Today we're going to see beautiful manager violating boundaries. But God begs me to be guide. Because you know... Now I tell you this is my little friend from Madrid. No quiero más rochas, rochas. Mujeres, mujeres, más mujeres, Mañana te mueres y te tienes, ¿de dónde vienes? Nadie ves allá, no es que has arrugadas pies, no lo ves, no somos jóvenes, nadie te quiere. Perdiste lo que muchos esperan tu asumida, que nunca llega, que nunca disfantrere, que te quieran como magregor y kitmaw. M'agrego riquitma, no solo a ti mismo como perma, como al piano es pelma, que creo mandinga, como bailaba Tomasa por el barrio de la Pimba. El amor no es una firma, abre la puerta Vilma, y dime algo que en verdad no es distinga, y los errores me matan. Mis a fiertos no tapan, no solapan, el alma no es opaca, yo soy el yacas de los indígenas. Bon dia a tots i a totes. Estem aquí un dia més des de l'Institut de Sant Just i al penúltim programa, la misió directa és d'aquí, el divendres que ve, farem un programa especial, l'últim ja des d'aquí. Avui tenim preparat quatre seccions per a vosaltres, tenim aquí el grup d'alumnes que han vingut de fer el treball des de la bona aigua, i ens explicaran una mica les seves sensacions i tot. Què hi endavant, expliqueu-nos. Doncs sí, a la bona aigua, a la Piscina Municipal de Sant Just, s'ha organitzat una activitat per uns altres nois de... Hi havia molta gent, molts profes, però els protagonistes també eren uns nois de Tassé, que estaven a l'obtativa de Piscina, i aquesta activitat consistia en consciència a tothom de la quantitat de plàstics que es tiren al mar, i llavors hem representat el mar amb la Piscina de l'exterior de la bona aigua, i tots els nois s'han banyat amb tots els plàstics. I, posant-les a primera batxillerat, faran una entrevista als que s'han banyat a la Piscina, amb els plàstics i tot. Ara els volem fer unes quantes preguntes als alumnes de Tassé, i per començar els volem preguntar què els ha impactat aquesta activitat. A mi sí que m'he impactat perquè no estic acostumat a veure la piscina així, la estic acostumat a veure la neta, i m'ha impactat bastant. I els d'altres? Sí, bé, una piscina normalment acostuma a estar ben neta, i veure-la amb tot de plàstics, i sabem que això passa al mar, doncs no sé, ens ha impactat molt. I... Em pensava que era un dia normal, i de sobte m'he trobat plàstics, i em sembla que... Però ningú dels dos grups esperava res d'això, no? Ho heu plenaçat vosaltres a part de tot això? Sí, el de primer estava bastant al canvi climàtic amb la TMC, i l'Alexia, amb el Jose Luis de Filosofia, va voler fer aquest projecte, i el de tercer no podien saber res perquè s'impactessin moltíssim a veure-ho. I quan heu preparat d'això? Una d'abans de... Perquè quants plàstics hi havia dintre de la piscina? Moltíssim, sí. Portàvem unes quantes setmanes recaudant tot de plàstics, i no només nosaltres, sinó que intentàvem demanar als màxis possibles als altres professors i tot. Aleshores, hem intentat plenar un màxim, hem agafat amàques i de tot. Hi ha algú que s'hagi resistit a banyar-se, que li ha costat ricar-se a la piscina, perquè deu donar molta impressió a tota la piscina amb tots els plàstics. No, realment, tots ho han fet, i suposo que impactaria. No sé si impactaria més veure-ho a una platja, o aquí a la piscina, com ja passà. Bueno, eh... No sé, jo no m'he resistit, perquè m'han dit que em banyessin tampoc. O sigui, sí, impactar m'ha impactat bastant, però, bueno, tampoc. Molt, per últim, com se us va ocorrer la idea? O sigui, en quin moment veu decidir emplenar a la piscina de la bona aigua amb tot de plàstics? Realment, no vas tenir idea dels alumnes, sinó que, com ho he dit abans, va ser una idea dels dos professors. I, aleshores, com que els de tercer estan fent l'optativa aquesta a la piscina, doncs van parlar de diversos professors i van voler organitzar aquest projecte, i crec que ha sortit bastant bé la veritat. Quants dies portaveu preparant-los, perquè té una gran preparació d'això? Doncs, unes quantes setmanes per saber exactament de què es tractaria l'experiment social per transmetre el missatge, aquests doncs, el que realment volíem. Perquè vam estar dies pensant que com es pot acabar amb això del canvi climàtic i un dels coses principals que es poden fer és obrir els ulls de la gent sobre el que realment està passant. Ja hem parlat uns quants dies de tots aquests temes aquí a la ràdio, i sembla que encara hi ha molt per fer. Llavors, moltes gràcies a tots els alumnes de Batxillerat que ens han preparat tot això i tots els professors que s'impliquen. Hi ha professors al pati recollint la brossa i els plàstics que nosaltres amorotem, i sembla que hem intentat fer diferents mesures, i hem explicat canastres, perquè la gent sí la punlabrosa, la barbarera, i sembla que no seguim avançant. Moltes gràcies per haver-nos explicat això. Farem una pausa de música i seguim les segons seccions. Farem una pausa de música i seguim les segons seccions. Tornem a estar aquí en directe, és de l'Institut de Sant Justes. Tenim ja el següent grup que ens parlarà sobre la sortida de final de curs del treball de síntesi. Ens explicaran la sèrie d'activitats que farem als alumnes de tercer. Cada curs fa aquest treball de síntesi, però amb diferents sortides i amb diferents objectius. I ens explicaran la tercera d'això. Aquell endavant comenceu. Hola, bon dia. Com ha dit el meu company, ja ens ho explicarem. En què consisteix el treball de síntesi, i què activitats es fan, i l'horari de cada grup, i això. El treball de síntesi consisteix a fer excursió i treball que ens poden ajudar a millorar la nota de totes les matèries. Els alumnes que no tenim molt bones notes, com ha dit ella, que ens va molt malament, o així, o fer-me això també, o per als que tenen bones notes. Aquests eleits ens toquen a la sortida del debateix de Vela, la transformació de fons marítim, l'aixomple i literatura medieval. I, bueno, el meu grup, que és tercer B, començem el divendres 14 i fent de transformació al fons marítim. I, bueno, aquest treball consisteix en 4 dies, que és divendres 14 i dia 11 i 17, dimarts i vuit, i dimecres, dinou. I, bueno, tenim una companya que va anar l'any passat i que, si ens pot explicar què van fer, si t'ha agradat o... Bueno, però la veritat és una sortida que agrada bastant, perquè, a part de treballar, també et deixen com lliures, i tu passes bé i a sobre treballes. I, bueno, la primera sortida que tenim nosaltres tercer B, que és el debateix de Vela, és una experiència molt xula, i que t'ensenyen a fer nousos, a pujar-se a un valer, i t'ensenyen totes les parts, i al final de tot et deixen pujar, et donen una volta i et deixen tirar-te l'aigua. I tu passes molt bé.Molt bé. Doncs, sobretot, aquest treball de síntesi està enfocat en totes les assignatures que hi ha dins de tot l'any. Llavors, hi ha la part de castellà, català, hi ha la part de matemàtiques, biologia... Llavors, jo crec que això és el que li fa un treball diferent als altres. Quina és l'activitat que teniu més ganes de fer? Bueno, jo, en personal, el debateix de Vela, perquè és com l'activitat més que tens més lliure i això, però també és molt interessant, també en la literatura medieval, que crec que aquesta excursió serà molt bé, perquè aprens més del que ja saps. Dintre del vullet i final et compta el treball de síntesi com una nota part. Llavors, això és el que la gent li agrada que t'ajuda a fer la mitja amb les altres assignatures, que, com li han dit, si no t'ha anat prou bé, doncs, bueno, t'ajuda una mica. Sí, i teniu ganes d'acabar el curs? Bueno, sí, però a vegades no, perquè és com que vull acabar el curs, sense que no vull venir a classe i això, però també deixes de portar-te en agents que comparteixes a l'institut i és com... Que està molt bé i tal, però que no sé, personalment, tinc ganes d'acabar el curs, però a vegades no, perquè és com que a l'estiu com no faré res o depèn, però és que jo tinc ganes d'acabar el curs. És un temps per voler relaxar-se després del treball de tot l'any. Passem amb el següent grup que ens parlarà sobre un programa de la tele. Ok, endavant. Doncs ara es parlarem d'un programa que segurament coneixereu tots, que és supervivientes, i per qui no sàpiga quin programa és, és un reality show de més aventures que hi ha a la televisió i tracta que un grup de famosos va anar a una illa on tenen que sobreviure, i van anar a aquesta illa on no tenen res per dormir, ni casa, ni menjar, ni res, i han de buscar el seu propi menjar o fer competicions per poder menjar, i construir-se la seva casa o el que sigui per dormir, tot això. Bueno, hi ha diversos cops a la setmana on es fan programes, però l'oficial, l'oficial són els dijous a la nit, i bueno, ahir per la nit, cada setmana van traient a una persona fins que es quedin dos i es facin la final, i ahir per la nit van expulsar la Lídia, i bueno, quan t'expulsen de la... de la... de la isla, doncs... te'n vas com a un palafíto que està a la mateixa lla de... on estan tots els concursants, i ahir hi ha una votació, i hi ha dues persones al palafíto, i la persona que més surti votada se'n va cap a Madrid, al plató, on li fan entrevistes durant les pròximes programes i tal. Bueno, sí, aquesta setmana han passat diverses coses, que és que hi ha una relació a supervivientes, que és de la Violeta i el Fabio, que està portant bastanta... o sigui, bastant moviment, bastantes crítiques i tal, i bueno, es tracta de que la Violeta va entre supervivientes amb un nòvio, i bueno, va tallant directament per estar amb el Fabio, i de veritat és que cada vegada s'ajunten més, i com més coses juntes i tal. I després també està l'Isabel Pantoja, que des que va entrar, està tenint bastants conflictes, i bueno, personalment, els meus personatges, bueno, els meus concursants preferits són l'Isabel i l'Albert. Tots aquests programes de reality shows i tot això generen molts dubtes a l'audiència de si realment és cert tot el que està passant o tenen un guió darrere. Vosaltres què penseu? Bueno, jo penso que és veritat, porto veient supervivents des que soc petita, i ja han fet bastantes edicions amb queixes, però es va demostrant que no, que és veritat que passen gana, perquè, a més, entren com poden entrar imaginat. Si entres una persona amb 60 quilos, doncs surten com amb 20 quilos menys, i la gent que està grasa, sobretot, es veu una diferència, que és que se'l noten les costelles, i es veuen que hi ha molts esdesmayen i tot, però que s'ha de dir que hi ha metges i tot, o sigui que si passa algú no es moriran. Si realment ho passes malament, però encara que et passi algú, tens resistència mèdica i et venen a veure i a controlar com estàs. Ja els hi donen isotònicos i tot això, perquè no es desmayen i tinguin vitamines. Moltes gràcies per haver-nos explicat el programa de Tele5 de Supervivientes. Passem amb el següent grup, el qual ens parlaràs sobre la música, que té una curiositat preparada per nosaltres. Gràcies. Us presentarem avui unes curiositats de la música. Volíem saber si algun cop s'ha passat que se't posa la pell de gallina quan escoltes música. Matthew Sats, un professor graduat a Harvard, va estudiar a individus que els es posava la pell de gallina mentre escoltaven música per veure que els diferenciava i si tenia a veure amb l'emoció i la sensibilitat. Matthew Sats va agafar a 20 persones, deu que se'ls posava la pell de gallina i deu que no. I què va veure? Va veure que el servei de les persones que tenen la pell de gallina quan escolten música té estructures cerebrals diferents, tendeixen a tenir un volum més dents de fibres que connecten al seu còrtex autiu amb les areas que processen les emocions. Això vol dir que aquestes dues parts del servei es comuniquen millor. Això, basicament, significa que se't solen passar els pès d'apuntament d'escoltes música. És perquè tens unes emocions molt més fortes i intenses. És per això que la música també és teràpia perfecta per treballar i explorar els sentiments. Ara tenim unes preguntes que poden contestar als altres grups, que per exemple a vosaltres se us posa la pell de gallina quan escoltes música. Mami, hi ha vegades que he escoltat música i, sobretot, quan és amb guitarra i que és molt bonica i tal, sí que se'n posa la pell de gallina. A mi les cançons sentimentals quasi mai, però alguna vegada sí que se m'han posat els pès d'apunta. Escolteu la música molt alta? Jo, normal, sí que hi ha gent que l'escolta superalta, però jo mig mig. Sobretot depèn dels cascos de... Aquí hi ha diferents tipus d'auriculats i segons els tipus d'auriculats, te'n deixes escoltar la més fluja o més fort. Jo soc d'aquestes persones que vas al tramvia i s'escolta la música, doncs jo soc una d'aquestes que em fico la música fins a l'altre de tot i s'escoltar per soció. Ja, és que jo depèn de la música que escolto. És per exemple, jo, si escolto rap o escolto pop, la música no em fa ballar una mica, però tampoc és un sentiment, que estic molt millor, però el que em fa com una cosquilleta, aquest, que em t'emociona, és quan la gent canta molt bé, canta molt al·lí. No sé com fa molt bé aquestes són les tipus de música que sí que em emociona molt. Jo, sobretot, quan escolto música anglèsa o música... diria com comercialitzada, no sento res. Em poden parlar de qualsevol tema, però si no ho canten amb molt de sentiment, no sento absolutament res, és música i prou. Però quan escolto rap espanyol amb gent que de veritat sent el que canta o improvisacions de gent que està sentint el que està dient i que ho diuen de veritat, és quan se'n posa la pell de gallina i a l'escoltar-la un cop he de tornar a començar... començar la cançó. Està molt demostrat que el sentiment quan cantes és molt important, i és per això que grans pianistes xinesos que repliquen cançons, tot i que són molt bons i tenen molta destreja, no tenen gran èxit a Europa, perquè els europeus són gent amb molt sentiment i molt profunda. És quan diuen que quan venen a tocar aquí a Espanya i a Europa, no triunfan, perquè se'ls veu tocar i tot i que toquen perfecte, estan rectes i estan no expresant els seus sentiments, i és per això que no triunfan aquí. A mi també se'n posa la pell de gallina, però amb quasi tota la música vull dir, si és música molt feliç, no, però si és música, per exemple, de la ràdio depèn de quina cançó se'n posa la pell, que dius que és això, són com punxes al meu esper. Què us sembla, o sigui, què opineu de la gent que porta la seva música amb l'altre veu, transport públics i pel carrer? Què penseu quan neu pel carrer i esculteu alguna cosa amb la música? Jo penso que cadascú té els seus cascos, i que pots escoltar la música, òbviament, però amb els teus cascos, perquè no tothom li agradarà la mateixa música, i a mi m'agrada anar pel carrer tranquil·lament amb el meu gos, i vull anar sentint música de aquesta que posen amb els altaveus. Home, a mi, personalment, quan entro al tramvia o a qualsevol lloc i escolto música d'alguna persona que no és la meva, perquè en aquell moment no em porto ni res, doncs si m'agrada, doncs no sé, tampoc em molesta ni res. Vaig al camí, he escoltat-la també, com si res, i ja està. Jo sincerament és que poca gent veig que escolti música amb un altaveu dintre d'un tramital, perquè igualment sortiria de la seguretat, trucar-li l'atenció, però que depèn de la música que sigui, doncs sí, l'escolto. I el que dic és que l'únic que sí que molesta a mi, és que quan s'escolta molt fluixet, i és com si ja s'escoltava fluixet i vols directament la podeu treure. Doncs a mi això m'agrada molt, i sobretot que vagi gent amb la música superalta pel carrer, perquè és com que, en la meva opinió, m'agradaria que hi hagués música sempre pel carrer, perquè així tothom estaria com més feliç, més divertit, i no sé, no haies superquiet, caminant amb silenci. Sembla que cadascú pina i farén, i cadascú té el seu gènere de música, el que més li agrada, però tots s'han de respectar. Moltes gràcies, fins aquí al programa d'avui. Hem... Per acabar, m'agradaria donar les gràcies a la bona aigua, per haver-nos deixat fer el nostre experiment, o sí, experiment social, que han fet les alumnes de Bachillerat, i és una nova experiència per nosaltres. La setmana que ve tindrem l'últim programa des d'aquí, l'Institut de Sant Just, i esperem veure-us a tots i a totes. Tots els irendres i des de Sant Just es veu. Us hem arribat. Tots hem arribat. Tots hem arribat. Tots hem arribat. Tots hem arribat. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història d'amor molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cult de l'altre era impressionant. Clar, el que vols fer, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De dilluns i divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Estudis de la Universitat de Massachusetts afirmen que el 95% d'habitants del món esperen divendres per sortir de festa. L'altre 5% l'espera per escoltar al... Juguem a casa! Cada divendres de 2 quarts d'8 fins a un quart de 9, amb tota l'informació i entrevista sobre l'esport local. I una dica al que ens passa del cap. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits, ara de divendres i 7 sidiomenges a 10 a 11 de la nit. Des del meu sector i colòver poma us intenta parlar quasi si juguem Jero Romero, trobador de la comòrica del vaig juguegat. Post data. És un programa d'esquisiteses musicals a ràdio de swan. Post data. El pitjor locutor del món, amb la millor música. Correm. Correm per arribar abans. Correm perquè ens esperen. Correm perquè ens fan curre. Tots corren. Correm per ser els primers. Per no fer tard. Per què ens agrada? Correm per impressionar. Correm perquè estem contents. Per què estem enfadats? Correm perquè ens distraiem. Correm, correm. Bona nit.