Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem un nou programa de Sant Justenques i avui ho fem amb una d'aquestes Sant Justenques de Socarrel, que és la Josefina Modolell i Rivalta, o la Josefina, què tal? Hola Sergi, bon dia. La Josefina, com ja es veu passos con noms, és de la família Modolell, que és una família molt coneguda a Sant Just i també de la família Rivalta, del doctor Rivalta. Expliquem quins són els teus antecedents familiars, per a la teva família és de Sant Just de fa anys, no? Doncs mira Sergi, modolell a Sant Just són de les famílies antigues al poble. I sempre, vull dir, el cognant Modolell, hi ha els Modolells de Can Ginestar i els Modolells de la carretera. Jo soc descendent dels Modolells de la carretera. La casa peirà als meus besavis, és aquella casa que hi ha a costat de la Torre de l'Areu, i la casa de la Torre de l'Areu és a casa dels avis. Per tant, ja havies estat en aquella casa, vas néixer al carrer de Bellesguart, al passatge de Bellesguart, a número 8, el 18 d'octubre del 43. Exacte, exacte. Vaig néixer el 18 d'octubre del 1993, i vaig néixer al passatge a Bellesguart, que els meus pares, quan se m'encasaven, anaven a viure allà. Com dèiem, la família Modolell era una família ben estant, a Sant Just, la família Rivalta, doncs, havia arribat pel doctor Rivalta. La Rivalta va venir a Sant Just el maig del 1917, de mig a Sant Just, i si va estar, va morir, el 30 de desembre, el 1951. Ara en passat li van fer que el reconeixement dels 100 anys que va venir de mig a Sant Just. El doctor Rivalta, doncs, també molt conegut i recordat per moltes persones de Sant Just, era l'avi de la Josefina, com deien, la família Modolell, era una de les famílies ben estants de Sant Just, que dominava, diríem, el poble, no? Bé, aquella època sempre explicàvem que els terrenys de Sant Just, el majoria eren dels modelers, el de Can Cardona, de Calçolanes, també, i, bé, el Carbonell, que amb pressiós per al modelers eren gent de... tenien molt terreny, tenien el terratenent, el Movesavi, l'avi. I recordes, doncs, que la gent digués, mira, aquesta és la neta de Can Modolell, la neta del senyor Rivalta. Exacte, jo més aviat em relacionava més com a la neta del doctor Rivalta, fins i tot ara, que ja tinc una certa edat, com a vegades em diu la neta del doctor Rivalta, perquè l'avi, el seu mitjà, i abans els mitjans no eren com ara, eren molt... anaven a les cases, eren molt propers, seguien tota la malaltia, i l'avi deia una cosa que jo sempre deia, que el dolor, el mal, el porta el malalt, la persona, però la malaltia, la família... Sí, és una d'aquelles frais que ha quedat, no? Que ha quedat, i quan venia algú a visitar-se sola, o sol, i a gran, no deia res, però es trucava i deia la pròpia vegada que la teva mare vingui a acompanyar-la, no vull que vingui sola, perquè segons què, ni me'n entendrà, ni li poder dir el que li haig de dir. L'heu d'acompanyar, vull dir que hi ha un home que tenia el seu caràcter, es feia preciar, però era molt recte. Va ser filla d'uns de pares grans, els teus pares van casar amb més de 30 anys. 33, la meva mare, i 36, el meu pare. I van tenir doncs grans, també? Sí, la meva germana, que va ser la primera, va néixer, els meus pares van casar el 4 d'octubre, el 1941. Aquí s'eniusava, em feia una gran boda, perquè el meu pare aquell moment s'ho podia permetre, em feia una gran boda, perquè encara molta gent se n'enrecorda. I la meva germana va néixer cap de l'any, l'any 42, i jo va néixer 43, o sigui que el meu pare tenia 37 anys, i jo 38, i la meva mare 34 i 35. Per tant, uns pares molt grans per l'època, sobretot. Ho recordes, especialment, aquesta circumstància? Bé, sí, esclar, els veia grans, però no, perquè també el meu pare era un home molt jovial, tot i que era gran, era molt jovial. El meu pare havia sigut un home molt avançat per l'època que li va tocar viure. Ell va anar a la jove mèdica, va estar estudiant a Bèlgica, i bé. Vull dir, no vaig tenir cap complex, ni cap problema. La Jura Finomodorell va anar a les escoles Núria, que eren les escoles vinculades a la parròquia, perquè sempre has tingut un vincle a la parròquia. Sempre he tingut un vincle a la parròquia, i com que havia mossegat en Tonino, que hi va estar 37 anys, aquí a la parròquia nostra, i era molt amic de casa, jo era tot el poble, va anar a les escoles Núria, i fins als 12 anys. I tens en recorda l'escola Núria? Jo molt, molt, molt, molt. Perquè era una escola que primerament, imagina't tu, que anàvem avançats amb això, tenia molts llibres en castellà, però ho trobo jo amb en català. La Mossada en Tonino va fer l'escola Núria, amb un idiari que era una escola cristiana, catalana i privada. I això a l'època nostre ho vam assolir molt. La sinteta que va ser aquesta mestre, que per mi va ser una segona mare, per mi, que m'ho vaig estimar molt, ens va ensenyar molt estimar la lectura, aquells valors de la voluntat, la puntualitat, educació, l'urbanitat, aquests escollets que ara estan una miqueta oblidades, i que penso que teníem que tornar-li a anar-hi. Això va ser fins als 12 anys. Aleshores va estudiar comerç i secretariat. L'acadèmia pràctica del carrer Pelaï, que a moltes noies d'aquí Sanyjós anàvem, i quan sortíem, ens esperàvem allà a la vinguda de la llum, allà al carrer Pelaï, hi havia la vinguda de la llum, el meu pare ens venia a buscar amb un cotxe que teníem i pujàvem cap aquí Sanyjós. Si pujaves amb el teu pare i amb altres noies de Sanyjós, què anaven? El Josep Manuel Corrales també venia a l'acadèmia pràctica, ell feia peritèstia mercantil, també venia amb nosaltres amb el meu cotxe, la Rosa Arribas, el meu tresavós, la Rosa Cremonerio, i pujàvem amb el meu cotxe moltes vegades. Cap amb un i cap avall, cap a Sanyjós. Baixàvem a l'autobús a la tarda, a primera hora de les quatre, però pujàvem el meu pare ens venia a buscar. A la vinguda de la llum. Com dèiem, doncs l'estudi a comerç i secretariat, però després no vas arribar a treballar mai? Mai. Jo se'n puc explicar que si treballar vol dir, treballar amb una empresa i té una nòmina, no he treballat mai. Però sí que puc reconèixer i puc dir que he fet moltes coses voluntariats, m'he dedicat molt a fer coses pels altres, i no ho dic perquè m'hi sentim molt acompensada. Vull dir sempre que he rebut més el que he donat. Ara, com s'ho més en perspectiva, t'hauria agradat treballar? No, el que passa que jo, incluso la meva filla, em diu, mare, jo, ell és veterinari. M'he agafat farmàcia, que també era una cosa objectiva, que també tenia bastant al cap. Potser hagués tingut una farmàcia, perquè a mi m'hagués agradat el tracte amb la gent si m'ho ha agradat. I quan era joqueneta, pensava que jo m'hagués agradat estudiar dret. M'ha agradat molt, a més tinc bastanta memòria, jo soc més de colze, que no pas de números. Són més de lletres que de ciències, jo. Però aleshores, en aquella època, les noies, no, i més l'avi, el que hagi pensat. Així em diré, nenes, vosaltres, més o menys, per el que més o menys hi ha a casa. I us casaré amb nois que es poden mantenir més o menys. No us ha de preocupar mai amb el dia de demà. O sigui, d'alguna manera hi havia aquesta mentalitat que les dones, si no eren necessaris, no calia que treballés. Això mateix, això mateix. I, de fet, va ser així. Des dels 15 anys ja festejaves amb el que expressaria el teu marit, amb el Josep Vullic, que vau estar a 4 anys festejant. Sí, 8 anys. 8 anys. I els 23 anys el sé quan ha pescat. Sí, els 23 anys. I he tingut dos fills, en Josep i a la Lourdes, i 4 nits, tinc. La vida familiar ha estat un dels pilars fonamentals de la teva vida? Sí, i jo sempre dic que he tingut la sort d'haver tingut els pares que vaig tenir, els avis que vaig tenir, i he tingut el recolzament de la família, tan molt a l'ell, com Vullic, sempre al meu costat. I això m'ha ajudat molt a portar les coses, amb dignitat, amb respecte, i el que dic sempre, exigir-me a mi i ser tothorant amb els altres. Si diem que la família ha estat un dels pilars de la vida, de la jurafina, un altre dels grans pilars ha estat el voluntariat i la col·laboració amb associants del poble, i també l'ha fet. Un altre dels pilars, en aquest sentit, la parròquia ha estat important a la teva vida. Exacte, jo sempre dic que la parròquia meva ha estat la meva segona llarra. A més a més, he tingut la gran sort que soc veïna, jo veig el carrer Bonavista 109, fa 50 anys que he vist que aquí, a les altres tinc la parròquia del costat, i vaig molt, m'hi trobo molt bé, tinc la sort dels mossents que han passat, també, i col·lovat amb tot el que he pogut. Soc catequista, fa 45 anys, 55 cursos, que estan a fer a 46, estic a la pastoral de la salut, i estic també de col·liment de pares que ens demanen el baptisme pels fills. 45 anys de catequista, que són molts anys? Com has començat a fer de catequista? Vaig començar quan vaig tenir a començar a catequitzar el meu fill, en Josep. En Josep les hores va haver una crida de mares catequistes. Que era el que visba de Barcelona, el d'un jovany, va demanar mares catequistes que fessin aquesta tasca. Jo vaig pensar, si jo tinc el gel de que el meu fill o primer m'hi veró, la primera passa al caminar, ho faig jo, com a mare, perquè no transmetre-li la fe. I llavors vaig ser catequista al meu fill, en Josep. I a partir d'aquí vas començar? Ja m'hi vaig quedar. I ara catequiso els fills i els altres nens, pares. Incluso d'aquest any he tingut la gran il·lusió que he tingut un nen que va ser el seu avi. Sí. T'agrada fer-la catequesi? Molt. M'hi supo molt. Perquè són dades molt macos, a més a més la catequesi és molt la mena, ara és molt la... la catequesi no és com abans, que anàvem a dutrina, m'amoritzàvem, però ens l'entravem massa. Ara intentem una mica com el missatge que transmetem, els diceri. Clar. Que arribi aquest missatge, no? Que arribi. Que els nens improvisin la pregària, i ells s'acostumin a parlar. Clar. A gent que vol dir resar, vol dir parlar amb Jesús, anar a dormir, bona nit. Va, va, mama, bona nit, Jesús. Ho faig molt senzilla. Jo sempre dic adéu moment a la meva fe, perquè sempre ens la pot aumentar. També, com has dit, el grup pastoral de la salut i col·labores, què feu en aquest grup pastoral de la salut? El grup de la persona de la salut, que la mateixa para ho diu, és un grup de la paròquia, que de fet hi ha persones que, per malaltia o per edat, ja no poden sortir. Aleshores, els fem companyia, si hem d'acompanyar-los amb alguna cosa, si l'ambulatori, o si han de fer un servei, o si més no vas a comentar alguna cosa familiar i tu també pots una mica controlar, supervisar, o si més no denunciar alguna cosa, si es veu. I després, els que són practicants, que han deixat de venir a la paròquia, farem els sacramentos i portem el que dius aquí a casa. I això ho faig amb un grupet de 5 de la paròquia. I també va a Tessus? I després també formo part d'un grup que acollim a pares que ens demanen el baptisme pels fills. Ja saps que el baptisme, el primer sacrament, teniu sessió de la fe cristiana, i aleshores també aquí, això ho faig amb oi assegura, i jo, que acollim els pares que ens venen a demanar el baptisme, pels fills. El Mossem fa la primera part que és explicar-los una miqueta el que representa el sacrament del baptisme, i nosaltres fem el que és la celebració. I per què ho fem, això? Perquè volem demostrar que l'església o prevera, com a home ordenat, que és la facultat, no cal dir-ho, de celebrar el que distia i administrar els sacraments, potor o altra, el que és la pastoral, són molts likes, quan definim. I ens veuen tant de tu a tu, com ells, que la gent s'obre, t'expliquen coses, i jo sempre dic que sóc una més a vosaltres, sóc mare de família, ara sóc àvia, ja, i els problemes que tens tu també els he tingut jo. I ens veuen tant de tu a tu, que la gent s'obre i té molt record, i ho faig molt contenta. La Josefina viu la fe d'una forma molt profunda, i dius que t'ajuda, en moments complicats de la vida. Sí, jo sempre dic que la fe no t'adivera dels problemes, pot ajudar portals d'una altra manera. Quan no tens alegria, tens joia. Quan no tens esperació, tens esperança. Quan tens esperació, tens esperança. A vegades, jo sempre dic que m'ha ajudat molt, perquè jo sola, potser no hagués arribat, no hagués pogut fer el que ha arribat a fer. A part que sempre dic que la família que he tingut al costat, que m'han fet molts, m'han deixat mai. I tinc uns fills també que m'han fet molt, que ens fan molt costat. El Josep i la Lourdes, i els seus quatre fills, dos de cadascunis. Això mateix. I el Lisma i la Maite com a jove gentre, i els meus quatre nits, que són la meva il·lusió de la vida. Abans m'has dit que és el postre de la vida, els nits? Jo sempre, el meu pare ho deia i tot m'ho dic jo. Quan te fas gran, després d'un bon àpat, segreig un bon postre. És el postre de la vida. El tres col·laboracions que has fet durant molts anys, també una d'elles és el centre d'estudis. Centre d'estudis, que soc vocal de la Junta, el centre d'estudis, és un grup que parla de ser uns grans professionals tots, perquè són persones, són uns cracs tots. A més a més, són molt bons amics. Ens trobem molt bé. Ens trobem primi dijous de cada mes per la reunió. Fem gran una misalània, més o menys, surt sempre una misalània. Ara aquest dijous que ve el dia 5, fem la col·laboració del curs i fem un sopar a la Teneu per celebrar que l'any ens ha anat molt bé. Aquest any hem editat aquest llibre de contes del Pamir Abadell, il·lustracions de la Chita Camps. Potser us tirar el colla? Sí, això mateix. Aquest sent molt identificada, perquè jo que soc de Sant Justenca, m'he sentut identificada, em sento molt bé, em sento molt bé, em sento molt bé, em sento molt bé, em sento molt bé. Altres col·laboracions també, n'hi ha més, la postulació de la lluita contra el càncer. Jo de molt jove, a Sant Just, va veure una junta local, que també va ser vocal, després va ser secretari, després va ser presidenta en diverses èpoques. A Sant Just, però en canvi, fins que és amat, ja fa uns quants anys, que fa una taula de control de postulació, i jo me'n cuido de buscar noies que venen, senyores que venen a ajudar, i bueno, i sempre ho fem. Ho van fer una fagrera, aquí a Sant Just. També la col·lecta contra el Zaymar? També, també col·laboro, perquè també em sembla una malaltia, jo la trobo horrorosa, sempre dic que és una malaltia tenir-la, que tenir jo, perquè anul·la la persona. Jo dic per la persona, anul·litat, i per la fa... Un holòleg molt amic meu, va dir una vegada una cosa que em va agradar molt, diu el Géimet, per... atacar les neurones, la malalt, i atacar el cor, els familiars directes, i els enxerts. I el teu pare també, perdó, el teu avi, el doctor Rivalta també deia una cosa, els malalts i dels familiars. També referia sempre al paper dels familiars. Sempre deia, quan sempre deia el malalt, hi ha tipus prou feina, portar el dolor, el mal, la malaltia, la família. Per tant, en aquest sentit, ja parlava en aquesta línia. Jo també sí m'he dedicat tant a la pastoral de la salut, perquè també ho he viscut molt a casa. Perquè l'avi, vull dir, és un metge titular, un metge familiar, i un metge que tot el dia estava entregat al poble. Ni t'hi diré. Potser això t'ho ha transmès, el teu avi. I després també col·labores amb la Festa de la Pau, ets sòcia del milenari. Soc sòcia de la gent gran del milenari, i quan fem la Festa de la Pau també col·laboro amb els tiquets del sopar. En fi, no estic oberta, quan se la cosa que em demani, perquè penso que sempre donar és una persona molt vinculada a Sant Just, dius que quan marxes uns dies fora ho trobes a faltar. Hi ha menyor, menyor del poble, i de la gent. Tu has retornat també, perquè hi va un moment de la teva vida que vau endurrocar la casa on vivies, per fer-ne una de nova. I què va passar? A mi em van endurrocar la casa, i primer vull dir allò que penso, que els fills i els piliers eren petits, per anar-hi dos o tres mesos, perquè el que es puguessin anar, era conscient que era una obra que es donaria dos o tres anys, va durar dos anys i mig, i aleshores vaig mirar allò, vaig espavilar, i sense espavilar-me allò, em van oferir tres cases per poder anar a viure allò d'aquí Sant Just. Al final vaig decidir anar a calar la rosa a Carbonell, perquè hi havia bona amistat, i a més a més la rosa tenia un pis perill a sola, i vaig estar tan bé i quant temps hi vas estar? Dos anys i mig. I com em vaig anar? Vaig anar sense espavilar-me. Home, si és una mostra d'amistat molt gran. D'amistat. Jo, mentre es deuen donar una lei de vida, vaig agrair sempre aquest acudiment, que vaig estar com si estigués a casa. A casa. Per tant, el poble de Sant Just també, i les amistats una part molt important de la Josefina, i la família. Per això que dic, no és d'un matís viure sola, que sentir-se sol. Jo em dic sol a casa, però si tant acompanyada tanta gent, que em sento acompanyada, que em sento estimada, que no em sento sola. Doncs Josefina, ens alegrem molt que avui, si es pugui passar per aquí, per Sant Justenques, per repassar la teva vida molt vinculada al poble, evidentment, acabem l'entrevista, i ho fem amb la cançó per les amors del Joan Manuel Serrat. Molt bé, gràcies. Moltes gràcies. ... Una porta tancada Ella, com us ho podré dir, Era tot el meu mololl de voz. Quan l'albanyar cremava Només paraules d'amor, paraules d'amor Senzilles i tendres, no en sabia més Teníem 15 anys, no havíem tingut massa temps Per aprendre tots just despertàvem Del son dels infants, en teníem prou Amb tres frases fetes Que havíem après d'antits comadians Històries d'amor, somnis de poetes On sabia més, teníem 15 anys Ella, qui s'ha après? Ella qui s'ha après? Tavaig perdre-hi mai més He tornat de trobar-la Però, subint en fer-se fosc De lluny m'arriba una cançó Belles notes, belles acords, belles paraules d'amor Paraules d'amor, senzilles i tendres Només teníem 15 anys, no havíem tingut massa temps Per aprendre tots just despertàvem Del son dels infants, en teníem prou Amb tres frases fetes Que havíem après d'antits comadians Històries d'amor, somnis de poetes On sabia més, teníem 15 anys