Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem un nou programa de Sant Justenques, i avui ho fem l'Anna, company, Voltanya. Hola, Anna, què tal? Hola, bon dia. Coneguo de segurament per tots els seus anys d'edicació a la biblioteca de Sant Just, però comencem, anem a PAMs, comencem pel principi. L'Anna va néixer als pluges de forma accidental, no? Sí, exacte. Sí, sí, per qüestió de mesos, de quatre mesos veig néixers pluges. El pare era de Sant Just, era pintor, la mare era dels pluges. Per tant, aquí tenim un rifènyol i una cargolina. Sí, sí, així mateix. Com és que vas néixer als pluges? Quina va ser la circumstància? Bé, perquè la casa era del meu pare, i vivíem aquí on rellogats, i la van adaptar una miqueta, perquè al casar-se ell i vindré el que venia en camí, doncs van veure unes modificacions, i mentre estaven posveix néixers pluges. I això va ser el 28 d'agost, i al setembre, ahir el genell ja estàvem aquí a Sant Just. Sí, que va ser. Ja sempre segur, just. Unes mesos a les pluges i després ja a Sant Just, el que arreu en la vista. Exacte, en la vista setanta, sí. Allà el teu pare era pintor, però després van obrir una botiga a la teva mare. No, la meva àvia, la meva àvia. Sí, per part de mare, sí, la meva àvia va ser. Allà emrem una entradeta de la casa, la mica d'entradeta, va posar ja quatre olives, quatre patates, no quatre cosetes, i ella va començar, i després... Una botiga de comestibles. I es van convertint en cada vegada més gran. Sí, es va fer més gran. I al final, em tindrà que sortir a la casa, es va tirar tot, i es va edificar una botiga ja... bé. Era el negoci familiar. Sí, la veritat, escrivíem tots. Tant nos meus pares, la meva àvia i la meva germana, tots cinc, que estàvem a la botiga. L'Anna va anar a les escoles nationals, a l'escola pública, on fa uns anys estava el Montserrat. Quins records tens d'aquella etapa? Vaig ser molt feliç a l'escola Montserrat. I vaig entrar abans d'hora, perquè el meu pare estava pintant les escoles en aquell moment. I parlant amb una professora, es va dir que porti la nena, i vaig començar abans de... Bé, amb maternal. No hi havia ni maternal, avui vaig començar allà, i fins que no el diploma vaig estar allà sempre. Molt bé. I com era Sant Just, de petita? Diferent al d'ara. Era poca gent. El que passa és que jo sí que a l'escola sí que tenien els nens que havien d'anar al barri nor i al barri sud. De fet, del centre del poble hi havia poca gent. El que passa és que en les meves cosines, són moltes quatre famílies, quatre coneguts. Vull dir que eren de dalt al barri nor, però molt bé, té molt bon record de tots, tant de dalt com de baix. Més o més gent del centre anava a l'escola noria. Exacte, sí, o a l'acadèmia. I aleshores vas anar a les escoles nationals, com han dit, després vas seguir estudiant? Bé, com... Jo vaig incorporar la feina a la botiga, ja, no? El que passa és que sí que m'agradava estudiar, i llavors a través de la professora van decidir que començés a fer comerç a l'acadèmia. Vaig acabar el comerç, i llavors ja, amb 14 anys o així, vaig dir que volia continuar estudiant, i em vaig xellerar amb dos anys, i em vaig incorporar als cursos normals. La mentalitat era diferent, pel que fa a feina. És a dir, semblava que si ja tenies una feina encarrilada, era estrany estudiar. Depèn de la família, clar, el nivell que teníem a casa, que era, doncs, una gent treballadora, no teníem perspectives d'estudiar massa, massa, vull dir. I més quan ja teníem una feina a casa, llavors, esclar, ja estava jo dirigida a anar a cap a la botiga, i la veritat és que va ser un bon recurs. El fet de ser una nena no afectava en aquest sentit, o potser sí? No ho sé, van dir-ne dos nenes, o llavors no sé si el meu pare sigui un nen, però vull dir que, en principi, estàvem dedicades a la botiga a totes dues germanes. Nius, que t'agradava la botiga, però ja sabies que volies alguna cosa més. Home, clar, quan tens 15, 16, 18 anys, vols alguna cosa més, sempre esperes alguna cosa més, i la veritat vull anar aconseguint mica en mica. No he aconseguit grans coses, però sempre he estat molt content. Va estudiar francès? Ah, sí, sí, vaig estudiar francès molts anys, i vaig donar classes, inclús a senyores aquí de francès, i sí, va ser també una etapa, va, maca, també la recordo en carinyo. I després més endavant, va sortir una oferta laboral a la Nesle, va ser un moment de canvi, no? Vaig dubtar perquè la persona que m'ho va proporcionar era una persona molt respectada, i la perceba molt, i veia que podia tenir un futur a la Nesle, però llavors va sortir Biblioteca, i també vaig presentar, i sí, vaig quedar en Biblioteca. Va sortir una oportunitat a la Biblioteca? Sí, va ser un important perquè no estava previst, m'ho van suggerir, la noia que hi havia abans plegava, i per què ens li presentes? Ah, doncs m'hi presento, i sí, vam coincidir, i bueno, sí. I ja des de les hores a la Biblioteca, fins fa uns mesos? Sí, fins que em vaig oblidar. Per tant, tota la vida laboral, pràcticament, a la Biblioteca, que al principi no estava on és ara, ni era la Biblioteca que és ara, sinó que estava al primer pis del parador. Exacte, on hi ha el restaurant ara, si allà vam començar, i la veritat va ser una època molt maca. Com era aquella Biblioteca? Molt entrenyable. Petitona, molt petitona, però era molt entrenyable, sí, sí. Recordo que molts pobles d'aquí, de la roda de les idees, no hi havia Biblioteca, vull dir, a veure, hi havia esplugues, Biblioteca, Sant Just, però Sant Feliu no era de diputació, era de la obra social de la Caixa, o Molins, no hi havia, o... i Sant Joan d'Espi, tampoc, vull dir, que eren poques Biblioteques, i llavors aquesta estava petitona, però molt bé, molt ben dotada. Doncs un món recorda aquells inicis. És que ha sigut, totes les Biblioteques en cada etapa ha sigut un bon record, perquè totes m'han portat coses bones, totes. M'he disfrutat molt amb totes les etapes de la Biblioteca, sí. Quins companys tenies, en aquell moment, la Biblioteca? Bé, només era una companya, sí, sí, més era una, que era la Lluisa, la Lluisa Colomé, que era la directora, no, la Bibliotecària, en aquell moment llavors hi havia direcció. La Bibliotecària, fins que es va lliure, i ara hi havia la directora nova, que és la Rosa Maria Vallès, la Susana del Barco i l'Encarna de la Sierra, que han sigut unes companyes fantàstiques. M'has, quan t'he preguntat per les companyes, totes han estat nom de dones. És una professió més femenina? O era en aquell moment. En aquell moment les que no estaven a la base de ciències així sempre eren com a bibliotecàries, no? A més, una diplomatura era molt més fàcil de fer que una carrera diplomària, no? Sí, però els nois van començar a incorporar ja a partir dels 85, 90, van començar ja a tots els nois. Ara sí, ara s'estan ocupant un bon espai. I per què creus que es considerava una professió més de dones? A l'home no això de llegir llibres i forrar llibres, potser semblava que no era massa el seu rol. Potser era una qüestió més de la percepció social de la feina. Tampoc no hi havia tant d'edició com ara, hi havia la signatura per arreglar llibres i tot això. Després comentàvem que la primera biblioteca era el parador, el pis de dalt. Després va passar a Can Gynasta, però no en la tenim ara, sinó també el pis de dalt. Sembla que sóc biblioteca, no va de pis de dalt sempre. Sempre el primer pis de dalt. És que vaig al parador de dalt, vull dir que era complicat. I a Can Gynasta també. El bar primer que estic més accessible i després ja... Quan hi anàvem nosaltres no hi havia bar, per això el bar va ser posterior, però abans no hi havia bar, com hem entrat nosaltres. Potser hauria de ser al revés, els llibres a l'entrada, i si algú vol anar al bar que s'espavili. Bueno, sí, és una bona opció, podem provar-ho. Per això ara ja hem baixat a la planta baixa, ara ja està a la planta baixa, a la carrera. Com era la biblioteca de Can Gynasta, la primera? Era molt maca, perquè havien restaurat el primer pis, hi havien fet una bona tasca, l'Ajuntament, els arquitectes. Havien deixat tot els sostres, havien recuperat els sostres, els mullures, havien aprofitat les sales per ubicar-li la biblioteca. O sigui, pràcticament només van fer el vestíbol que van modificar, i a més ja tal com estava. I era, sí, era maca. La biblioteca de Can Gynasta es va obrir a principis dels 80. Ja abans t'havies casat l'any 73, havies tingut ja una filla. Sí, el 74, sí, sí. També una etapa diferent, la de tenir fills, casar-se a tenir fills. Era molt complicada, era complicada perquè hi havia la consideració familiar. Jo recordo que quan va néixer la meva filla, només teníem 40 dies de permís, 40 abans i 40 després. Si no calculaves bé, perdies els dies d'abans, vull dir que... i no podies allargar per després, amb 40 dies t'incorporaves a la feina. Vull dir, no és com ara... Quan veig aquests, clar, és fantàstic ara, no? Però vull dir que llavors va ser una miqueta dur. Per treballar amb una biblioteca era una mica dur, eh? Sí. Sent mar, compagina, mare, mestreça de casa, i la feina era una miqueta dur. A més, el Marita, el Joan, també treballava per contapropi. Sí, no, no tinc massa ajuda amb aquest aspecte. Era difícil conciliar aquesta vida familiar, i els pares s'havia ajudat molt, oi? Sí, ell va ser lleix d'aquí i em pogués dedicar tant a la biblioteca, va ser això, va ser els meus pares. Vull dir, mai els treus i cregui però el que vam fer, no de pujar-nos la tarda amb els fills, perquè jo ja m'ho trobava, ja, banyats, sopats. Vull dir, és molt diferent arribar a plegar de la feina i trobar-te la feina per fer, quan ja ho tens tot fet, que, al més, em podria dedicar-me amb ells, que s'hi deures i quatre coses així, la part agradable. Vull dir que això va ser una ajuda molt important per mi. Molt, molt. Va tenir la Sandra l'any 74, en Joan l'any 81, i més endavant, a principis del 90, l'any 92, vas començar a estudiar, també? Doncs el 90, sí que ho vaig deixar, pràcticament. Perdó, abans. Sí, el 90 ho vaig deixar perquè van canviar la pla d'estudis, es va començar, van incorporar les noves tecnologies, i em vaig sentir llavors molt desfasada. No tenia temps. Vull dir, tenia que prioritzar la família, la feina i els estudis, i els estudis van quedar-me molt. No em vaig enviure amb forces per adaptar-me als nous canvis. Vas començar a estudiar biblioteconomia, documentació arxivística, no vas acabar? No, vaig començar aquí a un taller a la comradiola, a l'Electància i a la Maternitat, i quan van traspassar, que estaven canviant deifici tot, ja no vaig poder. També una mica pel mateix problema que comentava abans, per la conciliació familiar. Vaig prioritzar, llavors, si posar-me a nivell de tots, que també anava a passar de dents, posar-me a nivell de tots, requeria un esforç que també prioritzava la família. Vull dir, hi ha prioritzada la feina ben feta, hi havia moltes coses abans que l'estudi, i ara de més a més ho feia perquè tenia ganes de fer-ho, perquè m'obligués... La feina no el tu exigia. De cap manera, de cap manera. Va agradar, però... Sí, sí, sí, en dol, sí. Sempre m'ha agradat, sí, en dol. Si ho haguessis fet uns anys abans, potser hauria... També els meus joves, els meus fills, tampoc no ho hagués pogut fer. Va ser un moment bé, perquè és clar, la meva filla tenia 18 anys, pràcticament. Vull dir, quan ho veig deixar, també hi haurà més gran. No, mira, va ser bé, va estar bé, va estar bé, sí. I la biblioteca, com he dit, 45 anys treballant en biblioteques, vins a passar totes les generacions de Sant Just. Bé, totes, des de les hores que... Bé, o per almenys hem vingut a deixar els llibres de la biblioteca, i després hem sortit de bar de Can Ginasta, això també t'ho puc dir, però vull dir que sí que tots hem passat per la biblioteca, d'una manera o altra, i hem passat, sí, sí, sí. M'has dit que recordes on gent que ha anat creixent a la biblioteca? Sí, clar, jo els he vist de petits llegint al Tintina, acabar la carrera amb mi, vull dir, hi ha dos tèsis que me'ls van dedicar, vull dir, estic molt contenta, molt satisfeta, sí, sí, que anagava la carrera i... T'han fet una tèsi doctoral i t'ha posat a la dedicatòria? Sí, sí, sí, això. Era una cosa personal, però em va fer molta il·lusió, molt il·lusió, perquè m'han passat moltes hores a la biblioteca, i, bueno, sí, vaig intentar cuidar-lo, que tinguessin unes seves entorns, tranquil, perquè s'hi estudia... D'alguna manera, ets companya de viatge de les hores més dures d'estir, no? Sí, sí, que sempre dic que soc el comú de l'univers de molta gent, perquè és clar, sempre en tinc una mi, amb alguna etapa de la seva vida, no m'han tingut equipos, perquè els quedaran els i l'atenció, els que callessin, o ajudant-nos amb el que fos. Els nens són petits sempre quan entraven a la biblioteca, anaven cap al final? Això sí, va ser molt curiós, perquè em vaig donar a compte que... No més petits, no, més carrer amb els petits no hi ha problema. Amb l'adolescent, veies que es que fugien, no? S'anaven sempre ben oposats al meu entorn, i a mesura que anaven incrementant els cursos, que anaven a la grau de dificultat, es van acostar a anar a mi, i, bueno, acabaven la carrera al costat, al meu entorn, sempre. Al viatge, no? Sí, sí, sí. Els veïns de lluny, ja vindràs, ja t'ho costaràs, i al final sí, sí, acabaven amb mi. El 2003 és quan la biblioteca ja va passar on és ara. És la cara que en Gina està, però va passar a la planta baixa. Com recordes aquell canvi? Bé, va ser un canvi total, vull dir, va canviar el xip, perquè d'entrada estava informatitzat, vull dir, tot va canviar, tot va canviar, però tot així vam continuar mantenint una mica l'esperit de la teva biblioteca, i sí, s'ha mantingut, vull dir, tot està informatitzat, però tot així, el contacte amb la gent, les recomanacions... Sí, m'ho ha cuidat bastant, el lector... Jo considero que s'ha cuidat bastant. Però el concepte de biblioteca canvia moltíssim? Sí, perquè avui hi ha molta oferta, de llibertat tampoc no fa falta anar a la biblioteca, buscar un llibre, on l'any tranquil·lament, sense res, sense gastània dur. Ara potser es dediquen més esforços a efectivitats, això ha canviat? Sí, clar, ara això és el que prima. Ara ja t'ho va per aquí, i estadístiques, i això és el que devaloren tot això, les xifres. Bé, fa mesos, no fa ni un any, va jubilar, dius que van jubilar. Estan mal dit, no, perquè de fet... Era l'altre que tocava, però... No dic en un sentit critic, però potser encara hauria seguit uns anys més. Jo sí, a mi sí. A mi tampoc no molts, perquè tampoc no ho puc permetre. Però vull dir, un nou d'anys més sí que m'agradaria, però tampoc un bo és plantejar des del punt de vista que, si no, també era molt egoisme, visc privilegiada amb la feina, reconeguda, i tampoc no puc abusar més, vull dir, deixar-me camí per altra gent, però m'ha costat, m'ha costat, m'ha costat, m'ha costat. T'ha costat fer, encara costa. En present sí, sí, sí. Com és la nova vida de la companya? Bé, doncs mira, sense ritme, vull dir el meu aire, doncs que s'escapalto busc, pues bueno, que vull plop, pues bueno, demà sortir al sol, vull dir, no, més plàcida, encara no estic ben definida, però bueno, ja trobareu el meu camí. Suposo que deu ser encara més complicat jubilar-se, si has estat sempre treballant al mateix lloc. Clar, és que per mi és un buit. Ja no planteges que ve d'explicis, no? És un buit, clar, sí que hi ha moltes coses a fer, però bueno, jo ja estava contenta, la meva vida, el meu dia a dia estava contenta, m'amplia, m'amplia, m'amplia la gent, m'amplia el contacte, no ho sé, parlar de llibres, i tu què et sembla aquest, i tot això, aquesta polèmica, tu què... Doncs això ho he perdut una mica, però bueno, ho recuperaré per un altre cantor. Vas començar a treballar en la biblioteca, pràcticament per casualitat, perquè va sortir aquesta oportunitat, i al final acabat sent part de tu, la biblioteca. Estic molt agraïda de la biblioteca, de veritat, vull dir, molt... No sabria com agrair la biblioteca, ja pobles en just ho he estat a veure-me, o no veure-me dedicat, sí, molt, molt. Avui hem parlat amb l'Anna, company, la biblioteca ara ja s'han just durant 45 anys, que es diu Ràpid, amb moltes generacions que hi han passat. Moltes gràcies, Anna, per haver vingut al programa i explicar-nos tots aquests anys de vida i també de la dedicació professional de la biblioteca. Gràcies a tu, Sergi. Adéu, un dia. Gràcies a tu, Sergi. Gràcies, Anna. Gràcies, Anna. Gràcies, Anna. Gràcies, Anna. Gràcies, Anna. Gràcies, Anna.