Sant Just 2012: crisi, eleccions i Mas Lluí

El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. En un any passen moltes coses i Sant Just no n'és una excepció. 2012 ha tornat a ser un any marcat per la crisi econòmica que s'ha traduït en diferents conseqüències. Al nostre municipi aquesta situació s'ha notat sobretot amb les polítiques d'austeritat de l'Ajuntament a l'hora de gestionar alguns equipaments municipals que s'han revisat pràcticament tots i també en els retards en les obres del vial del barri de Maslluí que també dificulten l'arribada del transport públic en aquesta zona. Aquests han estat els grans temes que han marcat l'actualitat de Sant Just. Però n'hi ha més. El novembre hem viscut les eleccions al Parlament de Catalunya, hem viscut dues vagues generals, hi ha hagut canvis en les juntes directives d'algunes entitats i també s'han tirat endavant nous sigles culturals. A continuació, als serveis informatius de Ràdio d'Esvernos oferim un resum dels temes més destacats a Sant Just aquest any. El podreu recuperar també al web de Ràdio d'Esvernos. Parlem Carme Berdoi i Andrea Bueno. El resum de l'any a Ràdio d'Esvernos. Hem distribuït aquest resum per temes, però abans destacarem les 10 notícies més consultades d'aquest 2012. A Sant Just van votar 9.012 persones, de les 11.725 que ho podien fer. Això vol dir que es va mobilitzar un 76,8% de l'electorat, 5 punts més que fa dos anys. La participació va ser més alta que la mitjana catalana, un 70% dels electors. Convergència va guanyar els comissis a Catalunya i a Sant Just, però amb un descens del suport en tots dos casos al nostre municipi, la baixada va ser més lleu en relació a les eleccions del 2010, en què va obtenir 3.408 vots. Les eleccions van fer un giro amb les forces més votades a Sant Just, deixant Esquerra com a segona força i el Partit Popular com a tercera. Més endavant donarem més detalls d'aquesta notícia. Una de les notícies més tristes que hem hagut d'explicar a Ràdio d'Esverna aquest any i que ha estat la segona notícia més consultada a internet ha estat la mort del Sant Justenc Pau al Bornà, el passat 11 de juny. El Pau tenia 25 anys i va perdre la vida després de patir un accident de moto a la Diagonal de Barcelona. Era periodista gastronòmic i treballava a la revista gastronòmica digital Siete Caníbales. També era col·laborador habitual del programa La Penya del Morro, on participava a la tertulia esportiva. Més que un club, és una frase molt maca, però que a vegades està buida de significat en un món sovint massa banal i comercial com el futbol. Però vet aquí que l'eslògon del barcelonisme ha adquirit més vigència que mai durant els darrers quatre anys. Sí, el Barça de Pep Guardiola serà recordat pels 13 o 14 títols guanyats i per aquell joc sublim a l'alçada d'equips com el Dream Team de Johan Cruyff, el Milan de Rigosaki o la taronja mecànica de Rinos Michels. Pep Guardiola i el seu Barça actual han aconseguit canviar la mentalitat del barcelonisme. El de Sant Padó s'ha buidat i per coherència ha decidit plegar, però ens deixa a les mans del seu millor de Xebla, en Tito Vilanova. Sense títols no es canvia mentalitats, però en Pep ha aconseguit les dues coses. El Pau formava part de la colla de Castellers d'Esplugues i era una persona molt activa en la vida associativa de Sant Just, on havia format part de diverses entitats del municipi. Sentim ara un fragment on donava veu als indignats de Sant Just. És una reivindicació col·lectiva, sense cap entitat darrere que reivindiquen que ja n'hi ha prou de... de tota aquesta situació que estem vivint, dels propòsits per part dels governs, per part de moltes empreses, de molts bancs, que ens està portant tots cap a un estat de confusió generalitzada. Les escoles de Sant Just van reprendre les classes l'endemà d'un dia amb pronòstic de neu. El mes de febrer, la Generalitat va advertir del risc de neu que hi havia a Catalunya a conseqüència d'una onada de fred sibarià. La nevada de fa un parell d'anys era molt recent i com que va ser una situació que va agafar tothom per sorpresa, aquest cop es va voler intentar anar a sobre segur i es van prendre moltes precaucions. Per això, seguint recomanacions del govern català, les escoles de Sant Just van tancar durant una tarda davant de la possibilitat d'una nevada al país. En vista de la situació, les escoles del municipi van tancar ja a les dues del migdia del dia 2 de febrer. Finalment, no va nevar, però a Sant Just ja s'havia previst un dispositiu per si nevava com el 8 de març del 2010. Tot plegat, coordinat per Protecció Civil, la Brigada Municipal i la Policia Local, ho explicava A Ràdio d'Esvern, Víctor Murillo, responsable de la brigada i regidor de Seguretat Ciutadana. mirant quins efectius, quines persones, inicialment, pots tenir molts mitjans, però si no tens persones que facin servir aquests mitjans, no farem mai res. Quina quantitat de policia podem posar, que són tots, perquè truques i tots estan al servei, membres de la policia civil i tota la brigada, el personal de la brigada està disposat ja a treballar. I tots ha marxat els telèfons actius des d'ahir, a la maquinària, els cotxes preparats, la sal ja preparada, cotxes en sal i tot el material per fer-ho servir en qualsevol moment. L'endemà les classes es van reprendre amb normalitat, igual que la resta d'activitats a Sant Just. Atac amb explosius a la seu de Catalunya Caixa. La quarta notícia més consultada de l'any és de crònica de successos. El passat 19 de novembre van atacar amb explosius al caixer automàtic de Catalunya Caixa del carrer Creu. Els veïns van sentir una forta explosió cap a les 4 de la matinada i van avisar els Mossos d'Esquadra que es van desplaçar fins al lloc de l'incident. Quan la policia hi va arribar, però els lladres ja havien fugit i, per tant, no va haver-hi cap detenció. L'explosió va causar nombrosos danys materials a l'oficina. A Sant Just era el primer cop que es produïa un atac amb explosius en una entitat bancària, però just unes setmanes abans aquest mètode ja s'havia fet servir per robar diners d'un caixer automàtic a Badalona. Reis de Sant Just El 5 de gener, els santjustencs i santjustenques van rebre els Reis de l'Orient, al nostre municipi, en la seixantena cavalcada dels Reis de Sant Just. A la tarda, amb el Sió Gaspar i Baltasar, van repartir carmels als nens i nenes i van recollir les seves cartes d'última hora. Com a novetats de la cavalcada, la comissió va construir una carrossa nova i, a més, els 800 quilos de carmels que les majestats van repartir entre els santjustencs i santjustenques van ser sense gluten especials per a persones celíques. La cavalcada dels Reis Mags de l'Orient va fer el recorregut habitual i va acabar a la plaça Verdaguer. Després de la rebuda a l'Ajuntament, ses majestats van tornar a les carrosses per tornar al casal de joves per una altra ruta. Ramon Aguadé, cap de Colla de la Comissió de la Cavalcada, explicava que la de Sant Just és una desfilada molt propera amb els infants. El maca d'aquesta part de les carrosses i tot és com els reis pugen a la plaça de l'Ajuntament i la gent està amb ells. El nen pot tocar els reis i els reis li fan un petó. Són coses que no s'obliden. Inclús els nens poden pujar a la carrossa del rei, li donen la carta. És una cosa molt emotiva. Es tractava de la seixantena cavalcada dels reis mags a Sant Jús, que són a punt de tornar a arribar d'aquí pocs dies. L'Ajuntament explica a les famílies de la vagoneta el canvi de gestió a l'equipament. La primera acció que va tirar endavant l'Ajuntament per reajustar la gestió dels equipaments de Sant Just va ser no renovar l'empresa que l'havia gestionat fins l'any passat. Una decisió que va generar sorpresa entre els usuaris del centre. Per això, la sisena notícia més llegida de l'any és la reunió que va mantenir el regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat i l'Alcalde amb una trentena de pares i mares de la vagoneta. Una trentena de famílies van presentar més de 1.000 signatures per demanar la continuïtat del projecte, però l'Ajuntament ja va explicar que volia gestionar el centre d'una manera més directa. Tenir contracte d'aquesta companyia per explotar la vagoneta costava al consistori 136.000 euros anuals. Amb la rescissió del contracte s'estalviarien 50.000 euros l'any. El mes de gener es va fer una reunió per explicar tot plegat als pares i mares de l'equipament preocupats pel futur de la vagoneta. El regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat, Lluís Monfort, va assegurar que el centre no es tancaria, sinó que s'oferirien menys serveis en menys espai. El que hem hagut de fer és, per una banda, intentar que l'edifici com a caixa, com a físicament, ens comportés menys costos. Durant un temps, temporalment, deixarem d'utilitzar una part de l'edifici perquè no us hi hagi més costos i, per altra banda, havíem de fer també una reducció significativa de l'activitat que hi duiem a terme. També es van escoltar les opinions dels usuaris de la vagoneta per decidir quins eren els serveis imprescindibles. L'equip infantil de l'Atlètic Sant Just guanya el Barça. El setè tema més consultat ha estat de gaires esportiu. Es va jugar un partit de futbol al camp municipal de futbol entre l'equip infantil de l'Atlètic Sant Just i l'infantil B del Barça. L'Atlètic Sant Just va guanyar per 3 a 2. Era un partit amistós, però va ser complicat per amb dues stars. L'afició de l'Atlètic Sant Just no va deixar de banda l'equip infantil, tot i la pluja que va caure aquella tarda, i van animar el seu equip durant 90 minuts. El president de l'Atlètic Sant Just, Pep Palacios, va explicar les motivacions del club per acordar fer aquest partit. extraordinari perquè és un equip que juga a una competició, primera divisió, un equip amb tota regla, un equip d'una selecció dels millors nens probablement de Catalunya, i molts d'ells són d'arreu del món, i que juga en contra un equip del poble, per molt amistós que sigui, però serà un partit amb el qual podrem veure una miqueta on es troba el nivell de l'escola de futbol de l'Atlètic. També van assistir al camp de futbol l'alcalde de Sant Just Josep Perpinyà, el regidor d'esports Víctor Murillo i el tècnic d'esports de l'Ajuntament Rodolfo Sánchez. Augment de l'IBI a Sant Just un 10% més del previst. El buit tema més consultat és de caire econòmic, l'augment extra de l'impost de béns immobles. El govern espanyol va dictar un reial decret per augmentar un 10% més la factura de l'IBI, un augment que es va haver d'afegir a la pujada del 3,8% aprovada per l'equip de govern municipal en els comptes d'aquest any. Aquesta mesura afectarà els béns immobles tant d'ús residencial com no residencial, ja sigui pisos, torres o altres espais destinats a activitats econòmiques. El reial de Cret es va aprovar abans d'acabar l'any i marca que els municipis que no hagin fet la revisió cadastral després del 2002 hauran d'incrementar un 10% l'IBI aquest any. A Sant Jus l'última revisió es va fer l'any 96 i per tant és un dels municipis que va pujar l'IBI aquest 10%. L'Ajuntament no havia tocat el cadastre els últims anys per no incrementar la pressió fiscal dels enjustencs. Ara bé, la regidora d'Hisenda va admetre que la mesura impulsada pel govern de Rajoy obligava a replantejar aquesta qüestió. Aquesta revisió catastral, de fet, la normativa marca com a orientatiu fer-la cada 10 anys. Si és de l'any 96 i estem desfassats, doncs 6 anys. És un tema que tenim sobre la taula. També hem dit que creiem que ha de ser un acord de govern i de tots els partits polítics, perquè això no pot ser una eina política. Evidentment, és un tema que tenim sobre la taula. Amb aquesta mesura, l'Ajuntament de Sant Just preveia ingressar al voltant de 600.000 euros uns diners que no estaven pressupostats. TV3 segueix com es viu la retransmissió d'un partit del Barça a la penya barcelonista Sant Just. La notícia número 9 és la presència de TV3 durant la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei, un partit entre el Barça i el Madrid. La televisió pública catalana va triar la seu de l'entitat Sant Justenca, a la Taneu, per fer connexions en directe, per saber quin ambient s'hi respirava i com vivien el partit als aficionats. El president de l'entitat, Antoni Jiménez, va explicar en què consistia aquella connexió. i nosaltres anirem connectant, anirem explicant les reaccions dels seguidors que s'hagin acostat fins a aquesta sala, si injust, si estan disfrutant, si les estan passant magres. Cada cop que hi hagi alguna cosa per explicar, anirem narrant. La connexió es va poder veure a través del programa efectivament i l'encarregat d'explicar-ho va ser el periodista esportiu Francesc Sòria. Diverses entitats proposen noms pel nou equipament de l'antiga Escola Montserrat. i el desetema més llegit va ser el conjunt de propostes de diverses entitats pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga escola Montserrat. Pel nom d'aquest nou centre es tractava d'un procés perquè la ciutadania votés quin nom preferia per aquest nou centre formatiu. Es podia votar a través del web municipal www.sanjus.cat o bé omplint les butlletes que hi havia en diferents equipaments del municipi. Els noms proposats van ser Carme Pérez i Verdú, Teresa Pàmies, Marga Miró i Colea, La Campana i Les Escoles. Les opcions Per batejar aquest equipament havien de ser noms en femení, un criteri del pla municipal de gènere. El nom que va rebre més vots i que donarà nom a l'edifici que s'ha d'inaugurar aquest any que ara comencem és les escoles. Economia La crisi econòmica i l'austeritat han marcat aquest any 2012. Tot plegat ha obligat l'Ajuntament a replantejar la gestió de diferents dependències municipals. Tot i això, s'han engegat diverses iniciatives, com ara un pla per subvencionar empreses per contractar aturats injustencs a l'atur. El nombre de persones aturades ha anat pujant molt lleugerament, amb pujades i baixades, i a nivell general l'augment interanual és de 7 persones. Sant Just tancar aquest 2012 amb més persones aturades que fa un any. L'última dada de registrada al municipi del novembre passat apuntava que a Sant Just hi havia 804 aturats, quan al desembre de 2011 n'hi havia 797. Són 7 persones més que fa 11 mesos, però el cert és que la xifra de desocupats ha anat oscil·lant molt al llarg de l'any. De fet, han estat 5 mesos d'increment de les llistes de desocupació, 5 mesos de reducció i un mes en què la xifra es va mantenir igual que el mes anterior, el novembre. L'increment de l'atur ha estat general arreu de Catalunya i de l'Estat. El Baix Llobregat va tancar l'any 2011 amb més de 66.350 aturats i el mes passat enregistrava prop de 72.000. A nivell català, el desembre de l'any passat hi havia 614.000 persones desocupades, mentre que aquest mes passat la xifra arribava a les 650.000. El passat mes d'octubre, l'Ajuntament va anunciar que volia posar en marxa properament un pla per subvencionar empreses del municipi que contractessin persones del poble en situació d'atur. És una iniciativa pionera que sorgeix arran de la necessitat de crear llocs de feina al municipi. L'alcalde Josep Perpinyà va assegurar que la idea va néixer després que el govern central prohibís els consistoris contractar gent. Fins fa un any, aproximadament, teníem recursos d'altres administracions, principalment de la Generalitat, per fer plans d'ocupació i de cop i volta és evident que la Generalitat ja ens deixa de portar ja ni un euro. Va ser un ajut també de l'àrea metropolitana, que vam canviar prioritats i en vez de fer carrers també hem destinat alguns diners a fer plans d'ocupació i que una iniciativa d'aquest estil amb el sector privat podia ser interessant. A través d'aquest pla, l'Ajuntament de Sant Just pagarà el 50% del sou que rebin els treballadors que contractin les empreses del municipi. És un programa que arribarà a un nombre limitat de persones, un màxim de 20 durant 6 mesos. Per això, amb aquesta iniciativa, amb el sector industrial de Sant Just es donaria feina temporal a persones aturades i es reforçaria també la indústria. Aquesta actuació s'emmarca en el Pacte de Govern Municipal 2011-2015. Un dels objectius principals és donar suport a les persones perjudicades per la crisi econòmica. La iniciativa s'assuma a d'altres semblants, com els plans d'ocupació, que han donat feina a set persones a Sant Just. I el passat dia 20, l'Ajuntament de Sant Jus va aprovar el pressupost per l'any 2013. En total, el consistori disposarà de 21.365.000 euros per desenvolupar els seus objectius el proper any. Són uns comptes que tenen com a prioritat quatre eixos. Un dels més importants serà l'atenció als col·lectius més vulnerables i afectats per la crisi. Per tant, la partida destinada a serveis socials s'ha ampliat més cap al 2012. Ho explicava Anna Torrella, regidora d'Hisenda al Just a la Fusta. Quan comencem a fer el pressupost, el primer que parlem són de les necessitats de serveis socials i les necessitats d'educació. Evidentment, hem tingut moltes retallades, ja d'aquestes, des de la Generalitat i des del Govern central. Les teleassistències les han eliminat o les han reduït moltíssim. Amb educació, la Generalitat ens ha plantat en temes de l'escola Bressol. Per tant, evidentment, a l'hora de fer el pressupost, hem hagut de, primer de tot, plantejar com cobrir aquests serveis. De fet, aquests dos serveis són els que tenen un augment important. Els tres eixos prioritaris restants són l'educació i l'atenció a les famílies, donar suport a les persones en situació d'atur i mantenir l'Ajuntament sanejat. D'altra banda, els equipaments municipals són una part molt important de les partides. Per tant, aquest any es continuaran fent reajustaments, tot i que es mantindran serveis bàsics. Anna Torrella, de nou. Aquest any, el 2012, estem acabant també revisant amb el Centre Cívic Joan Almaragall i el Can Ginestà i en el mil·lenari també es faran ajustos pel 2013. Però no depèn tant del que tinguem en pressupost, sinó dels contractes que vencen. Ara no tinc present quin és el proper equipament que venc, però l'objectiu és bàsicament revisar els contractes que hi hagi i el vèncer, revisar-los a la baixa, evidentment, i ajustar els serveis que es donen. Un dels temes més destacats del pressupost és el capítol d'inversions i des de l'equip de govern ja han anunciat que no seran grans obres. L'Ajuntament té previst adquirir un bé que està en expropiació i, sobretot, es treballaran carrers que fa temps que reivindiquen millores, com és el cas dels carrers del barri de la plana Vellsoleig. El ple municipal del passat 20 de desembre el pressupost va tirant davant de forma inicial amb el suport dels partits de l'equip de govern i amb el vot contrari dels partits de l'oposició. Un dels esdeveniments polítics de l'any ha estat sens dubte les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre. Com va passar arreu del país, a Sant Just es va imposar Convergència i Unió amb el suport del 36,28% de l'electorat, és a dir, 3.249 vots. Al nostre municipi de nou, igual que a la resta de Catalunya, la participació va ser històrica. Abans, però, també va tenir lloc la diada de l'11 de setembre, que aquest any ja va tenir un accent marcadament independentista. L'acte institucional es va fer, com sempre, al Parc de Pau Casals, amb la tradicional ofrena a l'estàtua de la llibertat. L'alcalde, Josep Perpinyà, va emetre un discurs en el que remarcava la importància del moment que estava vivint Catalunya. Fa uns anys, els independentistes tots cavien en un carrer. Ara, la gent que creiem... que l'autogovern no té límits i que el posa només al poble de Catalunya, no acabem amb una autopista. A banda del discurs de l'alcalde, l'acte va servir perquè les institucions i entitats de Sant Just fessin l'ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional. El passat 25 de novembre van tenir lloc les eleccions al Parlament de Catalunya i a Sant Just van votar 9.012 persones, de les 11.725 que ho podien fer. Això vol dir que es va mobilitzar un 76,8% de l'electorat, 5 punts més que fa dos anys. La participació va ser més alta que la mitjana catalana, un 70% dels electors. Convergència va guanyar els comissis a Catalunya i a Sant Just, però amb un descens del suport en tots dos casos al nostre municipi. La baixada va ser més lleu en relació a les eleccions del 2010, en què va obtenir 3.408 vots. Les eleccions van fer un gir en les forces més votades a Sant Just, deixant Esquerra com a segona força i el Partit Popular com a tercera. Llorenç Rey, portaveu de Siu, valorava el just a la fusta el repunt d'aquests resultats. que hi tenia tot un vot prestat a les anteriors eleccions per gent d'Esquerra Republicana que no volia una reedició del tripartit i aquesta gent en el moment que ha vist que no es podria o que creuen que no es reeditaria un tripartit doncs tornen cap a Esquerra Republicana i després teníem una certa part de vot conservador que davant d'una aposta clara de Catalunya pel dret a decidir i pel sobiranisme, doncs han recolat i s'han anat cap al Partit Popular. Tot i això, Siu va doblar nombre de vots al segon partit, Esquerra Republicana, que en va aconseguir 1.275. Igual que va passar tot Catalunya, els republicans van passar de ser la cinquena força a ser-ne la segona. Sergi Seguí, regidor del partit a Sant Just, assegurava que els resultats transponien a la pluralitat catalana. El poble de Catalunya ha donat un missatge clar, que és que tot aquest procés que es va iniciar no correspon liderar-lo a una sola persona, sinó que correspon liderar-lo al conjunt de la societat. És per això que Esquerra puja, és per això que Iniciativa puja, és per això que entren les CUP, és per això també que hi ha un vot contrari a tot aquest procés i per això el PP puja a un diputat i per això Ciutadans triplica. Però és que això és la societat catalana i no és que estigui trencada ni res d'això que ens vulguin pensar, sinó que simplement és plural. És plural i això és el que s'ha reflectit. El 25e, el Partit Popular va passar a ser la tercera força a Sant Just amb 1.103 vots. El seu número 2 al municipi, Òscar Gil, en feia dues lectures. Aquestes eleccions es presentaven dos partits que estaven governant en un moment molt complicat, Convergència i Catalunya i nosaltres a tot l'Estat. Qui ha sofert un càstig ha sigut Convergència i no nosaltres. Aquesta és una lectura en positiu, que està governant en un moment molt complicat l'Estat i assumint moltes responsabilitats. Doncs el nostre votant no ens ha penalitzat o no ens ha castigat. Hi ha una altra lectura, i jo no vull fugir d'ella, que no hem sabut connectar o transmetre per créixer. I el PSC, que abans era segona força, va passar a la quarta posició, amb el suport de 903 vots, el 10% dels electors. Un dels regidors del partit al consistori, Víctor Murillo, considerava que les eleccions havien passat factura al govern de Convergència i Unió. que encara que tots volem la consulta i fem a favor que es pregunti què vol ser el poble català, jo crec que al final hi ha coses que s'han fet i la bandera no pot tapar. Jo dic sempre, per què es posem endavant d'una manifestació nacionalista del dia 11 de setembre i no es posem endavant del dia del 14? T'has de posar davant de les dues. Jo crec que al final el que a la gent li interessa és per què no arribes a final de mes? I tots s'han centrat només si fem la consulta, si no. I a més, jo crec que és un punt que té poca discussió. Jo crec que la immensa majoria de catalans és tenint a favor de la consulta. Iniciativa per Catalunya vers Esquerra Unida i Alternativa va experimentar un lleu repunt arribant als 865 vots. Això va ser un augment de 150 vots. Lluís Monfort, regidor Sant Justenc, va destacar els objectius que havia de tenir el Parlament català en els propers quatre anys. El primer tema és la consulta pel referèndum de l'autodeterminació i això és un element que queda clarament fora de l'abast d'un govern i s'ha de traslladar amb un acord parlamentari. I, per altra banda, és tots aquells mecanismes que s'articulen perquè les conseqüències de la crisi, perquè puguem anar sortint mica en mica d'aquest forat i això crec que també queda clarament fora d'un abast d'un govern. Per tant, crec que el resultat és tenir un Parlament protagonista pels propers anys. Ciutadans amb 680 vots també va pujar notablement, aconseguint 425 vots més que ara fa dos anys. Charles Ablet, número 1 de Ciutadans de Sant Just, ho va valorar molt positivament. Fantàstic, era una cosa que no esperàvem pas, que hem estat treballant força durant tots aquests anys per obtenir un grup parlamentari propi, però ningú en cap enquesta feta. Fins ara havia sortit la possibilitat d'obtenir fins a 9 diputats, això és tremendo. Lo que ha dat palesa, jo crec que és el cent dels catalans, perquè sembla que no estan per viatges a Ítega i volen més un viatge cap a l'ètica. I la CUP, que va entrar al Parlament amb tres escons, va tenir el suport de 328 persones. Jordi Sàlvia, militant del partit Esplugues, va celebrar aquest resultat perquè al nostre municipi la CUP no hi havia estat gaire present. Potser una de les grans victòries ha sigut la campanya que hem arribat a fer, que hem aconseguit mobilitzar moltíssima gent arreu del Principat. I això al final s'acaba traduint amb aquesta entrada al Parlament, que és del tot exitosa. La feina s'haurà de seguir fent al carrer, no només al Parlament. Per tant, només és un petit pas cap als objectius que nosaltres estem defensant. A Sant Just la veritat és que ho valorem positivíssimament. A Sant Just no existeix un nucli local de la CUP. Pel que fa a altres opcions polítiques, Solidaritat per la Independència no ha arribat al centenar de vots. S'ha quedat en els 98. Escons en blanc ha tingut 59 vots i Via Democràtica un menys 58. D'altra banda, 151 persones van votar en blanc i 56 més van optar pel vot nul. La jornada electoral es va desenvolupar amb normalitat a Sant Just. El col·legi que va registrar la participació més alta va ser el nou col·legi de Maslluí, l'espai Maslluí, i el que va tenir més baixa va ser el centre cívic Salvador Espriu. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. Equipaments. Els canvis que han adoptat els equipaments passen pels edats de l'austeritat. Des de l'Ajuntament han procurat mantenir els serveis essencials, però estalviar en la manera de gestionar. El cas més onat ha estat el de la vagoneta, convertit ara en equipament de la plaça de la Pau. D'altra banda, s'ha estrenat un nou servei de mobilitat internacional, justament molt lligat a l'època de la crisi, davant de la necessitat de molts joves de buscar-se el futur a l'estranger. Com dèiem, aquest any s'ha creat el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. Les regidories d'Ocupació i Innovació i la de Joventut han impulsat un programa que s'adreça a joves que estan treballant o desocupats, de manera que puguin prosseguir als seus estudis o buscar un lloc de treball a l'estranger. El regidor d'Ocupació i Innovació, Joan Bassaganyes, va explicar què cal fer per beneficiar-se del servei. Es pot adreçar el Servei d'Ocupació i Innovació i allà li recolliran les seves dades i aquestes dades seran enviades a la persona que fa el seguiment i la tutorització dels candidats a marxar. El programa de mobilitat internacional és un servei individualitzat que pretén guiar pel camí que cal seguir per marxar a l'estranger. No es fa un seguiment dels joves que ja han marxat, sinó que només es donen les eines per poder marxar amb garanties d'èxit. En aquest sentit, Sant Jus s'assuma des d'aquest 2012 al Servei Europeu de Voluntariat. Es tracta d'un programa de voluntariat finançat per la Comissió Europea que permetrà als joves d'entre 18 i 30 anys fer de voluntaris en algun país europeu entre sis mesos i un any. I com a conseqüència de la crisi econòmica, l'Ajuntament de Sant Just ha hagut de fer reajustaments aquest any en els seus equipaments. Això és una altra conseqüència de la crisi i de les prioritats que l'equip de govern ha establert per tal de seguir mantenint els seus serveis. Un dels canvis més destacats en aquest sentit a Sant Just aquest any ha estat la modificació del servei del conegut ara com a equipament de la plaça de la Pau, o el que és el mateix, la vagonera. A finals de febrer va acabar la pròrroga de l'Ajuntament a l'empresa que gestionava l'equip, iniciatives i programes i no es va renovar el contracte de concessió perquè tenir contracte d'aquesta companyia per explotar la vagoneta costava al consistori 136.000 euros anuals. Amb la rescissió del contracte des de l'Ajuntament l'estalvi seria de 50.000 euros l'any. La intenció era gestionar-lo d'una forma més directa. Des del moment en què es va conèixer que la vagoneta es veuria afectada pels reajuntaments, molts pares i mares van començar a protestar perquè creien que es tancaria. De fet, van arribar a recollir unes mil signatures per evitar el que pensaven que seria el seu tancament. Tot i això, el regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat, Lluís Monfort, va assegurar en tot moment que el centre no es tancaria, sinó que s'oferirien menys serveis en menys espai. El que hem hagut de fer és, per una banda, intentar que l'edifici com a caixa, com a físicament, ens comportés menys costos. Durant un temps, temporalment, deixarem d'utilitzar una part de l'edifici perquè no us generi més costos i, per altra banda, havíem de fer també una reducció significativa de l'activitat que hi duiem a terme. Per exemple, el Carrao Blau es manté i alguns tallers adreçats a les famílies també. L'equipament de la plaça de la Pau no és l'únic que ha patit canvis aquest any. Alguns centres municipals també han reajustat els seus serveis i horaris d'obertura, com era el centre cívic Joan Maragall, Can Ginestar i el centre social El Milenari. Ara el centre cívic tanca els matins i Can Ginestar també ha redaptat el seu horari. El motiu és que ha finalitzat el contracte amb l'empresa que prestava part dels serveis en aquests dos equipaments i s'han reorganitzat alguns horaris i cursos, adaptant-los a la demanda que hi ha. Al centre social El Milenari també s'han fet canvis, contemplats en el pressupost pel 2013 de l'Ajuntament. Aquestes modificacions contemplen la reducció de l'horari de l'equipament, que només obrirà a les tardes, i elimina el servei de bar i restaurant de diumenge, però les persones residents tindran garantit els seus àpats. La primera tinent d'alcalde, Gina Pol, ho va detallar el just a la fusta. Per exemple, en el mil·lenari fem un ajustament i el que és el restaurant, que fins ara està aperts tots els dies de la setmana, el diumenge tancarà al migdia, no hi haurà restaurant ni bar al migdia. La gent que està en aquell equipament, en els pisos, podrà demanar el dissabte que els preparem un menú per tenir-lo el diumenge a casa seva, això cap problema. Per exemple, el centre social del mil·lenari, al matí el tancarem. La sala comuna tancarà diumenge al matí. I un altre tema que coeja des de fa molts mesos és el futur de la sala municipal o la sala gran de l'Ateneu. Al mes de febrer, l'Ajuntament va anunciar que volia reduir-ne el seu ús. L'objectiu era fer servir menys aquesta sala i així estalviar despeses. Després de diverses converses, la negociació es va concloure amb canvis en la responsabilitat d'obrir i tancar la sala. A partir de l'estiu, A partir del 30 de juny, l'Ateneu va deixar de justinar aquest servei i el va assumir directament l'Ajuntament. El president de l'entitat, Albert Macià, va explicar que aquesta solució va ser la millor per a les dues parts. Nosaltres el que hem estat fent la negociació no és tant de les hores que es poden fer o no, perquè amb aquestes no ens hi podem posar, sinó el que era la responsabilitat que teníem nosaltres d'obrir i tancar la sala quan ens ho requeria... i aquesta part és la que hem estat negociant, és el millor acord que hem pogut trobar amb l'Ajuntament. D'altra banda, un altre dels temes que hi ha sobre la taula entre l'Ajuntament i la Taneu és el futur de la sala a partir del 2014, quan véns el contracte del lloguer. La crisi ha frenat les presses que marcaven el calendari i ara hi ha més temps per decidir què es farà. Albert Maci afirmava el mes de maig que no es tancava cap porta. Les alternatives segueixen fent les mateixes que hi havia. Remodelar-la o tirar-la, això per un costat. Això són les dues alternatives grosses que hi ha. Tot això està marcat dins del projecte de tot aquell part del barri central. I aquí ja hem quedat d'alguna manera amb l'Ajuntament de seure en tranquil·litat i començar a mirar a veure quina és la nostra voluntat de futur. Un dels temes més seguits pels senjustencs i senjustenques l'últim trimestre d'aquest any ha estat el canvi de gestió en els cursos d'Arts Plàstiques Municipals. Els tallers que s'imparteixen a Can Ginesta començaran el proper 7 de gener amb un trimestre de retard. S'han endarrerit tant perquè aquest estiu l'Ajuntament va convocar un concurs públic per gestionar-los i la societat cooperativa La Fundació el va guanyar, en detriment de Gaudín Crianart, l'empresa formada pels mestres que impartien els cursos els darrers 20 anys. Finalment, res canviarà. Recordem que la societat cooperativa La Fundació va guanyar en setembre l'adjudicació d'aquests cursos a través d'un concurs públic, però a l'octubre va decidir renunciar. Un dels motius principals va ser que s'havia d'iniciar un procés judicial que tenia a veure amb la subrogació dels mestres i que suposava uns costos molt elevats que l'empresa no volia assumir. Ho explicava el Just a la Fusta, un dels seus responsables, Francisco Rubio. Nosaltres ens veiem obligats a subrogar les treballadores que estaven amb elles assumint les mateixes condicions que tenien, amb tota la seva antiguitat i amb els sous que tenien, o si no podíem o no volíem assumir aquestes condicions, doncs assumir les despeses d'acomiadament amb la indemnització finiquit, etc. És una qüestió que no podem assumir. A més, la Fundació no comptava amb el suport de molts dels alumnes que volien els seus antics mestres. Això va precipitar la renúncia de la cooperativa i l'obertura d'un nou procediment per part de l'Ajuntament. Ho explicava el Just a la Fusta, el regidor de Cultura, Sergi Seguí. El contracte negociat es fa una invitació a participar en aquest concurs a tres empreses diferents, de les quals només s'hi ha presentat l'empresa Gaudim Crianart, com la majoria deu saber, és l'empresa... que formen l'antic professorat, concretament la Puri Martín i la Carme Malaret. Com són els únics que s'han presentat i el projecte és bo, és el que ja van presentar en el seu moment, doncs se'ls he adjudicat amb elles. Finalment es va adjudicar la gestió dels tallers d'arts plàstiques de Gaudín creant art amb el mateix professorat. La coordinadora dels cursos, Puri Martín, va resumir com havien viscut el procés els mestres. Han sigut uns dies molt, molt, molt difícils des que ens vam assabentar que no l'havíem guanyat i a veure que no hi havia solució perquè havíem fet una de molt grossa. Llavors, res, molts nervis, molt tristos, tots, tot el professorat i un patiment. El desembre, els professors i professores van anar informant els seus alumnes del programa dels cursos. Per tant, després de tres mesos de retard, el proper dia 7 arrencaran els cursos municipals d'Arts Plàstiques a Can Genestà. Habitatge Després d'un 2011 amb l'eclusió del barri de Mas Lluí, amb les adjudicacions de les promocions del lloguer social, el 2012 ha estat un any amb menys moviment. S'ha consolidat aquest nou barri, s'han engegat promocions per vendre habitatge a preu públic i s'han adjudicat pisos per famílies amb risc d'exclusió social. L'any va començar ampliant el veïnat del barri de Maslluí. Van arribar-hi una norentena de famílies als habitatges de Llar Unió Catalònia, promotora de la UGT. Això va servir per continuar vitalitzant aquest barri on ara ja viuen unes 180 persones. A més, l'Ajuntament ha signat aquest any la declaració conjunta amb Llar Unió Catalònia per la construcció de 30 habitatges públics a Maslluí. D'altra banda, també està oberta una promoció d'habitatges de venda preu concertat a Maslluir, en què des d'aquesta tardor també s'ofereixen amb bones condicions els joves de Sant Feliu de Llobregat a tocar d'aquest barri. I al juliol es van adjudicar nou habitatges de lloguer per joves que havien quedat buits al carrer Modulell i a la carretera Reial. Per últim, per les famílies amb dificultats socioeconòmiques greus, l'Ajuntament i Promunça ofereixen set habitatges socials. De moment, ja se n'han adjudicat tres aquest mes de desembre. L'Ajuntament assumirà part del cos dels tres primers anys. No ha estat un any de bones notícies pel transport a Sant Just. El vial cadoní al centre del poble amb el barri de Masllui encara no s'ha començat quan a principis d'any es donava per fet que es faria a l'estiu. Tampoc no hi arriba cap autobús i a nivell general del poble hi ha algunes línies que han escursat el seu recorregut. La construcció del vial que donia el nou barri de Mas Lluï de Sant Just amb el centre urbà del municipi ha estat un dels temes que més interès ha despertat entre els ciutadans aquest any. El barri de Mas Lluï és un barri santjustenc a tocar de Sant Feliu de Llobregat que tot just està començant a créixer. Aquest vial que doni Mas Lluï amb Sant Just és necessari per tal que pugui arribar-hi el transport públic. Sense aquesta via, però, no serà possible. De moment, els veïns i veïnes que volen arribar al centre de Sant Just han de fer una volta important o bé travessar la zona on s'ha de construir el vial. Les obres del vial que doni aquest barri s'han retardat per les traves del sector privat. Al final d'estiu semblava que les obres podrien començar al mes d'octubre, però una sentència judicial adversa va obligar a aturar de nou aquest procés. El regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, explicava en aquest reportatge aquest procés que va començar l'any 2008. A la Junta de Compensació del Mas Lluí fan una assemblea general i adjudica les obres d'urbanització de tot el polígon, de tot, a una UT que estava formada per dues empreses. Juliol de 2008. Decideixen, aleshores, en una altra nova assemblea general, no adjudicar les obres en tota la seva totalitat. Per tant, ho volen fer per fases. Bé, aquí comença aquest problema. Abril de 2011. Acorda l'Ajuntament exercir el seu dret de modificar el sistema d'actuació urbanística i passar-lo de compensació a cooperació. Què vol dir això? Vol dir que el sistema de cooperació l'Ajuntament recupera la capacitat de gestionar les obres d'urbanització d'aquesta tercera fase. Què passa? a partir del 5 d'abril del 2011. Hi ha un degoteig d'interposició de recursos contra l'acord d'aprovació definitiva d'aquest canvi de modalitat. I si amb això no n'hi hagués hagut prou, van sol·licitar la mesura cautelar de suspensió de l'acte impugnat. Què vol dir això? Diu, escolti'm, mentre no hi hagi sentència, que pot trigar un any o el temps que sigui, escolti'm, mentre tant suspengui l'acte. Clar, evidentment, amb això sobre de la taula, i l'Ajuntament, per un principi de prudència, es veu obligat a no tirar endavant l'execució d'aquestes obres, fins a saber si la mesura cautelar es resol favorablement o no en els interessos públics. Novembre de 2011. El jutjat número 4 es resol la denegació de la mesura cautelar. Per tant, és a partir d'aquest moment que l'Ajuntament pot procedir a tramitar l'expedient de recaptació, per una banda, de les quotes d'urbanització i el de licitació de les obres per l'altra part. Agost de 2012. La mesa de contractació es reuneix i comunica a les 27 empreses que es presenten al concurs, que l'empresa guanyadora és la que sí. També es notifiquen les primeres quotes d'urbanització en els propietaris d'aquest terreny. L'Ajuntament té la facultat de, en aquestes quotes d'urbanització, demanar la totalitat del que preveu que es pugui fer en sis mesos. I no ho fa això l'Ajuntament. Diu, bé, els temps estan una mica fumuts, doncs fem-ho això en tres parts. Setembre de 2011. Recau sentència del jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona, per la que s'estima el recurs interposat per una de les empreses, no per les quatre, sinó per una... Com que els recursos no els presenten en un mateix jutjat, sinó que el presenten en quatre jutjats diferents, doncs una, un dels jutjats és el que va més ràpid i declara la nul·litat i deixa sense efecte l'acte impugnat, és a dir, el canvi de modificacions. D'altra banda, el portaveu d'estiu a l'Ajuntament de Sant Jus va demanar al govern que fes autocrítica pel tema del vial. Llorenç Reis reconeix la feina feta per l'equip de govern, però li reclama algun gest més. És cert que l'Ajuntament ha fet els seus intents per intentar agilitzar el fet que es pugui canviar el sistema de cooperació o compensació per intentar agilitzar les obres, al final els jutjats han dit que això està mal fet, el que passa és que en cap moment he sentit una autocrítica per part del govern i sempre la culpa és dels altres. Ja dic, no ho estem dient els partits polítics, ho està dient un jutjat. L'Ajuntament es va reunir amb el veïnat de Mas Lluí per explicar la situació. L'entitat veïnal entén el paper del govern municipal, però es mantenen ferms en la reclamació del transport públic. Aquesta és la seva reivindicació principal. Per això, Helena Barambio, la tresorera de l'Associació de Veïns de Mas Lluí, demanava que, si no es pot fer a través del vial, es faci arribar un autobús, encara que sigui fent una volta per Sant Feliu. Si el vial depèn de la junta de propietàries o de compensació i no es posen a fer obres o no caben fins a finals del 2014, que ens quedem sense connexió a Sant Just fins a finals del 2014, vull dir que al final, igual que a nosaltres ens toca amb el nostre vehicle particular o el servei d'escombraries els toca fer la volta per Sant Feliu, haurem de començar a reclamar que el transport públic hi sigui, però si ha de passar per Sant Feliu, que passi per Sant Feliu. De tota manera, fins que el vial no estigui urbanitzat, l'entitat metropolitana del transport no es planteja fer-hi arribar cap autobús al mes de juny. L'EMT també va denegar la proposta de l'Ajuntament d'allargar el recorregut de la línia L10. A hores d'ara, les obres d'urbanització ja han començat, tot i que encara no hi ha data per l'inici de la construcció del vial. El transport públic no arriba a més lluir i, a més, Sant Just també ha perdut en aquest àmbit. El gener d'aquest any va deixar de funcionar la línia 158 i el Justran va acabar abans del seu servei. D'altra banda, el mes d'octubre, el 157, va modificar el seu recorregut. Ara acaba el servei a la parada d'Ernest Lluc i, un cop allà, cal agafar un altre autobús per arribar fins al passeig marítim, el D20. Molts usuaris s'han queixat que aquest enllaç no és prou ràpid ni còmode, especialment per a la gent gran. A més, ha estat any de protestes, sobretot aquest últim trimestre, en què hi ha hagut vaga de treballadors que ha fet funcionar el servei a mitges, molts matins en hora punta. I l'Ajuntament de Sant Just va aprovar una moció juntament amb l'Ajuntament de Sant Feliu per reivindicar el pas del tram baix per la carretera Laurea Miró en línia recta de Sant Just a Sant Feliu i des d'Esplugues també cap a Sant Feliu. La moció demanava a la Generalitat que el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 incorporés aquest projecte. Una incorporació que es va fer factible. El govern català va donar suport a la proposta que l'Ajuntament d'Esplugues va acabar acceptant però en matisos. Aquest consistori va i considera que la prioritat per l'Ajuntament d'Esplugos és sobretot l'allargament de la línia 3 del metro. Les retallades en educació també han condicionat les polítiques municipals en aquest àmbit. Les escoles de Sant Just i l'Institut també han trempejat aquests ajustaments amb les conseqüències que ha suposat. De fet, aquest malestar es va traduir en una vegada al secto educatiu. A Sant Just, la Generalitat va anunciar el mes de maig que la subvenció per infant a l'escola Bressol pel curs passat i també pel 2012-2013 es reduiria considerablement. És més, els diners aportats no havien de passar dels 1.300 euros per plaça. En aquest sentit, el ple del mes de maig va decidir que l'Ajuntament assumiria la major part d'aquesta reducció, apujant als preus públics només dos punts per sobre de l'IPC. Lluís Manfort, regidor d'Educació, considera que la Generalitat està posant en perill un model de cofinançament de les escoles bressol. Sortir d'això vol dir que realment estàs fent que la resta de persones i d'institucions estiguin assumint aquesta despesa, amb la qual cosa realment creiem que no és una bona manera de jugar ni de compartir un projecte amb altres administracions. D'alguna manera, aquesta actuació de la Generalitat ha costat 35 milions d'euros de dèficit en els ajuntaments catalans. Això també s'hauria de saber, no? Monfort també es va referir a l'eliminació de la convocatòria de les beques 0-3. La Generalitat va descartar el mes de maig unes aportacions per un curs començat al setembre. El pressupost assignat a aquestes beques eren 5 milions d'euros. Jo no em crec que la Generalitat de Catalunya no tingui 5 milions d'euros per garantir l'equitat en l'accés a les escoles bressol de famílies que no tenen els mitjans possibles per fer-ho. El que demano és que, com a mínim, que s'assumeixin les coses, que diguin a les famílies a què estan jugant, perquè hi ha hagut famílies que han hagut de deixar de portar els fills i filles a les escoles bressol perquè comptaven que es convocarien unes beques 0-3 que no s'han convocat. Precisament el maig i el juny a Sant Just es van fer una sèrie de protestes contra les retallades en ensenyament. A finals de maig va tenir lloc una casolada davant de l'Ajuntament que es va organitzar a través de les xarxes socials i de SMS, una manifestació que es feia coincidint amb la jornada de vegada als sectors de l'ensenyament. El juny, un centenar de mestres, mares i pares i alumnes es van concentrar pels mateixos motius a Can Ginestar. El poeta Joan Margarit va llegir el manifest redactat per diferents representants de la comunitat educativa per expressar el seu rebutge a les polítiques de retallades a l'ensenyament. S'entigna un fragment. Si aquest seguit de decisions de govern no s'aturen i modifiquen l'educació pública de qualitat i per a tothom, que és un dels pilars fonamentals pel creixement del grau de civilització, cultura i prosperitat d'una societat, patirà una dràstica limitació que podem trigar uns altres 40 anys en recuperar, estar doncs en perill, la nostra cohesió social i l'expectativa d'un futur millor. També el juny es va constituir la plataforma per la comunitat educativa formada per pares, mares i mestres de les tres escoles públiques de Sant Just i de l'Institut. L'objectiu és fer un front comú en contra de les retallades que afecten cada cop més a l'educació. La festa major i les festes de tardor continuen sent els moments més destacats pel que fa a la tradició popular de Sant Just. En aquest sentit, el nucli ha consolidat la feina feta els últims dos anys. També els cars continuen aglutinant cada cop més participació i més públic. S'ha celebrat una segona edició del novembre literari i s'ha recuperat el cicle del documental del mes a l'Ateneu. Festes populars a Sant Just. Les entitats de Sant Just han unit forces aquest any per tirar endavant les activitats culturals més tradicionals de Sant Just. Una de les més importants, la Festa Major. Va començar el 2 d'agost amb l'arquitecte Ricardo Bofill com a pregoner. Per mi és un gran honor estar aquí, viure aquí i estic molt content de com funciona aquest poble, aquesta petita ciutat, com es porta, com es manté i a dintre de la situació general de crisi que tenim, com està intentant sobreviure, intentant fer aquesta festa, intentant pujar els ànims de la gent. Moltes de les activitats de les festes estaven coordinades per Nucli, un grup de santjustencs i santjustenques que a títol personal vol recuperar unes festes majors participatives i plurals. El Nucli va organitzar concerts, activitats infantils, jocs populars, entre moltes altres propostes. No van faltar les barraques i el partit de futbol entre grocs i blaus, el camp de futbol, la gran gimcana entre els dos bàndols de festa major i el correbars Quina Barra. El nucli va néixer fa un parell d'ells amb la intenció de coordinar les festes populars, no només la festa major d'agost, i per això cada cop s'han encarregat d'organitzar més activitats, no només els concerts joves. S'ha dit aquí, regidor de Cultura, va destacar a Ràdio d'Esvern el paper participatiu del nucli a l'hora de dissenyar el programa d'activitats. Molt bona predisposició per treballar, molt concentrats en aquest dia de més concert de nit, diguem-ne, Però, mira, han volgut ampliar amb aquest sopar i concert de més petit format, diguem-ne, el dia abans, el divendres 26. En aquest sentit, ells també tenen ganes d'implicar-se més enllà de la simple organització del concert, que és el que venia a ser habitual que fèiem per festes de tardor. Una de les novetats d'enguany va ser la incorporació del barri de Maslluí a l'hora de celebrar les festes. Va ser tota una tarda de concerts i activitats infantils, a més de presència d'entitats tradicionals com el drac o els gegants. Les festes de tardor també van protagonitzar l'actualitat Sant Justenca al mes d'octubre. Com cada any, el Sant Just al carrer va ser una de les activitats més multitudinàries amb la presència de les entitats i escoles de Sant Just al voltant de la plaça de Campreciós i amb exposicions, jocs, espectacles infantils, dansa i música. Aquest any també hi ha hagut una diada castellera i una rossada popular als jardins de Can Ginestar, com és tradició. A més a més, el primer cap de setmana el Centre d'Estudis Sant Justencs va fer una mostra de fulles de tardor, una iniciativa que compta amb la col·laboració de l'Associació de Gent Gran de Sant Just i que vol introduir aquestes postres en forma de fulla de tardor com un element emblemàtic del poble. Maria Quintana és la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Es tastaran les galetetes aquestes, que també n'hi haurà de salades, però també hi haurà una mica de moscatell. És el primer cop que el fem i, com sempre, les inauguracions i les primeres vegades Estàs a l'expectativa de veure què passarà, però ja la participació estem molt contents. 15 persones elaborant galetes, doncs ja és molt. Altres activitats de les festes de tardor van ser l'estrena de l'obra de teatre El Florido Pensil, a càrrec del grup de teatre el 2050, i els concerts de Riu, Buos, Escaparadais i la DJ Chica Barata, entre d'altres. Els dies 10 i 11 de novembre va tenir lloc un dels esdeveniments lúdicosportius més importants de Sant Just, els cars de coixinets. La cursa ha arribat enguany a la seva 36a edició, de la qual hi van participar 260 corredors i corredores. Van ser uns 130 cars els que es van tirar pels carrers Freixes i Creu del Padró, tot un èxit de participació. Una de les novetats d'aquest any ha estat la introducció d'una nova categoria, la categoria mixta, formada per un noi i una noia. Una de les corredores en aquest grup va ser Marta Sirac, que ja havia corregut en la masculina i en la de fèmines en diverses ocasions, però que aquest any s'estrenava en la mixta. Sirac va explicar la seva experiència al programa especial dels cars a la penya del morro. Depèn, depèn. Jo, per experiència personal, jo soc molt competitiva, vull dir que penso que tan competitiu pot ser un noi com una noia, no? El que penso és que l'altre tema també és una mica la violència que es veu a la baixada de cars, no? Vull dir que crec que... que clar, hi ha una diferència entre fèmines, per exemple, i Masters i Seniors, no? A mi personalment m'he tirat a fèmines i després a Masters i Seniors i em fa més por baixar a una cursa conjunta amb tot d'homes, no? Perquè, bueno, van més a sac, diguem. Daniel Boix va guanyar en categoria júnior amb el seu company Manel Maestre i va explicar al programa especial de Cards que la seva final va ser molt intensa. Va ser una cursa bastant complicada, està bastant igualada, i vam tenir també una mica de segons, però molt intens. El que anava tercer es va posar davant a la primera curva, el que se'n va anar cap a la palla i vam passar per l'interior. La segona curva vam arribar sols, vam arribar amb bastanta distància, i ja vam anar a assegurar. La cursa de Carts de Coixinets guanya adeptes cada any, ho demostra el rècord de participació amb aquests 130 Carts inscrits. L'organització espera repetir l'experiència l'any que ve i, si pot ser, millorar-la. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. El mes de novembre va tenir lloc la segona edició del cicle Novembre Literari, una altra iniciativa cultural que té un èxit més que notable a Sant Just i que pertén seguir consolidant-se. Diferents escriptors i personalitats de les lletres catalanes passen pel nostre municipi per presentar les seves darreres obres als Sant Justencs i Sant Justenques al llarg de tot un mes. Aquest novembre hi ha hagut convidats d'excepció al cicle, organitzat per l'Escola d'Escriptura de la Taneu, per la Biblioteca Joan Margarit i per la Regidoria de Cultura. El primer escriptor convidat va ser Albert Sánchez Pinyol. L'autor d'èxits com La pell freda i Pandora al Congo va presentar a la Taneu la seva darrera novel·la, Victus, una novel·la històrica sobre la guerra de successió espanyola i el setge de Barcelona de 1714. Sánchez Pinyol assegurava el just a la fusta que va ser un conflicte impulsat per les classes populars catalanes contra l'ofensiva burbònica, que va durar un any i un mes i que va desembocar l'11 de setembre de 1714. Tenim la referència d'aquesta lluita desesperada de l'últim dia, però és que el setge va durar un any i un mes, en una època, que això és una de les parts que més m'ha apassionat de la novel·la, en què l'enginyeria militar podia fer que en 30 dies caigués qualsevol fortalesa. Barcelona va resistir, ja et dic, 13 mesos de setge, oi? I això es explica per dues coses. Una, perquè tenia una guarnició popular que estava disposada a morir a les muralles, i dos, perquè hi havia una comandància extraordinària, que era el general Villarroel, un dels personatges històrics més oblidats. Paco Camarassa de la llibreria Negra i Criminal va ser un altre dels convidats al cicle per parlar de la novel·la El poder del perro de Don Winslow de James Elroy. Per Camarassa és una de les millors novel·les que ha llit últimament. Un llibre que girava en torn del narcotràfic. La història del narcotràfic en Mèxic està a l'ordre del dia en aquell moment, dissortadament, cada notícia dels diaris, però moltes vegades els periodistes no arriben a l'altra banda, no arriba al funcionament quotidià d'aquestes persones, d'aquests delinqüents, d'aquests capos. I parla d'això, de 30 anys... de com des d'un petit cultiu, en un petit estat, s'ha arribat a aquest problema que en aquell moment n'hi ha una guerra civil contra el govern i l'estat mèxicà. I després va venir Josep Pedrals a fer un recital poètic a l'Ateneu, centrat en els versos del seu roman Sudán a Tirant. Pedrals considera que molta gent té una concepció mística de la poesia, però el cert és que la poesia cada cop més guanya adeptes. Sí, perquè va agafant diverses sensibilitats. O sigui, hi ha gent que s'acosta al món del recital i va intentant buscar quin és el seu racó. Els recitals de la poesia, com tot, i cap a tothom. O sigui, la gent de dretes, la gent d'esquerres, la gent que és molt tiquismiquis i els que els agraden les coses a l'engròs. Cap a tothom, des de les paraulotes fins a les paraules més finòlis. Aquest recital poètic de Josep Pedrals va comptar amb una degustació de vins a càrrec del celler de Can Mata. Lluís Anton Baulenas, Premi Sant Jordi, l'any 2008, també va passar per Can Genestà per presentar la seva novel·la El nas de Mussolini. El llibre se situa a la Catalunya dels anys 20 i explica la història d'una jove revolucionària que té l'ordre de matar el dictador Primo de Rivera. Baulenas va detallar l'objectiu d'aquest llibre a Ràdio d'Esvern. Intentar ficar-me dintre de la psicologia d'algú que rep... l'ordre de matar a un altre, i que accepta l'ordre per disciplina i per ideologia, o sigui, em costava molt, ho vaig intentar. En aquella època, a mi em va sobtar, quan vaig estudiar, quan vaig fer la recerca, que hi havia molta gent, molta gent, gent normal i corrent, disposada a donar-se pels seus ideals, acceptar ordres com aquesta, que seria un extrem, o deixar-se matar, o deixar-se empresonar, La mostra escriure en temps difícil sobre la vida i obra de quatre escriptors i intel·lectuals catalans nascuts fa 100 anys i la conferència inaugural de la mostra el dia 29 de novembre van tancar oficialment la segona edició del novembre literari. La conferència va anar a càrrec de Josep Francesc Delgado. El regidor de Cultura, Sergi Seguí, considera que una de les claus d'aquest cicle és la diversitat dels autors, que en cada cas té un públic diferent. Jo crec que cadascun d'aquests actes té el seu públic. Així com l'any passat els quatre actes van tenir el seu públic i van estar prou ben quantitat de gent, diguem-ne, i també en qualitat, perquè quan es va fer la presentació d'en Cabré hi havia gent que ja s'havia llegit el llibre i va fer uns comentaris excepcionals. L'any passat vam tenir públic perquè cada activitat ja en tenia, jo crec que aquest any també. Des de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu, la Biblioteca Joan Margarit i l'Ajuntament esperen repetir l'èxit del novembre literari el 2013. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. Sant Just ha recuperat aquest any un altre cicle cultural, el documental del mes, a través del qual cada mes la productora Paral·lel 40 ens acosta a la Taneu, un documental d'actualitat. Prop de tres anys després de l'última projecció al municipi, a l'octubre es van reprendre les sessions que es van haver de suspendre el 2008 per raons econòmiques. Ho va explicar Laia òbvia, una de les coordinadores del documental del mes. Sant Just era una de les primeres tres poblacions que van formar part de la xarxa, Per temes conjunturals vam deixar-lo de fer. Mai hi ha hagut... O sigui, no va ser per un tema de manca de ganes, no? Sempre és un tema més de manca d'economia. I, finalment, després de molt temps, i perquè som tossuts, i suposo que l'agenda de Taneu també ho són, hem aconseguit tornar-ho a portar aquí i ens fa molta il·lusió. El primer documental després d'aquesta aturada de 3 anys va ser Pura Vida, un reportatge sobre l'emissió de rescat de l'alpinista navarrès Iñaki Ocho, quan es va començar a trobar malament ascendint la Napurna a l'Himalaya. El documental del mes de novembre va ser Viven les antípodes, de Víctor Kosakowski, una història visual basada en les connexions més o menys místiques entre les antípodes de cada punt del planeta. El darrer documental del mes de Sant Just aquest any... ...ha estat 5 càmeres trencades... ...que tracta el conflicte entre Israel i Palestina... ...a través del cas del poble palestí de Bilín. Està dirigit pel palestí Emad Burnat... ...i per l'israelià Guy Davidí. I la Cal i la Taneu han recuperat aquest any... ...la tradició dels pastorets de Sant Just... ...una versió contemporània escrita per Pep Albanell... ...i dirigida per Roger Consol. L'autor Pep Albanell explicava a Ralló d'Esvern... ...com ha reformulat cada versió dels personatges. Si l'espectador s'hi fixa, tots els elements tradicionals dels pastorets hi són la Mare de Déu, el nen Jesús, Sant Josep, la gent que els va adorar però que en lloc de adorar-los els insulta, els tres reis, però en lloc de ser tres reis són tres traficants, el diable, que és una espècie de serp, i els àngels, que en lloc de ser àngels en aquest cas són Mossos d'Esquadra. L'espectacle es va estrenar amb èxit perquè, de fet, a tres dies de l'estrena ja s'havien esgotat les entrades per una de les dues funcions que es van fer aquest mes de desembre a l'Ateneu. Entitats 2012 ha estat un any de moviment i canvis en les entitats de Sant Just. Per exemple, la CES i l'Ateneu han renovat la presidència. Totes han treballat també amb pressupostos més ajustats. L'Ateneu va renovar la seva junta el mes de febrer d'aquest any. El nou president és Albert Macià, avalat per unanimitat per l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat. Macià relleva així Josep Maria Marquès en el càrrec. Un dels objectius principals en què volen insistir els nous responsables de l'Ateneu és en rejuvenir l'entitat, ho explicava el president de l'Ateneu de Sant Just, Albert Macià, just després de prendre possessió del seu càrrec. L'objectiu és intentar incrementar la base de socis, i a més incrementar-la amb gent jove, que això ajudaria a rejuvenir, Això vol dir moure totes les accions de l'Ateneu per buscar solucions conjuntes, fer que la gent vegi que l'Ateneu és alguna cosa més que una entitat on es troba una sèrie de gent de tota la vida. Macià també vol que l'Ateneu tingui més relació amb el món associatiu de Sant Just i juntament amb Macià es van incorporar dues persones més a la Junta Directiva, Manel Ripoll com a secretari i Anna Vilanova com a vicesecretària. Vicenç Rodríguez continua sent vicepresident i Francesc Gallart és el tresorer. Per davant tenen una etapa complicada marcada sobretot per la crisi econòmica. Per exemple, el pressupost d'aquest any és inferior que el de l'any passat. Tot i això, aquest any s'ha recuperat el documental del mes i s'acaba d'estrenar un nou cicle de jazz, un conjunt d'activitats que pretenen moure el teixit cultural i ampliar el públic, més enllà de les seccions de l'entitat, un altre dels objectius que es proposava la nova Junta. Una de les intencions precisament en aquesta línia també és apropar-se als joves. En aquest sentit, un dels temes que està sobre la taula és la baixada de les quotes per fer-se soci de l'entitat. És un tema que es tractarà el proper any. També la CEAS ha renovat la presidència, en aquest cas Romi Porredón rellevant Jordi Gironès, un canvi que també és aprovant l'Assemblea General Ordinària de la CEAS a principis d'aquest any. La Junta de l'Entitat està formada per 15 persones, però de tota manera la majoria són cares molt conegudes de l'entitat i n'hi ha que ja formaven part de la Junta anterior. Romi Porredón porta molts anys vinculada a la CEAS i Jordi Gironès, l'anterior president, va trobar que era la persona més adient per rellevar-la en el càrrec. Porredón assegura que és un repte personal. Però, clar, un dia en Jordi va dir que estava decidit a deixar la presidència, feia molts anys, creia que un canvi era important i que havia pensat en mi per tirar-ho endavant. Creia que jo podia representar la secció força bé i que, en definitiva, a banda, també hi havia el plus de ser dona, em va dir, també és bo que hi hagi una dona al capdavant de les entitats. M'ho vaig anar plantejant com un repte. Els reptes, per tant, seran semblants als de l'anterior Junta Directiva, seguir potenciant el gran nombre d'activitats de les CEEs i, sobretot, intentar que els joves participin més de la vida de l'entitat. Sant Jus Solidari és a punt d'encarar una nova etapa en què disposarà, a partir de gener, d'un nou local a l'edifici de les escoles. A més a més, Sant Jus Solidari vol obrir la porta a noves formes de voluntariat i facilitar informació a totes aquelles persones que vulguin dedicar el seu temps lliure a vehicular el seu sentiment solidari. D'altra banda, la rebaixa de les aportacions econòmiques de la Generalitat pot posar en perill projectes que ja estan en marxa. Ho advertia al març el president de l'entitat, Lluís Casals. S'estan fent barbaridats. Has de pensar que l'Agència Catalana Cooperació estava finançant projectes que eren trianuals i que implicaven actors d'aquí i actors del sud, d'associacions, de col·lectius, projectes que estaven a mig de desenvolupar i tot això quedarà tallat. La conjuntura econòmica també pot portar a la desaparició d'algunes ONGs, així com a afectar projectes que preveien amb unes aportacions determinades, tot i que l'existència de Sant Jusolidari no perilla, ja que es basa en el treball voluntari. En canvi, la junta directiva de l'Associació de Veïns de Sant Jus continuarà dos anys més. El mes de març es va celebrar l'Assemblea General de l'Entitat i els responsables de l'associació repetiran els seus càrrecs perquè no es va presentar ningú per rellevar-los. Els objectius pels propers dos anys de treball són mantenir la mateixa línia que fins ara, seguir atenent els socis i potenciar altres serveis com els jurídics. El president de l'Associació de Veïns de Sant Jus, Jaume Rui, va explicar que també pretenen incrementar el nombre de socis i estar en contacte amb els veïns i veïnes del barri de Maslluí que han creat una entitat veïnal. Rui també va destacar que una de les intencions bàsiques els propers dos anys és intentar atraure el jovent del municipi a l'activitat de l'entitat. I Sant Just compta amb una nova coral de Gospel des del mes de setembre. Són aproximadament una desena de persones i assagen cada dijous de tres quarts de vuit a tres quarts de deu a l'escola Montserrat. És un grup de persones que ja havia cantat el cor Gospel Link Singers, també de Sant Just, que ara han engegat un projecte diferent, ho va explicar una de les seves components, Lilo Miller. Ja havíem cantat gospel en el gospel link, però volíem fer una cosa més en l'estil del Moisés Sala i és una passada. És que estàs tan ple d'atrenalina de cantar que no pots dormir a la nit. D'emocions, d'alegria, d'il·lusions, que és massa. Es basen en el projecte de Moisés Sala, que el mes d'abril va oferir un taller de gospel obert a tothom a Sant Just. Una de les seves components, Liro Midere, també va assegurar que volien seguir el seu estil tant pels assajos com a l'hora de fer concerts solidaris, cosa que ja han fet durant aquests tres primers mesos de l'any. Sant Just i Horvam Necker han comemorat enguany el des d'aniversari del seu agermanament. El mes de maig, un grup d'alemanys va visitar Sant Just per dur a terme un seguit d'activitats per celebrar-ho. Susana Logse, presidenta de Horvam Necker Amics, va destacar el paper de les activitats que han dut a terme en aquests 10 anys. Sempre hem intentat que l'agermanament tingui diversos àmbits. Una part del social entre les persones, sigui adults o més petits, Després a l'àmbit també d'intercanvi de llengües i de cultura, de cultura en quant a tradicions i de cultura en quant a artistes amb obres. Aquest 2012, el municipi alemany de Horvamnecker ha obsequiat Sant Just amb una escultura d'un ramer, obra de l'artista Michael Tamustus, i a finals de maig es va instal·lar el parc de Torreblanc, al costat de l'Estany. L'any passat va ser Sant Just qui va regalar a Horvamnecker una figura obra de Carme Malaret i Purimartín. D'altra banda, l'Ajuntament vol impulsar un projecte laboral entre Sant Just i Horvamnecker per fer d'intermediaris entre persones amb currículums tècnics de Sant Just i ofertes concretes d'empreses de Horv, que està ubicat en un dels lans més dinàmics econòmicament d'Alemanya. I l'edifici de l'antiga escola Montserrat, com hem anat comentant fins ara, es dirà Les Escoles. De fet, aquest va ser el nom més votat en el procés participatiu que va obrir l'Ajuntament per batejar el nou centre formatiu Les Escoles. És la proposta de l'arxiu municipal que el va proposar pel caràcter històric de l'edifici des de l'any 1923. Està destinat a la formació i a acollir les escoles de l'Ateneu, les nacionals, el grup escolar municipal i l'escola Montserrat. Jordi Amigor, xiver municipal, va destacar que sempre hi ha hagut activitat pedagògica i d'aquí naixia la proposta de les escoles. Aquesta escola tant podia ser l'escola de l'Ateneu, que es va inaugurar el 4 de febrer de l'any 24, o bé a tocar de l'escola de l'Ateneu l'any següent, el 30 del 8 de l'any 25, s'hi van inaugurar les escoles nacionals. Llavors, ha sigut un espai que sempre hi ha hagut activitat escolar, tant pel que fa a l'escola de l'Ateneu inicialment com el que van ser les escoles nacionals. Quan la gent anava allà, vaig a les escoles, vaig a l'escola. En total es van rebre 1.249 vots, via electrònica o a través de les butlletes tradicionals. D'aquests, més de la meitat han estat pel nom guanyador. En segon lloc va quedar Carme Pérez, la campana va quedar en tercera posició i darrere seu hi havia Marc Amiró i tres apàmies. L'edifici s'hauria d'estrenar a principis d'aquest any, que estem a punt de començar. El resum de l'any a Ràdio d'Esberna. I la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana ha continuat amb els seus diàlegs per la independència, un cicle on s'ha convidat periòdicament una personalitat del món de la cultura, de l'economia o de la política per tractar diferents qüestions vinculades amb la independència de Catalunya. Són actes que han aconseguit una bona resposta del públic Sant Justenc que ha omplert la sala en aquestes xerrades. Aquest 2012 han passat per Sant Just el poeta Joan Margarit, Salvador Cardús, els insomissos fiscals de Ciurana, Alfons Durant, president de Knowledge Management Economia, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila de Badal, el periodista Martí Anglada i Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona. El resum de l'any a Ràdio d'Esberna. Aquest mes de desembre ha estat un mes molt intens pels comerciants i artesans de Sant Just. El cap de setmana de l'1 i 2 de desembre es va celebrar la segona edició del Mercat de Nadal a la plaça Camoapa amb la presència d'una setantena de parades. Durant dos dies la plaça Camoapa va ser l'escenari d'aquest mercat acollint a comerciants i artesans de Sant Just i de fora del municipi. També es van fer un munt d'activitats per als nens i nenes, com un contacontes, una xocolatada i un tió solidari. La presidenta de la Unió de Botigues i Comerciants, Júlia Durán, assegurava que des de l'entitat estaven satisfets amb la fira d'aquest any. La veritat és que molt, molt animada, amb moltes ganes de repetir-la l'any que ve, la gent molt participativa. Ara en aquests moments fer un balanç de si el resultat econòmic és a l'esperat, no puc dir, però sí que puc dir que l'assistència, la veritat, molt bé. I això que fa fred, eh? Perquè fa fred. Tot i això, molts comerciants van coincidir a destacar que la gent s'acostava, preguntava i s'interessava pels seus serveis, però molt poc els comprava. Els principals motius que apuntaven els comerciants locals eren la crisi econòmica i que la gent mirava més en què gasta els seus diners. a la dels pastorets. Estem donant informació per donar-nos a conèixer, perquè és el primer cop que fem pastorets i perquè sàpiguen què es fan els pastorets de Sant Jus. L'any passat es van fer per la ràdio, però aquest és el primer cop que ho portem a l'escenari. Estic a la parada d'artesania alimentària Les Flors del Montseny. És el nom dels productes que elaborem, figues, codonyat... tenim vins per les festes. Està molt animat, hi ha molta gent, tant ahir i sobretot aquest dematí, hi ha hagut molta animació de gent. Per sort el temps també ens ha acompanyat, la gent ho prova i de tant en tant també compren. Som una botiga a Sant Just, que és la botiga Oton. Bueno, gent n'hi ha, venda no, però venda no va molts fluxos. La gent mira, però clar, no hi ha diners, tampoc hi ha pagas dobles aquest any i... però s'estalvien a comprar el que no és necessari. Superpoliment. Bé, molt bé. La gent li agrada, està bé. S'acosta, pregunta, no compren molt, però bé, nosaltres tot és de Nadal. Maquetes, que maquetes. Fluixet. Bé, la crisi, que venen a passejar però no hi ha intenció de comprar. I una altra fira que va arrencar a mitjans de desembre i que s'allarga encara és la primera fira d'artistes i artesans de Sant Just. Una quinzena de comerciants i artesans del municipi s'apleguen de dimecres a diumenge fins al 5 de gener al Parador, una iniciativa que va sorgir gràcies a un grup d'artesans sanjustencs amb la col·laboració de promoció econòmica. Una d'elles, Lòria Conesa, explicava com van tenir la idea. Altres anys es havia fet a la porta del mercat, però només hi havia dues o tres parades d'artesans de Sant Just. Però sembla ser que la cosa els anava molt bé i tal, i es van anar a animar perquè no fèiem una cosa més en sèrio. Aleshores, amb la promoció econòmica els va semblar bé, i ells també es van oferir, ajudar-nos a muntar una fila amb moltes més parades i on puguin participar tots els artesans i artistes que ho vulguin de Sant Just. Cada cap de setmana es fan activitats molt diverses per tothom, com ara se serveix vigalent i xocolata, es fan activitats infantils, tallers i també hi ha concerts. El 2012 ha estat un any de malestar social, la qual cosa s'ha traduït en dues vagues generals, una al mes de març i una altra al mes de novembre. Totes dues es van desenvolupar amb normalitat a Sant Just. El centre d'atenció primària va funcionar amb incidències mínimes perquè la majoria de treballadors no van sumar-se a la vaga. En transport públic i a les escoles és on més es va notar la protesta al municipi i també en els equipaments, que van tancar la gran majoria. El resum de l'any a Ràdio d'Esverda. La secció local de l'Assemblea Nacional Catalana va penjar una senyera gegant a la penya del Moro per Sant Joan, però unes setmanes més tard va desaparèixer perquè algú l'havia robat. Per festa major, a principis d'agost es va tornar a instal·lar al mateix lloc, però en menys de tres setmanes la van tornar a robar. Aquest cop, a més a més, van trencar el màstil. Per la Diada Nacional de Catalunya, la secció local de l'ANC la va tornar a penjar, o va explicar Montse Molinero de l'Assemblea Nacional Catalana. Creiem que l'11 de setembre la senyera ha d'estar a la penya del Moro. Creiem que ha de ser-hi sempre, però precisament el dia de la Diada Nacional més que mai. I llavors el dia 8 la pengem. Confiem que encara no ens la tornen a prendre. Evidentment nosaltres també estaríem més a la guai. D'altra banda, la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana va fer una crida a la ciutadania per què penger senyeres i estalades als balcons. Pretenia ser una resposta simbòlica al robatori de les banderes penjades a la penya del Moro. La proposta de l'ANSC va ser que les senyeres es mantinguessin a les façanes indefinidament. Tres mesos després, encara se'n veuen a moltes façanes sansjustenques. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. I en clau ambiental, el mes de maig, l'entitat ecologista Alnus va demanar que no estalessin dos roures centenaris ubicats en una finca del carrer Catalunya. El propietari ho volia fer perquè considerava que feien massa ombra, però finalment va reconsiderar la decisió de talar aquests dos roures arran de les converses amb entitats mediambientals i l'Ajuntament. Des de l'entitat ecologista Alnus van explicar al propietari el valor patrimonial d'aquest reure i els avantatges que s'ho posa per la finca. D'altra banda, també es van plantejar possibles alternatives a l'atala que finalment no van caldre. La possibilitat que els arbres poguessin talar-se va fer reaccionar l'Ajuntament que per evitar casos semblants treballarà per fer un catàleg d'arbres protegits de Sant Just. El regidor d'Urbanisme, Pere Joan Daniel, va assumir que el catàleg de l'arbrat és una eina necessària. En aquest sentit, va agrair el suport de les entitats que reclamaven aquesta eina. Agrair tant almos com agrair el gremi de jardiners, o sigui, agrair a tota la gent que ens ha dit, escolteu-me, però que no teniu un catàleg de protecció dels arbres que hi ha aquí. Home, escolta'm, sembla ser que no. Disculpeu, evidentment ens hi posem. El resum de l'any a Ràdio Desbèrner. Aquest 2012 a Ràdio d'Esvern també ens hem hagut de fer ressò de notícies tristes, sobretot de persones que s'han mort aquest any. El Sant Justenc Pere Pedrosa i Pruna ha mort aquest any a l'edat de 83 anys. Va morir el 14 d'octubre a l'Hospital Sant Joan d'Espí, Moisés Brogi, i l'enterrament es va fer l'endemà a l'església del Sant Just i Pastor. Pere Pedrosa va ser l'hereu de la Masia de Can Pedrosa, un edifici del segle XV després de la mort del seu pare, que va ser alcalde de Sant Just després de la guerra. A més, Pedrosa va formar part de Centristes de Catalunya, i Unión de Centro Democrático a les primeres eleccions municipals democràtiques l'any 1979 i va ser regidor de l'equip de govern presidit per Antoni Malaret del 79 fins al 83. Durant aquest mandat es va traslladar a la biblioteca situada al Parador fins a la Casa de Cultura de Can Genestà, on és actualment. També va ser promotor de la recuperació de la festa de Sant Antoni Abad i, sobretot, dels Tres Toms. D'altra banda, va impulsar la restauració de la façana de Can Pedrosa i a partir de l'any 2000 va arranjar part de la masia per situar-hi una col·lecció d'eines del camp i d'estris domèstics que tota la família ha anat conservant i mantenint a la seva masia de Sant Just. Una col·lecció que va rebre un premi de reconeixement cultural l'any 2007 en la categoria de Cultura Popular. Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs i el president de la Societat de Caçadors de Sant Just, Jaume Teixer, van tenir un record per ell. Gràcies a ell i a la seva dedicació va poder fer el Museu de les Eines del Camp que estan ja catalogades a Catalunya, al seu corresponent apartat, i que va ser una feina que van fer conjuntament la família amb membres del centre d'estudis, que ha sigut un gran goig, un luxe tenir aquesta, que encara hi és, el Museu de Camp Pedrosa d'Eines del Camp. Ahir se'ns va morir el Pere Pedrosa, que ha sigut un gran company de tots els caçadors de Sant Just. S'ha portat sempre molt bé en tots els caçadors i ha sigut un bon company. I com ja hem comentat a les notícies més consultades de l'any, una de les notícies més tristes que hem hagut d'explicar a Ràdio d'Esvern aquest any i que ha estat la segona notícia més consultada a internet ha estat la mort del Sant Justenc Pau al Burnar el passat 11 de juny. El Pau tenia 25 anys i va perdre la vida després de patir un accident de moto a la Diagonal de Barcelona. Era periodista gastronòmic i treballava a la revista gastronòmica digital Siete Caníbales. Havia participat en diferents entitats del municipi. També era col·laborador habitual del programa La Penya del Morro, on participava a la tertúlia esportiva. Més que un club, és una frase molt maca, però que a vegades està buida de significat en un món sovint massa banal i comercial com el futbol. Però vet aquí que l'eslògon del barcelonisme ha adquirit més vigència que mai durant els darrers quatre anys. Sí, el Barça de Pep Guardiola serà recordat pels 13 o 14 títols guanyats i per aquell joc sublim a l'alçada d'equips com el Dream Team de Johan Cruyff, el Milan de Rigosaki o la taronja mecànica de Rinos Michels. Pep Guardiola i el seu Barça actual han aconseguit canviar la mentalitat del barcelonisme. El de Sant Padó s'ha buidat i per coherència ha decidit plegar, però ens deixa a les mans del seu millor deixeble, en Tito Vilanova. Sense títols no es canvia mentalitats, però en Pep ha aconseguit les dues coses. Aquest mes de desembre també ens ha deixat el Xavier Cebrián, company de ràdio d'Esvern i col·laborador habitual del programa La Desvernada. Cebrián tenia 50 anys i va morir de manera sobtada, la qual cosa va ser un cop molt dur per amics i familiars. Cebrián treballava a Televisió Espanyola i era director dels esbars Sant Jordi i Joventut Nostra i també formava part de l'esbar Sant Just. Dilluns passat se'l va acomiadar al tanatori del carrer Sancho de Vila de Barcelona. El resum de l'any a Ràdio d'Esvern. I fins aquí el resum del 2012 de Sant Just. Han estat 12 mesos molt intensos on han passat moltes coses al municipi. Des dels serveis informatius de Ràdio d'Esvern hem tingut l'oportunitat d'explicar-vos-les la Carme Berdoi, el Sergi Pont i l'Andrea Bueno. Podeu recuperar aquest resum de l'any a través del web de Ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Us desitgem una molt bona entrada d'any i un feliç 2013. Fins demà!