Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem un nou programa de Sant Justenques, avui, amb una dona artista, que és la Montserrat Sastre Planella. Hola, Montserrat, què tal? Hola, hola. La Montserrat va néixer a Barcelona, vas néixer a Barcelona, anaves a una escola per volària de Sergià, allà va ser on vas viure els primers anys de la teva vida. Bueno, no Sergià, és Gràcia. Sí? Sí, és Gràcia, príncip d'Esturis, major de Gràcia, el col·legit estava major de Gràcia, una mica més a baix de la Plaça de l'Eseps. Doncs allà és on vas viure els primers anys de la teva vida, després ja vas anar a esplugues amb la teva família, perquè el teu pare sóc de viure a la ciutat no... No, no li agradava, deia que amb un pis se sentien gaviat. A veure, en s'esplugues era la casa molt gran, i a veure, sí, hi havia un jardí també molt gran, i bueno, allà era feliç. I l'any 48 també la família va comprar una casa s'enjust, oi? Doncs jo segons les escritures que jo he trobat, perquè bueno, a casa no explicàvem massa coses, però bueno, he trobat molts papers caminat llegint, i vaig veure que sí, que s'havia comprat a l'any 48, que era l'antiga bequeria del poble. Per tant, l'antiga bequeria també va passar a ser propietat de la família, vas estudiar a Batxillerat, quan vas estudiar a Batxillerat vas anar a un internat, va ser difícil? Home, més que difícil era... trist. Era trist. Vull dir, em va costar adaptar-me, perquè això sí que m'ho havien dit a casa, que van estar a punt de treure'n, perquè bueno, clar, vaig entrar en 14 anys, i em va costar molts plors, fins que em vaig adaptar. Vas estar una temporada a l'internet de Montges? Sí. El teu pare, després, quan va sortir, va dir que estudiaves o treballaves, no? Sí, sí. Quan jo no vaig voler seguir amb l'internat i tot això, es va plantar davant meu i va dir, però sense fer res a casa no et vull. O estudies o treballes, tu mateixa tria. I què vas triar? Jo vaig triar estudiar, però estudiar algo artístic. I es va anar a l'escola del treball? Exacte, jo veuràs un matí, el meu pare em va portar a l'escola del treball, i allí me'n recordo perfectament, que ens va atendre un senyor que es deia Gràcia, i el pare li va dir, a veure, oficis artístics. I llavors va treure el paper, el folleto, hi havia forja, hi havia joieria, hi havia escultura, hi havia dibuix i hi havia ceràmica. I com el pare va dir, bueno, et decideix, perquè un dia t'acompanyo, però dos no. I llavors jo vaig triar ceràmica perquè vaig pensar segur que m'agradarà, perquè jo de petit havia fet alguna coseta de ceràmica. La meva mare havia fet cosetes també de ceràmica. Et venia de lluny a l'afició parlar? Jo ja ho havia vist, i llavors, bueno, tenia clar que tenia de ser algo artístic. A l'Internat de Montges hi havies fet alguna cosa artística, no? No, allí dibuix, dibuix. No, cosa de ceràmica no. Més aviat era a casa. I a casa també? A casa sí, que la meva mare feia alguna coseta de ceràmica, i jo ho havia vist, ho havia vist treballant. Postals de Nadal també? Ah, sí, quan arribava al Nadal feia un tipus de fer les postals per tota la família i els amics. Sí, sí, sí. I quan vas acabar d'estudiar l'escola del treball, vas estudiar també una escola particular, mentre tant? Sí, perquè el papa, llavors, quan em va matricular l'escola del treball, em va matricular, paral·lelament, l'escola particular que tenia l'Angelina Ló, s'esplugues al costat del pont, s'esplugues. I quan vas acabar els estudis, vas anar a treballar a un taller, a Vallvidrera? A Vallvidrera, nada menos, sí, sí, sí, sí. Que era un bon tros per anar fins allà? Doncs sí, perquè tenia d'agafar, bueno, és una mica llarg, però bueno, que si a l'autobús, fins a la creu de Pedralves, l'altre autobús de la creu de Pedralves ha fins a Serrià, després el tren de Serrià fins al... Al baixador, no? Al baixador de Vallvidrera, exactament. Quina feina hi feies en aquest tall de Vallvidrera? Doncs al principi vam fer plafons per coses d'arquitectura i tot això, però llavors aquest taller va voler fer una part comercial, i llavors es va, bueno, semindustrialitzar, perquè no es pot dir que fóssi hi ha una indústria, no, era un taller artesà, i llavors es va muntar torns i tal, llavors es va fer la secció del que era el fang, tot el que era fang, col·laces, i després es va muntar la secció d'esmalts, llavors en vinc van fer com a jefe de la secció d'esmalts. Allà hi vas estar entre els 19 i els 21 anys, aproximadament, però s'ha d'anar cada dia a Vallvidrera insostenible, i llavors es va voler muntar un taller a Sant Just. Sí, vaig conquistar el meu pare, arrel de que vaig fer la primera exposició individual a ràdio Barcelona, i llavors el meu pare es veu que em va pensar, potser sí, que aquesta... Que veurà futur. Exacte, llavors sí, em va deixar que un tros d'aquesta part, o bon pare visc el taller, em va comprar el fort de ceràmica, em va instal·lar, vull dir, l'electricitat fins al fort de ceràmica, i bueno, a partir d'aquí em va donar les seines, perquè jo tirés endavant. Això va ser una mica com comentaves, arrel d'aquesta primera exposició individual que vas fer l'any 71, havies fet algunes de col·lectives abans? Sí, havia participat al Saló de Maig, ha participat als Salons Femenins, a l'Institut Brentànic. Bueno, vull dir que era la meva professora, llavors Angelina Lóz, vull dir, li agradava portar-me amb aquests puestos. I l'any 72 vas fer la primera exposició a Sant Just? Sí, llavors vaig demanar fer una exposició a la Teneu, però em va ensadir la sala on ensajava l'Orfeó Enric Morera, i vaig fer una exposició allà, sí, sí. Vas començar sobretot la primera tapa professional a fer ceràmica? Sí. Vas, anaves a vendre, oi, les obres de ceràmica a Barcelona? Sí, sí, sí. I què va passar la primera vegada? Doncs va passar que anava amb un cistellet, jo a la marda mona, amb les peces dins i tal, i vaig entrar en una tenda, i hi havia un escaló al mig, no el vaig veure, estava tot enmoquetat d'un color comòcre, no el vaig veure, tot el vaig ensupagar, i vaig fer la tarrisatge, jo i les meves peces. Aquell dia no vas vendre res? No, no, vaig anar molt frustrada, però posteriorment aquesta gent em van comprar, sí. Tinc dut a les primers dies, o les primeres vegades anar a vendre, després, evidentment, vas vendre moltes obres, i això va ser en el camp de la ceràmica, però hi veu un moment que vas veure que no podies desplegar tot el teu potencial, potser amb la ceràmica, o vas veure d'alguna manera estancada? Bueno, sí, artísticament, diguéssim, jo dibuixava unes peces i tot això, i em veia frenada, el forc que tenia sembla que feia 50 centímetres d'alçada, i a veure si jo volia fer una peça de metro i mig, sempre es veien els sexes, les unions, i això m'empipava una mica, i a veure si quan vaig començar a demanar que m'ensenyessin com s'atallava la fusta, com es feia un bronzo, i això, vull dir, per exemple, amb el ferro, el sol del ferro, em va ensenyar una mica que era platjista, va venir un dia, i per lli casa corria un soldador, i mira, es gafes això amb l'electrodo i tal, i després vas fent pràctiques, igual amb la fusta, xafardejant pels puestos, als bagatzems de fusteria, i el que és taïna perquè serveix, i això perquè altra serveix, i així pos vas, vas aprenent coses. Vas anar interessant per altres tècniques, i d'alguna manera vas anar passant d'una tècnica cap a una altra. Exactament. La transactòria professional de la Montserrat Sastre també ha estat vinculada a esplugues, d'alguna manera. L'any 73-74 va ser quan vas rebre l'encarrec d'iniciar una escola, oi? Jo llavors tenia molt amistat, i a través d'aquesta amistat, una amiga beva, el seu tio era l'alcalde llavors català, i el català em va cridar, i em va dir que volia una escola de ceràmica per esplugues, per instal·lar-hi el casal de cultura Robert Brilles. L'escola de música ja s'havia inaugurat l'any anterior, i va ser a través d'això, i al cap d'un any em va dir ja, pues, reformar la sol·licitud que fossin jo que portessin, i que em cuidessin de tot el que sigui l'escola, i em va adreçar amb l'arquitecte que ja voren sabia que es deia Ilias per mirar de la nau que va escollir, perquè es fessin l'escola, qui ens forç necessitava, quina instal·lació es necessitava, de tot tipus per crear una escola de ceràmica, vaja. Allà ja s'està colant anys per ballant, fins que va jubilar l'any 2013, l'edat de jubilació dels 75 anys, la docència o ensenyar ha estat una part important de la teva vida professional, i sempre has tingut bastant clar quina és la filosofia d'ensenyar als alumnes. Sí, a mi m'ha agradat molt ensenyar, molt. I aquí s'enjusta també al principi, vull dir també havia donat classes jo, quan em vaig instal·lar amb aquest taller que el meu pare em va sedir, també alternava les classes amb la venta de peces. Però sempre hi he enfocat l'ensenyança de la ceràmica en plan d'ensenyar l'ofici. Sempre he volgut això. La part artística sempre m'ha fet por, sempre he pensat que això s'ho tenia de fer un personalment. És una forma de donar llibertat artística als alumnes. Seguim parlant de més coses que ha fet la Montserrat Sastre. S'ha enjust tant encarregat diverses obres i has fet diverses exposicions. Per exemple, a la vinguda del doctor Rivalta, ahir vas fer unes obres de salàmica, oi? Sí, em va demanar, llavors, tant el català com el malaret, llavors estava cada un a les seves respectives, que el dia es diguéssim, amb tot això de l'obertura de la vinguda del doctor Rivalta, m'ho vaig posar dos escuts, un desplugues i un altre de Sant Just. Que això s'ha perdut a la segona remodelació que s'ha fet d'aquesta vinguda, aquests escuts ha desaparegut. No sé si estan guardats o no. Eran de fang refractari. És possible que es trenguessin, molt possible. Dic que a principis del 70 vas fer la primera exposició Sant Just, l'any 72, a la Teneu, l'any 79 em vas fer un altre, en aquest cas, a Can Ginestar. Què recordes d'aquella exposició? Sí, que clar, no hi havia pedestals per posar les peces i tot això, i llavors el germà de la... el malaret, el germà de la Carme, em va proporcionar uns ferros de vestida i uns taulons. I llavors es va plantar al mig de la sala aquesta vestida, aquest taulons, i a sobre les peces que jo llavors portava, que van ser... algunes ja eren de fusta, i algunes eren de fang, i llavors vull dir... la meva obra no era tan orgànica, que tenia una connotació més sobre la figuració, la figura humana. Vull dir, passes també diferents etapes de coses que t'inspiren d'una forma o d'una altra. Se t'han de preguntar quines han estat les teves principals inspiracions a l'hora de crear? Bueno, a excepció d'aquesta etapa, vull dir, jo crec que la natura m'inspira molt. Vull dir, em dona moltes lliçons. La natura, en tots els aspectes, dona moltes lliçons, des de quan veus les plantes, quan veus les roques, quan veus, bueno, tipus de peixos, de... d'ocell... Ai, per cert, venint aquí, m'he trobat un ocell a terra que no podia volar. Tot negre. L'he agafat, i llavors l'he deixat ara a la fota que cangin estan, no ho sé, quan torni, si el trobaré viu o no. Potser ha sortit volant. Igual tenia set i pensava donar aigua, primer de tot. Seguim amb més exposicions també s'enjust l'any 81. Crec que hi va una altra... També vas col·laborar s'enjust l'any 81. Ah, sí, hi havia una galeria que es deia s'enjust, i crec que era el carrer Reverter. Sí. I llavors allà també vaig esposar. Sí, també obra de fusta i obra també de refractari. I Bronzos també hi havia esposat, allà, sí, Bronzos també. Després l'any 87 va exposar canginestar, que és quan va ser el milenari de s'enjust. A part, la celebració del milenari, que va ser que em van encarregar l'escultura comamorativa del milenari, vaig esposar-se aquí a s'enjust. Era l'època de Lluís Segura, com a calda, que em van encarregar aquesta obra o aquesta escultura comamorativa dels mil anys de s'enjust, que està al par del milenari. Exactament. Però aquesta obra té història, té una història al darrere. Sí, té una història, però primer es va col·locar com si fóssi amb més d'un petit llac amb una piana sobre i aigua. Però allò no es cuidava, els nens li tiraven pedres, no sé què. Tot el que va haver-hi una segona remodelació del milenari, del parc, i la van posar a sobre del que estava jardinat. Llavors li tocava a la base l'aigua del rec. L'aigua del rec, l'escultura, es va anar tombant, que les va tenir de treure i es va portar a la fundició que la bona sabia fos, una fundició avall, i llavors allà la van robar. Llavors, per sort, jo l'original l'havia fet en fusta i es va tenir d'enviar una altra cop a l'original i es va fer la segona peça, igual que la primera, perquè va sortir de l'original. Aquesta segona peça està a part del milenari i el mollo està a l'Ajuntament. El mollo no, l'original per fer el mollo. L'original de fusta amb el perpinyal li va dir que deus a vosaltres, perquè si torna a passar i jo no hi sóc, doncs teniu aquí l'original. Després has fet més exposicions al 2017, vas fer l'última de Sant Just, l'última fins ara a Can Gynasta. Sí, també, sí, sí, sí. Passem també, repassem més obres. El Walden també hi tens una obra. Sí. Vols explicar-nos aquesta història? El Josep Lluís Soler va demanar una escultura? Sí, em va demanar una escultura per allir per al Walden. Vaig presentar diverses maquetes i tal. Parellament, com era l'època aquesta, que es va remodelar tot a l'exterior del Walden, perquè es queien les rejoles i el Walden estava tot envoltat de xarxes, es veu que els veïns van voler conservar un racó commemoratiu o com el record d'aquesta mala època que van passar, tots els veïns. Vaig anar allà i vaig veure que hi havia un rosé emparrat amb el que eren les vestides. Aquest rosé també els veïns volien conservar, que encara hi és. Llavors, vull dir sobre això, vaig fer una maqueta d'una restructuració conservant aquestes vestides i afegint-li una xarxa per a una xarxa de ferro. Hi ha obrances amb els colors originaris de l'interior del Walden, que són aquest blau especial que posen, i aquest rosé una mica tirant a fang, a fang cru. Aquesta és l'obra que hi ha actualment a l'exterior de Walden, que es diu xarxes. Exactament. Malauradament l'altra, que havia fet jo la maqueta, aquesta no es va poder dur a terme. Després també a la bona aigua, s'ha dit obres que estan exposades a la bona aigua. Sí, hi ha una obra que es diu Personatges, que està a la façana de la bona aigua. I després també a l'interior de l'edifici del milenari. El Pau dels Silències, que és una obra feta també en varilla de ferro i malla. Després altres indrets també coneguts, on hi ha obres de la Montserratxastre, a les instal·lacions del Barça. Vaig, quan hi ha un premi, allà, amb una peça d'Oxicorte, que fa dos metres d'alçada, que han posat el hall d'entrada principal. Estava allà, però ara no hi és. No sé on està. Van dir que si estava a la tribuna, i tot això, com jo no tinc accés a la tribuna, doncs no ho sé. I també els hospitals. Has fet obres pels hospitals. M'expliques abans també que d'alguna manera va ser una necessitat personal. Acabem amb això del guàldem, ahir del Barça, disculpa. Hi ha una segona obra, que està a la travessera d'escors, quan quasi toquen el que és la maternitat. Li vaig dir òrbites centenàries. Perquè sí, devia ser el centenari del Barça. Segurament, sí. Llavors passen també les obres que comentàvem als hospitals, que d'alguna manera vas tenir una necessitat personal de portar obres als hospitals. Sí, malauradament, o és natural també, vaig tenir de visitar molts hospitals, perquè els meus tios ja van arribar a una edat que tenien necessitat de gaudir dels serveis dels hospitals, tant la meva tia com el meu tio, després també la meva mare, i em vaig sensibilitzar molt amb tot el personal que hi treballa i que té que visitar els hospitals per qüestions d'anfermetats, i tot això. I clar, realment és molt dur. I la gent que hi treballa, jo penso que si no és per vocació, és que treballar en un hospital és tremendo, és tremendo, tens de tenir un esprit molt fort, molt fort. I també, paral·lelament, el Ramon López, el Calda, també em va parlar, llavors ell estava amb el ICO, i llavors em va parlar que volia humanitzar més els hospitals, perquè està raó, que la gent que els visitava, doncs no trobessi la visita, vull que li fos més amable, i tot això, i llavors vull dir, a través d'això, vull dir, va ser aquest paral·lelisme, que vaig comprendre que clar, que tenia raó, jo també ho sentia així, i llavors hi he fet diverses sessions, tant aquest hospital, el Dorani Reynals, com després també el Moisés Brogi, i després les instal·lacions de assistència sanitària, l'hospital que tenen aquí, la Diagonal, també. Bé, com podem veure, la Montserrat Sastra té un currículum molt extens, moltes obres també exposades, en l'especte personal, la Montserrat està una persona molt independent, t'agrada fer... diries que t'agrada fer la teva, no? Sí, sí, sí, sí. I com a dona també, com... com valores el paper de la dona dins de l'art? És més complicat per a una dona? Potser obrir sapàs en el món de l'art, o tu no ho has sentit així? No, jo no tinc problemes. Jo no tinc problemes, francament. El que m'he proposat fer... Jo no he tingut problemes en aquest aspecte. En tot cas, els problemes són més al taller físic, perquè jo tinc molta força, però, clar, no tinc la força d'un home. I llavors vull dir, sí, amb això sí que he trobat físicament, sí que he pogut fer altres coses que a mi n'he tingut d'estar per això, sí. Fas moltes hores al taller, oi? Sí. Moltes hores, moltes hores. Sí, sí, sí. Surto derrotada, però contentíssima. L'altre dia, quan et trucava per telèfon per fer aquesta entrevista, que estàs tantes hores també tancada en el taller i tancada en el món artístic, que a vegades no fas tantes coses a fora, no? Bueno, per això, per exemple, quan s'apropava la jubilació meva, vaig pensar, tens de buscar-te alguna cosa per una obligació fora del taller. Perquè, si no, el taller et menjarà. Jo t'has buscat. Vi buscat, doncs vaig a les aules universitàries, vaig a classes d'història de l'ara, aquí que en Gina està, amb el Xesco Ramos, que està molt bé, hi ha classes d'història a Barcelona, també conferències, vull dir, coses que m'interessen, que estan dins de l'art, i que m'obliguen a sortir i ventilar-me una mica. Avui hem repassat la vida, la vida també professional de la Montserrat Sastre. Moltes gràcies, Montserrat, per haver vingut al programa. I acabem amb una cançó dels Rolling Stones, Satisfaction. Molt bé, m'encanta. Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies, Montserrat. Moltes gràcies, Montserrat.