La Plaça Mireia del 19/5/2020 — Regne Unit, desescalada i turisme; verrugues plantars; el dol i l’absència de contacte en temps de Covid-19
Seguim a la fase 0,5 a Sant Just i nosaltres seguim avançant programes, avui número 640
Com viu el món la Covid19? (part 3) - Repetim aquesta secció conjunta on fusionem cultura i món, amb l'Anna Rovira i actualitat política amb Joel Reguant. Avui viatgem al Renge Unit i també Estats Units, on Dolald Trump torna a ser notícia, per variar. Parlem també de les vacances i dels possibles moviments entre països de la Unió Europea
Cita setmanal amb la Teresa Montero, podòloga santjustenca. Avui ens explica què són les berrugues plantars, com podem detectar-les i prevenir-les
Parlem amb la Laura Jimenez, psicòloga de dol i d'acompanyament a adults. El confinament en sí és un dol? Com afecta la manca de contacte físic en aquestes situacions? Quin impacte pot tenir aquesta situació en un futur?
Cita setmanal amb la Marta, que cada setmana ens porta un tema de bellesa o relacionat amb la cura personal. Avui parlem d'un tema que fa anys era tabú però que per sort avui dia podem parlar-ne obertament: la menstruació. Ens explica per què fisiològicament el nostre cos ens demana ingerir més menjar i sobretot dolços i proteïnes durant la menstruació
Panorama del programa
- Programa 640 de “La Plaça Mireia” (Ràdio d’Esverns), tarda càlida i municipi en fase 0,5 a l’espera d’avançar a fase 1.
- Avanç de continguts confirmats al llarg del programa:
- Secció política-cultural amb l’Anna Rovira i el Joel Reguant: Regne Unit i la seva gestió de la Covid-19, desescalada i debat sobre vacances, quarantenes i economia. - Podologia amb Teresa Montero: verrugues plantars (causes, símptomes i tractaments). - Psicologia del dol amb Laura Jiménez: dol per la Covid-19, la importància del contacte físic i el síndrome de la cabana. - Falca del CAC sobre verificació d’informació i butlletí de notícies de Catalunya Ràdio.
Política i societat: Regne Unit, fases i turisme
Experiències de fase 1 i civisme
- Joel (en fase 1) comparteix la sensació de llibertat en poder sortir i anar a terrasses, amb prudència (distància, mascareta).
- Debat viu sobre civisme i neteja dels espais naturals arran de l’augment de visites; preocupació per guants/mascaretes i altres residus a la natura.
Regne Unit: resposta a la Covid-19 i canvi d’estratègia
- Al principi, Boris Johnson mostra escepticisme i retarda el confinament (idea d’“immunitat de grup”).
- El gir arriba quan Johnson contrau la Covid-19 i ingressa a UCI: el govern decreta un confinament més tardà que la resta d’Europa, amb impacte econòmic notable.
- Particularitats britàniques inicials: més voluntarisme ciutadà i tancaments sectorials (bars) abans d’un confinament estricte.
Tangents internacionals destacades
- EUA: Donald Trump afirma prendre un fàrmac antimalàric (hidroxicloroquina), no recomanat pels experts; la Casa Blanca demana no imitar-ho.
- Bona notícia científica: l’empresa Moderna anuncia resultats positius preliminars d’una vacuna en humans (eficàcia i seguretat inicials).
Desescalada: confusió i comparatives
- Al Regne Unit, la presentació del pla genera confusió mediàtica i interpretacions dispars.
- A Espanya, debat sobre franges horàries: incoherències percebudes (franges per fer esport vs. no per anar a terrasses). Polèmica per obrir abans bars que escoles.
- França: reobertura amb casos positius a escoles i imatges de quadrícules al pati que impacten per la distància social.
Mirada cultural: Londres vs. Edimburg
- Londres: ciutat cosmopolita i més “a la seva”, atenció menys personal en el tracte quotidià.
- Edimburg: percepció de proximitat i amabilitat més gran, ajuda espontània i tracte “de cara”.
Vacances, quarantenes i Schengen
- Debat sobre turisme 2020:
- Espanya imposa quarantena de 14 dies als visitants; França respon amb reciprocitat. - Es planteja reobrir l’Espai Schengen cap al juliol si hi ha control epidemiològic. - Discussió: potenciació del turisme nacional vs. dependència econòmica del turisme internacional.
Fases i avaluació epidemiològica
- Importància d’esperar els 15 dies per avaluar l’efecte de cada fase.
- Exemples territorials: algunes zones de Catalunya passen a fase 2 després del marge de 15 dies.
Covid-19 i clima
- S’explora la possible incidència de l’estiu, la calor i els raigs UV en la transmissió. Hi ha indicis i opinions mèdiques, però no confirmació definitiva; contrast entre hemisferis i velocitats d’expansió.
“Pas a pas” i amb prudència en la desescalada, mirant dades quinzenals i coordinació a la UE.
Falca d’interès públic
- CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya): verificació d’informacions abans de compartir.
“Detecta les fake news: atura’t, pensa i verifica abans de compartir.”
Salut: verrugues plantars (Podologia)
Què són i per què apareixen
- Les verrugues plantars són una tumoració benigna de la pell del peu causada pel virus del papil·loma humà (VPH).
- Quan afecten mucoses, prenen el nom de papil·loma; a la pell, “verruga”.
- Surt més en infància i adolescència (5–20 anys), però també en adults (estrès, defenses baixes). Hiperhidrosi (peus que suen molt) augmenta el risc.
Com reconèixer-les
- Trencament del patró de les línies de la pell (empremta), petites papil·les i dolor al pessic més que a la pressió frontal.
- Poden sagnar en delaminar-les pel suport vascular.
- Tipus:
- Endofítiques: creixen cap endins (semblant a una “pastanaga” sota terra). - Exofítiques: creixen cap enfora (com una “síndria” visible a l’exterior).
On surten i a qui afecten
- Més freqüents a la planta del peu (dolor per càrrega), però també entre dits o sota/als laterals de les ungles (menys doloroses).
- Riscos de contagi: piscines, gimnasos, arts marcials (taekwondo/karate, peus descalços sobre lones), dutxes comunes. Incubació variable: 1 a 20 mesos.
Tractaments habituals
- Dermatologia: crioteràpia (esprai fred); en peu, la podòloga prefereix causticants (fórmula magistral + àcid) en cura oclusiva i controls setmanals.
- Evitar l’ús casolà indegut de productes (risc de cremades o mal ús).
- Multipunció (amb anestèsia local) per trencar papil·les i activar la cura per segona intenció.
- Curetaje/cirurgia si són recidivants o molt persistents.
Prevenció
- Xancles a piscines/vestidors.
- Higiene i assecat rigorós dels peus; tractar l’hiperhidrosi si n’hi ha.
- Tractar precoçment per evitar disseminació (mosaic) i dolor crònic.
Notícies (Catalunya Ràdio)
- Espanya: 83 morts i 295 contagis nous; Fernando Simón remarca bona evolució i ús de mascareta quan calgui.
- El govern prepara obligar mascareta també al carrer si no hi ha 2 m de distància (Salvador Illa).
- Política: pròrroga de l’estat d’alarma; enquestes del CIS.
- Economia: ERTO pendents de cobrament a Catalunya (~80.000 treballadors).
- Esports: Premier League (6 positius/750 tests, entrenaments reduïts), Serie A apunta al 14 de juny; TAS estudiarà el cas Manchester City.
Psicologia del dol: Covid-19, contacte i síndrome de la cabana
Dol en pandèmia: què el fa diferent
- Dol traumàtic per Covid-19: rapidesa, incertesa, soledat i impossibilitat d’acomiar-se; sentiments de culpa i impotència.
- Doble dol: pèrdua de la persona estimada + impacte global de la pandèmia (rutines, feina, seguretat).
El poder del contacte físic (i la seva absència)
- El tacte regula el sistema nerviós, reforça defenses i redueix l’estrès. La seva absència incrementa ansietat i depressió.
- Videotrucades: útils però generen fatiga (càrrega cognitiva per llegir comunicació no verbal i “performance” constant).
Estratègies d’afrontament
- Auto-contacte: abraçar un coixí (a ambdues bandes de la pantalla), carícies a la cara, massatge amb crema per “enganyar” el cervell i calmar el cos.
- Síndrome de la cabana: cansament, irritabilitat i por a sortir. Recomanació: gradualitat, relatiu de pensaments catastròfics i arrelament al present.
- Dol col·lectiu: fases de negació → ira → negociació → tristesa → acceptació aplicades al context Covid.
Teràpia i futur emocional
- Teràpia online mantinguda per preservar la qualitat (mascaretes dificulten la lectura no verbal). Eficàcia semblant un cop superat l’estranyament inicial.
- S’espera augment de casos d’ansietat i depressió; oportunitat per desestigmatitzar i impulsar educació emocional.
“Moure’ns des del jo real i no des de les màscares” — necessitat de parlar clar d’allò que sentim i acompanyar-nos.

