#2090 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 8/6/2021

En les 4 hores, totes la vida es veu, d'hora, avui, molt bé. Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just. Durant el mes de maig s'han produït a Sant Just d'Esvern un total de 18 accidents de trànsit, vuit dels quals amb persones ferides. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui, 8 de juny. Us informa Lua López. I tot seguit repassem la resta de titulars del dia d'avui. Aquest cap de setmana passat, els gegants de Sant Just d'Esvern, Justa i Pastó, han celebrat 67 anys. Ambicisenseedat continua buscant engrandir el seu equip de voluntariat de Sant Just d'Esvern per tornar la capacitat de sentir el vent a la cara a la gent gran. La Direcció General de Protecció Civil ha elaborat un document de pautes de seguretat per a la revetlla de Sant Joan, ja que enguany degut a la situació de la Covid-19 els riscos són dobles. Bon dia de nou. Aquest any de maig s'han produït a Sant Just d'Esvern un total de 18 accidents de trànsit, vuit dels quals amb persones ferides. D'aquestes vuit persones ferides, tres anaven amb patinet elèctric, dues amb moto, una amb bicicleta, una amb cotxe i una d'elles a peu. Des de l'Ajuntament es demana extrema la prudència en l'àmbit de la mobilitat per tal de reduir aquestes xifres, ja que es mantenen respecte al mes d'abril, però les xifres d'aquest mes continuen sent més altes en relació a la mitjana tant pel que fa accidents com en nombre de persones ferides. Aquest cap de setmana passat, els gegants de Sant Just, Just i Pastó han celebrat 67 anys. N'hem parlat amb dos dels membres fundadors i veterans de la colla gegantera de Sant Just, Palmyra Badell i Josep Sanxís, que són els gegants i actualment a la colla gegantera de Sant Just. Així doncs ens han parlat de la Justa i el Pastó i de la seva filla, la geganteta Montserrat. Badell feia referència a la tradició, que diu que si la gegantament treballa o fa cercavila cau, llavors neix un gegantor geganteta i que fou per aquest motiu que va néixer la Montserrat. També han fet referència als nous gegants que es van estrenar pel mil·lenari del municipi l'any 1988, la flor de neu i el gentil, l'obra del solsoní Manel Cacerres i Boix. Aquests que fan els anys que compleixen la Justa i el Pastó i la Montserrat que representa la filla, perquè hi ha una certa tradició que si la gegantament treballa cau o fa cercavila, llavors hi ha un gegantor o una geganteta, que és la Montserrat. I després tenim els nous, el gentil i la flor de neu. Són els nous. Aquests es van estrenar pel aniversari del poble. El poble va fer mil anys i es van portar els gegants aquests. Aquesta parella van ser construïts per domena, convert i comprats a l'emblemàtica botiga El Ingenio a Barcelona, una botiga i taller artesanal del carrer Rauric de producció de figures de cartró pedra, així com de productes de diversió, joc, màgia i espectacle. Van ser estrenats el 5 de juny de 1954 coincidint amb El Corpus. Un any més tard, el 1955, s'estrenava la geganteta Montserrat. El gegant pastor de 3,60 metres d'estatura i un pes de 38 quilos i la geganta justa de 3,55 metres d'estatura i 37 quilos van ser pagats per l'Ajuntament. La colla gegantera de Sant Feliu es va cuidar de carregar-los fins a la creació de la colla de geganters de Sant Just uns anys més tard de l'adquisició. Sant Just Notícies Badell feia referència que aquesta parella de gegants són fets en sèrie i, per tant, repetits en molts municipis. Explicaven que tot i anar agafant matisos i que cada gegant es va fent propi del municipi segons la seva decoració i vestimenta, les cares són les mateixes. Va ser per això que en van voler uns de nous que van aconseguir el 988 per a poder tenir-ne uns d'originals i únics que es relacionessin automàticament amb el municipi de Sant Just. És que passa que n'hi ha molts de repetits, perquè són fets de sèrie per constructor obert, i els venien a l'Ingenio, que encara per allà a l'arxiu hi deu haver la factura. I els capgrossos també són d'allà, no tots. Era una botiga de Barcelona. Era una botiga de... Tot ella un carnaval. Estava al carrer del Regumí i no fa gaire, potser fa un parell d'anys ja que van tancar. I esclar, ens trobàvem que quan anàvem a les cercaviles ens trobàvem, a vegades, els de davant i els de darrere eren iguals. Van agafant matisos perquè a la gent se'ls ha d'anar arreglant. I uns van vestits de rei i els altres de pagès. Però veies que eren les mateixes cares. Que són macos, que són molt macos. I volíem tenir uns que quan es vegin aquells diuen que aquests són els de Sant Just, d'un tros lluny. I aquest va ser el motiu de tenir els nous. L'any en què es van comprar aquests gegants, el 1954, la Palmira Badell tenia 10 anys i el Josep Santxís, 11. Han explicat que llavors no existien les colles geganteres i que hi havia persones que es treien un sobresou anant al corpus i a les festes majors a portar els gegants. Santxís ha afegit que de petit ell ja portava els capgrossos i que un cop acabava el corpus, el senyor Arcadi, qui llavors era el responsable dels gegants, els donava 15 pessetes a cadascú per la feina feta. Ha recordat també que llavors era típic que els geganters passessin per les cases amb la barretina per demanar, un fet que volien copiar els més petits que participaven amb els capgrossos. L'any 54 jo tenia 10 anys. Jo en tenia 11. Jo no me'n recordo que hi hagués l'estrena d'uns gegants. Hi havia una gent que es dedicava a fer aquestes feines, es treien un sobresou anant per les festes majors, o pels corpus, qualsevol festa, a portar els gegants, que després els vam trobar amb una colla aquella. No hi havia colla? Jo sí que me'n recordo de com van portar els gegants, perquè jo de petit ja portava els capgrossos. I me'n recordo com si fos avui que el senyor Arcadi, que és el que se'n cuidava de l'Ajuntament, un cop havia acabat el corpus, ens donava 15 pessetes a cadú per haver portat els capgrossos. Llavors els geganters, els gegants, anaven amb la barretina i anaven passant per les cases demanant a veure què era allò. I nosaltres ho vam voler imitar i ens deien, enrere, enrere. I ens agafàvem i no vam adonar. Però imagina't, aquell temps 15 pessetes ens adonàvem. Senyor Arcadi, i la geganteta la vaig estrenar jo també. La creació de la colla gegantera de Sant Just, han afirmat, va sorgir de la il·lusió. Llavors, arrel de les festes de tardor, uns joves socis de l'ateneu de Sant Just van decidir que no calia que vinguessin persones de fora per portar els gegants i que ho podien fer ells mateixos. Va d'ell explicat que en seguida va haver-hi una nova generació que s'hi va afegir, a qui anomenaven els joves. Ara mateix han deixat de ser els joves perquè hi ha una nova tongada. Va d'ell explicava que ara mateix hi ha molts moviments de criatures que fa il·lusió als més veterans. Han assenyalat així que l'essential són els portadors dels gegants, però que sempre hi ha feina per fer. Va sortir de la il·lusió. I després del germà d'ella, un altre que eren socis de l'ateneu. Llavors va dir, per què ha d'haver vingut gent de fora? Si nosaltres ho podem fer, ho provem. Arrel de les festes de tardor. Llavors va començar amb el gegant nosaltres a fer la punta i de seguida hi va haver els que fins ara els hi hem dit els joves, que són la Montsebel i l'Enric Viladot, el Jordi Vasco, la Mercè Gràcia. De seguida es van anar afegint la Núria i el Mia, la Teresa i el Raül. Aquests fins ara han sigut els joves, però ara ja no. Perquè ara ja hi ha una altra tongada de més joves. I veus que els joves ja han sigut els joves, però ara ja no. I ara ja hi ha una altra tongada de més joves. I ara ja hi ha una altra tongada de més joves. I veus que s'estimen els gegants, s'estimen la festa, porten criatures, que a mi és el que més m'agrada, que portin requincalla, que hi hagi moviment de criatures. i els veterans doncs mira, ens ho mirem amb complència. Jo sí, a mi em fa il·lusió. Segueixo fins que la bufera m'ho permeti i jo seguiré tocant la garalla. Jo ajudant i fent coses per a allò que pugui, el que pugui fer amb el que pugui. Cuidar-te d'una cosa, cuidar-te de l'altra, que no té tant d'això, però entre tots ho fem tot. A veure, l'essential és els portadors dels gegants. Però sempre hi ha feineta, sempre hi ha una cosa atractiva. Actualment els gegants de Sant Just d'Esvern resten en exposició permanent a la capella de la masia de Can Gynastà, cedida per l'Ajuntament. El fons de l'associació que els gestiona ha sigut catalogat al Centre d'Estudis Sant Justencs. En bici sense edat continua buscant engrandir el seu equip de voluntariat de Sant Just d'Esvern per tornar a la capacitat de sentir el vent a la cara a la gent gran. Parat a l'efecte, aquest divendres 11 de juny, amb bici sense edat Sant Just, oferirà un nou curs de formació, obert a totes les persones majors de Sant Just d'Esvern i a totes les persones de Sant Just d'Esvern. El curs de formació de Sant Just d'Esvern oferirà un nou curs de formació, obert a totes les persones majors d'edat que vulguin sumar-se al seu equip de voluntariat. Les tasques a realitzar són de llocs més diverses i es pot participar, ja sigui conduint els tricicles, acompanyant durant les passejades amb la teva bici, fent tasques de gestió, comunicació o mecànica. El temps de dedicació el marca el voluntari o voluntària en tot moment, que tindrà una flexibilitat màxima. Aquest curs té dues parts. Una part es coneixerà tot el projecte i com és el funcionament de les activitats. I una segona part més pràctica dirigida a les persones que volen aprendre a conduir el tricicle de forma segura i responsable. Amb dues sessions són d'assistència obligatòria i tindran lloc divendres 11 de juny de 5 de la tarda a 7 del vespre de manera online. El dia anterior s'enviarà l'enllaç per a participar les persones interessades. Durant els dies següents es convocarà aquestes persones a la sessió pràctica presencial en grups reduïts i a l'aire lliure. L'activació en aquesta activitat és gratuïta i l'aforament és limitat. Per reservar la teva plaça has d'omplir el formulari que trobaràs a Ràdio Desvern. Per a més informació podeu enviar un correu electrònic a carles.sd arroba en bicisensedat.cat o bé visitar la pàgina web de Sant Just Solidari. La Direcció General de Protecció Civil ha elaborat un document de pautes de seguretat per a la revetlla de Sant Joan. Enguany, degut a la situació provocada per la Covid-19, els riscos són dobles. La revetlla de Sant Joan es caracteritza per l'ús del foc i també per la concentració de persones a l'entorn d'aquest ús del foc i àpats i festes tan organitzades com en espais improvisats. Pel que fa al primer risc referent a la pirotècnia, és habitual la realització d'una campanya de sensibilització a la població per part de protecció civil sota el concepte repetlla segura. En guanyparot també hi ha el risc de concentració de persones que es relaciona directament amb els factors de risc de contagi de la Covid-19. Així doncs, aquest document de pautes de seguretat va orientat cap a aquests dos factors. La idea principal és que cal orientar la celebració cap a activitats de format reduït, amb un nombre baix de persones i evitar les aglomeracions en espais no controlats o activitats no organitzades, sobretot en els espais habituals. En aquests moments no es pot superar el 70% de l'aforament màxim amb 1.000 persones com a màxim en espais interiors o 3.000 a l'aire lliure. Les fogueres estan permeses amb autorització municipal sempre que s'avitin aglomeracions en els espais de visualització i es mantinguin les distàncies de seguretat, és a dir, un metre i mig de distància interpersonal i dos metres entre grups de persones. Seguint aquestes mateixes distàncies, també estan permeses les activitats de cultura popular amb pirotècnia o foc, però on corren focs, falles, flama del canigó i altres activitats en mobilitat no està permesa la interacció del públic amb els membres de l'activitat. En trobades i sopes a l'aire lliure o similar, recorda que actualment només està permès en espais habilitats a mobiliari per aquest consum i que els grups no poden superar les 10 persones. La normativa completa la podeu consultar a la pàgina web de Radio Desvern. En el ple municipal del mes de maig, el grup municipal d'Esquerra Republica anava a presentar una moció de suport per a la incorporació del permís retribuït de menstruació i climatèria a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Explicaven en aquesta moció que, segons les dades, entre el 25% i el 60% de les dones, les dones s'han de posar a l'ajuntament de Sant Just d'Esvern. A l'ajuntament de Sant Just d'Esvern s'han de posar a l'ajuntament de Sant Just d'Esvern a l'ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sant Just Notícies Patir dolor durant la regla és un fet que s'ha normalitzat socialment, que és desenvolupar amb normalitat la teva vida quotidiana. La pressió social provoca que les persones que pateixen dolor menstrual hagin d'amagar-lo i fer veure que no passa res, però la realitat és que aquests dolors afecten psicològica i físicament i, per tant, dificulten el desenvolupament habitual de les seves feines. Hem tingut el portaveu d'Esquerra Republicana a l'estudi de Radio Desvern, Sergi Seguí, que ens ha explicat l'emoció. No és reconegut, es pot traduir en un motiu més de discriminació laboral de les dones, ja que afecta directament a la seva capacitat laboral, afectant directament també a la fretxa laboral i significant un nou sostre de vidre dins les carreres laborals, així com a la seva economia. Es senyalava que hi havia grups que havien expressat que també es podrien afegir altres dolors, com ara la migranya. Seguí apuntava que sí que és cert que aquest dolor incapacita moltes persones cap al dret de la dona menstruant. Sí que és cert que hi ha dones que el dolor menstruant els impedeix absolutament fer res, sobretot els primers dies, però generalitzo molt, perquè evidentment hi ha casos i casos. I és evident que hi ha dies que quan tens la menstruació no et pots ni moure, i per tant és lògic que si no et pots ni moure no puguis anar a treballar. Llavors, quan hi havia grups municipals que ens deien que podríem incloure més malalties, entre cometes, ja ho sé, però perquè ens entenguem. Podríem incloure la migranya. És veritat, hi ha gent que pateix de migranya i és horrorós, i t'impedeix també, però és que estaven parlant de consolidar drets de les dones. Seguia senyalava la portaveu de Junts per Catalunya, Laia Flotats, qui va fer una intervenció al ple que va sorprendre molt a l'esquerra republicana. Deia així que potser no la van saber interpretar, però que la portaveu assenyalava que les dones, quan tenen la menstruació, van a treballar igual que els homes i que la igualtat que s'havia de buscar era justament aquesta. Des d'esquerra es defensa el contrari i es creu que s'han de donar més drets a les dones com a col·lectiu més vulnerable, donant així més possibilitats d'estar en igualtat de condicions. Hi va haver una intervenció que ens va sorprendre molt, que va ser la de la portaveu de Junts per Catalunya, que no la vam saber interpretar o no ho sé, però ens fa semblar que ella volia la igualtat i que per tant això no calia fer-ho perquè igual que els homes, les dones quan tenen la menstruació van a treballar i ja està. Nosaltres dèiem que és el contrari, el que s'ha de fer és defensar el col·lectiu més vulnerable i donar-li possibilitats que pugui estar en igualtat de condicions. Si fos per això, les dones que es queden embarassades encara les podrien despatxar lliurement i no demanar-se el permís que es poden demanar. Ens va sorprendre moltíssim, ens va deixar molt parats. L'emoció explicava la proposta d'alguns països que regulen aquest fet per tal de garantir un permís que doni cobertura a aquesta necessitat de cura, com el Japó, Corea del Sud o Taïwan, que porten la capdavantera en aquesta temàtica i que poden gaudir d'aquest permís en diferents formats. Esquerra Republicana, amb la voluntat de reconèixer aquesta situació que viuen moltes dones, entenent que aquest permís és una primera passa en el camí cap al reconeixement d'aquest dret a la legislació pròpia i atès que en qualsevol cas es tracta d'un permís voluntari, van manifestar la necessitat que el nostre Ajuntament analitzi aquesta proposta en el marc de la mesa de negociació. Defensaven que es fes de forma conjunta amb els i les agents de les característiques de la funció pública i dels llocs de treball de l'Ajuntament, i en cas necessari, manifestaven la voluntat política de treballar la proposta i aprovar-la si s'arriba a l'acord entre les parts. Finalment, la moció va ser aprovada pels vots a favor del PSC, Movem, Esquerra Republicana, la CUP i la regidora no escrita, i les abstencions de Junts per Catalunya i el regidor no escrit. En motiu de l'actual creixement de la demanda de personal amb nocions de reparació de petits aparells tecnològics, Solidança inicia el curs reparàtic de reparació de mòbils i tauletes dirigit a persones aturades de 18 a 29 anys per tal de facilitar l'entrada o reincorporació al mercat laboral en un sector que es manté en constant creixement. La formació es realitzarà des d'aquest dijous dia 10 de juny i fins al proper 23 de juliol, en horari de matins de 9 a 2 al carrer Treball número 5 de Sant Just d'Esvern. Encara compten en places disponibles per a poder-s'hi apuntar. Seran un total de 170 hores on s'inclouran coneixements tècnics, competències transversals, coaching personal i grupal i orientació laboral pràctica, és a dir, es realitzaran sortides a empreses, xerrades i visites. Sant Just Notícies Els requisits a tenir per tal d'optar a participar al curs és tenir interès en el sector de l'electrònica, tenir entre 18 i 29 anys, disposar de DNI, NIE o permís de treball i saber català i castellà parlat i escrit. En aquest curs els alumnes aprendran coneixements del software dels smartphones, les possibles avaries, els processos de muntatge i també de desmuntatge. Si estàs interessat o interessada que el fer inscripció prèvia envia les dades de contacte al correu electrònic formació2-solidansa.cat o bé trucant al número 655-424-650 o al 93-685-4434 I ara ha arribat el moment de repassar les activitats d'aquesta setmana a Sant Just d'Esvern. Avui dimarts, a Sant Just d'Esvern, s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat i s'ha posat la feina d'activitat a les dues del migdia. I dijous continuen les conferències a pàtrides i perseguits, minories oblidades del segle XXI, amb Laura Benguerel. Serà a les 7 del vespre a Can Ginestà i també a la reserva plaça. I com cada dijous també continuen les conferències de l'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran, aquesta vegada s'obre la respiració amb Mireia Grossman, fisioterapeuta i osteòpata. Recordeu que es tracta d'una sessió virtual que podreu consultar a partir de les 7 del vespre. I el mateix dijous, però a dos quarts de deu de la nit, TAE TV Llobregat torna al programa Panorama Municipal de Sant Just d'Esvern, aquesta vegada sobre el tema Art a Sant Just d'Esvern. L'alcalde respondrà les preguntes que les persones telespectadores del programa vulguin plantejar. I divendres tindrem un homenatge a l'Arcadi i Oliveras a la sala utopia del Casal de Joves a les 7 del vespre amb la presència de Jordi Armadans i Montserrat Solsona, que el fa inscripció prèvia a cp.santjust.com. I també divendres però a les 8 del vespre i a la sala cinquantenari de l'Ateneu, la CEA s'organitza la conferència al despuntar del renaixement, els grans canvis en la política i la societat catalana a càrrec d'Àngel Casals. Com cada dissabte trobareu també el mercat embolant, però aquesta vegada del barri de Mas Lluís situat al Parc Júlia Quieta des de les 9 del matí i fins les dues del migdia. I si dissabte pugeu a la Penya del Moro entre les 10 del matí i les dues del migdia trobareu un punt d'informació del poblet hivern de la Penya del Moro, organitzat per l'arxiu històric municipal. I el centre cívic Joan Maragall continua organitzant també dissabte l'itinerari de Ciutat, d'aquesta vegada al Clot, un barri treballador amb arrels medievals. Sortirà a les 11 a Barcelona, té un preu de 10 euros i que el fa inscripció prèvia. I diumenge, 13 de juny, la CEAS farà la cloenda de matinals a Aiguafreda de Dalt i Riera de Martinet al Montseny. Sortirà a les 7 del matí des del carrer Narcís Monturiol. Per últim, si encara us heu quedat amb ganes d'anar al mercat, esteu de sort perquè podeu anar al Parc de Torra Blanca, al mercat de Pagès, a partir de dos quarts d'11 del matí, un espai de trobada entre la pagèsia del Parc Agari del Baix Llobregat i els consumidors i consumidores. I encara tenim temps de fer un resum del més destacat del dia d'avui de Sant Just en titulars. Durant el mes de maig s'han produït a Sant Just d'Esvern un total de 18 accidents de trànsit, vuit dels quals amb persones ferides. I aquest cap de setmana els gegants de Sant Just, Justa i Pastó han celebrat 67 anys d'història. Amb vici sense edat continua buscant engrandir el seu equip de voluntariat de Sant Just d'Esvern per tornar la capacitat de sentir el vent a la cara a la gent gran. I la Direcció General de Protecció Civil ha elaborat un document de pautes de seguretat per a la revetlla de Sant Joan, ja que enguany, degut a la situació de la Covid-19, s'ha posat en marxa la informació de Sant Just d'Esvern. Aquesta ha estat tota la informació del Sant Just Notícies d'avui 8 de juny. Us ha informat Lua López. La informació local torna als butlletins horaris de Ràdio d'Esvern i al Sant Just Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Que tingueu molt bon dia!