#1897 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/7/2020

Tot seguit, les notícies de Sant Just. És l'1, bon dia. En els últims 15 dies s'han detectat 13 casos positius de Covid-19 a Sant Just a partir de proves PCR. Tot i així, segons les informacions que portava el consistori la setmana passada, són casos controlats. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies, edició migdia d'avui, 22 de juliol. I tot seguit repassem la resta de titulats. La biblioteca Joan Margarí mantindrà el mateix horari d'obertura que ofereix aquestes setmanes durant tot l'agost, obrint el matí dos dies a la setmana i tres a la tarda. Frisicoll formarà part del nou clúster d'empreses de tractament de l'aire interior, una associació que vol treballar la seguretat d'edificis i infraestructures amb especial atenció a la prevenció davant la Covid-19. I un dels espais que s'ha hagut de tancar a part de les noves restriccions de la Generalitat davant la pandèmia ha estat al Cinebaix. Des d'ahir ja no es pot accedir a les seves sales en un servei que s'havia reprès, recordem-ho, a principis de juliol. Bon dia, de nou passant dos minuts de l'una del migdia en els últims 15 dies s'han detectat 13 casos positius de Covid-19 a Sant Just a partir de proves PCR. Tot i així, segons les informacions que portava el consistori la setmana passada, són casos controlats que ja han estat detectats i aïllats. A més, serien majoritàriament gent jove, amb un petit brot trobat també en una residència gent gran del municipi. La taxa de contagis es situaria d'aquesta manera en 73 per cada 100.000 habitants, tot i que s'ha de tenir en compte que Sant Just compta amb 17.805 habitants. El total de casos acumulats al municipi des del març seria de 219. Tots segons dades del diari o.o és que ha agrupat les xifres de tot l'Estat. A l'hora, a nivell comarcal creixen els contagis a un ritme de gairebé 70 nous casos cada dia, incluint en aquest cas també a l'Hospitalet. En aquest sentit, aquesta zona acumula 13.356 casos des del principi de la pandèmia. En aquest cas, les xifres les hauria facilitat l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. I la biblioteca Joan Margarit mantindrà el mateix horari d'obertura que ofereix aquesta setmana durant tot l'agost, obrint el matí dos dies a la setmana, divendres i divendres, i tres a la tarda, dilluns, dimecres i dijous. Des de dos quarts d'ons al matí fins a dos quarts de dues, i des de dos quarts de cinc fins a dos quarts d'avui del vespre, respectivament. T'agrada l'hora que ja es pot accedir a aquest equipament per la seva entrada principal dins de l'edifici de Can Ginestar, de forma que es permet l'entrada al seu interior de persones usuàries. Es funciona arrement al públic en el taulell habitual de la planta baixa des d'on es gestiona el servei de préstec, preferiblement, però, conservant el mètode de la prèvia reserva a partir d'una trucada o d'un correu electrònic. La devolució de documents, tot i així, es segueix fent a través de les bústies situades tant al carrer Bonavista com a la porta principal i no se'n recollen, en cap cas, al taulell. No és però l'única restricció que segueix vigent, ja que encara no es permet l'accés directe a la col·lecció ni a la sala infantil, que estarà tancada fins a nou avís. Sí que està disponible, però, la consulta i l'estudi a la sala de la planta baixa, tot i que s'estableix un aforament limitat per tot de mantenir la distància pertinent entre persones, també s'ha habilitat un ordinador amb internet en aquest espai, amb sessions de fins a una hora, i s'ha reactivat el servei d'impressions. I Frigicoll formarà part del nou clúster d'empreses de tractament de l'aire interior, una associació que vol treballar la seguretat d'edificis i infraestructures amb especial atenció a la prevenció davant la Covid-19. Fins a 12 empreses d'arreu de l'estac, considerades les més importants del sector, formen part d'aquest clúster que vol millorar la qualitat de l'aire dins dels edificis. Aquesta nova associació es presentarà als mitjans avui, tot i que ja ha començat a organitzar un grup de treball que busca implementar solucions per a la millora de la qualitat de l'aire en edificis. La primera acció que sembla que posaran en marxa serà la creació d'un segell de qualitat que haurien de trobar centres tecnològics de prestigi. També ha denunciat diferents iniciatives de formació i comunicació per a la ciutadania, conscienciant de la importància de respirar un aire net, tant pel que fa al caràcter ambiental com per evitar la propagació, per exemple, de la Covid-19. I un dels espais que s'ha hagut de tancar arran de les noves restriccions de la Generalitat per la pandèmia ha estat al Cinebaix. Des d'ahir ja no es pot accedir a les seves sales en un servei que s'havia reprès, recordem-ho, a principis de juliol. Tot i així, aquesta associació continuarà funcionant a partir de la seva Sala 7, una plataforma online generada pel Cinebaix que permet el visionat de pel·lícules. Funcionament és similar al d'altres plataformes més conegudes, com les de Netflix, HBO o Filmin. Tot i així, presenta diverses diferències. En aquest sentit, quan s'accedeix a cinebaix.salacet.com, primerament s'ha de passar per l'apartat taquilla, per tal de seleccionar quines pel·lícules volen visionar i pagar-ne el preu corresponent. A continuació, rebrà un correu electrònic per poder visionar els llarmetratges seleccionats a través de la plataforma, tot i que només es podran veure durant 72 hores, comptant a partir del moment en què es cliqui per veure-la i no des del moment de compra. El preu de les entrades serà variable i dependrà de cada pel·lícula. Hi haurà 6 títols disponibles en aquest espai. I el veí periodista esportiu Aitor Compañón, conjuntament amb el divulgador i cineasta Laureano Clavero, acaben de publicar el llibre Ginesta, històries del rugby català, un recull de deu entrevistes a persones que van participar en la popularització d'aquest esport als anys 50 a Catalunya. El projecte el va engegar Clavero el 2016, i gairebé de casualitat un any després s'hi afegia Compañón, ja que el seu pare és un dels entrevistats del llibre. La primera idea era fer un documental sobre la història del rugby a Catalunya, però va evolucionar cap a aquesta obra escrita que s'ha gestat al llarg de dos anys. No descarten, tot i així, publicar posteriorment algun tipus de documental amb el material filmat del que disposen. Aitor Compañón explicava els micròfons de ràdio a esvern com es va topar amb el projecte. Si et soc sincer, no em plantejava escriure un llibre, la veritat, no és alguna cosa que tingués pensada. Simplement vaig tenir l'oportunitat, el Laureano Clavero, que és l'altre autor del llibre, volia entrevistar el meu pare, que és un... El meu pare jugava al rugby i és un dels entrevistats al llibre, i el meu pare va arribar un dia a casa amb la targeta de Laureano, jo acabava de sortir de la universitat, estava buscant coses per fer, el vaig trucar, ens vam posar en contacte, en principi vam anar a fer un documental, però vam veure que hi havia coses per fer un llibre, és a dir, històries, fotos, que podia quedar força bé la idea d'aquest llibre, i ens vam poder treballar fa més de dos anys, i al final ha sortit això. La feina ha estat dividida pas iguals entre els dos autors, de forma que cada un s'encarregava de realitzar 5 entrevistes. Tot i així, Compañón ha estat l'encarregat de traduir el català, les peces del seu company a sentir. Les persones d'entrevistada estan dividides principalment entre les que practicaven l'esport als anys 50 i 60 del segle XX, considerats veterans, i aquells i aquelles que el practicaven durant els anys 90, i fins a l'actualitat, comptant amb una petita representació del rugby femení, amb una entrevista a Bet Bulòix, la resta són homes. Tenim deu entrevistes, ell n'ha fet cinc, i jo n'he fet cinc. És a dir, algunes entrevistes jo quan vaig entrar al projecte em prefereixo en gravades, però a l'hora d'escriure hem fet cinc i cinc. Ell escriu en castellà i jo les tradueixo, per tant, me les he intentat fer bastant meves a nivell de destí, però cinc i cinc. Són sobretot jugadors. Dels deu entrevistats, cinc són jugadors força veterans, que van jugar els anys 50 i 60 del segle XX, i llavors la segona meitat del llibre sí que és gent que ha jugat a l'època dels 90, fins i tot algun, segueix jugant. Són nou jugadors i una jugadora, i els cinc primers són més veterans, els cinc de res són més actuals. Més enllà d'aprofundir a través de les entrevistes en la història del rugby a Catalunya, el llibre busca també conèixer quines persones han contribuït a instaurar la seva pràctica al país, coneixent les seves vides i motivacions. Tot i així, asseguren que el llibre és, en la seva essència, un esport que és una mica de romàntic. Té una espècie de folclore que l'envolta, amb el tercer temps, amb la noblesa... És un joc que la pilota no es pot passar cap endavant, és un joc que s'ha de passar la pilota cap enrere, per tant, podríem dir que és una mica especial, és un esport que es va separar del futbol, del segle XIX. Per tant, bastant peculiar, i això els preguntàvem, com havien arribat al rugby, com havia significat per ells el rugby a la seva vida, i també com veuen el rugby a Catalunya actualment, que sembla que havia fort una mica la pistona en els darrers anys, però a poc a poc es va recuperant i cada vegada trobem equips de rugby a gairebé tots els pobles de Catalunya. La presentació del llibre ha estat frustrada davant les noves restriccions i posadades per fer front a la pandèmia de la Covid-19, ja que s'anava a realitzar a Barcelona. Tot i així, es traslladaran fins a segura que l'afell per signar el llibre a les persones de les 10 del matí i fins a les dues del migdia. De cara al setembre, però, volen tornar a programar la seva cita a Barcelona, oferint-se després per recórrer les seus d'aquells clubs que estiguin interessats en la presentació. Havíem de presentar a la tarda a Barcelona, havíem de fer la presentació oficial, per segon de cancel·lar per causa de la Covid, i llavors el que farem és sortir fora de Barcelona, anirem a segura que l'afell, on és el Laureano, i allà farem una firma de llibres, mantenint sempre l'aforament màxim de 10 persones, no serà una presentació a l'Ulça, diguéssim, amb la gent sentada, sinó que la gent farà cua, doncs, fora de la llibreria, presentem a la llibreria Ester, de segura que l'afell, i farem això, una firma. Per treure'ns una mica el coquet aquest de presentar el llibre una mica en societat, però ja ho decidiríem tot pel mes de setembre. Ara, l'agost, descansen, i al setembre ja ens hi tornarem a posar, amb les presentacions, que al principi hem pensat fer-ne un parell o tres, la primera a Barcelona, la volíem fer en un pub a prop de la illa, i després anirem pels clubs de Catalunya que estiguin interessats en que nosaltres anem a presentar el llibre a la seva cel·la. I endesa assegura que invertirà en el pròxim Triani 2021-2023 un total de 50,5 milions d'euros bruts en la millora i adequació de la xarxa elèctrica del Baix Llobregat. L'empresa preveu treballar més de 42 quilòmetres d'aquesta xarxa elèctrica, habitant microatalls, i adaptant-nos per a suportar episodis de fol·licions i d'aquestes xarxes elèctriques. A l'empresa preveu treballar més de 42 quilòmetres d'aquesta xarxa elèctrica, i adaptant-nos per a suportar episodis de forta violència meteorològica, com el temporal Glòria. Es vol millorar l'aïllament i el cablejat de les línies aèries, així com substituir la xarxa subterrània. Tot i així, la majoria de mesures aniran encarades a fer aquesta xarxa cada cop més digital i intel·ligent, amb un increment del 10% dels punts de telecomandament a la comarca, arribant fins als 850. L'objectiu d'aquesta reforma és fer una gestió més eficient de la xarxa per fer gestions remotes des del centre de control que en deixa a Barcelona, la forma que es poden esdeviar en cas d'incidències la mobilització d'un equip sobre el terreny. A l'hora, la corporació assegura que aquesta reforma estalviarà temps en la localització de baries, així com també reduirà el temps d'interrupció del suministrament elèctric a la seva clientela. I el grup municipal de Movem Sant Just ha presentat el primer número de la seva revista digital, el Rintopeus, una publicació que en aquesta primera edició recull un balanç del primer any d'aquest mandat, iniciat el juny del 2019, i que s'allargarà fins al 2023. El Moem està actuant com a soci de govern amb el Partit Socialista de Catalunya. En fet, aquesta efemèrida és un dels motius que els ha fet llançar aquest primer número durant aquest mes de juliol, assegurant que a l'actualitat dictarà molt la periodicitat de publicació, i, inevitablement, també les temàtiques que es tractin. El format s'ha de digital per facilitar-ne la distribució, un PDF que es podria llegir en diferents plataformes, i que, a més, permet més flexibilitat en la seva publicació. Segons el seu portaveu, Just for Salva, aquest nou mitjà els permet d'explicar temàtiques municipals de forma més esplaiada, sense haver de reduir la informació a un fil de Twitter, per exemple. Les ganes d'explicar-nos. Sobretot d'explicar qui som, què fem i com pensem. Llavors, nosaltres creiem que... Que bé que era un mitjà prou àmplio de la revista, perquè és veritat que molts cops, com de Twitter o de publicació d'Instagram, que és el que està més de moda i és més fàcil comunicar, en veritat, tens poc espai per comunicar. Són sempre microblocs, no? Jo deia que són 280 caràcters. Dura molt poc. I nosaltres trobàvem que una revista, en PDF, digital, per imprimir-la, jo crec, ara, tots al mòbil o a la tablet o amb l'ordinador, podem utilitzar el PDF com un suport de lectura fàcil, doncs vam dir, escolteu, fem una revista on ens podem esplaiar més i millor el que estem fent dins l'Ajuntament, el que estem fent com a partit polític, el que pensem com a partit i com a assemblea, no? I vam trobar que la revista era el mitjà més adequat, perquè era el que precisament ens permetia esplaiar-nos més, perquè és on vinc a bastant esplaiar-nos i explicar bé les coses. Un dels temes que travessa tangencialment aquest primer número del rentapeus és la pandèmia de la Covid-19 i, sobretot, els seus efectes a nivell local. S'aprofita també per fer una presentació de les persones que formen part d'aquest grup municipal, més enllà de la seva representació al ple, amb un espai, també, per recollir les seves veus en format de petits articles d'opinió. Altres temàtiques fan referència a les musions presentades per moure'm al ple o per les seves accions de govern, amb una rellevància especial pel projecte de construcció de la nova escola Bressol municipal. Aquest primer número, una mica, per centrar. Començàvem un article, com no podria ser, d'una altra manera de la Covid, que creiem que és veritat que cal posar sempre el context en què vivim primer, i és veritat que la revista neix en un moment de pandèmia, i nosaltres també ho volíem posar de relleu, de fet, molts dels temes que estan tractant de manera tangencial, o de manera circunstancial, també, la pandèmia, parlem d'aquest primer any de balanç demandat, perquè també, una mica, l'objectiu de la revista era treure'l durant aquest primer any, demandat, el que us va fer un any de les Constitucions dels Ajuntaments, i hem fet un primer any de balanç de les coses que hem fet des de les regidories que impulsa Movem, de l'educació, d'infància, de joventut, de mediambient, de residus, espai natural. Doncs hem explicat una mica aquesta segona escola Bressol, el tema de recollida de residus, la nova tarifació social, projectes nous que tenim de producció fotovoltaica, també hem explicat una mica el balanç del que hem portat a ple a nivell d'emocions i de posicionaments polítics. El format digital de la revista fa que no s'hagi establert una periodicitat de publicació del rentabeus. La intenció des de Movem Sant Just seria la de treballar un nou número de forma trimestral o bianual, tot i que asseguran que l'actualitat pot fer excursar o allargar aquest període. De fet, no només volen variar la periodicitat de publicació, sinó l'allargada de la revista, que es plantegen afegir o treure pàgines en funció de les seves necessitats comunicatives. Pensar-la o bé trimestral o bé bianual, per tant, o quatre o dos cops l'any, depenent una mica també de les circumstàncies. Deiem també que si hi havia algun element que creia més importància destacada, com que la revista és digital i el format és digital, podem fer una revista de 20 pàgines, com una revista de dues, per donar una informació molt concreta i ràpida. El format digital és veritat que és més flexible que el format revista paper, i això ens permet també donar flexibilitat i adaptar-nos a les circumstàncies de si ve alguna notícia destacada que creiem que cal aprofundir-hi, doncs poder fer una revista ràpida, per dir-ho així, i treure un parell d'articles, amb ni que siguin dues planes, cal donar una mica d'explicacions. I si no, ja et dic, la visió seria fer-ho bianualment o a l'última estona. I s'ha reduït, novament, la freqüència de pas del nit bus. Després de recuperar el 5% del servei a principis de juliol, ara es redueix de mitjana fins al 50%. Una decisió que vol evitar la propagació de la Covid-19. Només tres línies mantindran la seva freqüència habitual, són l'N1, l'N2 i l'N17. La majoria restant tindrà una freqüència de pas de 40 minuts entre convois. Una mesura que vol incidir en la mobilitat nocturna que es vol reduir de forma substancial. Una aposta de l'AMB per les seves 21 línies de nit bus que presten servei a 18 municipis metropolitans. L'N12, en part del seu recorregut per Sant Just, és una de les línies que reduirà la seva freqüència de pas a la meitat. L'N17, des dels habituals 20 minuts, fins als 40. I la setmana passada, davant l'evolució de la pandèmia, la cambra del llibre i el gremi de floristes anunciava que s'al·lulaven tots els actes a l'aire lliure previstos a l'àrea metropolitana pel pròxim 23 de juliol. La novedat ha decidit celebrar el dia del llibre i la rosa, el 23 d'abril. Tot i així, instaven a traslladar la celebració a llibreries i floristeries, dos gremis que ja havien mostrat el seu rebuig a dur a terme aquesta celebració en aquestes condicions. Hem de recordar que a inicis de la setmana passada el degoteig de llibreries i editorials que anunciaven que no participarien als actes del Passeig de Gràcia, on s'havia emplaçat la celebració a Barcelona, era constant. Però no s'hi troben del tot còmodes. Era una festa que ja va néixer torçada, sense el disciplau de molts dels llibreries, i bueno, s'ha acabat torçant del tot, ja no per forçat o no, sinó perquè el Covid ho ha decidit així. Així que, clar, la veritat és que... tenim mala peça al tele, perquè tampoc no sabem ben bé què és el que hem de fer. I d'alguna manera, des del gremi, hi ha una sensació que s'han espolsat responsabilitats i ens han passat des del gremi, no només des del gremi, sinó des de, diguéssim... Les autoritats s'han espolsat les responsabilitats i ens han passat directament al Marrón a les llibreries. Sobretot a Barcelona, entenc que a Sant Just això serà menys problemàtic, però com a norma general han dit no a fer actes com el de Passeig de Gràcia, o com el d'aquí, quan és un Sant Jordi de veritat, que la gent vagi a les llibreries... Tot i així, en previsió de celebrar una festa, que s'ha anunciat des de fa setmanes, que alliberater va fer una petició per poder instal·lar una parada a l'exterior del seu local, una petició que ha estat acceptada. Tot i així, asseguren que s'enfronten a un dilema, que no creuen que sigui el moment de celebrar res, però no preparar un cert dispositiu perquè la gent s'acosti a la llibreria els pot fer superar l'aforament permès, exposant-se i exposant un contagi. Aquesta és la llibertat que s'ha de posar en pràctica. Tenim permís per posar parada. D'alguna manera, aquest problema està resolt. En mig de la pandèmia, en mig de gent hospitalitzada, encara que sembla que ara l'onada de moments és més lleu, en mig d'un moment en què ens diuen si podeu, quedeu-vos a casa, nosaltres hem de fer d'hora que celebrem el nostre dia del llibre, posar una parada i dir que veniu a comprar-nos, que veniu aquí, que avui som al descompte de Sant Jordi, poder engavar, som-hi, alegria per la família, que ens costa, també. Però, clar, tenim aquest dubte. Si no ho fem, a lo millor ens podem trobar que la gent entra massivament a la llibreria, que és el que volem evitar. Perquè, al final, els més exposats a un possible contagi, per més que extremis les raons de... totes les mesures de seguretat, gel, mascareta i tot de gats, són els que estem totes a l'estona a dins. Tot i si asseguren que el projecte ha de reproduir la llibreria de l'Abril ja va néixer a Felip, critiquen que no es busquessin alternatives a sortir al carrer amb llibres i roses, tenen en compte que aquest any era molt difícil una celebració d'aquestes característiques. La insistència i la pressió dels sectors ha creat una inèrcia que ara hauran de gestionar majoritàriament els petits establiments. Clar, quan es va fer un projecte de l'Abril ho han dit, és un disbarat absolut, perquè com pots posar parades a la calor que farà a mitjà d'Abril i a la llibreta de l'Ajuntament de Sant Jordi. A la llibreta de Sant Jordi, si hem de fer alguna cosa, si aquest any ha guanyat el drac, potenciem la lectura i la venda de llibres d'una altra manera. Com per exemple, la llibreta aquella, o com mil altres canals. O plantejar una setmana d'accés. Però no copiar exactament allò que l'abril és molt significatiu, per vincular d'una tradició que és regalar una rosa, muntar-ho al mig de juliol no tenia cap mena de sentit. Però bueno, grans llibreries de Barcelona, i sobretot el sector d'editors, van pressionar per què es fes, i clar, tenen tanta capacitat de fer publicitat, de parlar-ne, que clar, fins i tot aquí, a Sant Just o a qualsevol poble de Catalunya, sabem que el llibre té. A nosaltres hem de passar, la gent ens pregunta, què faré, el faré o no, al final estaràs amb Jordi. 6 minuts per arribar, dos quarts de dues del migdia, en que tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. En els últims 15 dies s'han detectat 13 casos positius de Covid-19 a Sant Just a partir de proves PSR, tot i així, segons les informacions que ha portat el consistori, la setmana passada, són casos controlats. La biblioteca Joan Margarit mantindrà el mateix horari d'obertura que ofereix aquestes setmanes durant tot l'agost, obrint el matí dos dies a la setmana, dimarts i vendres, i tres a la tarda, dilluns, dimecres i dijous. Frigicoll formarà part del nou clúster d'empreses de tractament de l'aire interior, una associació que vol treballar en la seguretat d'edificis i infraestructures, amb especial atenció a la prevenció davant la Covid-19. I un d'altres països que s'ha hagut de tancar en de les noves restriccions de la Generalitat davant la pandèmia ha estat el Cina Baix. Des d'ahir ja no es pot accedir a les cines ni es pot accedir a les seves sales que s'havia reprès, recordem-ho, a principis de juliol. Aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui, 22 de juliol. La informació local torna més tard als bulletins horaris de Radio Esbern i als Sant Just Notícies d'edició vespre. Mentrestant, us podeu mantenir informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Molt bon dia.