#2020 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/2/2021

A viure a l'esper, ara es torna a viure a l'esper, durem de viure a l'esper. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just. La M.B. triplicarà la potència fotovoltaica al 2021 gràcies a 28 noves instal·lacions en 16 municipis, també a Sant Just d'Esvern. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui 25 de febrer. Us informa l'Ua López. I tot seguit repassem la resta de titulars. Esquerra Republicana rebutja el funcionament actual de la programació de la sala d'exposicions Mercart, acusant-la de ser subjectiva i totalment adict. La M.B. posa en marxa el primer visor de la metròpolis de Barcelona, recopilant tota la informació relativa als equipaments en una única base de dades. Divendres es durà a terme al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat la catorzena projecció anual de la pel·lícula Al final de la vida de Carlos Benpar. Bon dia de nou, 16 noves instal·lacions fotovoltaiques en coberta a propietat de la M.B. I 12 noves fotolinires metropolitanes seran una realitat aquest 2021, amb una potència instal·lada total de 1.314 kW. Al municipi de Sant Just es troba en licitació cobertes solars amb una potència de pic de 53,46 kW. Les instal·lacions formen part d'un programa finançat amb fons europeus Feder que la M.B. gestiona gràcies al conveni signat amb la Generalitat de Catalunya. Amb una inversió total de prop de 6 milions d'euros es preveu que a finals del 2023 la M.B. tingui una potència de generació instal·lada de 5 MW. La M.B. dissenya des del 2019 plans personalitzats per a cadascun dels municipis metropolitans que indiquen quin potencial de generació d'energia solar fotovoltaic tenen i com prioritza les inversions. 17 municipis metropolitans ja disposen d'aquests plans i a finals del 2021 tots tindran el seu full de ruta de producció. Sant Just Notícies. El projecte s'inscriu en l'actuació ajuntaments 100% renovables dins del programa en marc d'actuacions en energia i clima de la M.B. que impulsa la neutralitat d'emissions dels seus ajuntaments amb l'objectiu que tots els consums energètics d'edificis municipals i enllumenats públics siguin 100% renovables al 2030. A finals del 2021 la M.B. triplicarà la potència d'instal·lacions fotovoltaiques de propietat. Sant Just Notícies. La xarxa de fotolineres de les quals aquest 2021 s'en executaran 12 amb un cost aproximat de 0,8 milions d'euros completen les actuacions previstes. L'objectiu del programa és que cada municipi disposi almenys d'una d'aquestes instal·lacions a finals del 2021 que formarà part d'una xarxa metropolitana única d'electrolineres i fotolineres de gestió integrada. Actualment la M.B. té set fotolineres en funcionament al territori i tres més construïdes a punt d'entrar en servei. Així a finals d'any el nombre passarà a ser de 22. Una de les fotolineres en licitació es troba al nostre municipi a Sant Just prevista al pàrquing de la policia local. Seguirà la tecnologia VBAXA 2G Vehicle to Grid, un sistema en què l'energia pot ser venuda a la xarxa elèctrica per al conductor d'un vehicle elèctric o híbit quan aquest estigui connectat en els moments en què no s'utilitzi pel transport. Quan les bateries dels cotxes necessitin ser recarregades, el flux s'invertirà i l'electricitat fluirà de la xarxa al vehicle. Sant Just Notícies L'executació del projecte FEDER de foment de les energies renovables permetrà a la M.B. disposar a finals de 2023 de 5 megawatts de potència instal·lada que equivalen al consum de 2.079 llars a 286 voltes al món en cotxe diesel en un any o a la plantació anual de 69.000 arbres. La M.B. impulsa la neutralitat d'emissions dels seus ajuntaments minçant en el projecte Ajuntaments 100% Renovables 2030 amb l'objectiu que la totalitat dels consums energètics d'edificis municipals i enllumenat públic sigui 100% renovable. Sant Just Notícies Per aconseguir-ho caldrà instal·lar fins a 100 megawatts de producció fotovoltaica però també reduir el consum municipal a la meitat de l'actual. Aquest projecte s'emmarca en el conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i la M.B. van signar l'any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del Programa Operatiu d'Inversió en Creixement i Occupació FEDER Catalunya del 2014 al 2020 per a àmbits com les Smart Cities, la mobilitat sostenible, l'eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural. Aquest conveni permetrà a la M.B. invertir una quantitat total de 72 milions d'euros, 30 dels quals estaran cofinançats pel FEDER. L'Ajuntament de Sant Just té la voluntat de convertir la sala Mercart, la gran sala d'exposició situada a la primera planta del mercat, en un punt cultural fort de referència a la zona. Així ho relatava la regidora Gina Pol en un article de la Vall d'Avers. Explica així que la idea és que el celler de Can Ginestà aculli els artistes locals. I que Mercart rebia altres artistes de l'entorn de fora de Sant Just. Aquesta segona, però, jugarà amb una doble dinàmica, ja que també podrà acollir aquells artistes Sant Justencs que elaborin obres de grans dimensions. Inicialment, Mercart no comptarà amb cap requisit creatiu ni cap condició en concret, ja que, tal com afirma Gina Pol, és moment d'indegar i experimentar. Aquest article de la Vall d'Avers era assenyalat avui pel portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Seguí. Afirmen que ha estat la manera de descobrir realment com funcionaria la sala Mercart. Un funcionament que el grup d'Esquerra Republicana veu com un error. Ho hem aclarit després de llegir l'article de la Vall d'Avers d'aquest mes. D'aquest mes, on la regidora fa una declaració i ens diu que a aquella sala no hi ha bases per presentar-se i que, a més a més, s'ha obert a artistes d'altres municipis. I que, diguem-ne, la sala de Can Ginestar quedarà per artistes locals de petit format i l'espai de sobre del mercat serà per obres de gran format. I que, a més a més, està obert a artistes de tota la comarca o de la resta del país perquè se li vol donar aquesta il·lusió en aquest espai. Nosaltres creiem que és un error. Seguí defensava positivament l'intent de posicionar-se a la comarca i al país, però reclamava també una igualtat d'oportunitats per a tothom. Recordava així el funcionament de la sala petita del celler a Can Ginestar que quedarà reduïda només als artistes locals i per la qual a sobre han de presentar un projecte i passar tot un seguit de bases per a poder exposar. Ha defensat aquestes bases i requisits, ja que seguí afirmava que és un símbol de qualitat necessari per a realitzar un cribatge. Està molt bé intentar posicionar-se a la comarca i al país i creiem que s'ha de fer. Però també creiem que hi ha d'haver una igualtat d'oportunitats per a tothom. Per tant, no ens sembla bé que la sala petita, que fins ara era l'única que era la del celler de Can Ginestar, que quedi només reclosa pels artistes locals i a més a més hagin de presentar un seguit de documentació, hagin de presentar un projecte, etc. Per tant, els hem de passar tot un seguit de procediment administratiu que ens sembla correcte perquè al final, si volem que hi hagi una certa qualitat, hi ha d'haver un cert cribatge i al final d'aquest procés hi ha una comissió que otorga un seguit de puntuacions i que fa que els projectes siguin més ben o més mal valorats, diguem-ne. Tot i així, el portaveu ha destegat el fet que per exposar la sala gran de Mercart no sigui necessari cap tipus de bases ni requisits, sinó que es faci una programació edit i totalment subjectiva. Des d'Esquerra Republicana es defensen unes bases públiques que assegurin una igualtat d'oportunitats per a tothom. Se hi exposava que si no es fa així es provocarà que només tingui dret a exposar Mercart, qui conegui la persona adequada. Però, en canvi, la sala gran, entre cometes, la sala que es vol potenciar, la seva programació està ser edit, edit i, per tant, de manera totalment subjectiva. I això, creiem que no pot ser, de cap de les maneres. No pot ser. Tothom ha de poder accedir a aquest espai. Volem unes bases públiques i volem que tothom pugui tenir la mateixa oportunitat. Perquè, si no, el que ens està passant, o el que ens passarà, és que si no coneixes la persona adequada, no podràs exposar la primera planta del mercat múltiple. Serà així. El resum és aquest. La programació dels propers mesos, però, ja es troba tancada. Si tot va bé, a part de l'exposició de Setjus, que ha donat el dret de sortir de l'espai, el mes de març el fotògraf Francesc Fabregues exposarà més de vuitcentes fotografies que va realitzar durant el confinament, per tal de mostrar la realitat que es va viure durant la quarantena. Després, es realitzarà una exposició del Carreau Blau que s'hauria d'haver fet l'any passat, però va quedar suspesa per la Covid-19. I després, una exposició itinerant que ha anat per tot Catalunya sobre Augustís Santelles, organitzada per l'Agrupació Fotogràfica. La MV posa en marxa el primer visor d'equipaments metropolità. El visor d'equipaments de la Matròpolis de Barcelona és una eina digital que aglutina un conjunt de dades geogràfiques amb informació exhaustiva i precisa de tot tipus d'equipaments, ja siguin locals, edificis o espais oberts que tenen la funció de proporcionar un servei a les persones i milloren la qualitat de vida, potencien la cohesió social i impulsen la competitivitat dels entorns empresarials. Bona part dels equipaments corresponen a les instal·lacions de les diferents administracions públiques. Aquesta eina digital ha identificat un total de 7.145 instal·lacions, entre les quals hi ha 102 hospitals, 2.727 centres educatius, 243 biblioteques, 135 centres cívics i 74 centres culturals. La novetat principal és que proporciona una radiografia de conjunt i recopila tota la informació relativa als equipaments en una única base de dades, independentment de qui la gestiona o de si la titularitat és pública o privada. Aquesta informació exhaustiva permet analitzar l'oferta de serveis amb una mirada holística, transversal i integradora i des de múltiples perspectives, urbanística, social o econòmica. Aquest nou instrument neix de la necessitat de disposar d'informació detallada sobre els diferents equipaments del territori metropolità per millorar la planificació urbanística i ajustar-la a les necessitats municipals. En aquest sentit, serà una eina molt útil per al Pla Director Urbanístic Metropolità perquè permetrà identificar els teixits urbans que no disposen d'equipaments bàsics a la vora i proposar les millores necessàries per resoldre aquests dèficits. Aquest visor està adreçat en primera instància als sectors professionals de l'urbanisme, la geografia, la cartografia i l'arquitectura que treballin en l'àmbit de la planificació territorial o bé en la gestió urbana. A més, també estarà obert per al públic general amb l'objectiu de posar aquest coneixement a l'abast de tothom i incrementar la participació ciutadana en futurs processos participatius. Podreu trobar l'enllaç corresponent a la pàgina web de Ràdio Desvern. Divendres es projectarà al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat la pel·lícula El final de la vida de Carlos Benpar. Es tracta d'una projecció molt especial, ja que és un llarg matratge del 2008 que per decisió del seu director només es projecta un cop l'any. Aquesta doncs serà la quatorzena projecció anual de la pel·lícula. Carlos Benpar, guanyador de dos premis Goya per Cineastes contra Magnates el 2006 i Cineastes en Acció en el 2007, estarà present a la projecció. El llarg matratge té dos protagonistes absoluts, la mare de l'autor i el propi cineasta. Rodada pocs mesos abans de la mort d'ella quan només ell ho sabia, la mare reviu la vocació cinematogràfica del fill, recreant instants d'aquella època a la vegada que narra la seva pròpia història personal entregada totalment al seu fill. La seva única projecció anual, concentrada sempre al dia 26 de febrer de cada any, té una explicació. Es tracta d'una data que no és casual, ja que aquell dia de 1964, mare i fill van veure la pel·lícula que afirmen que va determinar el seu destí. La projecció d'aquesta pel·lícula serà demà, 26 de febrer, a les 6 de la tarda, al Cinebaix. L'ONG amb seu assenjús, acció solidària i logística no descansa i, malgrat la Covid, continua treballant en nombresos projectes que s'acentren en dues línies, una de cooperació al desenvolupament i, també, realitzant intervencions d'urgència en emergències. Aquests projectes tenen l'objectiu de proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a organitzacions, comunitats o iniciatives que treballin per a la justícia global, especialment en països amb vies de desenvolupament. L'organització nascuda al 1999 s'acentren en tres eixos bàsics que per a ells contribueixen de manera decisiva al benestar d'una comunitat, la sanitat, l'educació i la seguretat. La majoria de projectes s'han dut a terme a la província de Cortés, Honduras, on es va començar a treballar en un inici i on, després d'anys de treball conjunt amb la població local, s'ha aconseguit una vinculació que permet la continuïtat de tots els seus projectes. També disposen de projectes a Senegal, Nepal i, actualment, també estan treballant als Balcans, en assistència a les persones en trànsit a les fronteres d'Europa des de Bòsnia. Ens ho explicaven ahir a Radio Desberg la Bet i la Maria, responsables de l'àrea de comunicació d'acció solidària i logística. ACIL va néixer al 1999 amb l'objectiu de proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a diferents organitzacions humanitàries en països amb vies de desenvolupament. Des dels nostres inicis, el que s'ha fet és potenciar els projectes enfocats a l'àmbit sanitari i educatiu, tot i que també es treballen en àmbits com medi ambientals i el sector productiu. Ens vam iniciar a Honduras arrel de l'hora que mig i, a partir de les hores, des de fa pràcticament 20 anys, hem anat desenvolupant altres projectes i iniciatives a Senegal, Nepal i actualment també estem als Balcans on treballem amb els refugiats que intenten entrar en territori de la Unió Europea des de Bòsnia. Tenim dues línies d'actuació, cooperació en el desenvolupament i actuació en emergències. L'objectiu d'aquests projectes que estan en desenvolupament és que tinguin continuïtat en el temps. Per això, primer, s'identifica molt bé la necessitat de la comunitat o població en concret a partir d'expatriats locals. A partir d'aquí es desenvolupa el projecte o la iniciativa. A partir d'aquí hi ha un temps concret en funció de la dimensió d'aquest de la dificultat i de la despesa econòmica que necessita. L'objectiu és assentar unes bases i donar unes eines i coneixement que assegurin la sostenibilitat del projecte. L'objectiu és que el projecte que s'hi desenvolupa tingui una continuïtat en el temps. Que no sigui venim aquí, us construïm una clínica i després ja marxem, ja fareu. Aleshores, normalment, primer s'identifica molt bé quina és la necessitat que té la població o la comunitat en concret i això es fa amb expatriats que s'envien allà. Actualment tenim una expatriada a Honduras i una expatriada a Senegal. Llavors, a partir d'aquí es veu la comunitat, la gent d'allà, quines necessitats té i a partir d'aquí es desenvolupa el projecte o la iniciativa. Si treballa durant un any, dos anys, tres anys en funció de la dificultat i també de la despesa econòmica que es necessita i en funció també de les subvencions que rebem, això accelera o relanteja el ritme del projecte i a partir d'aquí l'objectiu és crear com una manera de funcionar, assentar unes bases, per exemple en el cas de les hortes, proporcionar una formació, unes eines, una zona en la que cultivar i recollir els fruits i que això es mantingui en el temps. Que també és el benefici de fer l'acció a través de formacions i educació que això segura la sostenibilitat del projecte. No és allò del que deia la Bet ara, no? Arribem allà, us donem l'hospital i marxem, no, no, no. Us estem donant unes eines, vosaltres sou qui les agafeu i a través d'aquest coneixement ja es desenvolupa una continuïtat que fa el projecte molt més sostenible. Actualment amb la Covid-19 s'ha perdut el braç de poder enviar voluntàries i voluntàries als projectes. Malgrat això, s'estan intentant reinventar i adaptar la situació actual. Aquests voluntaris i voluntàries que s'enviaven eren majoritàriament socis i sòcies d'ASL i per tant ja tenien un coneixement bàsic i previ dels projectes que visiten. Actualment l'organització compta amb uns 260 socis i sòcies. Ara hem perdut el braç aquest de poder enviar voluntaris. Això era molt important. I bueno, ens estem intentant readaptar, esperem que la situació millori de mica en mica i poder reactivar aquesta part que per a nosaltres era molt important. Molts d'ells són socis, és a dir que ja estan entenent el funcionament de l'ONG, quins són els objectius, de quina manera això actuem. Aleshores no van allà a cegues. Solen conèixer els projectes si és que van a visitar un projecte o solen conèixer la zona si és que van a veure quines necessitats té la zona per a partir d'aquí desenvolupar un projecte. Sí, ara més o menys seríem 250, 280, aproximadament. Clar, la situació al context actual no ajuda i sí que és cert que hem perdut socis. Per tal de poder desenvolupar aquests projectes són necessàries una sèrie de diners que provenen bàsicament dels socis i sòcies i també de les subvencions que reben. El Covid ha eliminat la part de presencialitat, ja que se'n suspesa els actes i campanyes de sensibilització dels diversos projectes i de l'associació. Tot i que es prioritza la fidelització de les donacions mitjançant socis i sòcies, actualment amb el Covid han observat una davallada d'aquests i per tant han volgut recalcar que qualsevol tipus de donació, encara que sigui puntual, és molt benvinguda. Es comptem amb les quotes dels socis i també amb subvencions. Una part del finançament econòmic són les subvencions, que és el que ens permeten després desenvolupar els projectes i dur-los a terme. També tot això del Covid que ens ha tret tota la part de presencialitat de no poder visitar els llocs també ens ha afectat aquí a nivell local en el sentit de no poder fer actes de campanyes de sensibilització, actes per estar en contacte amb la gent del poble o gent potser poder donar a conèixer a la UNG els projectes que fem. I clar, per aquí també es perd tota la part de captar socis o futurs socis que podrien formar part de l'entitat. És el que volem intentar potenciar també, tot i que prioritzem la fidelització de les donacions, en aquest cas amb els socis, qualsevol petita ajuda és més que benvinguda ara mateix sobretot. Ara mateix l'associació està centrada en la finalització de les fases dels projectes d'Honduras i Senegal. També tenen iniciats projectes al Nepal on hauran de veure com avança a causa de les complicacions de la Covid. Per últim, han indicat que el seu projecte prioritari ara mateix és la situació dels refugiats a Bòsnia. Així doncs, els horizons són bastant limitats, però sempre tenen oberta la porta a propostes i projectes que promoguin el desenvolupament sostenible i la cooperació. El seu perfil s'està enviant a les xarxes socials molt actives i que es pot seguir al seu perfil a Instagram amb l'usuari, arroba, acció solidària i logística, on s'informarà de totes les activitats i projectes que s'obriran properament. Ara mateix hem focalitzat-nos en la implementació de les fases que ens falten sobretot a Honduras i a Senegal. També tenim algun projecte iniciat al Nepal que haurem de veure com avança, perquè amb el tema de la Covid tot es complica, i també el nostre punt prioritari ara mateix és el que comentàvem ara, la situació dels refugents de Bòsnia. Així que els horizons són bastant limitats, però sempre tenen portes obertes a propostes, a projectes que potenciïn el desenvolupament sostenible i la cooperació. Estem últimament treballant molt en les xarxes, en la difusió que fem del contingut de l'ONG i dels projectes, i que si ens voleu seguir a Instagram, som arroba, acció solidària i logística, i que allà trobareu els projectes que estem donant a terme, moltes coses xules que venen ara properament. L'espai de lliure creació Carme Malaret està promovent una nova proposta artística sorgida dels veïns i veïnes que busca omplir els carrers de Sant Just. El poeta Sant Justenys Joan Margarit ens va deixar el 16 de febrer a l'edat de 82 anys. L'autor amb una relació molt estreta i propera amb el nostre municipi i va viure amb la seva família des de 1975. És per això que des del barri que va ser casa seva durant molts anys ha sorgit una iniciativa popular que busca compartir el poemari del poeta a peu de carrer. Des de l'espai de creació Carme Malaret s'ha volgut fer un pas endavant amb aquesta proposta, tots recollint en imatges el recull de poemes de l'autor que no omplert les portes, façanes i finestres dels veïns i veïnes. Aquesta iniciativa popular busca homenatjar el poeta, així doncs si trobes poemes a peu de carrer o tu mateix o mateixa i vols participar. Envia la fotografia corresponent a carmemalaret.gmail.com i pública-les a les xarxes socials amb l'etiqueta Margarita a peu de carrer. I ara és el moment de repassar les activitats de la setmana a Sant Just. Demà divendres trobareu la xerrada online com a acompanyar la sexualitat dels infants a Sant Just i a Sant Just, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just a partir de dos quarts de sis de la tarda. I divendres podreu tornar a gaudir del documental del mes a la sala cinquantanària de l'Ateneu. Aquesta vegada amb la pel·lícula Advocate de la directora Rachel Lee Jones i el director Philip Belesch serà a les set del vespre amb un preu de 6 euros general i 4 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu. I com que cada dissabte trobareu el mercat embolant al barri de Mas Llull situat al Parc Llúliaqueta des de les 9 del matí i fins a les dues del migdia. I si us heu quedat amb ganes del mercat, a menjar podeu anar al mercat de pagès al Parc de Torre Blanca a partir de dos quarts del matí un espai de trobada entre la pagèsia del Parc Agari del Baix Lliuregat i els consumidors i consumidores. I encara podem fer un resum del més destacat d'avui en titulars. La M.B. triplicarà la potència fotovoltaica el 2021 gràcies a 28 noves instal·lacions en 16 municipis, també a Sant Just des Bern. Esquerra Republicana rebutja el funcionament actual de la programació de la sala d'exposicions Mercart, acusant-la de ser subjectiva i totalment a dit. La M.B. posa en marxa el primer visor de la metròpolis de Barcelona recopilant tota la informació relativa als equipaments en una única base de dades. La M.B. comparteix l'evolució de la reunió de la M.B. a partir del 20 de febrer. Divendres es durà a terme el Cine Baix de Sant Feliu de Llobregat, la quatorzena projecció anual de la pel·lícula Aquest ha estat tota la informació dels enjust notícies d'avui, 25 de febrer. Us ha informat Lua López. La informació local torna als butlletins horaris de ràdio d'esvern i als enjust notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats a raiodesvern.com i a les xarxes socials. Que tingueu un molt bon dia.