Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem un nou programa de Sant Justenques amb una Sant Justenca artista, que és la Teresa Faneca o la Teresa, què tal? Hola, bon dia. La Teresa, que és Sant Justenca de tota la vida, on és la Sant Just, però els seus pares siguin en una història curiosa, perquè els seus pares no eren de Sant Just. No, els meus pares eren de Bonifallet. És a la província de Tarragona, o sigui a la vora de Tortosa, i el meu pare va venir molt jovenet perquè havia de pagar un deute. O sigui, el tiet que hi havia aquí, que era el Pere Trilla, del que era de la pastisseria Trilla, del carrer de la sala, va cedir unes terres a Bonifallet en la mare del meu pare. I ell venia aquí a treballar a canvi d'aquelles terres. Després aquí va ser que li va agafar el temps de la guerra. Sí, que quan diem que algú arriba per casualitat a Sant Just, és el cas dels teus pares, oi? Va ser totalment casualitat. Bueno, casualitat no, perquè hi havia família. I aquells primers anys, el teu pare va estar treballant a la pastisseria. Un pare va estar treballant a la pastisseria, i després van a la guerra, però ja eren nòvios amb la meva mare. I aleshores es van casar. Quan es van casar va ser quan van venir cap aquí, o sigui, ells es van casar a Tortosa, i ja van venir cap aquí. Ja van venir a dormir aquí a sobre de la pastisseria, hi havia unes habitacions, i els hi va cedir per un temps, fins que van trobar una casa al carrer Bonavista, que de fet allà van anar a canvi de cuidar una iaia que hi havia allà, que era una senyora que vivia en aquella casa. O sigui, formava part del contracte de Lluge. Del pacte de Lluge. I allà on vas néixer tu? On te vam néixer tots tres, jo com a gran, el meu germà, que és el Joan, i la meva germana, Josefina. Vau néixer allà, què recordes d'aquella etapa vivint al carrer Bonavista? Era l'etapa d'infantesa, un carrer que era tot de terra, quan plovia jugaves a fer pastetes, i a més a més jugava molt amb les caixes i totes les coses que deixava el vilagut que tenia allà una botiga de caviures, i allà jugava amb el carrer sempre. Després, quan vas començar a l'escola, vas anar a l'escola Núria un any? Vaig anar al primer any a les escoles Núria, perquè ho tenia allà mateix. I després ja em van passar a les escoles, llavors eren les escoles nacionales. Allà on vas estar més temps? Allà ja vaig estar fins als 14. Llavors em van dir, nena, no serveixis per estudiar, tu ha treballat. Què recordes d'aquella etapa a l'escola? Les matemàtiques encostaven. El que passa és que llavors jo passava bé a l'hora del dibuix. A l'hora del dibuix jo feia els fulls, eren tots plens de dibuixos. Et van dir, aquesta nena no serveix per estudiar, però en canvi sí que et van veure trassa per la pintura. Això sí que t'ho van veure. I llavors va ser que tenia una mestra, que era la Teresa, s'advertir. I llavors va ser ella la que em va dir que has d'anar a la Massana i que tu passaràs bé i que t'agradarà. I sí, llavors vaig decidir, vaig anar a fer l'examen de la Massana i vaig entrar a fer tots els cursos, que llavors eren tots i més perquè eren llargíssim. Vas entrar a estudiar a l'escola Massana, però abans ja vas començar a treballar. Amb 14 anys vas acabar en curs el mes de juny i el setembre ja treballaves. Sí, el mes de juny vaig acabar a l'escola i el setembre ja vaig entrar a treballar al Prodes. Allà abans el Prodes ja vaig estar fins que em vaig casar, que llavors ens casàvem i vaig plegar. Perquè llavors amb el que et deien, el que et donaven del finiquito et compraves les mobles, que són els que encara tinc. Era, diríem, el procés natural, casar-te i deixar la feina. Després més tard ja darrere meu hi havia noies que ja es van quedar, que ja era com una altra fase. En aquesta etapa de joventut vas estar convidant la feina amb aquesta etapa en què vas estar estudiant a l'escola Massana. Era complicat, compasinar-ho. No, complicat tampoc. Perquè jo arribava a casa, el meu mar en tenia plata a taula i llavors van anar cap a la Massana, arribava tardíssim, perquè llavors sortíem, en sembla, que eren les 9 del vespre i en aquelles èpoques sortia les 9 del vespre pel carrer Tallers i per allà pel carrer Hospital. Jo era molt bona nena i ràpidament cap a buscar a l'ESJ i cap a casa, altra vegada. La fas al teu bus cap aquí. I què recordes de l'etapa a l'escola Massana? Va ser feliç allà? Va ser molt bonic. Vaig passar molt bé. Va ser anys que llavors va ser quan entre mig hi havia el del maig del 68, recordo forces vagues i... Però bueno, va ser divertit. Una època convulsa. Va estar molt bé, va estar molt bé. Jo vaig tenir els professors que vaig aprendre molt i m'ho vaig passar molt bé. Clar, allà et van fer una mica més gran, no? Perquè vas entrar ja amb una dinàmica de gent jove, de vagues i de totes aquestes històries. Eres molt revolucionària? No, tampoc. És tranquil·la. Era molt tranquil·la. I després, quan vas casar, vas casar amb el Toni Simó, que amb ell no ens coneixia. A mi vivia amb quasi al costat. I vivia el que reglésia i jo el que recreu. I ens vam conèixer a la Seas. Jo vaig entrar a la Seas i ell no era perquè estava fent l'Emili. I quan va tornar de l'Emili va ser que llavors ens vam conèixer. I com vas entrar a la Seas? Vaig entrar perquè coneixia la Dolors Cardona, l'Anna Simó, la Charo... I van dir, vinga, va, que allà anem d'excursió. El discursió era una mica més d'orillo. Era l'excusa, potser l'excursió no per conèixer gent, per socialitzar. Jo la veritat és que no vaig tenir cap problema. Jo sé que hi havia nenes que, en aquell moment, els hi deia anar i en la discursió no, anar a sortir cap a fora i adormir fora. Jo a casa meva no vaig tenir mai cap problema. Vull dir que amb això em deixaven anar i em deixaven sortir. Molt bé. També què recordes d'aquests anys a la Seas? Les excursions que feien, que recordo el Daniel Cardona, que sempre ens deia, ja arribem, ja arribem, ja arribem. Està aquí la cantonada, està aquí la cantonada, i no arribaves mai a l'excursió. I després, quan vas casar, com ara acaben, diríem, els cústums de l'època, vas deixar de treballar? Sí, vaig deixar de treballar. Vaig tenir una filla, la Mònica, després vaig acabar el curs de la Massana, que em va quedar un curs mig penjat, i el vaig acabar després, que la meva mare em venia a fer de cangur. La teva mare em va donar un cop de mà, perquè havies de combinar la feina, la vida de mare. Sí, perquè jo treballava a la pastisseria, al Prodes, i anava a la Massana, tot a l'hora. Però vas poder tirar endavant, tot plegat. I després vas estar a una temporada, que vas estar fent diverses feines. És la temporada que vaig deixar al Prodes, i vaig estar amb una botiga, que venia roba, i després vaig estar a la perruqueria, que ajudava a atacar, a pentinar, poca cosa, perquè jo de perruquera no en sabia. I vaig anar fent feinetes així, que anava combinant. I a més endavant, vas tenir dues filles, i llavors, a més endavant, tornaries a treballar, però en uns altres laboratoris. Em van donar al laboratori. Sí, sí. Vaig anar al laboratori Muno, que vaig sentar també estava amb microbiologia i control. I, bueno, amb els animalons, que han agradat els ratolins, les covalles i els conills. Anem que aquesta ha sigut la teva besant professional, però després el món de l'art sempre ha estat vinculat, no? Sí. Quan vaig acabar la pus-la-mesana, després el que vaig fer, perquè jo no tenia el graduat, perquè vaig acabar als 14 anys. I vaig anar a fer la prova de majors de 25 anys. Vaig anar a Barcelona, que anava amb una acadèmia, em vaig anar a preparar, i llavors vaig anar a fer la prova de majors de 25 anys, per entrar a Bellesars. I després vaig entrar també a Bellesars, que al final només vaig fer un curs, perquè quan vaig acabar el primer curs, va ser quan la meva filla s'ha posat malalta, i va ser que llavors vam tenir un desenllàs, una mica, que es va morir la Mònica, es va morir. La teva filla va tenir càncer. Sí, el càncer és molt fort, i... Suposo que va ser un moment complicat. Un moment dur. I era difícil també poder-ho combinar. Sí, i llavors va ser que vaig deixar Bellesars. O sigui que Bellesars vaig fer només el primer curs, després ja no vaig continuar. Déu n'hi do també l'empenta de després d'anys tornar-te a posar a treballar, no? Sí. Ah, i tornar-te a posar a estudiar avui, no? I tornar-me a estudiar. Tornar-te a posar a estudiar, a estudiar. Sí, perquè el que era les matemàtiques m'han costat sempre, i continuen costant, eh? I més o menys a aquella època la teva filla va morir l'any 93. Van morir el gener del 93. Sí. I l'any 94 va ser quan va començar Arteneu. Sí. Va estar un any una mica amb un impàs. I el 94... va haver un grup que estava a l'Arteneu, que un jugava a Bellars, l'altre cantava l'Orfeo, i l'altre pintava, que no pintava tampoc, perquè era el Marcel, que feia de paleta, d'arquitecte, d'aparellador, feia de tot, i aquell li agradava molt el dibuix i la pintura, i va ser ell que m'ho va dir. Vinga, que allà ens ho passarem bé. I va ser quan es va muntar Arteneu. És a dir, va ser una iniciativa de Marcel, i un grup d'artistes de branques diferents. De branques diferents. És que, de fet, la idea no era només d'un taller de pintura, era perquè hi haguessin diverses coses. El que passa és que, al final, la primera reunió, hi ha la gent... Els que ens vam quedar van ser els que vam fer pintura. I vam continuar des del 94. Vull dir, només s'ha fet pintura. De fet, ets l'única que va començar i encara continua? Sí, sóc l'única que... Perquè els demés uns van marxar i el Marcel, que també ja es va morir, i llavors sóc l'única que ha quedat de la primera època. Després hi ha hagut gent que ja fa anys que hi són, com la Mercè, que també fa molts anys que hi és. L'isma que ha tornat ara va ser dels primers, va marxar i ha tornat. També hi ha la Marian, que també la Marian la va incitar jo, perquè jo la coneixia de Firar. La Marian va venir a Firar, també és el que fèiem, el paradó. Això va ser una mica més endavant de la fundació d'Artaneu. Què era Firar? Firar va sortir també d'una iniciativa... Em sembla que era la Juanita, que estava a darrere del Mercat. I anava amb el primer diumenge de mes a darrere del Mercat, i allà on te va sortir. D'allà es va fer molt gran, va venir molta gent, i es va demanar a l'Ajuntament, i l'Ajuntament ens va deixar el paradó per posar el primer diumenge de mes. Els primers temps hi havia corredisses, perquè hi havia molta gent. I es venia a les obres d'art. I es venia, perquè va ser una bona època. Vam venir pràcticament, vam vendre tots allà. Un dia o un altre es venia. Fins que va arribar el moment que va arribar, jo suposo que va ser el moment de crisi, i la gent ja no es venia tant. I la gent ja es va anar arrefredant, i es va anar acabant, que només érem els quatre que havien començat, que ja van cansant fins que es va plena. De plegar... No sé, ara no me'n recordo, però més de deu anys hi vam ser-hi. Filar va ser una mena de mercat d'art, que es feia un cop al mes, el primer diumenge de cada mes, i Arteneu ha col·laborat amb diversos demanins del poble. De fet, feu dues exposicions, Arteneu al principi. Feia amb la de la setmana de la Arteneu, l'últim diumenge de maig, i després en feia una per a les feses de tardor. I després vam veure que dues exposicions a l'any era massa, i només ens vam dedicar a la de la setmana de la Arteneu. I la d'octubre, vam fer una temporada que convidàvem, o sigui, fèiem una artista convidada que deien nosaltres, i havíem vingut, va venir la Carla Maleret, la Rosa Coselles, així que me'n recordi ara, va venir algun de fora que coneixien, va haver un moment que si l'artista ja tenia una mica de nom, els demanava assegurances, i llavors ja va ser quan vam haver de deixar-ho, perquè no podíem assumir-ho ja. Arteneu, explica'l que és un taller, és un taller d'artistes. De fet, no tenim cap professor, que passa que entre nosaltres ens ho critiquem. Passa que a vegades les crítiques depèn de com no ens agraden. Els artistes us costa rebre crítiques. Sí, que costa, sí. Quan tens una idea d'allò, dius, ui, que costa. I és un espai de creació. Dius que a vegades hi vas i estàs sola, a vegades et trobes més gent. Sí, perquè ara, de fet, només som 6. I 6, que el millor... De fet, tenim un dia, que és el dimarts, que diem una mica per turbanja, perquè si no el millor estaria tota la setmana i no et vories amb ningú. Llavors, al dimarts, hem quedat que així ens podem veure i podem canviar d'impressions. Això no vol dir que un altre dia també t'hi trobis, però que el dimarts és com fixa. I ara som 6. I som, bueno, la Mercè Pasqual, l'isma, que l'isma havia començat al principi i va deixar un temps, no sé si em sembla que hi hagui dit. I després ha tornat, hi ha la Marianne, el Joan Roca... i jo, penso. I la Ima Boronat. Diversos artistes de Sant Josquí col·laboren. Abans m'ha explicat també que Arteneu havia col·laborat, per exemple, amb els pregons, quan es feien el balcó de la Arteneu. Quins pregons recordes? Sí, perquè abans es feia el pregó des del balcó de la Arteneu, i recordo que guarníem, i fèiem la façana de baix de la porta, l'havien guarnida. El que va fer va ser... es posava també com un tema. Fes de tardor era medieval, i vam fer tot un muntatge d'uns papers pintats amb unes pedres i un castell molt que va quedar tota la façana d'aquella de l'entrada, la porta. I després va ser una altra vegada que vam fer un coet que no ens cabia ni Arteneu, perquè era llargíssim, i vam haver de demanar amb una gru o l'ajuntament que ens el penjés per poder-lo posar en el balcó. Jo recordo l'últim que es va fer, que devia fer anys dels gegants i de l'esbar, del cor o del feo, i vam fer també un mural que també hi havia tots aquests personatges. Doncs aquests són algunes de les iniciatives que el de Tèrmar Arteneu en aquests anys, ja pràcticament 25, l'any que es faran 25 anys. Teniu alguna cosa pensada pel 25 aniversari? No, la veritat que no, és perquè aquest any ha anat molt devòlit amb les obres de l'Arteneu, que ara hem canviat d'espai. I suposo que a partir de que comencem el setembre ja ens ho plantejarem a veure què farem. Doncs la Teresa Faneca, una dona que s'ha dedicat bona part de la seva vida a l'art, què ha significat per tu la pintura a nivell personal? M'ha sigut... De fet, és el que jo disfrutava, perquè també he anat a fer muntanya, però a muntanya vas més a patir que no pas a disfrutar. Disfrutes quan estàs dalt, però mentre no hi arribes, no disfrutes. I la pintura és... és un disfruter, vull dir, tu fas allà i t'oblides de tot el demás, i fas la teva història. I quins temes t'ha agradat pintar? La veritat és que primer també canvies una mica, perquè primer sí que fèiem molt més figura i no fèiem tant de paisatge, però després vam estar una temporada que vam estar sortint al carrer a pintar i també és molt bonic pintar al carrer. És una passada, vull dir, i ens posàvem al mig del camp i es posàveu a pintar, i és un altre món, és un altre món. Per tant, has anat evolucionant també en diversos estits. Quan vas a la Massana fas molt de model, tens tot un bagatge de model, i la model és molt bonic, i també t'oblides una mica del paisatge, però surts a la muntanya o surts al prat a pintar, i és tot un altre món. A la muntanya també hi he anat, perquè vaig conèixer el meu barit a les seves, i va ser la que em va incitar a anar a la muntanya. Vull dir, perquè ha sigut també... ell és molt excursionista i també li he tingut allà, i he hagut d'anar també al darrere seu. Clar, és a dir, el teu marit va ser el que et va empenyar a la muntanya. Una cap a la muntanya. Que ha sigut també una altra de les oficions. Una altra de les coses. Tot i que sempre l'art ha estat la primera, no? Doncs moltes gràcies, Teresa, per haver vingut al programa. El farem amb una cançó. T'has pensat quina cançó vols que acabem el programa? La que tinc molt bon record, un record especial és cançó de matinada del Serrat. D'acord. Si ho sent el meu home també ho sabrà. Doncs amb la cançó de matinada de Serrat acabem aquesta entrevista. Moltes gràcies, Teresa. Adeu. Mentre jo canto de matinada, la vila és adorable. S'han despertat mullades les fulles del canto fals veí. S'espolsa l'aigua de la rosa de mentra que arriba. La matinada hi ha el sol que les escalfi fins que les tallin d'un cop de fals. Però el celatesta mullada i fresca per caure a terra massa temps hi ha. Per caure a terra massa temps hi ha. Dins de la vila ja plora un nen per als afones corren els vells. I amb el serró i la vot a l'esquena hi ha un bastó a la mà. Se'n vol pastó i a les seves datures se'n van cap a unes altres pastures, trenquen rius i cabanyes a les muntanyes que volen tornar. Surt amb l'horora que el sortidora. El camí que han de fer és molt llarg. El camí que han de fer és molt llarg. Cap a la vila ja ve el pagès. La bossa buida i el cartó. Derrotx tomat aquí de verdures collides del seu ordre. L'amor la sua i el carro crida i a la matin que les ulls i somia mentre que la sola es lleve d'ullit dels ines al lluaranat. A les velletes cap a encidetes cap a l'església van caminant, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada la vila és adormida encara. I ara jo canto de matinada la vila és adormida encara.