#2589 - La Diada Nacional de Catalunya: Cultura, Cuina i Reivindicacions

per seguir la manifestació independentista amb un ampli desplegament informatiu. Gràcies per la confiança i fins després. Vaig a dinar. Ara torno. Bona lectura. De fer nada. Catalunya Ràdio. Les notícies de la UNA. Bon dia, us informa Òscar Fernández. Òmnium Cultural demana als partits polítics que es coordinin per negociar l'amnistia i l'autodeterminació. Ho ha dit en la seva intervenció en l'acte polític amb motiu de la diada el president d'aquesta entitat, Xavier Antic. Òmnium xifra en 1.432 les persones que es podrien beneficiar d'una amnistia. Barcelona, Aida Clemente. Òmnium Cultural demana a Esquerra i Junts que deixin de banda les seves diferències i que no es deixin endur per estratègies partidistes. El president de l'entitat, Xavier Antic, ha remarcat que l'independentisme té una oportunitat inèdita per aconseguir l'amnistia i el referèndum i els ha demanat generositat. I els partits polítics han de demostrar-nos que poden negociar de manera coordinada. Això no va de tenir raó. Això va de guanyar. Tot plegat sota la mirada atenta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i representants d'Esquerra, Junts i la CUP que han coincidit en aquest acte en què també s'ha reivindicat. La Llengua Catalana. Aida Clemente, Catalunya, Ràdio Barcelona. Més notícies amb Sara Riera. A Lleida a aquesta hora es fa la seu vella l'acte institucional de la Diada que fan conjuntament paeria, diputació i govern. Lleida, Pere Joan Álvarez, bon dia. Hola, bon dia. L'alcalde de Lleida, el socialista Feliç Larrosa, ha volgut defensar la capitalitat, reivindicar la capitalitat de la capital del Segrià en el conjunt de Catalunya. I sobre política, en clau política, ha dit que cal diàleg i entesa. Així ho ha dit la nau central de la seu vella. 11 de setembre. diàleg i entesa. Així ha de ser. Parlo de la capacitat de parlar de les diferències i de pactar les diferències. Parlo d'institucions madures que es devenen exemple. Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talar, n'ha dit que no cal renunciar a un estat propi i ha acabat dient visca Catalunya lliure. L'acte acaba dos quarts de dues i després hi ha una ofrena floral aquí a la mateixa seu vella. Pere Joan Álvarez, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Lleida. Les quatre víctimes mortals de l'atropellament d'ahir a les vies del tren de Montmeló, al Vallès Oriental, eren dues noies de Madrid i un noi i una noia de Barcelona. Tots entre 19 i 22 anys. Ho ha confirmat l'alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, durant el minut de silenci que ha convocat l'Ajuntament de la localitat aquest migdia. En aquest acte hi ha assistit també la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que ha parlat d'imprudència. Ens agradaria que servís per traslladar aquestes famílies, que eren dues noies de Madrid i una noia i un noi de Barcelona, per tant, gent d'arreu. Ens agradaria que aquest homenatge d'avui servís per traslladar a la seva família, a les seves amistats i, en definitiva, a tothom que s'ha interessat el condol i el dolor del poble de Montmeló per aquest fet. El balanç de morts al terratrèmol del Marroc augmenta a 2.500 morts i una xifra semblant de ferits, segons que ha fet públic el Ministeri de l'Interior marroquí. Els equips de rescat dels quatre països autoritzats pel govern de Rabat, entre els quals hi ha Espanya, han començat a treballar i altres estats han anunciat també ajuts econòmics. Per exemple, França destinarà 5 milions d'euros a les ONGs que treballen en aquella zona. Però els ciutadans marroquins s'estan desplegant també en una solidaritat sense precedents per intentar ajudar les víctimes. Els esports amb Roger Bussà. El president del Consell Superior d'Esports, Víctor Francos, creu que el govern ha de revisar els mecanismes perquè pugui tenir més capacitat d'intervenció a la Federació Espanyola de Futbol. Francos ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio després de la dimissió de Luis Rubiales. Ara s'inicia el procés per convocar eleccions a la Federació Espanyola. A la mateixa assemblea triarà un nou president de forma provisional fins que l'estiu que ve es convoquin les pròximes eleccions oficials. Avui, diada de Catalunya, el Barça i l'Espanyol han fet la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova. L'Espanyol, per cert, està a punt de tancar el fitxatge del migcampista Álvaro Aguado, de 27 anys. Arribarà lliure després d'acabar contracte amb el Valladolid. A MotoGP avui hi ha testos al circuit de Missano. Mar Marquez prova a la moto Honda del 2024. I en bàsquet, avui, semifinals de la Lliga Catalana a Lleida. A dos quarts de set, Manresa-Penya i a tres quarts de nou, Barça-Girona. Fins aquí les notícies. I ara entrem al búnquer. I dobladora m'agradaria ser. Dobladora? De nens. Hola! De aquestes coses. De nen... De nen pobre. Sí. I d'ambients no t'agradaria. No tinc ni més. Has de començar. Fa molta pena, aquest nen. A veure, què diu? Què diu aquest nen? D'on ve aquest nen? Què et passa, nen? Què et passa? És que no estic bé. Tinc molt mal de cap. No em sento bé. Estic maco. Al búnquer. Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell. Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube. També al podcast. Pobre nen, què més? Però què passa? Passem un porro. A vosaltres, agricultors i ramaders. que sabeu quin temps farà amb només mirar el cel. Que enteneu l'idioma dels animals i feu possible que els aliments arribin a la taula. A vosaltres, que no teniu horaris i que lluïteu contra sequeres, tempestes i gelades. És el moment d'assegurar el vostre esforç. Com cada any, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació subvenciona les assegurances agràries per ajudar milers de famílies com la teva. Asegura el teu esforç. Asegura el teu futur. Govern d'Espanya. Quan es comença a gaudir d'un plat? Al menjar-lo? O al buscar-ne la recepta? I un viatge? A l'arribar? O quan es planifica? I una història? Vine a la setmana. Al Festival del Llibre en Català. On hi trobaràs tot el que pots imaginar abans que ho imaginis. Del 8 al 17 de setembre, al Moll de la Fusta de Barcelona. La setmana del Llibre en Català. On tot comença. A Nespresso cuidem l'origen de cada gra de cafè. Però també cuidem el destí. Tu. Perquè sabem que el teu amor pel cafè de qualitat és per tota la vida. Per aquest motiu, en la teva propera comanda, rebràs un detall que et transportarà als orígens del cafè. Apropa't a la teva botiga Nespresso i gaudeix de your special days fins al 17 de setembre. Consulta les condicions a Nespresso.com. Nespresso. What else? De quina asseguradora mèdica ets? Jo? De la dels metges. De la dels metges, esclar. Som de la dels metges. Assistència sanitària. Creada per metges. Gestionada per metges. Dirigida per metges. I recomanada per metges. Assistència sanitària. La dels metges. A CaixaBank sabem que acompanyar-te és estar amb tu sempre que ho necessitis. i com que volem que protegeixis el més important, et mantenim el preu de les assegurances de salut i de vida i de l'alarma de la teva. I de l'alarma de seguretat directe sense pujades durant 3 anys. Informa't a la teva oficina o a CaixaBank.cat. CaixaBank. Tu i jo, nosaltres, s'aplica a les assegurances Mybox. Ostres, Sílvia, la teva empresa no para de créixer. Sí, i saps què m'ajuda? Confiar en proveïdors que sé que no em fallaran, com Vera i el seu servei de connexió garantida. Doncs el meu negoci sempre tenim talls d'internet que afecten la productivitat. Passa-te, Vera. Tindràs un sistema de connexió de seguretat que s'activa si hi ha cap interrupció. A més, el seu equip d'experts està a la teva disposició a qualsevol hora del dia, sense esperes ni robots. Truco al 1543 perquè me n'informin. Vera, fibra, mòbil i energia. Els amants del running, del trail i del fitness tenen molt en comú. Sempre en volen més. I fins al 17 de setembre, el cort inglès els ho donem. Un 30% de bonificació en tèxtil i calçat per a gaudir de les seves marques favorites encara més. Nike, Adidas, Under Armour i moltes més. Vescanvieu en tot. Només al Departament d'Esports del cort inglès. Som paraules. Paraules. Som mirades. Mirades. Som històries. Som històries. Som part de la teva vida. Som TV3. Som Catalunya Ràdio. Som 3CAT. Ens movem. Canviem. I amb tu, comencem. Nova temporada de TV3 i Catalunya Ràdio. Som 3CAT. La Federació Catalana D.O.P. i G.P. us ofereix la fonda de Catalunya Ràdio. Bon dia. Avui és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. La cultura d'un país es manifesta per diferents vies de comunicació culturals, des de la seva història, la seva llengua, el seu art, les seves tradicions, les seves arrels, però també a través de la seva alimentació. Com diuen que va dir el gran escriptor de Som el que mengem, Josep Pla, la cuina d'un país és el seu paisatge posat a la cassola, podem dir que la cuina catalana ha estat des dels seus orígens una cuina que ha lligat la necessitat d'alimentar-se amb el ple de menjar. Una cuina amb els productes de temporada que ens dona l'hort, la pesca, la cria de conills, pollastres, porcs, vedelles i vedells, ja que a Catalunya encara hi ha una gran cultura de l'autosuficiència en els pobles. A més a més, però, amb aquesta mateixa cuina no ha tancat mai les seves portes a productes forants. Des de l'antiguit, s'han acollit productes que hem introduït als nostres plats, on hi ha escrits que remunten al cultiu de l'arròs al segle XV, en el que avui dia anomenem de cuina tradicional. Avellanes, ametlles, arròs, albergínies, fesols, pebrots, tomates, etcètera, etcètera. Així mateix, podem esmentar que les faves seques van ser substituïdes en els guisats a mitjans del segle XVI per les patates, quan aquestes van arribar d'Amèrica, les mongetes també van donar pas a noves varietats de cultiu. Els pebrots i l'albergínia es van consolidar en el referent de l'escalibada a la cuina quotidiana. Però molt abans de tot això, dels grecs vam aprendre la sora del peix, una tècnica que encara es fa avui dia a tot el llindar marítim i de l'èpica romana, vam aprendre la cultura del vi, la de l'oli i la del pa. I és que la terra catalana s'ha vist influenciada per altres cultures, però, a més a més, s'ha vist obligada a crear microcuines degut als seus microclimes i microterritoris, aquests paisatges que fan tan diferent un poble d'un altre, una comarca d'un altre, un indret del mar del nord a un indret del sud, de la muntanya o del sacà i a meridar aquests productes que ens anem trobant d'aquest país petit. Uns productes que moltes vegades ens han donat una imatge de cuina pesada amb molt de greix i personalment crec que no és així. Només la manca d'afonament de les tècniques de preparació i cocció fan una cuina que no sigui lleugera. Una altra cosa és que a diferents èpoques com la postguerra s'hagués de menjar el que hi havia o el que es tenia a mà per la impossibilitat d'obtenir altres productes. Al llarg dels anys, el greix de porc s'ha anat substituint per l'oli d'oliva verge extra molt present al seu cultiu, tant a Girona, a Tarragona o a Lleida, i també a comarques de Barcelona. Com granaris, per exemple, també de fruites i verdures. O com a zones muntanyenques que s'han consolidat ramats de xais, com l'ovella ripollesa o la xisqueta a les terres tarragonines. O vedelles a l'Empordà, a Girona o als Pirineus. O ocas i ànecs, o pollastres al Penedès o al Prat. I és que la cuina catalana va molt més enllà. I va tan enllà que els grans altaveus de la cuina són els restaurants. Per això avui volem parlar dels col·lectius de cuina. Benvinguts a la fonda, amb Pep Noguer. Un lloc on hi cap tothom. La vida és molt més gran. Si la visc al teu costat, no hi ha res que em passi mal. és molt més gran. A tu, amor, t'estava esperant. Bon dia i benvinguts a Catalunya Ràdio. Avui és 11 de setembre. Bona Diada Nacional de Catalunya a tothom. Bona cuina i sobretot, sobretot, no oblidem els orígens, la identitat i la nostra, la nostra saviesa i cultura gastronòmica. Avui farem una gran tertúlia per parlar de cuina catalana i també per parlar d'aquells i d'aquelles que han divulgat aquesta cuina a partir de la seva feina. Els restaurants. Anirem fins al Baix Empordà a parlar d'un dels col·lectius de cuina més antics de Catalunya, la cuina de l'Empordanet. I com no, com no, tindrem un nou restaurant a la Gui Virgínies de la cuina catalana. Comencem. La fonda, amb Pep Noguer. Torrons i xocolates Virgínies des del 1932 et porten gustos i emocions d'alta cuina. Patrocina aquest espai. I avui també, el dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, no podíem estar sense la Guia Virgínies de la cuina catalana. Aquesta guia que intentem buscar tots aquests restaurants, a fondes, hostals i hotels que cuinen, que cuinen amb productes a la terra, que cuinen i reivindiquen la nostra cuina. Per això, avui, també tenim l'Òscar Gómez. Òscar, què tal, com estem? Hola, molt bon dia, Pep. Per portar una altra pàgina més en aquesta guia que t'haig de dir, t'haig de dir que aquest estiu, Òscar, hem tingut moltes peticions perquè aquesta guia, diguem-ne, la trobin allò tota sencera. Sí? No sé, haurem de fer algun pensament, no? Ah, sí, pensem-hi i posem-hi coses. Doncs va, posem-hi coses. A veure, qui ens portes avui per emplenar una pàgina més de la nostra Guia Virgínies? Mira, avui us porto un espai molt especial, una llibreria, que es diu Espai Quera, que van obrir la família Quera l'any 1916, és a dir, fa més de 100 anys, i que des de fa 4 anyets també és restaurant, sense deixar de ser llibreria. O sigui, una llibreria que hi pots menjar, és a dir, pots omplir de saviesa el cap a partir dels llibres i pots emplenar la panxa, no? Exacte. La gràcia és que hem mantingut, és un joc molt càlid, al carrer Patitxol, amb un ambient molt especial, molt xulo. Jo, de jove, havia anat a comprar guies excursionistes i mapes per recórrer el país. I em fa molta gràcia perquè la seva proposta gastronòmica té molt a veure amb això, perquè, a banda de vendre llibres que expliquen el país, també venen productes i ofereixen productes que expliquen la nostra gastronomia. M'agrada perquè, si us poseu a les xarxes socials, per exemple, a Instagram, i poses Espai Quera, el subtítol és Llibres i platillos. Sí, Llibres i platillos. Perquè, per exemple, si et demanes una taula a formatges, quina et posen? Doncs mira, et posen a formatge Puig Pedrós, de la Cerdanya, de la Vaca, el Bauma Carrat, que és un formatge de cabra d'escorça florida, o el Bauma Fumat, que crec recordar que era d'Ovella, ara no estic 100% segur, però formatges catalans. I això, al mig del gòtic, en una zona turística tan dura, em sembla de destacar. Home, és això, reivindicar la cuina a partir d'un espai d'un indret com és aquest, el d'una llibreria. A part dels formatges, què més hi podem tastar aquí? Mira, si t'agrada la cullera, com a mi, tenen mandonguilles, de carri, mandonguilles, amb sèpia. Jo, m'agraden més els que tenen sèpia. I m'agrada perquè, bueno, ells fan, són clàssiques, mandonguilles amb sèpia, talladeta petita la sèpia, que a mi m'agrada trobar-la més gran, però em va agradar perquè el sabor del safàlapuda estava en el brou i em va agradar molt la cullerada. Home, clar, aquí hi ha una cosa, amb aquests platillos avui en dia, que jo sempre dic que en lloc de menjar-te'ls amb forquill i gabinet, fins i tot els pots menjar amb cullera. I això ja és una altra dimensió, eh? A mi m'agrada tot el que puc menjar amb cullera, ho menjo amb cullera. Tot que això és una mica personal i de vegades algú m'arrufa el nas perquè jo l'arròs, si puc, el menjo amb cullera. I què més? A veure, a veure, a part d'aquesta sèpia... Mira, tenen enxobats del xillo de l'escala, fan unes truites de patata molt xules perquè són molt finetes, gairebé com si fos una truita de francesa amb una capa de patata pel mig, una cosa així molt eleganteta i molt xula. Tenen també pernil dolç i formatge amb pa de coca, és a dir, tenen un bikini amb pa de coca, que també està boníssim. I, bueno, si t'agraden les truites també en fan de carxofa, de carbassó, tenen estic tartar, tot i que a mi de tota l'oferta, diguéssim, el que menys em va cridar l'atenció, precisament va ser el tartar, perquè m'agraden molt més tots els altres platillos que sí que reflecteixen la personalitat gastronòmica de la cuina catalana. Escolta, i de postres, què hi vas tessar-hi? De postres em vaig anar de cap al flam de recuit de Fonteta, de Casa Martell, també tenen el recuit sol, si vols, amb meninous, i si algú li agrada les postres, que no siguin làctiques, doncs un mil fulls de crema del forn Vilamala, del mateix barrigòtic. Que bo, que bo. Doncs, Òscar, ens encanta que avui, el dia de la nostra festa nacional, ens portis un restaurant que facin cuina catalana, que fessin aquest producte de la terra, i ho facin en un lloc com és una llibreria, la llibreria, l'espai que era del carrer Patrichol. Moltíssimes gràcies, Òscar. A vosaltres, una abraçada. Que vagi molt bé. La fonda de Catalunya Ràdio, amb Pep Noguer. I avui toca, avui toca cap a Randa Marina, els de l'interior, a la Rocha sobretot, quan anem a la platja, diem que anem a Marina, i fa una colla d'anys ens paràvem a mig camí perquè havíem d'esmorzar, perquè si no això no, es feia molt llarg. Avui en dia no, avui en dia amb les carreteres que hi ha, com a mínim encara, com això, hem millorat una miqueta. I és que venir a Marina, al costat de la platja, a parlar, a fer tertúlies sobre una cosa, un fet important gastronòmic a la nostra vida, no?, la cuina catalana, això s'ha de fer. I quan aquesta tertúlia parla del present, del passat i del futur, sobretot, doncs, home, encara més. I és que avui estem a l'hotel Casamar, a Llefranc, al Baix Empordà, i hem citat a tres persones que de cuina en poden parlar molt, de passat, de present i també de futur. Per una banda tenim en Martí Sabrià, per l'altre en Jaume Font i en Quim Casellas. Què tal? Com esteu? Molt bé, molt bon dia. Bon dia a tothom. Molt bon dia, Pep. Quim, escolta'm, mira, ens has deixat aquí un petit espai que la gent està esmorzant avui, eh? Nosaltres fem el programa al migdia, però aquí la gent esmorza. I aquí la gent comença a arrencar, a més fa un dia preciós, i res, esmorzar, platja, excursions, tot preparat, això. Jaume Font, fa molt poquet que t'has jubilat, tu. Sí. Sí. Estava a la punta de pals, eh? Sí, relativament encara estem aprenent com funcionarà tot això, perquè tenim que veure el resultat d'això, eh? Espero que tot funcioni i vagi bé. Quan vas aixecar el primer dia que no vas haver d'obrir el restaurant, l'hotel, què va passar pel teu cap? No ho sé, moltes coses. No, ara, ara, ni me'n recordo, però, moltes coses. Martí Sabrià, tu has sigut una mica, podríem dir, el d'Artanyan d'un gran grup, d'un col·lectiu de cuina, que des dels seus inicis va tenir molt clar què era la cuina i com es vivia i com havia de canviar la cuina, no? D'aquells inicis avui, que per exemple, després en podem parlar inclús, eh?, dels horaris, una cosa tan senzilla com l'horari, les hores que es treballen avui en dia un cuiner o una cuinera, com ha canviat, com va començar això del col·lectiu de la cuina de l'Empordanet? Bé, va començar precisament perquè havia arribat a un punt en què teníem la sensació que la gastronomia era molt poc important en el món del turisme i que en general el prestigi de les zones turístiques, de la Costa Brava en concret, el prestigi gastronòmic era molt petit i comença com una mena de rebel·lió contra això, nosaltres som un país on es menja bé, on tenim cultura gastronòmica, però la tenim com a endreçada, la fem servir a casa i a les barraques i en canvi en els restaurants fem paelles, fem sangries i fem allò que no toca i estàvem també una mica a la fase aquesta que els únics abanderats d'innovació l'únic cosa que feien era copiar la moda francesa de la crema de llet i per tant ens rebelem una mica en aquest sentit i hem de poder explicar que potser no totes les zones turístiques però que l'Empordà a part de la proposta gastronòmica turística estàndard hi ha una cuina pròpia tradicional que a nosaltres ens entusiasma i que l'hem de tornar a posar a les taules dels restaurants i l'hem d'explicar al món i així comença la primera mostra de cuina de l'Empordanet ja l'any 83 és a dir fa 40 anys amb aquest criteri i amb aquesta marca que és Empordanet que és un nom enllevat de pla quan parla de l'Empordà petit i que ens va semblar que era l'antitesi precisament de Costa Brava Costa Brava era massiu era era rapidesa era no sé era precipitació i en canvi Empordanet era serenor era tranquil·litat era proximitat era petitesa i això va començar amb una mostra i al cap d'uns anys de mostra ens vam adonar que necessitàvem un grup que treballés cada dia amb aquest criteri i el 95 és quan es registra la marca cuina l'Empordanet i es crea un col·lectiu absolutament segregat ja del gremi per treballar aquesta idea i pràcticament 30 anys després aquesta idea està viva i crec que ha tingut èxit vosaltres com a col·lectiu és curiós perquè per exemple de col·lectius n'hi ha hagut molts sí que és veritat que el present diguem-ne crec que és diferent i en podem anar parlant una miqueta però clar un col·lectiu de cuiners i cuineres amb el qual doncs no deixa de ser cada restaurant no deixa de ser un negoci no? jo recordo fa molts anys enrere que ostres haver d'ensenyar allò que tu feies o haver de compartir els teus coneixements això una cosa tan bàsica com sembla avui en dia fa 40 anys Jaume no sé si la gent ho feia gaire això de compartir coneixements no més aviat la gent era molt reservada cadascú volia ser protagonista dels seus aconteixements o dels seus plats o de les seves aportacions o de les seves idees i era complicat aprendre de vegades si no i bueno per altra banda quan jo era jove escoles d'hostaleria n'hi havia molt poques jo recordo la inauguració de l'escola d'hostaleria de Sant Narcís tu vas estudiar tu ets membre d'escola d'hostaleria? no no aquell moment quan jo treballava al Peninsular va ser quan es va fundar l'escola d'hostaleria hi havia en Lara que era el director de la cadena del Peninsular i que va ser un gran protagonista de la família de la família Nicolásin i els Lara van ser uns grans protagonistes de la fundació de l'escola en aquell moment recordo que hi havia hi havia un cuiner basc que era el cap de cuina que es deia Ramon que era una gran persona hi havia en Joan Coll que tu el havies conegut que va morir jove aquest home que era un metre en fi vull dir allò va ser una aportació molt gran a Girona del tema culinari diríem i és que avui parlem amb dos hotelers i restauradors que això també el restaurant d'hotel també moltes vegades ha treballat o ha estat diguem-ne d'esquenes no la pròpia restauració moltes vegades ha sigut el restaurant d'un hotel diguem-ne com un servei diguem-ne pels hostes però no no ha pensat tant en donar una oferta culinària una oferta gastronòmica amb entitat defensant un territori com es fa ara no? Bé el restaurant d'hotel crec que és avui és un concepte que que possiblement la gent no el busqui ben bé això vull dir potser busca més el que és restauració i l'hotel a vegades digues digues però jo amb això crec també una cosa que al final el restaurant d'hotel sí que és veritat que ha passat diverses franges o sigui veníem crec del petit hotel o xató a França on funcionava molt bé la fórmula i va haver una època que era molt mal vist el restaurant d'hotel perquè era un hotel o sigui era un menjar que en principi no valia gaire la pena i va haver la transformació jo recordo que vaig estar treballant en el Droma i era una mica que l'hotel gran de luxe tenia un restaurant on es menjava molt bé i jo crec que ara o sigui puguem parlar per el cas propi també el restaurant amb hotel clar jo tinc aquí gent clients que arriba que segur que li passaven en Jaume que el que vol és aparcar el cotxe i quedar-se en el rai escolta dino avui al Casamar baixo a la platja vaig a l'hotel a França a menjar-me un arrosset pujo l'última copeta de vi i aleshores amb aquest tema sí que hem notat que el turista el client aparca desconnecta i el fet de ser hotel o restaurant el tema del consum del vi també per exemple dic jo tinc clients aquí que igual fan una segona ampolla de vi perquè dormen a dalt jo crec que això sí que ens ha anat bé que potser el que en Jaume té raó però hem tancat com un cercle que et queda tot a la finca i que no que potser no t'has de moure perquè hem tingut també dos models el Sapunta és un restaurant amb habitacions de tota la vida perquè comença com a restaurant i les habitacions és un projecte posterior crec que tenim alguns casos el Paco Pere del Miramar té un restaurant amb quatre habitacions a dalt el Quim té un restaurant que és la base o l'hotel o el motel per tant s'ha de separar molt l'hotel que neix amb el concepte d'hotel i que ha de donar menjar als seus clients que no volen voler allà si no es volen quedar allà i els espais que neixen com espais gastronòmics que a més a més tenen habitacions que seria en el cas del Sapunta és evidentíssim que la vocació fins i tot l'havíem arribat a discutir alguna vegada que teníem poca vocació hotelera i que estaven molt pel restaurant i de vegades potser una mica menys per l'hotel perquè portaven a la sang fer restauració una cosa que vau fer molt bé els col·lectius i sort en tenim de tot això i de fet vosaltres vau ser dels pioners en revulgaritzar la cuina tradicional catalana la cuina empordanesa teniu un pla que jo crec que és un estandard filosòfic important però després teniu tota aquesta colla de cuiners com en Pere de la Xicra i comenceu a fer aquells llibres que em va sobtar molt el llibre del sofregit ara és una cosa d'aquelles que sembla que la gent no ho tingui molt clar però abans els restaurants feien els seus sofregits a casa ja es cuinava es començava a cuinar amb massa rapidesa i ja no es feien els sofregits com s'havien de fer i vosaltres dieu oi tornem a ensenyar com s'ha de fer una base de la cuina catalana o gironina en aquest cas sí en realitat la cuina l'Empordanet té això amb diferència de la resta de col·lectius que no és només treure-se de tant en tant per fer alguna cosa sinó és pensar i repensar la cuina en la presentació del 95 al far de Sant Sebastià molt a prop d'aquí fem un manifest diguent és estrictament necessari que tots tornem a posar damunt les nostres taules els plats que han fet gran aquest país bastionàmicament els sofregits les picades els arrosos els suquets els mars i muntanya per tant tornem a això i tenim sort perquè fem