La Plaça Mireia
Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com
Subscriu-te al podcast
Ruta pel Triangle Dalinià, tertúlia de cinema amb quiz, Germania (argot carcerari) i Setmana Sense Fum
Resum general
Programa 770 de “La Plaça Mireia” amb una estructura de magazín cultural i social. Els blocs principals són:
- Ruta cultural pel Triangle Dalinià: biografia i espais de Salvador Dalí (Portlligat/Cadaqués, Figueres i Púbol), amb anècdotes de Gala i consells pràctics per a la visita.
- Tertúlia de cinema (amb quiz): retorn d’Elías, comentaris sobre Terry Gilliam (12 Monkeys, Brazil), Buñuel i un concurs de trivia cinematogràfica.
- Butlletí informatiu: ERTOS, indults, govern, habitatge, riders, Hermitage i esports.
- Llengua i cultura: tercera part de la sèrie sobre la Germania (argot carcerari) amb orígens, paraules i expressions popularitzades.
- Salut: Setmana Sense Fum amb la infermera Sílvia Granollers (CAP Sant Just): lema “Deixar de fumar, la teva altra vacuna”, programa Suma Salut i pautes per deixar-ho.
Ruta pel Triangle Dalinià
Llocs clau i museus
- Portlligat (Cadaqués): la casa-barraca de pescadors que Dalí va anar ampliant, avui museu visitable.
- Figueres: Teatre-Museu Dalí, amb pati interior, escultures i el cotxe-escultura. Dalí hi acabà vivint a la Torre Galatea.
- Púbol: el Castell de Púbol, residència de Gala, restaurada i amb mausoleu dissenyat per Dalí.
- Altres sugeriments: Museu de l’Empordà (Figueres), Museu de Cadaqués i pobles propers (Cruïlles, Monells...).
Biografia, relació amb Gala i anècdotes
- Dalí, artista polifacètic (pintura, teatre, cinema), amb una imatge pública excèntrica i genial.
- Coneix Gala a París; ella esdevé musa i gestora. Dinàmica de parella singular:
“Només vindràs a visitar-me al castell per invitació escrita.”
- Incendi tardà i trasllat a Torre Galatea; Gala enterrada a Púbol i Dalí al Teatre-Museu de Figueres.
- Iconografia: rellotges tous, elefants de potes llargues, mosques, Crist vist des de dalt.
- Connexions: Llafranc (bar-restaurant amb records de Dalí) i ecos dalinians al cinema (Buñuel i referents visuals a animació posterior).
Consells pràctics de ruta
- Cal cotxe per enllaçar Portlligat–Púbol–Figueres; millor repartir la ruta en un cap de setmana.
- A Cadaqués (agost): atenció a pàrquings plens; entrada limitada.
Tertúlia de cinema (amb quiz)
Conversa i referents
- Retorn d’Elías; ambient distès post-exàmens.
- Debat sobre 12 Monkeys (Terry Gilliam) i recomanació de Brazil (to satíric i surrealista).
- Connexió Buñuel–Dalí: “Las Hurdes” i una versió animada amb elefants d’inspiració daliniana.
Quiz cinematogràfic (highlights)
- Última pel·li de Sergio Leone: “Érase una vez en América”.
- “Dead Poets Society”, dir. Peter Weir.
- Toy Story: el veí dolent és Sid.
- “12 Angry Men”: any 1957.
- “Rear Window”: càmera amb teleobjectiu, no prismàtics.
“La tarda és poèticament poètica.”
Butlletí informatiu (punts destacats)
- ERTOS: principi d’acord per pròrroga fins al 30/9.
- Indults: el Suprem s’hi oposa (informe no vinculant).
- Govern català: presa de possessió dels 14 consellers.
- Fires: Seafood Expo Global posposada a abril de l’any vinent.
- Habitatge: Barcelona cedeix 12 solars/edificis a cooperatives i fundacions (373 pisos).
- Riders: el Suprem confirma “falsos autònoms”.
- Hermitage: tensions Port–Ajuntament (concessió condicionada i discrepàncies).
- Esports: Giro (victòria de D. Martin; Bernal líder); Barça femení (Copa, 11 inicial); incertesa Koeman; handbol i futsal en joc.
Llengua i cultura: la Germania (argot carcerari)
Origen i evolució
- Germania: de germà (llatí germanus), primer com a germanor gremial (València, s. XVI), després argot de delinqüents i presons.
- *Barreja amb el caló** des del s. XVIII: moltes paraules arriben al llenguatge comú via caló i literatura del Siglo de Oro*.
Vocabulari habitualitzat
- Espais i oficis: trullo (presó), kel/kelly (casa), matxaca (encarregat/“currant”), garita/pecera (punt de vigilància), canguro (furgó policial), chivato (espiera de la porta), chavolo (cel·la), el doble (director), tigre (inodor), pincho (arma curta), baldear (netejar).
- Vida i col·loquialismes: agua/aire (alerta/fora), abrirse (marxar), chupa (jaqueta, cuir), dinyar-la (morir), fetén, gallumbos, hamacuco, loro (radio “boombox”), mahara (boig), mangui/mangar, menda (lerenda), nasti (de plasti), olla (cap: “se m’embala l’olla”), papeo, peripé (teatrillo/simulacre), peluco (rellotge), piñata/pinyos (dentadura/dents), priva (beguda), rajar (parlar/criticar), sobrar (dormir), tangar (timar), trapicheo, tronco (col·lega).
Expressions i etimologies
- Estar net/limpio: sense càrrecs ni droga al cos.
- A les braves: “a saco”, sense miraments.
- Echar las cabras: amedrentar/culpar (ja documentada al s. XVII).
- Dejar a buenas noches: acabar/consumir (Lazarillo, s. XVI).
- Al loro (estar atent):
– Teories: la ràdio a presó; italianisme de guerra ("Sono all’oro"); o Francis Drake (“to the parrot”).
- Peripé: de caló “peruipén” (trueque), d’on el sentit de “posada en escena” per aconseguir benefici.
“Al loro, que no estamos tan mal.” (expressió popular; a la secció s’expliquen orígens possibles d’“al loro”).
Salut: Setmana Sense Fum (amb Sílvia Granollers, infermera CAP Sant Just)
Lema i enfocament
- Lema 2021: “Deixar de fumar, la teva altra vacuna”.
- Marc Suma Salut 2021: integrar activitat física + tabaquisme + alcohol.
“Quan t’actives, no fumes i beus menys.”
Riscos i tendències
- Cap forma de fumar és segura: cigarrets, vapers, dispositius electrònics, pipes d’aigua (shisha) ⇒ alts nivells de tòxics i impacte en no fumadors i treballadors de locals.
Dades locals i abordatge
- Prevalença estimada ~25% (2,5 de cada 10 usuaris atesos).
- Abordatge al CAP:
– Preguntar amb respecte i demanar permís per parlar-ne. – Fixar data i treballar el comiat del tabac (rituals, separació d’associacions, dia a dia). – Ajuda farmacològica: vareniclina i teràpia substitutiva de nicotina per gestionar la dependència física. – Recaigudes: part del procés de canvi d’hàbits; analitzar i reemprendre.
Accions comunitàries
- Coordinació amb Casal de Joves:
– Conferència (tabac i cànnabis) i taller preventiu (31 de maig, 19 h).
- Recuperació de caminades i accions a la Setmana del Cor (a la tardor).
Cloenda
- Programa 770 completat; recuperable a radiodesbend.com.
- Tema de comiat: “Ten Years”, de Dagi Frey.
Seccions de l'episodi

La Plaça Mireia
Sumari del programa 769! [sí, ho presentem com si fós el número 770 però ha estat una errata númèrica : )]

El Triangle Dalinià
Avui anem de ruta amb la Glòria Conesa i visitem el Triangle Dalinià: Cadaqués, Figueres i Púbol. La ruta enllaça els tres centres neuràlgics de l'Empordà per conèixer en profunditat la vessant artística i biogràfica de Salvador Dalí. La ruta passa per: Figueres (Teatre-Museu Dalí), Cadaqués (Casa-Museu Salvador Dalí) i Púbol (Casa-Museu Castell Gala-Dalí)

Tertúlia de cinema
Després de més d'un any i amb una pandèmia entremig..., l'estudi 1 de Ràdio Desvern torna a ser ple de gom a gom amb tots els contertulians de la tertúlia de cinema. I quan diem tots, ens referim al Pol, el Víctor, el Marco, l'Elías i l'Enric en un espai que dediquem a un 'quiz' improvisat però disputat!

Presons: etimologia (part III)
L'Oriol Lluch és un home de promeses. És un dels més complidors del programa i sempre que surt un tema que ens crea curiositat per investigar (etimològicament), ell l'investiga i ens el porta. Avui li dediquem un tercer espai al vocabulari i llenguatge utilitzat en les presons, el conegut com a "Germanía". Veurem també que el "caló" també s'hi barreja i que a més, en el dia a dia utilitzem moltes més paraules de les que ens pensem que provenen d'aquest origen [Podeu escoltar la part I del dia 10/03/2021 i la part II del dia 19/05/2021]

La 22a Setmana Sense Fum
Parlem amb la doctora Sílvia Granollers del CAP Sant Just sobre la XXII Setmana Sense Fum, una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària a Catalunya. Enguany el lema és "Deixar de fumar, la teva altra vacuna". "Suma Salut" engloba programes d'activitat física, tabaquisme i alcohol
I comencem de nou aquesta plaça, Mireia, d'aquest dimecres 26 de maig. Atenció amb el programa 770. I ho fem escoltant aquest tema musical de Destiny, es diu G.M.K. 5 i 11 de la tarda, com deia, d'aquest dimecres 26 de maig. Què tal com esteu tots? Esperem que veï sintonitzant Ràdio d'Esvern. Per cert, és una de les cançons que van sonant a aquest festival d'Eurovisió 2021, com deia, Destiny. Us faig el sumari a continuació pel programa que us portem per avui, sempre amb lium, aquestes lletres. Us portem per avui, com deia, fins les 7 del vespre, sabeu que serem aquí amb vosaltres, si ho voleu. Avui començarem, com no, de ruta cultural, de ruta a través de museus. I en concret ho farem a través d'un artista, de l'artista català, podríem dir. Anirem a visitar el Triangle, ja ho diré bé, de línia. I direu, de línia, de Salvador Dalí, sí, exactament. Doncs aquesta ruta veureu que passa per Cadaqués, Figueres i Púbul. I és una ruta que enllaça, doncs bé, podríem dir, els tres centres neuràlgics de l'Empordà per conèixer la vessant artística i també biogràfica del gran Salvador Dalí. Seguirem amb la tertúlia de cinema. Per cert, tenim novetats, i és que, si recordeu les primeres tertúlies de cinema que havíem fet amb els nois, com sempre dic, més joves del programa, recordareu que hi ha una de les veus que ha deixat de sonar. Per temes, podríem dir, d'estudis, bàsicament, no pot venir. Però avui sí que s'ho ha fet per poder venir, ell és l'Elias, el primer, podríem dir, el cabecilla d'aquesta tertúlia de cinema. Així que avui torna amb els seus companys. Saltarem a la segona hora per parlar amb l'Oriol Lluc de frases fetes, desfetes, expressions i mots. I avui el que farem serà seguir descobrint la Germania. És aquest argot carcerari que ens ha arribat a través de la llengua del calor. Avui amb l'Oriol Lluc veurem l'origen i també descobrirem que hi ha moltes més paraules de les que ens imaginem que utilitzem en el dia a dia i que tenen el seu origen en aquest argot, en la Germania. I si voleu posar-vos al dia, que sapigueu que aquest és el tercer espai que li dedicarem a aquestes expressions i paraules relacionades amb aquest llenguatge que s'utilitza o que s'ha utilitzat i ha nascut a les presons. Podeu recuperar els anteriors dos podcasts, el nostre perfil, la plaça Mireia, al Twitter, P i la guia baix Mireia, on us hem publicat els dos tuits, ai, perdó, els tuits, no, els podcasts. El primer, la primera part, i la segona part d'aquest contingut que avui ens portarà l'Oriol Lluc. I per acabar, avui parlarem amb la doctora Sílvia Granollers del CAP d'aquí de Sant Jus perquè estem en la Setmana Sense Fum. És una iniciativa del, a veure si ho llegeixo bé, del CEMIF, que és la Societat Espanyola de Medicina de Família i comunitària, i també és una iniciativa de la Societat Catalana de Medicina Familiar i també comunitària. Aquí a Catalunya, sota el lema Deixar de fumar la teva altra vacuna, volen, en fi, aglutinar programes d'activitat física contra el tabaquisme i també contra el consum de l'alcohol. Amb la Sílvia Granollers el que farem serà centrar-nos en el tabaquisme, precisament perquè estem en aquesta 22a setmana sense fum, que és des del 25 de maig fins al 31 de maig, que precisament el 31 de maig és el dia sense tabac. Doncs bé, això és tot el que us portem per avui. Si esteu preparats i teniu ganes d'escoltar-nos, doncs endavant. Ja sabeu que ens queden aquestes dues hores per endavant en el qual parlarem amb totes aquestes persones que us hem comentat ara. Per començar, ho farem amb la Glòria Conesa per anar a fer aquesta ruta al Triangle de línia. El Diablo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Salvador Dalí, sí. Salvador Dalí, ell volia ser molt seriós i volia ser pensador i es considerava escriptor i pintor i volia que el reconeixessin per això. Però la veritat és que com que era tan còmic, amb aquells bigotis que sempre se'ls estava tocant, aquella bogeria, el bastó i els ulls que posava, no, no va poder ser així. Va passar la història no com un escriptor, sinó com un artista molt reconegut, això sí. Va fer pel·lícules a Hollywood, va participar en obres de teatre, en mil coses. O sigui, era un artista polivalent de tota mena. I va tocar a Hollywood també. I al final també va acabar viscant aquí. Al final va acabar aquí. Vull dir, després de voltar tant, no es va quedar a Catalunya, cap a l'Empordà. Es va quedar cap a l'Empordà, va conèixer la gala a París i des d'aleshores no es va separar d'ella, va ser la seva musa la que el va cuidar, la que li feia de tot. Tot i que era considerada misògen, no? La història del Dalí no es coneix molt bé. Deien que inclús dormien separats. Sí, sí, sí. Dormien no separats, no. Ella vivia en el castell de Pugol i aleshores li deia amb ell que li demanés per escrit quan podia anar-la a visitar. I aleshores quan ell li enviava una carta i li deia, puc venir-te a visitar, ella li contestava que sí i aleshores hi anava. O sigui, se suposa que ella devia tenir les seves històries, no se sap si perquè Dalí no era, no estava a la seva alçada, perquè també parlen de Sado i parlen de moltes coses d'aquestes. Ell anava a visitar-la però sempre li tenia que demanar per escrit. O sigui, és tota una història. Bé, el que va passar és que es van conèixer, des que es van conèixer no es van separar mai més i al final van estar a Port Lligat. Ell va comprar una petita cabanya barraca de pescadors. Ell estiuejava allà perquè el seu pare era un notari de Figueres, estiuejava a Cadaqués de sempre. I va començar comprant una petita barraca de pescadors a Port Lligat, després la del costat, la de sobre, pam, pam, pam, pam, pam, i al final va fer el que ara és el Museu Dalí de Port Lligat, de Cadaqués, que es pot visitar. També ara l'han obert el mes de març, que crec que estava... Bé, de totes maneres, el de sempre, no? Sí, confirmeu. Sí, confirmeu perquè obren, tanquen, depèn de les circumstàncies. I també per visitar hi ha el Museu de Figueres, que és molt gran, els pans... Sí, té un pati interior amb totes escultures, un cotxe, que diu ell, que és l'escultura més gran del món. Bé, això és el que ell deia. I a part d'això, o sigui, és aquestes tres coses, no? I després el castell de Pugol. Aquest és preciós, he de dir, eh? El vaig descobrir fa un parell de tres... dos estius? El castell de Pugol. Sí, el de la casa de la Gala, diguéssim, i és realment preciós. Sí, primer volien comprar... van estar mirant altres castells, van estar mirant el castell de... de... de Bagur? No, no? No, tots per la Costa Brava. Van estar mirant Requesens i van estar mirant, no sé si era Fuixà, i al final no el van aconseguir comprar i van comprar aquest, el de Pugol. Però el van arreglar molt perquè estava molt de ruït, el van arreglar, van fer habitacions, com tu dis, separades segurament. Ella tenia les seves habitacions, ell els seus, i jo... això no ho he vist escrit, però per el que diuen, ella tenia els seus amics que la visitaven i aleshores feia una vida... Sí, ella... sí, organitzava festes trobades també una mica artístiques, no? Sí. Amb artistes també de la zona. Exacte. I, bueno, van estar allà vivint durant molts anys, encara que ell, doncs ja et dic, va passar per mig món, però va acabar allà. Perquè la Gala era francesa. La Gala era russa. Era russa. La Gala era russa, i... Però es van conèixer a París, oi? Es van conèixer a París, es van conèixer a París, i des que es van conèixer no es van separar. Jo penso que li feia una mica també de mare, vull dir, no, això no es diu, però era una mica la que el cuidava, la que li feia tot, no? Penso que era una dona molt intel·ligent, almenys és el que sembla per tot el que va fer, i el va, bueno, el va centrar bastant dins de... El va centrar bastant, perquè, bueno, de partir que la va conèixer no es va moure, i van estar junts i van ser molt feliços, i totes aquestes històries que s'expliquen, no? O sigui que, bé, bé, Púbol és una fortificació gòtica renaixentista del segle XI, que ja et dic que estava molt derruïda i la van arreglar, i des d'allà... Està molt ben conservada, eh, actualment, he de dir? Sí, sí, sí, sí, aquestes coses estan molt bé que les facin, i, bueno, tenim aquests, o sigui, tenim aquests trets llocs, no?, per visitar, o sigui, un cap de setmana és fantàstic, vas, dorms, mires a Figueres, te'n vas a Cadaqués, tornes... Necessites un cotxe, eh, per fer-ho, per això? Necessites un cotxe? Necessites un cotxe? Necessites un cotxe, i, a més, a Cadaqués, sobretot el mes d'agost, s'ha de vigilar una mica, perquè, a vegades, quan arribes a dalt, que ja veus el mar i veus Cadaqués, et diuen, no, a Cadaqués no s'hi pot anar, que està ple els pàrquings, i aleshores t'envien cap a Port de la Selva, i no pots entrar, però bé, a part d'això, bueno, a Cadaqués també hi ha un museu, que hi ha coses d'ell, i de gent important, que també val la pena veure. No és gaire conegut, on també hi ha, bueno, és que per allà hi ha molts museus, després hi ha el Museu de l'Empordà, que també està a la Rambla de Figueres, on hi ha el Museu d'Eli, també hi ha el Museu de l'Empordà, i també és molt recomanable, perquè hi ha obres d'artistes catalans que val la pena veure, o sigui que per allà hi ha aquesta part de Girona, doncs tot el tema museístic català, doncs val la pena. Home, i perdre's també pels poblets al voltant de Púbol, sense l'unida a l'eure, més cap allà, vull dir, entres una miqueta cap endins també, no?, o Cruïlles, no?, ho he dit bé, Cruïlles, Monells, no?, Monells, sí, tot allò és preciós. És molt maco. Què més? De fet, crec que és a Cruïlles, no?, que diuen que van gravar part de la pel·lícula de Siete Apellidors Catalanes, la plaça central de la pel·lícula, no sé si l'has vist, crec que... Sí, va ser per allà, sí, sí, Siete Apellidors Bascos, Ocho Apellidors Bascos, vam fer-los Siete Catalanes, no sé quan. La veritat és que són pel·lícules molt divertides, perquè, bueno, el tema de pel·lícules espanyoles s'ha d'anar una mica al tanto, però aquestes, la veritat és que val la pena veure-les. Sí, home, i la segona veus molta Catalunya d'aquesta, d'Empordà a interior, eh?, vull dir, bueno, és fàcil reconeixible. Així és. Totalment. Què més podem dir de Salvador Dalí? La gallina xicatica, ballerica, no?, va tenir-se xics, pics, tics, ja ho... a veure si ho trobo i ho poso, que Sònia aquí digui que sigui, que de fet ho va com fer famós ell, però aquest embarbussament, no el va crear ell. No crec, no crec, o potser sí, perquè s'inventava moltes coses. Era un gènit, la veritat és que era un gènit, i feia vera que estava boig, però jo penso que era molt intel·ligent. I bé, el que passa és que ell volia, ja et dic, volia ser escritor, era una mica filòsof, tenia les seves idees, i hi ha una cosa que m'agrada, deixa que te la llegeixi, que a Gala ell li va agafar la mà i de sobte, o sigui, Gala explica que ell li va agafar la mà i li va dir gràcies un cop més, excepto el castell de Púbul, o sigui, això ella, perquè ell li va regalar, excepto el castell de Púbul, però amb una sola condició, que només vindràs a visitar-me el castell per invitació escrita, que és el que dèiem abans, no? I aquesta condició va agafar que els seus sentiments mesoquistes, li va entusiasmar això, el Dalí, o sigui, que a la Gala li diguis això... Sí, li va encantar. Li va encantar, li va encantar, i a partir d'aquí, doncs, bé, la intimitat va ser ells i tots els altres, de fet, els van distanciar tan amics com a famílies i van seguir el seu rotllo. Bé, i això va durar, doncs, des dels anys 70 fins als 80, i amb ella, quan es va morir, la van enterrar en el castell, en el mateix castell hi ha un mosuleu soterrani que Salvador Dalí l'havia dissenyat per ella. En canvi, Salvador Dalí està enterrat en el Museu de Girona. A la plaça aquella rodona hi ha una tomba blanca terra, bueno, no és una tomba, sinó la placa blanca de marbre, i a sota hi ha el Dalí. Bé, he trobat la polla xica, que es diu. Mira, a veure si l'escoltem. Pallerics, cama torta, i becarics, si la polla no hagués sigut xica, pica, pallerica, cama torta, i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pallerics, cama torta, i becarica. Això va ser teraparitzat i tot, eh? Vull dir, va tenir el seu ressò mediàtic, eh? Sí. La polla xica, que us deia. Ells van estar tota la vida allà i van viure en aquesta casa, al final també van viure al costat de Púbol, en el castell, i també van haver-hi uns problemes d'un incendi que es va cremar, i aleshores el Dalí el va patir greus cremades, i aleshores es van instal·lar a la Torre Galatea, amb un edifici anex al Teatre Museu de Figueres. i allà van estar pràcticament fins a la seva mort. Els dos, eh? La Gala i el Dalí? La Gala i el Dalí. Primer va morir ella, si no m'equivoco, i després va morir ell, va estar un preu de 3 anys, ell va morir en 84. Un dels pobles també mariners de Costa Brava, que s'ho vintejava molt, era Llafranc, al costat de Calella de Palafrugell. I, de fet, allà hi ha un bar-restaurant, que és força conegut, que està just a peu de platja, no? Que hi ha un quadre gegant amb una fotografia seva, i tenen escrits, tenen dibuixos, tenen algunes signatures seves, i arrel de la seva visita també venien altres, per dir una forma, famosos artistes, coneguts d'aquella època, no? Sí, sí, sí. La faceta més fiestera, eh? Em refereixo també, més d'oci nocturn. Sí. Bé, ells en realitat, o sigui, feia la seva vida com molt íntima, però estaven molt, molt... Clar, estaven molt sol·licitats per la gent, però fins al punt que el van rebre des de Richard Wagner a... Que Antonio Machado, potser que també, no?, va arribar a conèixer-lo també, en persona. Va anar molta gent important allà, i ells els rebien, i tenien unes sales, el saló dels escuts, el saló del piano, l'habitació de la gala, o sigui, tot això, doncs, està allà, i quan vas, doncs, t'ho expliquen, però en realitat, o sigui, estaven molt apartats, però també tenien relacions amb la gent, i es passejaven, perquè ell va visitar, ja t'he dit, d'abans, van anar per tot el món, no? O sigui, que una cosa no treu l'altra, però, de fet, ells vivien allà, o sigui, i van estar molt, molt a cada que és. És una bona ruta per fer, com dèiem, amb cotxe, eh?, per això, si agafes, no?, un momentet amb el cotxe, passes de Port Lligat a Púvol i de Púvol a Figueres, i ho tens fet, no només aquest, sinó els altres que comentaves, no? Què passa que els tres, els tres en un dia és molt, eh? No, t'ho pots repartir en un cap de setmana. Ah, guau, si tens un cap de setmana és fantàstic. Sí, pots fer els tres tranquil·líssimament, eh?, vull dir... Sí, les pintures de Dalí, és que jo penso que no es poden explicar, perquè són molt grans, són molt impressionants. Ell tenia en el seu estudi, si has estat obres vist, que pintava, i en el terra, la tela s'enfonsava cap al pis de sota, perquè, com que eren molt grans, el que pintava, o sigui, la tela baixava i se n'anava al pis de sota, i així ell no es tenia que moure de la seva cadira, en lloc de posar una escala, com feien altres pintors, es va inventar, perquè, a més, era inventor, es va inventar que la tela baixés, i ell anava pintant sense moure's de la seva cadira. A veure, és un bon invent, eh?, fora bromes, però, escolta... És molt bon invent. Potser és per vagos, però és un invent curiós. És molt bon invent. Després, ja saps, hi ha uns quadros fantàstics de la gala, que la pintava constantment, aquell del balcó, que està d'esquenes, després una que ensenya el pit, són retrats molt macos. Alguns sembla que són molt petits, perquè n'hi ha alguns que són d'unes mites molt petites. En canvi, quan els veus per internet o a la televisió, clar, com que són molt detallistes, sembla que siguin molt grans. I després, quan els veus, dius, oh, que petitet! Però, bueno, després, un molt important també és el Crist, un Crist que està mirat des de dalt, i que és molt bonic. molt bonic, i, a més, clar, és molt novedor, perquè els Cristos es miren des de baix, com amb senyal de respecte, i mentre que ell el fa al revés. O sigui, tu mires el Crist des de dalt, des de dalt veus el cap del Crist. O sigui, i després ha sigut imitat bastant, bueno, tan imitat, que un dia vaig veure una dona penjada, o sigui... Una dona penjada? Un Crist, sí. Un Crist fantàstic com el d'ell, però amb una dona. No recordo de quin artista era, perquè fa molt de temps. Però, bueno, ha estat, clar, lògicament, molt imitat, no? Home, els famosos rellots desfets, les mosques que també li agradava... Els elefants, els elefants amb aquelles... Les mosques que li recordava la seva infantesa, i després aquells elefants que després, per mi, les pel·lícules aquestes que han fet de grans relats del futur i tal, que posen elefants amb les cames tan llarges, tot això ho han copiat del dalt veus. Sí, sembla que tinguin una inspiració almenys amb la seva inspiració. Tot això, estan inspirades amb el dalt veus, o sigui que... Molt bé, és un personatge que penso que... Bueno, que està molt bé. El que passa que no sé si dins de... Com sempre, no? Si hem apreciat prou el que teníem quan el teníem. Ara sí, per descomptat, no? Però, clar, ell va triomfar, també com tothom, fora d'aquí, no? Però, bueno, al final, l'hem reconegut i aquí el tenim. Home, i tant. I d'hi parlem, i crec que en parlarem molt, eh? Ara m'ha vingut al cap, hi ha una... Com es diu? Lluís Buñuel, que van a gravar a les Urdes. Sí, a Extremadura. A Càceres, no? Sí, sí, a Càceres. És una... Bueno, s'ha fet... Allò era el Fidelman fins fa quatre dies. Sí, bueno, però aquesta pel·lícula era... Crec que era de... No sé si era postguerra o... És molt antiga. Jo recordo, sí, perquè érem en blanquinegles, imatges van ser molt espectaculars. I ara la van fer nova, la pel·lícula, però amb dibuixos animats, diguéssim, amb expressions. Sí, es diu a Sordes, també. I surten els elefants de Dalí, perquè en algun moment també van coincidir ells dos. Això no ho he vist. Buñuel i Dalí també van coincidir, i Buñuel es va impregnar, sobretot, dels elefants, aquests que comentaves. I en aquesta pel·lícula que han refet, diguéssim, amb animació, amb digital, surten també aquests elefants de Dalí. Vull dir, que també va deixar una mica d'imprimta amb directors de cinema com Buñuel. Sí, sí, és que Buñuel, quan va anar a Extremadura, a Extremadura ara, a mi fa molta gràcia el president d'Extremadura, quan parla per la ràdio, que se les dona. Però, clar, és que a Extremadura hi havia pràcticament un camí de carro per arribar-hi, i aleshores allò... Les Urdes era un poble aïllat, aïlladíssim. Aïlladíssim, que a més, esclar, es barrejaven els uns amb els altres i hi havia, perdoneu, més gent discapacitada que gent normal, no? I, clar, la pel·lícula una mica reflexa, això. Però, sí, sí, allò de les Urdes i el Buñuel, doncs, bueno, fino, fino. I sí, també amb el Dalí van fer coses. Sí, sí, tenien... no sé per quina via, però es van arribar... Bé, el que passa és que a Cadaqués hi havia molt... sempre hi ha hagut, des de Federico García Lorca, ha passat molta gent per allà, molta gent important, inclús estrangers, no? I a poc a poc han anat fent coses i s'han anat relacionant molt. Cadaqués és molt intel·lectual, més que intel·lectual, no sé com dir-ho, perquè la gent que anava allà era tota una mica com... No, diuen que té alguna cosa, no? Que toca. Toca, sí, la tramuntana. No sé si és el màgic, si a part de la tramuntana... No, la tramuntana toca, perquè, a més, la gent de Cadaqués, amb tot el respecte, uf... Bueno, clar, és que, a veure, aguantar la tramuntana no és gens fàcil, eh? Vull dir, i a part que és un cul de sac, en el sentit que, un cop entres allà, només tens la mateixa carretera per sortir. Només entraven els pirates. Vull dir, clar, sí, no? Però si vas per terra, vull dir, clar, allò és una mica... Però per terra, ara hi ha carretera, però no n'hi havia. Jo encara he conegut de Cadaqués el Pere del Marítim, que és el xiringuito aquell qui a la platja, que el Pere ens explicava que ell anava a pescar cap de creus al dematí, s'aixecava molt, molt, molt d'hora, no sé si a les 3 o quina hora, anava a Cadaqués remant amb barca, pescava, se n'anava una altra vegada a Cadaqués amb la barca, i a Cadaqués agafava el sac, o no sé allò com li deien, posava tot el peix que havia pescat i se n'anava caminant a roses per vendre el peix. I tornava Cadaqués caminant, i tornava a fer tot això cada dia, i aquest senyor l'he conegut, l'hem conegut tots els que anàvem al Marítim fa uns anys, i ell explicava unes històries, explicava unes històries que dius, bueno, això no pot ser, no pot ser, que fa tan poc que Cadaqués estava totalment aïllat, aïllat, i a més, sí, sí. Bueno, el turisme francès també l'ha destapat molt, no?, molt. Des dels últims 15-20 anys. Sí. Bueno, i nosaltres també, els catalans, que hi hem pujat també, per descobrir Cadaqués, que és preciós, realment. Sí, ja hi veig molt, sí. No, no, ja, pel que comentes ja sé que tens un peu per allà també. Glòria, hem d'anar deixant aquí l'espai d'avui, perquè avui sí que teniu els nois de cinema, que estan esperant aquí fora. Estupend, m'alegro molt que hagin vingut. Sí, oi? Sí. És que els havíem, no oblidats, al contrari, eh?, perquè estan molt enfeinats, però avui sí que els tenim. La setmana vinent ens veiem i seguim. Molt bé. Viatjant per on sigui, Glòria. Una abraçada. Adéu. I del pla a la muntanya I fer diners no he pogut Per veure la costa llunyana Sé que hi ha un mediterrà Que em té l'encista d'unzella Sé que hi ha barcos de vela Sé que hi ha maracalella On les ones van i veren El compàs de l'habanera Com serà el mar Serà blau i gran Com diuen Serà veritat Que de nit és com la plata Tothom qui el veu Es queda ple d'enyorança Digue'm tu sol Radio 1, 2, 3, 4, 4, 5, 9, 8, 1 Hi ha una màgia que no té truc És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua El programa de les parelles lingüístiques Perquè quan parles fas màgia Generalitat de Catalunya 100 milions i mig de futurs Música Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio! De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar. Algú parque està davant. No, no, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passi golla. Passi golla, passi golla. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desvergües. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'encoentres mal o algo? Socorra! Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria, ho que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. F-Pro. Amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua. El programa de les parelles lingüístiques. A-B-X-L.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ràdio 1.2.fm98.1 Vaja, vaja, tornem a tenir l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern ple de gum a gum, com es diu en català, perquè tenim a tots els nois de la tertúlia cinema, dic tots, només ens en falta un, que és l'Elies, que suposo que està a punt d'arribar. Nois, bona tarda. Molt bona tarda! Bona tarda, Sant Just. Nois, no creieu tant, sisplau, que deixareu sorts als oients. Com esteu? Quina tarda, quina tarda més maca. Més preciosa. Molt càlida, aquesta tarda. Que esteu enamorats tots. És poètica, és poètica. Sí, esteu illoc? Una tarda que n'ha acabat exàmens, eh? Exacte. Una tarda poèticament poètica. Això és el que estem. Com han anat els exàmens, per cert? Veig que ara és... El pol molt bé. I a mi bastant bé, també. I el Víctor ve. El Víctor també? Sí. Bona, a veure, jo ve traient que m'he quedat sense una beca per 0,05 punts. 0,05, ha estat just? Exacte. Quina llàstima, em dono. Ja veus. No, no em riu, perquè si no... El Carme. No em riu, no. Passarem coses dolentes l'any que ve. Com esperem que no... El Víctor també li ha anat bé, sí, no? Sí, a mi m'ha anat bé. Tot a l'ordre. Perquè jo... Per les cadascades us què s'ha fet? No, a veure, perquè jo aspiro d'un buit de mig està molt bé. Home, sí, és una bona aspiració. Però per ells segurament sí, un truny. Què va? Sí, un truny, però... Senyor Víctor. Bueno, depèn del que aspiris, si t'aspires un 10, un buit és justet, sí, sí, clar. Bueno, clar. Bueno, depèn del nivell. T'estàs fent aquí l'araquí? L'araquí, no, no, però jo estic content amb el meu buit, pràcticament, o sigui que genial, fantàstic. Molt bé, nois, i l'Enric, que el tenim per aquí també, que feia molts mesos que no el sentíem ni el vèiem, de fet. Gairebé un any. Hola. Gairebé un any, ja? Bona tarda. Sí, amb la broma? Bueno, no sé, eh? Home, no sé què dic-te, eh? Des que vaig començar l'anglès, potser, sí. O sigui, és que el vaig acabar ja la setmana passada i ara només em queden fer els exemples. L'anglès et consumia, no? Sí, et consumia les hores de ràdio. Sí. Sí. Bueno, la hora de la setmana. La hora. Les hores, no. És que tampoc no. Bona, la mitja. Bé, val. Ens falta l'Elías, com deia, que crec que està arribant, però... Bueno, ja arribarà, no? Ja arribarà, sí. Ja arribarà. Arribarà quan acabi el programa. Exacte. Sé que havia demanat cançons i música, volia escoltar no sé quines cançons. Una pena que no estigui per escoltar-les. Posa-la ara, que no està. Volia alguna cosa de Mamma Mia, oi? El que passa és que no recordo què volia escoltar, però és per algun concret. Sí, crec que era la seva pel·lícula preferida. Mamma Mia? Mamma Mia? Diria que sí, crec que és el seu clàssic de cinema preferit. una beura fa poc, va. I per això la volia comentar. Val, val, val, val. Doncs vaig a buscar-la, mentrestant, nois, parlem de cinema. Home, que parlem de cinema. Parlem-ni. Ara que hem acabat d'exàmens, he pogut tornar a veure pel·lícules. Jo també, justament, eh? He tornat a veure pel·lícules. Justament. Però si tu encara no has acabat... Ho has acabat avui, exàmens? Avui, justament avui. Molt bé. Però bueno, ja vaig continuar mirant pel·lis. Molt bé. Amb exàmens. Molt bé. Així m'agrada. A tu, els Monkeys. Uou. Que està molt bé i em fa moltíssima gràcia el paper del Brad Pitt. És molt gràcia. I el del Brut Bulli. El Brad Pittola se la treu, eh? Se la treu. Actua bastant bé, eh? Se la treu. El seu uix actua també bastant bé. I tenia una mica de... Traumes. Tu? Amb Xater Island, eh? Ah, val, sí. Per si la pel·lícula anava per un camí al final. Ja, ja, ja. No, no. Jo és que Xater Island no m'agrada. Doncs ja, Marco, ara la que has de veure és Brasils. Sí. Em vull veure Brasils. És de l'estil i tu passaràs super bé. Perquè tu, els Monkeys... Nosaltres hem de veure... És del... Una de les vegas, que és el Johnny Depp, que és també del Terry Gilliam. Uuuh. Que té pinta també de... Hauríem de quedar per veure la de fer. Marco, en Brasils també tindràs recordes de Vietnam, eh? Recordes de Vietnam. De Xater Island. Sí. Però bueno, no té... No té... No et diem res. Però per posar una mica en context qui són aquestes pel·lícules. És del... Bueno, no em sé el nom, crec que el Víctor sí, del director de la vida de Brian. Terry Gilliam, no? Uh-huh. Sí. El Terry. Ah, o sigui, el grup aquest, el... Monty Python. Monty Python. Monty Python. Però aquest home és el millor director del grup. Monty Python. Bueno, anem a fer pel·lícules. Sí, ha fet bones pel·lícules. Ha fet bones, ha fet bones. Jo pensava que em riuria més amb... És que no és com de riure. No, no, no és tan de riure. Bueno, el Brad Pitt. Les escenes del Brad Pitt, sí, però... Les escenes del Brad Pitt, sí. Però en Brasil et riuràs més, jo crec, perquè hi ha un gos, hi ha un... Bueno, hi ha una escena d'un gos, que no diré massa cosa, però... En Brasil et riuràs en diverses escenes, sí, jo crec, i són com surrealistes. Sí, és surrealista la Brad Pitt. Em sap greu perquè avui volia portar el quiz, que estem tothom, però... Oh, avui era el dia, Marco. Marco. Marco, tio. Vaja. Perdoneu-me. No el tens al mòbil ni res així accessible? Estava d'exàmens, llavors. No, no, si el tens al mòbil, amb algun document que tinguis guardat per aquí o no. Algun quiz de online, encara que sigui d'internet. Faig una ullada. Fes una ullada d'internet, un quiz cinematogràfic. Cinematogràfic, molt bé. Un quiz zineb. Els zinebils que han d'anar a l'SCAC, saben alguna cosa? Sí, a mi em van dir l'altre dia que havia entrat. Oh, molt bé. Enhorabona, Pol. Molt bé, molt bé, Pol. Felicitats des d'aquí. Et donem les gràcies. Molt bé, tio, content, no? Sí, molt content. I ara només falta el Víctor que li hauríem de dir entre demà, crec que és, i el dissabte o alguna cosa així. I llavors ja sabrem... Però li diuen si entra o si ha guanyat la beca? Les dues coses. Si entro amb beca o si no entro... O si entres o... Pot ser apto para beca o no apto para beca però apto o a la puta merda. O al carrer. Jo crec que serà l'última, no? Sí, jo crec que sí, no? Això és un quiz, també? Sí. Quina serà la resposta correcta? Ho sabrem. Jo crec que és la primera, eh? He trobat el quiz. Jo també, sincerament. És un brutal i la competència crec que no li fa justícia. Teniu l'Elias també per aquí, que s'està... Elias! Teniu l'Elias i ara posem la cançó que havia demanat. Elias, que tens cançó! Que tens cançó, Elias! Tens cançó! Elías, quant de temps sense veure't? Quant temps? Com esteu? Com estàs? Sí, sí. Bueno, ens hem anat veient, sí, sí, però avui aquí a la certúlia. Bueno, he anat avui a provar. Divendres començaré 100%. Primer de tot digues bona tarda, Elias. Bona tarda als Estats Units. Bona tarda, bona tarda. Però ho heu dit per mi, no? Sí, sí, sempre ho diuen, sempre ho diuen. Ui, això és una mica complicat, amb tanta paret. Sí, això és la vida del Covid, Elias. Hem aïllat el sujeto. Està un altre reino. Sí, sí, sí, és bastant. Està un altre estelarreino. Bueno, m'estic liant bastant. No et preocupis, no cal que et giris, Elias, si no perdràs la veu del micròfon. Vale, ok. Què tal, Mireia? Molt bé. Molt bé, molt bé. Em fa molta il·lusió veure l'estudi ple. M'adéu. Feia més d'un any que no estaríem a tots. He d'adivinar quina cançó és i de quina pel·lícula és. Va, endevina, endevina. No, mec, Rocketman. Ai, de veritat. Ai, un detall. És de la Queen, de la peli Queen. Que el Marco precisament deia que avui era el dia per fer un superquiz cinematogràfic, però va i no el porta. És que marcava... No el vas fer ja. No, no, no. No el vaig fer ja, però... Se l'acaba d'inventar ara mateix. Em perdó, però ets un cat si gran. He trobat una... Perdó? T'he de dir? He trobat una a la intranet. Vale, perfecte. A veure. Vale, comencem amb el que estigui potentot, eh? Has trobat una a Google. Una a Google. A Google. Dona-li, dona-li. Google, fine. Potser l'he fet, eh, que jo soc molt loco d'aquestes coses. Completa la frase de Han Solo. Personatge de... Uau, uau. De Star Wars. Han Solo. Aixequem la mà, ho diem abans, què fem? Exacte. Aixequem la mà. Heu de dir mec. Piquem el micro. No, no, aixequem. Aixequem o no? Jo tampoc la sé, eh? Jo tampoc la sé. Aixequem la Lías. L'aixequem. No hay recompensa que... Valga la pena si mures. Compense soportarte. Compense esto. És aquest refran, eh? El Pol diu que se la sap. No hay recompensa que compense esto. Mec. És el que ha dit, no? Enhorabona, Pol. Molt bé, molt bé. Molt bé. Pots repetir la pregunta, sisplau? No he entès una merda. Hi havia tres respostes. És a dir, la frase acabava amb una de les tres respostes. Hi havia tres respostes. Digues. Ah, no sé què. B. No, era que la s'ha posat a dir tot seguit. Entès. Jo no m'ho dono, he sigut l'únic que ho ha entès, llavors. És que jo em pensava que ho ha parecí, però ho ha començat a dir sí i no m'he entrat d'una merda. Vinga, va, següent. A veure si algú resta un punt. Va, Marco. Feors no l'he encertat. Quina és... Sí, sí que l'he encertat. Sí. Ah, vale. L'humor, l'humor del marco. És que tu començaves amb menys un punt. L'humor negra. L'humor negra. Ah, vale, jo començava amb menys un punt. Sí. Quina és l'última pel·lícula que va dirigir Sergio Leone? Bueno, aquesta. El bueno, el feo i el malo. A. Bé, hasta que llegó su hora, O.C., era su una vez en América. Jo. Ah. A veure, el Víctor, traiem-me la puta saqueta i no puc que s'acabió. Era su una vez en América. Sí, té pinta. Ah, ja, estic, la resta la sabia. Molt bé, molt bé, un punt. Sí, doncs. No l'he vist, eh, però sabria que era aquesta. A mi justament no és de les que més m'agraden del Sergio. O sigui, és bona, però... És molt densa, no ho vas dir? O sigui, quatre huraques. La cosa, són quatre hores que es passen bé, són xules. Ah, es passen bé. Huraques. Sí, però bueno, l'hauria de tornar a veure, és com que em sap greu que no m'hagi agradat tant, saps? A mi em passa amb algunes pel·lícules, eh? Sí, és com que la vaig comparar més amb el Padrí, amb el Padrí i amb altres de gangistas, però no ho sé. Em va passar amb There Will Be Blood, que la vaig veure en un moment que... No, a mi, There Will Be Blood... Sí, però la vull tornar a veure per apreciar-la més. Em va condir molt. A mi potser, si era digna de Paul, diria Phantom Threat. Buah, mire, aquí em va fripar. Està guapa, però la vaig jugar i vaig dir, bueno, vale. Cállate, viejo. Amb la pregunta 3. Sí, sí, continuo. ¿Qui va dirigir el Club de los Poetas Muertos? A, Peter Weir, B, Gus Van Sant, C, Robert Benton. Jo aquesta... Ui, no sé què he chacat primer. Elías, que no té cap punt. No tinc ni idea, però et diré la primera. Jo crec que... Jo crec que també és la primera. Jo la sé, jo la sé. La primera... Molt bé, enhorabona. Em sona de Letterboxx, eh, Peter Weir, però no sabía si era... Peter Weir, no? Peter Weir. Peter Weir. Peter Weir. Per això t'heu comentat pel·lícules, ja, o...? No, no. Bueno, hem parlat una mica de... Hem parlat de la teva pel·lícula preferida, també. Ja, Mamma Mia, la teva pel·lícula preferida. És cert, això? Ho corrobores, Salim? No sé si la meva nòvia està escoltant això, però em va semblar una puta... És nou, és nou, és nou. A veure, a veure, què passa amb els insults, aquí? Què passa amb el teu nòvio? Som en l'infantin. Perdó, perdó, no, perdó. Em va agradar, em va agradar bastant la pel·lícula, Mamma Mia. Bonica, guai, un músic... La primera vas veure, eh? No com la segona, no? La segona no l'he vist? La segona, que és CGI i tot. Què dius? Sí, van a Grècia, però van a fer-ho tot CGI. No em fotis. A lo... A lo... A ver, es nota, eh, la pantalla. L'Amenaza Fantasma. No va dir Trijuela. Precuela de... Trijuela? Trijuela. No sé per què, per què volia dir. Trijuela, no? Té nom de menjada a Sud-amèrica. Sí, sí, a part d'això. Habitjueles, habitjueles. Habitjueles, eh. Com es deia quan són tres pel·lícules d'un surte, ara no? Precuela. Trijuela, no? Trilogia, trilogia, trilogia, vale. He barrasat amb les tigues i he dit tricuela. Però bueno. No cuela, no cuela. No cuela, no cuela. No cuela, no cuela. Vale, aquesta que... Aquesta que no la sé jo. A sobre és una pel·lí que vull veure. Quin any es va estrenar la pel·lícula 12 hombres sin piedad? Bueno, dic opcions. Digues les opcions. Sí, les dic ja se l'heu aixecat la mà. Ja heu aixecat la mà, cabrons. Vale, sí, és veritat. Ah, 1961. B, 1957. O C, 1951. El Marco ha sigut ràpid, però va, l'Enric no ha respost cap. Va, jo diré el 51. Jo crec que és el... No. No és el 51. Fail. Bueno, aquesta ja... Vinga, de rebot. Ho puc dir, ho puc dir. És mig punt. Ho dir a la vegada. Bueno, que digui cadascú la seva resposta, a veure si algú l'encerta. Pol, tu què dius? Diguem la veritat, eh? 61. Jo no la va dir 51. 57. 57. 57. 57? Molt bé, molt bé. És que, obviament... Bueno, un punt a repetir-te dos. No, no, d'igual. Sí, sí, 0,5. Medio, medio. 0,5. És que llavors començarem amb parcials i aquí ja es complicarà la cosa. Men 0,5 per comunisme. Vale. Vinga. És broma. ¿Cómo es diu el horrible vecino de Toy Story? Oh. Uf. A. Max. Pol, sisplau, espera't que digui la solució. Max Steel. Max estrella. B. Sid. Segur que és aquesta. C. Tommy. Al porc. Ui, a mi? Balla, eh? Sí, sí. Sí, sí. No era tot a mi? Sí, sí. Sí, sí. Ho tenia claríssim, ho sabia abans que digui. Jo no ho tenia tan clar. Jo, no estàs segur, però estàs segur que era la merra. Jo volia fer el farol. El farolillo. Sens dubte, mas amena. Sí, també deia el pare. Aquesta, jo crec que la sabrà l'Elías, eh? Sí, doncs no confieso. Com es diu a les dos lladres de Solo en Casa? O Mi Pequeño Angelito? Això ho has preguntat. Mi Pequeño Angelito? Marco, això ho vas... Esa reducció... Marco, això ho has preguntat. A Latinoamèrica, ara és Mi Pequeño Angelito? Sí. De debò? Sí, sí. No, no, ¿en latino? Sí. Es Mi Pequeño, es Mi Pobre Angelito. Ah, Mi Pobre Angelito. Bueno, un experto mexicano, no sé por qué, pero Usok. ¿Lo harías ver las películas en latinoamericá? No, a ver, avanzas bien en latino, porque... Es brutal. Yo me recuerdo de aquellas tardas alguna. Y tú heiteabas mole, eh? Yo heiteabas mole. Y realmente abagabas de superior, eh? El doblaje latino al... Sí, sí, es brutal. Vale. Uy, ¿qué es la canción de la sonora? Es la canción de la sonora. Harry y Marf. B. Barry y Mark. C. Harvey y Marvin. Dí la B, va. És molt fàcil, aquesta, eh? És que la B és la més... No, ¿quina has dit? La més normal. Ha dit la B, Barry y Mark. No. La pots canviar. Error, error, eh? A díaz. Harvey y Marvin. No, però... Ho anava a dir, aquesta, Harvey. Ho anava a dir, Harvey. Pobre això, deixa-li canviar. Pobre Angelito. El pobre Angelito. El pobre Angelito. Com si quina ve, sí. No era cap, era Harry y Marf. La primera, no? Era la primera. Déu meu, però qui es diu Marf. Marf, no? És Marf. Tenim una mica que es diu Marf Domène. No, no, en veritat, molts personatges no es duven Marf, així. Que és com en B, baixa, no, al final? Sí, que Marf a mi em sona. Marf a mi em sona, d'un uovo d'americanos. Marf. Marf Hunter. Sí, sí, sí. És el teu personatge, no, li has? Qui, el Marçant? Hombre, del... El va representar en una obra de teatre, no? Sí, perquè m'assemblava bastant i van dir, pues fes tu el paper, el paper, i vaig dir, vale, vinga, vinga, anem a provar. Et vas llegir les vinyetes, no, també? Òbviament, hi ha gent que no està entenent res. No, clar, esteu parlant del vostre... De fet, gent aquí present crec que tampoc és entenent res. Jo no estic entenent res. Jo no estic entenent res. Jo fa estona que l'ha quedat en el seu personatge preferit de la Justice League. Justice League, liga de la Justícia. Liga de la Justícia, liga de la Justícia, pels que no parlin anglès. Sí. Gràcies. Doncs això és un personatge, l'àlien, l'àlien aquell que és de color verd. I, bueno, això, el xist és que no, bueno, que m'assemblo ahí, no? Ja està, podem continuar amb el... Vale, va, continuem, que us queda un minutet i mig. Vale, vinga, estic ràpid. Última, gol d'oro. Gol d'oro. Oh, no, que te mato. Que usa James Stewart en la ventana indiscreta per espiar els seus veïns. Home, fàcil. Ja està, fàcil. No, no, és que ho sabem tots, per això. No, mira, fem una cosa, si no que cadascú digui la seva resposta, a veure si és alguna d'aquestes. Però sense llegir les tres respostes, va. A, B, O, C, O, C. Vinga, va. Vale, però espera't un moment. Que cadascú digui què és la resposta que pensa. Tenim un minut, Elias. Velocitat. Jo, sincerament, estic dut entre dues coses perquè és una més clara. Home, la pregunta és amb què ho mira, oi? La pregunta és amb què ho mira. És un telescopi amb una mira, o què és? És una càmera. És una càmera reflex. És una càmera, no?, amb una lente. És una càmera. I amb un... Sí, no? És una càmera amb un... La teus agústia, però és una càmera. Encara esto la temos a canviar. Sí. Jo crec que són... No sé, amb vinocles. Telescopio no és. És com uns vinocles, no? Clar, és que telescopio me suena tan bé, eh? Un telescopio no funciona així. És com un muy obvio. Un telescopio no és, però tiene como forma de telescopio, perquè tiene una... És una càmera con una lente... Però també pot ser una altra cosa. És una càmera amb una lente, però molt gran. Molt gran. Però pot ser una altra cosa, a part d'una càmera amb un objectiu. Amb un objectiu... No surt de les opcions. Digues les opcions. Vale. Ah, telescopio. No. Prismàtics. La B? No. O C, una càmera objectiu. Ràpid, nois. Quina és la càmera? Ràpid, ràpid. És la C, és la C, càmera amb objectiu. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Bona tarda, us informa Kilian Sabrià. El govern espanyol i la COE han arribat a un principi d'acord per prorrogar els expedients de regulació d'ocupació temporal fins al 30 de setembre. Segons fons de la Patronal, aquesta tarda reuneix el Comitè Executiu Extraordinari una reunió que podria donar llum verda a la pròrroga dels ERTOS. Dilluns va fracassar la reunió entre el govern espanyol i agents socials perquè no van poder consensuar la modificació que vol el Ministeri de Seguretat Social. De fet, el seu titular, José Luis Escrivá, perquè les exoneracions de les cotitzacions passin a ser pels treballadors que tornen a la vida activa en lloc pels treballadors que continuen en un expedient temporal. Si finalment hi ha acord, com semblaria que ara s'està apuntant, la pròrroga dels ERTOS s'aprovaria en un Consell de Ministres extraordinari demà d'Ixous. Notícies breus, Gerard López. El Tribunal Suprem suposa concedir indults als líders independentistes. En l'informe que ha fet públic aquest migdia, els magistrats asseguren que no tenen indicis de penediment i que hi veuen voluntat de reincidir. L'informe no és vinculant, i ara és el govern espanyol de Pedro Sánchez qui té l'última paraula. El nou govern de la Generalitat comença ja a caminar. Avui han pres possessió del càrrec els 14 consellers davant del president Pere Aragonès, que els ha demanat que treballin per sacsejar el país. El president els ha encarregat que identifiquin les mesures més importants que cal començar a fer a implementar de seguida. Nou ajornament de la principal fira de productes del mar, la Cifut Expo Global, que s'havia d'haver fet per primera vegada aquest any a Barcelona. El soló estava previst inicialment per l'abril passat i ja s'havia posposat fins al setembre. Ara els responsables n'han anunciat un altre endarreriment. La nova data prevista per la celebració del Cifut Expo Global és l'abril de l'any que ve. El 2020, que havia de ser l'última edició a Brussel·les, es va haver de cancel·laja. El Cifut Expo Global sol acollir unes 2.000 empreses i 30.000 assistents. L'Ajuntament de Barcelona cedeix 12 solars i edificis municipals que han de rehabilitar-se i els dona, els cedeix a cooperatives i fundacions que a partir de l'any que ve hi construiran i podran fer 373 pisos. Barcelona, Montse Poblet. Bona tarda. Dels 373 pisos, 229 seran de lloguer social i 144 per promocions de cohabitatge amb dues experiències innovadores. Una per gent gran i l'altra per persones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual. Carme Trilla, de la Fundació Hàbitat 3, explicava així l'acord a qui han arribat amb l'Ajuntament per poder tirar endavant aquestes promocions. Els operadors, el que se'ns dona és el dret a construir a sobre d'aquell sol i a gestionar aquests edificis i al cap de 99 anys els edificis també passen a ser públics. Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona. Rebés judicial de l'Iberu que confirma que els seus raiders aderen falsos autònoms. El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos de la companyia contra una sentència de l'any 2020 que va qualificar més de 500 dels seus repartidors a Madrid com falsos autònoms i ha confirmat ara les seves conclusions. La decisió recorda que el Suprem ja va unificar a Doctrina el setembre de l'any passat quan va dictaminar en un cas similar. Aleshores, el denunciant era Globo, però la conclusió és la mateixa, que la relació entre aquestes plataformes i els seus repartidors té en realitat naturalesa laboral. Estira i arronsa entre el port de Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat pel futur edifici de la franquícia del Museu de l'Hermitage a la Bucana, a la Bucana del Metro. Les autoritats portuàries n'han aprovat la concessió condicionada a la presentació d'un projecte conjunt amb el Liceu i a un conveni amb l'Ajuntament. I el consistori, l'Ajuntament per tant, els critica per haver actuat unilateralment. Sentim la tinenta d'alcaldia, Janet Sanz. I lamentem moltíssim que hagin volgut tirar pel dret i aprovar aquest atorgament de la concessió, que realment no s'entén sense l'acord amb l'Ajuntament. Per tant, l'Ajuntament ara també haurà d'estudiar els passos a seguir jurídicament. Esports, en Damià Aguilar. El Giro d'Itàlia, victòria, la 17a etapa per l'irlandès Daniel Martin, Egan Bernal, que ha arribat a la meta del port cega diàl·la amb Damiano Caruso, manté el lideratge, mentre que Simon Yeats ha retallat 57 segons al colombià. Bernal té ara 2.21 sobre Caruso i 3.23 sobre Yeats. L'equip femení del Barça juga a la set contra el Madrid Club de Futbol, una de les semifinals de la Copa. Catalunya Ràdio envia d'especial a l'Eganés. Maria Guixà, bona tarda. Hola, bona tarda. Ja tot a punt a votar què? Perquè d'aquí una estona comenci aquest partit. Ja hem vist arribar el Barça puntualment a dos quarts de sis. Un Barça que sortirà amb 3 canvis respecte a la final de la Champions. Amb Cata Colla en el lloc de la lesionada Sandra Panyos sota pals. Línia de 4 amb Marta Torrejón, Leila Wajavi i les centrals Mapileon i Andrea Pereira. Al mig del camp, Patrick Ijarro amb Alexia i Aitana. I al davant és on trobem els altres dos canvis. No hi és geni i hermoso, tampoc hi és Graham Hansen lesionada. i són Lique Martens, Bruna Vilamala i Mariona Caldantell. Maria Guixà, Catalunya Ràdio Léganés. Segons TV3, Ronald Koeman se sent menys tingut per la directió del Barça perquè li han demanat 15 dies per confirmar-lo o no al càrrec i ell pensa que és per buscar-li un substitut. L'Espanyol ampliarà la grada d'animació fins a 2.200 persones. Dardé no jugarà contra l'Alcorcon per sanció de dos partits. A dos quarts de set, Barça farà quin granollers de la Lliga d'en Bola. A la set, futbol sala, Saragossa contra Indústria Santa Coloma. Una victòria de l'equip català els classifica per al playoff. Fins aquí, les notícies. A la set, futbol sala, Saragossa contra Indústria Santa Coloma. Ara escoltes ràdio d'esbrer, sintonitzes ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer. de Sant Lluís, forat de 8.1. Ara escoltes ràdio d'esbrer, sintonitzes ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer. Ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer, ràdio d'esbrer. Doncs bé, l'Oriol és d'aquelles persones que gairebé mai, per no dir mai, falla. I allò de lo prometido es deuda, l'Oriol també ho sap força bé, Oriol Lluc. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, ho dic perquè és que sí, ets el més complidor d'aquest programa, podríem dir. Ah, sí, home, quin honor. A part de mi, que estic cada dia aquí, però sí, sí, com a col·laborador. I fem una mica, tirem una mica mirada enrere, perquè tenim, de fet ens portes seccions que sovint estan entrellaçades entre si, val de la redundància, i a part hi ha com capítol 1 o part 1, per 2, per 3. Per parlar d'aquestes, espero que els oients hagin escoltat anteriors seccions, com per exemple la del 10 de març, hora del 19 de maig, i aquesta seria la tercera, que dediquem l'espai al que ara parlarem, que són, de nou, llenguatge, vocabulari i expressions de presons, i aquesta jerga, que de fet té un nom que vam descobrir fa, doncs això, en alguna d'aquestes dues seccions, que no és la Germània, és la Germania. Correcte, amb accent. Tot i que el corrector del Word no accepti, en català, en català li hauríem de dir Germania. Germania, Germania. Llavors avui seguim en aquesta tercera part, i recordo, els podcasts del 10 de març i del 19 de maig, per escoltar la primera i la segona part, així ja tenen el còmputo general, que es diria. I tant que sí. Doncs això ens hem anat trobant amb la Germania, perquè és aquest llenguatge que diguéssim que es parla a les presons, o que es parla entre delinqüents, criminals, que hem vist també que tenia alguna relació amb el calor, amb la llengua del poble gitano, i clar, m'ha tocat aquesta vegada, per explicar bé la Germania, doncs anar-nos a l'origen. Jo he trobat una cosa que fins ara no... És veritat que hi havia passat com per sobre, i l'origen del concepte Germania ens agradarà, o vaja, té molt a veure més del que pensàvem amb els catalans. Vinga, sumi, doncs. I ho direm castellà com perquè s'acabi d'entendre. Posava, el término Germania significa hermandat en català, i se referia en concreto a hermandades gremiales. Per tant, torno al català, prové de la paraula catalana germà, que alhora té el seu origen etimològic en el llatí germanus, que vol dir germà gran. No tant només germà, sinó germà gran. I això, el nom es remunta a certes comunitats valencianes destacades per la seva rebel·lió contra la noblesa local cap al segle XVI. O sigui, diguéssim que la cosa de la Germania ve de molt lluny, i a un inici tindria aquest significat d'hermandat de germanor. I de batalla? I de lluita, sí. Bueno, sí, exacte, se'n digui de lluita, o lluita en si. Paral·lelament, també podem trobar en aquella època, al Lazarillo de Tormes, els sexes utilitzaven un argot anomenat jerigonza, que s'emparenta, diguéssim, amb la Germania, i la jerigonza, en aquest cas, vindria de jerga. Per tant, una Germania no deixa de ser això, un argot, una jerga en castellà, no té categoria d'idioma propi, sinó que és un argot parlat per cert grup de persones. Originàriament sembla ser, doncs, per això, perquè aquestes germanades, germandades, aquestes germanades gremials de València, posteriorment van derivant cap a la gent de la presó. A altres països, també hi ha aquest argot, que és parlat pels delinqüents, a Xil es diu coa, i a l'Argentina es diu l'omfardo. De l'Argentina, una de les característiques que té és que l'omfardo tendeix molt a capgirar les síl·labes, en les paraules. Per exemple, una paja, el que fan servir per beure el mate. Una palleta de beure, eh? Sí, es diu japa, o una caja, es diria jaca, que et giren el... Sí, una de les característiques del l'omfardo és que et giren les síl·labes dintre de les paraules. i, a més a més, si tornem a la Germania, aquí a l'estat espanyol, es desenvolupa als segles, això com hem dit, XVI o XVII, i coincideix amb el siglo d'oro, que utilitza moltes d'aquestes paraules. Per tant, aquests grans escriptors del siglo d'oro fan servir moltes d'aquestes paraules. Per tant, és un argot que es pot considerar molt ric literàriament. No és allò com un... com unes paraules qualsevol, sinó que té una riquesa literària. I com hem... sabíem de les seccions prèvies, estar barrejat amb el calor, però diguéssim que fins al segle XVI, XVII, XVIII, van estar molt diferenciats i a partir del XVIII es van començar a barrejar. I és com ens ha arribat en els nostres dies aquesta manera barrejada. Segurament, molts cops ha sigut a través del llenguatge calor que ens han arribat molts conceptes, moltes paraules d'aquest argot de Germania. barrejada, vols dir, amb altres dialectes de Germania? No, amb el propi idioma calor del poble gitano. Ah, val, val, val. Ja és un matxembrat entre aquestes... S'ha anat fusionant, no? Sí, no hi ha com una frontera difusa que puguis dir que aquesta paraula és d'aquest argot i aquesta paraula és del calor, sinó que en realitat des del segle XVIII han arribat a nosaltres molt, molt, molt barrejades. I quines poden ser aquestes paraules o expressions? Perquè sí que n'hem parlat d'algunes, sobretot de termes, per exemple, com era de, ja sigui, per exemple, policia, pasma, no sé si això t'hauria massa calor, o Germania, però d'altres, com es diu, la presó en si... A la presó li diuen Trullo, que això ho vam veure, Estirabel, que jo aquesta no em sonava, Almaco, que jo aquesta sí que l'havia mig sentit, i això sí que són paraules pròpies de la Germania. Llavors, jo he intentat fer com una mica una llista de dues paraules, de dues llistes, vaja, de paraules que crec que nosaltres fem servir, que pertanyen a la Germania, o la manera d'utilitzar-la és de la Germania, que nosaltres també fem servir. Quan dic nosaltres, dic, doncs, els que no estem a dintre de la presó, els que no som delinqüents, o almenys que se sàpiga, i després una llista que potser sí que és un argot més propi, propi de dintre de la presó. Per exemple, ells fan servir, la paraula agua, aigua, quan volen avisar de la presència d'alguna persona no desitjada. Això ho hem vist molts cops en pel·lícules, o fent bromes entre els amics, entre agua, agua, com dient silenci, sigueu discrets, que ve algú, això es fa servir. I aire, en lloc d'agua, aire, ho fan servir per fer fora algú molès. Jo crec que nosaltres això a vegades... Aire, aire, saps? Vinga, aire, aire, fora d'aquí. I aigua també una mica, no? En plan, agua, agua, aigua, aigua, avort emissions, no? Encara que sigui amb amics o famílies, sí. Sí, sí, sí. També hi ha la paraula abrir-se, que vol dir fugir. Jo, si la faig servir, la faig servir més que fugir amb el sentit de marxar. Bueno, jo m'obro, jo me'n vaig. Molt de pel·lícules també. M'abro, chicos, no? Sí, sí, sí. Chupa, jo crec que aquesta sí que la fem servir tots, que és una jaqueta. De la roba, no? Sí, ja està. Jo penso que està bastant integrada a la llengua. Encara que parlem habitualment en català, jo, una jaqueta, no sempre, però de tant en tant li puc dir chupa, o si és una jaqueta de cuero, doncs sí que salirà una chupa de cuero. Sí, sol ser el teixit el que defineix, no? Sí, sí, sí. Perquè una gabardina potser no és una chupa, no? No, no, no li diríem com a tal, però una jaqueta de cuir, de pell, de veritat, doncs sí, seria una chupa. Dinyar-la, que jo crec que també ho fem servir en el sentit de morir. Fetent, que aquesta paraula potser la feien servir més... És una paraula que vaig trobat que estava molt relacionada amb la movida madrilenya, que és una paraula que es va fer servir molt a Madrid amb el significat aquest de por d'alguna cosa que és fetent, d'alguna cosa que està molt bé. Fetent és excel·lent, no? Sí, sí. És un efecte, no? Jo dir, uau, culminado, eh? Gallumbo, els gallumbos. Home, sí. Sí, això també és germania? Sí, sí. O és l'idioma, dialecte, perdó? És aquesta cosa que s'utilitza dintre de la germania, segurament també s'utilitza dintre del calor, per tant, és aquesta barreja que no podem posar on està la... Clar. ...la gaiola. Jo aquesta també l'he fet servir. Home, sí. Que és una palla o una masturbació. Hamacuco, aquesta em va... Sí, home, aquesta també, no? Aquesta la fem servir, però en largot vol dir avorrit o insults. Una cosa que és avorrida o insults. Jo crec que nosaltres la fem servir com en un sinònim d'un vereig, de trobar-se malament, de tenir una pàjara. Seria un hamacuco. Jo ho faig servir amb aquest... Li he agafat un hamacuco, no? Sí, sí. Exacte. Un loro seria una ràdio. i seria una minicadena. Crec que també li dèiem al loro aquelles minicadenes, bueno, anaven a piles o es podien enxufar. Però, bueno, després en veurem una amb l'oro, que hi ha qui diu que té origen germanic, i hi ha qui diu que no. Després ho veurem. Un matxaca, que un matxaca és un criat d'un cap dins de la presó, dins d'aquestes jerarquies que hi ha a les presons, que sempre hi ha presos amb més influència, amb menys influència, que manen més. Per nosaltres un matxaca és com un currante, no? Un currela, un tio que està allà per fer el noi dels encàrrecs, o per fer a dintre de la presó. Un matxaca és algú que fa petits treballs per un cap de dins de la presó, a canvi de tabac, a canvi de cafè, o simplement gratuïtament per aconseguir protecció. Per guanyar-se també punts, no? Sí. Mahara, aquesta la fem servir, que és un boig, que és molt utilitzada. Un mangui. Per nosaltres un mangui és un lladre. És un lladre, sí. Per ells és una persona... I mangar. I mangar és robar. Per nosaltres, diguéssim, és robar, sí. Per ells és una persona miserable. Mangui és sinònim de l'argota de la Germania, és miserable. Menda, que és un tipus o un individu que aquesta té tela, després la veurem, perquè hi ha una frase, una frase feta, una expressió que és Menda Lerenda, que després la veurem. Cert. Nasti, que... Nasti d'això en anglès, té també un significat. Nasti de plàstic, que aquesta també te la porto després. Nasti de plàstic, també. Nasti vol dir res. Que aquesta la veurem després també com a expressió. Nasti vol dir res? Nasti vol dir res. A pensar que tindria alguna connotació com la paraula en anglès. Com desagradable. Ah, no. Sí, com brut, porc, no sé, una mica forni, o pornogràfic. la olla, que és el cap, això... Això també. se m'embala l'olla o em menjo molt l'olla quan estic preocupat per una cosa. Paperart, que és menjar, que crec que també jo ho faig servir. Fer el peripé, que per nosaltres és com fer un... sobreactuar, com un engany, una ficció, alguna cosa per guardar... Fer el numeret, Sí, fer el numeret, exacte. Estàs fent el peripé, eh? Exacte. Per els peripés seria un simulacre, però, bé, peripé també té tela, després ho veurem. Peluco, rellotge, jo crec que aquests... Aquesta pel·lícula... Les pel·lícules han influenciat molt, a entendre part d'aquest argot. Sí, sí, sí. La pinyata i els pinyos, que seria la dentadura i les dents. La priva, que seria la beguda. Kel, que vol dir casa o vivienda, i jo sempre havia dit Kelly. Jo... ho feia servir, no sé si per al meu institut de barri de Badalona, però, saps, algunes d'aquestes paraules sí que... Home, n'hi ha bastantes que crec que s'utilitzen i no som suficientment conscients d'on provenen. I, de fet, Kelly també crec que s'ha extès més per aquest moviment de les dones de la neteja, que s'anomenen Kelis. Ah, no ho tenia present això. Les treballadores de l'allar, que siguin no la mateixa dona d'una casa, sinó una persona que va a treballar, a netejar un allar, aquesta s'anomenen Kelis. No sé si va ser un nom autoatorgat o va ser un nom per aglutinar, diguéssim, el moviment de... Doncs bé, de reclamar drets, de reclamar més dignitat laboral, etcètera, etcètera. I s'anomenen Kelis. No sé si amb Q o amb K, eh, t'he de dir. Ostres, però jo suposo que ha de tenir relació amb això. Sí, perquè al final és neteja d'una llar, d'una casa, per tant, un Kelis, una casa. Després, si seguim, trobem Rajar, que per ell seria parlar, que nosaltres també ho fem, aquest Rajar molt, parlar molt, però també, quan rajem d'algú és que estem criticant algú. Nosaltres li donem una mica aquest, o nosaltres, com jo la feia servir, era sempre en aquest sentit de criticar. però sí que és veritat que Rajar se li pot dir simplement a parlar. O també quan et rajes d'un plan, això també, no? També, no et rajquis. Sí, sí, és veritat. Molt mal dit, molt col·loquialment, però jo vull dir que estàs com desfent o deixes de fer un plan o t'estàs desdient, no? Sí, sí, sí, t'estàs acobardint, inclús. Sí, exacte, pot anar una mica per aquí el tema de dir, ai, ara s'ha rajat i no s'apunta al plan que havíem dit, no? Sí. Crec que també es diu així a vegades. Sobar, dormir, que sí, és una de les maneres que el dir. No la fas servir. Sí, sí, sí. Molt mal dit, però... Sí, però així m'estic sobant o me'n vaig a sobar. O més sobat. Tangar, que és enganyar o timar, que crec que també la fem servir. Trepitjar, una paraula molt utilitzada, encara que parlem en català, la fem servir, que és això, comerciar, negociar, clandestinament, amb productes prohibits, seria com la definició. Exacte, el nom seria un trepitjeo, no? Sí, sí, i tronco, que seria un company o un col·lega. Això normalment no s'ha fet tant servir aquí a Catalunya, però a Madrid sí que s'ha fet servir més el que passa a tronco. Sí, aquí tronc no ha quedat arreglat, eh? No, no, no. Totes aquestes paraules són, diguéssim, pròpies d'aquesta germania, amb accent a l'ahir, amb aquesta barreja del calor que ens explicaves que s'ha anat barrejant a llargs dels segles i ens ha arribat més o menys així. No sé quantes de les que has dit les fem servir, però diria que gairebé un 90% de les que has dit. Bastantes, i tant, i tant, sí, sí, sí, sí. I llavors, quines, per exemple, quines paraules o expressions són potser més pròpies d'utilitzar dins i no pas que ens arribin a nosaltres, ja sigui perquè les pel·lícules o els mitjans no ens ho fan arribar, clar. La primera és molt curiós, la primera és molt curiós, que és baldear, que vol dir netejar, i segurament és una referència a les baldes que hi ha a les cel·les per guardar les coses. Si tenim aquella imatge d'una cel·la que no té armaris, diguéssim, que té només unes baldes com de ciment fetes durant la pròpia construcció, que no són d'un material que es pugui trencar o es pugui extreure, segurament vindria d'aquí, de netejar les baldes, d'ordenar les baldes baldear. He de dir, també, que amb una certa coneixença que en llenguatge marítim o mariner s'utilitza per dir o per indicar que estàs netejant o que has de netejar la coberta del vaixell i baldear, precisament perquè agafes una... Bueno, no sé, és perquè agafes una balda o una galleda llavors l'estires l'aigua per sobre la coberta llavors la netejar en un raspall o el que sigui. Llavors és una mica l'acte de baldear. També té aquesta... També pot venir perfectament d'aquí, sí, sí, i tal. Han hagut també per aquí. De fer servir un balde. Després tenim canguro, que no seria el cangur que nosaltres coneixem pels que tenen criatures i els deixen amb els cangurs, sinó que és un furgó policial pel trasllat. El xivato, nosaltres sabem... El xivato és una persona que delata un altre, per ells és un orifici reglamentari, un orifici sí que hi ha a la porta de les cel·les a l'altura dels ulls que fa que els funcionaris puguin vigilar en qualsevol moment sense ser vist. Per ells és això el xivato. Xavolo... Ai, perdona, un xivato no era també Antigament no, però jo quan era jove recordo que es deia el plàstic que envolta el paquet de tabac, un paquet de tabac de la marca que sigui quadradet, amb aquest plàstic que se queda el cul a baix. Ho vaig trobar... Jo li deia xivato sempre. Ho he sentit? Sí. No sé per què, però... Jo ho vaig trobar... No l'he posat, però ho vaig trobar com a xivata. Aquest plàstic, amb aquesta definició del plàstic del paquet de tabac... És xivata? A la Germania ho vaig trobar com a xivata. Ah, sí? Sí, sí, sí. Però jo sempre li havia dit xivata a tu també. Ah, val. Però llavors en la Germania també existeix per aquesta... Sí, sí, sí. No l'he posat a la llista, però també sortia. Mira, curiós. Xavolo, com et deia, que és xavola o xoza, que per ells és la cel·la dels presos. Per nosaltres una xavola, un xavolo més una xavola és una barraca, però per ells és la seva pròpia cel·la. Aquesta és curiosa. El doble, el doble és el director de la presó, perquè antigament portaven uniforme, els funcionaris, els agents de seguretat, el director també portava dues barres a l'uniforme que senyalitzaven que ell era el director. El mandamás. Sí, el mandamás. La garita, la garita és una paraula que nosaltres també la fem servir, un garitu, com un local així, un xiringuito, un garitu. Per ells és la pecera o la perrera, que és el lloc on estan els funcionaris de les galeries o la policia de vigilància al voltant de la presó. Amb peixera també ens fem bastant la idea d'aquest quadrat de vidre que ells poden veure-ho tot. El pinxo, el pinxo seria, no és el pinxo de menjar, sinó és una arma curta feta amb qualsevol material resistent, normalment de metall, que és unes armes casolanes fetes a la presó. I va, en queden doncs el tigre, que seria l'inodor de la presó, que és un... El bany? El bany. Sí, sí, un simple, que és aquell seient metàl·lic, sense tapa, que algú diu que el nom ve del soroll que fa quan acciones la cadena, que sembla que rogeix. Ah, val. Quan se'n passa el... I després, en el tigre, s'hi va a arrilar, que arrilar vol dir cagar. I jo, aquesta expressió de arrilar, l'havia sentit, algú m'havia dit o havia sentit t'arrilar-ho en el sentit de t'has cagat, t'has espantat. Això també ho havia sentit jo en el meu institut. Mira, aquesta no l'hagués dit. Tens bastantes d'apreses a l'institut. Sí. Tens alguna cosa amagat per aquí? No, no, no. No, no. Jo era un nen del centre de Badalona de tota la vida que quan va passar de la primària a l'ESO se'n va anar a un institut de barri i va haver d'aprendre a espavilar-se més o menys. Et sona tot això? Sí, sí, sí. Vinga, doncs anem. Ara sí, Oriol, ara hem repassat una mica paraules, tornem a veure que tot i que les que s'utilitzen podíem dir més exclusivament dins la presó també ens sonen, eh? Això vol dir que també arriben, diguéssim, a l'expressió més popular, però ara sí anem a, potser, no sé si frases fretes en aquest cas, o expressions, clarament? Expressions, sí, sí. Que s'utilitzen en aquesta germania amb accent a la I. Vinga, la primera, estar net, estar limpio. Aquesta és molt clara, és no tenir res del que et puguin acusar. Oh, tampoc està... Perdó, tampoc no, sinó estar exempt de drogues en el cos, no? També s'utilitza? Sí, es pot ser servir, sí. Un tema potser més mèdic o... O inclús si et fan un... No sé, pel que et parla a la policia o ja et registren, també pots dir, no, jo estic, jo estic límpio, estic net, no tinc res. Però una mica és això, no tens res del que et puguin acusar. Culpar, sí. A les braves, que també és una expressió que fem servir molt, també sembla que naixeria o vindria d'allà, que és a lo bèstia, a les males, doncs això, per la força, sense consideració ni miraments, fer una cosa a les braves és a saco, no? Aquestes dues que ven ara sí que són com molt pròpies. Eixar les cabres, que és com molt rural, que vol dir, en castellà seria amedrentar i també podria ser culpar algú d'alguna cosa. Això que Bedo, quan parlàvem abans del siglo d'oro, ho va escriure al Cuento de Cuentos el 1625 i propuso de parlar-li papo a papo perquè otra vez no se les hubiese a les barbes. Con aquestes coses le metió les cabres en el corral. Allò acaba de dir en el siglo d'oro, al eixar les cabres le metió les cabres en el corral que era el culpó d'aquesta situació. Papo a papo, ara que ho acabo de dir, és la primera vegada que ho sento. Papo a papo, parlar-li papo a papo serà de persona a persona, de tu a tu? És possible, és possible. O cara a cara, una mica? És possible. Sí, si no m'hi vaig fixar quan ho vaig. de fet un papo crec que popularment també és una... La galta. És una galta, una mejilla, no? Sí, pot ser. Un papo, els papos. Sí, sí, sí. No? Crec que... Papo papada, eh? Aquesta una mica prop. Va, te l'accepto, farem un... però... Si no n'he bero, he ben trobat. Això, exacte. Vinga, ens quedem amb aquest papo mejilla. Això és eixar les cabres, eh? I després, dejar a buenas noches, que és acabar amb alguna cosa, consumir, liquidar-lo, diguéssim que finiquitar-lo, i ara anem al Lezarillo de Tormes un altre cop, al 1550, diu, metiéndola en la boca del jarro, xupando el vino, lo dejava a buenas noches, diguéssim que s'acabava tota l'ampolla de vi. Seguim amb altres que ja ens has anticipat i has dit, després les agafarem i ara tornem a alguna d'elles. Correcte. Hi ha una amb Lloro que li agrada, a la porta li agrada molt, però no és aquesta, exactament, és una altra. Al Lloro, que no està molt tan mal. Exacte, és estar al Lloro però que també es pot treure l'estar i dir al Lloro, abans hem vist que a Lloro era la ràdio a dintre de la presó i hi ha discòrdia, perquè una teoria posa això, que l'origen de l'expressió seria aquest, d'estar al Lloro, estar atent a el que diu la ràdio dintre de la presó, estar escoltant les notícies. Una altra teoria diu que l'origen és la Guerra Civil espanyola del 36 al 39. Penso que aquesta t'agradarà perquè ens anem una mica cap a Itàlia, que sé que tu hi tens un bon vincle. I aquesta teoria diu que els italians que militaven el bàndol franquista deien Són O Lloro, quan divisaven els avions republicans i amb el que volien dir era això, atents que s'acostalen amics, Són O Lloro. I això sembla ser que va ser adoptat pels milicians franquistes en forma de El Lloro, perquè amb certa sorna se n'enfotien una mica, d'aquest Són O Lloro ells van passar a dir El Lloro, una teoria factible. Sí, sí. I l'última diu que el 1577 Sir Francis Blake, aquell famós navegant o cursari, pirata, diguéssim que en la seva volta al món es va emportar la seva mascota al lloro Stempered. I cada matí Drake dividia el capitat, dividia les tres principals tasques entre els seus segons de bord, els seus subcapitats, diguéssim. Un el posava al timó, l'altre el posava a les veles i el tercer el posava al loro. I aquí l'expressió vindria de l'anglès to the parrot. I això volia dir cuidar-se de l'animal però també de les tasques de vigilància dins de l'embarcació i d'avistament de possibles vaixells enemics. I això va passar amb el temps a significar això que està al loro fes referència a estar atent, a estar vigilant i com que Drake va tenir molts enfrontaments amb la flota espanyola a finals del segle XVI doncs l'expressió va passar a utilitzar-se també a Espanya. Vinga d'altres, més enllà d'aquesta que vi fem una mica la clocadeta d'ull al senyor Laporta, com deia hi ha una altra que ens l'havies deixat preparada, anticipada. Hem vist Menda que Menda volia dir persona, individu era referit a algú però hi ha aquesta expressió que fem servir quan diem Menda l'herenda que és una manera és jo mateix el Menda l'herenda és quan t'estàs referint a tu mateix és una manera col·loquial d'això de referir-te. no? Sí. Sí, ho ha fet el Menda sí, sí, també també, perquè té com aquest doble significat seria això o referir-se a algú o a un mateix en tercera persona és una paraula aquesta sí que és del calor derivada de mande o mandi que volia dir jo per tant diguéssim que originalment en el calor sí que era per referir-se a un mateix perquè era mande o mandi que vol dir jo i el l'herenda sembla que és un afegit artificial a moda de rima que ho hem vist altres vegades en una comèdia anomenada La venganza de Don Mendo es va incloure per primera vegada aquesta expressió de te lo dice el ment de l'herenda per tant en aquest cas sí que diria te lo digo yo mismo però com tu dius sí que es fa servir molts cops tant per jo mateix com aquell ment d'allà aquell ment de l'herenda sí, sí, sí Déu-n'hi-do em fa molta gràcia quan a vegades en aquestes expressions perquè quedi bé li acaben afegint paraules gairebé mira, perquè soni perquè rimi com aquesta que ve ara exacte com aquesta que ve ara que és nasti de plasti abans hem vist que nasti volia dir ningú res i això i per la germania vol dir ningú per el calor vol dir simplement no en el calor nasti vol dir no i si ens en anem al sànscrit que és d'on provee el calor nasti vol dir no hi ha i això l'afegitó de plasti segurament és com dèiem com en l'herenda és una simple manera de donar un aire rímit o graciosa a l'expressió i mira es nava buscant nasti però va sortit la nati peluso que és la que està sonant ara però anava a buscar el nasti de plàstic vinga va n'hi ha un altre per acabar Oriol la guinda del pastel anem a acabar anem a acabar amb aquest peripé i anem a fer aquesta expressió de fer el peripé que hem vist que la Germania era simulacre per nosaltres aquest peripé és el teatrillo el numeret una manera un engany una ficció per guardar les aparences aconseguir el que es vol i també es pot considerar això quan algú fingeix un mal de cap o una posició social o econòmica que no té també es pot considerar que està fent el peripé i aquí tornem a aquesta barreja de la Germania i el calor peripé vindria de peruipent que això és del calor que vol dir pas canvi canvi trueque en castellà el peruipent seria el trueque llavors l'origen estarien els negocis de venda en volant del poble gitano que s'hi han dedicat des de sempre s'hi dediquen encara que no només venien per diners sinó que de vegades també feien intercanvis això és una cosa que s'ha perdut però antigament era molt habitual i gràcies al seu do de llengües a la seva làvia a la seva posada en escena eren capaços d'aconseguir intercanvis en els quals ells sortien beneficiats per tant fer el peripé vindria d'aquesta representació d'aquesta simulació d'aquesta posada en escena que feien que acabaven aconseguint una transacció en la que ells sortien beneficiats per tant sí que hi ha una relació amb el concepte aquest de simulacre perquè era tot fer un teatrillo que per aconseguir un benefici si propi sempre com a bons comerciants una escenificació sí un cibonacre Déu-n'hi-do Oriol com sempre dic hem donat unes quantes voltes al voltant d'aquesta germania emparrejada amb el calor i moltes d'aquestes i m'ha sorprès positivament o no però m'ha sorprès el fet d'utilitzar-nos tantes en el nostre dia a dia en el nostre llenguatge i desconeixer que realment tenen aquest vincle amb aquest dialecte podríem dir que neix i es nodreix també a les presons i tant Oriol aquesta és la tercera és la tercera part com deia d'aquestes expressions i paraules relacionades amb el tema de les presons no sé si n'hi haurà una quarta però en tot cas animo els nostres oients que vagin a buscar aquests podcast del 10 de març i el 19 de maig juntament amb la d'avui que és la tercera part i si n'hi ha una quarta tornaré a fer el recordatori Oriol a veure'm que ens sorprèn la setmana vinent una abraçada i gràcies Merci Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat InformatiuComarcal.com Notícies Entrevistes Reportatges Agenda No et perdis tot el que passa al teu voltant Ara la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob InformatiuComarcal.com Carabe Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria Puc aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables Curso una FP dual Estudio i treballo a l'hora El teu fill pot ser un d'ells Descobreix el seu futur a fp.amb.cat F Pro Amb l'EFP aviat podran volar amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB Música Ara escoltes Ràdio d'Esperger Sintonitzes Ràdio d'Esperger Esperant de Sant Jus Furet de 8.4 Estem a la setmana de la setmana sense fum de fet és la 22a edició d'aquesta setmana sense fum del 25 de maig fins al 31 de maig estem a dins d'aquesta setmana Aquest any el lema és deixar de fumar la teva altra vacuna veurem per què porta aquest claim aquest lema en guany i també s'inicia un projecte on integra els programes d'activitat física tabaquisme i alcohol també tot plegat sota aquesta etiqueta Suma Salut o Suma Salut 2021 per tot plegat i per parlar-ne amb una experta òbviament tenim amb nosaltres la Sílvia Granollers és infermera al cap d'aquí de Sant Jus Sílvia Bona tarda Hola Bona tarda Mireia i a tots els oients Bona tarda Benvinguda Avui sí que ens coneixem en persona ho havíem fet algun cop per telèfon però ho ens posem cara per fi I tant Coses de la Covid però mira coses positives al final Sílvia comentava això que estem en aquesta setmana sense fum podria ser l'any sense fum hauria de ser potser una vida sense fum i sota aquest lema de deixar de fumar la teva altra vacuna no sé per on per on començar potser parlant d'aquest claim que s'ha escollit aquest any suposo que una mica interrelacionat amb el tema de la vacunació de la Covid amb aquest paral·lelisme no? Sí Mireia sí de fet es van discutir molts lemes però de seguida van quedar tots aparcats perquè realment la importància que les persones deixin de fumar s'havia d'igualar a la d'administrar-se una vacuna que ens ha de sortir o ens ha d'ajudar a sortir d'aquesta pandèmia aleshores es va buscar bueno els experts no? van parlar de parlar de vacuna i al final es va prendre la decisió a nivell de tot l'estat espanyol de parlar de això deixar de fumar l'altra vacuna és a nivell nacional llavors és una campanya de tot l'estat sí sí sí el que passa que aquí a Catalunya fa molts anys que té molta força també des del departament des de l'agència de salut pública de les societats científices sempre s'ha treballat molt per donar aquesta el dia mundial sense tabac és el 31 de maig doncs donar-li la importància que té a nivell de salut pública el que les persones celebrin un dia sense fumar i a partir d'aquell dia doncs celebrin una vida sense tabac no? que és el que bueno sense tabac convencional com també aquest és un altre tema que hauríem de potser en algun moment parlar de les altres formes de fumar perquè no n'hi ha cap de segura totes són absolutament lesives i en canvi la indústria tabacalera evidentment busca nous nous consumidors a través de fer productes com tots els que són els enginys aquests electrònics o les pipes d'aigua tots aquests productes intenten apropar a l'adolescent per aconseguir més i són igual de nocius igual de nocius fins i tot més tots sabem que veiem en alguns locals on es fumen pipes d'aigua les pipes d'aigua tinguin o no tinguin tabac produeixen uns productes absolutament tòxics s'han fet estudis en locals on el nivell de toxicitat que està respirant les persones que no fumen o els treballadors que no fumen més tota la gent que està fumant són elevadíssims i és un problema de salut pública molt molt molt important perquè a més socialitza molt busca socialitzar busca d'una manera atractiva atraure una població molt jove que és com sempre el grup de població a la que va dirigida els productes els nous productes de fumar una població més jove a més aquest any també volen englobar o s'engloba també el tema de l'activitat física i també de l'alcoholisme també sota aquesta etiqueta o hashtag si li volem dir així de suma salut a més també la campanya diu quan t'actives no fumes i veus menys per tant suma salut al final és com ho englobar és a dir atacar aquests tres pilars millorar salut física i no beure i no fumar l'agència de salut pública tradicionalment ha tingut bueno tradicionalment té molts diferents programes que treballen en benefici de la salut pública aleshores treballàvem tabac treballàvem alcohol treballàvem activitat física com d'altres com a baràs alimentació i altres i es treballava de manera coordinada evidentment sempre però donant-hi com un pes molt important a cada un dels temes per si sol però clar tots sabem que les persones som un conjunt no és una persona que fuma o una persona que té un consum excessiu d'alcohol i per això aquest any s'ha buscat que parlar des d'allà des de l'agència de Salpú pública que es treballi d'aquesta manera global de tots els programes coordinats tots tenen molta força i esperem que globalment encara en tinguin molta més unim esforços i a més l'alcohol i el tabac també acostumen a anar relacionats o vinculats no? per tant el que deies també és difícil com desvincular una persona que només pot beure una persona que només és fumadora de fet sabem que el tabac és l'última droga que es deixa les persones ensenyarà de droga eh? no, no és que el tabac és una droga és una droga el que passa que és una droga molt accessible legal molt accessible però és una droga és una droga té el comportament de qualsevol altra droga i les persones que passen el síndromi d'abstinència senten doncs les mateixes sensacions físiques desagradables que qualsevol altra persona que estigui deixant una droga no legal o sigui una droga il·legal sí, sí el tabac és una droga l'esiva té un component la nicotina que és la que provoca aquesta addicció i a més per si sola a més és un producte molt molt tòxic sí Déu-n'hi-do al cap de Sant Just teniu també aquest diguéssim no sé si d'apartament o un espai no? entre tu i jo Mireia entre tu i jo sempre ho hem dit que el tabac és un problema de salut tan extès pensa que de cada deu persones que entren pel centre almenys dos i mig fumen és a dir que tenim un 25% de la població que està fumant per tant és una cosa que tots professionals hauríem d'estar tractant i saber-ne tractar el que passa que no sé com es diu en català però cria fama i etxa a dormir no? sí no sé com es diu ho haurem d'estudiar ara veig i ens surt al llarg de l'entrevista si va doncs clar què ha passat que bueno porto molts anys a Sant Just treballant de fet bueno quasi sense el casi 30 més de 30 anys i aleshores bé sempre m'he interessat aquest tema vaig formar part de la comissió jo formo part de la comissió tècnica del programa atenció primària sense fum i aleshores doncs els meus companys van decidir que la Sílvia seria la que faria el tractament ja dic és una cosa que entre tots hem decidit que jo doncs soc la persona referent i quan ve algú demana ajuda me la remeten a la meva consulta però de tota manera insisteixo qualsevol company està també preparat per fer-ho per com? com qualsevol altre problema de salut perquè és un problema de salut però ets una mica el referent podríem dir si algú que s'apropa el cap perquè necessita consell o guia per deixar fumar segurament preguntarà per tu sí, sí, sí els meus companys diran la Sílvia però insisteixo que tots en saben i tots poden ajudar igual de bé o de malament que ho pugui fer jo aprofitant en aquest cas que tenim a tu Sílvia quantes persones deies que més o menys dues dues i mitja clar que aquest i mig no es pot fer perquè no és la matxat d'una persona però comptem dues de cada vuit i de cota deu perdona quin és l'índex més o menys de tabaquisme aquí a Sant Just sí és aquest el 25% de la població varia una miqueta segons la franja d'edat però és la mateixa que tenim a la resta de Catalunya i bé és veritat que això ha anat disminuint ha anat disminuint gràcies a Déu i la llei ens ha ajudat molt de fet que no es pugui permetre doncs fumar aquí dins la ràdio o no poder fumar doncs bé en un restaurant doncs això fa molts anys que ens ajuda i més la persona que fuma també l'ajuda la gent no està no està en desacord amb aquestes regles en forma de llei perquè milloren l'entorn i i de franja d'edat més o menys d'aquest índex que tenim a Sant Just Sant Just en concret no et puc dir perquè et dic és un 25% les franges entre 30 em voldria equivocar perquè no porto les soc molt dolenta amb números però les franges entre 30 i 50 serien les que tenim més població fumadora i quan acudeixen per exemple a tu en aquest cas o qualsevol altre professional però amb tu en concret venen directament ja amb la intenció de deixar de fumar o amb el vull informació vull saber com funciona em sonen que m'han dit que hi ha unes pastilles que són les xampis que són molt conegudes com m'arriben a la consulta mira jo crec que molta no crec no més ho diuen els números les persones tenen ganes de deixar de fumar en general hi ha un gruix molt important de persones que acaricien jo li parlo d'acariciar la idea que algun dia hauria de deixar de fumar jugateixen amb amb aquesta possibilitat si fos fàcil si estigués en un bon moment aleshores quan arriben al centre és que jo diria que encara que no vinguin encara que vinguin perquè s'ha entorçat un turmell de fet hauríem d'aprofitar qualsevol moment dic un amic que diu escolta'm si tu vas al mecànic perquè no sé li has de fer un canvi d'oli si el mecànic et diu canvia-li els frenos que t'estimbaràs o que ho faràs doncs de la mateixa manera quan un ve a fer un recanvi del cos tu no pots deixar passar que és un fumador perquè és com si n'és sense frenos per la vida i llavors per això dic que en qualsevol moment és interessant la conversa amb la persona evidentment amb respecte i demanar primer permís perquè primer preguntaràs vols parlar d'aquest tema però si la persona et diu que sí la gent sempre està tothom està disposat o quasi tothom si li preguntes li demanes per favor si vols parlar del tema la gent té ganes perquè tothom el que diem acarícia aquesta idea aleshores clar l'he fotut perdó això no es pot dir a la ràdio estem en una hora que vinga va tu deixa de dir gràcies Mireia acceptat gràcies gràcies doncs el més difícil és posar una data això és el que terroritza perquè dius ui aquell dia es demana que deixi de fumar o em demano a mi mateix això fa molta molta angúnia però jo diria que fa martigen però bueno pots ajudar la persona preparant-la per aquell dia i sobretot parlant que l'esforç es fa dia a dia jo tinc molt clar i bueno gràcies a Déu les guies de pràctica clínica també ho tenen tan clar com jo que s'ha de viure en l'aquí en l'ara doncs avui decideixo no fumar i aquesta nit me n'aniré al llit sense haver fumat demà ja tornaré a renovar promeses clar l'altra cosa no sé si vols que bueno t'ho explico si t'interessa digues si intentem i tant l'altra cosa que tothom acarícia o quasi tothom acarícia sobretot les persones que no han intentat mai deixar de fumar és quedar-se amb dos o tres cigarretes què vols dir quedar-se quedar-se a fumar dos o tres cigarretes val és a dir reduir el consum a dues o tres al dia entenc sí sí si tu li preguntes a un fumador de paquet diari quantes cigarretes disfruta gaudeix et dirà quatre o cinc les té a més la persona les té sabrà la del cafè la de després de dinar no? sí exacte la del matí quan et lleves i llavors en el fons t'agradaria poder-te quedar amb aquestes cigarretes clar que són les que tens la sensació que et donen plaer després ets capaç d'analitzar i penses no no no em donen plaer el que m'estan traient és el mono i per tant em donen un fals plaer molt més plaer donarà viure sense la cigarreta sense la seva dependència que és el que molta gent porta deixar de fumar ser independent no dependre d'un paquet que vas a comprar i tal llavors bé aquesta és una cosa que sempre treballem la primera consulta és a dir s'aconsegueix hi ha persones que volen reduir i quedar-se amb aquests i realment o és més que impossible segur que hi ha aquí ara molta gent que ens està escoltant que diu sí jo conec en algú seguríssim perquè existir existeixen sobretot aquells que han fumat molt socialment han sigut fumadors però la persona que ha intentat deixar de fumar sap que això és una fal·làcia no no s'aconsegueix perquè tu pots deixar una droga però no la pots controlar mai perquè ella sempre et controlarà és un axioma és així les drogues són així aleshores és o que això faixa que dur jo sóc fumadora Sílvia i mira sí fatal fatal ho sé però vaja escoltaré molt sovint aquesta entrevista escolta quina part psicològica té el deixar de fumar emocional també molta és a dir teniu suport també en aquest aspecte de fet tu has parlat d'un medicament la vereniclina el nom comercial de les xàmpics també et diria que hi ha jo el nomarc el nom kardeş aleshores és el om vitamin la teràpia substitutiva de la nicotina. Són fàrmacs que ens ajuden a deixar de fumar perquè treballen tot el que és la dependència física. La teva experiència, com la de persones que estan escoltant-nos, és aquesta. Arriba un moment, potser quan acabem aquesta entrevista, que tu notaràs com un malestar, un tal, que tu saps que pots anar a fora, encendre una cigarreta i treure't aquest neguit. Les teus nivells amb nicotina amb sang estan baixant al llarg d'aquest rato i, clar, tu et tornaràs a posar a nivell quan et fumis una cigarreta. I, a més, tu dependrà, tu, com qualsevol persona que fuma, si fuma més a poc a poc, inhalant més, depèn del ritme de la pipada, tu que en segueixes uns estímuls o una relaxació, que és el que té la nicotina, t'estimula, relaxa. Llavors, el tractament farmacològic t'ajuda a que això no et passi. Llavors, què treballem en el centre, sobretot? El fet que tu has d'aprendre a viure sense la cigarreta. Aleshores, si físicament estàs bé, podràs, tindràs aquell instant de parar-te i dir no, fulaneta, jo estic sense... no fumo, he decidit no fumar. M'encanta la idea de no fumar i no fumo. I esperaràs que al cap d'una estona et tornin a venir les ganes, però et vindran les ganes perquè en aquell moment els teus... la vida et porta a unes situacions que tu relaciones amb el tabac, però com que físicament estàs bé, tens el moment, no sé si em veig a explicar, el moment de parar-te i dir no, no, he decidit no fumar. Per això, sempre, sempre, fem abans del dia que deixes de fumar, un treball d'anar-te'n desacomiadant de la cigarreta, de la cigarreta o de la cigarreta... Sí, el format que sigui... El format que sigui, no? De la pipa, el puro, el que sigui. Tu vas separant-te d'elle. És com un ritual de deixar-te anar del tabac. Sí, sí, clar, perquè a més, la persona que ha fumat, tu ets molt jove, però la persona que ha fumat és que tot està lligat amb el tabac, és el seu gran company, ni el seu gran amic... Un mal amic, sí, però ets el teu amic. Segurament el tabac sap de tu coses que no sap ningú més. I li has de dir adéu i li has de dir ben... Jo inclús els dic a les persones l'últim dia de fumar a fer una festa. Saps? La gran fumata. Perquè ha d'haver-hi, per mi, si la gent li serveix perfecte, com un ritual de dir fins a què hem arribat. I endavant. I quin èxit de... és a dir, quin percentatge d'èxit veieu a consulta amb aquestes persones que, ja ho tinguin clar o no clar, passen pel procés i realment aconsegueixen dir adéu el tabac. A veure, ho diré bé. Jo penso que al final tothom deixa de fumar. Deixar de fumar, la primera, és fantàstic i a la persona que està fent el tractament li encanta què té de dir, no? Clar. però és un canvi en l'estil de vida. Per tant, inclou recaigudes i no passa res. I no passa res. Sobretot, no, bàsicament, si de la recaiguda t'ho aprens. Tu, quan vols fer un canvi de l'estil de vida, no sempre l'encertes a la primera, no sempre l'incorpores aquesta no fumar o fer activitat física o menjar bé, no ho incorpores a la primera. Però analitza què ha passat, per què ha recaigut, quines coses has d'utilitzar per la propera vegada i endavant i provar-ho. Per tant, no et diré, al final tothom deixa de fumar. A la primera, menys. Menys, menys. Clar, imagino que sí. Durant aquesta setmana sense fum, Sílvia, per anar acabant, quines altres, no sé si activitats o propostes teniu, no sé si amb la Covid-19 us permet fer-ho presencialment, online, tallers? Mira, no, aquesta vegada nosaltres tradicionalment fèiem coses, com per exemple una caminada i ara estàvem parlant amb l'Ajuntament que tenim moltes ganes tots de recuperar-la i probablement de cara a l'octubre ja amb la Setmana del Cor començarem a fer les nostres sortides. Aquest any jo estic molt, molt contenta perquè hi ha hagut un treball amb el Casal de Joves faran una conferència sobre altres maneres de fumar, també. Sobre el cannabis, no? he llegit. Sí, sí, tabac i cannabis i, clar, això és fantàstic que ells s'hi hagin apuntat i, a més, estan fent també un concurs per les xarxes socials que és el que nosaltres, com a centre de salut, que som uns carques, no arribarem i, en canvi, no, però són ells, clar. Arriben a un altre públic, no? Sí, sí, com a bon nom Casal de Joves, doncs, clar, i, a més, segurament és fàcil que els hi quedi més, diguéssim, més marcat perquè, al final, el seu entorn també són joves, no? Nois i noies, per tant, està bé que, per exemple, aquests tallers que estic llegint ara, un taller preventiu dirigit, com deia, a adolescents i joves que porta el nom d'Atlies, Atlien o Els Lies, no? És sobre el cannabis que crec que és força interessant que aprofito per recordar si algú s'hi vol apuntar, que serà el Casal de Joves el pròxim dilluns 31 de maig a partir de les 7, que és justament el dia mundial del tabac. Sense tabac. Sense tabac, que digui. No del tabac, clar, sense tabac. Sense tabac. Sense tabac. Ara sí, Sílvia, hem de deixar aquí l'entrevista, un plaer conèixer-te en persona i espero que encara hi hagi més gent que passi per la consulta i que una d'ella sigui jo també en algun moment i que cada vegada diem adéu al tabac, no? De fet, encara penja la lona crec que al cap de Sant Jús encara fumes? Crec que encara penja, no? I tant, i tant. Ens hauríem de preguntar fins al dia que ja no fumi gairebé ningú. Exacte. Sant Jús, que bé que ja no fumes, no? Sí, haurem de canviar. Bueno, farem un concurs de lemes, llavors. Exacte. No! Sílvia, que vagi molt bé, molt èxit també aquesta setmana amb la campanya i ens veiem molt aviat. Moltes gràcies, Mireia. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Yesterda. Yesterda. Yesterda. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Fins demà! Fins aquí aquest programa de La Plaça Mireia. Avui celebràvem els 770 programes i, com deia, fins aquí totes aquestes persones que han passat avui per La Plaça. Mireia, marxem avui amb aquest tema musical, es diu Ten Years, i és de Dagi Frey. Recordeu que podeu recuperar totes les entrevistes i podcast a radiodesbend.com, a l'apartat magazins La Plaça Mireia. I amb això i amb aquest tema musical ens acomiadem avui. Tornem demà. Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Fins demà!