#2911 - Recuperació d'Oliveres, Retirada d'Amiant i Cultura Infantil a Sant Just

Ràdio Nesbeth, a les contes, Ràdio Nesbeth, durant la 8. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. Sant Just inicia la recuperació dels cultius d'olivera amb una actuació de manteniment a Campadrosa i Can Oliveres. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui, 23 de gener. Us informa Mariona Sales Vilanova. Tot seguit, repassem la resta de titulars. Ajuts per retirar l'Amiant, oberta a la convocatòria amb 8 milions d'euros de pressupost. Zoc, dracs i heroïnes. Una sessió de curtmetratges infantils al cinèxic a l'Ateneu de Sant Just. L'esdeveniment, adreçats a infants a partir de 3 anys, oferirà 5 curtmetratges en català que promouen valors com l'amistat, la superació i la llibertat d'escollir el propi camí. Gran ètgic del taller d'arbres genealògics de l'Ateneu de Sant Just amb possibles noves edicions. Aquest febrer es durà a terme una actuació de manteniment a la zona de cultius de Can Pedrosa i Can Oliveres per recuperar i valorar aquests terrenys municipals. El projecte, impulsat pel Consorci de Collserola, amb la col·laboració de l'empresa L'Olivera i el suport financer de la Fundació Catalunya La Pedrera, inclou la por de deformació i neteja d'entre 10 i 15 oliveres de gran mida, així com l'eliminació d'arbustos adjacents i la millora dels bancals. Aquesta intervenció busca preservar el patrimoni natural i cultural de Sant Just, a més de contribuir a la prevenció d'incendis forestals. L'actuació també permetrà avaluar la viabilitat de plantar nous peus d'olivera l'any 2026 i estudiar la possibilitat d'una futura producció d'oli local. A més, es reduiran els costos de manteniment i es valorarà l'aplicabilitat d'aquest model en altres zones del parc de Collserola. Aquest projecte representa un esforç conjunt entre institucions i entitats per millorar i preservar l'entorn natural, amb una clara aposta per la sostenibilitat. Sant Just Notícies. El Consorci de Collserola actua com a coordinador i gestió de la finca, l'empresa olivera s'encarrega de les tasques tècniques i la Fundació Catalunya La Pedrera finança les actuacions dins del compromís amb la biodiversitat i l'educació ambiental. Aquesta iniciativa suposa un primer pas cap a la recuperació del cultiu i d'oliveres a Sant Just i reforça la col·laboració entre els diferents actors implicats en la gestió sostenible del territori. La Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria d'ajuts per la retirada i gestió d'Amiant amb un pressupost de 8 milions d'euros. El termini per sol·licitar-los, iniciat el 15 de gener, estarà obert fins a l'exhauriment dels fons. Poden accedir-hi propietaris d'immobles amb elements d'Amiant de la construcció, tant persones físiques com jurídiques, comunitats de veïns i entitats públiques o privades. A Sant Just s'han censat 84 elements de fibrociment susceptibles de ser retirats amb aquesta subvenció. Els sol·licitants hauran d'aportar documentació acreditativa de la propietat de l'immoble, una memòria descriptiva dels elements a retirar i un pressupost d'una empresa inscrita al Registre d'Empreses amb risc d'Amiant. L'ajut cobreix el 100% de les despeses de retirada, transport i tractament dels residus amb límits per metre quadrat establerts a la convocatòria. La tramitació es pot fer en línia o presencialment, mentre que empreses i professionals han de fer-ho per internet. Sant Just Notícies Aquesta iniciativa forma part del Pla Nacional per l'erradicació de l'Amiant a Catalunya 2023-2032, que inclou actuacions per identificar, retirar i gestionar l'Amiant, així com accions de prevenció i un nou marc normatiu. La Unió Europea ha establert la retirada d'Amiant d'edificis públics abans del 2028 i de la resta d'edificis per al 2032, objectius que la Generalitat pretén assolir amb aquest pla i finançament específic. Podeu consultar tota la informació a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. L'Ateneu de Sant Just acollirà aquest dissabte 25 de gener a les 6 de la tarda la projecció de Joc, Dracs i Heroïnes, una sessió de cinema infantil gratuïta adreçada a infants a partir de 3 anys. L'activitat, organitzada per l'Ateneu amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, forma part del programa Cinexic, que té com a objectiu promoure el cinema infantil en català. La sessió inclourà la projecció del curtmetratge Joc, la història d'un jove drac que assisteix a l'escola per aprendre a volar, a treure foc i a raptar princeses. Tot i les dificultats que es troba pel camí, l'amistat amb una princesa l'ajudarà a entendre que no sempre cal seguir les expectatives imposades. A més, la projecció es completarà amb quatre curtmetratges més, protagonitzats per nenes valentes i creatives, que transmetran valors com l'amistat, la superació i la llibertat de triar el propi destí. El programa Cinexic, impulsat per Òmnium Cultural, aposta per oferir continguts audiovisuals en català de qualitat i accessibles per a les famílies. La projecció, que tindrà lloc a la sala del cinquantenari, tindrà una durada de 60 minuts. La Taneu de Sant Jus està impartint aquest trimestre un taller per aprendre a fer arbres genealògics familiars conduït pel Sant Justenc Joan Sermna Sàlvia. Amb inscripcions exaulides, el curs es divideix en dues sessions, la primera celebrada el 16 de gener i la segona prevista per al 13 de febrer. Durant aquestes sessions, els participants reben orientació sobre les eines i mètodes per construir correctament el seu arbre genealògic, començant per la recopilació d'informació familiar i l'ús de plataformes digitals com MyHeritage. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Joan Cern ha explicat que el taller ha despertat un gran interès entre els Sant Justencs amb un públic majoritàriament format per persones de mitjana edat i jubilats, tot i que també hi ha participants més joves. Molts d'ells ja havien començat a elaborar els seus arbres genealògics de manera autodidacta i han aprofitat el taller per aprofundir-ne els coneixements i perfeccionar la metodologia. Segons Cerna, la genealogia pot convertir-se en una activitat addictiva, ja que cada descoberta aporta nous elements sobre la història familiar. Tu primer, el que t'has de plantejar és per què el vols fer. És a dir, poden haver-hi moltes coses. Jo et diria, si el vols fer, primerament és a tenir una bona plataforma. Avui em dic que ens movem amb el món, sobretot digital. Doncs tenir una bona plataforma amb la qual du a terme aquest treball i a grans trets et podria dir que el primer que has de fer és, jo hi poso, no és per fer publicitat de ningú, però jo el que faig servir quan vaig fer el taller i vaig recomanar és l'aplicació de MyHeritage, que és una plataforma derivada dels mormons, que són els grans experts i els grans tenidors d'informació d'aquest sector, a partir des de naixement, de defunció, baptismes, etc. I jo faig servir aquesta aplicació, per tant, és una aplicació que el que fas és que tu primer el que et demanes és que posis les teves dades, les dels teus pares i a partir d'aquí et dibuixa un arbre que tu has d'anar fent créixer. Cerna ha parlat de la importància de documentar dades bàsiques com les dates de naixement, matrimoni i defunció dels avantpassats, així com les localitzacions associades. També ha ressaltat la necessitat de tenir paciència i constància perquè la investigació pot portar anys, però de vegades una nova digitalització de documents permet avançar significativament en qüestió d'hores. El tallerista ha subratllat la rellevància de consultar familiars grans per obtenir informació valuosa abans que es perdi. De grans trets, què és el que necessitem? Sobretot molta paciència, perquè és un món que requereix molta paciència i molta atenció, que una cosa on pots estar tancat, no t'has tancat, un, dos anys, tres, dos mesos, amb un clic perquè han digitalitzat alguna cosa, s'ha trobat algun document, pots desencallar-la i amb el que no has pogut fer en dos anys, en una hora ho pots fer, perquè han sortit aquells documents i estan publicats a algun lloc i pots fer créixer el teu arbre. Però grans trets és bàsicament això, és a dir, tenir el lloc on fer-lo, és a dir, pot ser un full d'Excel, pot ser aquesta plataforma, i a partir d'aquí, consultar amb gent gran, el primer que has de fer és consultar gent gran de la teva família, com més aviat millor, òbviament, per adquirir aquesta primera informació. I en aquestes, diguem-ne, la informació que has de tenir de cada individu en el teu arbre, és quan va néixer, quan i amb qui es va casar, i quan va morir, òbviament quins fills va tenir. I tot això amb les localitzacions, és a dir, on va néixer, on es va casar i on va morir. I a partir d'aquí tu vas creixent, i és aquí on pots estreure aquesta informació, doncs, del registre civil, doncs, amb el que és en aquesta època més cap aquí, diguem-ne, sinó ja amb el que és més amb el món de l'església o dels partides, diguem-ne, de bateig i de funció. L'afició per la genealogia de Joan Serna va començar durant l'etapa escolar, quan va haver de fer un treball sobre la biografia del seu avi. Aquesta experiència el va portar a investigar més sobre la seva família i a descobrir arxius històrics per ampliar la seva genealogia fins al segle XIV, en algunes branques. En aquest procés es rebut el suport de persones expertes com Julio Ochoa i Beatriz Mir, que l'han ajudat a perfeccionar les tècniques de recerca. A causa de la bona acollida del taller, l'Ateneu de Sant Jus ja està valorant la possibilitat d'organitzar una nova edició per donar resposta a la demanda existent. Aquells interessats poden posar-se en contacte amb l'Ateneu per obtenir més informació sobre futures edicions d'aquest curs. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. L'Arxiu Municipal de Sant Jus d'Esvern organitza el pròxim 27 de gener a les 6 de la tarda la celebració del Dia Internacional en record de les víctimes de l'Holocaust. L'acte tindrà lloc a la Sala Ovidi Montlló del Casal de Joves i començarà amb la lectura d'un manifest commemoratiu en homenatge a les víctimes del genocidi nazi. Després de la lectura s'oferirà una sessió especial de cinema titulada L'Holocaust, la deportació i la seva memòria que consistirà en la projecció de 6 fragments de pel·lícules cadascun de 15 minuts amb l'objectiu d'explicar les causes i conseqüències del nazisme i el seu paper en aquest genocidi. Sant Jus Notícies Un cop finalitzada la projecció es durà a terme un debat conduït per Xesco Montanyes membre de l'Associació Mical de Mauthausen per aprofundir en la memòria històrica i reflexionar sobre la importància de mantenir viu el record d'aquests fets. L'acte compta amb la col·laboració de l'Associació Mical de Mauthausen i el Centre d'Estudis Sant Justens. L'entrada a la jornada és lliure i oberta a tota la ciutadania. L'encesa de torres, talaiots i talaias en defensa dels drets humans a la Mediterrània arriba aquest dissabte 25 de gener a Sant Jus d'Esvern en la seva tercera edició. Estet Goldstein, del Centre d'Estudis Sant Justens, ha explicat en una entrevista a la ràdio tots els detalls d'aquest esdeveniment que el centre coordina des del 2023 en col·laboració amb l'Ateneu i l'Ajuntament. Aquesta iniciativa global, impulsada per l'Institut Ramon Montaner des del 2021 a territoris de Parla Catalana, té com a objectiu valorar el patrimoni arquitectònic històric i alhora conscienciar sobre la crisi migratòria al Mediterrani. Enguany, a Sant Jus l'encesa tindrà lloc al campanar de l'Església del Sant Just i Pastor en comptes de la Penya del Moro per evitar riscos d'incendi en una època de sequera persistent. L'acte es dividirà en dues parts. Al migdia, a tres quarts d'una, es farà la lectura del Manifest Comú i l'encesa de fum des del campanar, acompanyada de la tradicional cantada del viatge a Ítaca. A la tarda, a un quart de set, es repetirà la lectura del Manifest i es durarà a terme l'encesa de bengales per il·luminar simbòlicament la defensa dels drets humans. Sant Jus Notícies Aquesta commemoració sorgeix d'una iniciativa d'excursionistes de Mallorca que van voler recuperar la funció comunicativa de les antigues torres de vigilància, utilitzades per avisar sobre possibles amenaces marítimes en el passat. Actualment, aquestes enceses es duen a terme simultàniament en diverses localitats de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Franja d'Aragó, oferint una cadena de llum i solidaritat en suport de les persones migrants. Doncs, originàriament, això vindria de les Illes, d'un recorregut que va fer un grup de persones. Mentre camines, observes i fas memòria, et venen aquells records històrics de com es comunicava la gent. Antigament, quan no teníem els mòbils ni altres eines, una d'elles era a través de torres, de la IOTS, i totes aquestes infraestructures que des d'un cert espai cap a l'altre ja estaven situats, no casualment, segurament ja, per tindre aquell punt d'avís, de comunicació, que a nivell sonor sí quedava molt lluny, podia ser complicat, però a nivell visual hi havia aquella connexió d'avisar. Deia que eres cap a la zona de Mallorca, anem a una època més aviat de pirata, de compte, venen vaixells, poden vindre possibles invasors, anem a avisar a la població i a través de totes aquestes torres hi havia aquest punt de comunicació. Avui en dia, a la Mediterrània, el que teníem és, més que aquesta invasió pirata, tenim tot aquest moviment de gent que està emigrant, perquè al final la migració és, tu esculls una forma de, com de vehicle, com et mous, hi ha gent que mira, compra un billet d'avió o de tren o té el seu propi vehicle, hi ha molta gent que es veu amb la necessitat d'agafar una barca, un estri, podríem dir, que et porti d'un lloc cap a un altre per anar a buscar un futur millor. Seria aquest el resum, no? Malauradament, el que passa és que molts no arriben a port, per tant, s'ha volgut donar aquest apunt o record històric de per què hi eren les comunicacions i ara s'ha aquesta visió del recuperem aquella comunicació entre pobles, entre espais, o fent aquesta mirada al que està passant actualment al Mediterrani. A Sant Just la iniciativa compta amb el suport d'entitats com Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Òmnium Cultural, la Flama del Canigó i la Parròquia Local, entre d'altres. L'organització espera que aquest any, amb la nova ubicació més cèntrica, es pugui arribar a un públic més ampli i conscienciar encara més sobre la situació de les persones migrants que travessen la Mediterrània a la recerca d'un futur millor. L'encesa de Torres Talajots i Talaias s'ha consolidat com un esdeveniment de reivindicació i memòria històrica, combinant patrimoni i solidaritat per denunciar la situació dels drets humans a la Mediterrània, una de les rutes migratòries més perilloses del món. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Els Sant Justens, Montse Molinero i Albert Macià han cedit oficialment a l'Arxiu Municipal de l'Escala un àlbum amb cartes i documents relacionats amb l'escriptora Caterina Albert, coneguda pel seu pseudònim Víctor Català. La donació es va formalitzar la setmana passada, tot i que el material ja es trobava a l'Arxiu des del febrer de l'any passat. El llegat prové de la família d'Antònia Bartomeu, amiga íntima de l'escriptora, qui va conservar aquests documents durant dècades abans que arribessin a mans de Molinero i Macià. Els fons documental inclou prop d'un centenar de cartes personals, d'algunes d'elles inèdites, així com poemes signats amb el seu doni Víctor Català. Entre les peces més valuoses es troba un àlbum manuscrit amb fotografies de l'època, considerat un testimoni clau per la restauració del Clos del Pastor, un espai que Antònia Bartomeu va regalar a Caterina Albert. Aquest àlbum ha permès conèixer millor la relació entre les dues dones i els espais que freqüentaven. Hi havia cartes personals entre la Caterina Albert i l'Antònia... L'Antònia Bartomeu. L'Antònia Bartomeu. Bé, no només amb l'Antònia Bartomeu. No, amb l'Antònia Bartomeu i amb una neboda que era la Tisi, la Teresa Bartomeu. Totes dues van ser dues persones que van influir, o sigui, van estar molt a prop sempre de la Caterina Albert. Llavors, bueno, hi ha aquestes cartes que són molt personals, que són explicant-se coses d'elles, felicitant a la família, felicitant els Nadals, concretament la persona que a nosaltres ens va fer llegat aquest... Era una nena. Era una nena en aquella època. I cada any hi havia la carta felicitant el Sant, felicitant l'aniversari, felicitant els Nadals, però, esclar, amb un llenguatge per la nena, no per els adults. Vull dir que, per tant... Hi ha poemes que, clar, que eren inèdits perquè estaven fets expressament per ella. I és curiós de veure aquests documents perquè quan és una carta personal ho és signa com a Caterina Albert, a vegades només com a Caterina, amb alguna carta fins i tot Catalina Albert i Paradís, i sempre que hi ha un poema firma com a Víctor Català. Tenia molt clar com havia de presentar una cosa o una altra. Hi havia, doncs, això, a prop d'un centenar de cartes escrits. També n'hi ha algun adreçat a la Mercè Granell. Sí. La Mercè Granell era, diguem que una cunyada de rebot, perquè hi havia uns germans casats amb unes germanes, i aquesta era germana dels altres, vull dir que... Un hem únic familiar, sí. però que tenia una amistat també molt forta amb l'Antònia Bartomeu i també era receptora d'aquestes cartes que en algun cas, en algunes cartes, feien autèntics debats literaris. Això va fer que una persona coneixedora d'aquest material que teníem, que era el Marcís Garolera, ens va demanar una vegada de veure determinades cartes i les va publicar. Era l'única part que no era inèdita, diguem, d'aquests fons. Els documents reflecteixen la relació de confiança entre Albert i Bartomeu, així com aspectes de la seva vida quotidiana i el seu intercanvi d'opinions literàries. Part del material ja està digitalitzat i s'exhibeix al Clos del Pastor, inaugurat el passat desembre com a espai cultural dedicat a la figura de l'escriptores Escalenca. Els responsables de la donació han explicat que la cessió permetrà garantir la conservació i difusió d'aquests documents. Molinero i Macià han destacat que van optar per cedir aquest llegat a l'arxiu de l'escala, ja que és el lloc més idoni per preservar-lo i posar-lo a disposició d'estudiosos i del públic interessat. A més, han recordat que en el passat avançarien altres materials familiars a la Seu Nacional de Catalunya i a la Filmoteca de Catalunya, amb l'objectiu de preservar la memòria històrica de Catalina Albert i el seu entorn més proper. Amb aquesta donació, els veïns sanjustencs contribueixen a ampliar el patrimoni documental dedicat a l'autora de Solitud, una de les figures més destacades de la literatura catalana. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La sala Isidore Cònsul i Giribet de Can Ginestà acollirà avui 23 de gener a les 7 de la tarda la conferència titulada Geopolítica de l'Estret d'Hormuz a càrrec de Rocà i a Navarro. L'acte organitzat per l'Ajuntament de Sant Just analitzarà la rellevància estratègica d'aquest punt clau en el trànsit de petroli procedent del Golf Pèrsic i la seva importància per a l'Iran. L'Estret d'Hormuz és considerat un dels chokepoints més importants del món ja que per aquest pas marítim circula una part significativa del subministrament global de petroli. En un context de conflicte al Pròxim Orient amb la implicació de múltiples actors regionals i internacionals la seva estabilitat resulta fonamental per a l'economia i la seguretat energètica mundial. Durant la sessió Navarro oferirà una anàlisi detallada de la situació actual de l'Estret i de les implicacions geopolítiques que pot tenir en un escenari de tensions creixents. L'activitat és gratuïta però requereix inscripció prèvia. Institut Cartogràfic moment de repassar les activitats de la setmana Sant Just. Avui, 23 de gener a les 6 de la tarda a l'auditori de la residència de la Mallola hi haurà la conferència de l'aula d'extensió universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just amb la conferència titulada Federico García Lorca en Nueva York amb Laura Patricio traductora i llicenciada en filosofia i estudis anglesos. És una conferència amb entrada gratuïta per als socis i socis de l'aula universitària i una aportació de 5 euros pels no-socis. I avui, a les 7 de la tarda, a la sala de la sala de l'editor Consul i Giribet de Can Genestà hi haurà la xerrada sobre geopolítica de l'estret d'Hormuz. Aquest estret té una importància geopolítica en tant que choc-point de trànsit del petroli provenient del golf pèrsic. Així que, així com parliran. En l'actual conflicte al Pròxim Orient on estan implicats molts països de les zones fa imprescindible posar el focus en aquest punt estratègic del món. Serà una xerrada a càrrec de Rocaia Navarro i organitzada per l'Ajuntament de Sant Just. I passem a les activitats del cap de setmana dissabte 25 de gener a les 9 del matí al Parc de Júliaqueta hi haurà el barri amb volant del barri de Maslluí de tots els dissabtes. I a les 10 del matí el dissabte a la Sala Utopia del Casal de Joves hi haurà el curs monogràfic de cèrcul aèri un curs intensiu d'iniciació a aquesta pràctica aèria que caldrà portar roba còmoda i que és per a persones de fins a 40 anys. Dissabte a les 11 del matí a les escoles hi haurà visita guiada al refugi de les escoles amb una baixada a l'interior i l'explicació dels set murals i de les cinc obres escultòriques. I a tres quarts d'una del dissabte a la plaça de l'Església hi haurà l'encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània titulat Un canvi pels drets humans. És una activitat organitzada aquí a Sant Just pel Centre d'Estudis Sant Justencs. A les 6 de la tarda al dissabte a la sala del cinquantanari de la Taneu hi haurà la sessió del Cine Xic amb la projecció dels curts, zoc, dracs i heroïnes recomanats a partir de 3 anys i amb entrada gratuïta. I passem a l'últim dia de la setmana diumenge 26 de gener a les 10 del matí al Parc de Torreblanca hi haurà la Festa de les Roses titulada Vols plantar rosers? És una activitat participativa al roserà del Parc de Torreblanca per aprendre a plantar i podar. És una festa ciutadana adreçada a públic adult i familiar amb la col·laboració del Museu de les Ciències Naturals de Barcelona i diferents municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. I per acabar amb les activitats de la setmana Sant Just el diumenge 26 de gener des de 2.15 del matí fins les 2 del migdia al Parc de Torreblanca hi haurà l'espai de trobada entre la pagesia del Parc Agrari del Bas Llobregat i els consumidors i consumidores al Mercat de Pagès de tots els diumenges. Encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. Sant Just inicia la recuperació dels cultius d'olivera amb una actuació de manteniment a Campadrosa i Can Olivera. Ajuts per retirar l'Amiant oberta a la convocatòria amb 8 milions d'euros de pressupost. La subvenció destinada a propietaris d'immobles amb elements d'Amiant cobreix el 100% de les despeses de retirada i tractament. Joc, drac i heroïnes una sessió de curtmetratges infantils al Cineixic a l'Ateneu de Sant Just. L'esdeveniment adreçats a infants a partir de 3 anys oferirà cinc curtmetratges en català que promouen valors com l'amistat i la superació. Gran èxit del taller d'arbres genealògics de l'Ateneu de Sant Just amb possibles noves edicions. Aquesta ha estat tota la informació dels senyors notícies d'avui, 23 de gener. Us ha estat informant Mariona Sales Vilanova. La informació local torna als butlletins horaris i als Sant Just Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats i informades a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Molt bon dia. Música Fins demà!