#2063 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 29/4/2021

L'àmbit d'Esquerra, l'hora d'avui, molt bé! Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just. El ple d'abril votarà destinar gran part del romanent de tresoreria de l'any 2020 al pla d'inversió 2019-2023. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui, 29 d'abril. Us informa Lua López. I tot seguit repassem la resta de titulars. Els Sant Justencs de Young Town Kids van inaugurar el 17 d'abril l'exposició Sota Pont a la galeria de Ben Mural, situada a la nau bòstic a Barcelona. La Sant Justenca Elena Moragues continua la seva carrera meteòrica dins el món de l'atletisme proclamant-se campiona d'Espanya Junior de Duetló. L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha encarregat la realització de 700 enquestes de satisfacció als usuaris de la xarxa de parcs metropolitans. Dijous es celebra de forma telemàtica el ple municipal ordinari del mes d'abril. Un dels punts més destacats del ple és la votació de la modificació del pressupost per destinar part del romanent de tresoreria de l'any 2020 al pla d'inversió 2019-2023. La proposta que s'assumirà a debat preveu destinar prop de 3,4 milions d'euros a diverses partides pressupostàries, la gran majoria de les quals recauen en el pla d'inversió del mandat 2019-2023. Aquestes són algunes de les inversions més destacades que es financeran totalment o parcialment amb el romanent de tresoreria. Aquestes són l'inici de la remodelació de la sala municipal de l'Ateneu, la construcció de la nova escola Bressol municipal, la reurbanització dels carrers Ponce de León, Verge del Pilar, Bona Vista entre Major i Creu i el carrer Casadors. També el nou camp de futbol, la remodelació dels bany de l'escola Montseny i per últim les millores en la il·luminació de carrers. En aquest sentit, el ple també votarà l'aprovació inicial dels projectes de reurbanització dels carrers Casadors i Verge del Pilar. En l'àmbit de la mobilitat es presentaran al ple les bases per a la concessió de subvencions per fomentar l'ús del transport públic i la mobilitat sostenible. Sant Just Notícies. El programa inclou dues línies d'ajuts, una per l'atorgament de targetes de transport públic per a persones que realitzin estudis acadèmics en un altre municipi i una altra per a la compra de bicicletes o patinets elèctrics destinades a joves. Un altre dels punts destacats de la sessió plenària de dijous és l'aprovació inicial d'un reglament del nomenclatur de Sant Just d'Esvern. L'objectiu és regular el procediment per a la denominació de carrers, passatges, avengudes, places, espais i o equipaments del municipi, d'acord amb uns criteris generals, posant l'accent en la recuperació de noms de dones. Sant Just Notícies. A l'últim punt, de l'àrea de planificació territorial, habitatge i medi ambient, se sotmetrà a debat i aprovació la modificació del contracte de neteja viària i recollida de residus. L'objectiu principal d'aquesta modificació és el canvi dels contenidors de recollida de residus domiciliaris per uns de més grans, més accessibles i més higiènics, que permetrien, incrementant un 81% la capacitat de recollida de les fraccions reciclables. Aquesta modificació no implica un canvi en el model de recollida amb contenidors amb xip, ja iniciat al barri de la Miranda Canigó, que té com a objectiu millorar els índexs de recollida selectiva al municipi. En l'apartat d'emocions, el grup municipal d'Esquerra Republicana presenta una emoció per al reconeixement públic del dol perinatal, gestacional i neonatal. La proposta d'acords inclou la creació d'un espai de suport i confort per a aquelles persones que han patit una pèrdua perinatal, o neonatal, en forma d'espai físic al cementiri municipal. A continuació, i per tant que el ple s'obrirà el torn de precs i preguntes. Recordem que, degut a la situació sanitària, els plens s'estan celebrant de manera telemàtica i, per tant, no es permet l'assistència de públic presencial a les sessions planàries. Per presentar precs i preguntes al ple, cal enviar un correu electrònic a l'adreça preguntesplea-senjús.cat, abans a les 12 del migdia de dijous 29 d'abril. El contingut dels correus serà gestionat per la presidència del ple, seguint el mateix criteri que quan es plantejaven presencialment a la sessió. Recordar per això que el ple es podrà seguir en tot moment en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament, avui, a partir de les 7 del vespre. El Sant Justencs Zion Town Kids va inaugurar el 17 d'abril l'exposició Sota Pont a la galeria de vi Mural, situada a la Nou Bòstica, Barcelona. Zion Town Kids és un col·lectiu de cinc artistes, quatre Sant Justencs i un del mas nou, que porten sis anys pintant murs de manera col·lectiva a la via pública i a fàbrica de la ciutat de Barcelona. A més a més, la presidència del ple es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament, a través del canal de YouTube de la ciutat de Barcelona. A més a més, la presidència del ple es pot seguir en directe a través del canal de YouTube de la ciutat de Barcelona. El seu mig d'expressió principal és la pintura mural. L'enriqueixen i complementen amb altres llengüatges i possibilitats expressives, com el vídeo, la fotografia, la música i la instal·lació. Hem tingut avui a Ràdio des Bern dos dels seus membres, el Víctor Vallès i el Jean Valverdó. L'obra de Zion Town Kids es construeix a partir de quatre variables. El reciclatge de pintura, la creació d'eines per treballar-la, les condicions i l'entorn del mur on pinta i el temps d'execució. El resultat final de l'obra és sempre una construcció que sorgeix del diàleg continu entre els seus elements. Vallès exposava que la idea inicial era agafar aquesta metodologia que duen a terme al carrer de treballar col·lectivament i transportar-la a un espai totalment diferent i ali a ells, com és una sala expositiva. En aquest espai tancat t'hi van veure moltes més opcions que s'allunnaven una mica d'aquesta pintura moral. La idea principal de l'exposició era... Nosaltres som un col·lectiu de quatre artistes d'aquí de Sant Just amb un noi del Masnou i sempre treballem al carrer i de forma conjunta treballem els murals. Llavors, és la segona exposició que hem fet aquesta i la idea que teníem era transportar la forma de treball que tenim al carrer, que va ser bastant experimental i posar en conjunt totes les voluntats individuals per acabar traient un únic resultat i transportar això en un espai totalment diferent del que estem acostumats a treballar com seria un espai expositiu tancat, una galeria. Nosaltres juguem molt amb els condicionants que tenim a l'entorn. Llavors, al carrer pintem murals perquè és com un tipus de superfície i intervenció que no necessitem permisos a la força per executar-ho. I quan se'ns dona un lloc tancat, llavors, veiem com moltes altres possibilitats que d'alguna manera s'allunyen del mural, però transportem la mateixa metodologia de treball com en aquest nou espai. L'exposició s'atapona on sorgeix a partir de la primera gran residència d'aquest 2021 de Vimurals. Ballverdú explicava així com arran d'una convocatòria d'intervenció que van fer per a la nau bòstic per part de Vimurals van presentar el porfòli amb imatges de pintades que havien fet en fàbriques i altres espais. A partir d'aquí, això va agradar i els van proposar fer una exposició fugint d'allò més comercial. El col·lectiu van voler treballar l'adaptació de l'espai en una mica més enllà de la seva primera exposició que va tenir lloc fa un parell d'anys a l'espai de lliure creació de la Carme Malaret. Arran d'una convocatòria que van fer d'intervenció a la nau bòstic per part de Vimurals, van presentar el porfòli i bueno, al final el porfòli eren imatges de les pintades que havien fet en fàbriques en llocs més que ens havien pogut treballar durant més dies. I arran de l'acció que van fer allà que els va agradar va sortir la idea de, hòstia, molaria, a veure si podeu fer alguna exposició i no l'enfoqueu tampoc cap a una idea molt comercial a nivell de, potser si feu quadros, no sé si ens encaixa... O sigui que nosaltres ens encaixa no sé si a la vostra línia i realment a la nostra línia com a col·lectiu no ens encaixava com a... No treballem un format petit entre 3 o 5 és una mica estrany. I d'aquí va sortir el també, ja em portàvem en cap de fer un temps de fer algun tipus d'instal·lació, d'adaptació de l'espai, una mica més enllà del que ja havíem fet en l'espai de la Carme Malaret. Vallès explicava com sempre reflecteix en la seva manera de veure la Vallès a través de les seves peces, però que la seva voluntat va més enllà de la pròpia voluntat estètica. Es senyalava així que molts cops treballen en murals més aviat agressius i barruers, portant-los al seu terreny. Per nosaltres sí que hi ha una voluntat estètica i sí que d'alguna manera reflexem la nostra idea de la Vallès amb la forma com pintem. Per nosaltres no busquem simplement una decoració, i molts cops fem murals que són un tant barruers o agressius que si a mi em preguntessis si jo me'l posaria a casa ràpidament et diria probablement que no, perquè ja no busquem tant un tema de millorar l'espai, tot i que crec que els millora perquè molts llocs on pintem són espais abandonats o deixats que tinguin color i que hi hagi una personalitat enganxada al mur ja li dona una força al lloc. No tenim aquesta voluntat de simplement posar quatre colors que quedin bé i ja està, sinó com una mica jugar amb aquests quatre colors i portar-los com al nostre terreny. Vallverdú volia remarqueixer el suport que han rebut per part de vi murals, un suport que només havia rebut en Carme Malaret fa un parell d'anys. Vim Murals és un centre d'art urbà que dinamitza en activitats i que disposa d'un espai expositiu dins el complex autogestionat de la Nau Bòstic, on han dotat erme aquesta exposició de sota pont. Gràcies a Vim Murals per haver cregut una mica amb nosaltres, la primera gent que ens dona bastant suport, a part de la Carme Malaret també ens va creure amb nosaltres fa un parell d'anys, però està bé que Vim Murals és una galària que es dedica sobretot a la street art i de la Senada de Barcelona, que ha obert fa uns 3 anys o així. Realment és un centre d'art urbà, s'encarrega de dinamitzar activitats i alhora tenen un espai expositiu. L'espai galària que té Vim Murals està dintre de Nau Bòstic, que és tot un complex que és autogestionat, on hi ha diverses associacions i diversos grups que fan co-workings, hi ha espais per fer actuacions, és una gestió com paral·lela, però ells estan dins i ells a part gestionen com la part de mural i accions pictòriques que hi ha a la Nau Bòstic. La idea era aplicar la pintura en el transmedis que no fossin simples superfícies 2D. A partir d'aquí van escollir més la línia de l'escultura i la instal·lació, van voler lligar així tota la peça a partir d'una broma inicial que havia sortit en un viatge que els autors van fer a la Costa Brava. El fet que van treballar sota ponts i ho van lligar amb el under the brook, amb el moviment expressionista alemany de brook, que partien del pont cap al superhome de nit. D'aquí va sortir el concepte llavor de l'exposició i van començar a treballar a partir del concepte de pont d'una estructura que serveixi de shop look per a que passessin la resta de coses. La idea era aplicar la pintura en altres medis que no fossin una superfície 2D. A partir d'aquí, hi va haver més de treball que ens interessen com ara pot ser l'escultura i la instal·lació, tot plegat, una mica improvisat. Com deia el Víctor al principi, la idea de moral, nosaltres treballem un moral entre diversos. La idea de fer una gran cosa, més enllà de només fer unes escultures i les repartir en l'espai, fem una cosa que sigui el que on és. I va sortir d'un aeroma que havíem estat a l'estiu, vam estar a Empordà pintant diversos dies per allà, i vam pintar sota diversos ponts i va sortir l'aeroma d'under the brook, o així, a partir del moviment expressionista que hi havia d'hi brook, que són el pont i que partien del pont cap al superhome de nits. Era una forma que té. I vam fer l'aeroma d'under the brook sota el pont, ara ens posicionem sota el pont. I d'aquí va sortir el concepte, no volíem estirar més però llavors, com al pont, i vam dir, si treballem l'estructura del pont, com si treballéssim el mural. Com treballar entre diversos, una gran estructura, una gran cosa que faci que ella ens encaixi o sigui que serveixi, com diu el Víctor de Xuplu, perquè passin aquestes coses. Així doncs, l'exposició de Zion Town Kids sota pont es pot visitar fins al proper 29 de maig a la Nou Bosti, concretament a la sala expositiva de l'Ambit Murals a la 11 del matí, a 7 del vespre. La Sant Justencalena Moragues continua la seva carrera meteòrica dins el món de l'atletisme. El dia 10 d'abril va aconseguir un nou títol nacional després de l'últim triatló cadet del 2020. És la segona d'Espanya júnior de duetló. En aquesta categoria júnior hi havia 100 esportistes a cada sèrie, la masculina i la femenina, de les quals es classificaven per una segona carrera final als 50 millors temps de cada una. Finalment, a la categoria júnior femenina, la final la guanyava la Sant Justenca Elena Moragues del Cidadel Hugo Fluvial, amb un temps de 23 minuts i 31 segons, seguida per la seva companya d'equip Maria Casals també salvandú l'equip de Moragues al Cidadel Hugo Fluvial. L'àrea metropolitana de Barcelona ha encarregat la realització de 5.700 enquestes de satisfacció als usuaris de la xarxa de parcs metropolitans, entre ells també als de Sant Just d'Esvern. La informació d'aquest estudi es convocarà des d'avui 29 d'abril fins al proper 4 de maig de 2021. La informació obtinguda amb aquest estudi via anual els permetrà conèixer el perfil, valoració i hàbit de comportament dels usuaris dels parcs, informació que és bàsica per a la gestió i millora d'aquests espais. Tal i com ja s'ha fet en edicions anteriors al final de l'estudi es convocarà els ajuntaments a una jornada de presentació de resultats per a l'estudi. Divendres s'estrena el documental Trànsit i Felicitat dirigit i produït per Jonas Benarroch al cinema Sant Feliuenc Cinebaix. La pel·lícula explica la història de la Sant Justenca Rosa Maria Maristan, qui ha completat la seva cirurgia fins que va sortir de l'armari uns dos anys abans havia desplegat un comportament hipermasculí. El documental mostra el seu trànsit i progressiu empoderament com a dona. Vam tenir a ràdio d'Esver la seva protagonista Rosa Maria Maristan i el seu director, Jonas Benarroch. Benarroch explica que la treia l'expressió de gènere de Rosa Maria i com ho posa tot potes en l'aire. Buscava així poder conèixer la seva personalitat i psicologia. Afirma que ha estat un procés molt orgànic on ell era el primer espectador de la seva pròpia pel·lícula. A mi m'atreia des del començament aquesta expressió de gènere de Rosa Maria que el que fa és posar potes en l'aire tot concepte preconcebut de gènere i és això el que m'ha portat i aquest coratge amb què portava tot això jo m'interessava no tant entrar en un aprofundiment de la temàtica trans o transsexual, sinó entrar en una vida íntima, en una personalitat que realment flipava. Jo bàsicament volia entendre perquè em sobtava, tothom coneix dones transsexuals molt visibles, jo visc fa molts anys la ciutat vella de Barcelona i és evident que coneixes, però de Rosa no encaixava amb això, no encaixava amb una realitat ni lumpen per començar, tampoc encaixava amb aquesta hiperfeminització de la transsexualitat. Volia entendre moltes coses de procés de Rosa, de presa de decisió, una mica també la seva psicologia, de quan s'havia vist obligada a viure com a home durant molts anys, les reaccions familiars era una pel·lícula molt orgànica, no partia d'un guió, partia d'unes idees sueltes, així que anava una mica filant i anava com volia investigar, fent preguntes, intentar jo descobrir, jo he estat una mica com el primer espectador de la pel·lícula. Ara esperen trobar la resposta del públic ballant entre la incertesa i la intuïció, una cosa que els ha acompanyat al llarg de tot el procés. Maristany explicava que la seva visibilització és de 365 dies l'any i que és un goig haver-ho pogut plasmar on també destaca la seva companya Fina Campàs. Molt conflictiva també, sí, és evident que hi ha nervis, jo com a cineasta sempre hi ha aquest dubte de com s'ha rebut la pel·lícula, volia dir que és clar que fer una pel·lícula en les condicions que li he fet jo és una mica ballar entre la incertesa i la intuïció, i aquest procés m'acompanya durant tot el procés. La veritat és que el nostre camí és dur, ho sabeu tots, i la nostra visibilització és el dia a dia, 365 dies a l'any, i el fet de poguer-ho plasmar amb un documental, la veritat és que ha sigut un goig de poder-ho fer, i recorda que també tenim la nostra companya Fina Campàs, que també forma part de, molta part d'aquest matratge. Maristany explicava que han tingut moltes converses que Benarroig ha sabut captar magníficament. Ha afegit que busquen una situació de les persones trans visibilitzades i alhora normalitzades, sense grans dames, simplement exposant com viuen el seu dia a dia. Benarroig explicava que el procés de rodatge ha estat d'un any i mig que s'ha allargat a la sala d'edició fins als dos anys. Ha anat buscant així moments de trobada amb Maristany, però sense, i en altres situacions més complexes ha necessitat una segona unitat i una persona per fer-se directe. El procés, però, ha estat improvisat a mesura d'anar respondent les preguntes que li venien al cap, i a través de visualitzar el material ja rodat. Ha estat un procés que ha durat un any i mig, més o menys rodat ja, i després el muntatge s'ha allargat fins als dos anys. Jo anava muntant a mida que anava gravant, anava muntant, per saber què em faltava, saber què necessitava saber més, una mica això, buscar moments que poguessin ser interessants, trobar-me cada tant amb la Rosa, de vegades sense càmera, de majoria de vegades amb la càmera, de vegades amb ajuda, per exemple, sent al Consell de Dones, no podia rodar-la sol, i aleshores vaig portar una segona unitat i vaig portar també so directe, perquè era una situació tècnicament molt complexa per observar-la tota. Però, diguem que jo anava improvisant, o sigui, improvisant abans de rodar, decidir el que volia rodar a mida que veia el material que tenia i les preguntes que em venien al cap. És orgànic, és un procés orgànic, estic molt content d'haver-ho fet així, perquè trobo que... que deixa molt més llibertat a l'espectador, també, per seguir tot. El documental compta amb escenes molt dures, com les declaracions dels germans de la Rosa Maria. Ella mateixa exposava que són unes imatges molt dures de veure per ella i que en un primer moment va demanar ben arròs que no paressin el documental final. Aquest, però, va finalment fer-li veure que també formava part de la seva realitat i que s'havia de mostrar al públic la seva vida amb la seva complexitat, sense maquillar cap aspecte. Ja ho veureu amb el documental. És que no t'explicaré el que els meus germans diuen, que, evidentment, és una part dura. Em fa mal, aquella escena, però vaig dir al Jonàs que, per favor, que això, ostres, jo no em veia amb cor de poder-ho veure, però em va arribar a convèncer que allò era part d'una realitat. Com que tot el documental és tot real, doncs el que no es pot fer és maquillar una situació real. Per tant, tal com és, dura, dura per mi, per sentir-ho. La gent del públic, jo no sé si això ho entendrà d'una manera o d'una altra, però per mi em representa una castanya impressionant, però considero que, una vegada, he vist les escenes aquestes que realment valen la pena, perquè és una realitat que moltes persones transsexuals hem viscut i vivim amb les famílies, amb el dia d'avui. Així doncs, tothom que hi estigui interessat o interessada per a veure el documental Trànsit i Felicitat. Recordem que s'estanarà aquest divendres 30 d'abril a les 7 del vespre a les sales del Cinebaix. I ara és el moment de repassar les activitats d'aquesta setmana a Sant Just d'Esvern. Avui, dijous 29 d'abril, a partir de les 7 del vespre, es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de l'Ajuntament de Sant Just, al ple municipal del mes d'abril. I com que cada dissabte trobareu el mercat ambolant del barri de Mas Lluís, situat al Parc Iulia Quieta a les 9 del matí i fins les dues del migdia. També dissabte, a partir de dos quarts de dotze del migdia, al Parc del Milenari trobareu la Jogatec Ambiental amb l'activitat a la recerca del tresor. Per últim, per acabar la setmana, com cada diumenge, trobareu el mercat de pagès situat al Parc de Torre Blanca a partir de dos quarts d'onze del matí, un espai de trobada entre la pagèsia del Parc Agari del Baix Llobregat i l'Ajuntament de Sant Just. I encara ens queda una mica de temps per fer un resum del més destacat del dia d'avui en els titulars de Sant Just d'Esvern. El ple municipal del mes d'abril de Sant Just d'Esvern votarà destinar gran part del romanent de tresoreria de l'any 2020 al pla d'inversió 2019-2023. El col·lectiu Sant Justenc Zion Town Kids va inaugurar el 17 d'abril l'exposició sota pont a la galeria David Mural situada a la nau bòstic a Barcelona. La Sant Justenc Elena Moragues continua la seva carrera meteòrica dins el món de l'atletisme, proclamant-se campiona d'Espanya júnior de duetló. I, per últim, l'àrea metropolitana de Barcelona ha encarregat la realització de 5.700 enquestes de satisfacció als usuaris i usuàries de la xarxa de parcs metropolitans. Aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'avui 29 d'abril. Us ha informat Lua López. La informació local torna als butlletins horaris de Ràdio d'Esvern i als Sant Just Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Gràcies per acompanyar-nos.