#999 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/6/2016

Catalunya Ràdio God Save the Brexit, amb Blay Mercer God damn Europeans Take me back to beautiful England Una de les grans triomfadores del Primavera Sound, PJ Harvey, acaba de publicar un disc molt recomanable on canta contra les guerres i l'imperialisme yanqui, però l'anterior, Let England Shake, encara millor, s'ocupava de les misèries del seu país. Els dos primers versos d'aquesta cançó, The Last Living Rose, ho diuen tot. Malaïts europeus, porteu-me de tornada a la vella Anglaterra. Let me watch life on the river Moonrise up and turn to silver The sky, moon and the emotion shimmer The head shake, the lost living rose Quiet El Matí de Catalunya Ràdio És l'una. Should I stay or should I go now? Should I stay or should I go now? I en Kilian Sabrià és a Londres, Kilian, bon dia. Doncs sí, ho senten bé, som a una de les estacions principals de Londres, la Victoria Station, que és un punt d'arribada de molta gent just el dia en què la Gran Bretanya fa una altra cosa. Diu adeu, adeu a Europa, perquè el Brexit ha guanyat ràdio. Està bé, esteu per aquí a Londres. Hem vingut a cobrir això, oi, vos? Nosaltres som de Reus. Molt bé, de Reus. I què en pensa d'això que els anglesos hagin dit de marxar? Bueno, és una democràcia autèntica, no com en altres a Espanya, que no es deixa fer una democràcia com Déu cal. Moltes gràcies. És la meva opinió. Molt bé, ja veieu que Catalunya Ràdio troba catalans allà on va. Som a la Victoria Station en un dia especial, ja per primera vegada sobre la taula la Déu d'algú que ha format part del club europeu. Se'n va a la Gran Bretanya. És el divorci d'un matrimoni poc avingut, certament, que va començar el 1973 i que no ha aguantat les tensions de la globalització, de l'empobriment, de les classes mitjanes, de la crisi financera, de tot plegat. Doncs bé, nosaltres, a aquesta hora, una afegida més, aquesta programació especial que fa estona que fem des dels estudis centrals de Catalunya Ràdio, ho fem des de la Victoria Station, en un dia, insistim, de Brexit. El Brexit amb sorpresa, per allò que deien les enquestes, s'ha imposat, i a partir d'ara dos anys perquè la Gran Bretanya abandoni l'euroeuropea. I el que són les coses, dèiem, i ara ja hem sortit al carrer, després de la Victoria Station, sortint de la Victoria Station. Allà, veiem, allà al fons, és curiós, el dia del divorci de la Gran Bretanya veiem que s'està preparant un casament. Per tant, la vida té aquestes paradoxes. Programació especial de Catalunya Ràdio, Mònica, t'arribes des de Barcelona, estudi centrals. Gràcies, Kilian. En Kilian vivint aquesta situació, peu de carrer, a Victoria Station, del resultat que ha estat ajustat. Us ho hem explicat de seguida, que s'ha confirmat el 100% escrotat de bon matí, un 51,9 versus un 48,1. Per tant, hi ha la decisió inequívoca de Gran Bretanya de deixar l'europea. La sortida de Gran Bretanya es farà efectiva en dos anys, dos anys de negociacions, en les que ja no hi serà el primer ministre David Cameron. També hem viscut en directe la seva compareixença, en les que ha fet un resum del que ha estat al seu mandat i ha dit jo no puc ser qui lideri el procés de sortida de la Unió Europea. La democràcia més vella d'Europa que hi dona una lliçó, ho hem sentit en directe, una lliçó perquè ha estat el poble qui ha decidit, i el primer ministre britànic, ara en fals, ha anunciat immediatament que plegava. Europa està en estat d'això que hem sentit en directe com Angela Merkel demanava calma després que les autoritats europees, especialment Jean-Claude Juncker, digués va espavilem, espavilem. Per tant, és el moment de tornar a Londres amb en Kilian Sabrià i l'equip d'enviats especials de Catalunya. Ràdio Anna Cortadas, José Andoni Muñoz i el nostre corresponsal Sergi Molero. Kilian, quan vulguis. En efecte, és el moment ara de recapitular una mica tot això que heu estat explicant des de primera hora del matí quan qui més qui menys s'ha llevat, si és que algú encara potser no hi havia anat a dormir per allò de la revetlla, amb la sorpresa que el Brexit, quan les enquestes deien el contrari, acabava guanyant. Són els resultats que explicàvem ja i els efectes són molt clars. També en la política britànica, el nostre corresponsal Sergi Molero és qui la viu cada dia de manera diària i, per tant, té més clar el que pot passar a partir d'ara. O vaja, Coaminim té una suposició de l'efecte que pot provocar aquest resultat d'aquest referèndum. Sergi, els efectes amb un Premier que ja ha dit que ho deixa d'aquí a tres mesos. Sergi Molero, que està cobrint aquesta informació, la perspectiva política més britànica, amb els moviments que això provoca, no només a Downing Street, hi haurà un nou llogater de Downing Street perquè d'aquí a tres mesos Cameron, que ha reconegut la derrota, ho deixa, però és que passen més coses. D'això també depenia una mica, podríem dir, la unitat del mateix Regne Unit, perquè Escòcia ja s'ha apuntat a la llista i ha agafat el número pel següent referèndum. Diu que en dos anys i mig, els dos anys de marxar de la Unió Europea i mig any per preparar-ho, vol fer també un referèndum, però queden encara més incògnites, com Gibraltar, per exemple. Què passa amb Gibraltar? Que ara queden una dicotomia estranya, ser britànic, a Europa, i això podria portar també a un procés que no està encara apuntat en aquest cas d'una certa autodeterminació. I al final també hi ha el procediment que pugui obrir això en relació a Irlanda del Nord, amb la seva reivindicació, aquesta sí que molt explicitada, de com a mínim donar part de la gent de formar part d'Irlanda. Bé, a l'espera de la connexió amb el Sergi Molero, l'Anna, que està aquí amb nosaltres, però uns metres més enllà, la veig de lluny. Sergi, em diuen que està a punt. Sergi Molero, molt bon dia. Sergi, Kilian, el Sergi va entrar i ha sortit perquè com que està amb connexions des de punts on hi ha dificultats de connexió, és millor que parlem amb l'Anna. Anna, corta de dalt. Hola, què tal? Anna, et veiem aquí una mica lluny, fa estona que s'està passejant per aquí, és hora de dinar aquí. És hora de dinar i això és una plaça i la gent dina. D'acord, està aquí prenent el sol. Era un dia de sol avui això? I encara ho és. Sí? Bé. Tens britànic. És una mica més tapat ja. Però bé, sigui com sigui. Què diu la gent, quina sensació... Doncs mira, tenim aquí esperant des de fa estona que el deixem passar i ja està. Bé, el que ens diu és que està molt content sobre el resultat d'aquest referèndum. La gent espera que hi hagi altres referèndums, que la Unió Europea va pel mal camí i que, per tant, espera que hi hagi molts altres referèndums, fins i tot a Alemanya d'aquesta mena. Alemanya i Holanda, deia també. Exacte, Alemanya i Holanda i que aviat la Unió Europea ja deixi d'existir perquè va pel mal camí. Però aquest seria el cas majoritari que t'has trobat aquí, perquè em sorprendria, perquè Londres ha votat en contra del Brexit. En el moment del Brexit hi ha molta incertesa. Per exemple, fa una estona hem parlat amb la Helen, que treballa al Món de les Finances, i que ens deia el millor és marxar, no és que estigui contenta, però si no hi ha cap més opció... No és que estigui contenta exactament de marxar, però no hi havia cap més opció ara. Quin panorama s'obre? Aquest és d'incertesa. I ja veurem si el govern hi podrà respondre. I després hi ha casos molt més catastrofistes, que diuen que ens ha dit que la lliure s'enfonsarà, probablement les institucions financeres... Una mica s'enfonsarà, eh? Exacte, exacte. Ell ho recollia, això, que les institucions financeres marxarà de Londres i que el govern no sabrà com fer front a la gran crisi econòmica que està a punt de caure sobre aquest país. Doncs això és el que pensa lundinenc, lundinenc de peu, o assegut, en aquest cas, aquestes hores asseguts, perquè realment amb una miqueta de sol ho aprofiten i estan fent l'hora de dinar. Aquí ara en aquests moments es fa una i sis o set minuts, depenent de com vagis al rellotge, aquí a Catalunya. A l'espera de la connexió amb el Sergi Molero, la veritat és que interessa molt quan es produeix una votació d'aquest tipus saber com es distribueix. I això sí que aquí als Estudis Centrals us hi heu dedicat bastant, eh? I tant, que sí. Ara ho analitzarem. Però sembla que tenim en Sergi Molero ja amb antena. Sergi, bon dia. Hola, bon dia. Ara sí, ara sí, Sergi. Sergi, estàvem dient amb en Kilian, estem seguint totes les reaccions de tothom, tu ara en pares, a veure si tu ens... Mira, ara mateix la ràdio en viu. Estem en un taxi, dintre d'un taxi, a la ciutat de Londres, perquè ens estem movent per la capital britànica per veure la reacció dels ciutadans de Londres. En aquest cas hem pogut veure pels carrers alguns moments de celebració de partidaris del Leaf i que ens han fet recordar que, bé, seria gairebé més una celebració per la victòria d'un partit de futbol que d'un referèndum. I això expressa bastant la sensació de cor i emocional que tenen les persones que van votar el Leaf i que avui s'han despertat sabent que la seva opció havia guanyat. Clar, i que contrasta i molt, Sergi, amb el que hem sentit de David Cameron, no amb el que ha expressat Boris Johnson, però sobretot Nicola Sturgeon, no? David Cameron, recordem-ho, no ha trigat gens a afrontar la situació. Això és un element que hem de recordar, perquè durant el matí pensàvem, bé, potser allargarà la seva intervenció, trigarà, no sabíem si arribaríem fins i tot al migdia, però David Cameron ha afrontat la situació, ha sortit al número 10 de Downing Street i ha explicat el gran titular de la jornada, sens dubte, que deixarà el govern, que estarà interinament tres mesos, però que el que ha dit és que sentirem ara que ell serà la persona que portarà aquests tres mesos de govern, però després caldrà un nou capità. Els britànics han pres una decisió molt clara d'agafar un altre camí, i com a tal penso que el país necessita un líder nou per portar-lo en aquesta direcció. Penso que no estaria bé que jo sigui el capità que porti el país en aquesta direcció, crec que estaria bé tenir un altre primer ministre en lloc des del començament de la conferència del Partit Comunista en octubre. I en aquest taxi britànic on viatges, Sergi, tens també les paraules d'en Boris Johnson o no? Sí, les tenim guardades, fa un sol radiant, us ho volia dir, fa un sol radiant, no vull fer metàfores perquè les deixem pel primer ministre britànic i per altres polítics, però tenint en compte que ahir la jornada va ser molt complicada a la capital britànica en pluges, en algun punt d'Anglaterra, és un sol molt espaterrant i això és un sol també positiu per a Boris Johnson que està molt content i que avui fa una estona en una intervenció ha dit que finalment, com sentirem, la Gran Bretanya podrà desenvolupar en el món el paper que li pertoca. La Gran Bretanya continuarà sent un gran poder europeu, però al segle XXI senzillament no cal formar part d'un sistema federal de govern basat a Brussel·les que no s'imita en lloc del món. Va ser una bona idea al seu temps, que ja no li va bé en aquest país. Aquest segur que serà l'home que substituirà David Cameron amb tota probabilitat, no? Sergi? Sergi, hem perdut el taxi. El taxi circula per Londres, Kilian, i no sabem on és, se'ns ha renat, Kilian. Se'ns ha perdut el taxi del Sergi Molero. Aviam, deixa'm mirar. Busca'l per aquí per victòria. Em sembla que era negre i gros. Escolta, mentre el busques, Kilian, sentirem Nicola Sturgeon, la líder escocesa que ha deixat ben clar, ara us sentirem, que això ens porta a un altre referèndum d'independència. Si el Parlament considera que un segon referèndum per protegir el nostre lloc a Europa ha de poder tenir l'opció de convocar-lo en el termini que convingui, això significa que hem de poder protegir la nostra posició i per això confirmo avui que per tal de protegir aquesta posició començarem a preparar la legislació que es requerirà per fer un nou referèndum d'independència quan el Parlament ho decideixi. I això sí que és un alto a les seques, perquè això ja ho havia advertit a Escòcia. Després de perdre el primer referèndum, ha dit alerta que quan es produeixi el referèndum sobre la permanència o no de la Unió Europea, nosaltres, si Gran Bretanya desigui sortir, nosaltres no. I Gerard Pedró, estem en aquest escenari. Per tant, és molt probable que allò que va enviar el 2014 a Escòcia es torni a repetir, no? Es torni a repetir i, si passa, serà encara més pressió per a lliure esterlina, com va passar llavors, més incertesa. La veritat és que sobre un panorama, almenys pel costat econòmic, pel costat polític, és evident que són problemes. Però pel costat econòmic també és molt gran, no? Però hi ha moltes probabilitats que Escòcia ara sí voti independència. Ja veurem les dinàmiques que es portaran en aquell moment, perquè si això diuen d'aquí dos anys i mig, a lo millor ja tindrem una miqueta més clar quina serà la relació, la nova relació del Regne Unit amb Europa. És que les incerteses són tan grans, potser sí, potser no. Si realment la negociació amb Europa va malament, llavors suposo que amb més probabilitats, esclar, que diran que nosaltres amb aquest vaixell que s'enfonsa no hi volem ser. El que l'Argent no farà és convocar un referèndum i perdre-lo una altra vegada. Llavors, fins que no sàpiga que treu el 60% dels vots, el convocaria perquè evidentment no el vol tornar a perdre. Però si em permets fer un apunt final sobre Europa, que és el que més em dedico. Jo crec que s'obren dos escenaris. Això és una cosa que al FIDOP hem estat analitzant abans del referèndum i ara n'hi havia tres. Un era el Remain, que ja no existeix, ara en tenim dos. Els dos que ens queden és un Brexit suau o un Brexit abrupte. El Brexit suau només serà suau si és una oportunitat. És a dir, si s'arriba un acord pel mercat comú i sobretot si Europa es reforma. I Europa aconsegueix, d'això, fer-ne un catalitzador per dir als que ens quedem, constituïm un nucli dur, ens integrem més i fem que això funcioni. I un segon nucli, on pot ser, diguem, altres països que tenen menys interès en formar part de l'euro o de Schengen, que estableixen mercat comú de relacions. Això seria el Brexit suau i beneficiós si podem parlar d'aquesta manera. L'abrupte seria on hi ha desconfiança mútua, on hi ha una paràlisi institucional de la Unió Europea que no ens permet resoldre crisis de refugiats, que no ens permet resoldre crisis de l'euro, que l'acord s'encalla amb el Regne Unit i aquest és el que precisament ara s'haurien de posar totes les mirades a intentar evitar ja que hem tingut el primer escenari negatiu del Brexit. Mireia Borrell? Sí, que és un últim punt, només he recalcat que com es veu des d'allà és una sensació més de tristesa que d'enfadament. No tant amb el Brexit en si que també, sinó més que res perquè hagi guanyat una campanya així. És a dir, una campanya com la que ha fet el Leaf s'hagi guanyat perquè això és el triomf, crec jo, de la demagògia, del racisme i del que ells en diuen Little Britain o potser d'aquí poc n'haurem de dir Little England. Doncs és l'avaluació que fan les persones que fins ara ens han acompanyat en aquest estudi. He d'agrair molt especialment al professor de la notícia que ens ha donat aquesta informació. Que avui des de primer hora estigui aquí amb nosaltres. Moltes gràcies. Moltes gràcies. En Pol Murillas, l'investigador i analista del SIDOP, que és expert d'ahir amb la Unió Europea. Ai, que en tindrem de trobades, Pol Murillas, perquè això realment pinta complicat. Cada vegada i va per llarg, evidentment. Mireia Borrell, bon viatge de tornada perquè vius allà i, per tant, ara et trobaràs amb la Little England a Londres, no? Sí, a veure. Moltes gràcies a tots. I ara ens deien que li anés bo fer una radiografia del vot. Què ha passat en aquest territori? Doncs això és el que ha passat. A favor de marxar de la Unió Europea, Anglaterra i Gales. Sense comptar Londres, Anglaterra ha guanyat el Brexit i ho ha fet amb un resultat molt més contundent del que s'esperava, el 57%. A Gales, on els resultats preveien un empat, ha guanyat el Brexit amb el 52% dels vots. Volien quedar-se a Europa, Escòcia, Irlanda del Nord i Londres. A Escòcia, el Brexit ha obtingut només el 30% dels vots. A Irlanda del Nord, els partidaris de marxar són el 45% i a Londres el 41%. La majoria de les grans ciutats favorables a continuar a Europa. Manchester i Liverpool han votat a favor de la permanència. L'excepció ha estat Birmingham, que ha trencat tots els pronòstics de l'estat espanyol. Ai, que ho podria haver cantat, això, Angela Merkel, la cancellera alemanya, quan l'hem sentit ara a Oriol Serra, a Berlín. Bon dia. Bon dia, Mònica, a saber que has sentit l'humor. L'hem sentit, Angela Merkel, seriosa, trista, demanant calma, suposo que reaccionant també a les paraules de Jean-Claude Juncker, un president de la Comissió Europea, que ha sortit, diguéssim, espavilar els britànics, no? Sí, el missatge de Merkel és constructiu, és a dir, ell ha expressat tristesa per aquest abandonament de la Unió Europea per part del Regne Unit. Ha parlat d'incisió, de tall, de ferida, en definitiva, després d'aquesta confirmació del Brexit, però, a continuació, el seu discurs ha estat, com dèiem, constructiu i també ha apuntat que, a partir d'ara, allò que anem a dir amb el pragmatisme alemany, doncs a partir d'ara comença un procés que està establert en els tractats europeus i que aquest procés contempla que la Gran Bretanya, mentre no es consumi el divorci definitiu, diguem-ne així, doncs es manté com a estat membre de la Unió Europea amb drets i obligacions. Sí que tenim un procés clarament dissenyat. Aquest procés implica i considerem moltes negociacions que s'han de dur a terme en dos anys i aquestes negociacions han de tractar tots els aspectes del que representa que un estat membre marxi de la Unió Europea. Mentre aquestes negociacions continuïn, el Regne Unit és encara un estat membre de la Unió amb tots els seus drets i obligacions. Angela Merkel, evidentment, ha desgranat una mica el que per a ella són ara les conseqüències més immediates d'aquest brexit. Ha dit que el que passi a partir d'ara dependrà del que facin la resta d'estats membres europeus. Ha demanat que unitat, ha demanat que tots es mostrin disposats a evitar fisures més grans, que cal afrontar la situació amb tranquil·litat per a trobar les decisions correctes. És a dir, demana calma, passos ferms i cap mena de precipitació. També diu que cal assegurar que els ciutadans notin com la Unió Europea serveix per millorar les seves vides. Crec que això és important perquè és, en certa manera, l'autocrítica a la qual també apuntava el seu número dos, el vicecanceller Sigmar Gabriel, quan ha dit que aquest brexit pot suposar una oportunitat per la resta d'estats membres de la Unió Europea, per construir una Unió Europea que funcioni millor i sobretot que sigui més pròxima pels ciutadans. I també ha destacat Merkel que no es pot oblidar que la idea de la Unió va ser una idea de pau, és a dir, que els fundadors van buscar la fraternitat en el Tractat de Roma i a partir d'aquí ja tenim l'agenda a punt, perquè demà tenim aquí a Berlín Cimera dels caps de la diplomàcia dels sis països considerats fundadors, començant pel Benelux, que també s'hi afegeix a Itàlia en aquesta reunió, al costat de França i Alemanya, i dilluns Merkel ha convidat aquí a Berlín Francois Hollande i a Mateo Renzi per fer una reunió que serà la prèvia a la cimera europea de la setmana que ve. I lògicament no pot convidar el president del govern espanyol, perquè en aquell moment estarà peint els resultats d'unes eleccions que no sabem com acabarà a Moncloa. Per tant, Oriol Serra, Espanya, malgrat ser la quarta economia europea, en aquestes cimeres al final mai pinta res. És curiós, eh? És la realitat, és a dir, no es té en compte l'estat espanyol en aquest tipus de cimeres. Estem parlant, evidentment, també hem de puntualitzar dels estats fundadors, dels que tenen més pes, i aquí no s'hi té en compte l'estat espanyol. No, no, està claríssim. Moltes gràcies, Oriol Serra. Una abraçada, que vagi bé. Adéu, bon dia. I saltem cap a Brussel·les, perquè allà estan en estat de xoc. Des de primera hora a Brussel·les hi ha reunions i més reunions per intentar sobreposar-se en aquest Brexit. Entre les 12 i la 1 han aparegut Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea, i Albert Telfà. Ho està seguint des d'allà des de les hores. Albert, bon dia. Bon dia. Una altra vegada, escolta, contràriament al que ens deia l'Oriol Serra des de Berlín, a Brussel·les la sensació és que sí que tenen un nervis i pressa. Sí, aquí es comparteixen uns quants eixos de discurs, tant els partits polítics representats en el Parlament com els representants de les institucions. El primer seria tristesa i acceptació democràtica pel resultat. El segon seria demanar celeritat en la marxa de la Gran Bretanya de les institucions europees. I el tercer seria garantir i assegurar que el futur dels 27 estats que encara quedaran està garantit. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha llegit cap allà dels quarts d'una una declaració consensuada amb el president del Parlament Europeu i el del Consell i el de la Presidència de Torn, en el qual reconeixen el procés lliure i democràtic que diuen dels britànics, només faltaria per decidir el seu futur. Però en consideren el resultat com una situació trista i sense precedents. Tot i això, la Unió Europea continuarà, diu aquest comunicat, ara amb 27 estats membres i la Gran Bretanya en continuarà 100 membres encara, amb tots els drets i obligacions fins que marxi definitivament. Per això, ha recordat Juncker, utilitzaran l'article 50 per negociar el més ràpid possible la sortida dels britànics. S'espera que diuen això a la Gran Bretanya amb una mica de... de mala intenció que, com a tercer país, sigui, continuï sent, o sigui, has de vingui un bon soci per la Unió Europea i demanen que el divorci es faci ràpidament. Fins i tot, se li demana a l'eix franco alemany, això ho ha fet Juncker avui en les dues preguntes que ha acceptat en la rola de premsa, demana a l'eix franco alemany que col·labori en accelerar aquest procés i que sigui molt dolorós possible en les dues parts. Sentim Juncker, si et sembla. Espero de l'eix franco alemany que prengui una posició prou clara. Voldria que per tothom quedés clar, evident i necessari que el procés d'incertesa on hem entrat no durarà gaire temps, s'han d'accelerar les coses. Se li ha preguntat a Juncker si el Brexit podria suposar la fi de la Unió Europea. Juncker ha donat una resposta molt clara i ha abandonat la rola de premsa, sentim-lo. Sents què vol dir? Abans ha dit un no gairebé imperceptible. Ha dit no i gràcies. No ho saben, és que la incertesa és absoluta, Albert. Tenen molta por. Tenen la por lògica que altres països segueixin l'estela britànica. Ja ho han anunciat, com tu saps, mitjans de partits populistes, bèlgics... Ara parlarem amb París amb en Joan Carles i ens ho dirà, perquè el primer que ha dit és que jo em vull un d'igual. I també la postura d'avançar el més ràpid possible fent més Europa és posar-hi encara més burocràcia i més Brussel·les als països. Potser és una situació que ara no convé. Albert, el fa moltes gràcies. Gràcies per haver-nos acompanyat. Allà ha parlat Marine Le Pen, que ha sortit de seguida la líder de la Unió Europea, i ha dit que la història truca a la porta de la Unió Europea i que aquesta ha de reaccionar. I ell proposa que es concentri en allò que és essencial en aquest moment, que és la seguretat dins de les seves fronteres, la inversió per rellançar l'economia, l'harmonització fiscal i social, i el reforçament de la zona euro. Aquestes són les quatre qüestions que ha subratllat. Diu que ja s'estan fent tots els esforços per controlar els riscos financers del Brexit. Diu també que els acords franco-britànics es mantindran en qualsevol cas. I després, escoltar Marine Le Pen, que reclama aquest referèndum també per França, que defensa el Frexit, que diu que no es pot deixar l'iniciativa a aquest populisme creixent i proposa un sal endavant per la Unió. Una gran embrenzida és necessària. Per anar endavant, Europa no pot fer com abans. El poble espera de la Unió Europea que reafirmi els seus valors de llibertat, de tolerància i de pau. Aquestes grans frases que costuma introduir en els seus discursos, també ha dit Europa és una gran idea, no és només un gran mercat. S'entén ara que és un gran mercat i això és el que ens està portant problemes. I davant l'alternativa de replegar-se o de fer canvis profonds, diu que ell és partidari d'aquesta segona opció. Va ser una gran idea, segur, imprescindible per superar aquesta segona guerra mundial, que ha guanyat els líders europeus i sobretot la ciutadania europea amb el seu vot que d'això es tracta. Joan Carles, moltes gràcies. Gràcies, bon dia. I saltem cap a un dels estats fundadors de la Unió Europea, Itàlia. I allà s'ha despertat l'Eduard Rubió a Roma. Bon dia, Eduard. Bona tarda. No sé si el papa francès devia estar resant perquè això no passés. Amb ell no val la cosa, però Mateo Renzi es deu haver despertat amb la mateixa sorpresa que tu. Bé, deies que no li val la cosa, però el papa francès en vol cap a Armènia aquest dematí i no és el seu comú. Ha dit que això representa una gran responsabilitat per a tots de garantir el bé del poble del Regne Unit i també el bé i la convivència del continent europeu. El papa també ha subratllat de bon matí ja aquesta cosa i no és una cosa normal que en el viatge d'anar de cap a un país parli, sinó normalment ho fa el de tornada. En quant en deies, el president del govern, Mateo Renzi, no ha parlat. Segurament potser per mantenir aquesta línia comuna de tota Europa, però com ha dit el president viatjarà al Premi assegurament dimecres a Berlín per reunir-se amb la consellera Merkel i així els tres grans països fundadors preparar una mica la reunió europea d'ijous. Renzi s'ha reunit també de bon matí al Palazzo Chizzi per examinar la situació amb el ministre d'Exteriors en gent Tilon i el d'Economia Padovan, el desenvolupament econòmic Carlo Calenda i també el governador del Banco d'Itàlia i a la fi de la reunió i ha enviat un tuit en el que diu hem de canviar Europa perquè sigui més humana i més justa. Europa és casa nostra i el nostre futur. Per tant, és un tuit, diguem, positiu d'estar dins de la casa europea. I aquesta és una línia una mica compartida pel ministre d'Exteriors, també gent Tilon, que ha dit que aquest és un despertador per a Europa i és una ocasió precisament per rellençar una política comú, un creixement comú, una defensa comú i també posar-se d'acord amb la immigració i les coses negatives.