Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem un nou programa de Sant Justenques, avui, amb l'esperança corcoll-güell, o l'esperança, què tal? Hola. Com estem? Bé. L'esperança va néixer Sant Just, el carrer Roquet es va néixer, oi? No, el carrer de la Creu. El carrer de la Creu, però a la zona tocant el barri sud. Exacte. Vas néixer allà, però després vas venir a viure al barri centre, per circumstàncies familiars, i vas anar als Escoles Nacionals, el que després seria l'Escola Montsenyera. Exacte. I què recordes d'aquella etapa? Bueno, molt bona, i llavors que allà també ens donaven llet d'aquest xis d'empols, i ens donaven formatge, i que jugàvem al pati, i de Sant Just eren poques, eren moltes més dels pisos que havien fet a Sant Just, però molt, una bona època. És a dir, hi havia més gent de famílies que havien vingut de fora, no? Exacte, exacte. La majoria de gent de Sant Just anava més aviat a l'Escola Núria. Sí, però també eren menys gent a Sant Just que tot el que hi havia en els pisos, sí. I recordes que us donaven llet d'empols i formatge? Sí, sí, sí. Això quan us ho donava? Doncs a l'hora del pati o el dematí per esmorzar o el que sigui, perquè era aquella època que suposo que no sé... Em sembla que ho portaven els americans, o no sé... És que estem parlant de molts anys. I en aquella època també anaves a portar llet al barri nord, perquè la teva família tenia càvara. Sí, exacte. M'ho ania a les càvares i portava llet al carrer nord. I tens bon record de... Molt, moltíssim, moltíssim. Gent molt bona gent, que havien vingut de fora, però que no tenien re, pràcticament, i tu donaven el que tenien, i era molt... no sé, jo tinc molt bon record. Per això vaig posar una pelucria allà pel record que tenia de tota aquella gent. Fins i tot a vegades tornaràs cap a casa i ja no tenies gana, no? No, perquè em donaven migues, que feien migues, et feien sent allà i donaven el que tenien. Sí, jo tinc molt bon record, molt. Hi havia, potser, abans més proximitat amb els veïns, amb la gent del poble? Suposo que clar, era molt petit i tothom et coneixies més, i no sé, mira, i a mi era la letxera, la letxera, i sí, mira... Et deien la letxera. A partir dels 13 anys ja vas començar, o vas començar a entrar al món de la perruqueria. Sí, vaig anar a prendre la pelucria quan vaig acabar a l'escola, vaig deixar a l'escola i llavors vaig anar a Barcelona a prendre de peluquera. On anaves? Allà al carrer Bergara, hi havia una acadèmia que es deia la Casa Eva, i llavors vaig fer tota el curs de peluquera, i llavors anava amb alguna peluqueria a fer algunes pràctiques, i després ja vaig pujar cap a Sant Just i em vaig posar a Sant Just. On vas fer pràctiques de perruqueria? Doncs mira, com se diu, el major de gràcia hi havia una peluquera, una peluqueria que anava a fer, i després també a casa meva els diumenges, tenia una cadira i això hi pentinava, i un sacador hi pentinava les veïnes de per allà al costat, i després de que treballava a l'acadèmia, i això el cap de setmana pentinava algunes veïnes, i després ja vaig posar la peluqueria a Sant Just. Però el teu pare era barbet, també. Sí, era barbet, sí, perquè era abans de la guerra, i després ja ho va deixar, ja no... Es va quedar sense la seva negoci per temes polítics. Exacte, li van prendre el pis, i la barberia que tenia, la carrera intensa era, que tenia. Em preguntava abans també si d'alguna manera l'oficial del teu pare t'havia influït, i dius que no saps molt bé d'aquest bé, no? No ho sé, no el recordo, no ho sé, diria mentida perquè és que no ho sé, o potser també era bastant presumida, allò que t'agrada pentinar i fer... No ho sé, i mira, em vaig dedicar per això, i la veritat és que no estic molt contenta. A més, em sento... Hi he sentit sempre en el poble, o en la gent molt vulguda, i això és molt important, perquè si a vegades comences que no et sents vulguda i tens problemes o alguna cosa, doncs que la veritat sempre m'he sentit molt apollada per tota la gent de Sant Just. No et puc dir que he tingut allò disgustós amb la gent, o la gent que no t'ha volgut, la veritat, i això penso que és molt important quan tens un negoci amb un poble. La perroquera són d'aquests oficis de molta proximitat, les persones, i que tens un contacte personal, molt proper. Exacte, per això et dic que clar, són molts anys, i llavors saltes de les pares, dels nets, dels fills, vull dir, són moltes etapes. Amb 16 anys o de segon vas obrir la teva primera perroqueria, ja que és en Just al carrer Badó. Exacte. Com recordes aquell moment de dir doncs vinga, ara em toca a mi obrir la meva perroqueria? Sí, no ho sé, jo crec que a part d'això ets una mica inconscient, si t'he de dir sincerament, una mica inconscient d'aquella edat, posar-te en un... Va ser que de manera en nosaltres èpoques, però clar, ets molt joveneta, però bé, molt bé. Per això et dic que de sempre, i la gent m'he sentit molt, que sempre hem vingut a la perroqueria, i he tingut molt bona clientela, vull dir. I aquí estic, per això suposo que fa tants anys que he durat i dur-ho, vull dir. És com he tingut sort amb les noies. Tinc noies, tinc una noia que va vindre en 13 anys a la perroqueria, i ara en té, que ara em farà 60. Tota la vida, et trobeu, vull dir. Clar, és com... Clar, i llavors en tinc un altre que fa 25 anys, vull dir. Tot això també t'ajuda a poder allargar, perquè clar, si et vas fent gran i tu no estàs per estar a la perroqueria, però quan tens... M'he sentit de confiança. Exacte, llavors quan tens aquestes persones, vull dir. Per cert, aquesta època en què vas obrir la primera perroqueria, el carrer Badó també era l'època en què es feien els catifes de flors, per exemple, sou recordes, no? Moltíssim, perquè és el que diuen, la gent fa una pinya, te'n xacaves a les 4 del matí o a les 5 per anar a buscar flors, i llavors els vespes te reunies, llà per collir les flors i... Bueno, i després fes... A veure qui les feia més maques i... No ho sé, eren uns anys per mi de molt... I tot això coneixes la gent, l'ambient, xarrades, de tot, i clar, de joveneta, però hi viegen més gran, més jove, de totes edats, vull dir. La vida en comunitat, no? Exacte, exacte. Com es feien aquestes catifes de flors? Doncs, bueno, en flors de tots colors, i llavors... Us deveu adorar el matí per anar a la muntanya, no? I tant, a les 4 de la matinada... I llavors, llavors, i hores i de dies abans, al vespre, d'anar, de parlar les flors, i dels clavells, i del tot el que sigui. Després, bé, vas participar en aquestes catifes de flors, també em recordaves abans que els 18 de juliol, què passava els 18 de juliol? La platja que no anaves en tot l'any, llavors, i viuen camions, que els hi donaven permís per anar per les carreteres, i anaven fins a Castell de Fels, i viuen que anaven en caros, altres amb camions, i hi ha passat tot el dia. Llavors, la nit arribaves cremada, la majoria de vegades, perquè, clar, de no veure el sol a tot el... Però, bueno, també són coses que, a mi, a la vida, no se m'han olvidat. Vull dir, que dius, esperaves anar a la platja al divirt de juliol com aquell que... I anava a tot el poble, a la platja. És a dir, aquell dia es tancava la perruqueria, es tancava... Normalment era el diumenge, perquè era festa, el divirt de juliol era festa. Clar, era festa... És igual el dia que era festa, era festa. Ara ja no es festiu el divirt de juliol. Em sembla que no, ara no, però llavors era festa, clar, vull dir, igual, tu és que tanquessis, és que era festa. Era dia festiu. De totes maneres, treballaves els diumenges, també. Els dilluns era el dia festiu. Exacte, nosaltres estaríem amb el diumenge, tots els diumenges. Fins abans ja, ara ja fa molts anys que no, però vull dir, els primers anys... En 22 anys, l'esperança es va casar amb el Joan, amb el Joan Sàlvia. Ja feia 4 o 5 anys, que fastejàveu. Sí, està més. Està a veure, 6 o 7, sí. I us vau casar quan ell va tornar de la mili? De la mili, sí. De Sant Just, sí. Era molt habitual, aquell moment. Secaigui normalment, sí. També, recordes d'aquella etapa, els valls que es feien per festa major? Sí, festa major, sí. Explica'ns de què tractaven. Home, no, allà abans feien per la festa major, feien la Pobilla, dames d'honor, i cada any, doncs, triaven a... aquí decidien entre tots, perquè, a més a més, hi havia orquestra, després venien gent famosa, de Barcelona, era com una fiesta lo grande. I un any, jo era molt joveneta, i me'n recordo que era l'any que, en la Núria Vullit, la van fer a Pobilla, i jo era dames d'honor, i una ateneuia que es deia Lluísa, i després van fer, com una cara van, una carroça pel dia de la Mercè, i ens van passejar per Barcelona, i era allò, era una il·lusió, increïble. Bé, moltes d'aquestes tradicions s'han anat perdent, s'han just, em sap greu, potser. Home, el que passa és que també, clar, era una etapa de... i que la gent no sortia com ara, i anaves, és que era molt diferent. Tot això te marcava la vida, perquè no... clar, molt diferent. Com diem, en 22 anys vas casar, en aquell moment, moltes dones, doncs quan es casaven, deixaven de treballar, però tu no ho volies, volies tenir el teu, la teva parcel·la, no? Sí, pensava que, bueno, que la vida no saps, i que després a mi m'agradava tenir la meva feina, la meva llibertat econòmica, tot el que va ser que l'has de lluitar, perquè no deixes de ser que tindràs... i com m'he anat passant els anys, perquè abans tampoc no es pagaven tants impòsits, tantes coses, però com m'he anat passant, però, bueno, la veritat és que estic molt contenta. Hem parlat de la primera perruqueria que vas obrir, el carrer Badó, però després del carrer Badó em van venir moltes més. Després vaig anar al carrer de la sala que es deia, que és en Celmó Claví, després de casar-me, vaig anar allà. És a dir, tenies dues perruqueries? No, perquè la vas traslladar. Sí, la vas traslladar. La del carrer Badó se la va quedar la meva germana, la meva germana, i jo me'l vaig anar al carrer de la sala. De banda on estava el Trilla, no? Exacte, i després allà vaig estar 30 anys, però mentre tant, després de 15 anys d'estar allà, vaig obrir-ne una, a baix del Gualtín, primer va ser el Gualtín, primer va ser el carrer de la Creu, els pisos. D'acord, a la zona dels pisos, que em deies que tenies aquest record, quan la vas aportar al llit. Sí, per això la vaig, quan em van dir que la vaig agafar per això, per la gent que coneixia d'allà, i llavors vaig arribar a una noia i una altra, i després, cap d'un temps, vaig agafar en una baix del Gualtín, però jo continuava amb el carrer de la sala. Aquelles eren la... I després, cap d'un temps, va ser que vaig canviar la del carrer de la sala, per la... Per la que tens ara, Carles Mercader. I llavors el carrer de la Creu, allà dalt, el carrer... No creus? El carrer nord, no? Exacte, la va de quedar la noia, que treballava amb mi de sempre, ella i una altra, i a baix del Gualtín, igual, les noies, aquelles, se la van quedar. I llavors jo vaig continuar amb el Carles Mercader, que és la que tinc ara, i ara tinc aquesta. Segueixes encara en actiu? Sí, vaig cada dia. Va ser que ja no estic enganxada al sacador. Li he d'ajudar això i l'altre, però de fet, tinc persones que són molt vàlides, fa molts anys, vaja. És important tenir els negocis petits, sobretot persones de confiança. I per la gent i tot, és una cosa que... Vull dir, som 6, Vull dir que... Has empleat a moltes persones, durant tots aquests anys. Abans repassàvem fotos, i des del carrer Badó ja has tingut moltes noies treballant. I ara, quan tenia les 3 juntes, les 3 pelucries eren 17 persones. Déu-n'hi-do. I sempre han sigut noies, les cantrades, les pelucries, per què? No ho sé. No m'ho havia plant... No ho sé. I abans tampoc els nois no n'hi havien tants, però després... Potser és que la cosa de que sempre hem vingut noies, que ja no... I això que quan hem fet corsets, hem anat amb coses, hi ha hagut nois i hem estat amb noies. Vull dir que no és que no n'hagis vist. I a vegades has fet corset no sé per què, no he vingut a tothom. Però diries que és una professió més aviat femenina? No, jo penso que no. Perquè hi ha pelucries molt bons i pelucries molt bones, i pelucries no bones, jo crec que va amb la persona, sí. I també moltes de les clientes han estat dones, també. Sí, en general sí, però ara no, ara venen molts homes. I això també va obligar a fer una mica de reciclatge. Home, és que, clar, és que el que veus, ho feies, però ho feies a la teva manera, però no és el mateix un tallat d'un home que el tallat d'una dona, i llavors vam fer corsets amb barbers i pelucries, perquè s'hagués reclat les patilles, inclús barbes, els clatells que són diferents, i hem fet bastants corsets. I ara vull dir, no, hi ha igual d'homes i de dones, moltíssim, moltíssim, moltíssim. Et planteixes jubilar-te molt tot? És que, hi ha fa temps que, si tu diuen, però, clar, aquesta noia que fa tants anys que la tinc, em diu, almenys has d'esperar 5 anys que jo em jubili, clar. I dius, i és que també penses, com que estic bé i es porto totes, que és un segreu també, perquè, clar, les deixes una mica penjades. Home, i si no estés bé, no em trobés bé o... Però no sé què dir-te. Saps allò que m'hi he plantejat? També em sap greu, perquè és la meva vida, és la meva vida, i després amb les noies estic bé, i dius, doncs mira, sobre la marxa, deu dir-hi, és que ja... M'hi he plantejat alguna vegada, però ara ja no em plantejo res. Tiempo al tiempo. Clar. Hem parlat d'aquest aspecte professional, segurament doncs el més conegut de l'esperança, que s'enjust, segurament doncs molta gent coneix per això, però també en l'àmbit personal hi ha coses destacables, perquè tu has tingut dos fills, un fill i una filla, l'Oriol i la Núria, i ells van anar a l'escola Montseny. Sí. També va ser un moment quan ells van començar l'escola Montseny, important de implicació dels pares. Perquè va ser una escola una mica... més amb català i amb castellà, però vull dir, més oberta i no els ensenyaven tant aviat a llegir ni a escriure, vull dir, com un altre tipus de... i la manera de veure les coses i de jugar, no ho sé, vull dir, era... era un altre tipus de... Va ser clar que era el començament i ara es arribaven al final de més, no es podia pagar els pares entre tots, havies de pagar i anar a posar en diners, i anar a fer coses, però la veritat és que estic molt contenta. Clar, perquè quan comences no saps si anirà bé, perquè clar, després sí que es va veure que va funcionar, però quan ets dels primers, però bé, i a més hi havia tota una colla de pares que s'hi van implicar molt i es va fer molt, i la veritat és que no estic molt contenta. Molt. Era un projecte innovador, i alternatiu al dels pares Montseny. Sí, oi tant, oi tant, oi tant. Però la veritat és molt bé, molt bé. I després hi ha una anècdota interessant, que és que hi va haver un any que et van venir a buscar la perruqueria mentre estaves treballant el dia 5 de gener, el dia de la visibilitat de reis, explica'ns com va anar aquesta història. Una cosa que, clar, et venen a buscar i que diuen que si pots anar a maquillar els reis que la persona aquella s'ha posat malalta, dic oi, dius, oi, per favor, i bé, no penses, va, anem i això, i quan estàs allà te senten i diuen que has de fer, i jo dic, escolta'm, jo no hi diré cas, a més tinc invitats a casa i tot. No, no, perquè, bé, i tot el que van avisar com van poder a casa meva, però la sensació que vaig tenir aquell dia és que... És una cosa. Com convertit en una estrella, per un dia. I amb els nens, com et miren, et donen el xupet, té cartes, o encara les tinc guardades, són les cartes i xupetes, tinc de tot, perquè és que era va ser... Jo sempre dic que és una de les coses que no oblidaré la vida. I a més, és que ni m'ho esperaven, ni... Bé, però molt bona experiència. Una bona experiència, una experiència bonica. Boníssim. I, a més, també és un reconeixement, no? D'alguna manera. No ho sé, no ho sé, perquè jo tampoc no havia dit, no ho sé, potser perquè també en coneixen, i això. Però la veritat, de moment, el que et quedes així, però després no agrairé mai de lo content que vaig estar, de lo feliç que vaig ser. Bé, doncs amb aquest bonic record d'aquell cinc de gener, acabem l'entrevista. Moltes gràcies, Esperança, per haver vingut, i acabem amb aquesta cançó que ens has demanat, que és per tots coneguda, l'estaca de Lluís Llach. Moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.