Primer programa. Entrevista a Gina Pol i Josep Perpinyà

Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals Sant Justenques Bona tarda. Comencem avui un nou programa de ràdio esvern, un programa titulat Sant Justenques. En què parlarem de Sant Justenques extraordinàries de l'època de final de la dictadura franquista de la transició democràtica. I per avui fer una prèvia d'aquest programa i explicar una mica de què anirà. Tenim nosaltres a l'alcalde de Sant Just Josep Parpinyà. Hola. Com estem? Bona tarda. Gràcies. Gràcies. I a la Gina Pòl, regidora de gènere i igualtat. Aquest projecte que és una mica la continuació d'una misalània que ja es va fer sobre dones, sobre què va tractar aquesta misalània. Jo crec que és un encert, que els hagi posat damunt de la taula, aquest tipus de recull d'entrevista i per acabar sent una publicació, perquè les coses en un municipi o la societat en general s'han de plasmar, perquè si no, moltes vegades, el temps... Tots no reconeixen l'esforç o la presència, l'esforç de persones, en aquest cas, en Justenques, com tu dius, que han estat per diferents motius molt actives en aquests anys tan complexos, que són els finals de la dictadura del general Franco, els primers anys de la democràcia, fins que s'estableix el que coneixem ara, en aquest període ja més estable. Són persones que han sigut significatives, o que són significatives en aquest moment, i que venen de diferents procedències o que venen de diferents àmbits, i que la seva patjada a Sant Just, en aquests moments, són referents. En què és diferència amb la iniciativa que en el seu moment va fer el Centre d'Estudis Sant Justencs? Segurament, l'objectiu és el mateix, però amb etapes, en el temps diferents, perquè aquell llibre magnífic, que també l'ajuntament va participar, va col·laborar, però va ser, principalment, fet pel centre, doncs eren persones amb més edat, i que van néixer, doncs, a algunes d'elles, els primers anys del segle XX, no? I que la seva, diguem, de presència a la història va ser en aquells anys de la República i n'hi saps de la dictadura. Per tant, ara estem parlant d'una etapa molt més propera als nostres dies, no? Sí, diguem, a fons dies, fa un parell de setmanes, hi havia la mobilització feminista, la vaga, i és un tema que ara mateix està molt a flor de pell. Aquest llibre, aquesta misalània i també aquest programa Sant Justencs, parla sobre dones, perquè, a més a més, d'haver passat en una època històrica complicada, com va ser la transició, ho van fer en condició de dones. Correcte. Quan deia l'acalda, el primer projecte tenia una mica diferent, i és que, per exemple, tota la recuperació a la memòria històrica durant una època es va treballar molt, i quan es va començar a fer recuperació a la memòria històrica, es va veure que hi havia una part de la història desenvolupada, perdona, és que havia quedat invisibilitzada. I és una mica també el que les manifestacions d'aquest 8 de març reivindicaven, hi ha una presència, una lluita femenina dins de l'entorn familiar, l'entorn laboral, l'entorn professional, que queda com de segona, sense prou valor. I llavors, el que pretén llibres d'aquest època, i en molts ajuntaments que els han treballat en profunditat, és que aquella història femenina que s'ha desenvolupat a vegades en una mitjana molt de segon nivell passi a ser una mica més protagonista, i que aquest recull de històries no es perdi, i si les administracions en l'hem recuperat a poc a poc, doncs tots aquests perfils es posen en el seu lloc, i en la seva justa mesura, valorats, perquè hi ha gent que no valora el que està fent i el que està contribuint forma part de la història local del nostre poble. La Gina s'ha encarregada de comunicar a aquestes persones que han estat escollides, diríem, per aparèixer del programa Sant Justenques i a la Missalània, i comentaveu que a vegades hi ha dones que diuen, però si jo no... No sóc conscient. No he fet res extraordinari, o perquè és jo, no? A vegades la gent li costa veure-ho a una pròpia persona. Sí, efecte, en jo, quan la Gina va posar damunt de la tala aquest projecte, el primer que havia pensat, i parlava de 60, 70 dones, vaig pensar, i 200, segurament, podíem trobar, no? Per tant, fer la selecció ja és difícil, precisament pel que dius tu, no? Potser un mateix no es dona compte de com passa la història, com estan al present, però potser, amb aquesta visió d'un pas enrere al costat, una òptica diferent et dones compte que, efectivament, aquestes persones, aquestes dones que sortiran a aquesta publicació, doncs la seva presència és fonamental, no? En tots els àmbits, fixeu-se que en el seu moment, quan repassem o quan es publicui, quan es publicui aquestes entrevistes, tu mateix veuràs que són àmbits molt diferents, molt diferents. Hi ha gent aquí que va venir amb la maleta en tren, va venir amb la maleta així, físicament, amb un tren, que arribava a Barcelona i tenia algun referent, algun amic, i venien, doncs, dues, tres persones, i venien a viure s'enjuus amb una habitació. Aquí seran entrevistades. Aquí hi ha gent que ha reivindicat el país durant molt de temps, molt de temps, permanentment, la seva presència, i altres l'han fet vida local, intensa, d'una manera extraordinària. Però efectivament, segurament, doncs, quan les entrevisteu, potser hi ha gent que no es conscient, però jo crec que sí. És la suma, el que realment costarà al costa és seleccionar aquesta 70 persones, perquè estic convençut que em podies fer-ne, treurem molt més, però clar, arriba un punt que... No volem que ningú s'ho fengui, és a dir, a mesura que vas parlant amb elles, vas veient que... Però jo tinc una amiga que també ha fet molta cosa, no? I la xarxa de dones que fan activitats de tot tipus és immensa. Hem intentat seleccionar algunes que, per a algun àmbit concret, han destacat més, o que tenen un arrelament molt fort, no?, des de persones com Maradé Alcalde. Hi havia una persona que em deia, jo vaig arribar de l'Aregó i vivia amb set amb una casa, i teníem el bar a baix i treballava més de 20 hores, i després de molts sacrificis i moltes lluites, doncs ara estic jovilada, estic bé, i puc dir que... que bé, tot el que he lluitat per aconseguir, que a vegades ara el que volem és que tot arribi molt ràpid i molt fàcil, i ella diu, jo m'ho vaig haver de treballar molt per tenir-ho, i ser capaç d'estar al viatge i de comprar-me una parcella i darrere tenir un pis en propietat, però vaig venir amb una mà d'abany, una mà darrera, i treballant amb un bar, i a el que sempre és té, no?, el que et porti la vida. I segurament són persones extraordinàries que han fet això perquè tampoc tenien altre remei. És el que m'ha portat la vida. Aquest és tot el camí que havien d'aprendre, no? No, però en bon associatiu, per exemple, hi ha moltes persones que han deixat, o s'han deixat moltes hores, de la seva vida per ajudar els demés, i jo recordo casos, també, que anònims, no?, el que és molt important també arribar a gent anònima, que això és el que costa més, perquè, clar, normalment et tu et mous i dius, mira, però hi ha gent que treballa moltíssim per la col·lectivitat, que es passen centenes d'hores amb una reciclació de gent gran, que van ajudar i que segurament no tenen nom, i que segurament no surten amb una publicació. Perdoni, aquest esforç d'anar buscant gent d'aquest estil, no?, és el que existeix, i aquesta gent costa. Però bé, doncs jo crec que estem fent aquest esforç, hi ha una llista tremenda i crec molt encerdada, però, efectivament, segurament algú que no s'ofegui, que diu la regidora, que no s'ofegui, perquè tot no es pot posar, no?, són publicacions amb molt de sentiment, amb molta visió del que és el present, de reconeixement de la gent, i després perquè la història es fa, principalment, de documents. Els historiadors es basen en documents publicats, quan ja ha passat uns anys i les generacions ja no hi són, aleshores es busquen les publicacions i es fa la història. I en aquest tipus de publicacions que s'han de fer bé, i no ho dubto on de ser rigoroses, però en tots els anys, els historiadors faran, segurament, faran la història d'aquesta etapa i ho faran a partir d'aquestes vivences. Per tant, sempre ha estat així. I és molt important fer aquest tipus de publicacions, insisteixo. Ara hi ha altres mitjans, evidentment, que queden registrats, això ja se sap, però antigament sempre anaves a buscar el que havia escrit. La teoria tenia a la mà el llibre de mossèn Antonio Tenes, que va repassar la història Can Freixes, que feia amb la presentació del projecte. I veia que l'important que havia estat aquest mossèn, recullint informació i que ha servit aquest llibre, perquè hi hagi centenars d'articles i publicacions i altres llibres, sortits d'aquell, no? Si no aquest senyor no hagués escrit res, estaríem encara amb la mitat de la història s'enjust per conèixer. Per tant, enhorabona per aquesta iniciativa. I jo crec que haurem d'anar pensant altres coses. Hauran d'anar pensant altres coses per anar incorporant a més gent. I la inquietud és que arribem precisament a tothom. I aquesta gent anònima que a vegades diu, ostres, però com que és que existeixi, si no ha sortit, no està amb una entitat, o no la veiem a la festa major, o no s'ha entrevistada per radio d'Esberro, i és, i és. Ja te'n diria, vaig estar al carrer Roquetes amb una persona molt gran, també, i que porta 60 anys aquí amb ella, i t'expliqueu a cada cosa, no sé si sap qui és. No té nom, i, bueno, va venir presient ben així, amb una maleta, i ara ja viu sola. I, efectivament, doncs, no la veus a cap acte, organitzat per l'Ajuntament, per les entitats. Que també l'objectiu és aquest, precisament donar veu a persones que, pel que sigui, la vida els ha portat per un camí, no ha estat segurament reconegut com es merecia. I, probablement, aquest també és el cas de moltes dones, concretament. La història, en moltes vegades, escrita per homes, o més que per dones. Això tristament és així, per tant, posant valor al paper de la dona, no? La sort és que, clar, quan llegeixen les primeres missalànies, de fa molts anys, veus que qui sortia en aquestes històries, basicament, era el mossèn del poble, el president de la Teneu, el responsable corresponent polític, i, clar, la història oral, que era la que no quedava recollida enlloc, per sort, cada vegada hi ha més dones que són presidentes, que són líders de de penquins entors, comencem a sortir en aquests llibres al recull oficial. Això costa molt, són generacions i generacions que han de lluitar, perquè això que vi formen part del recull tradicional de la història. I aquí t'ho diu un historiador. Sí, mira, allí pensava, perquè ja vam tenir una mala notícia, que sabeu que s'ha mort el que va ser el cal de Sant Just Desver, en Rodolfo Sánchez, demà hi ha l'enterrament, i entrava a la Casa Regional de Extremadura, en el Coci, i just quan entrava les dues a la tarda en donaven aquesta notícia, i, per tant, reflexionava, pensava fitxat. No hi ha hagut mai cap alcaldesa, però pensava, a veure, abans del 79, de regidora, tampoc devia haver-hi pascap. Per tant, el paper de la dona, i segur que hi havia dones relacionades amb la institució o a prop de la institució, que tenien el seu pes, però en canvi no tenien aquest càrrec. I bé, jo crec que, d'alguna manera, en els darrers anys s'ha obert el paper, existèix en grans desigualtats, per això ho estem reivindicant, però des de tots els àmbits, i se m'acorria això, no?, un anàlisi des de la institució pròpia, com a ajuntament, no com a societat, sinó com a institució, a veure aquells papers de dones que van estar relacionades amb la història de l'ajuntament, que anien, que anien, però que no van ser regidors o regidores mai, no? I va ser el 79, quan comença la primera dona. En canvi, hi havia dones que estaven a l'entorn de l'ajuntament. Els àmbits haurien d'anar a pensar en tots, no?, tots plegats, si podem, anar a recuperar en aquest paper just, que estava segurament en segona fila, o estava amagada, però que existia, i segurament, si fem un repàs de col·lectius, s'enjustencs, diries, ostres, no? La teneu a fet, també, la teneu a fet, aquest debat, també, no? Tots plegats, doncs veure la presència de la dona l'oculta, si sigues incapaces de florar la dona que no estava en un titular, o que no existia, però en capillera, no? En aquesta llista hi ha dones polítiques, no hi ha alcaldesses. Ni una, ni una, ni una, ni una. Però sí que hi ha dones polítiques, hi ha mestres, hi ha metgeses, infermeres, hi ha gent del món de la sucesonisme... Hem intentat que totes les basants professionals estiguin cobertes. Vaja, la pantalla és molt ampli. Quan acabem de llegir el llibre, veurem que hi ha llocs professionals on no hi ha hagut cap dona, tampoc. Aquest capítol no existirà, perquè no tenim la dona, però potser no sortirà cap científica, o no sortirà cap maquinista... De avi, m'ho invento, però hi ha entorns on hi ha molta dona, l'àmbit sanitàri veurem que n'hi ha moltes, l'àmbit artístic n'hi ha moltes, l'àmbit educatiu i pedagògic n'hi ha moltes, però si n'éssim un entorn més dur de fàbrica, no n'hi ha, depèn en quin entorn encara, a dia d'avui, la presència és tan poqueta i podem veure com que són dones que són nascudes els anys finals del 30, anys 40, 50, clar, depèn en quina professió la porta encara no està boberta, encara no hi havia hagut la primera dona que l'havia traspassat, i que fos de Sant Just Desbert, que ajuntem molts condicionants. Fixa-te una cosa, la teva idea també repassava les històries de les masies, les històries de la gent que hi vivia. La gran majoria, tu que fas una masia i mires la història, la gran majoria de l'home sempre, la gran majoria. El que portava la masia era elles. Exacte, i en canvi, és evident que a les masies hi havia la dona. És evident, si no, no podia continuar aquesta història, però agafa't qualsevol història, agafa't qualsevol, i la gran majoria, i era l'amo de la masia, el senyor, tal, i no sé què, i la dona dissescriu. En canvi, un altre àmbit, la història de les dones a les masies de Sant Just, seria fantàstic. I pensem tots plegats amb col·lectius en espais, jo crec que traurem informació, i aquesta la pensava fa unes setmanes, uns mesos, i molt poc. Quan no hi aviareus, surt alguna referència a alguna dona. Perquè s'han quedat vi dues, aleshores, han tomat el lideratge de l'empresa, digue-li, un esamat, no? Digue-li, a depèn d'un perfil, és arran de la manca de la figura masculina. Elles en tomen un lideratge que et diuen, si jo no volia ser líder d'aquest àmbit, que la vida t'hi ha portat perquè ha desaparegut, qui tradicionalment havia d'estar el líder d'aquell projecte, no? Vull dir, que a vegades, per absència, hem estat protagonistes. No per dret. N'hi ha unes quantes, aquesta és la llista, de dones que, d'entrada, no estaven destinades a tenir paper que han tingut, però al final, per accident, l'han hagut d'assumir, i ho han fet, doncs, també, un millor que l'home que estava al seu lloc, no? També hi ha moltes dones empernadores, que a vegades sembla un àmbit que sembla que també estigui tancat, exclusiu per als homes, i n'hi ha moltes, la llista. Aquí trencarem aquest tòpic. Està bé, trenca la llança. Perquè ara parlem molt de pernadoria femenina, parlem molt de xarxes d'empresa femenina, però tenim dones que... No és una cosa nova, diríem, hi ha dones de fang. Hi ha barris, que si no hagués hagut aquella dona, que van prendre el colmado que li deien, no hagués obert aquella botigueta que viures, doncs, clar, no haguéssim tingut una xarxa veïnal tan forta, com hem tingut en el d'àmbit. M'han tirat un paper, no només de negoci, sinó de transformació del barri, de canalització, de reivindicacions veïnals, no? I aquest paper que van fer, doncs, clar, s'ha de posar en valor. Has fitxat en un món sanitàri, per exemple, no? L'ambulatori s'ha inaugurat l'any 91. I les primeres dones entren a l'ambulatori actual al cap. Però el que era anteriorment, eren l'anècdota, no? On estava l'Ecran Roig, on estava l'ambulatori antic de la carretera, tot això és l'anècdota, no? Per tant, fer aquest esforç, com s'està fent, és reconeixer i buscar el paper de la dona, la història, no? I això estem obligats, precisament, a anar fent aquest tipus d'iniciatives, no? L'han tingut cap director. Ai, perdó, directora de Radio Esver. No, potser això també seria un altre... Normalment, ara mateix, és que van cap a menjar canviar això. Doncs no direm tota la llista de persones que surten a la programa, però segurament, qui ens estigui escoltant, ja deu estar fent... Tant de ganes de trobar algun nom, no? Qui surt, qui surt? Avançants algun nom. 7 o 8 els podríem avançar, no? Clar, tots us estem avisant a les dones. Potser algunes que no us saben, encara? No, jo intentaré dir aquelles que sí que us saben, i que moltes d'elles algunes són usuàries de Radio Esver, no? Perquè tenen algun programa, o perquè també hi han participat, perquè són gent que estan molt ben iniciatives, no? Per exemple, la Miracle, que la tenim amb un negoci gastronòmic, que la tenim en el món de l'Àrtica, que està fent exposicions reconegudes a Barcelona, i a fora de Catalunya, no? Doncs és una persona que té una entrevista, com dirien a la ràdio, no? La de la Miracle ja la tenim enregistrada, perquè és una via d'Anna Menorca, la vam enregistrar abans, sortira la setmana que ve, i és una entrevista molt potent, perquè el personatge és molt potent. No es queden vulgui posar mèdics, però el personatge és molt potent. Per tant, la Miracle és una. Quan parlaven, per exemple, de l'àmbit de l'ampulatori, no? Doncs tenim una rosa candial, que és una mestra molt valorada al municipi, que ara ja està ajubilada, però la seva mare va ser una de les primeres, que era una TSA, que era llavadora, que tenia un paper important en l'àmbit sanitari, i aquí, mare i filla, les dues, tot i que són diferents generacions, entren al mateix període del llibre, i les dues han destacat dins el seu àmbit professional. I se li ha de reconèixer, perquè potser la rosa, que és l'àmbit educatiu, el reconeixer és més fàcil de que te'l faci, l'escola t'ho valora, et coneixen moltes famílies, però potser la seva mare, que hi va dedicar una part de la seva vida, és el tenir fills, això ja no... Ja va com desaparèixer del seu perfil de dona, doncs aquella etapa laboral, que va ser intensa i molt valorada, doncs ningú li ha acabat de reconèixer, i la ràdio ho farà, perquè la ràdio és part participativa d'aquest projecte, i jo crec que és molt bo que hi ha coses que s'han de poder reconèixer. Va, digues un altre nom. I et dones com una Maria Quintana, que la tenim aquí... Està així coneguda, eh? Exacte, ella és presidenta d'un centre d'estudis, un centre d'estudis que li ha costat obrir-se cap a aquests perfils més femenins, tenim un arròmic que també ha estat una mestra d'en l'àmbit de l'institut, de secundària... I presidenta de la CES. Exacte, implicada en una entitat enorme com tenim el poble, que és la Teneu, vull dir que tenim regidores com la Costi Rubio, que han estat dones que han obert camí polític, és un corcó dins la seva formació política, és un corcó dins el Consell de Dones, és una dona que no es conformarà mai amb el president, sinó que vol millorar el futur. Per tant, hi ha perfils com la Palmyra Badell, que també és col·laboradora d'aquí, implicada en un món d'entitats del poble, que és el popular que he de dir ben arraigada i que no es perdi. I això és una lluita seva, no? Dona implicada també en política, donant el temps de la seva vida. Vull dir que hi ha molts perfils, hi ha una enquestra que és artista, que ve de Polònia, dona que va venir aquí fa molts anys, i que es va haver de fer el seu camí i obrir-se, i ara celebrarà 80 anys fent una obra col·lectiva amb altres artistes. Vull dir que hi ha molts perfils, que ell és el que digues tu, i no el seu dia a dia diu, però m'he dedicat això perquè m'apassiona. No esperava que ningú m'ho reconegués en un llibre. Diu que vostè té un mèrit, no? Doncs moltes gràcies al calde de Sant Just Josep Parpinyà i regidora de Gènere i Igualtat. No ho sé, ho dic bé, Gènere i Igualtat. Sí, va bé. Moltes gràcies a tots. Gràcies a tots dos per haver vingut avui a obrir aquest programa. I des de ràdio d'Esvern també, doncs que molt contents i satisfets de poder tirar endavant aquest projecte, que segur que serà molt enriquidó per tots. Molt bé, vosaltres.Moltes gràcies i bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. I saw you there, just standing there, and I thought I was only dreaming here. I kissed you then, and then once again, you said you would come and dance with me. Dance with me across the sea. We can feel the motion of a thousand dreams. Bona tarda. Can't you see I'm burning, burning? Oh, doctor, doctor, is this something even? Gips and knives, gips and still eyes. We all leave before morning light. Please don't go, no please don't go. Cos I don't want to stay here on my own. Doctor, doctor, can't you see I'm burning, burning? Oh, doctor, doctor, is this love I'm feeling? Doctor, doctor, can't you see I'm burning, burning? Oh, doctor, doctor, is this love I'm feeling? Please don't leave your love on me. Take away my name. Please don't leave your love on me, never be the same. Oh, doctor, doctor, can't you see I'm burning, burning? Oh, doctor, doctor, is this love I'm feeling? Oh, doctor, doctor, is this love I'm feeling? Can't you see I'm burning, burning? Oh, doctor, doctor, is this love I'm feeling? Come with me, I make relief. We can travel to eternity. Ara escoltes ràdio d'Esvern. Sintonitzes ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just durant el 8 punt. Sintonitzes ràdio d'Esvern.