Entrevista a Carmen Arnau i Muro

Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem l'entrevista de Sant Justenques d'avui i ho fem amb la Carmen Arnau Muro, aquí tenim nosaltres a través del telèfon. Hola Carmen, què tal? Hola, bona tarda. Molt bé, aquí estem. La Carmen ens atén a través del telèfon perquè ella viu a Polan, a la provincia de Toledo. Què és on vas néixer, oi, Carmen? Sí, és el meu poble i la família de la meva mare, perquè la altra banda són Aragonès i el meu avi era de Barcelona. Tenies una part de família que era de Barcelona ja? Sí, era de Poplanó, el meu avi. Després va marxar a Carajosa, se va casar amb una Aragonès, i el meu pare era Aragonès, i la meva mare era de Toledana, aquí de Toledo. I quant temps hi vas viure a Polan, quan vas néixer? Bueno, jo no vaig viure molt, perquè solament venia per visitar les avis. Jo no havia viscut mai permanentment. El meu pare li destinava sempre a llocs diferents, perquè era un gener d'obres públics d'aquest organisme que hi havia abans. Hi havia pons, pressa, aeroports i coses així, i li destinaven a molts llocs. I a les hores, per exemple, jo, a pocs mesos, no em portava a la presa d'escales, allà, al Prineu. He viscut allà també a Pondesuert, i per allà, de Petita, de... bueno, de Vaya. I després posava molts llocs. El meu pare li destinaven subint d'un... abans era així, saps? Sí, sí, que suposo que vas anar a moltes escoles diferents, vas viure molts pobles diferents. Això m'ha ajudat bastant, no pensis, perquè jo m'he trobat a tot arreu, o sigui, el meu pare a vegades li destinaven a mitat del curs, i a les hores havia de canviar tota la família. Perquè nosaltres érem cinc germans, o sigui, érem bastants a la canviar de col·legi, de casa, de comunitat... Bueno, abans m'hi existien més comunitats, o sigui, de provincia, era bastant... era complicat en part, però en una altra banda, no ho sé, te donava una visió més completa de tota, diguéssim, l'estat i... Clar. Finalment vas acabar instal·lant a Catalunya, oi? Sí, exacte, perquè el meu marit, qui és a Suïs, li va destinar a Barcelona, una empresa alemana, i a les hores, en principi, era per uns anys, no sé, cinc, deu... Però després, esclar, els senyors comencen a estudiar, després veuen la universitat, després... i com que estaven molt bé els anys, doncs... Abans de venir a Sant Just, havies viscut a l'estranger, també, oi? Sí, havia viscut dos anys a Suïs, i tres a Alemanya, sí, a l'estranger. I aquí, a Catalunya, ja hi vas venir amb fills, oi? Sí, sí, perquè el meu petit tenia un any, el meu petit, que és David Flir, que és un senyor, té una de veritat, perquè hi ha jugat amb l'equip de hockey, o sigui, estava molt integrat amb el Tanigó, i tenia els tres, aquí, el meu petit, que quan va arribar a Barcelona, tenia un any, o sigui, que ell sí que és, comprensament, senyors, tècnica, de formació, d'educació, de tot... I també, per sobre, ho escoltaven i cap aquí, a Sant Just, per l'escola alemanya, oi? Exacte. És que nosaltres vam pensar que seria millor que no producioneu l'Alemanya, perquè és una llengua tan difícil per a la premsa, però al petit, com que sóc tenia un any, doncs a les hores ja no funcionava l'escola alemana, per això va anar al Tanigó. Ja estan aquí a Catalunya, quan vas estudiar a la Universitat de Barcelona, vas estudiar primer història, oi? Sí, he fet moltes coses, he fet turisme, una acadèmia que era privada, després he fet història, després he fet el doctorat, i després alguna cosa més, llengües, he estudiat molt sempre, sempre molt. Molt aplicada. Ah, molta curiositat i molta... no sé... I estudiant el doctorat és com vas fer el primer viatge cap a Sibèria, oi? Bueno, jo quan... saps què passa? Jo quan he començat el doctorat ja era una dona madura migríssim, no? Aleshores jo volia fer una cosa, una cosa, un tema passionant, no fer un doctorat de carrer, que tindrà un títol per... no. Jo volia una cosa apassionant, diferent, una cosa que m'agradaria molt, que vaig treure a Sibèria, que era un lloc que sempre m'havia fascinat, i a la Universitat d'ahir a la central, al meu departament, això és impossible com a Sibèria tu sol, i doncs sí, lo faré, perquè si jo tinc alguna cosa al cap, lo faig real i tal, perquè si no... I llavors vas fer el teu primer viatge cap a Sibèria, després em vindrien molts més, de fet ets antropòloga experta en aquesta regió del món, què et vas trobar quan vas arribar la primera vegada a Sibèria? Bueno, jo primer tenia unes idees falses, o sigui, el que nosaltres tenim, la informació que tenim sobre Sibèria, és molt pobra i és molt... ara més, perquè està a l'internet i el documentat, però a l'any 74, que jo vaig anar a la primera vegada a Moscú per buscar informació, no en 94, però en 94. No sabia de la Sibèria, solo el frío y... I en les hores, en el primer viatge, jo encara no parlava rus, i en les hores, bueno, molt temerària, diguéssim, he arribat allà a molts passos perquè s'ha arribat, però en primer s'ha d'anar a Moscú, després s'ha d'anar a Sibèria, després s'ha d'agafar un tros en transimediada, uns dies després en un altre tren, i al final, el helicòpter. I vaig arribar al poblat de l'helicòpter. I tu no saps com és la informació... Com és que ets indre quan he vist la petita població als indígenes de Lleida Sibèria, als nens, no sé, el cor m'estava molt emocionada i m'agrada molt. I a les hores d'aquest primer viatge, la primera expedició del Barça, està al 97, en aquesta expedició no vaig enamorar i he pensat que havia de continuar, perquè saps que passa tot és diferent de lo que nosaltres pensem, la realitat social, la diversitat cultural, les diferents llengües i cultures i modes de vida i... Tenim molts prejudicis, no? Bueno, saps que passa que si tu tens un idea molt superficial sobre tot, especialment sobre les altres, que són diferents, i quan hi ha una altra cultura, una altra llengua, una altra religió, és la ignorància més que res. I jo estic tan empeñada en dones a conèixer tot això, perquè el que no has conegut, no pots estimar-lo ni comprendre la situació ni les modes de vida. Per començar a Sibèria hi ha molts pobles diferents, és a dir, no és una cultura sola sinó que n'hi ha moltes, no? Sí, exacte, sí, ha sigut la primera sorpresa que jo me vaig trobar la primera vegada, que hi havia molts idiomes, llengües, o sigui, molts grups lingüístics i diferents, però molt diferents, tothom parla el rus, però a més a més tenen les seves llengües, no? I en diferents cultures, perquè clar, Sibèria és tan gran i té també unes àrees que són molt determinades, que condicionen molt la cultura, però per altra banda n'hi ha hagut moltes invasions, gent que ha passat i ha deixat la seva empronta i aleshores hi ha llengües i cultures molt diferents, sí. De fet, has après rus per poder-te comunicar amb ells, oi? Sí, rus, sí, perquè clar és que a més a més dono conferències i faig coses en rus allà, sí. I com viuen? Com diries que viuen un poble a Sibèria? Bueno, mira, com t'he dit abans, depèn una mica de l'àrea de la naturalesa, de la climàtica i de tot. Per exemple, no és el mateix, la corníça al nord, a l'àrtic, que són com esquimals, diguéssim. Que al sur a la taiga, que són gent que estan visquant en un bosc molt ric, que hi ha molts animals. O sigui, canvia molt. Després hi ha l'estepa, que és una vida més nòmada amb els animals, que van d'un lloc a un altre, quan s'acaben els pastos, canvien del lloc. O sigui, és molt diferent. O sigui, no és una unitat, sinó que són moltes diversitats, sobretot. I la vida, normalment, mira, ara és l'última expedició que he vingut fa uns dies, i l'he fet a les muntanyes del sud de Temerogo. Això és una continuació d'Altai, la cordilla de les Montessayans, la cordilla de Altai. I allà la gent està visquant dintre del bosc de la taiga, i són completament dependents de la natura. Si hi ha la casera, els animals, la recolecció... És una vida molt marcada per al clima. Un estiu, per exemple, estan recullint els pastos per a l'hibert, i l'hibert està al mes a casa, o no ho sé, estan molt... Visquen com avança el nostre país, també, famosos anys, que eren completament dependents del dia a dia, quan sortia el sol, se checaven, i quan... És la vida normal que fan. Per cert, abans no ho hem comentat, però com vas començar? És a dir, com vas fer aquest canvi de dir... A partir d'ara, vull dedicar-me a estudiar aquests pobles i aquestes cultures de Sibèria, perquè tu abans tenies una feina a l'Ajuntament de Barcelona, oi? Bueno, he treballat també per a l'Ajuntament de Senyús. Sí? I per a... Estava treballant també per a l'administració. Doncs perquè... Això és que passa que a vegades fas les coses que necessites, perquè pertirà endavant els filts, la família, tot això. Però arriba un moment que has de pensar també en la teva veritable vocació, i ja se tindrà, doncs, valor per... No pertirà endavant un projecte diferent, no? Això és una mica difícil. És una mica... Però, bueno, jo penso que... que ha hagut la pena. Suposo que és... El intent del resultat, i... clar que no és fàcil, perquè a més a més, pensa que jo he fet els estudis ja de... de gran, no?, a les hores, no tenia dret ni a beques, ni a subsidis, ni a ajudes, i tot el que he financiat jo mateixa, i ho... que ha sigut difícil, inclòs a la universitat, doncs no perquè no vulguési ajudar-me, sinó perquè no entrava dins dels paràmetres de les... de les beques i tot això, no?, i tot el que he financiat jo mateixa, i això també és difícil, perquè són viatges cas, i... Clar, sí. Suposo que és de ser valenta, no?, per fer que passi endavant de seguir la teva vocació. Sí, és que la vida és única, nosaltres tenim una vida, i és... no sé, jo penso que la... la vocació... no sé, és de... Clar, s'ha de seguir, no? La teva feina és la... la de viatjar a Sibèria, recollir informació, després també difondre-la, no?, i fer una mica de pedagòsia sobre com viuen. La idea és que, com a jo, m'he trobat tantes coses interessantes, tantes gent tan fantàstica, jo he pres com una mena de responsabilitat, que és de conèixer tota aquesta realitat, i totes aquestes cultures, i totes aquestes gent, no?, i aleshores, he fet diverses coses. Per una banda, he creat una fundació per donar-li un marc jurídic, no?, perquè clar, això, el dia que jo no és... bueno, que jo no és... què passarà amb el d'altres aquestes coses, i jo tinc molta informació, moltes coses que he anat comprant i que m'han regalat, i aleshores he fet una fundació per donar-li un marc jurídic. Després també he creat dos museus. Uno en una finca familiar, que aquí, a tothom, tenim una finca familiar, que és molt gran, de quatre àrees, i aleshores he creat, ahir, un museu de les cases, entre les cases de Siberia, o sigui, en les típiques de la tundra, de la taiga, diferents, no?, que sigui un museu de Siberia i a la ciutat central. Que se'ls feta en una finca que és teva, no?, és un projecte molt personal, que ha estirat en davant. És que, com que no he trobat cap ajuntament estatal, ni administrativa, perquè jo he demanat moltes vegades les diputacions, no només aquí, també, a Catalunya i altres llocs, per muntar el museu. Jo ja havia demanat ajuda, però semblava, les administracions, semblava una cosa més quimèrica, més, no sé, lluny del nostre context, no?, i com que no han crugut en el meu projecte, aleshores jo m'he vist abucada fer-ho personalment, però jo tinc molts seguidors, i, per exemple, el Facebook, no sé, més de mil persones, i moltes visites cada... Clar. És un tema que interessa la gent, no? Sí, interessa, perquè és una cosa desconeguda, i és una cosa també feta amb el cor, amb vocació i honestitat, perquè aquí tot és gratuït, la entrada dels museus és gratuït, i després hi ha una... a mes a mes de la fundació, després hi ha els museus, després hi ha fet escrit i llibres, no?, que hi ha diversos llibres, escrit sobre els pobles, sobre el xamanisme, sobre diferents coses que són molt interessants, i també hi ha fet alguns documentals, que no són molt bons, la veritat, però bé, en YouTube, si escrius Carmen Arnaumuro, surten diversos documentals que feia Mateja, i també hi ha una de sobre els xorxes, que té 26.000 visites. Sí. O sigui, que sí que interessa, però en el seu moment, no han cregut en el meu programa, projecte, per això he tingut... i això és una cosa superdifícil, perquè necessites una energia, una entrega, una feina, una dedicació, que, bueno, després de... jo ja tinc 69 anys, i a les hores ja no soc jo, i tot va pesant, no?, però jo continuo, acabo de tornar d'un expeditiu que he portat 6 persones més, i ja ho sigui, que continuo. Normalment viatges en solitari o amb altres persones. Sí, totes les expedicions, menys dos, he fet solitari, sí, perquè l'antropòlog ha de treballar sol. Sabe adentrar als pobles, en les cultures, i ha de passar desapercebut, o sigui, no contaminar ni perturbar, mira, escolta, escrive i fer les coses discretament. I després, quan tornes a casa, les hores puc publicar els resultats, i és la cosa. Has arribat a parlar o a tenir tracte amb xamans, també? Sí, clar. Com t'acostes a una persona amb aquest aire místic, que tenen? Bueno, saps què passa? Jo, quan vaig arribar allà, la idea era fer el doctorat sobre un tema general de la vida d'un poble, però de la casualitat, que als pocs dies m'has trobat una xamana, i m'ha deixat acompanyar-la per les muntanyes a fer la cebatasca, i a les hores és que m'he quedat molt sorpresa de totes aquestes coses, i quan he tornat a Barcelona, he parlat amb el Departament, i he dit que volia canviar el nom de la TES, o sigui, de la TES, o sigui, la TES és que... És canviar d'enfocament. I he canviat el xamanisme entre les xorses de Sibèria, i a les hores jo he fet... tots els estudis tu la recerca per al doctorat sobre el xamanisme de Sibèria. He treballat amb 40 xamans, 22 dones i 18 homes. Pots sorprendre, també, d'entrada, que no hi hagi tantes dones? Sí, sí, hi ha més dones que homes. En realitat, no és tan raro, saps, perquè qui cuida els malalts, els impedits, els que tens problemes a casa, les dones, no? Com viuen les dones a Sibèria? Com és la vida de les dones, concretament? Treballa molt difícil, molt dur, la climatologia és molt extrema, el lider fa molt fred, com ho saps, hi ha zones com a Iacutia, que arriben als 60 o 80, i després a l'estiu fa calor, però han de treballar molt per fer-les conserves, guardar coses per viure, treballen molt. És una vida molt dura. A tot arreu, allà, a Sibèria, tant al nord com al sur, com al centre, la vida és dura, treballen molt. Són gent molt solidària, innoble, molt precarària. A les dones com es consideren en aquestes societats? Les societats primitives són més igualitàries. Aquí entrem en el conflicte amb la riquesa, la propietat, i tot això, que és la que marca moltes vegades les coses. La única cosa que mai ha arribat a tenir l'accés a la dona, això és universal, és a les armes de foc, a la tecnologia, als motors, estan bastant restringides més per als homes. Per cert, has fet un munt de viatges molt solitari, creus que te'n queden molts més o tens ganes de fer-ne molts més? Sí, me quedan todavía. Primer, a Sibèria és molt gran, però, a més a més, fa 5 anys que he començat a treballar a la ciutat central. Això és diverses expedicions a Kazakhstan. Estic preparant aquí el Gistán, el Uzbekistán i el Mongoli, però sí. El museu de Toledo de les cases de Sibèria, el president de Kazakhstan, ha regalat una llorta fantàstica de Kazakhstan, que és meravellosa, preciosa, una meravella. Per cert, digues, digues. No, que estic continuant també a la ciutat central. A l'hora que continuo a Sibèria, també a la ciutat central, vaig avançant una mica. Quan vas estar aquí, s'han just fer col·laboracions amb la ràdio, sobretot? Sí, he fet amb la ràdio. Tenia un rancor de antropologia. No me'n recordo si era rancor o raconet. No me'n recordo bé, d'antropologia. I després havia fet un programa en l'engua de mana. I també participes en algunes tertúlies, amb temes de dona o de solidaritat, interculturalitat i tot això, sí. Fes un programa en alemany per la comunitat alemanya, de Sant Just, que deies que estaven una mica desconectats. Sí, perquè eren alemanes. Nosaltres, els dissabtes, el dematí, fèiem un comuna mena de magazine, i teníem de tècnica al Carles. Sí, encara hi és aquí. I després fèiem música alemana, una mica d'informació sobre coses a Sant Just, i també a Barcelona, perquè a vegades la comunitat alemana és com una burbuda, i no sé entera, a vegades les coses locals. I m'ha semblat que era necessari, i la veritat és que ha anat molt bé. No sé si dos o tres temporades, no recordo bé. I ara ja està, tornes a ser a Polant, que és també on tens un dels museus, oi? Això era aquí a casa meva, mare va néixer aquí, més sàvies i jo mateixa també. Ho veus aquí, no he viscut mai, no havia viscut mai permanentment. I ara sí. Solament me n'hi ha a veure els sàvies, i això costa la vida. Doncs moltes gràcies, Carmen Arnau-Muró, per atendre'ns a Radio Esvern. Moltes gràcies a vosaltres per pensar en aquesta... Tole de naixar en Justenca. Doncs acabem amb la cançó mediterrània del Serrat, que ets fan del Serrat, oi? Doncs acabem amb aquesta cançó, moltes gràcies. Un abraçada per al Serran Justencs. Adéu. La cançó mediterrània del Serrat. La cançó mediterrània del Serran. La cançó mediterrània del Serran. La cançó mediterrània del Serran. La cançó mediterrània del Serran. La cançó mediterrània del Serran.