Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem un nou programa de Sant Justenques avui amb una Sant Justenca d'aquelles de Pedra Picada, de tota la vida, que és la Palmyra Badell o la Palmyra, què tal? Dic que vas néixer el 17 de juny del 44 a la plaça dels Estuïs Vells, al cor de Sant Just. I allà vaig viure fins que als 26 anys em vaig casar i vaig anar a parar el carrer major, número 8. Què recordes d'aquests primers anys a la teva vida vivint al centre de Sant Just? Suposo que és molt diferent del que és ara, el poble. Sí, perquè quan plovia hi havia un fangueig que no hi havia gaire bé, només que el carrer bona vista s'ha faltat. Hi havia molt poc llum i molt de menys gent, però estàvem bé. Va ser feliç en aquella etapa? Sí, perquè jugàvem molt al carrer. Jo així que arribava, deixava la cartera, berenava, la mama no ens deixava baixar el carrer a berenar, perquè nosaltres érem dels pocs que teníem pa blanc, perquè el meu pare era forner d'ofici, i sempre portava el pa blanc. Hi havia moltes criatures que portaven el pa negre i no era el pa morer d'ara. Era molt diferent, costava bastant d'empassar-te'l. I quan havíem berenat baixava amb el carrer, i fins que es feia fosc. Anava al mirà, anava a l'escola Núria, i després a l'acadèmia del senyor Vas. Sí. Aquest ha estat la teva trajectòria, diríem, acadèmica. A l'acadèmia del senyor Vas vas estudiar batxillerat? Jo vaig fer el batxillerat perquè és el que feia a tothom, però a casa meva van considerar que no era jo sola, que estava en aquest règim, que no anés a fer els examens, i per tant no em consta enlloc que tinc el batxillerat. Per tant el vas fer però no el vas acabar de rubricar? El revés d'altra gent. I després d'estudiar l'acadèmia del senyor Vas, vas començar a treballar? Primer en una mercèria. Sí, en una mercèria que es deia Novedades Maria Teresa. Que és on hi ha ara el llibreter? Dius que et va agradar molt aquesta primera etapa professional. Sí, m'ho vaig passar molt bé, perquè sempre estava amb gent. A mi em tractava en públic, m'agrada, i m'ho vaig passar bé. Però després vas haver de ser a treballar perquè la teva mare es va posar malalta i a casa teva va necessitar la teva ajuda. Exacte, i això és el que vaig fer. En aquest cas ser la filla em fa menir i em va afectar. El meu germà anava a treballar. I jo, mira, la nena, com que ja és el que estava destinat per mi, jo vaig començar abans d'hora. Això va fer com creixer més ràpid, d'alguna manera? No crec que ni més ràpid, ni més a poc a poc. Aquells èpoques les coses no hi anaven gaire de ràpides. Tot era més l'encara. Va ser una circumstància de la vida? Una circumstància que mira, ja ha passat. I després als 26 anys va ser quan vas casar amb el Jaume Gelabert fins que fastajàveu. 8 i mig. En aquella època era molt, molts anys sense casar-vos? Sí, i tant, sí, és clar. I en 26 anys va ser quan vau decidir casar-vos i també vau anar a viure junts. Sí, ens vam instal·lar al carrer major número 8. També vas tenir les teves dues filles, la Marta i la Susana, les vas tenir immediatament després. De seguida, immediatament. I va començar una nova vida amb el Jaume. Què recordes d'aquells primers anys quan vas tenir les teves dues filles? Bé, jo vaig ser molt feliç a veure el Jaume, el meu marit, el meu home. No sé com anomenar-lo. Jo vaig ser molt feliç amb ell. Ell va tenir la pega que va caure malalt. Va tenir un problema, que li van haver d'empotar una cama i després fer-li moltes intervencions, tractaments, fins que li van haver d'empotar la segona, això va ser molt dur, sobretot per ell. Però esclar, per nosaltres, per les meves filles i per mi, per tota la família i els amics, va ser molt dur. Però també teníem alguna temporada que està més tranquils. I, finalment, ens va deixar el dia, el novembre de l'any 13, 2013. Va caure malalt relativament jove. Sí. Vaig ser molts anys de malaltia. És això, ell tenia un problema de gent gran, i ell era jove, i per això encara va arribar el 71. Tornant a la vida professional, quan et vas casar i vas tenir les teves dues filles d'entrada, vas cuidar de les filles, però més endavant, quan ja van començar a l'escola i tenies més temps, vas treballar en un taller d'economia submergida. Ara això mateix. Que ara mateix en sona xinès, pràcticament. Doncs no, no era de xinès. Era molt del país. Però va solucionar per mi i per altres gent, no era jo sola, que hi treballava. I després vaig passar a treballar a l'escola de música. Estava de concert i de secretària, una mica de tot. També m'ho vaig passar molt bé, perquè estava amb criatures i amb música. Va agradar aquesta feina. Sí, perquè la música és una cosa que també m'agrada molt. I ja et dic que m'ho vaig passar molt bé. Tinc molt bon record. És que has fet absolutament de tot a l'escola de música. Des de si un dia tocava netejar, netejar... A veure, si no havia arribat la noia de la neteja i ja saps com deixen lavabos les criatures, doncs feia els lavabos. I si es havia de traslladar un piano també ho feia. Allò era casa meva, la teneu és casa meva. És la meva segona casa. Per què que també has tocat algun instrument? Toc-ho, encara. O toques? La gralla. I l'has ensenyat també, gralla? Sí, perquè la colla teníem un grup de criatures que ara ja són grans, que els vaig agafar cada divendres. Vaig estar, potser, 3 o 4 anys, cada divendres a la teneu ensenyals. I també m'ho vaig passar molt bé i tinc l'orgull de sentir com toquen alguns que ens han continuat. I les que ara també són de la colla, com és la Montsevel i la Teresa, i la Núria també els vaig començar ensenyant jo, que ara tenim un noi professional que ens ensenya millor i hem fet una pensada. Però d'alguna manera has ensenyat a moltes de les persones que ara porten que estan al capdavant també a la colla. Sí, això mateix. Dèiem que la Palmira va estar treballant molts anys a l'escola de música, de l'Orfeo, de la teneu, fins que es va esovilar i aleshores vas entrar, diríem, en una altra etapa, en una altra etapa política. Això mateix. Com va arribar aquesta oportunitat de participar en política? Tu sempre havies dit una cosa i et deixaré dir que diguis tu la frase. I ho segueixo dient. I hauríem de passar tothom. Per la política. Perquè entendríem moltes coses i també sabríem d'altres. Jo m'ho vaig passar molt bé i tot i que hi havia dies que em tocava patir com tots. Perquè a vegades fas un projecte amb molta il·lusió i no et surt prou bé. No ho saps mai. Tu sempre havies dit que tothom li hauria de passar i hi va arribar un moment que va ser entre cometes víctimes de la teva pròpia frase. Això mateix. El Josep Perpinyà, que llavors ja era alcalde, em va fer la proposta d'entrar a la llista i és clar, jo m'ho vaig prendre com vols mirar, entrar a la llista i prou. Però és clar, quan li vaig comentar en el Jaume, em va dir això que em dius tu ara, no pots dir que no, perquè tu sempre has considerat que hi hauria de passar tothom. I em vaig sentir així, com atrapada, i vaig dir, doncs aniré a la llista. Però el resultat que em van posar, ells tenien 6 regidors aquell moment i em van posar el número 7. I és clar, com que tenen 6 regidors, doncs comptes que treurem 6 regidors i em van treure 7, per tant, vaig entrar jo. I va ser sorpresa, però vaig estar bé, perquè a més a més em va tocar cultura, i estar amb les entitats, les festes i tot és una cosa que sempre he fet. I en tinc bon record. Què recordes d'aquesta tapa de regidora de cultura? Dius que hi va haver moments molt bons i també moments duscs. Moments duscs, ja et dic quan una cosa no surt prou bé, però sí que una de les coses que recordo amb molta alegria va ser quan vam destapar el refugi. Sí, el refugi anti-aeri. Anti-aeri, que vam estar allà vinant si és per aquí, ara hem forat per aquí, ara hem forat per allà fins que va sortir, i jo no vaig permetre'n entrar-hi, perquè hi va entrar el Lluís Montfort, i el Julio Cho, gent que sabien el que feien, perquè el Lluís és... És geòleg. No, geòleg no és d'aquests... Arqueòleg. Arqueòleg, perdó. I el Julio Cho és dels ratpenats, i imagina't el Jordi Amigo, tota aquesta colla estava allà, a Plaçol, però vam disfrutar perquè va ser tota una descoberta. Més coses. A veure, m'agradava anar a veure els tallers de ceràmica com treballaven. Els hi vaig fer una carrera aquí, i el van complir. L'abans, el primer llibre de dones, perquè, a més de cultura, també era de la dona. I hi ha coses que en tinc molt bon record. Aquestes passejades poètiques que es fan, també ho vam engegar entre el Jordi Amigo i jo. Vens iniciatives que moltes d'elles han perdorat després? Sí. De fet, em comentaves que... Vaig girar la festa major. Sí? Això és quan va començar a ser la festa major que tenim ara. Això mateix. Li vaig donar la volta jo, amb els tècnics i... Una gent que jo ha col·laborat. Tots aquests projectes mai els fa una persona sola. Això s'ha de tenir molt en compte, que per molt que diguin, aquest arcalde és el que va fer jo, que aquesta ho va fer perquè anava davant, però ho va fer amb l'ajuda de molta gent, sempre. I abans em deies que el que va rellevant el càrrec va ser el Sergi Seguig, encara és la cultura. I que ell també va seguir moltes de les coses que tu havies fet. Sí, perquè de fet, el primer llibre de dones, si la Gina i el Sergi haguessin decidit deixar-lo al calaix, allà s'estaria. Van decidit seguir-lo, i es va publicar, jo el vaig iniciar i ells la van acabar. Per tant, mira si hi ha intervingut gent, aquí. Aquests en sé 4 anys, els que vas passar a l'Ajuntament, com a regidora del Partit Socialista, independent. Independent. I després, quan va acabar aquesta legislatura, l'any 2011, volies tornar a presentar-t'hi, tornar a seguir la regidora. Jo m'hi vaig presentar, jo hauria volgut seguir perquè tenia coses així empantanegades. I volies continuar la feina feta. I no vaig sortir, no va poder ser i ja està. No va ser possible, perquè aquella vegada vas tornar a anar a la número 7, però no van sortir 7, van sortir 6. No van sortir 7, van sortir 6. Que tu ja tothom hi has. Jo no estava convençuda que no sortiria. I no havia de ser. El temps situa tothom al seu lloc. I ja es devien veure venir algunes situacions i deien dir la Palmira, no la toquem. Dius això perquè la Palmira sempre està independentista, nacionalista. Ja ho eren el meu pare i la meva mare, ho eren. I va anar amb el Partit Socialista, en aquell moment se considerava Adrián de l'ala nacionalista del PSC. Sí, sí, perquè ells, el del PSC, sabien com era jo. I em van venir a buscar i a veure... Jo em sentia molt bé amb ells. Vaig estar molt bé, em tractaven a cos de rei, encara que sigui republicana, però que vaig estar bé. Si hagués de dir, ho repetiries? Sí, perquè vaig estar bé. Però abans també m'has dit, m'hauria agradat tornar a entrar, però ara veiem com han anat les coses, potser gairebé que millor no m'he entrat. Sí. Per què? Perquè tal com ha anat la qüestió del procés, jo m'hauria sentit incòmode en el Partit Socialista i hauria hagut de dir, senyors, me'n vaig. Com han fet d'altres? De fet, ara ets simpatitzant d'un altre partit, d'Esquerra Republicana. I de fet, has implicat també en el tema del procés sobiranista amb entitats, amb diverses entitats, com l'Òmnium i l'NC. L'ÀnC. El dia que es va formar l'ÀnC, el Palau Sant Jordi, i jo i era, i el Jaume també. El Jaume encara va ser a la via. A la cadena que es va fer, no? Sí. La via va ser el 2013, el setembre, i ell moria el novembre. És un bon record que encara hi pogués ser, no?, en aquella via. Sí, és l'última fotografia que tinc d'ell, allà a la via. I per què ara t'has pogut implicar en aquest moviment? Perquè ell crec molt. Creus que és la millor sortida? Sí, jo crec que és la millor per nosaltres, per Catalunya. Ho ha cregut sempre. I què et sembla ara que tu havies estat regidora pel partit socialista a veure com s'han distanciat? El partit socialista amb la teva manera de pensar? És l'opció d'ells. No hi puc fer reacció. La palmirada a banda de la seva acció política a l'Ajuntament, també he estat sempre vinculada amb moltes entitats. La Teneu, sense dubte. Una de les més clars. Què has fet a la Teneu? Quina ha estat la teva vinculació amb la Teneu? Va ser i sòcia. El meu pare abans de la guerra era sòcia. I tota la vida l'he fet allà. Festes i festetes. He sigut el meu lloc de citar-me amb el grup amb la Teneu. És com una segona casa. És la meva segona casa. I ara estic al centre. He sigut vicepresidenta. He sigut de la Junta. I jo allà estic a casa. En quina etapa vas ser vicepresidenta? Ho vaig deixar de ser quan vaig entrar de regidora. Vaig considerar que no eren competibles els dos càrrecs. Jo vaig entrar el juny. I quan va venir el febrer que es va canviar la Junta, llavors jo vaig plegar. I amb què quedes de la teva feina a la Teneu, d'aquesta etapa a la Junta de la Teneu? Aquella època la Teneu estava amb moltes dificultats. Però encara vaig poder veure... Va ser quan, mentre jo era jo, que van entrar els cafetes que hi ha ara. Sí. Diguéssim que s'ha refet una mica. El tenir assegurada, l'entrada cada mes del lloguer, i veure que hi ha ambient, que ha tingut èxit aquest restaurant, doncs... I jo es pot dir que potser encara no ho vaig veure del tot, però vaig estar en els contractes i vaig conèixer aquesta gent quan van arribar. Acaba a ser els inicis. Els inicis. De nou bar, diríem, de la Teneu. Ah, això mateix. També altres entitats en què està la Palmyra, el gegantès, de fet veiem sovint amb els gegants de Sant Just. Sí. També has estat feliç, el gegantès. I sóc, encara. Sí, sí. A veure, a mi el que em fa feliç, justament, és això, estar entre la gent. No sóc una persona solitària. Jo necessito gent. I a tot arreu, on vaig, n'hi ha. En el centre d'estudis. En el centre d'estudis una altra entitat. Per què col·labores? Sí, el que m'he incorporat més últimament, perquè el Jaume últimament necessitava més ajut, cada vegada més, perquè ell va anar perdent forces. I, com tu, jo també anava perdent. I per no deixar-lo tan sol, doncs esclar, jo me n'estava de fer coses. I quan ell va faltar, llavors em vaig posar al centre d'estudis. Que és una cosa que també val molt la pena. És una etapa més recent, i que estàs gaudint molt, també. Ara últimament sí, molt. Ara esteu fent la misalània de la Teneu? Sí, que jo també he col·laborat perquè vaig fer... Això que estàs fent tu ara, amb mi, ho vam fer el Perafón, jo, amb molta gent, per tenir... Perquè aquí negre sobre blanc. Fons de dades i negre sobre blanc. Jo he fet la part de la música d'aquesta misalània, i totes aquestes entrevistes els fèiem, per tenir un fons d'informatiu a la casa. I, a més a més, si hem de treure alguna cosa per la misalània, doncs també ho hem fet. I això sortirà, no sé si sortirà a final d'any, però, de fet, està, pot dir, acabat, ja, eh? Més entitats, encara, amb les que ha col·laborat o col·laborat la Valmira, el Correll Lengua. El Correll Lengua. Ràdio d'Esvern, també? Sí. Només vaig... També és una cosa que, quan vaig ser regidor, ho vaig deixar. Era incompatible, d'alguna manera. Home, no estava bé. I llavors venia a fer de regidora. Quan necessitaven... Les entrevistes, les entrevistes de mansuals. I m'ho olvidava, que era regidora, i l'Enric, llavors hi havia l'Enric Riba, i l'Enric i jo ens en anàvem a parlar de coses que estaven passant, fins que ens en adonàvem que no era lloc que tocava. És la regidora. I també es plogues televisió. També, també. Allà també hi havies col·laborat amb el teu marit. Amb el meu marit, també. Amb l'Amèria Barranco, amb l'Amàlio Paredes, la Carme, Amador, també. I també m'ho vaig passar molt bé. Déu-n'hi-do. A mi m'agrada més la ràdio, eh? Sí. És més de ràdio que de tele. Sí, perquè no cal guardar la compostura. És veritat. Pots venir vestida com vulguis, o ningú et veu? Sí, i puc posar el peu on em sembli, i si vaig a fer una danyada, la faig. Si veguéssiu ara mateix com està la Palmyra. És broma, és broma. I la Palmyra, a banda de totes les seves col·laboracions amb entitats, també té una afició, té diverses, però una en especial, que és escriure. Sí, que tinc aficions, perquè et dic que m'agrada la música, m'agrada llegir, ets el club de lectura. Però la d'escriure has sigut una afició que t'ha portat moltes alegries. Sí. S'ha materialitzat perquè has publicat diversos llibres? Hem publicat el curs d'escriptura de la Teneu, una cosa també que vaig fer començar quan era regidora. Vaig dir a la Biblioteca que vull un curs d'escriptura, i m'hi vaig apuntar. I llavors hi havia dos curs, hi havia molta gent, però aquestes coses ja saps que es van aprimar, i el final, doncs, quan el va tenir el Sergi, van fer un d'això, un acord, i ho va agafar la Teneu. De fet, l'inici va ser de la meva regidoria. I ara soc alumna. I cada curs publiquem els treballs del curs. I la veritat és que fa molt, però molta il·lusió veure't en llibre. I aquest últim, aquest només l'he escrit jo. Aquest és el Justi la Colla, que és el llibre teu, amb la col·laboració també de la Xita Cas. I tant, i amb el suport incondicional del centre d'estudis, que va fer l'encarre la Maria. La Maria i jo hem tingut sempre una complicitat, ens coneixem de molt petites, i hem tingut sempre aquesta complicitat. Per què no fem això? Per què no fem allò? Ja ho tenim muntat. I ella va veure un conte, un recercat, és l'assemblea dels centres d'estudis, que cada any es fa al poble o a la ciutat de la cultura. I aquell any era Vilafranca, i van veure un conte d'un poble. Per què no fas alguna cosa així? Rumiant, rumiant, rumiant, se'n va ocórrer això. I això ja fa 3 anys. Això és un llibre que s'ha acabat materialitzant fa poc, es va publicar fa setmanes. El dia 12 el vam presentar. El dia 12 d'abril es va presentar el Justi La Colla. També t'havia publicat un conte, que va all fort. Estàs una anècdota també curiosa. I després se'l va trobar una amiga meva, mestre, en un llibre de lectures, que constava allà, de Palmirabadell, que va all fort, número tal. I ella, el veure que era meu, m'ho va dir i me'l va portar. Quan va acabar el curs em va portar el llibre de lectura de segon de primària. Em va fer també molta il·lusió. Veure que això queda. Hem parlat de molts aspectes de la vida de Palmirabadell, de la vida professional, de la vida política. Ja havia vist publicat que abans els premis de poesia i narrativa que fa el català, el servei local de català, els primers anys es publicaven. I també vas publicar. I vaig fer un premi, o dos. I aquests, i em van fer també molta il·lusió. Sí, que s'ha estat una afició que ha donat els seus frits. Sí, sí. Hem parlat de diversos aspectes a la teva vida, professional, després la part política també, la teva vinculació amb les entitats, la part més personal i d'aficions. Moltes gràcies, Palmirabadell, per haver vingut al programa i obrir-nos les portes de la teva vida. A vosaltres, per pensar en mi. I acabem l'entrevista amb una cançó que t'agrada molt, que és el Nessondorma, del Pavarotti. Doncs acabem amb aquesta cançó. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.