Sant Just Notícies (edició migdia)
Sant Just Notícies és l’informatiu diari de Ràdio Desvern, dirigit per la periodista Mariona Sales i Vilanova. Cada dia t’expliquem tota l’actualitat de Sant Just Desvern: política local, cultura, esports, societat i agenda d’activitats. Un espai de proximitat per estar sempre al dia del que passa al municipi.
Subscriu-te al podcast
#2001 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 29/1/2021
L'actualitat de Sant Just Desvern
Música Tot seguit, les notícies de Sant Just. Música Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just. Música Jordi Porta va donar coneixement ahir al ple municipal de la seva renúncia com a regidor d'Esquerra Republicana. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui 29 de gener. Us informa Lua López. Música Tot seguit repassem la resta de titulars. Música Movem a senyalar la campanya de la CUP sobre el futur de Camp Freixes per ometre informació i afirmar-me de falsa. Música Una residència de gent gran de Sant Just d'Esvern ja ha rebut la segona dosi de la vacuna de la Covid-19. Música Un acte participatiu de Repensem la plaça de la Pau entra a la seva fase final. Música Bon dia de nou, Jordi Porta va donar coneixement ahir al ple municipal de la seva renúncia com a regidor. Va fer referència a un escrit que ha fet arribar tots els Sant Justencs i Sant Justenques, a qui s'ha referit com a població responsable, exigent i ambiciosa, però alhora molt respectuosa. La meva voler agrair a polítics i tècnics amb qui he estat treballant al llarg de tots aquests anys per tal de millorar el veïnat i el nostre municipi i la vida de totes les famílies de Sant Just. Poca cosa a dir, bàsicament ja vaig fer un escrit que l'he publicat a tot arreu i que segurament ja us haurà arribat on expreso la gratitud per començar la gratitud cap a la població de Sant Just, que durant aquests anys quan estava al govern, també després de l'oposició, m'ha demostrat que és una població responsable, és una població amb ganes de col·laborar, amb un nivell d'exigència molt alt, però a la vegada respectuosa i ambiciosa. També donar gràcies a tots vosaltres, polítics i tècnics amb qui hem estat colze a colze aquests anys treballant per intentar millorar la qualitat de vida de tots nosaltres, que al final és l'objectiu pel que ens presentem i pel que treballem, tot i que era un de nosaltres, que és intentar millorar el nostre veïnat, el nostre municipi, la vida de les nostres veïns, veïnes i famílies. En l'escrit publicat a les xarxes va agrair l'Oriol Junqueras per comptar amb ell des del 2015 per formar part del seu equip. Una oportunitat per ell ja que afirma que no venia del món de la política i que ha estat un orgull poder participar, ajudar i posar un gra de sorra en el projecte d'Esquerra. Al llarg de 4 anys, durant el mandat del 2015 al 2019, van capçalar la regidoria de mobilitat i seguretat viària, una regidoria que ha volgut recalcar que encaixava en el seu discurs al ple va voler destacar l'orgull i honor que ha significat per ell ser regidor del seu poble. Ha explicat que al llarg d'aquests anys ha après moltes coses, ja que un cop ets dins l'administració entens que complicat pot arribar a ser fer coses que des de fora i des del desconeixement d'aquesta semblen senzilles. Diu que se'n va content i orgullós, ja que tot i que canviar les coses sigui tan complicat, la valoració és molt positiva. És immens i espectacular poder tenir aquest honor de ser regidor del meu poble. És una experiència que la recomano a tothom perquè aprens com funcionen les coses, què complica és, què coses que des de fora i des del desconeixement de l'administració semblen senzilles, però que un cop vius des de dins com funciona tot, t'adones que canviar les coses és molt complicat. I d'aquí també puc dir que me'n vaig content i orgullós perquè tot i que canviar les coses sigui tan complicat, jo crec que la valoració és molt positiva. Dic que hem fet moltes coses, hem pogut canviar moltes coses cap a millor, evidentment, i així ens ho ha fet saber la ciutadania i tots nosaltres al final hem anat veient els resultats de tots els canvis. Al principi semblava en alguns molt esbojarrats i molt trencadors, però al final es va veure que funcionava i estic especialment content per haver pogut posar aquesta empenta per motivar aquests petits canvis que hem pogut viure. A l'escrit també va voler destacar algunes de les millores que s'han generat en el municipi, com ara posar els vianants i la mobilitat sostenible al centre de la política de la mobilitat, doblar l'ús de la bicicleta al nostre municipi o l'èxit de l'autobús express E30. La nova regidora entrant serà la Desirers Lauca, qui ha volgut desitjar molta sort en aquesta nova etapa. Podeu llegir el comunicat complet a la pàgina web de Radiodesvern i als perfils i a les xarxes de Jordi Porta. En el torn de precs i preguntes del ple de gener, al dia 28, Just Fossalva, regidor de Movem, va assenyalar la campanya que està duent a terme al nostre municipi, la CUP, respecte a l'ús de la masia de Can Freixes, apuntant que es tracta d'una campanya que omet certa informació i que en publica altra de falsa. Fossalva va recalcar que s'està afirmant des de la CUP que Prouc-Monsa anirà a Can Freixes, un fet que ha destacat com a mentida ja que ha assenyalat que des del govern mai s'ha posat això com a decisió ferma. Prouc-Monsa parlava de la nova agència de sostenibilitat i no de Prouc-Monsa. També va apuntar que s'obviaven altres debats i projectes com el de posar Can Freixes a la casa de la dona, de la qual la campanya no en parla. Jo voldria aclarir i assenyalar una nova campanya basada en mentides de la CUP. La campanya que ara ha tret de Can Freixes, que porta afirmacions falses i omissió d'informació. Una campanya que afirma que Prouc-Monsa va a Can Freixes. No va a Can Freixes, tal i com afirma categòricament la CUP. Mai ha estat una decisió ferma d'aquest govern. Sempre ho hem parlat com una proposta. Sempre circunstanciat quan parlaven de la nova agència de sostenibilitat, no de Prouc-Monsa. I a més obvieu altres debats de possibles serveis i projectes per ocupar Can Freixes com el de la casa de la dona. Què passa? Que soc un assedor d'aquest projecte. Però d'aquest precisament no en parleu. Fossalva va assenyalar que simplificar la realitat com fa la CUP i plantejar la realitat no en termes de raó sinó de visceralitat és populisme. També ha exposat que des de les xarxes i els cartells que la CUP ha penjat al poble, s'assenyala que falten espais de participació. Fossalva va assenyalar que des del govern en els últims anys s'han realitzat justament molts processos participatius, com ara el projecte educatiu de ciutat, el pla d'acció cultural o les dones buscant casa, entre molts d'altres. I plantejar-lo no en termes de raó sinó de visceralitat és populisme. Sorprenent que l'anomenada Esquerra Antisistema faci servir les fein-nius com a metode comunicatiu. Afirmeu per xarxes i en els cartells que falten espais de participació. Doncs, escolteu, mireu, en els últims anys aquest govern ha fet molts processos participatius. En dic uns quants. El projecte educatiu de ciutat, el pla d'acció cultural, les dones buscant casa, processos en l'elecció de la nomenclatura, processos de pressupostos participatius, les xarxes EU6 com a espai estable, l'espai de participació d'infants i adolescents, el procés de disseny amb el veïnat de la plaça de la Pau, el pla jove, el pla local d'infants i adolescents, el pla local de salut que engegarem en tot ara. Tots els consells sectorials que tenim, que no són pocs, que són molts, en què hi ha una rutina diària mensual o trimestral de quedar i per tal de reunir-se amb les entitats que hi participen. L'elaboració del pacte de ciutat. I també el futur consell de ciutat que, com sabeu, també estem amb la voluntat d'engerrar. I la CUP, que tant demaneu i assenyeu la falta de participació, què feu? Doncs moltes vegades no participeu d'aquests espais i en algun cas fins i tot heu intentat boicotejar els processos participatius començant pel pacte de ciutat. Des de moment tenim molt clar que combatrem el populisme vingui d'on vingui. L'alcalde Joan Masaganya es va afegir que es troba en un moment d'intercanvi d'idees i propostes i que en cap moment ha decidit quin serà el futur de Can Freixes. També va assenyalar que no entenien el menzteniment cap a les oficines de promonsa quan l'objectiu d'aquesta nova promonsa és facilitar l'accés a un habitatge assequible per a persones de Sant Just, impulsar la rehabilitació en clau energètica i promoure la instal·lació d'energia verda. Afegia que tot i que segurament aquestes oficines es situaran en un altre lloc, des del govern el sorprèn com un partit teòricament d'esquerres, segons paraules de Basaganyes, menys té, notòriament, un projecte d'aquestes característiques. Des de la CUP, Carles García va assenyalar que el sorprenia com el regidor Just Fossalva havia aprofitat el seu torn de paraula de precs i preguntes per atacar directament la CUP. Defensa que des de la CUP no tenen cap menzteniment per promonsa, sinó que creien que qualsevol empresa, ja sigui privada o pública, no hauria de tenir les seves oficines en un edifici tan singular com Can Freixes. Va replicar que l'únic menzteniment que hi veuen és el de l'Ajuntament cap als veïns i veïnes, ja que creuen que se'ls hauria de donar poder de decisió davant l'ús d'aquest espai i no partir només d'idees que sorgeixin des del govern. Carles? Sí, una mica per al·lucions. M'ha sorprès molt que el regidor Just Fossalva aprofiti el torn de precs i preguntes per fer un atac direct a la CUP. De fet, no ha plantejat cap pregunta. I, de fet, jo en les meves preguntes he parlat de les banderoles, he parlat del control de forament i he parlat de l'amirant, i no he parlat per res de Can Freixes. Volia aclarir, si us plau, que aquest acte cap a la CUP si venia per part del govern principal o venia per part del grup municipal de Movem. D'altra banda, ja que parlem de Can Freixes, aviam, aquí no tenim cap menzteniment cap a promuntza. Unes oficines d'una empresa, encara que sigui una empresa pública, poden anar en una ubicació que no cal que sigui singular, i pensem que el edifici de Can Freixes és singular, com perquè el veïnatge es pronunciï que és el que vol ubicar en aquesta situació. En aquest sentit, el menzteniment que hi ha, el que veiem, és el del propi ajuntament cap als veïns que es veu en aquest assumpte, i sembla que va tirant pel dret amb les idees que té en cap, que encara que no estiguin oficialitzades, tothom té clar que és el que es vol fer allà. Just for Salva va voler deixar clar que es tractava d'una intervenció des del grup municipal de Movem des del govern. Ahir, l'alcalde de Sant Joan Vasaganya es va donar a conèixer al ple del mes de gener les dades de la situació de la pandèmia de la Covid-19 al nostre municipi. Així va anunciar que a nivell escolar hi ha 9 grups confinats amb un total de 15 casos positius. La Generalitat de les escoles mitjans santers d'automostre ha donat 5 resultats positius d'un total de 594 proves. Respecte a les entitats, han detectat 5 casos positius, essencialment en entitats esportives. Per últim, la campanya de vacunació avança en bona direcció. Fins ara, totes les residències de gent gran ja han rebut la primera dosi de la vacuna, una d'elles ja ha rebut la segona dosi i la resta ho faran properament. El projecte participatiu de Repensem la plaça de la Pau entra a la fase final. L'objectiu del procés era que el bainat i les persones usuàries de l'espai públic siguin protagonistes a l'hora de decidir els nous usos i característiques de la plaça. El mes de novembre, la Generalitat de les escoles mitjans santers d'automostre ha donat 5 resultats positius. El mes de novembre es va reunir el grup Impulsor format per representants dels agents claus del territori com el bainat, els comerços i les entitats de la zona. Després d'aquesta reunió, al llarg del mes de desembre es va fer un seguit d'accions, una de participa presencial i la realització d'una enquesta online oberta a tota la ciutadania per tal de conèixer l'experiència de les persones que utilitzen la plaça de la Pau, així com conèixer les seves prioritats a l'hora de redefinir-la. Així doncs, properament hi haurà una trobada per tancar el document final i es passarà a l'equip redactor de l'àrea metropolitana per a que pugui dibuixar el projecte tècnic i executiu. Sergi Seguí, portaveu d'Esquerra Republicana, va exposar al ple de gener una queixa que ja havia anunciat en aquesta que es va dur a terme a Radio Desvern recentment. Seguí va preguntar així com funcionarà la programació de la sala d'exposició situada a la primera planta del mercat que es va inaugurar aquest mes de gener, la sala Mercart. Apuntava al govern de cedir el dret a exposició per favoritismes i reclamava un procés semblant al del celler de Can Gynastà on es celebra un concurs i els artistes presenten els seus treballs seguint una sèrie de bases establertes. I després, com a segona pregunta, fa uns dies vam veure com s'inaugurava la planta primera del mercat municipal com a espai d'exposició i durant el seu discurs l'alcalde va dir que aquesta primera exposició venia donada per una trucada telefònica de la Dolors Puigdemont i a més també s'ha de dir que ja hi ha tota la programació d'aquest any enllestida i preparada. El que ens agradaria saber és si la resta de la programació també s'ha fet a cop de telèfon o si hi ha hagut algun criteri diferent a l'hora d'elaborar aquesta programació i després si de cara al 2022 està previst que com a la sala d'exposicions de Can Gynastà al celler hi ha unes bases per poder-se presentar i poder exposar adonat que és un espai públic i que tothom hi ha de poder tenir accés, o si anirà gestionat d'una manera diferent. L'alcalde Joan Basaganyas va explicar que a excepció de la programació d'exposicions del celler de Can Gynastà que efectivament es fa mitjançant les bases i un concurs, la resta de programació cultural del poble es du a terme des de la regidoria de cultura. La primera planta del mercat no serà una excepció aquest fet i és així com la programació del 2021 ja s'ha dut a terme des d'aquesta regidoria. La segona planta que va trobar necessari fer una referència en el discurs d'inauguració a la Dolors Puigdemont, ja que és un artista que hi havia dedicat molt de temps i que per circumstàncies personals no va poder ser la inauguració. Feia referència així a l'acusació d'Esquerra sobre cedir l'espai a les exposicions mitjançant trucades artistes segons la seva relació amb el govern. Va aprofitar per explicar també que la programació d'aquest any, que ja es troba tancada, combina exposicions fotogràfiques i també es troba d'una altra manera. La segona planta del mercat, vaig explicar en la meva intervenció l'origen d'aquella exposició concreta. Però la programació dels diferents espais culturals que hi ha al municipi, excepte el celler de Can Ginestar, que efectivament hi ha una comissió es fa des de cultura. Em va semblar que era interessant, per exemple, per veure una de les persones que ja ha dedicat més hores i més esforços a aquesta primera exposició no va poder venir i em va semblar just tenir un record. Tenim ja la programació d'aquest any tancada, s'ha fet des de la regidoria de cultura, combina exposicions fotogràfiques i d'altres modalitats artístiques. L'artista Sant Justenca Clara Vidal és una de les vuit artistes que formen part de Set Just, el grup encarregat de donar la benvinguda al nou espai cultural Mercart del mercat municipal de Sant Just. Inicialment n'hi ha set artistes, actualment en som vuit després de sumar-s'hi també l'Anna Bufill, música i cantant. És per això que inicialment el nom del grup es va dir Set Just i de moment s'ha mantingut. Inicialment el grup de Set Just va exposar diverses vegades a salt a prop de Girona. Avui dia els i les artistes que formen el grup de Set Just són Anna Bufill, Clara Vidal, Josep Plaza, Doc Niabreu, Montse Sastre, Nil Navot, i la Clara Vidal. Avui ha passat pels micròfons de ràdio d'Esvern Clara Vidal que presenta a la seva exposició Arquitectures silencioses, una sèrie de cadires on la gran majoria forma part del disseny d'arquitectes. L'artista assenyalava que malgrat que la història és molt llarga ella aprofundeix més en el seu disseny i enginyeria. Arquitectures silencioses és una sèrie de cadires que per mi són arquitectures perquè la majoria són dissenys d'arquitectes. I aleshores, hi ha moltes cadires, la història de la cadira és molt llarga. Però jo potser quedo més en el que és la part del moviment modern i la part d'enginyeria. Encara que ningú... És despreciable que hi ha cadires molt enginyes que per a ells són fantàstiques. Però potser aquí són més cadires de disseny. Les cadires són un tema recorrent en la seva obra. L'artista explicava que sempre li ha agradat l'arquitectura d'interior i el mobiliari, concretament aquestes cadires. Molta gent em diu, per què cadires? Doncs cadires perquè per mi a l'interior el mobiliari és una cosa que sempre m'ha agradat, m'han agradat els interiors, m'ha agradat l'arquitectura i sempre m'han agradat les cadires. I no sóc l'única persona, hi ha llibres que només es dediquen a parlar de cadires. L'artista afirmava que és una temàtica que l'ha acompanyat des de sempre, ja que ella va estudiar arquitectura d'interiors. D'una casa sempre en recorda molt el mobiliari i les seves textures i olors. Jo crec que és una cosa que he portat genèticament sempre perquè vaig trobar una llibreta que devia dir que jo portava de sèrie. De totes maneres jo vaig fer arquitectura d'interiors i ja tenia aquesta vocació pel món d'interior, pel disseny, pel color, per les textures. I ja sempre de petita aquests records sempre m'han anat amb mi. D'una casa recordo molt de casa l'àvia, els mobles, les textures, les olors. Forma en part... Cada un hi ha gent que s'interessa per unes coses. És una cosa que sempre m'ha cridat molt l'atenció. Has senyalat que hi ha molts tipus de cadires i que les seves obres basen en cadires que existeixen de veritat. Cada cadire és diferent i hi ha moltíssimes. Cadascuna d'elles està creada per un dissenyador o dissenyadora i conté la seva impremta. Són cadires que existeixen. Jo tinc cadires de cadires, bueno, un munt de cadires. Hi ha moltes cadires d'una sèrie de dissenyadors. Hi ha moltes cadires. Últimament he comprat un llibre que es diu La sillipèdia que parla d'un món de la cadira. Que cadires n'hi ha moltíssimes. I si t'hi pares a pensar, cada cadira és un disseny i cada dissenyador ha posat la seva impremta. Per exemple, hi ha una cadira aquí exposada que és la de Charlotte Perriand i actualment encara s'utilitza aquesta cadira que és una de color marró que forma el catàleg. Hi ha més que les que surten al catàleg. Va tindre molta acceptació. L'exposició es podrà visitar fins al proper 27 de febrer i per a visites guiades cal reservar cita que es troben al telèfon 93 480 95 64. Ja es pot consultar quin col·legi electoral s'ha d'anar a votar al 14F aquí Sant Just. Aquesta vegada, a causa de la pandèmia de la Covid-19, per tal d'evitar aglomeracions i reduir el contacte social s'han buscat locals alternatius que permetin mantenir les distàncies de seguretat, tenir una millor ventilació i espaiar també el nombre de meses per dipositar el vot, que també creix un 10%. De la mateixa manera, també s'han redistribuït les seccions electorals. Passarà on has d'anar a votar. Es pot mirar la tarjeta sensual que es rebrà com sempre a cada habitant al seu domicili on quedarà molt clar que s'ha augmentat la llista de col·legis electorals amb una nova incorporació. Altres col·legis electorals on s'havia anat sempre a votar queden substituïts per locals alternatius. Aquest seria el cas del Centre Pilot, el Centre Cívic Joan Maragall, l'Escola Algaró, el Centre Cívic Salvador Espriu, l'Institut de Sant Just o l'Espai Vainal de Mas Llull. Tenint en compte la nova redistribució general del nostre municipi amb les noves seccions i locals alternatius, els habitants del barri centre i la carretera reial, el mil·lenari, els del barri nord, centre i carretera reial. A Can Ginyastà, a la biblioteca, com sempre, els del barri centre. Al Casal de Joves anirien els del barri sud. A l'Escola Canigó votaran els habitants de la Miranda i el Canigó. A l'Escola Montseny, els de l'avinguda indústria, Sagrera i Torreblanca. A l'Escola Montserrat s'hi dirigiran els de les bases de Sant Pere i Modolell, a la Vagoneta, els que viuen a l'edifici Walden 7 i l'illa Walden, al complex Labunaiguals de la Plana i el Vell Soleig i, últim, al Sant Just Pàdel, els habitants del barri de Mas Llull. I ara ha arribat el moment de repassar les activitats d'aquest cap de setmana a Sant Just. Demà, com cada dissabte, trobareu el mercat embolant del barri de Mas Llull. Estarà situat al parc Júliaquieta des de les 9 del matí i fins les dues del migdia. I diumenge també és dia de mercat. Aquesta vegada situat al parc de Torreblanca trobareu el mercat de pagès a partir del dos quarts d'ons del matí. Un espai de trobada entre la pagèsia del parc agrari del Baix Llobregat i els consumidors i consumidores. I encara ens queda una mica de temps per fer un resum al mercat en titulars. Jordi Porta va donar coneixement ahir al ple municipal per denunciar com a regidor d'Esquerra Republicana. Movem a senyalar la campanya de la CUP sobre el futur de la informació i afirmar-ne de falsa. Una residència de gent gran de Sant Just des Bern ja ha rebut la segona dosi de la vacuna de la Covid-19. El projecte participatiu de Repensem la plaça de la Pau entra a la seva fase final. Aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'avui 29 de gener, us ha informat Lua López. La informació local torna als bulletins horaris de Radio Des Bern i als Sant Just Notícies. Mentrestant us podeu mantenir informats a radiodesbern.com i a les xarxes socials. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.