#74 - Protesta contra les retallades en educació a Sant Just

Bon dia, és l'1 i 5 minuts i us parla Sergi Pons. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Un centenar de mestres, pares i alumnes es van reunir ahir a Can Gines per protestar contra les retallades en ensenyament. El poeta Joan Marguerit va llegir un manifest i Lluís Montfort considera que la generalitat està posant en perill el model educatiu actual. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'aquest migdia d'avui dimecres 6 de juny, tot seguit fem un repàs del més destacat en titulars. La parròquia del Sant Just i Pastó no ha pagat l'IVI com si que han fet altres parròquies del bisbat de Sant Feliu. mossèn Joaquim Rius ha reivindicat que l'excepció de l'IVI està marcada per llei i ha recordat que la parròquia de Sant Just és deficitària. La tur creix en 20 persones al mes de maig a Sant Just. Les dades de desocupació capgiren la tendència dels últims dos mesos i la tur se situa en 800 persones al municipi. La tendència al Baix Llobregat és positiva i la tur disminueix. Sant Just per la independència presenta demà un nou diàleg per la independència. A la vegada, la viabilitat econòmica de Catalunya independent és el tema sobre el qual girarà la conferència impartida pel president del Knowledge Management Economia, Alfonso Duran. Un centenar de mestres, mares i pares i alumnes es van concentrar ahir a Can Gynastà per protestar contra les retallades en educació. El poeta Joan Margarit va llegir el manifest i va presentar diversos representants de la comunitat educativa per expressar els seus rebuig a les polítiques de retallades en diferents àmbits de l'ensenyament. Sentim un fragment d'aquest manifest. De decisions de govern. No s'aturen i modifiquen l'educació pública de qualitat i per a tothom, que és un dels pilars fonamentals pel creixement del grau de civilització, cultura i prosperitat d'una societat, patirà una dràstica limitació que podem trigar uns altres 40 anys a recuperar. Està doncs en perill la nostra cohesió social i l'espectativa d'un futur millor. La setmana passada es va constituir la Plataforma per la Comunitat Educativa formada per pares, mares i mestres de les tres escoles públiques de Sant Just i també de l'Institut. L'objectiu és fer front comú en contra de les retallades que afecten cada cop més l'educació. El poeta Joan Margarit va presentar la primera acció per fer visible aquest malestar de la comunitat educativa. Els pares, mestres i alumnes es van reunir a dos quarts de cinc de la tarda a les portes de les escoles i van anar fins a l'Ajuntament per debatre i aprovar el manifest en el Consell Escolar Municipal. A les 6 de la tarda, un centenar de persones es van concentrar a Can Ginestar on Margarit va fer públic aquest manifest de protesta. Molts dels assistents van lluir samarretes grogues amb el lema SOS Escola a la concentració on també van anar l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà i el regidor d'Educació Lluís Montfort, entre d'altres, la propera reunió de la plataforma serà aquest divendres a l'Escola Montserrat. I seguim parlant d'educació perquè l'Ajuntament de Sant Just assumirà la major part de la reducció de la Generalitat en l'aportació per les escoles bressol. Així ho va decidir el ple de l'Ajuntament aprovant una pujada dels preus públics de l'IPAC més dos punts. Això significa que les famílies també contribuiran en menor mesura a compensar la reducció d'aportacions. En total es passarà dels 200 als 212 euros mensuals per nen. El servei de menjador s'incrementarà 5 euros al mes. Lluís Montfort, regidor d'Educació, considera que la Generalitat està posant en perill un model de cofinançament de les escoles bressol. Sortir d'això vol dir que realment estàs fent que la resta de persones i d'institucions estiguin assumint aquesta despesa, amb la qual cosa realment creiem que no és una bona manera de jugar ni de compartir un projecte amb altres administracions. D'alguna manera aquesta actuació de la Generalitat ha costat 35 milions d'euros de dèficit en els ajuntaments catalans. Això també s'hauria de saber. També s'ha referit a l'eliminació de la convocatòria de les beques 03. La Generalitat va descartar el mes de maig unes aportacions per un curs començat al setembre. Escolta'm Lluís Montfort. El pressupost assignat a aquestes beques eren 5 milions d'euros. Jo no em crec que la Generalitat de Catalunya no tingui 5 milions d'euros per garantir l'equitat en l'accés a les escoles bressol de famílies que no tenen els mitjans possibles per fer-ho. Jo el que demano és que com a mínim que s'assumeixin les coses, que diguin a les famílies perquè hi ha hagut famílies que han hagut de deixar de portar els fills i filles a les escoles bressol perquè comptaven que es convocavien unes beques 03 que no s'han convocat. El residu d'educació també s'alinea a favor de les reivindicacions de la plataforma de la comunitat educativa. En aquest sentit, Montfort opina que s'està estenent una sensació de preocupació pel perill del model educatiu. Més enllà del malestar, jo crec que hi ha una profunda preocupació. Malestar el pots gestionar d'una manera. Preocupació pel futur de l'educació pública és una cosa bastant més del fons i bastant més seriosa. A les 9 del matí obrirem el llibre per a la pàgina 34 de la lliçó 4, 40 persones alhora, i farem uns exercicis molt xulos que jo també he fet en la meva infància i, afortunadament, jo vaig tirar endavant, però molts companys ho han quedat al camí. Passen 11 minuts de l'1 i parlem ara de la parròquia del Sant Just i Pastor que no ha pagat l'IVI, tal i com marca de llei. És una de les poques parròquies del bisbat del Baix Llobregat que no ha pagat aquest tribut, ja que moltes altres no sabien que n'estaven exemptes. mossèn Joaquim Rius, rector de la parròquia, ha reivindicat que l'exemptió de l'IVI està marcada per llei, de la mateixa manera que les entitats sense ànim de lucrar tampoc el paguen. No és que l'Esglés hi hagi de pagar l'IVI, sinó que llavors totes les ONGs, tots els altres que estan prestande serveis socials sense ànim de lucre, tots aquests, llavors que també paguin l'IVI. Però ara resulta que s'apunta només a l'Església. Jo de vegades penso que sap greu, però que anem per períodes. De tant en tant l'Església ha de sortir però precisament en allò que es considera que és un error. Sant Just s'està pagant l'IVI també pels locals de l'antiga escola Núria, on s'hi donen a terme accions socials. En aquest edifici s'ofereix el servei de càrites amb un banc d'aliments i un servei d'atenció a la gent gran. Musenjoquim Rius assegura que s'estan pagant 3.000 euros anuals per a uns locals que haurien d'estar-ne exempts. Musenjoquim Rius també ha remarcat que l'Església de Sant Just actualment té pèrdues per a la seva activitat ordinària. És públic que aquí a la paròquia de Sant Just és deficitària. Tot i que anem estirant per allà on podem perquè ajustant les coses i menys despeses possibles i, no obstant, l'Església de Sant Just és deficitària. No cobrim les despeses que hem de cobrir. D'altra banda, lamentat que s'han vist reduïdes les aportacions dels feligresos. Escoltem Joaquim Rius. Es dona a l'Església el que home li sobra per l'Església. Però sense a vegades adonar-se que no és donar el que em sobra l'Església, sinó de dir si jo soc membre d'aquesta Església, haig de continuar mantenint-la de la mateixa manera que manté casa seva perquè llavors la gent ve a l'Església i diu volem l'aire condicionat, volem la calefacció, volem que estigui arreglada, volem que estigui neta... I quan passen 14 minuts de l'1 parlem ara d'economia. La torre Sant Just creix amb 20 persones al mes de maig i ja són 800 les que no tenen feina. Són dades que va fer públiques dilluns al Ministeri de Treball que també indiquen que són 14 més que ara fa un any. Per tant, al municipi que gira, la tendència és la base dels últims dos mesos. En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya, la tendència és la base dels últims dos mesos. En canvi, al conjunt de la comarca i a tot Catalunya, la tendència és ben diferent. El maig, el baix obregat, el descens ha estat d'un centenar de persones i a tot Catalunya el nombre de persones apuntades a les oficines de desocupació també ha baixat. En total n'hi ha 630.932, però de 4.800 menys que el mes d'abril. I per mirar de reduir aquesta tur que ha crescut a Sant Just, l'Ajuntament de Sant Just ha iniciat els contactes amb el consistori de Hòrpam Nècar per establir un acord de formació de treballadors i treballadores a la tur. L'alcalde Josep Perpinyà explica què es vol aconseguir amb aquest acord. Està molt bé la germanament i està molt bé l'intercanvi cultural, il·ludic i festiu, però hauríem de ser capaços que aquest intercanvi es pogués beneficiar determinades persones de Sant Just que estan aturades, que vulguin estar formades o que vulguin fer un tipus de formació alemanya a Hòrp, i que estiguin allà, aprenguin dinàmiques diferents, estiguin a l'escola de formació professional d'allà un temps, no parlo molt, no parlo un any, tres o quatre, i que coneixin un altre món. Això invertir és invertir amb talent. Aprofitant la visita de Hòrpam Nècar a Sant Just, dos regidors de l'Ajuntament van començar a redactar documents per establir les bases d'aquest acord. Tenen llistat dels noms i les categories professionals dels aturats, Sant Just Tanks, en una mostra de la bona predisposició per treballar en aquesta línia. Des de l'Ajuntament mantindran les converses amb Hòrpam Nècar, tot i que de moment no poden assegurar ni quan ni com beure la llum aquest acord de col·laboració. Continua en marxa el procés perquè la ciutadania voti quin nom prefereix pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga Escola Montserrat. Es pot votar a través del web municipal www.santjust.cat o bé omplint les buitletes que hi ha en diferents equipaments de Sant Just. Els noms proposats per a diferents col·lectius Sant Just Tanks són Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Teresa Pán, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, Carme Pérez i Verdú, La Merda Miró és el nom proposat pel servei local... Del servei local de català. Miró overseas és un filòloga i veïna... de l'estat d' tubes de la part diet Chicago ADNA, Miró és el nom proposat pel servei local del català. Aquí va viure els últims 30 anys de la seva vida, però ella ja va venir aquí gran, gran, i el que volia era que tothom aprengués, que millorés. Era una persona dura, que la gent treballés i millorés. Ella sempre havia treballat per això, per lluitar, perquè la gent fos millor i perquè tothom tingués un futur millor. Per nosaltres és perquè ens ha marcat. A mi m'ha marcat com a persona, com a mestra i penso que a l'escola també. Finalment, les escoles és el nom que proposa l'Arxiu Històric Municipal pel nou centre formatiu ubicat a l'antiga escola Montserrat. L'Arxiu Històric Municipal basa la seva proposta en l'arxiu de Sant Històrica de l'edifici. Jordi Amigo, arxiu municipal, destaca que sempre hi ha hagut activitat pedagògica i de quin és la proposta de les escoles. Escolta'm Jordi Amigo. Aquesta escola tant podia ser l'escola de l'Ateneu que es va inaugurar el 4 de febrer de l'any 24 o bé a tocar de l'escola de l'Ateneu l'any següent, el 30 del 8 de l'any 25, que sempre hi ha hagut activitat escolar tant pel que fa a l'escola de l'Ateneu inicialment com que el que abans eren les escoles nacionals i quan la gent anava allà deia on vas, vaig a les escoles, vaig a l'escola. Tot i que el nom podria recordar les escoles nacionals, Amigo creu que aquest nom fa referència a totes les escoles que s'hi han instal·lat des dels anys 20 i fins a l'escola Montserrat que hi va ser fins fa 3 anys. La ciutadania pot votar ara quin nom s'estima més o bé omplint les butlletes que s'ubicaran en diferents equipaments de Sant Just. Per cert, per garantir una votació justa, si voteu per internet, només s'admetrà un vot per cada adreça IP. La viabilitat de Catalunya independent és el tema del cinquè diàleg per a la independència de l'Assemblea Nacional Catalana. Alfons Duran, president de Nowledge Management Economia, impartirà la conferència. Alfons Duran opina que la situació de fallida no s'hauria produït si Catalunya fos independent. En aquest sentit, assegurar que la viabilitat econòmica de Catalunya està més que demostrada. Potser l'indreguan és si Espanya és viable econòmicament sense Catalunya, però Catalunya que és viable econòmicament i, a més, els fonaments macroeconòmics de Catalunya són de tal calibre que, com va dir el Kenneth Rogoff, que va ser durant uns anys el cap del Fosbol Natal Internacional, si fos independent seria un dels països més rics del món. Duran argumenta la seva teoria en el fet que Catalunya ha estat un país que ha de mantenir indústria ben al contrari que Espanya. Això li permetria viure d'una manera raonable malgrat la crisi si no fos per l'espoli fiscal. D'altra banda, Duran també es basa en el fet que les economies d'Europa es troben en països de dimensions reduïdes. A Europa els països que prosperen amb els últims 30 anys no són precisament els grans països en dimensió sinó els països petits. I Catalunya té una dimensió perfecta per adequar-se a països petits com pot ser Dinamarca, com pot ser perfectament Suïssa, països inclús petits en població encara que no en dimensió geogràfica com pot ser Suècia. És a dir, aquests són els països que prosperen. No es pot viure tota la vida pensant en que hem de consensuar. Les oportunitats passen amb el món de l'empresa i també amb l'economia i també amb política i s'han d'aprendre. I ara és un moment molt oportun, perquè ara hi ha una disbarcel·lació general al món. Crec que és el moment per dir endavant. Jo soc dels que penso que el pacte fiscal és el que més s'ha d'aprendre. És el que més s'ha d'aprendre. És el que més s'ha d'aprendre. Jo soc dels que penso que el pacte fiscal és un acte de bona voluntat, però tots sabem que això no prosperarà. La viabilitat econòmica de Catalunya independent s'impartirà dijous, és a dir demà. A partir de les vuit, la teniu. Passen 22 minuts de la una. Ja s'ha publicat una nova edició de la Guia de la Mobilitat Internacional per a joves. El Consell Comarcal del Baix Llobregat ha de proporcionar informació senzilla i clara sobre les opcions que tenen els joves per estudiar i treballar a l'estranger. La Guia recull programes, beques i pràctiques de mobilitat internacional i els presenta de forma entenadora i accessible. Ja podeu consultar la Guia de la Mobilitat Internacional per a joves al web de l'Ajuntament. Hi ha motiu del Dia Mundial del Medi Ambient. Dissabte hi haurà un punt net davant el mercat municipal de 10 del matí a dues del migdia. Els punts nets recollen oli de cuina usat, roben desús i petits electrodomèstics per llançar o reparar. Dissabte, a la mateixa parada del punt net, a més hi haurà un taller de decoració de xapes amb càpsules de cafè per infants. Organitza solidança amb col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. I quan passen 24 minuts de la una fem ara un repàs de les principals activitats de Sant Just pels propers dies. Demà, a dos quarts de cinc de la tarda, es farà una xerrada amb motiu dels casals d'estiu amb les ampes de les escoles. Serà l'equipament de la plaça de la Pau i hi haurà un servei d'acollida pels infants. També dijous, demà, a dos quarts de sis de la tarda, comença l'escola d'Ukei per aprendre a patinar. És una activitat organitzada pel Club d'Ukei Sant Just que s'adreça a infants de tres a set anys cada dimarts i dijous de juny. Per participar-hi cal inscriure's a través de l'oficina d'entitats esportives, escrivint al correu i també demà a les sis conferència a l'aula d'extensió universitària a la residència de la Mallola sobre estratègies per un bon funcionament mental. I un acte més encara per demà dijous a l'escola Montseny a les nou de la nit dels exèrcitats de Sant Just. I també demà a les sis conferència a l'escola Montseny a les nou de la nit dels exentrenadors i jugadors del Barça, Carles Reixac i Quique Costas oferiran una xerrada sobre els valors cívics a través de l'educació física i l'esport. Serà a les nou de la nit al centre de l'escola Montseny. I divendres, nova activitat de divendres als parcs. Aquesta setmana el parc del joc juvenívol serà a partir de les sis i organitza una activitat per nens i nenes de 5 a 12 anys. I una darrera activitat per divendres, a dos quarts d'onze de la nit, nova sessió del cineclub Utopia al Casal de Joves es projectarà l'Àrbol de la vida de Terrens Mali, que el preu de l'entrada és de 3 euros. I tot seguit fem un repàs amb el Carles Hernández i Rius de la situació meteorològica pels propers dies. El temps a Sant Just Notícies. Carles Hernández i Rius, molt bon dia. Bon dia, Sergi, què tal? Sembla que avui hem baixat una mica les temperatures, no? Ja havíeu guardat la bufanda? Sí, hauríem hagut d'agafar una horticària al coll. Tenim alguns núvolets baixos, només estan a la zona central, a la costa central catalana, i ja fa dies que ens acompanyen. Potser aquests núvols arriben uns altres que són alts perquè s'està apropant poc a poc un front. De moment aquesta tarda podem parlar d'alguna tempesta en zones de muntanya, sobretot del Pirineu de Lleida, la resta difícilment. Demà dijous amb l'arribada d'aquest front no és gaire actiu, però sí que a la tarda reactivarà la possibilitat de tempestes, i potser demà a la tarda sí que parlem d'unes tempestes que poden ser més generalitzades a tot el que és el Pirineu i pre-Pirineu i també comarques de l'interior. A la costa gironina difícilment a la barcelonina, però demà ho acabaríem de confirmar, és difícil que arribi ploure a Sant Just. Un cop hagi passat el front de demà dijous, les temperatures tenen tendència a recular una mica. En aquestes èpoques de l'any en què el cel queda una mica tapat, la temperatura no es pot enfilar tant. Tot i la presència del sol ara a Sant Just és una mica de ressòl i hem tingut força els núvols, ara tan sols tenim 23 graus i mig. Però que la humitat és molt elevada perquè els núvols són baixos i això dona una mica més de sensació de xafú, fa una mica d'angoixa aquesta calor així enganxosa que tenim aquí a Sant Just ara. I de cara als propers dies, un cop hagi passat el front, a partir de divendres les temperatures tenen tendència a normalitzar-se. O sigui, no parlarem de valors de 25 o 26, sinó que potser estem amb 24, 25 que són una miqueta més agradables i després del front entrarà una miqueta vent del nord, no farà tanta xafúgó. I això encara que el termòmetre variï poc, el fet de tenir o no tenir xafúgó realment es nota molt a principis del mes de juny. Cap de setmana que podria arribar a ser una miqueta variable i potser el diumenge amb algun ruixat o tempestes a Sant Just, però ja seria de cara a la tarda vespre, però anirem confirmant. Molt bé, o sigui que s'agrairà un cap de setmana amb temperatures més suau. Sí, com a mínim, menys xafugoses. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Carles. Bona tarda. Bona tarda. Doncs abans d'acabar l'informatiu, als centres notícies d'això a migdia fem un repàs del més destacat en titulars. Un centenar de mestres, pares i alumnes es van reunir ahir a Can Gines per protestar contra les retallades en ensenyament. El poeta Joan Margarit va llegir un manifest i Lluís Montfort considera que la generalitat està posant en perill el model educatiu actual. La parròquia del Sant Just i Pastó no ha pagat l'IVI com siguen fet altres parròquies del bisbat de Sant Feliu. Mossèn Joaquim Rius ha reivindicat que l'excepció de l'IVI per part de l'eslésia està marcada per llei i ha recordat que la parròquia de Sant Just és deficitària. I la tur creixen 20 persones al mes de maig a Sant Just. Les dades de desocupació capgiren la tendència dels últims dos mesos i la tur se situen 800 persones al municipi. Doncs ara si arribem al final dels Sant Just Notícies d'Edició migdia d'avui dimecres 6 de juny, la informació torna a partir de les 4 als bulletins oralis i a partir de les 7 al Sant Just Notícies d'Edició vespre amb la Carme Verdoi. Podeu seguir informats també al web de Radio Desvern, www.radiodesvern.com, al web de la informació Albaix Llobregat, www.informatiucomarcal.com i a les nostres xarxes socials, a Facebook i Twitter. Que passin una molt bona tarda.