#1855 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 21/5/2020

Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. És l'1, bon dia. Ho sabíem fa pocs minuts, una dona ha hagut de ser rescatada aquest migdia als entorns de la Penya del Moro. Segons informaven els cossos de seguretat, mentre passejava per la muntanya, ha patit una caiguda amb la que s'ha golpejat el cap. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies, edició migdia d'avui, 21 de maig. I tot seguit repassem la resta de titulars. Des d'avui és obligatori l'ús de mascaretes en espais públics tan oberts com tancats, sempre que no es pugui mantenir la distància de dos metres de seguretat amb altres persones. I l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat, a més dades laborals referents al període de l'estat d'alarma, un temps on la demanda d'ocupació s'ha doblat a Sant Just. Mentre el sector industrial del municipi està reprenent a poc a poc l'activitat habitual que duien a terme abans de la pandèmia. Tot i així la repesa d'aquesta activitat i del ritme de treball és molt diferent segons l'àmbit de producció. Bon dia, de nou passen dos minuts de l'una del migdia, una dona ha hagut de ser rescatada aquest migdia als entorns de la Penya del Moro. Segons informaven els cossos de seguretat, mentre passejava per la muntanya ha patit una caiguda amb la que s'ha golpejat el cap. Tot i així els fets han passat en un entorn de difícil accés. De forma que s'han mobilitzat, més enllà de dues dotacions de la policia local i dues ambulàncies, un helicòpter del Servei de Rescat dels Bombers. Segons les últimes informacions de les que disposem, l'operació encara estaria en marxa. La caiguda, com dèiem, ha tingut lloc en una zona de difícil accés. Per aquest motiu els cossos de rescat han adoptat diferents estratègies d'acostament. L'helicòpter ha permès al personal sanitari acostar-se fins a la dona i practicar-li els primers auxilis. Tot i així semblar que se la vol evacuar en ambulància, fet que està allargant l'operació. I des d'avui és obligatori l'ús de mascaretes en espais públics. La mesura emesa des del govern central fa que sigui necessari portar aquests estris en zones públiques, tan obertes com tancades, sempre que no es pugui mantenir la distància de dos metres de seguretat amb altres persones. En queden explotes però les persones menors de 6 anys, encara que recomanar que infants d'entre 3 i 5 anys en portin. Les mascaretes que es recomana utilitzar són les higèniques o quirúrgiques que cobreixin nas i boca. Això inclouria les que es poden adquirir de forma gratuïta a les farmàcies i les fetes amb roba, que molta gent ha elaborat a casa. Les excepcions que contempla la mesura serien raons de salut o inclús la pràctica esportiva. D'aquesta manera les persones amb dificultats respiratòries, amb contraindicacions per motiu de salut o discapacitat no haurien d'utilitzar mascaretes de forma obligatòria. Tampoc ho hauran de fer les persones que surtin a córrer o a practicar ciclisme. També es fa obligatori l'ús de mascaretes en altres situacions molt més concretes. Per exemple, quan es viatgin cotxe amb persones amb qui no es convisqui. Els cossos de seguretat han assegurat que els pròxims dies durà a terme una tasca pedagògica i informativa sense imposar denúncies. Tot i així també adverteixen que, passat un temps prudencial que no concreten, poden començar a imposar sancions que auxiliarien entre el 100 i els 30.000 euros. I l'Observatori Comarcal del Bas Llobregat ha mes dades laborals referents al període que comprend els mesos on s'han aplicat mesures extraordinàries degut a l'estat d'alarma. Un temps on la demanda d'ocupació s'ha doblat a Sant Just, així com també l'atur ha experimentat un gran creixement. De fet, l'estudi detallar que la demanda d'ocupació al conjunt de la comarca ha registrat l'increment més elevat de tota la sèrie històrica. Tot i així, en el cas concret de Sant Just, la demanda d'ocupació ha passat de les 275 persones que es registraven aquest febrer del 2020 fins a les 1.234 al mes d'abril. Una variació relativa que representa un increment de més del 114%. Pel que fa a l'atur registrat al municipi, ha passat de les 453 persones al febrer fins a les 575 de l'abril. Un increment relativ de gairebé el 27%. Pel que fa al conjunt de la comarca, la demanda d'ocupació ha crescut el mes d'abril en 45.728 persones. Es concreta, però, que d'aquestes 5.278 corresponen a l'atur registrat, 92 a altres col·lectius no ocupats i 40.398 a la resta de demandants, que plega, entre d'altres, al conjunt de demandants ocupats en què s'encabeixen les persones afectades per ERTOV. Si observa el detall de la variació de demandants i d'atur registrats per activitats econòmiques, es veu com les activitats relacionades amb l'ocupació, que en clau ETTS són les que més creixen pel que fa a l'atur registrat, mentre que en la resta de demandants d'ocupació són la fabricació de vehicles de motor, serveis de menjar i begudes, comès al detall i a l'engrós, i la construcció, les activitats que més creixen. Per altra banda, l'afiliació a la Seguretat Social del Baix Llobregat ha caigut a més de 2.700 persones respecte al trimestre anterior. I el sector industrial del municipi està reprenent a poc a poc l'activitat habitual que duia a terme abans de la pandèmia. Tot i així, la repesa d'aquesta activitat i del ritme de treball és molt diferent segons l'àmbit de producció, ja que la pandèmia ha afectat en diferent mesura a cada empresa. De fet, gairebé el 70% del conjunt del sector al municipi està fent aquesta repesa de forma molt progressiva. Així ho assegura la Isabel Aragonès, presidenta de l'Associació Sant Just Impulsa. Estem tornant a treballar a poc a poc. No teniu més que passejar pel polígon i voreu que encara el nivell de cotxes i d'activació aquelles per cent de les empreses no és el que és encara. Llavors jo diria que depèn molt del sector. Hi ha sectors que no han estat tan focats i estan treballant gairebé amb normalitat, però en general encara amb un 70% més o menys de les empreses estem tornant molt poquet a poquet. Tot i així asseguren que necessiten de diferents factors per a que aquesta repesa sigui viable per tot el sector, de forma que l'impacte econòmic es retueixi tant com sigui possible. Diferents agents demanen que es continuï oferint liquiditat a través dels crèdits de l'ICO, que en alguns casos s'han vist penalitzats, també demanen més flexibilitat en el pagament de taxes o impostos i, per últim, que les persones consumidores no rebaixin el nivell de consum. Nosaltres seran un primer terme el que hem detectat i el que demanem. Per una banda, són accés al crèdit. És molt important que les empreses tinguin accés als tres taxicos. Per exemple, que estan donant les entitats bancàries. S'han hagut alguns problemes, s'han anat esgotant les darreres línies de crèdit. Ara estem en una tercera que s'ha posat en marxa i que s'ha donat també un valor d'oxigen a moltes companyies. També un retard amb el pagament d'impostos, tot el que sigui. En aquesta altra seria una mesura que necessitem, totes les empreses. I també demanem que la gent no baixi tampoc el consum. És a dir, que els sàbics de consum no baixin, al final, si no tenim vendes, perquè tothom està atemorit i no surt a comprar, doncs, evidentment, ens sortim afectats. De cara a l'Ajuntament reclamen una gestió adequada de la línia de finançament que ha d'arribar des de la Unió Europea, alhora demanant que, de forma transitòria, es negocii conjuntament amb el consistori i persones propietàries la reducció del preu per metre quadrat de les naus industrials. El marge de poder intercedir en favor de les empreses per ajudar a mesurar el possible, per accés a aquesta financiació que et comentava, per part de les entitats bancàries, també la financiació que ha de venir per part de la Unió Europea. Heu sentit que també ha de destinar més o menys un milió d'euros, aquí a Espanya, pel tema del Covid, això anirà per a les administracions, i és important que les administracions coneguin el que necessitem per tal que això ens arribi al final de les empreses. Després també vam demanar, per exemple, intercedir en quant a la renegociació dels preus metre quadrat. Ens trobem que moltes empreses estan pagant lloguer, que estan uns preus que ara mateix, per la situació que tenen, no poden pagar. Llavors, de manera transitòria, poder negociar amb les propietats d'aquests immobles un preu metre quadrat més baixet, en definitiva. Tot i així, en una trobada conjuntament amb el consistori, que ja es va realitzar fa dues setmanes, es van establir diferents mesures sobre els efectes de la pandèmia en el sector. S'ha acordat l'enderreriment del pagament de certs impostos o taxes, com demanava la indústria, s'impulsaran programes de contractació de personal a través de plans d'ocupació i, per últim, se'ls ha ofert formar part del nou Consell de Ciutat que es crearà al municipi. Per una banda, es va confirmar això, l'enderreriment d'impostos, que ho comentes ara. Ens van parlar també molt per sobre un pla d'ocupació per subvencionar la contractació de persones allà on ho necessitem. I, en general, va ser més el tema d'expressar necessitats que tinguem. No tant en mesures concretes que tinguessin ara, que van dels impostos de pla d'ocupació, doncs, bueno, estaven una mica en parlar a bord de que nosaltres féssim les propostes i, a partir d'aquí, ells ens poguessin ajudar. També ens van parlar del Consell de Ciutat, que, de lo millor, també teníem una notícia sobre el tema, que és una iniciativa interessant, que, al final, ve a reforçar aquest diàleg, en definitiva, entre els diversos sectors, que sempre és necessari. I l'Ajuntament ha difós les diferents mesures que els òrgans supramunicipals ofereixen al sector de la cultura per tal de paliar els efectes d'aquesta crisi sanitària. Tot i així, encara no ha anunciat mesures pròpies que es duguin a terme des de l'àmbit municipal. De moment, la gran aposta ha estat participant al Festival Telemàtic El Baix és Cultura, que oferia actuar, de forma remunerada, artistes del municipi. Tot i així, hem de recordar que aquest sector ha estat un dels més afectats en el curt termini a causa de les mesures adoptades dins l'estat d'alarma. Se'n suspès tot tipus d'actuacions i programacions i a Sant Just, de fet, se'n suspès tots els actes fins a principis d'agost, quan s'assegura que celebrarà una festa major que, inevitablement, s'haurà d'organitzar de forma diferent a com es feia fins ara. Ja s'han començat a treballar propostes amb les entitats, tot i que encara no s'ha concretat la nova programació. De moment, però, s'ofereixen línies de subvenció des de l'àmbit supramunicipal. Pel que fa als ajuts per part del govern de l'Estat, hi ha des de nous fons per oferir línies de crèdit a les empreses culturals en condicions favorables, accés a la prestació per desocupació per artistes, dotació extraordinària per a les arts escèniques, la música i l'art contemporani, fins a diferents iniciatives de suport a les llibertats independents, al cinema i a les arts visuals, entre d'altres, mesures a les quals es destinen més de 780 milions d'euros. La Generalitat de Catalunya, per la seva part, ha passat mesures per facilitar el crèdit i la liquiditat per import de 10 milions d'euros, canvis en matèria de subvencions i l'obertura de noves línies de subvenció per fer front a la crisi. En última instància, la Diputació de Barcelona ha engegat un pla de mesures de suport al sector cultural, que està dotat a més de dos milions d'euros. Les línies que s'estan treballant són propostes per a la realització d'activitats culturals festives al mar de les festes majors confinades del 2020. Són les subvencions per a reobertura dels països escènics i l'activació d'una plataforma de continguts audiovisuals en línia per a la seva difusió a través dels canals de la xarxa audiovisual local per difondre el treball dels artistes. I la Diputació de Barcelona ha obert el procés de licitació de la redacció de projectes, subministrament i instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum en 37 municipis de la província. La presentació d'ofertes estarà oberta fins al 18 de juny d'aquest 2020 a través de la seua electrònica d'aquest òrgan. Al vasillobregat, aquestes plaques s'instal·laran a Pallejar i al nostre municipi, aquí Sant Just. Aquí, les ajudes d'aquest organisme supramunicipal permetran situar plaques fotovoltaiques a l'aeroport de Sant Just. Seran panells amb una potència mitjana de 14,5 kW que permetran reduir el consum energètic i disminuir també les emissions que es produeixen i les despeses. Aquestes noves plaques fotovoltaiques s'afegiran a les nou instal·lacions que ja hi ha implantades al municipi, situades principalment en diferents centres educatius, al complex esportiu municipal de la Bonaigua o al magatzem de la brigada municipal. A partir d'abril d'execució, els nous projectes hauran d'estar redactats aquest mateix juliol i després es disposa d'un any sencer per a la seva execució i entrada en funcionament. Tot això comporta l'elicitació de cadascuna de les instal·lacions, també la formació de tècnics i tècniques municipals que s'encarregaran del seu funcionament i la tramitació i legalització per donar a alta les plaques fotovoltaiques per a la generació elèctrica. A més d'aquest tipus, hi ha altres òrgans supramunicipals, com podria ser la MV i la Generalitat, i totes els hi han estat concedides. D'aquestes maneres, en els pròxims mesos es podrà constatar l'augment d'aquest tipus d'instal·lacions en diferents equipaments municipals. I seguint el decret aprovat a partir del ple municipal, s'enjust dissenyarà un nou programa de salut mental al municipi, un document que s'ha actualitzat davant les necessitats derivades de la pandèmia de la Covid-19. Aquest pla es vol accederar davant al context actual a l'hora que vol continuar amb la feina engegada l'any passat, quan es va declarar la voluntat de crear una taula per accedir a l'actualització de la pandèmia de la Covid-19. Aquest pla es vol accederar davant al context actual quan es va declarar la voluntat de crear una taula per desenvolupar el Pla d'Actuació de Salut Mental a Sant Just, un organ que ara es constituirà. Una eina de proposicions concretes per coordinar la feina de l'Ajuntament i les diferents entitats del municipi que treballen en aquest camp. Una aposta decidida per treballar en aquest sector, ja que només 7 o 8 municipis de tot Catalunya compten amb aquest organisme. La feina s'ha desenvolupat amb el recolzament de la Diputació de Barcelona i una empresa externa. Així ho explicava Gina Pol, recidora d'Acció Social durant el pla extraordinari d'aquest mes d'abril. El Pla de Salut Mental s'ha treballat de manera col·lectiva, és a dir, vam ponir un assessorament de la Diputació de Barcelona i també el suport d'una empresa assignada per la Diputació que es deia Prisma i que treballa molt bé aquest tema. I a la vegada tots els objectes que formen part de la cadena vinculada amb el tractament d'una patologia de salut mental i han estat treballant feina contactual i això ens ha permès constituir i treballar en el parc de diferents entorns de feina. Hi ha un entorn més institucional, que hi formeu part com a Grups Municipals, la Mesa Institucional. També hi ha un grup motor, que és un treball molt més tècnic. Hi ha els grups de treball que el que fan és afrontar els reptes en diferents entorns de fet, entorns acordats. I després hi ha una secretaria tècnica que la lidera l'Ajuntament i que implica que si hi ha algun cos vinculat amb aquesta coordinació o hi ha alguna activitat que s'hagi de fer, doncs aquesta secretaria tècnica liderada per l'Ajuntament és l'equip en tomba. I el que sí que haurem de fer a partir d'ara és aquell pla de treball que s'havia pensat pel 2020 s'haurà de reeditar en aquestes realitats que està generant el Covid. La Taula de Salut Mental de Sant Just d'Esper presentarà una estructura de quatre nivells, Mesa Institucional, Grup Motor, Grups de Treball i Secretaria Tècnica. El primer és definir el pla anual, implementar les accions i avaluar i presentar públicament els resultats. Sant Just Notícies. En aquest sentit, la proposta del programa de Salut Mental vol treballar sobre quatre aspectes. En primer lloc, la prevenció, treballant conjuntament amb escoles i diferents centres educatius per tractar aquest tipus de problemàtiques. En segon lloc, la inserció laboral, incidint en polítiques que han de ser enlloc a favorir l'accés a l'habitatge d'aquest col·lectiu i, per últim, promocionar propostes d'oci per a aquestes persones. I el ple del Consell Comarcal va provar per unanimitat una moció que demana la prolongació del Trambaix fins a Pallejar i Sant Vicenç dels Horts. D'aquesta manera, les vies s'ampliarien des de Sant Just, passant pel núcleo urbà de Sant Feliu, al polígon industrial al Pla Molins de Rei i, finalment, Sant Vicenç dels Horts i Pallejar. Una mesura que vol connectar més fàcilment aquestes poblacions, establint un eix de comunicació al Baix Llobregat que arribi també fins a la ciutat de Barcelona. Amb aquesta prolongació, de fet, es calcula que es podria facilitar l'ús d'aquest servei als més de 100.000 habitants d'aquests municipis. Altres estudis perduen a terme aquesta ampliació ja estaven previstos en el Pla Director d'Infraestructures de la Regió Metropolitana de Barcelona de la primera dècada dels 2000, realitzant-se en la segona dècada. Tot i així, encara no s'ha posat en marxa. Arran de la iniciativa que va presentar la plataforma Volem el Trambaix al Pla, el Consell Comarcal ha provat aquesta moció per tal de demanar a l'ATM, l'Autoritat del Transport Metropolità, els estudis i l'execució del projecte. Proposen, tot i així, que es realitzi en dues fases. Una primera contemplaria una ampliació de 3 quilòmetres amb 4 noves parades que es prolongaria des de l'última parada actual a Sant Just fins a Molins de Rei. La segona completaria el nou tram previst sobre el riu Llobregat. La intenció del Consell Comarcal és que el projecte es pugui realitzar abans de l'any 2030. I el Consell de la gent gran del Baix Llobregat, òrgan consultiu de la comarca, ha redactat i difós un manifest per tal de denunciar el que consideren males praxis en el tractament d'aquest col·lectiu durant la pandèmia de la Covid-19. Un document redactat amb el suport de les sindicatures de greuges del Baix Llobregat i l'Hospitalet i on asseguran que s'afegeixen a la crida de diverses entitats i institucions que s'han denunciat aquest tipus de situacions a nivell nacional i mundial. En aquest sentit, destaquen que s'han vulnerat els drets humans de les persones grans alhora que han proliferat els missatges discriminatoris i excluents cap a aquest col·lectiu. Fet referència a aquest aspecte, el manifest assegura que les notícies que s'han difós a través de diferents mitjans de comunicació segregaven les víctimes del virus segons l'edat. Des del punt de vista de les persones que redacten el manifest, s'ha implantat aleshores el missatge de que les morts de la gent gran o de les persones amb patologies prèvies són menys greus. En l'àmbit sanitari també denuncien un triatge dels tractaments terapèutics que desafavoria les persones més grans de 80 anys, assegurant en aquest sentit que l'edat no pot ser un motiu d'exclusió. Per últim, el document també fa referència a la situació que s'ha viscut a les residències de gent gran, una problemàtica que segons el manifest ja havien denunciat anteriorment, anunciant que presenten moltes mancances davant el negoci lucratiu que suposen. Proposen un canvi de model de gestió i d'organització d'aquests centres, demandant com a mesures urgents que es facin tests massius en aquests espais, tant a les persones residents com al personal, alhora que es proporcionin equips de protecció individuals suficients per als treballadors i treballadores que situen en aquesta primera línia. I l'aula d'extensió universitària per a la gent gran no ha volgut aturar la seva activitat davant aquesta pandèmia. Per aquesta raó es recolzen l'entorn digital, a les seves conferències. De fet, des del primer moment en què es van començar a implementar mesures contra la propagació del virus, van ser conscients que reunien dos factors de risc molt importants que els faria aturar la seva activitat presencial. Al primer, el seu públic estava situat dins d'un grup d'edat, la gent gran, que en principi és més vulnerable davant la Covid-19. I en segon terme, a les seves conferències s'acostumen a reunir més de 100 persones en cada sessió, que s'havia consolidat al llarg dels seus 10 anys de funcionament. Ho explicava Pere Cano, membre de l'Ajuntat de l'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran. En aquest sentit, apostat per l'entorn digital, des de la setmana passada ja està disponible a Youtube la intervenció que Irene Cordón Solà va registrar des de casa parlant sobre la vida de Cleopatra Satena, la darrera faraó d'Egipte. Una confusió d'aquest tipus d'entorn digital és que la gent gran s'acostuma a la seva activitat presencial i s'acostuma a la seva activitat presencial. La gent gran s'acostuma a la seva activitat presencial i s'acostuma a la seva activitat presencial i s'acostuma a la seva activitat presencial. Per això, Apostra Satena, la darrera faraó d'Egipte. Una conferència ha fet expressament per a aquesta associació i que ha registrat més de 200 visualitzacions. Amb aquestes bones perspectives, l'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran ja ha reunit un total de cinc conferències enregistrades que s'aniran publicant setmanalment. La primera disponible a partir d'avui serà de Pol Avinyó Nosaltres tenim clar que durant molt de temps no podrem fer el que estàvem fent. Per tant, ja estem preparant el que queda de temporada fins a mitjan de lluny i començar ja el setembre, octubre, amb la resta. De fet, anem treballant sobre la marxa del que ens va arribant. Però et podria dir que ara tenim una, dues, tres, quatre, pràcticament 5 preparades ja pels següents setmanes. Començarem aquesta setmana que ve amb el Pol Avinyol, un musicòleg, que ens parlarà de Montserrat Caballer, l'última diva del segle XX. La següent setmana parlarem d'intel·ligència artificial amb el José Ignacio La Torre, que és un investigador i físic quàntic. Després segurament tindrem el Lluís Embrià Soler i Sabater, historiador, que ens parlarà dels presidents. Prat d'Arriba, Macià, Companys, Irla, Taradellas. Després anirem a la música i l'amic Albert Beurle i ens farà una conferència sobre els suntuosos musicals de Vincente Minelli. I després probablement podrem tenir ja el Francesc Mauri, que fa temps que el perseguim per horaris. Ell li coincidia en dijous amb programes radiofònics per una conferència virtual, sí que ens podrà fer. De moment s'han assegurat les conferències que publicaran fins al final d'aquest curs, que tancaran a mitjans de juny. La perspectiva de cara a la reobertura al setembre no els permet pensar en programar conferències presencials amb 100 persones com fins ara. Tot i així es planteja la possibilitat de convocar novament aquestes trobades amb un aforament molt més limitat i que retransmetirem directe a través d'internet. No podem tenir un calendari tan marcat com quan eren presencials perquè depenem molt que ens el puguin fer el vídeo i ens arribi a temps. Per tant ens estimem més tenir una base ja feta de vídeos i anar-los proposant a mesura que passen els dies. De manera que treballem sempre dia a dia però amb la vista posada al més vist. Fins a mitjans de juny que tancarem ja ho tenim pràcticament cobert. I el que quedi de juny treballarem amb vistes a mitjans de setembre, 1 d'octubre, que serà la propera temporada. Potser ens plantegem tornar a fer videoconferències presencials i retransmeses. De manera que si no poden anar 100 persones que poden anar 30 o 40 amb les distàncies de seguretat que calgui que la resta de la gent ho pugui veure des de casa. Però això ja és per més endavant. 3 minuts per arribar, dos quarts de dues del migdia, moment per repassar els titulars del dia. Una dona ha hagut de ser rescatada aquest migdia als entorns de la penya del moro. Segons informaven els cossos de seguretat, mentre passejava per la muntanya ha patit una caiguda amb la que s'ha golpejat al cap. I des d'avui és obligatori l'ús de mascaretes en espais públics tan oberts com tancats sempre que no es pugui mantenir les distàncies de dos metres de seguretat amb altres persones. I el sector industrial del municipi està reprenent a poc a poc l'activitat habitual que duia de terme abans de la pandèmia. Tot i així la repesa d'aquesta activitat i del ritme de treball és molt diferent segons l'àmbit de producció. Aquest ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies, edició migdia d'avui 21 de maig. La informació local torna demà als bulletins horaris de Ràdioesvern i als Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us podeu mantenir informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Molt bon dia. En un moment de crisi sanitària com l'actual rebem multitud d'informacions i d'images. Abans de compartir-les, però, ens hem de preguntar. Estem segurs que són veritat? En coneixem la font? Ens ofereix credibilitat? Tenen data? Són actuals o de fa temps? Anem llegint només el titular o la notícia sencera? Si és un àudio, estem segurs que la persona que l'han registrat és realment qui diu ser? Anem a les Take News. Atura't, pensa i verifica abans de compartir. Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.