per veure com funciona. És un tema mèdic i un tema, doncs, d'innovació. Sí, estan veient ben bé com funciona. Dir-te que la de l'Sputnik, que per qui no ho sàpigues, la russa, també ha estat validada aquí. I ara estem acabant de fer, doncs, Oxford, la de Johnson & Johnson, que també s'està acabant d'ultimar, i fins i tot els estudis de Grifols. a veure com acaba tot això. Jo, com a petit apunt, també, com dius tu molt bé, Joel, volia fer, llegir bàsicament aquest titular que em va sorprendre de força. Vam estar parlant també d'aquest tema, d'aquestes persones ja fossin de l'administració, càrrecs públics que s'havien vacunat, ja fos perquè sobraven vacunes, ja fos el cas que fos. Un dels casos, potser, que va saltar més als mitjans de comunicació va ser aquest exjefe ja de l'Estat Major de la Defensa, el general Miguel Ángel Villarroia, que no fa massa, crec que fa un parell de dies, el Ministeri de la Defensa el va nombrar membre de l'Assemblea de la Reial i Militar Ordre de Sant Menehildo, Sant Menehildo, és a dir, ell va presentar la seva dimissió després de Conèixers, que s'havia vacunat, es va assentar el protocol, se'l va passar per allà, i es va vacunar, però ara és condecorat amb aquest càrrec, és a dir, quan salta la notícia d'aquestes després d'haver, diguéssim, assenyalat aquesta persona perquè està fent una cosa que no toca, que no pertoca, suposo que, no sé, si més no, salta als ulls, salta a la vista, que no és un procediment, podríem dir, habitual, normal, no és una causa-conseqüència massa habitual. Sí. Volia deixar constància. Em sembla que no puc afegir gaire més. No, volia deixar constància. Doncs consta. Consta. Consta en acta, senyor Iria. Consta en acta. Passem al següent tema que ens pertoca també, Joel, que són les eleccions del Parlament de Catalunya, 14 de febrer, un carnaval, carnestoltes, molt virtual, virtual, aquí el tenim virtual. Sí, bé, físic aquest any no, de fet crec recordar que va ser l'última festa que es va fer abans del confinament, abans que tot això començés, no? La recordo, crec que aquí s'han... Quins ho hauria dit aquell dia? Quins ho hauria dit aquell dia? Però recordem amb, com dir-ho, amb molta estàlgia. Si tu et en aquell dia, qui t'hagués dit que era l'últim en aquell moment de carnaval? Ningú, ningú ho hauria dit que era l'última que tindríem. No ens ho haguéssim ni creut. Però bé? No, la veritat és que no. Tal dia farà un any, eh? Però si al 14 tenim eleccions, vam explicar el dimarts, les fases, els trams horaris, per dir-ho així, de vacunació. Sí, i de les grosses, a més a més. Són dos temes que ajuntarem en un, si no et sap greu, que és, primer de tot, què passarà amb la Constitució de les meses i després de les franges? Ja veureu per què dic de sumar, perquè verdaderament un tema toca a l'altre. Si les meses es constitueixen de 8 a 9, tal com està previst, cap problema, i per tant, tot fantàstic. Però tenim por que això no sigui així, perquè com a mínim un de cada quatre persones que han d'anar a la mesa electoral han presentat al·legacions, el que pot deixar algunes meses, sobretot de pobles petits, buides totalment. Què passa si les meses no es poden constituir? Aquí és on comença el problema, perquè normalment, si els titulars no venen, doncs ho agafen al suplent, i ja sabeu com funciona. Però aquí el dubte està en què puguin quedar, per dir-ho així, cadires buides. Què passarà? Doncs de moment, dos protocols, per dir-ho així. No sé si t'agrada aquesta paraula, Mireia, la de protocol. Home, agradar no seria l'adjectiu, l'adverdic. Dues idees, diguem-ho així, dues idees per substituir o per solucionar aquest problema. La primera és fer voluntaris que vulguin, doncs, oferir-se per anar-hi si passa el que no ha de passar i falta gent. Això és una opció. Opció dos, els suplents de cada municipi no podran marxar encara que la seva mesa hagi quedat constituïda. Imagina't, on tu votes a Sant Just, que els tres titulars doncs venen i cap problema. Els suplents no podran marxar a l'espera dels pobles del voltant. Evidentment, aquí a Sant Just els pobles són relativament grans. ¿En quin sentit? A l'espera de... Mira, t'ho poso en el meu territori, no? La comarca d'Osona té municipis molt petits, molt petits. Llavors, si un municipi no ha aconseguit els membres de la mesa que necessitava, demanaran al municipi del costat que els suplents, que per dir-ho així se n'haurien d'anar a casa perquè la seva mesa sí que s'ha constituït, aquells suplents hauran d'anar a cobrir-ho. Per dir-ho així, doncs, s'ajudarien entre municipis. és una altra idea que hi ha que la Junta Electoral ha aprovat per intentar pal·liar les baixes, no? Per posar-t'ho així fàcil, jo que soc de Roda de Ter, si una mesa no queda constituïda, que aquests suplents puguin venir tant dels suplents que hagin sobrat, per dir-ho així, del mateix municipi, del mateix Roda de Ter, que nosaltres sí que tenim més d'una mesa... Es puguin moure per proximitat, s'entén? Sí, s'intentarà per proximitat, però imagina't un municipi que només té una única mesa. Hi ha municipis de menys de 1.000 habitants i de menys de 500, vull dir, i de menys de 200, si anem tirant avall, trobarien municipis extremadament petits. Doncs clar, els que només tenen una mesa o dues, si no ho poden constituir, no poden utilitzar els suplents de l'altre perquè no arriben, doncs llavors agafarien els suplents dels municipis del voltant. Però un tema, tu m'has dit, de proximitat. Aquesta és l'objectiu. I ara em preguntaràs, i què té a veure això amb les franges horàries que ens has dit que volies ajuntar-ho en el mateix tema? A veure... Doncs aquí està el tema. La franja horària de 9 a 12, és a dir, la primera, estava reservada per les persones vulnerables. Què passa? La normativa de la llei electoral diu que si una mesa no està ben constituïda, no del tot, en aquest sentit, entenem que li falta a algun membre o el que sigui, la primera persona que va votar s'ha de quedar, que us ho vaig estar explicant al dimarts, la primera persona que va votar s'ha de quedar obligatoriament, no pot triar-ho, i per tant ha de passar-se el dia a la mesa. Quin és el tema? Que si aquestes persones són les vulnerables perquè era la seva franja, problema i greu. Llavors, la Junta Electoral no està d'acord en les franges horàries que s'ha marcat des del govern perquè considera que aquesta norma, aquesta idea, xoca amb el perill que podria tenir a les 9 en punt les persones. Imaginem-nos, una persona de 80 anys que va votar, que no està constituïda a la mesa i que s'ha de quedar. Llavors, estaríem fent just el contrari del que es vol fer, que és protegir-les. Llavors, aquest sistema, com s'ha d'entendre? S'ha demanat que es modifiqui. Això és d'última hora, ha passat aquesta tarda, s'ha demanat que es modifiqui per aquest mateix motiu. És a dir, és terrible, perquè, clar, estem a una setmana, com aquell qui diu, i en el fons, clar, és que normativa en mà, una persona de l'edat que tu vulguis vulnerable, s'hi passa i és la primera a les 9, s'ha d'acabar. Normativa en mà. Llavors, això també es vol evitar. I com que es vol evitar, el que s'està intentant és exactament això, que no hi hagi aquesta possibilitat. Es canviarà? No ho sé, jo us he anticipat només el que ha dit la Junta Electoral, que és que no li està bé aquesta partició del dia, que eren de 9 o 12 els vulnerables, de 12 a 7 la població en general i de 7 a 8 confinats i positius, no? Els que estan en quarantena. Llavors, que per cert, deixa'm dir, que no ho havia dit, que la Junta Electoral ha dit que les persones amb Covid tenen dret a votar. Per tant, es valida que això a les 7 i a les 8... Això no va passar, eh?, des de les eleccions del País Basc i de Galícia, això se'ls va negar el dret a vot en aquest sentit. I una última cosa, avui s'ha tancat el termini per votar per correu. Ho dic perquè no correu, ja està, s'ha tancat. I no l'hagi demanat a les dues. Sí, no? A les dues del migdia s'ha tancat. Per tant, qui no l'hagi demanat, presencial, si vol, clar, presencial. I ara aquests dies podran votar per correu a la mesura que vagin arribant. Què passa amb aquest vot per correu? Dic perquè a vegades m'han demanat. Què passa? Aquest vot va a la mesa que li tocaria i la persona es tatxa de la llista. Per tant, que ningú faci la idea de jo ara aniré a votar allà. No, perquè a més a més ho veuran. I estàs intentant cometre un frau electoral, d'acord? Coses que et puguis despistar. Però aquest any està bastant clar que no és una cosa... Perquè a vegades què passava? Una persona votava amb molta antelació perquè tenia un viatge, el viatge se li anul·lava, no se'n recordava i podia cometre... Que no se la deixava votar, eh? Mai ha votat ningú dues vegades perquè està tatxat. Però hi anava... Ostres, no me n'havia recordat. Evidentment, ara és molt més difícil perquè els terminis s'han acostat molt més i per tant s'ha apretat tot una barbaritat. Per tant, la situació és aquesta. Poden modificar-se les franges horàries. Com a punt també dic dels gairebé 7 milions i mig d'habitants que té Catalunya, però d'un milió no podran votar aquest 14 de febrer perquè no tenen la nacionalitat espanyola. Hi ha diferents plataformes que s'estan fent ressò, entre altres a casa nostra, a casa vostra, amb la col·laboració també d'Òmnium Cultural i al Sindicat Popular de Mantés, que han desplegat una campanya per un costat comunicar-ho i denunciar-ho també perquè són un milió de vots que no comptabilitzaran i a part aquestes persones encara no tenen el dret de decidir com la resta de persones que sí, que tenen la nacionalitat. Volia fer també aquest petit apunt abans de passar a aquest últim tema. Abans que passem jo et faig un altre apunt, les persones de l'exterior, el vot exterior que es diu que una altra vegada més ha sortit molt malament i que per tant hem negat el vot a moltíssimes persones que per motius que siguin viuen i treballen fora de Catalunya i que una altra vegada i dic una altra perquè jo ho he patit en les meves pròpies carns, si vols un dia en parlarem d'això, però se'ls torna a negar un dret tan bàsic com és el dret de vot. I com a últim tema amb petita pinzellada perquè ens queden els últims tres minuts, Joel, parlem del cas PP, aquesta caixa B, l'existència, la coneixença més enllà de l'existència d'aquesta caixa B i també una mica de les últimes declaracions que han fet els diferents líders i exlíders populars, presumint una miqueta d'aquesta exemplaritat. Ja hi va haver una petita resolució d'aquest tema. És a dir, molta gent em diu però aquest tema no estava. Dic, sí, una part del tema estava, però n'hi ha subtemes, per dir-ho així, temes que han sortit paral·lels que no. Què és el que canvia aquí? Canvien les paraules de Lluís Bárcenas, no sé si et sona, Mireia, però no sé de rabiosa actualitat fa molt de temps. Doncs aquesta persona ha dit i ha explicat, ha confessat que, presumptament, hi havia hagut irregularitats des de fa molts anys al Partit Popular, aquesta famosa caixa B, i que, a més a més, ha donat noms de persones de molta responsabilitat anteriors, ja us les imaginem, una era M. no sé què i altres que hi havia, doncs que havien conegut i que sabien que hi havia, presumptament, jo estic repetint les paraules d'aquesta persona, de Lluís Bárcenas, que hi eren coneixedores dels delictes i que hi havien participat. Això és el que ha dit aquesta persona i aquesta persona ha de declarar davant del jutge. És casual que surti ara? No, perquè ha de declarar i, per tant, ho treu just abans d'aquesta declaració. Ara ha d'anar allà i explicar-se davant del jutge i veure quines conseqüències penals pot comportar una confessió d'aquest estil. Bárcenas, per qui no se'n recordi, està complint pena privativa de llibertat, està en presó, per tant, perquè ja havia estat condemnat per primera vegada. Però, que sapigueu ara que quan es comença aquesta segona causa, doncs hi ha aquesta espècie de confessió. De tot rodat, eh? I a més, sempre amb temes de frau, no? En fi, crec que donaria per fer tants programes, Joel, que no ens aixecaríem de la cadira ni del micròfon. Joel, gràcies una tarda més per aquesta actualitat del panorama polític i també Covid, que vagi molt bé el cap de setmana prèvia a les portes del confinament comarcal que ens donarà una mica més d'aire i de respir i limars vinent, Joel, seguim parlant amb tu d'aquests temes que anem seguint. Una abraçada. Una abraçada, que vagi molt bé. Adéu. Adéu. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Kilian Sabria. Tàrrega a l'Urgell tanca des d'avui durant almenys una setmana els equipaments municipals i suspèn les activitats culturals per l'alta incidència de casos de Covid. Salut ja ha detectat transmissió comunitària i l'Ajuntament demana que redueixi al màxim la interacció. Lleida Alba Barbosa. El risc de contagi a la capital de l'Urgell s'ha triplicat en l'última setmana i els positius són de gairebé 2.700. Des d'avui l'Ajuntament tanca els parcs infantils, el teatre, els museus i els pavellons esportius. L'Escola Municipal de Música impartirà les classes de forma virtual. La policia local reforçarà la vigilància i les mesures es revisaran divendres que ve quan es torni a reunir la comissió de seguiment. Notícies breu, Gerard López. El telèfon gratuït d'atenció contra la violència masclista va rebre l'any passat un 35% més de trucades durant els 3 mesos més d'ús del confinament, o sigui, abril, maig i juny, que no passa en el mateix període d'aquest 2019 anterior. Això ho ha explicat a Catalunya Informació la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Laura Martínez Portell, que ha precisat que, en canvi, van baixar el nombre de denúncies presentades als Mossos d'Esquadra. Durant el confinament més estrict, les dones van estar buscant suport telefònic, psicològic, jurídic, de què podíem fer, però no van sortir a posar denúncia, o van caure de manera important les denúncies, i també han anat recuperant el que diríem l'ordinarietat a mirar que ha anat passant l'any. La proposta de l'informe del Consell General del Poder Judicial sobre la Llei Integral de Llibertat Sexual, coneguda com la Llei de Només Un Sí és Un Sí, posa en qüestió diferents eixos de l'avantprojecte de llei. L'informe planteja dubtes respecte a la definició del consentiment de la víctima o també què és el que ara és considerat un delicte d'abús sexual que passi a ser un d'agressió. En declaracions a Catalunya Ràdio, la portaveu a Catalunya de Jutges per la Democràcia, Maria del Prado Escoda, detalla alguna de les mancances d'aquest avantprojecte. El problema és que algunes conductes les unifica. També ve a unificar-les i ni tot pot ser violació, ni tot pot ser abús sexual. No podem passar d'un extrem a l'altre, perquè si no tindrem les mateixes conseqüències negatives. Tenim conseqüències negatives quan tot se considera abús, però també quan tot se considera agressió sexual. La visita del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a Moscou, ha obert una crisi entre Espanya i Rússia arran de l'empresonament dels líders independentistes catalans. En nom de la Unió Europea, Borrell ha demanat al seu homòleg rus, Sergei Lavrov, que deixin llibertat l'opositor, Alexei Navalny. I això no ha agradat gens al diplomàtic que ha rebut la qüestió com una ingerència. De fet, Lavrov ha retret a Espanya havent presonat part del govern català per haver organitzat el referèndum. Veiem moltes situacions a Europa en què els tribunals són sospitosos de prendre decisions motivades políticament. No vull ofendre ningú, però faig atenció al cas mai mencionat en els nostres comunicats, però que ara vull comentar. El de tres presos que van ser sentenciats a deu anys de presó i més per organitzar un referèndum a Catalunya. La ministra d'Afers Estrangers d'Espanya, Aranxa González, ha sortit al pas negant que a Espanya hi hagi presos polítics i posant en dubte que Navalny pogués participar en una campanya electoral. El Departament de Cultura ha anomenat el gestor cultural Enric Puig Cunyet com a director del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona pels pròxims quatre anys. El nou director proposa anar més enllà del concepte d'equipament que acull exposicions per convertir-lo en un laboratori que treballi en xarxa amb els creadors per repensar la teoria i la pràctica del centre. I The Weekend que assegura que no hi haurà artistes convidats a la Super Bowl. El cantant canadenc ha posat fi els rumors que apuntaven a possibles aparicions d'artistes que han col·laborat amb ell últimament com Kendrick Lamar, Daft Punk, Ariana Grande o la catalana Rosalia. en una entrevista al canal de la Lliga de Futbol nord-americà ha estat així de taxatiu. No hi ha cap marxa dins la narrativa de la història que explico a l'actuació. Per tant, no hi haurà convidats especials, no? No. Esports, Jordina Terrer. El Sevilla serà el rival del Barça a les semifinals de Copa. L'anada serà dimícres de la setmana que ve, 10 de febrer, al Sánchez Pijuani, la tornada el dijous 4 de març al Camp Nou. L'altre semifinal enfrontarà Atleti Club i Llevan, al davanter del Barça en Sofati. Ha tornat a passar pel quiròfan per segona vegada, segons ha pogut saber TV3, cosa que allargarà el temps de recuperació. Més informació a partir de les 7 al tot costa. Avui s'obre la jornada de Lliga amb un duel per la permanència primera a l'avés Valladolid a les 9. A segona jugant Albacete i Mallorca a la mateixa hora en futbol sala a les 7. Partit de Lliga entre el Llevant i el Santa Coló Manuquei Patins aquest vespre dos quarts de vuit partit decisiu entre el Liceo i el Barça amb moltes opcions pel títol en joc. I en Baterpol a la Champions femenina el Sabadell ha guanyat el Dunai Baros 14-11 i el Sant Andreu en canvi ha perdut 10 a 5 contra l'Illa. Aquesta hora acaba de començar al Mataró 1 Verona 0. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa l'Ua López. Amb el canvi de les mesures per la Covid-19 anunciades dijous pel Procicat que s'apliquen a partir del dilluns dia 8 de febrer. El Complex Esportiu Municipal a Bonaigua amplia els horaris i espais del centre. Així l'horari d'obertura passarà a ser el següent. De dilluns a divendres de 7 del matí a 9 de la nit dissabtes de 8 del matí a 3 quarts de 8 del vespre i diumenges de 9 del matí a 3 quarts de 3 de la tarda. Fins ara només es trobava oberta la piscina i amb les noves mesures passa a estar oberta també la sala de fitness amb un aforament del 30%. Tot i així recordar que l'accés al vestidor a la piscina. Les activitats dirigides es troben tancades fins a propi avís tot seguint els protocols i les mesures de seguretat establertes per la Covid-19. L'equip de càsting de Persona Infiltrada al programa presentat per la Marta Torner que s'emet a TV3 busca famílies de Sant Just d'Esvern que hi vulguin participar. El Persona Infiltrada és un programa en una personalitat coneguda passar un dia sense amb una família anònima amb un objectiu intentar descobrir quin membre de la família no és realment de la família. Des del programa estan interessats en poder gravar el nostre municipi. És per això que busquen famílies úniques i especials que hi vulguin participar. A part de passar-ho bé la família participant opta a guanyar un premi de 5.000 euros. Les úniques limitacions a tenir en compte és que la família a grup de convivents ha de tenir 4 membres o més tots i totes majors de 12 anys. Les persones interessades poden escriure a personainfiltrada arroba veranda amb ebaixa punt tb Truca al 682 11 08 24 o escriure a un whatsapp al mateix número. Durant la primera quinzena de febrer es plantaran una quarantena d'arbres a diferents carrers i espais públics de Sant Jús com la plaça Camoapa i el carrer Salvador Espriu entre d'altres. També es fan actuacions de poda a tot el municipi. Per als 7.500 arbres que hi ha al municipi s'apliquen criteris diferents a carrers que places i parcs que tenen més espais per desenvolupar la copa de l'arbre. Aproximadament cada any s'esporguen uns 600 arbres dels carrers. No que l'esporga amb més quantitat ja que és un ésser viu i les ferides que provoca l'esporga també té un risc de malmetre el seu creixement i incrementar casos de plagues d'insectes. Les principals raons per poder a l'arbre són la seguretat, la salut i l'estètica. Amb aquests criteris la previsió és realitzar cada 4 o 5 anys la rotació completa de tot l'arbre viari del municipi aplicant el tipus de poda que li correspon a cada espècie tot i que hi ha molts arbres que no necessiten cap tipus de poda. I això ha estat tot per les notícies de les 6. Tornem amb més informació als Sant Jus Notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix! Obre a Sant Jus una nova sala d'exposicions municipal per promoure la cultura. Espai Mercart una nova sala d'exposicions ubicada a la planta superior del mercat municipal. Fins al 27 de febrer gaudeix de l'exposició col·lectiva Sets Jus amb obres de 8 artistes amb una estreta vinculació amb Sant Jus d'Esvern. Vine a veure-la de dimecres a divendres de dos quarts de 6 a dos quarts de 9 del vespre i els dissabtes d'11 a 1 del migdia. També s'ofereixen visites guiades amb inscripció prèvia trucant al telèfon 93 480 95 64. Espai Mercart la nova sala d'exposicions municipal de Sant Jus d'Esvern. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com A l'escoltes d'Àdio d'Esvern Sintonitzes d'Àdio d'Esvern De la ràdio de Sant Jus Mira-te'n l'informe I tried my best that I could do Just to find out I was never yours I hang on to the words that you said And I held out when my hope was lost I can do so I can do so Yeah, I can do so I can do so I can do so Cause I And I held out when my hope was lost I can do so I can do so And I held out when my hope was lost I can do so I can do so I can do so I can do so I can do so Yeah, I can do so What's better Cause I can do so Yeah, I can do so I can do so What's better Cause I struggled I felt the best that I could do Just to find out I was never yours I came on to the words that you said And I held out when my hope was lost Cause I I can do so Cause I can do so I can do so And I held out when my hope was lost And I held out when my hope was lost And I held out when my hope was lost And I held out when my hope was lost And I held out when my hope was lost Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Primer divendres, no? Cada mes et tindrem aquí amb nosaltres per parlar de tots aquests temes que ens aniràs presentant. Abans de res, si et sembla, fes-nos una breu presentació per conèixer-te tu. Fins demà! Sí, sí, sí. Em dic Gemma Rodríguez i estic al capdavant del projecte Pedres, que com has dit, és un servei per atendre les famílies i les parelles que necessitin suport en aquests processos que anirem explicant. I estem a Sant Just, com has dit, eh? Al carrer Bona Vista, a veure, recorda'm el número? Sí, carrer Bona Vista, número 54, amb un centre que es diu Cosmic Soul Center. I també animo... Digues, digues. No, dic que en aquest mateix centre es troben altre tipus de teràpies més físiques, més corporals, ioga, etcètera. Deia que animo també la gent que vagi al web, no? Si necessiten més informació, pedres.es, i allà també poden trobar més detall. Avui, Gemma, començarem parlant del titular, seria la parella com a sistema. Què és el que ens portes avui? Bé, una mica us portaria com tres temes, no? Una mica, el que us podria explicar breument és per quines etapes passen les famílies, eh? I entendre què vol dir el concepte de cicle vital de la família. Avui exactament parlarem d'aquesta primera etapa, que és la formació de la parella. Després també m'agradaria, doncs, transmetre una enquesta que hem realitzat amb 20 parelles, on ens informen i ens diuen quines són les coses més importants de tenir en compte en la vida en parella. Seria un segon tema. I després oferir-vos recursos i eines i tasques per reflexionar i per donar alguna estratègia sobre aquesta primera etapa de la formació de la parella. Sí, tindrem una mica de deures, eh? Per treballar cadascú a casa seva. Bé, no... Sí, donarem alguna pista, sí, sí. Doncs, vinga, per quina part comencem? Doncs, bé, una mica perquè pugueu entendre que les etapes del cicle vital de les famílies són cinc. Avui només en parlarem de la primera, que és la formació de la parella, i en posteriors programes us aniré presentant les altres etapes, eh? Per fer com una mica monogràfic de les famílies i més que res entendre una mica aquest procés que tots passem al llarg de les nostres vides, eh? I aquest procés inicial, no?, és a dir, com es concep, no?, aquestes etapes del cicle vital de les famílies? Sí, com us he dit una mica són cinc etapes, depèn dels autors. La primera seria la formació de la parella. La següent seria els pares amb fills, que seria l'etapa de la criança. La tercera seria com un període intermig, que és els pares amb fills adolescents. La quarta seria quan els fills, no?, s'emancipen i marxen de casa. I l'última seria l'etapa de la jubilació, en què la parella, doncs, no?, ja està com tanca en aquest cercle. I, bueno, una mica es diu que aquest concepte de cicle vital té a veure, no?, amb que la família és com un organisme viu, que diríem que aneix, creix, es reprodueix i es dissol, no? I és com una metàfora, no?, una mica, doncs, per entendre aquestes etapes i el que comporta, no?, al passar d'una etapa a l'altra, eh? Què significa, no?, i què hem de tenir en compte quan anem travessant aquestes etapes. Clar, perquè quan es presenta una família o una parella que ve a consulta, entenc que primer cal com ubicar-ho, no?, en aquest temps, en aquests cicles. Sí, està bé, perquè nosaltres, clar, quan ens fan una demanda i fem la primera entrevista, una de les primeres coses que fem abans de res és situar, no?, en quina etapa es troben. I llavors això també t'ajuda a entendre, i els ajuda també a entendre a ells en quin moment estan, no?, com a parella o com a família. En cada etapa té unes característiques distintives, diguem-ne. I, per exemple, quin seria l'objectiu assolir en aquesta, o en una etapa, no?, per tenir un bon funcionament de parella? Clar, jo en aquest primer monogràfic us volia transmetre, doncs, que no és lo mateix una parella jove que s'acaba de conèixer i que no té fills i que s'està, diguem-ne, com, no?, iniciant aquest projecte en comú, és molt diferent d'una parella que ja té fills, no? En aquesta primera etapa, diguem-ne que el més important és tenir clar aquest projecte com de parella, no?, i aquest compromís. Per què? Perquè és important, doncs, perquè si això està clar, serà més fàcil després poder passar a l'etapa de criança, eh?, a la parella amb fills petits. Serien dos dels ingredients importants, el projecte com de parella i el compromís, no?, i llavors són dos ingredients a tenir en compte en aquesta etapa. de parella jove, diguem-ne, no?, de parella jove, és això, de parella jove sola sense criatures, no?, per poder fer el salt a la següent etapa. Penseu que també hi ha parelles que es queden tota la vida sense fills, per tant, no té per què, no?, vull dir, estem parlant que són etapes i no tots passem de la mateixa manera, eh?, etapes del cicle vital pensant que hi ha qui les pot saltar i es pot saltar la criança i anar directament a altres etapes, eh?, però, bueno, una mica seria, no?, a nivell, doncs, una mica esquemàtic perquè cadascú es pugui situar en quin moment es pot trobar del cicle vital familiar. Perquè aconseguir aquest projecte comú és el que més costa, potser, o aquesta base és la que, no?, és la que més costa construir, potser? Clar, és l'estructura, no?, de la casa, no?, hem de començar per la base i aquesta estructura, aquests objectius en comú de parella, diguem-ne, i aquest compromís, no?, seria el que, bueno, aquesta base que en aquesta primera etapa inicial caldria tenir clara per després poder passar a les posteriors, no?, i, bueno, diguem-ne que serien com aquests dos ingredients. L'adaptació i la flexibilitat també serien, diguem-ne, ingredients o temes a tenir en compte per aquest bon funcionament de parella, no?, adaptar-se i ser flexible com a característiques, eh?, diguem-ne, donar vida en parella, no?, clàcida o, bueno, que et pugui satisfer. Expliques al principi, no?, també que heu realitzat una enquesta a 20 parelles, no?, i que a través d'aquesta enquesta també podeu saber o podeu distingir, no?, què és el que les parelles poden valorar més de l'altre. Quins són els resultats d'aquesta enquesta que heu fet? Sí, aquesta enquesta l'hem fet amb més de 20 parelles i amb parelles que ja porten més de 10 anys de convivència. És a dir, consolidat, no?, s'entén? Sí, clar, és això. I llavors, d'alguna manera, perquè aquestes parelles més sàvies o més veteranes o que han superat aquesta primera etapa de parelles soles sense nens puguin dir a les parelles joves, no?, quins són, no?, diguem-ne, els aspectes o els factors o aquests ingredients que dic jo més importants, segons ells, que els han ajudat a poder tirar endavant o que valoren més de l'altre, no? I llavors és interessant, no?, que aquestes parelles més sàvies ens puguin donar aquesta resposta. I què han dit? Ens han dit que respecte, confiança, comunicació, sexe, atracció i desig, comprensió i complicitat serien els aspectes més importants tant per homes com per dones, val? O sigui que ens han donat una mica aquesta, no?, aquests, bueno, aquests factors que segons ells són els més importants per una vida en parella i que ens han ajudat a estar-nos en junts, no? Com dic, respecte, confiança, comunicació, a la part sexual també surt, comprensió i complicitat. Seria una mica, doncs, el que ens diran aquestes parelles més veteranes. Clar, aquests són almenys els ingredients que en aquestes 20 parelles, no?, que porten més de 10 anys de convivència, almenys els ha servit, no?, per aquest primer, bueno, aquesta part de la seva vida, entenc, no? Sí, sí, sí, sí, o sigui, de repente que aquestes parelles estarien en una segona etapa o tercera inclús que són pares amb fills petits o inclús pares amb fills adolescents, no? I una mica fent aquest exercici de mirar enrere i dir què us ha servit a vosaltres, ens poden transmetre, no?, directament aquesta informació. Clar, perquè aquesta seria la part, diguéssim, maca o la part a cultivar, la part positiva, no?, la part que s'ha de treballar, no?, però clar, no sempre tot funciona com, un desitge, no?, no sempre tots aquests pilars o totes aquestes, diguéssim, bases estan bé, en ple funcionament, com es podria dir, i apareixen dificultats, o també anomenada, no?, aquesta gran paraula crisi en parella. Quines poden ser aquestes situacions? Clar, les crisis de parella nosaltres entenem que es poden durar durant tot aquest procés del cicle vital, que vol dir que la parella continua, va fent aquest procés i poden haver diferents moments en què, bueno, sorgeixen diferències, no? Nosaltres aquí hem anomenat, o jo he volgut destacar, dos blocs grans, eh?, pensant ara en parelles joves, eh?, parelles que quan es formen tenen tendència a tancar-se en una fase d'enamorament, i que perden una mica de vista al món exterior, d'acord?, on poden generar una relació amb molta dependència, diguem-ne, molt forta entre ells, i on es poden una mica aïllar de l'entorn, d'acord? Parelles sense fills, més joves, o també podria ser amb fills, però, bueno, hem volgut destacar, doncs, aquell amor, aquell primer amor, no?, que ha perds tot, família, amics, és això, i que et tanques, no?, llavors, això, què passa, què pot passar? Doncs que en algun moment un dels dos vulgui, o senti, que aquesta dinàmica no li va bé i vulgui modificar, d'acord?, i llavors aquí és, bueno, aquesta fusió tan forta, a entendre, no?, que un dels dos, aquesta fusió, aquesta dinàmica que fins ara ens anava bé, no ens va bé, doncs això pot generar una demanda de teràpia, una demanda d'ajuda, perquè, bueno, un dels dos vol més espai, vol quedar amb els amics, vol, no?, tornar a una normalitat, i potser un dels altres encara està amb aquest armatisme, o amb aquesta dependència. Podríem dir que és un tipus de possible crisi de parella així, més jove, eh? Aquest seria un cas, però n'hi ha d'altres. Ui, molt, sí, i jo després he destacat un altre, a nivell de funcionament, és perquè entenguem els funcionaments de les persones, no?, l'extrem que seria parelles que desenvolupen, per exemple, manca d'intimitat, què vol dir, doncs que estan més cap enfora que cap endins, no?, seria com el pol posat d'aquest exemple que he dit, no?, on mancan més espais de parella, on falta potser aquest projecte comú, i la configuració és més externa, és més cap enfora, que vol dir que predomina més la relació amb els amics, amb les relacions més externes, familiars, i això desequilibra la relació amb la pròpia parella, d'acord? Aquestes relacions, aquestes situacions poden generar insatisfacció en un dels membres, perquè, bueno, sent que es pot sentir sol, poc important, vol més de la seva parella, no?, sent poc estimat, incomprès, i això podria ser també, bueno, un moment de dir, bueno, cap a on anem, no?, i podria ser un motiu de demanda també per teràpia, no?, en aquesta situació. Perquè n'hi ha molts més casos, no?, també ho comentaves, òbviament, però, clar, quin és el moment en el qual comencen a sorgir aquests, podríem dir, problemes o aquestes crisis, aquestes desavinències en parella? Clar, nosaltres, el que hem dit, des del punt de vista més sistèmic, de sistema, al cicle vital, el que diu és que les parelles en aquestes etapes van passant crisis, no?, la crisi de convivència, la crisi del primer fill, la crisi del niu vuit, quan els nens marxen, etcètera, no?, i que si les parelles tenen una bona intel·ligència emocional, no?, després parlaré de què vol dir, i van passant per aquestes etapes i les van superant, seria, diguem-ne, la clau de l'èxit, no?, bueno, crisis en tenim tots, però aquesta intel·ligència emocional ens ajudaria a poder superar aquests conflictes, eh? I, bueno, evidentment, no?, el tema de la teràpia, jo per això intento promoure que a vegades no cal tenir un gran problema per poder fer una consulta puntual, una sessió, vull dir, no hem d'anar a vegades a crisis molt fortes o moments en què ja et vols, no?, o hi ha demandes de separació, sinó que a vegades podem fer prevenció i es pot treballar aquestes dificultats del dia a dia. Ara hi ha moltes crisis de convivència amb el Covid, no? Moltes hores, també, a casa, junts, no?, i treballant, i vivint, i tot es barreja, no? Sí, sí, sí, sí, sí, exactament, molt bé, sí, sí. I, clar, tu davant d'aquestes situacions, no?, tu com a terapeuta, no?, trobes amb aquestes parelles, amb aquestes famílies, amb aquestes problemàtiques, per dir-ho d'una forma, i, clar, per tu, quina és la part més important a l'hora de poder-ho treballar amb ells? Sí, el més important, penso jo, primer, no?, que quan és una parella que tots dos sentin que necessiten ajuda, no?, o que hi ha alguna cosa que volen modificar, d'acord? I llavors, doncs, bueno, posar-nos, arremangar-nos i posar-nos a treballar. Com a terapeuta, per mi, és molt important confiar en el canvi dels... o sigui, confiem, no?, en què les parelles i les famílies tenen recursos per canviar. Per tant, en aquest vincle i amb aquesta aliança, poder transmetre que el canvi és possible, eh? Que el canvi és possible i que, bueno, a vegades sí que és veritat que els processos terapèutics ens poden dur a separar-nos, no?, o a prendre decisions. Clar. Però també viure insatisfet o viure, no?, sense sentir-te que l'altre, doncs, bueno, et dona el que tu necessites o sense sentir-te en aquesta situació d'equilibre, de benestar, de tranquil·litat, tampoc mantenir això, tampoc, no?, pensem que cronificar aquestes situacions, doncs, tampoc no ajuden, no? Per tant, bueno, nosaltres el que fem en un primer moment, quan hi ha aquesta demanda de parella, en aquest cas, fem com un test de parella on, d'alguna manera, analitzem i ells puntuen quines àrees de la seva vida de parella puntuen més baix, val? i llavors comencem triant aquestes primeres àrees per iniciar el tractament i el treball terapèutic. És a dir, són ells mateixos els que diuen les mancances que hi veuen, no?, en la relació? Sí, analitzem, sí, fem una mica història de parella, treballem una mica primer aquest anàlisi, però ells, d'alguna manera, acaben posant-se d'acord quina és l'àrea més conflictiva o més deficitària o que els genera més malestar. I a partir d'aquí podem anar superant, no?, com aquestes àrees o aconseguim millores en aquestes àrees i podent abordar altres de noves, eh? Pensem que la parella és com una planta que s'ha de regar i s'ha de cuidar cada dia, d'acord? Per tant, és veritat que moltes vegades, doncs, aquesta relació, doncs, per circumstàncies, no?, es pot deixar de cuidar i això genera molt de malestar, no? I, bueno, és també la teràpia el que ajuda és estem en un espai conjunt, no?, i és un espai de cuidar-se, de parlar de l'altre, de comunicar, d'expressar, no? Vull dir que en si ja és una forma de cuidar la parella, poder parlar de què ens està passant, no?, i generar aquests espais. Ha d'haver, i entenc, molta predisposició per part de la parella, com deies al principi d'aquest blog, diguéssim, a saber que ja hi haurà un canvi, ja sigui positiu, com un trencament, com el que sigui, és a dir, a saber que ja hi haurà un canvi, hi haurà una cosa que canviarà. Sí, sí, no és fàcil, eh? Les teràpies de parella, de veritat, que a vegades hi ha un, la dona o l'home, ve més motivat, l'altre s'ha de quedar una mica a l'expectativa, no?, i no acaba de tenir-ho clar, i a vegades que ve una persona només i fa consulta ell sol o ella sola, i comencem el procés de forma individual, vull dir, hi ha moltes maneres d'iniciar un procés terapèutic de parella. L'ideal és veritat és que en aquest procés podem trobar un punt en comú i que els dos vegin la necessitat de poder promoure canvis, com tu has dit, eh? Sí, digues. No, digues, Gemma, això de no veure'n sempre ho dic, eh? Digues, digues. Ai, sí, no, dic que jo justament he trobat un article que diu que moltes parelles separades es tornen a retrobar, d'acord? Perquè moltes vegades se n'adonen que el que buscaven no ho trobaven, no?, que l'ideal o l'expectativa que tenien d'allò o que pensaven que no tenien amb la parella, un cop separats, no?, vull dir, a vegades, no totes les parelles, evidentment, però a vegades hi ha parelles que et pots trobar que et puguin explicar això, no?, que no han fet un procés, que s'han separat, que potser no han treballat coses i després s'han retrobat amb el temps, no? Jo, clar, llenço això a dir, intentem fer aquests processos, no?, abans de prendre una decisió tan important com la separació i si ens separem, separem-nos bé i intentem arribar a acords en tot el que calgui, no?, intentem rescatar l'amistat i no perdre-ho tot, no?, intentar que, bueno, que es puguin mantenir certes coses, no? Gemma, no estava preparat i, a més, tampoc no ens veiem, però tenim justament l'Anna Rovira, que és la col·laboradora que entra a la secció següent, que ens està escoltant, t'està escoltant, Gemma, també, i, si et sembla, té un pas, també, perquè tenia ganes de comentar algun aspecte, li dono un pas a ella, també, i així tu també l'escoltes. Anna, ara sí que t'escoltem. Hola, Gemma. Hola? Em sents? Crec que no em sent. Sí, sí, et sent. Ah, val, és que jo no l'escolto amb ella. No, tu no us escolteu, és un petit problema que tenim així directament. No, no, vull dir, o sigui, no volia comentar res, sinó simplement que estava escoltant la secció i hi ha hagut un moment que ha escoltat que diu que sempre després d'un dia de teràpia, hi ha com un canvi, una teràpia provoca com un canvi a la parella, i ha parlat que podia ser un trencament, un distanciament, o que n'és a milló, no? Ho he escoltat bé, oi? Sí. Val, llavors, clar, jo he pensat, dic, però no té per què, o sigui, que potser molta gent pensa que un trencament és una cosa dolenta, però potser és positiu, vull dir, saps? Sí, sí, sí. Positiu per a dues parts de la parella, que no té per què ser... Vull dir, has anat a la teràpia i ha fet que, bueno, potser els dos es donin en compte que potser és millor, són més feliços d'anar per separat. Simplement volia fer, no sé, aquesta petita opinió meva. Sí, sí, sí, sí. No, és el que dius tu, per això dic que moltes vegades la teràpia de parella fa por perquè sembla que, bueno, que al final hagi de ser quelcom negatiu i que pugui ser... I no té per què, perquè moltes vegades pots ajudar la persona, no?, en aquest cas, a les parelles, a prendre decisions de separació ben portades i ben fetes. I el procés terapèutic, a vegades, és necessari, eh? Perquè el nivell de conflicte pot ser alt i la gestió entre les dues persones, doncs, no és possible, no?, prendre aquesta decisió. I sí, no té per què ser negatiu, com tu dius. Pot ser un final, un final, diguem-ne, acordat per tots dos, no?, i és habitual, eh? És habitual fer-ho. Vull dir, no és res, res estrany poder acabar un procés on tots dos han decidit que es volen separar. Simplement era, no ho sé, així, una opinió que m'ha vingut i que, no sé si jo, experta aquí, però, bueno, volia compartir-ho. A veure, què em pensaves tu, que és l'experta? L'Anna, l'experta en viatges, però... No, no, estic totalment d'acord. No, no, estic totalment d'acord amb el que dius. Sí, sí, no té per què ser negatiu, al revés. Vull dir, l'important és, és, no?, viure amb una qualitat de vida, viure amb la persona que t'estimes i, a vegades, doncs, no, no és possible, no? La persona que has triat quan ets jove t'acompanya i, en aquest cicle vital i, en aquest procés, a vegades, el distanciament pot ser molt gran i la parella no es troba. S'ha quedat pensant, eh, l'Anna, Gemma, no la veus, però està com mirant el cel, com dient sí, i s'ha quedat molt reflexiva, que ho sàpigues. No, no, no. Anna, gràcies per l'apunt. Gemma, això no estava preparat, però m'ha demanat com el torn de paraula i dic això... M'encanta. Això ho ha de saber. Així que crec que l'Anna et dona les gràcies, també. Gràcies, merci. Vull dir, no hi ha una opinió i ja està. I, Gemma, acabem parlant, si et sembla, també d'aquests deures, entre moltes cometes, que ens comentaves també al principi, no?, aquestes tasques, millor dit, deures, però, bueno, són com tasques, no? Per parelles, què poden fer? Sí, sí. Sí, mira, jo us volia anomenar que hi ha un llibre que es diu Les sete regles d'oro per a vivir en pareja, del John Gottman i l'Anna Silver i ells parlen, han fet un estudi, bueno, durant molts anys i ells parlen d'aquesta intel·ligència emocional, com a clau per poder superar els problemes de parella, no només el tema de comunicació, comprensió, que hem dit, sinó aquesta intel·ligència emocional, què vol dir? L'empatia, el conèixer la persona, el posar-te en la seva pell, el satisfer també les seves necessitats, aquest cuidar l'altre i que l'altre estigui pendent de tu, com una cosa recíproca, o sigui, una parella intel·ligentment emocional en dues bandes, i això està molt bé, ho recomano que qui li interessi també en moltes tasques i que el pugui tenir. jo a part d'aquest llibre que dona moltes estratègies i els terapeutes també podem utilitzar, us explicaré una mica algunes de les tasques que jo vaig posant a les parelles que jo atenc. Per exemple, a parelles que s'hi estan senzant amb el temps, o hi ha poca intimitat, pocs espais en comú, sempre treballem, doncs, bueno, fer-se un cop a la setmana tenir un espai per ells, preparar una sorpresa per l'altre, anotar les coses que ens agraden de l'altre, que és molt important perquè a vegades perdem de vista, ens centrem en el que no funciona i rescatar el que funciona, no? Recordar aquest mapa de l'amor quan ens vam conèixer, com érem, què fèiem, fer una mica recordatori, no?, d'aquests inicis, no?, conjuntament, que a vegades amb els anys, doncs, bueno, està bé refrescar, no?, què ens va unir, què ens va portar a estar junts, no? Bueno, fer comentaris positius de cara a l'altre, eh?, a poder elogiar, no?, i dir coses maques, no?, que això a vegades, doncs, amb el temps també, bueno, pot quedar una mica, bueno, poc present, no?, en algunes parelles, no? Escriure avantatges i inconvenients d'estar junts, també per veure si realment és un, no?, bueno, fer una balança, avantatges i inconvenients d'estar junts i poder treballar aquest tema, no? I les zones vermelles, que és molt comú, és zones vermelles on mai discutiríem, no? O sigui, al lavabo, a la cuina, no?, intentar buscar punts vermells per, bueno, eliminar focus de discussió i de conflicte, eh? Tenim unes bones tasques, eh?, si volem posar-nos manos a l'obra. També tenim temps els caps de setmana, ara, amb aquest confinament, però, però, vaja, Déu-n'hi-do, Gemma, tots els temes que hem tractat, només em falta preguntar-te també on et poden trobar els oients si hi ha algú que té alguna necessitat, dubte, consulta i vol contactar amb tu. Sí, sense problema em podeu contactar als 600, 69-8103, a través del correu info-arroba-pedres.es i Pedres Teràpies que és a l'Instagram també. A la pàgina web també hi ha un formulari que poden fer consultes a www.pedres.es i sense problema, doncs, consultes gratuïtes i, bé, estem molt accessibles i molt disponibles a poder ajudar-vos. Doncs, Gemma, un gust parlar amb tu i inaugurar aquest nou espai de reflexions, no?, terapèutiques de parella amb família. Aquest és el primer divendres de molts que vindran. Recordo també que seràs amb nosaltres el primer divendres de cada mes i que també poden recuperar els podcasts si troben a faltar la teva veu durant aquest mes, durant aquests divendres que no hi seràs. Gràcies, Gemma, per passar per aquí i, de nou, benvinguda al programa. Una abraçada i bon cap de setmana. Igualment, moltíssimes gràcies a les dues. Adéu. A totes les ravines verds. Adéu, adéu. Adéu, adéu, l'Anna. Adéu. Sí, gràcies, Anna. Adéu, adéu. Obre a Sant Just una nova sala d'exposicions municipal per promoure la cultura. Espai Mercart, una nova sala d'exposicions ubicada a la planta superior del mercat municipal. Fins al 27 de febrer gaudés de l'exposició col·lectiva Sets Just amb obres de 8 artistes amb una estreta vinculació amb Sant Just d'Esvern. Vine a veure-la de dimecres a divendres de dos quarts de sis a dos quarts de nou del vespre i els dissabtes d'onze a una del migdia. També s'ofereixen visites guiades amb inscripció prèvia trucant al telèfon 93 480 95 64. Espai Mercart, la nova sala d'exposicions municipal de Sant Just d'Esvern. Com que ja teníem l'Anna Rovira a l'estudi que de fet l'heu sentit també a l'espai de teràpies Anna, d'aquí a poc et mourem d'espai o què? T'anem fusionant amb altres. Bona tarda Anna. Ja que alguns em reben la sintonia jo entro d'altres espais. Jo no deixo que passi la sintonia. He de xecar la mà. Jo sóc la primera que intento que no passi. De fet fa molt temps que no passa. Però m'ha agradat aquesta interacció també que heu fet. m'ha recordat aquelles èpoques quan fèiem festes entre cometes per tancar l'any de la plaça. Mireia que us barrejava a tots. Em recordes? Era molt guai, eh? Que així havíeu d'endevinar també. Tiempo. Ja fa temps d'això, sí senyor. Havíeu d'endevinar qui era l'altre, quin espai feia, posar-li cara. És veritat. Clar, perquè a més no coincidíem amb els el mateix dia que ara l'acabaries. Eren persones d'altres dies. Clar, ara mateix hi ha, crec que són vint i pico persones que evolucionen amb aquest programa perquè n'hi ha alguns que són quinzenals per tant es doblen i sí, sí, quins records m'ha portat. M'ha agradat el teu apunt també sobre el tema de teràpia de parella amb la Gemma. Ja ho saps que el primer divendres de cada mes si estàs per aquí, si no entres per telèfon i estàs aquí, si coincideix també podràs entrar-hi. Però avui canviem de tema radical, anem a viatjar, Anna, canviem d'animal també, passem dels gossos als cavalls. Així estem però animalistes. De fet, com has fet però l'Anna no té ni gossos ni cavall. Exacte. De fet, com has dit tu al Twitter, és una proposta que em van fer a través de les meves xarxes quan vaig preguntar dieu-me temes per parlar a la ràdio sobre viatges. Tens amics amb cavalls llavors, eh? O alguna cosa passa aquí? Sí, tinc coneguts que sí, fan hípica o una hípica o estan a una hípica, sí, sí, sí. I llavors em van dir sí, això, perquè no sé què, jo conec llocs. I dic, bueno, doncs mira, ja faré alguna secció de cavalls i viatjar. Secció de cavalls. O sigui, no és ben bé que tu viatgis amb el cavall, sinó que vas a un lloc on és... Bueno, rutes. Rutes a cavall, no? Sí, no, hi ha algunes que són rutes i altres que no són ben bé rutes, sinó que és un lloc on és com conegut perquè... pels cavalls, per dir-ho d'alguna forma, no? Per la vida que tenen la gent amb els cavalls. A veure, la vida que tenen les persones amb els cavalls. L'interacció que hi ha del dia a dia en aquella zona del món. Que van al bar i hi ha un cavall... No! No m'ha anat això. A veure, a veure, rebobinem, ara comencem a zerar-ho la secció. Parem-ho tot. Però què vols dir que són? És a dir... Ara t'ho explicaré. Vale, vale. Vinga, va. O sigui, sí que hi ha parts que són rutes i hi ha altres parts que és això que ara... Hi ha molts cavalls. Vale. Doncs, a veure, per començar ho explicaré. Vinga, va. La secció que vam fer la setmana passada, vull dir, es pot dividir en moltes seccions perquè hi ha moltes rutes per Catalunya i la setmana passada vam fer-ne una i potser d'aquí dues setmanes fem unes altres rutes i d'aquí tres mesos en fem unes altres. I ens podem passar tot un any si vols fent rutes per Catalunya. No he volgut fer les altres seguides per anar una mica variant de la temàtica. Ah, és animal ruta a Catalunya. Animal ruta a Catalunya. No, crec que d'animals no hi ha met, però tinc una altra... un home peculiar, segur. Exacte. Segur. Va, doncs explica'ns aquestes coses que ens portes avui amb els cavalls. Doncs, això que deia, avui és una secció que va enfocada per tots aquells amants dels cavalls que saben muntar, perquè jo no n'hi ha llocs a fer aquestes coses, és a dir, parlem de llocs especials, mítics o típics on poder fer rutes bastant importants o conegudes pel món, que tenen com un rerefons al darrere de no vaig perquè sí, aquí pujo en cavall, sinó que té una història perquè ja pot ser aquesta ruta per allà. Com la ruta de Bacet antigament, però amb rutes per cavalls, potser, o zones... Clar, és que a veure, a veure, el que semblava fàcil és que està complicat per moments. Per posar un exemple, per exemple, l'Estefa Mongola o la Pampa Argentina és com bastant conegut el lloc perquè la gent per allà es mou o es movia antigament amb cavalls. Es mou, es mou? Mira, los viajes de Walliver, crec que el coneixes. Mira, parlaré d'ell. Ah, mira, no ho sabia, tot el que té spoiler. Doncs sí, llavors, d'això volia parlar. Aquests són dos llocs així típics que més o menys té dit, però n'hi ha altres que potser no és perquè sigui un lloc on es mou en cavalls, sinó que alguna cosa ha passat allà amb els cavalls o té com un vincle amb alguna cosa de cavalls. No tots són rutes, n'hi ha algunes que són rutes, n'hi ha algunes que són com històries, són diverses coses barrejades amb una secció de cavalls arreu del món. M'encanta aquesta barreja. Doncs bé, precisament comencem per aquest que dèiem, que per exemple, que és un Estefa Mongola, perquè sí, que és un lloc conegut mundialment, perquè els nòmades que viuen allà, la gran majoria, tenen els seus cavalls per anar d'un lloc a l'altre. I ja us heu d'aviso que per poder recórrer l'Estepa Mongola heu d'anar ben equipats perquè fa fred, necessita molta aiga, ho he de portar com tot el que necessiteu. Potser el més indicat és no anar. Si per molt que tu montis a cavall ja de normal, potser que vagis sol allà, mira, porto el meu cavall, ho faig, potser el teu cavall no està gaire adequat a anar per aquests llocs i tu potser tampoc. Porto el meu cavall així, com allò que porta d'aquí a Mongòlia. Home, la gent que fa hípicarreu del món va amb el seu cavall, no? Té molta pasta que va amb el seu cavall, doncs mira, pot anar amb el seu cavall a Mongòlia. Sí, sí. Si algú fa, que truqui. Si no, pot alquilar un cavall o comprar un cavall allà. Però bé, la cosa és que el més indicat potser seria fer-ho amb especialistes que hi ha en el lloc que es dediquen a aquest tipus de vacances, per dir-ho així, entre cometes, o viatges que hi ha precisament aquí a Mongòlia, no? Que tot i això no és impossible fer-ho pel teu compte. De fet, com deies tu bé abans, un parell de catalans ho van fer i han fet un documental on expliquen la seva experiència. I el que deies abans, no les pot veure al canal de YouTube d'un d'ells dos, que si busqueu Los viajes de Gualiber, doncs n'hi ha un que dura, normalment els seus vídeos duran com uns 20 minuts, però aquest dura com una hora i mitja perquè és un documental pel·lícula del seu pas per Mongòlia i el vídeo és com una pel·lícula que tracta sobre aquesta aventura que van viure i la veritat que és molt interessant de veure i us ho recomano perquè ensenya fins i tot com es van preparar abans, com van comprar els cavalls, com van aprendre a muntar perquè ell no en sabia i és bastant bastant xulo i bastant guai perquè a més a més que vas ficar en els dies on dormen, com dormen, quan es queden sense menjar, què fan, el mal d'esquena que tenen, com tenen els cul de pla. El mal de cul que tenen, exacte, la gent que es van trobant i els van ajudant, els problemes que tenen amb els cavalls. Tres cavalls, sí, perquè eren un cadascun i un altre per portar les motxilles, exacte. Cavall xerpa. I arriben a anar a un festival de... Cavalls? No, de nòmades que tenen per allà a l'Estepa que és de, no sé què, de les àligues també, crec que, bueno, i dels cavalls, no vaig entendre gaire bé que anava a aquell festival, però la cosa és que un dels seus cavalls va triomfar perquè molta gent el volia. Sí, sí, el festival de les àguiles de Mongòlia, ho has dit bé, eh? Veus? Alguna cosa sabia jo, que van com els caçadors, perquè normalment allà a Mongòlia, tu has vist la pel·lícula de Mulan? Sí, jo m'encanta, les dues, la de Disney i la de Dibuixos, jo aquesta encara no l'he vist i l'haurí a veure, però la de Dibuixos, que surt el jefe de los unos, surt amb una àliga i va amb el seu cavall, perquè de fet era mongol aquest home, per tant, clar, els caçadors mongols van anar amb el cavall i l'àliga. D'aquí suposo que deu venir aquesta festivitat, aquest festival. Sí, com una tradició, que estic llegint, una tradició que s'ha mantingut durant més de 2.000 anys. Imagina't. Ojo, eh? Ho crec molt ràpid, això, el festival de l'Àguila, perdó, de l'Àguila de Mongòlia. Doncs bé, ara sí, si et sembla, ens hem ja aclarit una mica de més menys aquí a la secció i deixem Mongòlia. Ara que ho tenim clar, ara que ho tenim clar, deixem Mongòlia i que a mi on de continent anem a un lloc que tenim guardat segurament tots a la nostra retina, tantes pel·lícules que hem vist al llarg de la nostra vida sobre el far oest americà. Oh! Fins el far oest americà, cowboys, anaven amb cavall, no? No anaven amb vaca, els cowboys. Per tant, si t'agradaria viure aquesta vida d'Estats Units més o menys dels vaquers d'aquella època deixant enrere el segle XXI i no tant visitar les grans ciutats, una bona idea és anar a Montana, a l'estat de Montana, i viatjar en el temps mentre descobreixes i recórres riarols i muntanyes que hi ha per la serra grana de John Long. I jo he de confessar una cosa perquè sempre que penso en aquests escenaris d'Estats Units així amb cowboys, penso en la música, en Belcal, la música de Bonanza. Bé, jo t'anava a ficar aquesta de Django, que més o menys... És que no l'he vist Django. Ah, veia, no, he posat el dia, eh? Jo la recordo quan era petita que la posaven per la tele totes les tardes. No? Tu no la veies? Tant com cada tarda, no. La de... Quina? La de Bonanza? La de Bonanza? La de la sèrie. Exacte. Doncs no, no. T'he cantat fatal. No, no, sí, ho hem fet. Com és la lletra? Ese cavallo que viene a Bonanza, eh? No, no, a veure... És que sóc valentíssima, aquestes cançons. A veure, jo crec... No sé si té lletra, però si té lletra se leu ser en anglès. I això que cantes... Que sí, que sí, que ho he dit bé. Això que cantes és una caricatura d'una lletra. No és real. És el xiquito de la calzada que va fer, després la broma... O el nuñito que hi havia a TV3. Sí, sí. El de l'Arús. Sí, sí, pot ser. No és que posa lletra. No, és que he ficat de ese cavallo que vine a Bonanza i, clar, m'ha sortit el xiquito de la calzada. Exacte. No seria ell. Però bé, als Estats Units el Far West seria una altra de les zones on relaciones una mica de muntar cavall perquè allò les muntanyes estan àrides amb algun riu que has de travessar amb el cavall. És bastant mític, també, no? Les alforges aquestes com per fora penjant, no? Amb el sac de dormir, la terra vermella, la pols que s'aixeca. Sí, sí. Però bé, ara sí, canviem una mica de país, però no canviem del continent perquè marxem una mica cap al sud d'Amèrica perquè a principis del segle passat un noi va fer una ruta a cavall, ja sí que van donar ruta, no és que la ruta existeixi, sinó que ell va fer com aquest viatge, no? Des d'Argentina fins a Washington. Era, el noi que ho va fer, a veure si ho pronunciaré a dir, perquè jo no tinc ni idea com es pronuncia, Aime Félix, she's Félix, Val, Aime, no? Aime? Aime? Bueno, no sé, era un alemà que va fer-ho el 1925 i va començar a la Pampa i va recórrer 16.000 quilòmetres durant dos anys amb dos cavalls anomenat Mancha Mancha, perdó, i Gato. Els mateixos durant els dos anys aquests cavalls? Sí, sí, sí, sí, els mateixos, exacte, i he llegit que no van tenir cap mena de problema els cavalls, ni no s'han posat malalts, no, no, no, tot perfecte. Carall. De fet, aquest noi va anar des de Buenos Aires, va passar per Lima, Quito, Bogotá, va seguir pujant fins a travessar Mèxic i va entrar a les Estats Units per Texas i va acabar arribant a l'estatudonidenca. No és que hi hagi la ruta d'aquest noi, sinó que aquest noi va fer aquesta. Ell, aquest noi, va anar pujant però suposo que anava amb una brúixola, anava amb coses. El més important, que jo ho he llegit, ell deia que el que més li importava era trobar menjar pels cavalls perquè diu, mira, dormir, podria dormir a qualsevol lloc fins i tot amb la cadira de muntar la feia servir de coixí, fins i tot dormia, demanava, quan arribava amb el papa, demanava dormir el lloc més segur del poble. Clar, i mantenir els cavalls ben alimentats perquè són ells els que acabaven tenen d'ell. És el que deia, és el més important, alimentar els cavalls que jo pudeu menjar qualsevol cosa, no? Clar. I a veure, recorda una mica, perdona, a diaris de motocicleta, ara em diràs, no l'he vista? Sí, de fet, tinc una percepció pendent també de pel·lícules de viatge que volia parlar d'aquesta. Però aquesta l'has vista? Aquesta l'he vist, aquesta l'he vist. Aquesta també és un bon viatge del xef. A veure, aquesta no és que sigui una ruta que pots fer així durant les teves vacances de dues setmanes perquè és més una aventura bastant llarga i històrica, però ara tu imagina't traslladar-te a aquests llocs, per exemple, i passar amb cavall per Perú i veure el Vallès Sagrari dels Incas, a la cintat de Cusco o el Machu Picchu, les resques dels esteques de Mèxic o els maies de Centra-Amèrica. Deus ser impressionant arribar a aquests llocs amb cavall. Et sents un explorador? Dura l'exploradora amb cavall. Sí, sí, sí. Però, deu ser, no sé, bastant impressionant. Home, si ja són llocs com místics, no? Sí. Que tenen un punt... Bueno, de fet, diria que el Machu Picchu no sé si encara es pot, però jo recordo que abans es podia pujar amb burro, no? Abans es pujava amb burro. Sí? Bueno, jo he vist imatges. Potser fa molts anys, ja potser ja no es fa. Ara es puja caminant. Amb llames, no? Amb llames. Sí? O no sé si carreguen, persones. I que una llama no pots muntar una llama. Amb el coi que té et pots agafar bé, no? Sí, clar. I potser t'escup. Una girafa. Ah, bueno, sí, també t'escupin. Bé, canviem, canviem, caminant el continent. Deixem Amèrica. No parlo de distreure't, Oriana, m'encanta. Deixem aquesta ruta i... perquè, bueno, ara m'han tancat a tots aquests llocs, eh? Però bé. Ai, però t'has comprat ja aquesta... la finestra d'avió en fotografia per enganxar-te'l a la paret o no? A veure, explica'l perquè ens venim d'acord. Clar, estàs al·lucinant. No, perquè l'altre dia vaig veure i t'ho vaig enviar, Anna, directament a tu. Crec que és un vinil, no? És com un vinil, no? Que pots enganxar a la paret que bàsicament és una fotografia... Vols dir que no és com un marc de fotos que s'il·lumina? Ah, té llum i tot? Sí, clar. No vaig mirar tant el detall, veig que vas estar mirant sempre ho té, Anna. No, dels núvols o del que fos. Bueno, recrea l'estampa d'un avió per dins, diguéssim, no? I es veia la llum, o sigui, tu veies com si estigués sent l'avió fosc i fora fos de dia. Era més o menys això, no? No ho has adquirit? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, que és una llum, no és una paret. No, vull dir que només t'ocupa paret. No, si voleu regalar-li alguna cosa a l'Anna, regaleu-li aquesta, això, vinil, quadra, finestra d'avió, que segur que tenirà bé. Agafem un avió i anem cap a Àfrica, anem d'Amèrica a Àfrica i concretament anem a Sud-àfrica perquè, o sigui, he vist que es poden visitar reserves naturals a cavall, però clar, i he pensat, cuidado, això fa por, perquè, vull dir, vas sobre un cavall i per lleien animals fotos salvatges que es mengen el tot cavall, a mi no m'acaba de guardar la cosa. Home, anirà controladeta la cosa, no? Exacte, sí, per començar, s'ha poden ser un bon genet, per si tot que surtin corrents, però no us preocupeu perquè també hi ha agències especialitzades en aquesta zona per fer aquest tipus de ruta a la que els cavalls que tenen ja estan acostumats i es passa per llocs que estan controlats i tot això també et sents una mica explorador, no? Una mica bastant. I potser amb més perill que no entrar a la ciutat mai, que potser no hi ha ningú. Però bé, bueno, allà poden haver-hi pumas, eh? A on? A ciutats mai. Vols dir? Home, és de la mitja de selva. Sí, però vaja, jo patiria una mica més anant per Àfrica que no pas per... Home, llavors hi pumas cosint germans. Si ho ha dit l'Anna, és així. Doncs és així. I ara sí que anem acabant ja la secció d'avui i anem cap a les antípodes, cap a Nova Zelanda, les antípodes, que ho podem parlar en una secció, diria, que hem de parlar en un parell d'anys o així, abans que jo marxés a Nova Zelanda. Sí, cert. I ens submergim cap al món del Senyor dels Anells perquè alguns dels personatges de les pel·lícules que van gravar per allà doncs van a cavall per aquells paratges d'allà, no? I seria com entrada ple a la terra mitja d'aquest món, no? Del Senyor dels Anells. I hi ha agències que de fet et porten per a alguns llocs on es va rodar i pots fer-ho anant a cavall, passejant, per exemple, pel llac més llarg del país que és el Uacatipo que està a Queensland que és un... Bueno, és com una ciutat... No, Queenstown, perdó, que és una ciutat que està costat del llac, de fet, i té com bastant esports d'aventura, aquella ciutat bastant muntada, molt ben muntada. La ciutat de la reina, no? I... poble. Queenstown. El poble, poble. Sí. I de fet, la ruta que tenen aquestes xirots cavalls és una ruta de 22 quilòmetres, per tant, poca broma, perquè, a més, és el llac, però és que el llac està embutat de muntanyes, el d'hivern està tot nevat, és un lloc molt xulo. Garantia de paisatge espectacular, no? Sí, molt xulo, i a més, és que hi ha... És que pots fer a tot allà, de fet, hi ha un... Com es diu, ara no em sortirà. A veure, que t'ajudi. Digues paraules similars. No, no, no. Sinònims. Un telecabina, un telecabina per pujar com a de la muntanya, que t'han de ser nova i allà començar a fer rutes i, bueno, allà del temps per conduir-nos cars, bueno, hi ha de tot, hi ha de tot. Però bé, haureu d'anar-hi per comprovar-ho, pujar a cavall, si no us entreneu abans, potser us costarà més calma que us ho haurem d'ensenyar. Però bé, de moment, els amants dels cavalls poden estar contents, espero, amb aquesta secció. Ja teniu un punt més a la llista de coses per fer quan tornem a ser normals i tinguem una mica de dos dits de front perquè crec que no en tenim encara. Exacte. I t'has deixat una, Anna, al camí de cavalls de Menorca. No? Gran i famosa i... Ah, va, va. Aquí tirem a la llar. En tenia alguns d'Espanya també, però he decidit anar cap a fora. Doncs, Anna, fins aquí perquè hem de marxar també nosaltres amb el programa. Bon cap de setmana i fins divendres vinent. Adeu. Adeu. Doncs això mateix, nosaltres també marxem perquè ens queden re, uns cinc segons, així que desitjar-vos un cap de setmana i tornem a ser dilluns amb vosaltres de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern. Adeu.