Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem un nou programa de Sant Justenques i avui ho fem entrevistant a la Carolina Torrent Vila. Hola Carolina, què tal? Bé, gràcies a Déu. La Carolina ha coneguda per haver estat molts anys, 55 concretament, treballant al mercat. Però la Carolina no és de Sant Just, perquè vostè va anar a acornallar, oi? Sí, a acornallar aquelles casetes de la fàbrica de Can Rosés. Però el seu pare treballava allà, era encarregat. Ah, això, el 9 o 15. I va anar a l'escola també a acornallar. Sí, molt bé, recordo molt bé. Sí, i què recorda? Li agradaven a l'escola? Sí, sí, sí. Era una senyoreta molt maca, molt. La senyoreta em para, i els nanos tenien la Trini, perquè... jo anava amb el meu germà, que ens portàvem un any i mig. Però cadascunava a una banda diferent de l'escola. Ah, això, diferent, sí. Clar, perquè abans els nens anaven per una banda i els nens per una altra. Sí. Va anar a acornallar, fins que la seva família es va traslladar de l'hospitalet, oi? Sí. Amb quina edat va anar a l'hospitalet? L'any 40. L'any 40, passada la guerra, vam anar a viure Sant Aulàlia, hospitalet. Vostè va néixer l'any 31, o sigui que tenien 9 anys, quan va anar cap a l'hospitalet. Sí, això, justos, sí. I allà va seguir amb l'escolarització també, va seguir a l'escola. Una escola que era també de nenes, el meu germà anava... no era nacional, era particular, tots dos, eh? I... Eren escoles privades. Privades, sí. I també té bon record de l'escola de l'hospitalet? L'hospitalet molt bé, allà vaig fer moltes amigues i era un enviat molt maco. L'hospitalet no era com és ara, no? No, com ha canviat, molt. Com era abans, hospitalet? Era com una barriada que ens coneixíem bastant la gent. I després de fer la comunió, que jo la vaig fer molt gran, vaig fer la comunió ben bé en bons anys. Doncs sí, perquè vam fer junts amb el meu germà. I ja em vaig quedar amb una colla que anàvem a la parròquia molt. Sí. Sí, el diumenge i després amb els joves, a ballar sardanes, a la tard del cine... No, i jo recordo la meva joventut va ser molt maca. Sí, allà, l'hospitalet va tenir molta vida amb amics, sortien... Sí, molt. Ah, això, una colleta érem. Però passa que els nois aquells anys ja estudiaven. I clar, de seguida no es podien enredar com ara. I les noies es van anar prometent, i ells es van casar més grans. Vostè va estudiar fins bastant gran, per l'època. Fins als 16 anys va estar estudiant, oi? 17, com m'hagin anat a treballar, ja ho sé. Deu n'hi do. I què va estudiar? Bueno, tant a d'Horia de llibres que deien, perquè comerç no era... Era un... després francès, i m'acanografia. Li agradava estudiar? Sí, sí. Era bon estudiant? Sí, sí, sí. I també m'ha explicat abans que anava a aprendre a cosir. Ahà, això sí, a 13 o 14 anys el plegar a la cinc anava a cosir sants. Caminant, eh, de Sant Aulàlia, és a la vora. I els seus pares li donaven uns diners? Sí. Que no estudia i què feia? 15 cèntims. Total eren dues parades de metro, la bordeta, i marcat nou. I anava caminant. Per estalviar-se els diners? Per estalviar els cèntims. I en què se'ls gastava? En pega dolça o... A més, anava caminant seguint les vies del tren? Aquell tren que hi ha... Com es diu aquell tren... Seguia les vies del tren, vaja, perquè era un camí més ràpid. Més ràpid. Però de seguida hi vam anar dues o tres. Érem tres, dues amigues. I els hi vaig dir i anàvem ja tres, ja tenia companyia per anar-hi per venir. A vegades pujàvem pel carrer Badal des de la bordeta, perquè la modista era el carrer Badal cantonada en plaça del ninyo, que era la carretera de Sants, fins allà. De fet, deiem que era bona estudiant, era tan bona estudiant que fins i tot va guanyar un premi, no? Ah, sí, bueno, això va ser els humanatges a la belleza que feien. Ens vam fer fer una redacció, va venir un senyor de la Caixa i va obrir una llibreta. I a partir de llavors, els meus pares, quan podien, m'hi posaven cèntims. Sí, tenia una llibreta i aquells anys. Pel tal, no sé si eren 20 o 25 passetes, o premi. Clar, ara una quantitat que ara semblaria molt petita, però per aquell moment no estava malament, no? Clar. Després en 17 anys va començar a treballar i quina va ser la seva primera feina? Aquí, en una casa, que era construccions de portes metàliques. D'això, de... Construccions metàliques carbonelles. Era el carrer del Carme, les oficines. I llavors es van trasladar. Bueno, primer el carrer Pallars tenien el taller. I després el carrer Ithala, allà on hi ha el camp del Barça, que llavors allà, allò era tot un escampat, allà van fer el taller nou. I allà si va estar treballant, quants anys? 7 anys. 7 anys, de un idò. Fins que es va casar. Fins que es va casar. Fins que em vaig... eh, jo, sí. I teniu un record d'aquesta feina? Sí, sí, perquè es va morir a la mestressa, que era una senyora viuda, va quedar el fill, i era un senyor molt amable, molt bé, molt. Sempre vam tenir bona relació amb aquells, sí. En 24 anys es va casar amb en Pastor Fosalva, que era de Sant Just, però expliqui'ns com va arribar fins a Sant Just, perquè és clar, vostè vivia a l'hospitalet, i en Pastor vivia aquí a Sant Just. Com es van conèixer, com es van trobar? Que vaig venir a la Taneu a ballar, a la festa de Sant Antoni. Ah, pels 3 toms. Pels 3 toms, això. I encara se'n recorda d'aquell dia? Oh, sí, va ser molt bo. I a partir de llavors ja de seguida em va venir... L'endemà ja em va venir a buscar a la casa que jo hi era, i em va acompanyar, i em va venir a buscar a la feina. Va anar molt de pressa, molt. Vam començar a festejar. I al cap de poc més d'un any? Ah, 15 mesos o així ja ens vam casar. Va venir a demanar la mà, no? Sí, sí, sí, sí. Sí, vostè va venir a Sant Just pels 3 toms? Pels 3 toms. I ja pràcticament sí va quedar. Ah, això mateix, sí. Com aquell qui diu? Un fleixasso, que diuen. Sí. Aleshores doncs va venir, amb un pastó cap aquí, el seu maritra més gran que vostè. Sí, quasi 8 anys ens portàvem. Per això ell també ja el va voler casar... I per això tenia ell... A més a més se li havia mort una germana amb ell. I a poquet feia un any o així, que era més gran que ell, soltera. I clar, deia, oi, sí, que els va vagar estant molt tristos, ja veurà situents, que sí que allà... I clar, encara es va voler casar més de pressa. Sí, que tot va anar de pressa i ja va venir a viure cap aquí, que passen just? Cap aquí. I després la nena va venir de seguida. Quants fills ha tingut? Dos. Dos. Una nena i un nen. I com es diuen? La Teresa i el Just. Just per tradició familiar, no? Familiar, ara això mateix. Com funcionava això dels noms a la família de... Bé, sempre havíem posat just i pastor. El meu marit era pastor, l'avi just, el besavi, pastor... I així és. I, bueno... El primer van tenir la Teresa, i després el Just. Perquè es veia mort la germana que se'n deia de Teresa. Teresa era la germana... La germana del meu marit. Sí. És a dir, que els dos noms de sus fills tenien una història darrere. Sí, i el nen no cal dir-ho. Llavors es va morir el meu so, crec, perquè es porten tres anys amb el Just. I llavors, clar, no calia dir-ho, es veia de dir Just també. Quan va venir a Sant Just, va, evidentment, es va casar amb el pastor. No, esperis, que em vaig venir a casar aquí. Es va casar aquí, a Sant Just. A mi no se'n ho sabíem. Sí, sí. Es va casar a les lesions de Sant Just. A la feròfiga, perquè ell es havia batejat, havia fet la comunió, ho havia fet tot aquí, i jo havia de venir aquí, perquè aquí era més maco que un hospitalet, deia ell. I que sí, no, vas lluir perquè aquelles escales llueixen la núvia. Sí. Sí, sí, no va ser una bona vaca. Va ser bonica el casament. Sí, molt. Venia aquí, això també significava, que passava a treballar al negoci familiar, que era el que em fos salva al mercat. Que sí. Sí, sí. I des de les hores treballava al mercat. No havia vist mai un... No havia treballat mai a un mercat. No, què va? Amb un despatx vaig fer un canvi ben radical. I què li va semblar al canvi? Li va costar al principi? Home, una mica, sí. Però ho vaig fer molt de gust. Era una feina més dura, la del mercat? Sí, perquè allà eren unes hores. I encara anava a la diputació la nit. O sigui que no, vaig fer un canvi molt radical, sí. Però vaja, no, estic contenta. Vostè quina tasca tenia dintre del negoci? Despatxava? Vostè estava al mercat despatxant, oi? Ah, sí, al mercat. Sí, sí, sí. De seguida. I a les tàredes també tenia un altre feina? Ah, sí, la tarda venies d'empotir. Un dia catalana, un dia llarg, un altre dia havíem de fer blanca i negre. Sí, tot això ha anat arreglant el meu fill, i ho fan diferent ara. Però vostè treballava al matí despatxant? I a la tarda. Això mateix, sí, senyor. I com era el mercat abans? M'ha dit que ha canviat molt el mercat. Molt. Hi havia unes escales i hi havia una sola planta. Ara era una cosa molt familiar. No sé, a mi m'agradava tots. Els assentadors eren molt amics. I s'ajudem amb els altres. Era un ambient maco. El que passava molt de fred, a l'hivern, no, ja recordo tenir penellons que no havia tingut mai. A l'hivern fred ja l'estiu caló, no? Ja l'estiu una calor. No hi havia els sistemes de climatització que tenen ara? No, ara ha canviat. Mare de Déu, ara és maco. El mercat si està bé. Hi havia moltes parades abans, més cara? Abans. És que de tocinaires érem abans, mira, que hi havia moltes hores. Hi havia moltes hores. La Pilar, nosaltres, la Federala. Després ja va venir el Cardona. També quatre. I veníem tots, no sé. Abans la gent anava més. Les verdoleres també venien. I les polleres, no cal dir-ho, també. I el peix, també. Ah, això, sí que sí. Compràvem pel dia. I venien cada dia. Els senyores... I obrien ben d'hora al matí? Ah, molt, això sí. A la set ja obríem. I jo em llevava a la sis cada dia. El meu marit per fer broma. Els idees a les dones. Jo no tinc despertador perquè ella ja em desperta. Ben d'hora al matí, no? Sempre, sempre. I deia que venien les senyores, perquè abans el mercat era un espai que l'ocupaven molt les dones, no? Els homes no hi entraven gaire, el mercat. No, no, eren senyores. I t'explicaven la vida. I el que feien de menjar, els problemes que tenien, ara no, tothom va de pressa, de pressa. O sigui, també era un lloc per socialitzar, per veure-ho amb la gent, no? Sí, sí, sí. No m'agrada tant, m'agradaven més, llavors. Era maco. També m'explicava que als vespes, a Sant Just, la gent sortia al carrer. El carrer, després de sopar, es posaven allà a la fresca. A l'estiu? Sí, a l'estiu, això. I la canalleta corrien per allà, i tothom treia la cadira al carrer, i allà s'estava. Unes hores, sí. No hi sortia gaire jo, i jo tenia feina dintre. Sí. Sóc l'Ina va preguntar. Moltes dones, quan es casaven abans, deixaven de treballar, i es dedicaven a les feines de la casa, que també eren una feina, però ja eren una feina, diríem, professional, no?, remunerada. Però, en canvi, vostè, quan es va casar, va ser més aviat el contrari. Com ho portava, això, de treballar més encara? Vaig conformar. Diu que la vida és conformar-se. Quin remei, oi? També deia que canvia molt el mercat, que abans la gent anava a comprar del dia. Vostè ha estat 55 anys, fins fa no gaire, que treballava al mercat, i de fet encara hi va, sovint. Com el veu al mercat? Què li sembla? Li agrada com és ara? Molt, de la manera que està ahir, de la manera que és tan net i tan pulgit, molt bé. Ara les ventes no estan gaire bé, no. És més complicat, ara, tenir una prova al mercat. Ara és més complicat, sí. És que hi ha molts supers, a tot arreu, i la gent surten els cap de setmana, i compren molt, oi? Fora. I com es repartia amb el seu marit, les tasques de la botiga? Bueno, tots dos ho havíem de fer. Treballaven cols a cols? Sí. Com un equip, no? I els nanos ens van ajudar molts jovenets. La Teresa estudiava i venia després dels tocinos, perquè portaven els ports del matadero, i els vius de desfer i vius de fer tot. I ella, abans d'anar a col·legi, ja venia, ja ens ajudava. I el Just també, com va a Puguer. Però més la Teresa. Sí, ella va ajudar més de petita. Més petita. I el Just després es van anar incoherent. De fet, ara el Just és el que porta la botiga? Sí, és que es va casar molt jove, el Just. Va acabar la mili i ja de seguida es va casar, també. I ara són el seu fill Just i la seva jove? Val molt la jove. T'he hagut molta sort. Són els que porten la botiga. Li agrada que sigui la família la que continua el negoci. Molt contenta. De fet, és la tercera generació, o la d'ara? Sí, això. Perquè el seu sogra, a quina anys va començar? El 1910. O sigui que a Can Fosalva té més d'un segle de vida. Ja ho ha fet, sí, sí, sí. Déu n'hi do, no? És per estar contenta, no? Sí, sí, perquè hi ha molts llocs que no ha durat tant. I a més a més, doncs diguem que la família ha sigut endavant amb el negoci, la família l'han crescent i ara es va sàvia. Sí. Un nen molt maco, tenim. Sí. Suposo que està contenta, també, però no pot dir qualsevol. No, pensava en Ribari. Fa molta il·lusió, molt maco. Vostè va estar molts anys treballant al mercat fins al 79. És a dir, que va passar i molt l'edat que es considera desovilació, va seguir al mercat. Encara de tant en tant passa i t'ha passat cada dia. Enhorar-ho, sí. Enhorar-ho, però el primer sí. I aquesta cosa que et trobes a les senyores i et pregunten i com estàs. És un... A mi m'agrada molt aquesta vida, vaja. De fet, però quan ha començat a deixar mica en mica la feina del mercat, ha trobat altres ocupacions, també. Perquè va a la Universitat de la Gent Gran, oi? Sí, vaig a la Gent Gran. Allà les aules de l'universitat, que és, com se diu, aquell... aquell aule. Sí, allà és a la Universitat que hi ha la Diagonal. De la Diagonal. No hem ni de traspassar la Diagonal. I com se diu? Què hi falla? Què hi va fer? Què hi aprenen? Ui, de tot. Molt bé. Allà hi venen professors jubilats, de majors meteorològics. També ha vingut el Mauri. Sí, que és de Sant Just, també. Eh? Que és de Sant Just. També és d'aquí, sí. Vull dir, a fer conferències, eh? Sí, sí. Després aquell senyor que és tan maco, aquell viola, aquell senyor gran... No me'n recordo com es diu. Bueno, molts. Són gent gran i molt maca. I li agrada mantenir-se... Són dues hores. Sí, dos cops de la setmana. I primer un i després un altre. Sí, si no hi vas, no et diuen res. Però és una sortida que es maca. Bé, tot i que ja està retirada, en dic que continua passant per la parada. Sí, cada dia, quasi. Vostè i el Mercat no deixaven de... de tenir mai aquesta relació, no? Home, sí, d'alguna manera. I la gent la recorda pel carrer... La recorda pel carrer, sí. Això dona molta alegria, eh? Que t'anomenen, hola. I què feu? I això és un poble. I ja se sent més de Sant Just, que de Corallau d'Hospitalet. No, no, no, no. Se sento d'aquí. Doncs moltes gràcies per haver vingut i explicar-nos tota la seva trajectòria, tota la seva vida i tants anys també al Mercat, que han donat segur que per molt. Moltes gràcies per haver vingut a l'entrevista, Carolina, i que vagi molt bé. Molt bé. Adeu. I a més, moltes gràcies per haver vingut a l'entrevista. I a més, moltes gràcies per haver vingut. I a més, moltes gràcies. I a més, moltes gràcies. I a més, moltes gràcies. I a més, moltes gràcies.