#2867 - Sant Just Desvern: Educació, Segregació i Gestió del Risc

Ràdio Nostre, a l'escoltes, Ràdio Nostre, durant l'avui, molt bé. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. El pacte local contra la segregació educativa marca un nou pas a Sant Just. Amb aquesta notícia obrim els Enjust Notícies d'avui, 18 de novembre. Us informa Mariona Salas Vilanova. Tot seguit, repassem la resta de titulars. Aquesta setmana comença el tractament fitosanitari contra la processionària a Collserola. La taxa d'atur es manté baixa a Sant Just amb un 5,1% durant l'octubre. El municipi registre 504 persones desocupades, amb les dones i els majors de 44 anys com els col·lectius més afectats. Inundacions i gestió del risc. Conferència a la treu de Sant Just el 20 de novembre. Sant Just d'Esvern va presentar el dimarts passat les bases per l'elaboració del pacte local contra la segregació educativa durant el Consell Municipal d'Educació. Aquest document, elaborat amb el suport de la Diputació de Barcelona, recull mesures per lluitar contra la segregació des d'una perspectiva àmplia que inclou tant l'escolaritat com les activitats fora de l'escola. Les accions estan orientades a garantir una escolaritat equilibrada, promoure la inclusió, redistribuir recursos de manera equitativa i fomentar l'educació comunitària. El regidor d'Educació, Just Fossalba, va destacar que aquest pacte representa un pas més en el compromís de Sant Just amb l'educació inclusiva, assenyalant que el dret a l'educació garanteix igualtat d'oportunitats i justícia social. A més, la coordinadora de l'àrea d'Educació de la Diputació, Marcelina Bosch, va sobrallar la importància del rol del món local en la lluita contra la segregació i va insistir en la necessitat d'abordar aquest repte des d'una visió global que inclogui tot l'ecosistema educatiu. Amb aquesta iniciativa, el municipi reforça la seva trajectòria com a ciutat educadora des de 1994 i aposta per un model educatiu inclusiu basat en la corresponsabilitat i la col·laboració de tots els agents implicats. Les bases presentades marquen l'inici d'una estratègia local a llarg termini per construir un sistema educatiu més equitatiu. Aquesta setmana, entre avui i el divendres 22 de novembre, es reprèn el tractament fitosanitari contra la prostacionària del PI, al Parc Natural de Collserola. L'objectiu és reduir la incidència d'aquesta plaga en zones freqüentades i minimitzar els riscos per a persones i animals domèstics. El tractament s'aplicarà a les vores dels camins i àrees de lleure més afectades, principalment al vessant barceloní i les zones del Llobregat i del Besós. La intervenció es fa mitjançant vehicles equipats amb cànons atomitzadors que fumiguen productes insecticides, siguin biològics o químics, que afecten les larves en una fase específica del seu desenvolupament. Les dates poden variar en funció de les condicions meteorològiques, ja que el vent o la pluja impedeixen l'aplicació del tractament. Aquesta acció forma part d'un pla de gestió de la prostacionària que inclou el seguiment anual de les poblacions mitjançant trampes amb farumones per estimar el nombre d'individus adults. Aquest estudi, actiu des del 1988, permet planificar les actuacions i minimitzar l'impacte d'aquesta papallona nocturna que pot provocar reaccions al·lèrgiques i danys als pins del parc. Sant Jus d'Esvern va registrar una taxa d'atur del 5,1% durant el mes d'octubre, amb un total de 504 persones desocupades, dues més que el mes anterior, segons dades de l'Observatori Comarcal del Vas Llobregat, publicades recentment. Tot i aquest increment, el municipi continua sent el tercer amb menor taxa d'atur a la comarca, darrere de Castellví de Rossanes i Vegas. Pel que fa a la distribució per gènere, 313 de les persones aturades són dones, amb una taxa del 6,3%, mentre que els homes representen 191 desocupats, amb una taxa del 3,9%. En termes d'edat, la franja de majors de 44 anys registra la taxa més alta al municipi, amb un 5,5%, seguida dels grups de 30 a 44 anys, amb un 5,2%, i els menors de 30 anys, amb un 3,7%. En l'àmbit comarcal, el Vas Llobregat tanca el mes d'octubre amb una taxa d'atur del 7,9%, amb 32.925 persones desocupades, 229 menys que el mes anterior. Les dones continuen representant la majoria de les persones aturades a la comarca, amb una taxa superior a la dels homes, del 9,6%, respecte al 6,4%. L'atur de creix especialment en sectors com l'educació i les activitats esportives i d'entreteniment. Aquest dimecres 20 de novembre l'Ateneu de Sant Just acollirà la conferència titulada Inundacions i gestió del risc a càrrec de Josep Dols, professor emèrit de la Universitat Politécnica de Catalunya i expert en enginyeria hidràulica. Dols parlarà sobre l'Esdana i el seu impacte recent, com l'episodi viscut a València, analitzant factors meteorològics, urbanístics i climàtics. Dols ha destacat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que la urbanització descontrolada de zones inundables, com Lleres i Torrents, agreuja les conseqüències d'aquestes pluges intenses. Ha posat com a exemple Espai Porta i Elgira, a València, però també situacions similars a Catalunya, com les riers del Maresme o el Vallès. Segons l'expert, aquest problema històricament arrelat s'agreuja amb el canvi climàtic, però no en és l'origen principal. Aquest fenomen meteorològic genera problemes molt importants degut a l'ocupació del territori, a la densa ocupació del territori. Vol dir que Lleres relativament petites, Torrents, són ocupats, ja sigui per habitatges o ja sigui per polígons industrials, i aquestes Lleres, quan baixen cavals notables, com és el que ha succeït, no tenen capacitat i provoquen la inundació del seu entorn. Especialment, clar, està la inundació d'aquells elements, ja siguin habitatges o ja siguin nous industrials, repeteixo, que s'han situat on, en principi, calia preservar el territori perquè circulés l'aigua. Ara tenim al cap els noms de Paiporta, els noms del Xemesí, etcètera. Això, senzillament, ha hagut aquesta gravetat en les inundacions, aquests grans anys, degut a que s'ha ocupat el territori, que és propi de l'aigua quan hi ha cavals, quan hi ha pluges tan intenses. Però no només és València. Aquest problema el tenim arreu i històricament. Aquest problema el tenim fins i tot a Barcelona, o al Vallès, o a Saragossa, a l'Aragó. És la conjunció de dos fets. Per una banda, la pluja molt intensa, i per una altra banda, les Lleres, per on ha de circular aquesta aigua caiguda de forma tan intensa, no estan lliures, estan ocupades. Pel que fa a les solucions, Dols ha assenyalat la necessitat de mesures estructurals com embassaments, grans col·lectors i desviament fluvials. Ha citat com a exemples el desviament d'Altúria a València i els col·lectors construïts a Barcelona abans dels Jocs Olímpics del 1992, que han reduït significativament les inundacions a la ciutat. Quan s'arriba a aquest nivell d'ocupació del territori, el que cal, no hi ha altra alternativa que el que en diem mesures estructurals. No hi ha altra alternativa que grans col·lectors, que fins i tot, depenent del cas, fins i tot preses, etcètera, per exemple, penseu que si parlem de Barcelona, una cosa ben propera, perquè se'n diu l'Arambla, perquè se'n diu l'Arambla, perquè és un torrent, i aquest torrent ha baixat aigüats importants fins a finals del segle XIX. Llavors ja es va fer un gran col·lector, o es van fer grans col·lectors, i l'aigua va per sota. Però, clar, aquests grans col·lectors, ja sigui aquí, o ja sigui a Mai Porta, o ja sigui a Terrassa, les inundacions del Vallès, tenen una capacitat, i la pluja, aquestes danes, poden superar, el cavall generat pot superar la capacitat, i ja tenim molt problema. A més de les infraestructures tradicionals, Dols ha destacat la importància d'inversions en infraestructures verdes, com parcs inundables, i zones de retenció d'aigua, per reforçar la resiliència del territori. També ha sobrallat l'urgència d'executar projectes ja estudiats i pendents, així com la necessitat de sensibilitzar la ciutadania sobre el risc d'evitar zones inundables. La conferència començarà a les 7 de la tarda i oferirà una visió experta sobre la gestió del risc d'inundacions i les accions necessàries per mitigar-ne l'impacte. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La agrupació fotogràfica de Sant Jus organitza avui dilluns 18 de novembre a les 6 de la tarda una sessió d'estudi fotogràfic demàtica de Halloween a la vagoneta. L'activitat, que comptarà amb la banquilladora Alice del Vello, ofereix tres sets fotogràfics amb ambientació terrorífica i models caracteritzats, pensats per fotògrafs aficionats i professionals. Les sessions desenvoluparan dos sets inicials separats, un amb un model i l'altre amb un model per concloure amb un tercer set conjunt. L'esdeveniment s'estendrà fins a les 9 de la nit amb un cost de 17 euros per als socis i de 40 euros per als no-socis i requereix inscripció prèvia a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El Sant Justenc Fèlix Sanz Bataller ha publicat El niño de las marismes, la seva primera novela amb l'editorial Maluma. L'obra, ambientada al segle III abans de Cris, segueix les aventures d'Ertebas, un jove íbar que viu entre la ciutat d'Ullestret, centre important de la cultura ibèrica, i Emporion, la colònia grega més destacada de la península. La història combina una trama d'aventures fictícia amb un context històric rigurós que explora la convivència entre dues cultures tan diferents com pròximes. Enginyer de professió, Sanz va iniciar el projecte el 2020 durant la pandèmia, un moment que li va permetre dedicar temps a escriure, cosa que havia volgut fer des de petit, i desenvolupar aquesta història. Tot i que va començar amb una estructura general, el procés d'escriptura va ser evolutiu, incorporant nous personatges i girs narratius sobre la marxa. L'autor destaca que escriure aquesta novel·la ha estat un repte personal que ha completat gràcies a la seva passió per la lectura i el suport de familiars i amics. Això va ser bastant una evolució de la història a mesura que escrivia. És a dir, inicialment vaig començar a escriure i em vaig marcar com uns punts a través dels quals havia de passar el protagonista i certes coses que havien de passar. I a mesura que escrivia era com que m'anava bifurcant, agafant altres camins. I realment, inicialment, no sabia com acabaria. De fet, tenia una idea de com acabaria, ha sigut totalment diferent. És a dir, ha sigut un procés molt evolutiu i una metamorfosi que hi ha hagut dins del procés d'escriure el propi llibre. Sé que hi ha gent que té molt clar com comença i com acaba i en el meu cas va ser totalment evolutiu i canviant a mesura que escrivia i no tenia mai clar què serien les pròximes 20 pàgines. Hi ha hagut coses que potser la meva vida personal pugui haver afectat en un cert moment del llibre o en certes paràgrafs del que estava escriure i tot el que volia transmetre. També és veritat que en aquests tres anys no ha sigut regular la meva escriptura. És a dir, per exemple, el període que vaig tenir van ser sis mesos en els que no vaig escriure res i després, a cara a l'últim any, sí que vaig tenir com quasi una obligació per part meva de dir, escolta, has d'acabar aquest llibre, per tant, cada setmana has de seure i com a mínim escriure un horet o dues o tres i t'has de fer mínim unes mil paraules cada setmana perquè si no, no ho acabaràs mai i el meu objectiu també era acabar-ho. Però sí que és cert que a mesura que creixes com a persona també el que transmets dins el llibre és bastant canviant. La recerca històrica va ser un dels grans desafiaments de l'obra. Tot i la manca d'informació accessible sobre el món íber, Sanz ha consultat fons acadèmiques i ha combinat amb rigor documental amb algunes llicències creatives per omplir els buits. L'autor vol aprovar aquest període poc conegut al lector ressaltant la singularitat cultural dels íbers i la seva relació amb altres civilitzacions com la grega. La novel·la tracta temes universals com els dilemes adolescents que són tan rellevants avui com fa més de 2.000 anys i reflexiona sobre com el context històric influeix en la vida de les persones. Adreçada a un públic ampli des d'adolescents madurs fins a adults l'obra inclou passatges durs però també moments reflexius oferint una experiència enriquidora tant per la trama com pel seu rarafons cultural. Quan vaig començar a escriure em vaig interessar per aquest període i aquesta zona trobava que era una zona propera i després em sembla molt interessant tot el tema i la cultura dels íbers perquè és un patrimoni únic que només existeix o només existia aquí al territori de la península ibèrica i que és molt poc conegut. és a dir, nosaltres sabem exactament com feien tots els romans com feien tots els grecs i aquesta singularitat cultural que tenim en el territori que només existeix aquí és bastant desconeguda i inclús crec que a les escoles s'estudia bastant poc. Llavors em semblarà molt interessant poder escriure i la gent pugui gaudir de la història com a tal i a més pugui aprendre coses que no coneixia. El que volia portar o transmetre l'actor d'alguna forma és que tot i tenir un context cultural històric totalment diferent al final són adolescents i són nens i adults que tenen les històries de la seva vida i el seu funcionament com a humans dins d'aquell context i que una part del nostre comportament prové de l'entorn i una altra part del nostre comportament és genètica i aquella genètica és la mateixa que tenim nosaltres avui dia i volia com una mica transmetre que problemes o dubtes o coses que poden tenir avui en dia qualsevol persona les tenien aquelles mateixes persones que vivíem a 200 quilòmetres d'aquí fa més de 2.000 anys. La presentació del llibre tindrà lloc dimecres 27 de novembre a les 7 de la tarda al carreror de les Carolines número 4 de Barcelona. En l'acte Sanz compartirà els detalls del procés creatiu i editorial d'un projecte que li ha costat més de 3 anys completar. El llibre ja es pot adquirir la web de l'editorial i aviat estarà disponible a diverses llibreries. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Justícia i Pau de Sant Just organitza el dimarts 19 de novembre a dos quarts de vuit del vespre la conferència titulada de la salut mental al benestar emocional. a la sala Isidore Consoli i Giribet de Can Ginastà. L'acte comptarà amb la participació de Carles Descalzi gerent de la Fundació Pere Clavé que abordarà temes relacionats amb la transició de la salut mental cap a la promoció del benestar emocional. L'activitat és oberta al públic i pretén fomentar la reflexió i el debat sobre la importància d'aquestes qüestions a la vida quotidiana. Immaculada Mat, presidenta de l'associació Sant Just Impulsa i empresari amb més de 50 anys d'experiència en el sector immobiliari, ha estat entrevistada a Ràdio d'Esvern per parlar sobre els objectius i els reptes de l'associació. L'organització, creada amb suport de l'Ajuntament el 2020, busca establir una xarxa d'empreses al municipi per fomentar el networking i facilitar el diàleg entre els polígons industrials i el govern local. Amat ha destacat les dificultats inicials de l'associació, especialment per la pandèmia i ha explicat que des del seu nomenament com a presidenta ha impulsat diverses activitats de visibilitat com conferències sobre temes d'interès empresarial amb una mitjana de 50 assistents. Va néixer el 2020, era l'època del Covid, va néixer, diguem-ne, en un mal moment. Els inicis van ser molt difícils i endegar qualsevol iniciativa sempre costa. Penso que els que van estar al davant al primer temps tenen molt mèrit perquè ho tenien tot en contra. A mi, m'ho va explicar en un moment determinat l'alcalde i em va dir que t'agradaria particularment vaig pensar mira, com que tinc experiència en estar a llocs també puc aportar aquesta experiència. No vaig pensar mai que arribaria a ser presidenta perquè crec que tinc una d'aquí on em tocava això i va resultar que la presidenta Elisabella Raonès que treballava a Frisicoll i era un càrrec de Frisicoll doncs va plegar de l'empresa i ens vam quedar sense president. I llavors entre tots van dir bueno, doncs va, doncs sigues tu. A la primera etapa ja l'hi dèiem molt difícil. Però des que jo quan vaig incorporar jo vaig pensar que havíem de fer algun tipus d'activitat que ens posés enfront de la població que ens coneguessin, que permetés que tothom sapigués que existeix i com que no hi ha mitjans econòmics per poder fer una gran campanya publicitari i totes aquestes coses has de fer coses de petit format però que tinguin ressò i per això vam pensar que seria interessant fer aquestes xerrades que hem fet que han tingut força èxit i que ha permès que ja una primera part de persones dels polígons ens anés coneixent. Vam començar amb molt pocs i en aquell moment ja som 35. Entre els reptes i objectius per 2024 Amat ha assenyalat la continuïtat de les xerrades i la incorporació de debats sobre temes locals com la mobilitat i la perllongació de la diagonal. També es proposa la creació d'un sistema d'aventurat per joves empresaris. Amat ha remarcat la diversitat del teixit empresarial de Sant Jus amb empreses de diferents mides i sectors com el metall i la robòtica així com una marcada preocupació per la digitalització la manca de talent i la sostenibilitat. Ha assoprallat la necessitat d'una millor col·laboració entre les empreses i d'un sens actualitzat d'aquestes per part de l'Ajuntament a fi de conèixer millor el sector. Jo diria que és un teixit empresarial molt divers molt divers des del punt de vista sectors perquè hi ha de tot i a més des del punt de vista també del tamany. Hi ha empreses grans molt grans empreses molt petites tant si vas aquí al polígon sud-oest com si vas a l'altre polígon el de Pontreixat i el tema del centre de negocis és diferent però també és veritat hi ha empreses que hi tenen per exemple se'ns ha fet sòcia una empresa que és una distribuidora que té moltíssims treballadors i en canvi hi ha una altra empresa que fa una cosa robòtica que ho vaig quedar espectacular i que són molt pocs però fan un producte altament qualificat vull dir de veritat que és molt diferent. Una de les coses que fem és anar a visitar a empreses perquè anar a visitar a empreses és quan les coneixes de veritat i a més també coneixes no solament l'empresa en si que ja és prou interessant com també coneixes la seva vinculació amb el polígon i què demanen al polígon i què no li dona al polígon allà com està situada i això també per aquesta informació per nosaltres i per interlocutar amb l'Ajuntament és fonamental de conèixer i anem els dilluns al matí de visites i anem a veure empreses i francament és supergratificant a més te'n dones a compte que tenim les empreses fantàstiques. D'altra banda ha identificat mancances en infraestructures especialment al polígon sud-oest on la falta d'aparcament i l'acumulació d'aigua en dies de pluja intenses són problemàtiques recurrents. Amat ha insistit en la importància d'associacions com Sant Joc Impulsa per crear serveis comuns i facilitar la vida empresarial. Pel que fa al futur la presidenta considera essencial que l'administració pública es modernitzi per ser més accessible i eficaç denunciant la burocràcia com a obstacle per la competitivitat empresarial. També ha exposat que una major col·laboració amb centres de recerca i universitats propiciaria la innovació empresarial un factor clau pel creixement econòmic de Sant Just. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Quitzanès de Sant Just oferirà una sessió d'storytime en anglès per a infants a partir de 3 anys el dimarts 19 de novembre a dos quarts de 6 de la tarda a la sala Isidur Cònsul i Geribet de Can Ginestà. Organitzada per la Biblioteca Joan Margarit aquesta activitat permetre als més petits i petites aprendre anglès amb la representació teatralitzada de contes dissenyada per l'equip pedagògic de Quitzanès. La sessió titulada There's no place like space narra la història d'una nena que somia en ser astronauta i viatjar per l'espai. Aquesta obra del conte facilita la interacció entre actors i públic oferint un ambient lúdic i educatiu. La inscripció prèvia és necessària per participar-hi i ja es pot fer a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La inscripció és moment de repassar les activitats de la setmana Sant Just. Avui, dilluns 18 de novembre a les 6 de la tarda a la vagoneta hi ha la sessió d'estudi de Halloween amb una sessió d'estudi fotogràfic amb dos models organitzat per l'agrupació fotogràfica de Sant Just. Demà dimarts 19 de novembre a partir de les 9 del matí a l'hotel Sant Just hi ha la cinquena jornada d'Impulsa on es parlarà de ciberseguretat. És una jornada organitzada per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern amb la col·laboració de l'Associació d'Empresaris Impulsa. Demà, dos quarts de 6 de la tarda a la sala a la sala a l'Hador Consul i Geribet de Can Ginestà hi haurà l'Story Time a càrrec de Quizanàs Sant Just. Una hora del conte en anglès per nens i nenes a partir de 3 anys. I a les 6 de la tarda de demà al servei local de català de les escoles a la sala Polivalent hi haurà una xerrada a taller titulada la llengua catalana i la diversitat lingüística. Demà, dos quarts de vuit del vespre a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala a la sala documental al benestar emocional amb Carles Descalzi gerent de Pere Clavé Group. Dimecres 21 de novembre de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça Camoapa hi haurà el mercat en volant de tots els dimecres. I dimecres a dos quarts de 10 del matí al servei local de català de les escoles hi haurà el club de lectura fàcil amb la lectura al doctor Jekyll i Mr. Hyde. I per acabar amb les activitats de la setmana dimecres 20 de novembre a 2 quarts de 7 de la tarda a les escoles hi haurà el club de lectura dels tercers dimecres amb la lectura Viatge a Rússia de Josep Pla és un club de lectura organitzat per la biblioteca Joan Margarit encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars El pacte local contra la segregació educativa marca un nou pas a Sant Jus d'Esvern Aquesta setmana comença el tractament fitosanitari contra la processionària Collserola Les actuacions es faran a les zones més afectades del parc amb novetats com l'aplicació nocturna al passeig de les aigües La taxa d'atur es manté baixa a Sant Just amb un 5,1% durant l'octubre El municipi registra 504 persones desocupades amb les dones i els majors de 44 anys com els col·lectius més afectats Inundacions i gestió del risc Conferència a l'Ateneu de Sant Just el 20 de novembre Aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'avui 18 de novembre Us ha estat informant Mariona Sales Vilanova La informació local torna als butlletins horaris i als Sant Just Notícies Mentrestant us podeu mantenir informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials Molt bon dia Música Música Música Música Música Fins demà!