Revetlla cultural a Barcelona (Arts Libris, Fotocolectània i Metrònom) + tertúlia de cinema (Loki, Terry Gilliam, Pixar, La Haine, The Third Man) + monogràfic de frases fetes amb burros

1, 2, 3, 4! Estan cantant ara mateix The Nox juntament amb Powers. El tema es diu clàssic i és un tema, de fet és el tema que escollim avui per obrir la plaça Mireia en les portes d'aquesta rebetlla de Sant Joan, avui dimecres 23 de juny. 5 i 12 d'aquesta tarda, què tal? Ja teniu preparats? Ja teniu, de fet, fet tots els preparatius per aquesta rebetlla, aquesta nit màgica que diuen de Sant Joan. Esperem que sí i que la gaudiu, forçament. També esperem que ens estigueu escoltant, tot i que estigueu també preparant aquesta rebetlla, ja sigui a través de radiodesvern.com, a través del 98.ufam o també de les aplicacions disponibles per iOS i per Android. Ja sabeu que avui, tot i ser la rebetlla, som aquí amb vosaltres, som en directe des de Ràdio d'Esvern i tenim una programació, com sempre, que esperem que us agradi des d'ara mateix i fins les 7 de la tarda. Començarem amb l'espai d'exposicions i cultura amb la Glòria Conesa, que la tenim ja aquí amb nosaltres, i avui, a través dels micròfons de Ràdio d'Esvern, visitarem diversos llocs. Esperem que ens doni temps de visitar-los els tres. Passarem, per exemple, per la fira Arts Libris, al mercat de Sant Antoni, a Barcelona. Visitarem també l'espai que podeu trobar al costat del Born, a Barcelona, que és el matrònom. De fet, sí, està just a la Rambla del Born, veureu què més. I parlarem també, ubicats al Born, de la Fundació Fotocolactània, una entitat sense ànim de lucre amb seu a Barcelona. Seguirem també amb la tertúlia de cinema en aquesta primera hora i saltarem a la segona hora perquè, atenció, l'Oriol Lluc, per desfer frases fetes, avui ens porta un monogràfic de burros. Sí, senyor, frases fetes i expressions que parlen d'aquests animals. Si recordeu, la setmana passada vam fer un especial monogràfic de gallines i galls amb expressions, doncs bé, amb aquests animals. Avui els rucs, els ases, els burros i les mules seran les protagonistes. Per exemple, frases com ser un ruc, ser un tros d'asa, per exemple, tossut com una mula, quines d'altres no s'ha fet la mel per la boca de l'asa? O, per exemple, treballar com un burro o carregat com un burro, veurem el seu origen i la connotació que tenen aquestes expressions. I si teniu alguna sugerència, dubte o recomanació, o qualsevol cosa, ja sabeu que ens podeu escriure al nostre Twitter, arrobapl, la guia baix, Mireia, on us atendrem molt amablement. Us recordem també que podeu recuperar les dues entrevistes que vam fer ahir aquí al programa. Vam parlar amb el Sergi Arrada i el Lluís Terrés, al capdavant del Casal de Joves i també d'Activitats.cat. Vam parlar sobre aquest concurs de can, el Just Talent, que s'està organitzant des d'ara mateix i podeu presentar les vostres candidatures per dir una forma fins al 5 de juliol. Heu d'anar al web de casaldejoves.com i també vam parlar amb la Marta Avalada, gran amiga i també coneixedora del procés artístic de Dogni Abreu. Amb ella i a través d'ella també ens vam endinsar el món creatiu i reflexiu de l'artista de Dogni Abreu, que després d'un any dur ha presentat aquesta exposició Güelles del Tiempo, al celler de Can Ginestà. Tot i que aquesta tarda sigui tancat i demà com a festiu també, us animem que divendres o qualsevol altre dia visiteu aquesta exposició. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú per aquesta? No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, pessigolla. Pessigolla, pessigolla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverc. Un lloc de tots i per tots. Efectivamo. T'encoentres mal o arroba? Socorro! Comencem, doncs, fent aquesta ruta cultural per exposicions i centres expositius i culturals de Barcelona. Ho fem, com sempre, amb la Glòria Conesa. Glòria, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Anem cap a Barcelona, on suposo que deu caure una bona calor també avui, tot i la pluja. Sí, avui un dia molt variant. Sí, força variant. I a més, sent revetlla, no? Hi havia gent que encara al matí dubtava si podia tirar un ope tards a la nit. M'imagino cap al temps. En tirarem, en tirarem. Jo crec que sí, no? Sí. Tu ets de tirar alguna... o bengales, o bombetes, o... O coets. O coets, també? Bé, m'agrada. Gràcies per venir avui, Glòria, que sabem que també estem a les portes de la revetlla i hi ha gent, doncs bé, que li dedica unes quantes hores a organitzar-ho. Com deia, hem de parlar d'aquestes exposicions. Si et sembla, comencem per la Fira d'Arts Libris. Sí. Aquesta Fira d'Arts Libris, durant bastants anys, s'ha celebrat sempre a Santa Mònica, al final de la Rambla, i aquest any ho hem variat. Aquest any ho hem passat a un altre lloc que, en principi, semblava que... Bé, no sabíem si seria un lloc adequat o no, o jo ho vaig pensar, almenys. I, efectivament, crec que ha sigut un bon encert. Primera, a Santa Mònica només anava gent molt ficada amb l'art, no? I amb aquests temes. En canvi, en el mercat de Sant Antoni, hi havia els nanos canvien cromos, tot allò que hi ha ven als llibres. Aleshores, crec que ha estat bé, perquè ho han fet amb un... El fusar que hi ha, que jo no sabia que hi havia un fusar allà. Bé, no sé si hi havia un fusar o alguna cosa així. És que és un lloc que s'endinsa la terra. I, aleshores, la veritat és que va estar molt bé. I hi havia molta gent, potser molta més que la que hagués hagut al Santa Mònica. Per tant, penso que és bo, si això ha tingut una bona ressonància amb tothom i la gent ho ha conegut, doncs perfecte, no? I allà, doncs, hem pogut trobar llibres molt interessants. Per exemple, hi havia un llibre que jo no coneixia del Plensa, del nostre estimat Pletsa, perquè cada vegada parlem del Pletsa, però, bueno, és que està per tot arreu. És un llibre que està fet amb làmina... Bé, primer hi ha unes... Són tres peces. Unes làmines de bronze, truquelades, d'aquella manera que ell truquela, que són les letres enganxades, més o menys, i les cares... Sí, també té escultures fetes amb aquestes lletres. Exacte, més o menys el mateix. Això, amb coure. i formaven part d'uns gravats amb paper, o sigui, tenim per una banda el paper i per altra banda tenim els gravats, o sigui, els gravats, i per una altra banda tenim les figures fetes amb coure. I després encara hi havia algú més que ajuntava aquestes dues matèries. És un conjunt que està molt bé. La veritat és que el que ja, clar, se'n va almenys del que jo puc adquirir, no? De preus, vol dir. De preu, perquè era una peça que valia 3.500 euros. Uau. I és per tindre-la a l'estanteria, que està molt maca, però vaja, no està per tot. Encara que estava en un lloc que semblava que tingués que ser molt accessible, doncs no ho era tant. Valia la pena. Però els preus entenc que varien una mica... Bueno, per aquells que potser no ho saben, els llibris és aquesta fira internacional del llibre d'artista, no?, que no hem comentat. Sí. Bàsicament hi ha llibres d'artista, pel que veig, preus... Bàsicament, sí, és llibres d'artista. Variats. Hi havia preus molt variats. Pots comprar coses des d'un euro. És que hi havia coses d'un euro que eren com xapes o simplement punts de llibre. O sigui, trobes preu... Trobes per totes les butxaques. I la veritat és que hi havia coses molt maques. Per exemple, jo vaig comprar dos llibres, un que és del Kentridge. No sé si és... Potser no tothom el coneix, però va estar fa poc al CCCB i va fer una exposició que va tindre molt d'èxit perquè és un sud-àfricà blanc que es dedica, d'alguna manera, a parlar de la política que hi ha allà amb els blancs i els negres, no?, a Sud-àfrica, que encara existeix. I en el CCCB va estar molt bé. A més, hi havia una pantalla com, no sé, 10 o 15 metres enorme. I aquí hi havia el llibre amb la fotografia de la pantalla, que és un desplegable. Per tant, el llibre es desplegava i era fort, és molt maco. Després hi havia un altre del EIWEIWEI, que és aquell xinès que no pot sortir de casa seva. Ara em sembla que en aquests moments està la Xina, però no pot sortir de casa seva. De res domiciliari, vols dir? Sí, sí. El que passa és que no sé si encara està, però estava... que no podia sortir de casa seva la Xina, però és un home que viatja per tot el món i que inclús aquí a Barcelona va fer un tema ja fa com 15 anys o així en el Mies van der Rohe i allà va fer una instal·lació de l'escafaell, que treu l'aigua, posa l'aigua, la tanyeix. O sigui, que és una persona aquí a Barcelona dins de l'art asiàtic. Bé, ell pràcticament no és que sigui asiàtic perquè el reconeixen a tot el món, o sigui, és un artista del món, però té a veure amb Barcelona i és molt apreciat, però en canvi sí, està recluït, si no m'equivoco, a casa seva encara. Perquè, bé, el govern xinès, doncs és així. És una persona que molts de les seves fotografies, ell fa sobretot fotografies, a part de fer instal·lacions i tal, que assenyala amb el dit fent aquella senyal de por aquí, saps? Aleshores, ell sempre posa el por aquí, per aquí, no sé com dir-li, amb el dit a xiniat. Sí, el dit de, com es diu, el dit cor. I aleshores això ho fa davant de la Torre Eiffel, ho fa davant del pont de Londres, ho fa davant de les piràmides, o sigui, sempre fa una fotografia del seu braç, del seu dit, davant d'aquests monuments a tot el món. Aleshores, és una persona molt reconeguda i, bé, allà hi havia alguns llibres interessants i, bé, això fins aquí, no? Fa la foto d'això del dit, però no fa l'escultura, no? Perquè després hi ha un altre escultor que sí que representa la mà, tal com dius, amb tamany com un cap del Jaume Plensa, diguéssim, com una de Chloé, i també l'ubica per diferents punts del món. De fet, crec que a Milà, davant de la borsa de Milà, d'Itàlia, hi ha una mà gegant que apunta cap a la borsa assenyalant amb aquest dit. En aquests moments no recordo de qui és, no serà ell mateix. Clar, no sé, ara que has dit això, dic, potser... Sí, bueno, hi ha artistes que fan això, fan coses i van repetint-ho a diferents ciutats de tot el món perquè la gent els conegui, perquè tothom se n'agui a compte del que està passant... Bé, està bé, està bé. A part d'això, hi havia una exposició també a fora, a Fotocollectània, que és una exposició de dones i que... hi havia el treball d'una noia que es diu Mariel Enmarc, Vides de Mujeres. Aquest Fotocollectània, no sé si hem parlat d'on està, està davant del parc de la Ciutadella, en aquell edifici que té columnes i que pots passar per sota, davant del parc de la Ciutadella, el passeig de Picasso. Aleshores, aquí, Fotocollectània és un dels llocs més importants, jo en cas diria que d'Europa, en quant a fotografia. I ella el que fa és representar, fotografiar aquesta Mariel Enmarc de sempre, el que ha fet ha sigut durant 50 anys, que potser encara en farà més, fotografiar dones, però no dones maques, boniques, ben posades, sinó tot el contrari, dones dins de sanatoris, dones dins de manicomis, dones com la mare de Madre Teresa de Calcuta. Aleshores, ella sempre fa fotografies de dona i aquesta exposició, doncs, és quasi tota, pràcticament, sí, jo crec que tot és en la gui negra, assenyalant les vides, ella diu vides de mujeres, i va fotografiar, doncs, quantitat de coses, i allà, doncs, es poden veure una bona selecció de les seves obres. Sí, pel que estic veient, gairebé el 100%, sí, pel que estic veient, és blanc i negre la seva fotografia, almenys a internet, no n'hi ha gaire que siguin de color. És blanc i negre, sí, tot és blanc i negre, bueno, jo ja saps que hi ha molts fotògrafos que encara els agrada el blanc i negre, i que ho fan tot en blanc i negre, a mi personalment, penso que la vida és en color, i m'agraden les coses en color, potser sí que tenen més força les fotos en blanc i negre, força sí, però per mi no són reals, la vida no és en blanc i negre, la vida és en color. És una manera artística de donar-li una altra, una altra òptica, perquè el color l'hi has de posar tu, no, diguéssim, és a dir, és a dir, tu, com a visitant, tu li has de posar el color en aquesta imatge. Després, si algú va per allà també, hi ha alguna cosa que ho has trobat molt interessant, com sempre moltes coses, que és que, a la sala Metrónom, que és una sala que havia estat durant uns anys, durant 20 anys, cap als anys 60, 80, molt al dia en quant a exposicions i coses d'aquestes, hi ha una exposició que es diu Les Puertes de Linares. Aquesta exposició és de l'artista Jordi Benito i representa quan el Manolet, aquell torero, no sé si... Sí, jo ho vaig posar, no ho heu sentit, va dir que es retirava i l'endemà el toro, el va matar amb una cornada, o sigui, es retirava, era l'última corrida, i en canvi, el toro el va matar. Aleshores, aquest tal Jordi Benito va fer una instal·lació que es diu Les Puertes de Linares, on pengen dos toros, dos toros de veritat, dissenyats del sostre i a terra hi ha una roca, hi ha sorra i pengen allà els toros, o sigui, que és una cosa com molt especial, però que el que fa és recordar com va morir el Manolet, i es diu Les Puertes de Linares, perquè és on te'l van agafar. Això està situat en un lloc que a mi em va sorprendre. El metrónom aquest jo no el coneixia i és un espai molt maco, amb un sostre molt bonic, amb aquelles vidrieres que traspassen la llum, el que passa que estan tapades. Un hivernacle? Són vidrieres com l'esquena al Palau de la Música, o així, que són amb llum, però estan tapades i no es veuen. I a part d'això, tot el lloc és força maco i la veritat jo havia viscut molt a prop d'allà i no ho coneixia. en quant a aquesta obra és una obra molt forta, dos toros allà dissecats, un penjant del sostre i el primer dia que es va representar això va ser els propis artistes que es van penjar, també hi ha un piano, es van penjar com si fossin els toros, aquelles coses que fan que te les han d'explicar una mica bé si no dius i això què és. Això és art conceptual, no? Que en parlàvem fa unes setmanes. Sí, més o menys, sí, sí, li podrien dir així. que per ser hi ha una pel·lícula de Manolete es va fer, el protagonista és Adrian Brody que és el que relata una mica la vida d'aquest torero. Bueno, va ser molt famós, jo no ho recordo però va ser molt famós, es va morir el 47 em sembla, o sigui que va morir abans que jo, abans que jo neixés però això del Manolete sembla que s'ha sentit, no? És com un torero molt famós i que va tindre aquesta mala sort que el va agafar el toro just el dia que es retirava. I bé, dins de les coses d'art tot és molt variat perquè ja veus veure allà un toro dissecat i dius això, ah, sí, no? Sí, no? Sorprèn. A mi em va sorprendre, a mi em va sorprendre perquè poques vegades he vist una instal·lació, de més, el lloc és impressionant perquè és molt gran i molt maco, això està just al centre, no hi ha gaire cosa més, sí, hi ha una pinta de ceràmica que és la primera que va comprar el Rafael Tous perquè això també també és d'ell. També és fons de... També és fons del que van parlar del col·leccionista. Del col·leccionista aquell. Inclús la sala, la sala, si no és d'ell, està a punt de ser d'ell, crec que és d'ell. La sala metrònom, si no la vol, si no la ha comprada la vol comprar. És un espai, doncs ja et dic, està molt cèntric, molt a prop del Museu Picasso i dona molt de joc. dóna molt de joc a l'espai perquè és molt net i es poden fer moltes coses, o sigui que està molt bé. D'aquestes, la que veig que ja no es pot visitar és la d'Arts Libris, no? Crec que era fins al 20. Arts Libris era només 3 dies. 18, 19, 20, 20, 20. Normalment són dos dies, aquest any l'han allargat a 3 i l'han canviat de lloc i la veritat és que ja hem dit abans, molta gent, molta gent. No sé si l'èxit de venda serà igual, perquè clar, la gent que anava al Santa Mònica sabia què anava, no? Clar. En canvi, allà la gent anava a canviar cromos i anava a mirar l'exposició, anava a mirar els d'Arts Libris, si no ho sabia. Però penso que està bé que la gent coneixi que està això. L'any que ve on es farà? Doncs no ho sé. L'espai aquest va donar molt de sí perquè és un fosà que es poden fer moltes coses. O sigui, el mercat de Sant Antoni crec que està en un bon moment per poder desenvolupar projectes que la gent estigui interessada en fer. Ens sembla que estan molt avinguts que la gent faci propostes per fer coses allà. Des que el van arreglar, sí, es fan coses i cada vegada més. I allò és ideal per excèntric, per gran, per tot. I tant. el matrònom, l'exposició del matrònom, no sé si encara es pot visitar, m'imagino que sí. L'exposició del matrònom penso que sí. De totes maneres m'heu sempre. És un lloc que no està sempre obert. En principi em sembla que estava obert per les tardes, els de matí segur que no, perquè jo vaig voler anar i estava tancat. Consulteu horaris abans de sortir de casa. Consulteu horaris abans de sortir de casa, però bé, em sembla que té per temps. Em sembla que té per temps. No ho sé exactament perquè aquí davant ara no ho tinc. I l'última que ens comentaves és l'exposició de fotocollectània de la Mary Ellen Mark. Aquesta sí que encara es pot visitar? La foto d'aquesta encara es pot visitar. Encara es pot visitar. Hi ha una de les dues, que no sé quin és, que durarà fins al setembre. Però, de moment, es pot veure. Sí, sí. De moment es pot veure. Aquesta de fotocollectània, per qui no ha estat mai a fotocollectània, sent com és un lloc, que abans estava a prop del carrer La Granada, per allà, i ara el van traslladar des de fa tres anys allà baix. Allò que és molt esperiós, tenen molt bones exposicions, i a qui li agradi la fotografia, segur que ja ho coneix, perquè el que tenen és tot de molta qualitat. A més, tenen un arxiu, a més, pots anar i consultar tota la biblioteca que tenen de llibres. O sigui, que tenen, a part d'això, tenen moltes coses. O sigui, no només és exposició, és un intercanvi, a més, fan presentacions, fan moltes coses, fan conferències, i a part de la seva biblioteca, que es pot consultar, que en quant a llibres de fotografia, és, jo crec que deu ser la més important de Barcelona, lògicament. Que consultin horaris abans d'anar, això sí, importantíssim. Però crec que en un dia, si poden aglutinar els tres llocs, els tres espais, també dona, per fer així com una ruta dels tres, més o menys, per l'espai estant a prop, amb en Toni i el Born. Sí, perquè en cap d'ells tens que passar gaire rato, ni llegint, ni mirant pel·lícules, hi ha alguna pel·lícula, però bueno, o sigui, dona, dona per fer aquests tres espais, perfectament. Tres en uno. Tres en uno. Un culturalment parlant. Sí, i després ja anem d'etapes per allà al Born. Ah, sí, t'hi quedes ja, és perfecte. A més, pots passar pel passeig al Born, que ho hem comentat l'altre dia, que hi ha escultures del Prensa, també hi ha parlant del Prensa, doncs les vaig tornar a veure, allà està, un cofre, com es diu, un mundo, un baúl, que en català de fet és un mundo de ferro, està allà plantat, i clar, a més, és una peça molt forta, o sigui, que sí, sí, es pot veure. Això i les boles que hi ha per sota els bancs, unes boles de ferro, uns 30 centímetres. Aquestes què representen? Aquestes què representen? Sí. Doncs la veritat és que no ho sé, ho vaig mirant al seu dia, però en aquests moments no ho recordo. Perquè crec que serveix perquè tothom que s'asseu al banc posi els peus en aquestes boles. Sobint es veu aquesta estampa, no? Quasi, quasi, quasi, en canvi, el mundo aquest, aquest baúl que hi ha, aquest priva de seure perquè ocupa tot el banc. Clar, no, aquí no pots fer massa cosa, però... Aquí ocupa tot el banc. Home, és una zona que hi ha molt per veure. que, a més, a dins del Born sempre fan exposicions, ara no sé quina hi ha, però el que és a l'espai del Born sempre hi ha... No sé, sí, em sembla que hi ha alguna cosa de la Guerra Civil, fotografies de la Guerra Civil en l'espai del Born. Sempre, bueno, de fet hi ha la mostra fixa de les runes que van... Això sí. Diguéssim, desenterrar, que hi ha de fixa sempre. Sí, la ciutat romana. Exacte. Sí. I a part a dalt hi ha dues o tres saletes que hi ha exposicions itinerants que sovint són força interessants. Sí. Doncs, Glòria, si et sembla... Ai, no sé si anaves a afegir alguna cosa més. No. No. No, no, no, no. No, no, no. Ara si et desitjo que tinguis una molt bona revetlla. Molt bé. Que no us cremeu. Gràcies, igual que no veu coca i veu cava. Molt bé, gràcies. Fins la setmana que ve. Adeu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Doncs ara sí, entrem com cada dimecres a aquesta hora a parlar amb els nois de la tertúlia de cinema que estaríem aquí amb nosaltres. Nois, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. I Estats Units. Bona tarda, nois. Gràcies per venir una tarda que suposo que estaríeu preparant petards o tirant-los, almenys. Uf, estem molt els petards. No, aquí som contra petards. Ah, molt bé. Doncs som molt benvinguts perquè jo també sóc d'aquesta gent. És que hem de pensar en els gossos, pobres gossos. I molts ocells que es moren, molts gorrions, per al susto es moren i es cauen dels arbres. És que és una llàstima realment i no fa falta tampoc, o sigui, tu pots passar bé amb els amics i tal. Sí, com amb el que és del cel i ja està, no cal tirar aquest sac. Jo una bona solució que la vaig comentar amb un amic. O bombetes, bombetes com a màxim. O bombetes, bengales, o zones habilitades per tirar petards. Això ho podríem fer, veus? que estiguessin a llunades de cases i que no molestessin el soroll, no? A veure, i els focs artificials doncs, bueno, estan bé perquè són... Sí, jo crec que això també són molt bonics. Són molt bonics. Els que surten així en l'aire i exploten amb cloraines. Però bueno, també hem de pensar en els gossos un altre cop, diem. Amb tu. Sí, amb mi, per exemple, jo... Tens un gos, no tens? No, és un ratolí, crec. Sí. No, de fet, aquí el representant de gossos jo crec que és el Polar, que no està. Jo soc el de les rates. El Marco té una rata a casa. El Marco està afiliat al sindicat de rates. Sí, sí. Tens una rata de mascota, Marco? No. És una gata, però... Hauria estat divertit. Hauria estat divertit. Per cert, no ho he dit, però tenim l'Enric, cosa rara també, tenim el Marco i tenim el Víctor. Dic cosa rara perquè... Sí, perquè mai hi ve. Un cop quedan uns quants, Enric. convidadíssim estàs, òbviament, a venir. Ens falta l'Alia, ens falta l'Alia, que sempre és el primer que diu que ve i és l'últim que arriba. No és per res. I la veritat és que sí. Alia, t'estima molt. És una de les qualitats molt passada. A mi em sembla que només volia venir per després venir a la piscina, jo crec. Ah, després tenim un plat de piscina? Després tenim un plat... Poco música i vinc, vinga? Vinga. Ok. Estupendo. Sí, sí, sí. No, no, tenim pla Loki, tenim pla Loki per continuar la sèrie que ha sortit avui el capítol i després piscina i després ja empalmem barbena. O sigui que fantàstic. Molt bé. Fantàstic, sí. Molt bona planificació per la Rebellà de Sant Joan. Sense petards. Entenc que no en tirareu cap, eh, pel que heu dit. Nosaltres no controlem. Jo n'he comprat, de fet. Jo tampoc, però clar, no sabem si després els grups... Sí, potser el grup al que ajuntem tira algun o... Potser l'Alias es troba un petard. Pot ser, pot ser. Sí, l'Alias és un petard. l'Alias és bastant incendiar i tot s'ha de dir. Sí. Però bueno, no ho sé. Ja ho veurem. Molt bé, nois, molt bé. Doncs va, parlem una miqueta de cinema i o sèries començant per Loki, que no sé com la porteu. Doncs pa... Dos capítols, els que han sortit. Els que han sortit, la veritat. I moltes ganes que ha sortit el d'avui. El Víctor ja ha passat un anunci estrany que és com tràiler abans i jo li tinc moltes ganes, el d'avui. Sembla que hi haurà bastant més acció que els dos primers, eh? Em van estar bastant xatats, la veritat. És que el bo de la sèrie és que jo fins ara havia notat, en plan, no sé, crec que ho vam comentar, en plan, WandaVision i Falcon ni Winter Soldier és com que estaven bé, però no deixaven d'estar amb el tercio aquest de l'esperit de Marvel que dius, vale, ok. Com Iron Man 3 i que tenen un brú una mica. Sí. WandaVision prometia molt però al final, el tramo final va ser com... Liada. No sé, no ens va agradar jo crec que a cap de nosaltres. que avui estic amb molta acció, eh? que m'he vist les dues torres del Senyor dels Anells versió extesa. Uau, les dues torres són? Les dues torres. Uau. Són tres hores, quatre hores, tres hores llargues? Bueno, són tres hores cinquanta però per crèdits crec que es queden tres hores i mitja. Uau, 20 minutacos de crèdits. Ja, és que 20 minutacos. Com és que hi ha molta gent, eh? I quantes d'aquestes hores estàs dormint? Ja està, el Víctor. Cap perquè me l'ha vist per al matí. És un canalla. És un canalla que li té un sis. No, és que no, no és la que m'agrada de la veritat de la trilogia però no passa res. Està bé. Però sí, és brutal. M'agrada més inclús, la que m'agrada de la vida de les tres sense tornar-les a revisitar és la de la comunitat de la Nillo. La comunitat molt amable. És respectable. Sí. Però has de revisionar. És la més, la més aventurera de totes. i la música de la banda sonora és molt bona. Del Howard Shore. I també la fotografia està molt bé. Sí. Sí, sí, sí. I el CGI també pel moment. Joder, pel moment és l'hostia. El Gollum. Gollum. Sí. Gollum. Però bé, el que estàvem dient que, per exemple, o sigui, Loki, jo crec que de tots ens està semblant la millor de moment de totes. Sí, per mi sí. I si continua així. Jo que m'he vist les teves. No, és veritat que a l'Enric no se les ha vist totes. Totes les sèries, només Loki. Però bé, fas bé, fas bé. Quan dieu la millor de totes respecte a quines? Respecte a la de Wanda i... Sí. I Falcón. I la del Falcón. I el Falcó. I el Falcó. Que és curiós perquè si us fixeu les dues han sigut com duals, han sigut com de duos. Sí, de dos cubos. Si tenim en compte el Moebius... Bueno, és veritat, però aquesta es diu Loki a Secas, eh? Ja, es diu Loki a Secas. Però bueno, no sé. Moebius, atreveixen a la sèrie de TV3? No, no, no, no. El personatge de Loki. El personatge que surt molt... Pocos parla que vam veure una pel·lícula molt agradable. Sí, ara podem passar a parlar d'això. Bueno, ja tanquem Loki o... Sí, sí, tanquem. Loki, molt bona, ja ho hem dit. Avui veurem el capítol, a veure què tal. I anem a parlar d'una pel·lícula que vam veure ahir tots junts. Què us ha passat? Quina pel·lícula és? Jo és que no me'n recordo molt bé del nom. És les aventures... Les aventures d'Alvaro Munchausen. Delvaro Munchausen, que és com el típic... Bueno, és com un... Terry Gilliam. Crec que vaig estar mirant i es veu que està basat com en una història i és com que hi ha diverses adaptacions, però aquesta és la més famosa. I és del Terry Gilliam, que és el director de Dwarf Monkeys, Brazil i demés, que primer... La vida de Brian. Bueno, que primer estava amb els Monty Python, de Brian i tal, i ara aquesta és una altra pel·lícula seva. M'ho vaig passar molt bé. He de comentar que al principi em va gust enganxar-me perquè tampoc és que feia molta gràcia al principi. Al principi no, al principi... Però després... És una còmica, és a dir, és un clau d'humor, tipus la vida de Brian? Sí. Sí, però... Tipus, a l'estil molt Terry Gilliam, és a dir, com d'humor, però que a la vegada... Això, sí. És com que afegeix altres elements dramàtics, no?, una cosa així, que és que fa... És molt curiós, no?, totes les seves pel·lícules. Potser és una mica menys adulta que les altres. Sí, és com més d'aventures. És d'aventures, potser aquesta seria més fàcil d'introduir el públic infantil, menys per alguna referència... Estraumarien i això. Bueno, sí, Estraumarien i a més té algunes referències tipus sexuals i tal, que... Sí, sí, que són una... Sí, sí, però bueno, està molt bé. Hem de recalcar l'arco de la luna, no sé si pot explicar-ho. Tots els arcos són la clau, però els de la luna... Amb el Robin Williams, sí, interpretant un deu luna molt estrany. Sí, que se li embala el cap, de repente, se li... Té sentit la pel·lícula? Té un argument així... No, té de tot en sentit. No té pinta, no? No té d'entit la pel·lícula, però és que... Jo, la veritat és que m'encantaria saber el Terry Guiriam les coses que es va fumar abans d'escriure el guió... Bueno, no sé si el guió és seu... Un bon petardo, eh? Sí, un bon petardo de Sant Joan es va... Es va fer... Un parell, sí, sí. Sí, sí. No, però és molt curiosa. La veritat és que jo la recomanaria per passar-la sovint amb amics com ho vam fer nosaltres. Sí, encara... A mi em va fer més gràcia la vida de Brian, però aquesta jo la considero millor, objectivament... És que està molt bé, realment. I fa bastanta gràcia. Sí, sí, sí. No, i a mi, si el Terry Guiriam, jo crec que totes les que ve m'encanten. Sí, sí. I té una altra, també, que no sé si sabeu, que és una del Johnny Depp, que surten com a Las Vegas, que van... que van... en plan, van amb l'exceso total, no? Aquella l'hem de veure, també, perquè... No tinc ni idea. Que es diu... No sé com es diu. Surt el Johnny Depp amb unes ulleres de sol. És que ara no me'n recordo, però bueno, és de Las Vegas i tal. El Johnny Depp. Sí, sí, sí. El Johnny Depp. Sí, sí, sí. El Jack Sparrow. Però mola moltíssim la peli i és que totes... I has de veure Brasil, ara que has vist aquesta. He de veure Brasil. Brasil et parteix el cul, també. La de... Com és? Doce monos, no? També seva? Sí, també. Ojo, ojo, ha arribat l'Elias. Ha arribat l'Elias. L'Elias m'ha clapat una hòstia al cap. ¿Elias, Elias? Perdona, m'ha clapat una hòstia. No ens alteris el gallinet, que estàvem molt tranquils. Elias, bona tarda. Enric, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. L'Elias, crec que també tenia una baixa apuntació a les dos torres de El Senyor dels Anells. Però això és la meva preferida. Li tens un 8, crec. Sí, perquè la saga és l'hòstia, però pel·lícula individual tampoc és que siguin aquí. O sigui, la saga m'agrada. I el món està guapo, però pel·lícules individuals, no ho sé, tampoc li anava a posar un 10. Però està bé, està bé, és la meva preferida de la saga. Uuuh, has callat la boca. Arriba potent, no? Eh, per on vas de Mandalorian, tio? M'he vist un i crec que no miraré més. Però perquè miraràs Clone Wars. Sí, perquè miraré Clone Wars. És que va abans i... És que vaig 10. Però m'agrada moltíssim. Hi ha referències, no? Hi ha moltes referències. Suposo que sí. Clone Wars està guapa, eh? A veure, surten personatges? Surt, sí, algun surt. Jo que he vist, un capítol molt estrany. Perquè me l'estic... He mirat un vídeo de YouTube per mirar-la en ordre. i he mirat primer els capítols 16 de la segona temporada, capítols 16 de la primera temporada... Estan parlant de Star Wars, eh? Clone Wars. Però t'estàs veient capítols suals. Suals? Sí, perquè ho he vist en un vídeo que deia que cronològicament... Sí, perquè van molt separats. Clar, és que hi ha capítols de Clone Wars que no ens falta veure. Jo he vist una sís calva molt estranya. Ah, sí, tio. Està guapa aquella pava. Sí. T'agraden calvetes? És guapa. És que amb calvícies també. Molt bé, molt bé, molt bé. M'agrada ser els vostres gustos. Molt bé. Clar, perquè ets afro tu, no? I llavors t'agrada. És un... Contrarresta. És la línia d'Iang. S'acomula. Quina pasada. Por los opuestos, pues mira. No te enamoris del meu pare, eh? Sí. El teu pare escolta el programa. És d'itra el teu pare. Igual l'està escoltant avui, eh? Potser, no? Saludeu-lo, ja que esteu, no? Que després el veuran, que mirarem... Bon dia, José Manuel. Hola, Toni. Buenas tard, buenas tard. Toni, li puc dir Toni. Toni, què tal, Toni? Li digo Antonio? O Tonio. O Antoni, Antoni. Antoni. És com una mescla. Toni, Toni. Toño. Bueno, va, tornant al cinema i a les sèries, a part de les vostres famílies, que m'agraden tots molt bé. Però estàvem parlant molt bé fins que has arribat, eh, Elias? Sí, sempre igual. Has distorsionat, eh? Has entorniat. Hem anat a tertular. Amb la calici. La distorsió... A veure, ha sigut un veritat, no sé per què. Però com m'has parlat a mi, doncs la culpa és per mi. Però és que la distorsió sempre va al principi del programa. Com arribo sempre amb mi del programa, doncs... Sempre te les importes, eh? A veure, mira, de què estàveu parlant? De la pel·li que vam veure ahir de Terry Gilliam. Álvaro Munchausen. Álvaro Munchausen. Que bona, eh? Que bona. S'hagués partit d'altra. Però ho pronuncieu molt raro. Com és el nom d'Álvaro? Munchausen. Munchausen. Munchausen. Munchausen. No he parlat de l'o important, no? Suposo. Tu has vist l'o important. Estem parlant de l'o important, no? Sí, sí que hem parlat de l'o important. Sí que hem parlat. He parlat de l'o aquí, ja. Sí. Ai, quin... És que ja s'hem tancat l'o aquí, ja. Vale, vale, perdoneu. Bueno, almenys aquest capítol no ha sigut tan bestial com l'altre. Ah, que l'has vist, tu? Clar. L'he vist, però... Però que rata, no? Que l'hem de veure nosaltres, encara. El 3, l'has vist ja? Com? Però no l'heu vist vosaltres? Anàvem a anar a la meva casa. Ah, esperem. I després a la piscina del Víctor. Hòstia, però sou tontos. Delia, és que no s'entera de res. No, no, veig que estem organitzant plans aquí en directe. I dius que no ha estat tan guapo com els altres. Bueno, està bé, està bé. Bueno, no feu espòilers. Està bé, està bé. És locura, però és que l'altre capítol va ser la hòstia. És pitjor. Però si tu ets hater de... De què són hater? De la loca. De la loca. Sí, perquè... Ui, estem fent espòilers, ahi. M'agradaria que sigués en Chantres, però no és que sigui hater de la loca. La loca. Ua, loca. Parlam de loca, vaig veure la nova de Pixar, Luca. Sabeu quina és? Ah, la del nen. La loca com era? Com era la rima? No és la rima, és l'eslògan que surt a la pel·lícula. El pol·lícula és del troleu, no? Jo crec que no. No podem dir la rima. El meu cap amb pel·luca. Censurat és així. Sí. La loca és una espècie d'avellana, però amb nen. És similar a la pel·lícula d'avellana, no? Sí, és un nen tira buzón. És com una... Ho hem dit avellana. És una història així, senzilleta, Itàlia, amb el tema dels monstros. Però és molt acollidora. És molt acollidora, amb els monstros marinos i tal. Ah, i tu l'has vist? Sí. Has perdut el teu temps. No, està xula, eh? Està millor que... Em va agradar més que Soul. Soul. De les últimes. Tampoc és ninguna locura, però està molt bé. És que Pixar ja... Ja, fa que són molt rares. No, però... Se li ha pujat la fama. Aquesta, lo xulo, si això és senzilleta, però té l'animació que és molt maca. Sí, per això, però és que no ho cuenta. Ha millorat l'animació, però... Això, això, a mi, amb Pixar me l'ajuda, si l'animació és bona, perquè és Pixar. No, però la història d'amistat té cosa. O sigui, està bé, està xula, està... Ok, ok. ...acollidora veraniega, està bé, està bé. Nota. Està guai, no? Tu passaràs bé, en plan... Sí, com totes. Nota un set. Està bé. Està bé, està bé. Està guai. Què està sonant? Més que les dues. És l'aigua. Van de Xonora, eh? Sí. Està molt xula, aquesta escena d'allà... Bueno, no diré res, però en vespa i tal. És molt italiana. Molt amb l'aigua. Bueno, això... Hi pesa una mica més. Molt calzón. Has vist el corto de la luna? Sí, les estrelletes. Les estrelletes. Aquest té uns anys. He vist el dels volcans. Aquell, mireu-lo, perquè està molt bé, perquè és el director. El de l'Urcans. A mi m'ha sentat molt, també. El director del curt matratge és el de la pel·lícula. De l'Urcans és molt bé. I el del... com ha de ser? El bollo, aquell. El boquito, aquell, també, japonès. És que són molt bons. Els cortos són... Els cortos de Disney... El de l'Oveja l'heu dit, no? Sí. El de l'Oveja, que l'esquilen, també. Ah, sí, crec que també l'he vist. El dels pàjaros, també. Sí, sí, crec que l'he vist. No, però el millor, o el del bollicau, aquest, o el dels muntanyes. O l'ajedrez, l'ajedrez, també brutal. No, no, volcanes, volcanes, volcanes. Volcán, bollicau. O sigui, no, volcán, volcán, no era? Sense dubte m'estic cantant, eh? Eren dos, és que... No, és que m'he sentit confinant que un episodio... Hora d'aventures, sí. Hora d'aventures, amb les muntanyes que... No, aquells dels volcans que canten. Sí, no, hi ha dos. Sí, que puja un, baixa l'altre, un s'ençor, o no? I després també la... Hi ha un que és... No sé si l'heu vist, que crec que acompanyava Ratatouille, d'un pavo que està en una casa, i l'absorben alienígenes. No l'heu vist? Ui, la vida de Brian. Tu què t'has fet, vici? La vida de Brian. Me'ls veia a tots, de patir. En tant, quan veia una pel·li de Pixar, abans sortia el corto i... Clar, és que els DVDs sempre venien, no, alguns? Sí, venen els que posaven al cine. Sí, ho han recordó, ho han recordó. Sí, sí, sí. Que mirava els seus DVDs quan anava a casa seva i sortien coses rares. Coses rares és un curtmetratge. Sí, deia, esto que és, esto no és la pel·li. Coses rares, no? Bueno, sí. Guai, i la Jane, eh, també. És que jo què ets? És veritat, l'has vist. M'he posat les pil·les, eh. Ja tocava. Què més, has vist? Què has dit? La Jane, la Jane. La N. La N. El Odio. El Odio, de francesa. Sí, la... Posa, posa. Francesa, jo no m'agrada. Escriu la. La N. H-A-I-N-E. És que brutal he vint sent casa. Fosa song, o el que sigui. Sí, sí, Vincent. Dels millors papers que té, jo crec. Bueno, és que té. És que se la treu a tots els papers d'aquest home. Sí, però jo crec que aquest és l'hòstia, eh. És que, clar, la cosa és que tots s'assemblen a aquest paper. En plan, tots els seus papers posteriors són molt semblants. És com que sempre fa de loco, de loco. Sí, de loco pesado. Guai, dió del Vincent, en plan, si veu irreversible. Quina pel·lícula més agobiante. Has trobat? Hi ha un munt de cançons a la banda sonora. No sé, us en poso una, a veure si m'agrada. Una de calle, una de calle. Aquí està, no. On, assassin de la polis, et sortirà por ahí. Aquesta, aquesta, és molta diga. Assassin de la polis. Clar, és la, és la de la polis. L'altre dia estava... Està brutal, eh. Estava por ahí per la nit. La vam posar, te'n recordes? Estava amb el Marco i jo a Marina. A uns bares. Sí, sí, em sona. Està amb així, la vam posar perquè, bueno, no sé, la vam posar perquè sí. Un deu, eh, un deu. L'has posat un deu? Sí. Hòstia, doncs mira el tiu de la deus, que és encara millor. No, no, jo és que últimament estic amb els deu. Sí, el Víctor, el Víctor ha passat de ser Víctor Gourmet a Víctor... Jo hauria comentat una francesa, també. Me la vaig fer a fa temps. És que a mi em recordava. No sé si la vas comentar, eh. Només una cosa, és com Do the Right Thing. És com Do the Right Thing. Però molt millor, però molt millor. És com Do the Right Thing, però versió en franc... Versió... A mi m'agrada més, eh. En francès. L'Ain m'agrada més. A mi, més o menys. És que són diferents. No sé per què les compares, eh, però són diferents. No, perquè per el tema de com adaptar una mica com la cultura de la calle, de França, amb disturbis i tal, amb els Estats Units, també. No, no, no. Tu què de la cultura? Si t'agrada més, Do the Right Thing. Do the Right Thing? Una mica més, sí, però... A veure, però és que és més realista l'Ain, eh. Sí. És més realista l'Ain. No es prems tant en conya. T'ensenya una nit on les tres protagonistes estan al carrer perquè... Vas a fer spoiler o...? De què? De la pel·lícula. Al final, al final. Al final. Al final és impressionant. Al final és impressionant. No diríem res, però... Pots escriure la quina... Ah, d'acord, clar. És que, literalment, li he posat aquesta 10, també li vaig posar a Yode, del Sorrentino. Jo vull comentar una francesa, també, que no té res a veure, però és francesa. Estàs molt ansia francesa. Del Michael Haneke. Ah, sí. Caché, tío, caché. No l'has vist, no? No, no, no. Uf. És molt l'ida d'olla, eh? Et ratlles molt perquè no et donen respostes, però és l'hòstia. O sigui, els actors són l'hòstia. És en Francesc, que sempre mola... Escoltar Francesc sempre mola. I... I no sé, mola molt perquè és molt intrigant. I clar, tu et quedes tota la pel·lícula en plan... Buah, buah, buah, buah, buah, buah. No et responen... O, bueno, no et responen tal com volies. I tu podries pensar, està la típica gent que diria... Joder, macho, tío. Però per què no em diuen un perquè d'això, agujero a l'argumental... No, no has de pensar així. Has de pensar que tu has passat de puta mare durant tota la pel·li. No, és que els francesos fan molt bon cine, eh? M'encanta, eh? Jo vull veure la de Funny Games, del Haneke. Sí, no, jo també, jo també, guau. Bueno, Ted Was. Sí, la americana també. Les vull veure las dues, perquè diguen que les dues estan bé, així que tampoc. Però diguen que és un remake 100%, o sigui que... Sí, sí, és igual, és igual, però amb actors americans. Sí, sí, sí. La vull veure, la vull veure. I, bueno, volia només comentar per últim The Third Man, que també la vaig veure. I... Quina, quina? Third Man. Third Man, què és? Third Man, cabrón. Ah, Third Man, vale, vale, coño. Bueno, bueno. A veure que està pronuncien en anglès, eh? Bueno, en anglès. He dit The Third Man. Perdó, perdó, perdó. He dit The Third Man. He dit The Third Man. The Third Man. The Third Man. Después he dit Third Man, perquè me he rayado, no voy a dir una altra cosa. Perdó, Elias, perdó. I diu aquest The Third Man. Qué peliculón, eh? The Third Man. Qué peliculón, Elias. De Third Man. De Hirman. Que no he dit The Ther Man. The Ther Man, The Ther Man. Es la hòstia, The Ther Man és la hòstia. La hòstia, eh? Al Orson Welles, com se la treu, eh? Al Orson Welles. Al Orson Welles. Al Orson Welles, com se la treu. Esteu per agafar vacances, eh, tots? Sí, una mica. No, sí, Al Orson Welles se la treu. Buah, és que... La escena, la escena, la escena. Tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire. Que faig, és molt bona escena. És impossible, és impossible saber el que estàs dient. La escena quan surt per primer cop Al Orson Welles, amb la musiquilla. Amb la sombrita que de solta. Amb la sombrita. Que feo és, eh? Pobre xaval. No, és feo, però que dona por. Sí. Dona por, dona por. En plan, com d'una por és més feo. Clar, el personatge dintre de la peli és com que no te l'esperes. Sí, sí, sí. I dius, hòstia, l'Orson. Al orson. Aquí el plano jo l'havia vist mil cops, eh? Sí, sí, sí. Aquí el plano jo sabia que era de Thirman, sabia que era l'Orson. Però com mola allò de quan veus un plano que has vist mil cops a la peli. Sí, hòstia, esto. Ahora con contexto es como mucho mejor. Nois, ens queden 30 segons. Us ho deixo a les vostres mans. No us reconfunyeu, eh? Què vol dir això de reconfunyar aquí de bufants? Tinc aquesta frase, eh? Em sap greu, eh? L'he de dir, ara en queden 15, mira, per parlar tanta estona. Us deixo a vosaltres que acomiadeu el programa. Gràcies, Mireia. I bona rebella. Bona tarda, Estats Units. Bona rebella, Estats Units. Bona tarda, Estats Units. Fins la pròxima. Rebella. Adéu, adéu, adéu. Queden 5 segons, eh? Bona rebella, bona rebella. Disfruteu el cinema, que és el millor que ens ha de fer. Disfruteu el cinema, el millor. Sant Jordi, Sant Jordi. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. Centenars de persones han rebut aquesta tarda el conseller Turull, el exconseller del govern de Carles Puigdemont, Jordi Turull, al seu municipi, Parets del Vallès. Després d'adreçar unes paraules als seus veïns, l'han acompanyat tots fins a casa seva. Parets, Miquel Járqué. Bona tarda. Després de 1.220 dies a la presó, el conseller Jordi Turull arriba a la seva vila natal, Parets del Vallès, com un home lliure. L'han rebut centenars de veïns al Parc de la Linera, acompanyat de la seva dona blanca, Bregolat, ha adreçat aquestes paraules d'agraïment als seus veïns. Aquest moment jo l'havia somiat. L'havia somiat molt. Però sobretot el que volia era que quan tornés podria-vos mirar els ulls. Jo no m'he sentit en cap moment sol. Sabia que els dimecres us veieu, que els dimecres hi heu, que heu fet mil coses. Miquel Járqué, Catalunya Ràdio, Parets del Vallès. Notícies breus, Gerard López. Aquest dilluns que ve s'obre la vacunació contra la Covid per les persones d'entre 30 i 34 anys. Ho ha anunciat la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, que ha llançat un missatge de prudència davant de l'augment de contagis els darrers dies que afecten especialment la franja d'entre 10 i 29 anys. La setmana passada van obrir el grup de 35-39 i aquesta setmana, el dilluns que ve, el dilluns dia 28, obrim el grup de 30-34 anys. Justament per anar-nos apropant a aquestes cidades més joves que són les que estem veient que està incrementant-se la incidència. El port de Tarragona creix, però a Guadalajara. Avui han començat les obres de construcció de la nova terminal intermodal que permet ampliar l'àrea logística del port al centre de la península ibèrica, facilitant el transport i distribució de mercaderies per tren i carretera des de la costa tarragonina. Tarragona, Clara Chavarria. Bona tarda. L'obra de la terminal Guadalajara en marxa malo s'ha pressupostat per 15 milions d'euros, tindrà 150.000 metres quadrats i els farà en dues fases. En un primer moment, les obres se centraran en la construcció de les instal·lacions ferroviàries i després es treballarà en les infraestructures com ara un aparcament per camions, tot plegat perquè es puguin fer càrregues i descargues de mercaderies des dels trens als camions o altres variants. El president del port, Josep Maria Cruzet, explica que l'aposta permetrà fer créixer el volum de moviments de mercaderies de la port de Tarragona. Represento un crecimiento de los tráficos para el port de Tarragona. Tenemos dos tráficos muy estructurales de la port de Tarragona, los graneles líquidos y los graneles sólidos, pero en este momento estamos dedicados a crecer el tráfico en carga general. Clara Chavarria, Domingo, Catalunya Ràdio Tarragona. El Festival de Sitges creu que seria contraproduent eliminar la distinció de gènere als Premis d'Interpretació, una mesura que recordem ara adoptarà el Festival de Sant Sebastià. A partir d'aquest any, el certamen basc guardarà la millor interpretació protagonista en comptes de la millor actriu i el millor actor, com fins ara. La directora general de la Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, Mònica García, argumenta que encara no és el moment d'aplicar aquesta mesura perquè el paper de les dones protagonistes no estan tan desenvolupats en el mercat i en l'indústria audiovisual, diu. El director del Festival de Sitges, Àngel Sala, també ha admès que no tenen aquest tema sobre la taula. Sortida de molta gent per la revetlla i una mica més, perquè venen dies de festa. Cues de fins a 20 quilòmetres hi ha hagut, no sé si encara hi són, a l'AP7 en aquesta operació sortida. Carme Montero, equip viari. Hola, bona tarda, Kilian, doncs sí, es mantenen aquestes cues de 20 quilòmetres de l'antitud al Papiol, a l'AP7 en sentit Martorell i 15 quilòmetres a Montornès en sentit Girona. També a l'AP7 hi ha 6 quilòmetres de retencions a Subirats, en aquest cas en sentit Tarragona. Les rondes van molt carregades en sentit Besòs en trams de l'antitud i aturades a la de dalt i això està provocant alteracions als horaris d'una dezena de línies de busos de Barcelona. Destaquem a més, retencions a la B30 Cerdanyola en direcció a Girona a la C31 a Castelldefels i a la C32 a Sitges sentit Sud i a la C32 a Mataró en sentit Girona també hi ha cues de Llagostera per enllaçar amb la C65. Carme Montero, Equip Viari de Catalunya Ràdio. Esports, Ruth Vilà. La selecció espanyola de futbol juga des de fa 5 minuts contra Eslovàquia en un partit determinant per assegurar la seva continuïtat a l'Eurocopa. Amb una victòria la selecció estaria classificada pels vuitens mentre que amb un empat dependria dels punts dels tercers de la resta de grups. També ara a les 6 juguen Sueci Polònia de moment els suecs guanyen per 1 a 0 aquests estan classificats i Polònia és l'última del grup. A les 9 Portugal-França i a Alemanya-Hongria Portugal s'hi juga a la classificació i a Alemanya podria quedar fora del torneig si perd avui. El Barça anunciarà a les pròximes hores la renovació de Leo Messi serà un contracte de dues temporades pagat en 5 anys. L'acord ja està tancat només falta que l'argentí i doni el vistiplau definitiu. La Lliga ho autoritza perquè té en compte que és una renovació i no pas un fitxatge i per tant entra dins dels límits salariats marcats. I el Barça ha fet ja oficial que Carlos Ortega serà el nou entrenador de l'equip d'en Vol. Es farà càrrec de la banqueta blaugrana pels pròxims 3 anys. Ortega va ser jugador del Barça durant 11 temporades i arriba provinent del Hannover alemany. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa l'UALOPEF. Encara queden entrades disponibles pel concert de la salseta del poble sec d'avui a la nit. Recordem així que avui arriba a Sant Just la flama del Canigó, un foc sorgit al cim d'aquest massís i que en una sola nit s'estén per tots els territoris de Parla Catalana per encendre-hi les fogueres. Enguany es recupera la tradició d'anar a Barcelona a buscar la flama, concretament a la plaça del Rei. Des d'allà vuit atletes del poble la portaran corrents cap a la plaça Malaret a tres quarts de nou del vespre. Tot seguit un quart de deu es sortirà de la plaça Malaret en direcció a les bases de Sant Pere on s'hi arribarà a dos quarts de deu de la nit. Allà hi haurà la salutació de l'alcalde, la lectura del missatge de la flama a càrrec de la veïna pel Mirabedell i l'encesa del gresol amb la flama del Canigó. Tot seguit a les deu de la nit hi haurà a les metròpolis. Recordar també que amb el canvi de restriccions es permetrà una zona de ball al concert. El Consell Metropolità ha aprovat inicialment aquest dimarts 22 de juny la declaració d'àrees de mercat d'habitatge atents en diferents municipis de la metròpolis de Barcelona. La possibilitat de declarar una àrea de mercat d'habitatge atents prové de la llei 11-2020 aprovada pel Parlament de Catalunya el 18 de setembre que estableix una sèrie de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes de lloguer d'habitatge. L'aprovació inicial s'ha fet a través de dos tipus d'acord amb 20 municipis entre els quals es troba Sant Just d'Esvern. S'ha aprovat mitjançant el procediment d'urgència ja que es tractava de renovar la declaració abans que caduqués i en 4 municipis s'ha fet a través del procediment ordinari. L'AMB preveu que entre juny i juliol s'hagi fet l'aprovació inicial en pràcticament tots els municipis metropolitans. Aquesta declaració preveu l'extensió de les àrees de marcatge d'habitatge atents a tot el municipi amb una durada de 5 anys revisables i amb una reducció del 5% sobre l'índex de referència de preus del lloguer. L'Espai de Dança Marta Roig realitza per primera vegada diferents cursos intensius d'estiu. Realitzarà així taller de matins de 9 del matí a 1 del migdia dirigit a infants de 6 i fins a 12 anys. Començaran el proper dilluns 28 de juny i tindran una durada d'un mes acabant el 23 de juliol. L'eix temàtic és un viatge imaginari i s'oferiran activitats als infants que consistiran en ballar, jugar i descobrir un viatge ple de sorpreses. També realitzarà un curs de líric i contemporani comercial a càrrec d'Helena Córdoba i dirigit a joves a partir de 13 anys. Serà un curs intensiu del 28 de juny a l'1 de juliol de 6 de la tarda a 2 quarts de 8 del vespre una oportunitat de gaudir d'una màsterclass amb una ballarina professora i coreògrafa multidisciplinar. També es podrà gaudir d'un taller intensiu de dansa del ventre a càrrec de Núria Moro del 5 al 8 de juliol de 2 quarts de 7 a les 8 del vespre. Des de l'espai de dansa hem volgut explicar que la dansa oriental o del ventre té múltiples i diversos beneficis per a la nostra salut. Per a tenir més informació d'aquests cursos podeu trucar al telèfon 93-371-1252 enviar un correu electrònic a escoladedansamartaroig arroba gmail.com o visitar el seu perfil d'Instagram arroba espaidedansamartaroig I això està tot. Tornem amb més informació als Enjust Notícies complet de les 7 del vespre. Fins ara mateix. No marxeu. Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia? Millor a l'exterior que a l'interior. Millor amb poques persones que amb moltes. Millor dins la teva bombolla que fora. Millor poc temps que amb molt temps. Millor persones que amb moltes. persones de risc baix que de risc cap. Informa-te'n a canalsalut.gencat.cat Sistema de Salut de Catalunya Generalitat de Catalunya Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a vebaixa xl.cat Perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs. Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Enredaràs Tantus. Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Ràdio Unbusted Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Cara B! Un programa per a arqueòlegs de la música moderna! Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys! Fins demà! Música sense etiquetes ni dates de caducitat! caducitat. I tot i que avui som a les portes d'aquesta revetlla de Sant Joan, evitarem haver de parlar només de petards, de coques, de cava i de en fi, de tota aquesta celebració. Parlem també d'altres temes, com són les nostres estimades frases fetes i expressions que ens porta cada setmana l'Oriol Lluc, el nostre expert, podríem dir, literari en aquesta terminologia. La setmana passada vam parlar de gallines i de galls i sembla que seguim amb expressions on els animals, veurem quins són avui, són els protagonistes. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Oriol. Dic que seguim amb animals com a protagonistes. Aquesta ja ho has dit, que vam fer un monogràfic la setmana passada, de gallines i gals, i aquesta setmana ens toca parlar de burros. De burros, sí senyor. Deixem les gallines enrere i suposo que més d'un, ara li deu venir a la ment alguna, més que una, expressió, unes quantes, que digui, expressions on hi ha el burro com a protagonista. I tant, que si n'hi ha moltes, ho veurem. Primer fem una mica allò, ens situem en posició, diguéssim que l'asa, burro o ruc, que no deixen de ser tots sinònims. L'ecus asinus, que seria el nom científic en llatí, és un mamífer de la família dels equits, que també pertanyen als cavalls, per exemple. I això, el ruc s'usa per definir el mascle de l'asa, mentre que la femella és coneguda com a la sumera, la burra o la ruca. Així que, normalment, jo sí que havia sentit això sumera, més que burra o ruca, però vaja, l'asa, el burro i el ruc serien el mateix. Coneguts mundialment, podríem dir, sí senyor. Sí. També podem parlar de la mula, o el mul, que és un encravament entre un cavall i una burra, o entre una euga i un burro. En la majoria de casos són entre una euga i un burro, ja que l'embaràs és més factible, però sí que és un animal que acostuma, pràcticament, en totes les vegades que neix, acostuma a ser estèril, no pot tenir descendència. La mula, diguéssim, que té una gran... Els burros també, ara ho veurem, però la mula té com una gran capacitat de treball. I si el burro normalment són estèrils, com segueixen procreant aquesta espècie? Com es manté avui en dia? No, el burro. No, no, el burro és... quan es barreja amb un burro, diguéssim, fa un burro o una burra i segueix el ciclo de la vida igual. En aquest cas és la mula, o el mul, la mula és la femella, el mul al mascle, que és un encravament entre cavall i burro. Aquest és el que és menys estèril, no? Ah, exacte. Bé, clar, perquè podríem dir que la barreja no és la més natural, segons la naturalesa, no? Potser? Exacte. És com aquests ligres, em sembla que hi ha, una barreja de león i tigre, que es fan més aviat que en laboratori, que no a la naturalesa, però que també són animals que acostumen a ser estèrils. I això se'n diu el ligres, eh? De tigres i lleons? Sí. No ho he escoltat mai. Sí. Carai. Sí, jo n'he vist alguna vegada, sí, sí, és una barreja, és un animal molt gran, més gran que un lleó i que un tigre, és allò com que agafa totes les característiques dels dos i són unes bèsties. Vinga, doncs parlant de bèsties, comencem per algunes de les, podríem dir, expressions més conegudes o que més s'utilitzen amb aquests rucs, ases, burros, en fi, amb tot aquest repertori d'animals. Sí, sobretot la curiositat és aquesta, no? Com hem atribuït als ases aquesta característica de ser uns animals considerats tontos, beneits, perquè tenim en el nostre llenguatge doncs fer un ruc, ser un tros d'asa, ser burro, ser un cap d'asa, tot això ens definiria una mica aquesta idea d'equiparar aquesta manera de ser dels burros quan ho volem dir a un humà. Ho fem servir molt. La setmana passada vam veure això de ser un gallina o ser un gallet, quan algú era molt puruc o molt valent, també quan algú té molta memòria, diem que té memòria d'elefant, si és poc intel·ligent, també li podem dir, a part d'aquest burro, li podem dir cervell de mosquit, memòria de peix, també. Memòria de peix, o si és molt llest, és més llest que una guilla, com vam veure a l'apartat de fa tres setmanes. O a un nen que fa tonteries, li diem que està fent el mono o li diem, nen, no facis el mono, no? És molt curiosa aquesta manera que fem servir els humans de descriure aquests comportaments nostres, equiparant-los amb els animals. Certament, certament. Sembla que els deixem com una mica pels terres, no? Perquè aquestes comparatives de no facis el mono, no? Sí, sí, sí. De vegades és en un sentit positiu i moltes vegades en un sentit negatiu, com un cervell de mosquit. Evidentment, algú que té un cervell de mosquit ha de tenir un cervell molt, molt, molt petit. Força petit. Sí, sí, sí. I quina és una d'aquestes frases que potser diem o podem escoltar més sovint? Sí, sobretot, abans que parlàvem de mules, tenim això, tossut com una mula, perquè dels burros, a part d'aquesta característica de ser poc intel·ligents, els burros, les mules, també els atribuïm aquesta característica de ser molt, molt, molt tossuts, no? Però, jo, la veritat és que anar a buscar en aquests dies, en algun lloc he trobat que els burros no són tan burros com ens creiem, i hi ha estudis o hi ha teories que defensen que són més intel·ligents que els cavalls. Segurament serien menys glamorosos, però sí, més intel·ligents que els cavalls. Jo, el que havia sentit és que, poc se'n parla, però, els cavalls diuen que són menys intel·ligents que els burros, que és bàsicament el que acabes de dir, no? Però normalment la percepció és al revés, normalment són els burros els que es consideren menys intel·ligents, però es veu que els cavalls no ho són tant com ens poden semblar. Exactament, no, no són massa espavilats. Però bé, tornem cap als burros, tot i que després, també, evidentment, com que estem amb la família dels equits, alguna de cavall que també a algú ja li pot venir al cap, les més famoses, després en veurem alguna. Hi ha un parell de refranys que il·lustren molt bé aquesta, això que dèiem del poc glamour dels burros i aquesta no s'ha fet la mel per la boca de l'asa, no sé si l'havies sentit. No, aquesta no. Que és això, és quan una persona, diguéssim, que no és capaç de trobar el gust o el mèrit a una cosa que realment en té, que té dos opcions, li donen per triar, no ho sé, un pernil del bo, diguéssim, un jamon york i triar el jamon york, no? Llavors li dius, bueno, és que no està feta la mel per la boca de l'asa, perquè no saps triar, no sap apreciar l'asa aquesta, on està la qualitat, diguéssim. I després n'hi ha una que diu, canta-li a l'asa i et respondrà amb un pet. A mi. L'explicació seria que no convé gastar bromes a gent de poca capacitat, que no, que no li vulguis donar cultura tampoc a una persona que no la sabrà apreciar perquè et respondrà amb un pet o amb un rot, amb una cosa que no estarà al nivell d'aquesta cultura. Així que, millor no li demanem, com és l'altra expressió, pedir peras a l'olmo, no? Seria una mica? Exacte, exacte, millor que no, perquè no, perquè no ens en donarà. D'on no n'hi ha no en raja, també seria una altra, no? De les frases. Quines altres en tenim amb aquests animalons, amb els burros, per exemple? Com hem vist moltes, moltes vegades en aquesta secció, moltes frases fetes tenen aquest origen agrari i amb el món dels burros, diguéssim, no podia ser menys perquè van tenir, i segurament l'han deixat de tenir, o almenys al nostre país, però un paper molt important tant per treballar a la terra com a animals de càrrega i de transport, no només de càrrega. Diguéssim que fem la imatge idíl·lica d'una carreta tirada per cavalls, però normalment eren carretes tirades per burros, que eren més econòmics i més fàcils de mantenir que un cavall. I d'aquí vindrien frases com treballar com un burro, que és a partir d'aquesta idea que els burros treballaven molt dur i sense queixar-se gaire. i això un dia en vam parlar el dia 27 de gener, que vam parlar de treballar, vam veure expressions com treballar com un xino o treballar com un negre, que vam veure que ja segurament les hauríem de deixar d'utilitzar i vam proposar precisament com a alternativa aquesta, treballar com un burro, que potser a un animalista tampoc li agradaria, però són una mica més respectuoses amb el gènere humà. Sí, segueixo veient i seguim corroborant que la raça humana sol ser força despectiva verbalment quan hem de tractar o comparar-nos amb alguns animals. Això sí que certament no quedem massa... Sí, sí, sí. Quedem retratats amb aquest, entre cometes, maltracte dels animals verbalment. Què més? Què més? Què més? Què més portem? Va, carregat com un burro, ho dèiem ara, eren animals de càrrega amb aquelles alforges plenes del que fes falta per transportar, per tant, quan algú actualment va molt carregat, li podem dir això que va carregat com un burro. Pesar més que un burro, el burro segurament era un animal gran que es feia servir com a referència d'una cosa que passava molt, o aquesta que jo no l'havia escoltat però m'ha agradat, que és ase vell carregat de bicis. I això al final passa amb les persones també, que com més grans ens fem, més manià els tenim, doncs amb els burros, amb els ases, que són uns animals que ja els atribuïm aquesta característica de ser una mica tossuts, doncs segurament com més d'ells es fan, més tossuts són. I més manies, no? Anem acumulant al llarg de la vida? Exactament. Sí, sí, sí. Digues, digues. Aquesta que tinc, aquesta a mi m'agrada molt perquè la faig servir bastant, que és ser l'ase dels cops. Que no sé si l'havia sentit, que és quan algú li toca el rebre, quan algú li toca el rebre, el que s'emporta les culpes de tot, aquí sempre renyen o acusen molts cops sense que sigui ell el culpable real. I l'origen també estaria, evidentment, a Pagès, en aquest món agrari, on sempre hi havia un ase que era propici per rebre els cops de l'amo, ja fos perquè era el més gandul o perquè sempre estava en el lloc inoportú en el mal moment, però sempre diguéssim que n'hi havia un del grup d'asses que un pogès podia tenir per treballar, que era el que tendia a rebre els cops de pal, de vara o de foguet de l'amo. Per tant, era l'assa dels cops i això ara ho hem traslladat també a nosaltres, als homes, quan a algú sempre li toca carregar amb les culpes doncs li podem dir això, que és l'assa dels cops. I havia escoltat una altra una mica més moderna i no sé si la diré bé però a vegades quan a algú li toca el rebre sempre li toca pillar, que també es diu, havia escoltat ser la punching ball que és una mica com el sac aquest que els boxejadors colpegen quan entrenen a boxets. No sé si es diu punching ball o és una mica l'adaptació una mica més col·loquiada però també hi havia com qui rep sempre els cops al final. Exacte, sí, el significat seria el mateix perquè una punching ball és això, la seva funció és rebre de cops de puny per tant, sí, el significat seria el mateix. I veig que n'hi ha una que em portes, Oriol, que crec que és la que explicaràs a continuació que dius que els rucs sempre tiren coses. Sí, aquesta inspiració agrària també ha generat una manera d'escriure això, quan una persona es queda en silenci, no parla, no opina, no diu res, se li pot dir això, els rucs sempre tirant coses, que seria una mica tira la pedra i amaga la mà. Això és l'origen o el significat que he trobat jo per aquesta expressió. i n'hi ha un altre que parla de, no sé si seria parlar sense dir massa, no? Que no sé si seria, ara em surt la paraula, hi ha una paraula per definir això, no? No és la hipocresia, sinó, ara no em surt. Bé, més aviat, més aviat és quedar-se callat o marxar sense dir ni asa ni bèstia, que també podríem dir sense dir ni mu, que al final estem parlant de mu, que és el que fan les vaques, per tant, seria també una bèstia i és això, és aquesta idea de quan algú es queda callat i en silenci prefereix no parlar o al revés, marxa sense avisar, sense dir res, sense dir ni asa ni bèstia. En aquest sentit no té, és a dir, no engloba també el significat d'això que intento referir-me, que ara no em surt absolut la paraula, que és parlar molt sense dir res. Ara no em surt el que fan molts polítics, saps? Sí, vaja. No seria... No, crec que no, crec que no. No, no, en aquest cas no. No té, no? La connotació de no... És bàsicament això, silenci. Com allò de pujar-hi molta palla, no? Sí, exacte. Sí, ja em surt censura, ja ho diré al llarg de l'espai. Però bueno, més frases, més frases, Oriol. Va, seguim amb la família del Zec. Ai, Oriol, sembla que t'hem perdut durant uns segons. Sí, n'hem perdut. Intentem reconectar amb ell. Sí, sí, el tornem a tenir aquí, Oriol. Ens havies deixat sense dir ni asa ni bèstia. Mai millor dit. Exactament. Mai millor dit. Mai millor dit. Ens havíem quedat en alguna frase més i ja t'hem perdut aquí. Vale, doncs va, anem cap als cavalls, com t'he dit abans. I aquesta, sobretot, l'hem sentit, jo crec, més en castellà, que és a cavallo regalado, no le mires el dentado. Sí. Que en català, sí, té la seva versió, que és a cavall donat, no regalat, sinó donat, no li miris el dentat. i és una al·lusió a aquesta frase directa al fet de mirar la dentadura d'un cavall per extreure-te informació sobre el seu estat de salut, la seva edat. Quan vols comprar un cavall, diguéssim que si en saps o si estàs en el món, una de les coses en les que et fixaràs serà aquesta. Per saber el seu estat de salut, la seva edat, serà en com té la dentadura. Que és una cosa que malauradament ja es feia quan, en el temps dels esclaus, també era un senyal que es feien servir els compradors d'esclaus per deduir l'estat de salut dels esclaus que volien comprar mirar les dentadures. D'acord. Déu-n'hi-do. Sí, no? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Sí que és cert, aquesta frase, normalment, quan et regalen alguna cosa, és allò de més val que no et queixis sobre res d'això que t'han regalat perquè tu ho has regalat. Clar, clar, sí, sí. Bàsicament. A sobre que t'ho regalen... A sobre, exacte. És allò de sobre que t'ho regalen ni queixar-te, et vull sentir. I queixar-te. Encara queixar-te. N'hi ha una altra que espero que no s'utilitzi massa avui en dia perquè trobo que té un punt força masclista. Si més no, no aniria en consonància, no, podíem dir, amb l'actualitat en busca d'aquesta igualtat de gènere en tots els aspectes, que és aquesta estupenda frase. Com és, Oriol? Bé, en castellà és tirant més dos tetes que dos carretes que aquí, bé, com deia, segurament no és una frase que calgui utilitzar gaire. En aquest cas no hi surt burro, però en la seva versió en català n'hi ha una que diu que tira més un pèl de dona que sent molest. Per tant, més o menys, ja vindria a ser aquest significat. I bé, és veritat que no és una expressió que estigui massa ben vista avui en dia. Per tant, si et sembla, passem a una següent que també no deixem d'abandonar aquest terreny pantanós que és home casat burro espatllat, que aquesta l'havíem vist alguna vegada, que és també una broma, però que segurament té un punt que no ens acaba d'agradar, que és aquesta broma d'un home que es casa amb una dona i és que ja l'han lligat, ja l'han lligat curt, diguéssim, i ja li han impedit la seva llibertat com a home. Pobre, pobre ell, eh? Pobre ell. Sí, exacte. En castellà crec que també es diu o s'acostuma a dir això de te casaste la cagaste, crec que és una expressió que es diu, més o menys. Exacte, exacte. Però aquesta, si més no, no fa referència només a què és l'home el que perd. Potser les dones també hi perdeu quan us caseu. no hauria de perdre ningú, eh? De base, però vaja, pot ser, potser que passi, sí, sí. Totalment, totalment. Què més? No sé si tornem... Ai, sembla que tornem a perdre... Oriol, encens? I soc, i soc, i soc. Sí? Val. No marxis. Encara no m'ha acabat. Crec que tornem una mica als cavalls, eh? Aquests que se suposa que són menys intel·ligents dels que ens pensem. Sí, de seguida anem als cavalls, però abans et vull parlar d'un... Que ara que estem en aquest apartat del castellà, que és... La diem en català també, però el seu origen ve del castellà, que és no ver tres en un burro. Ah, sí, cert. La diem també en català, no veure-hi tres en un burro, però és una traducció directa del castellà, i això és... Oh, sembla que hem tornat a perdre l'Oriol. Sí, efectivament, intentem tornar a reconnectar la connexió. Doncs bé, estem intentant tornar a trucar a l'Oriol a veure si en aquesta ocasió sí que funciona la connexió. Crec que sí, Oriol, ens escoltes bé. Sí, no sé què passa avui, que ens està fent... Estan de rebella, les connexions. Sí, sí, sí. Ens hem quedat amb el no veure i tres en un burro. Ens hem quedat exactament aquí. Neus explicar el significat o l'origen. Sí, l'origen seria no veure tres en un burro, i seria una campanya d'ostealmològica que es va fer al principi del segle XX a Andalusia perquè la gent comencés a utilitzar ulleres si en necessitaven. Què va passar? Que moltes de les persones amb les que ens hi feien les proves aquestes que tot hem fet dels números o de les lletres, que es van fent petites, eren analfabets. Per tant, no coneixien les lletres, no coneixien els números, i es va dissenyar diversos dibuixets i un d'aquests dibuixets era un dibuix d'un burro amb tres persones enfilades a sobre. Per tant, el qui no veia tres en un pru és que realment estava sec o no hi havia problemes d'admissió. Oh, una mica cruel, eh, la història, per això? Sí, sí, sí. No? Sembla que se'n riguin. Sí, sí, sí, clar, clar. Sí, sí, és algú que, vaja, no veia el dibuixet aquest, per tant, necessitava ullera, sí, una mica actual. Una mica, una mica. Què més amb burros? Va, vinga, de seguida veurem que aquestes també crec que són molt famoses, veurem que d'un burro es pot caure o es pot baixar, perquè hi ha aquesta frase de baixar del burro o de caure del burro, però abans hem de tenir en compte això, que tot bon cavall caue i tot bon cavall ens ho pega. Per tant, tots ens equivoquem i no hi ha ningú que sigui perfecte. D'acord? però anem cap a aquestes dues que et deia, doncs, perquè tenen molta xitxa en castellà o molta teca, que són això, caure i baixar del burro. Així de primeres, baixar del burro seria reconèixer que t'has equivocat, tot i haver insistit molt en que tenies raó, baixar, diguéssim, que al final baixes tu per voluntat pròpia i caure del burro també seria descobrir la veritat, però a través de tenir un desengany, adonar-te d'una cosa que segurament era evident per molta gent, però que tu no ho veies o no ho volies veure i al final, pata, la veritat t'ha esclatat a la cara, no? Caure del burro és la que té un origen més curiós, hem d'anar cap a la Bíblia, que ja ho hem fet altres vegades en aquest espai, i a la part on es relaten els fets dels apostos, en el versicle 9,1-9, que s'ha de citar... Oriol, Oriol, Oriol, Oriol, no marxis, no marxis, Oriol, això sembla un concurs, sembla un concurs en directe, Oriol, encens ara? Sí, no? Sí, sí, sí, sí. Vinga, va, doncs ens hem quedat, crec que estaves dient inclús l'article, el número 2.3.1, ens hem quedat aquí. El versicle 9,1-1, que és molt... Li invulco una gota ara. T'hauré d'ajudar perquè no se t'ha escoltat. Crec que has dit el versicle 9,1-9, no? De Sant Pau. Sí, senyora. Explica Sant Pau, sí. Sí, sí, sí. Doncs això, Sant Pau en un inici no creia en les paraules de Jesús i a més a més es dedicava a perseguir els seus seguidors, els seguidors de Jesús. I es relata que el viatge de Sant Pau cap a la ciutat de l'Amasc, perseguint, perseguint, i la paraula de Jesús. Oriol, fem una cosa. Intento trucar-te per una altra via a veure si en aquesta... D'acord. No et perdem. Vinga, fins ara. Ara sí, estem intentant trucar a l'Oriol per uns altres mitjans. A vegades sembla que la tecnologia no està del nostre costat i això que aquí a l'emissora depenem d'això. Intentem ara si... Crec que l'Oriol ens ha agafat la trucada. Oriol, ens escoltes bé millor? Nosaltres també tu? A veure, anem a provar-ho. Sí. Hola, hola, hola. Val, val. Esperem que ara la connexió no es debiliti, segons deia la pantalla del meu telèfon. Va, tornem al versicle de Sant Pau, que ens hem quedat aquí a mitja. si vols tornar a començar millor, perquè així ja ho sabem tot. Doncs anem cap al versicle nou, un guió nou, que s'explica que Sant Pau, que ara el tenim com a sant o el coneixem com a un dels sants de l'Església, però en un inici no creia les paraules de Jesús i a més a més es dedicava a perseguir els seus seguidors. i en aquest versicle relata que en el viatge de Sant Pau cap a la ciutat de la Mas era un viatge on Sant Pau tenia aquest objectiu de seguir perseguint i torturant els que sí que creien en la paraula, en el missatge de Jesús. Doncs en aquest, durant aquest viatge Sant Pau anava en burro, perquè en aquella època es viatjava en burro, en algunes versions de la Bíblia parlant d'un nasa, un cavall o una mula, però anem a el que ens interessa, que és el burro. Doncs això, a meitat de camí, Sant Pau es va topar amb una llum que el va enjuarnar, era una llum d'una gran intensitat que va fer que es quedés endormiscat alhora que una veu, que se suposa que és la de Déu, li deia que si perseguia Jesús, perseguia el propi Déu. I va ser en aquest moment que després de caure del burro per aquesta llum, per aquesta sensació de quedar-se adormit i d'escoltar aquestes paraules celestials, en què Sant Pau va decidir convertir-se en cristianisme. Per tant, havia caigut del burro i havia cedit davant de la presència real de Déu. Val, uau, ens hem d'ubicar en termes força místics, no, espirituals, religiosos, més aviat. per tant, va caure del burro, va passar de no creure en l'existència de Déu a creure en l'existència de Déu. I com no, aquesta expressió en la seva versió en castellà també té el seu lloc en un dels nostres llibres de referència, quan fem frases, les fetes i referents a l'àmbit del castellà, que és el Quixote, en la seva sabagona part, el licenciado Corxuelo intenta lluitar amb Don Quixote perquè ell es creu que és mestre, s'han domina l'espasa, però no és així i cau al terra i llavors és quan aquest licenciado li comenta a Sancho Panza jo me contento d'haver caído de mi burra i que me haya mostrado l'experiència la verdad. Per tant, ell mateix reconeix que ha caigut del burro físicament, però també metafòricament ha caigut del burro perquè ha comprovat per ell mateix que no era tan bo en la lluita amb l'espasa com ell es creia. I has mencionat aquí l'expressió parla d'un mateix i crec que parlant de burros també hi ha una expressió que el col·loca en primera fila en aquest animaló. Sí senyor, que és aquesta que diem el burro sempre va davant. Que jo crec que en la majoria de casos és quan estem en converses i diem jo i la Mireia en lloc de dir la Mireia i jo doncs sempre n'hi ha un tercer o algú que et diu sí, el burro sempre va davant. Que és aquesta manera de corregir aquest error perquè en realitat quan parles quan fas una llista d'algú si tu estàs en aquesta llista sempre t'has de posar no el primer sinó l'últim. el refrany va més enllà parla d'això d'algú que sempre vol anar davant de tothom que té un afany de protagonisme però bé jo diria que això més aviat actualment més que quan algú diu jo sí que n'hi ha d'aquests que dius sempre el jo el jo el jo el jo sí que el burro sempre va davant però jo normalment quan ho fem servir és més aviat quan algú s'equivoca que no que sigui algú que realment es creu el millor de tots sí segurament va més per aquí Déu-n'hi-do Oriol la d'expressions frases fetes maneres de tractar aquests animals i de fer-los partíceps de la vida de la vida humana per aquestes comparatives i per a vegades fer-nos sentir com alguns animals com burros peixos mosquits a vegades també no sé si seguirem amb aquests monogràfics Oriol un cop passat aquesta revellla de Sant Joan o amb què ens sorprendràs el pròxim dimecres estic tinc un parell d'idees que els hi estic durant voltes ho acabaré d'agafiançar aquesta setmana i dimecres que ve ho descobrir perfecte ho resoldrem llavors després com deia de la revellla aprofitem també per desitjar-te que passis una bona revellla i nit de Sant Joan i dia de Sant Joan també que és demà 24 de juny que vagi molt bé precaució i a gaudir de la nit moltes gràcies igualment adiu que hi ha Fins demà! Fins demà! Fins demà! Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! És clar que no! Prepara't per passar-ho bé! Perquè aquí a Sant Just Esvern els casals obren l'estiu! Activitats divertides emocionants per aprofitar les vacances amb els teus amics i fer-ne de nous! Teatre, bàsquet, patinatge, futbol… Activitats de tot tipus per a petits i grans! Passa un estiu inoblidable! Gaudeix! A Sant Just obrim l'estiu! Més informació de casals d'estiu i activitats a santjust.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Esvern! Ja! Volen lligar-te el discurs… Això és zoo i la cançó es diu Ventiladors! Aquests aparells que sembla que en aquests passats dos dies no ens han necessitat tant! O nosaltres a ells, millor dit! Marxem amb aquest tema musical! Només ens falta dir-vos que passeu una molt bona revetlla de Sant Joan! Precaució, seny! I, òbviament, seguir totes les mesures de seguretat que corresponen a qualsevol manipulació de petards! Però, sobretot, a gaudir-la a la revetlla de Sant Joan! Ens tornem a veure i a escoltar aquest divendres! Recordeu que nosaltres demà no hi serem perquè és festiu, però divendres sí! Tornarem a parlar amb el Joan Raguán, amb l'Anna Rovira i també amb el David Fernández, del psicòleg del programa. Bona revetlla! la mà tropical S'han fet de pau i de guerra, totes les contradiccions! I les cançons – ventiladores que ésweh de merda, merda pa't! Qualitat normaleta, li posa tot el carinyo, baixa i xe foc, volen la base ben feta, si a mi se'n talla la salsa un nou bufo, mai menjaré de calent, he de mantindre esta farsa, qui paga mana, soc jo, són ells els clients. Volen paraules com armes, dignes i plenes, que obri esfor i cartera, volen metàfores i actes, drama i teatre, volen titella i trinxera, volen que passes l'examen que ells posen, volen ser jutges i autoritat, volen que dones la pasta que guanyes, diguem-ho clar, volen manar. Deixa que traga l'ego a subhasta, ja prou d'escriure i pensar a la carta, deixa que diga el que pensa el dimoni dormit, deixa que em lleve el vestit, somià ben feres dormides, frases domades, líriques subordinades, plats ben calents, postres gelats, volien merda i tenen raval. Ara es planeta la pedra, ara fa un fred tropical, s'han fet de pau i de guerra, totes les contradiccions i les cançons, ventiladors, que és guite merda, merda pa' tots. Volen i volen, no solen buidar, totes ho controlen, el bé i el mal, eixes la fórmula, este és un fals, eixes no molen, no em fan volar, eixes fallat la teoria i la canviaria, esta és un poc regular, esta està bé però es nota l'hipocresia, i a esta li falla el final. El pica i ataca, mira la butxaca, el SSK, lo que digan de grata. Ara es planeta la pedra, ara fa un fred tropical, s'han fet de pau i de guerra, totes les contradiccions i les cançons, ventiladors, que és guite merda, merda pa' tots.