#2143 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 22/9/2021

Oh, labombonera.cat, que vagi tot molt bé. Gràcies, també estem a Instagram. I estàvem també. Moltes gràcies. Doncs bé, nosaltres marxem ara mateix, que estem a punt de tocar a una del migdia. Fins aquí aquest programa de l'Ajusta. Tornem demà de 10 del matí a una del migdia. I si voleu recuperar qualsevol entrevista, espai, el que sigui, o programa sencer, ja sabeu que ho podeu recuperar a ràdio.esven.com, a l'apartat L'Ajusta. I allà ho teniu tot plegat, que vagi molt bé aquest dimecres. Adéu-siau. Au, colana. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Da, uo, ya mi. Ai, colana. Bu, soa mi. Au, colana. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Quilo, no lo sé. Quilo, no lo sé. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Quilo, no lo sé. Quilo, no lo sé. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Da, uo, ya mi. Ai, colana. Bu, soa mi. Au, colana. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Da, uo, ya mi. Ai, colana. Bu, soa mi. Au, colana. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Jerusalema, i caia la mi. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Quilo, no lo sé. Suu, ambena mi. Suu, ambena mi. Da, uo, ya mi. Ai, colana. Bu, soa mi. Au, colana. Quilo, no lo sé. Quilo, no lo sé. Bússó a mi, a un col·lanat, i lo no lo sé. Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just. Ja es coneixen els guanyadors i les guanyadores del concurs fotogràfic de les SES del 2021. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui, 22 de setembre. Us informa Lua López. I tot seguit repassem la resta de titulars del dia d'avui a Sant Just d'Esvern. Dijous, promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just convida els Sant Justencs i Sant Justenques a participar en el webinari informatiu de les subvencions municipals per a la contractació de personal. Hem tingut el moment de presentar-nos la notícia de Sant Justencs i Sant Justenques. Hem tingut a l'estudi de ràdio d'Esvern a Sergi i a Agustí Santelles, fill i net del famós fotògraf Agustí Santelles, respectivament, que han explicat l'origen de l'exposició disponible a la Mercart. I demà, dijous 23 de setembre, l'escola Trail Barcelona organitza una sortida de Trail Running de Lluna Plata, oberta a tothom que ho desitgi. Bon dia de nou, ja es coneixen els guanyadors i les guanyadores del concurs fotogràfic de les SES del 2021, que es van fer públics aquest dissabte al tradicional sopar de motxilla de les SES. Enguany, el jurat del concurs, va estar format per Josep Lluís Suixeiron, Cristina Moreno, Conxita Cañas, Victòria Gil i Jordi Girunès. En aquesta edició hi han participat un total de 13 concursants amb un total de 45 fotografies. Així, el primer premi de fotografia ha estat per clima col·lapsa de Leons i Canals, a qui hem tingut els micròfons de ràdio d'Esvern. Canals va realitzar la fotografia d'una gelera de Groenlàndia que estava molt escardada a punt de col·lapsar. A la part inferior es veu el mar i un conjunt d'aus com si no passés res. La fotografia explicava pertany a una col·lecció de tres fotografies que fan referència al canvi climàtic. És una fotografia d'una gelera de Groenlàndia que estava molt escardada a punt de col·lapsar. A la part inferior es veu el mar i un conjunt d'aus com si no passés res. La fotografia d'una gelera de Groenlàndia pertany a una col·lecció de tres fotografies. Aquesta fotografia pertany a una col·lecció de tres fotografies que fan referència al canvi climàtic. El segon Premi a millor fotografia va ser per Boira de Carles Sarraima i el Premi a millor col·lecció se l'ha endut Xavier Bardegí per Comelo Forno, a qui també hem tingut a ràdio d'Esvern. Bardegí explicava que es tracta d'una sèrie de tres fotografies realitzades a les excursions d'aquelles persones que sempre s'esforcen per retratar el grup per tal que tothom tingui un record. Va ser així com va decidir fer una foto cada vegada que ells realitzaven una foto, però es va trobar que sempre tenien moltes dificultats per les condicions climàtiques o bé també perquè les persones del grup no els feien cas. D'aquesta manera, Bardegí va començar a fer fotografies amb un toc divertit, com una espècie d'homenatge a aquestes persones i el seu esforç per fer perdurar aquestes sortides en el temps. Aquest any he guanyat el Premi al millor conjunt de màquina, que són tres fotos. Portava molt de temps anant a les sortides, a les excursions, i me n'havia adonat que sempre hi havia tres o quatre esforçats que sempre procuraven posar ordre a tothom i fer fotos del grup perquè tothom en tingués un record. I vaig pensar que si estaven allà els podia fer una foto mentre ells feien una foto. El curiós del cas és que cada vegada que feien una foto tenien mil i un problemes, una vegada estaven amb un cim i podien quedar a la càmera, d'altres la gent no estava per la labor i no es feia cridar. I vaig fer bastantes fotos d'aquestes. Em vaig agafar tres amb les posicions més simpàtiques i em va semblar que era una bona manera de fer un petit homenatge amb aquests esforçats que fan que les nostres sortides pervisquin en el temps, que no només durin el moment en què vas i tornes. Finalment, a la categoria de millor fotografia en excursions de les Seas se l'han dut seguint roderes de Domingo, Pedró, i la millor fotografia per votació popular ha estat per Núria Palomar i la seva fotografia Camí. Palomar ha explicat a Ràdio Desvern que la fotografia és d'una fageda dels Boscos de Bellagua, a Navarra. Un paisatge molt bonic que tenia clar des d'un principi que volia presentar el concurs, ja que li aportava molta calma i pau a l'hora que realment amb la terra. Afegia que la fotografia li transmet la bonica sensació de tocar de peus a terra i a l'hora de tocar el cel. De fet, la fotografia és un paisatge d'una fageda, d'una ferroa d'Euskal Herria. Són uns boscos superxulos de Bellagua que us recomano, si podeu anar-hi. És un paisatge molt xulo. I és una fotografia que tenia superclara que la volia presentar perquè a mi em transmet com molta pau, un rell de llum que creu el bosc i aquest camí infinit. És una sensació de pau, de realment amb la terra. També uns arbres d'una fageda que és immensa, uns arbres supergrans. A mi em va transmetre com aquesta sensació de tocar de peus a terra i a l'hora de tocar el cel. Era com superbonica. A més, amb una llum que a mi personalment em transmetia aquesta sensació de pau, d'equilibri. Em donava aquesta sensació. Pels més curiosos i curioses poden visitar l'exposició amb totes les fotografies participants a la sala Piquet de la Teneu, en horari de 5 de la tarda a 9 de la nit. Amb cada una també es podrà gaudir d'una petita explicació sobre la càmera utilitzada al moment en què es va prendre la fotografia. El dijous 23 de setembre, promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just convida els Sant Justencs i Sant Justenques a participar en el webbinari informatiu de les subvencions municipals per a la contractació de personal. La sessió tindrà una durada d'una hora aproximadament i s'explicaran les dues subvencions disponibles, que sumen un total de 156.000 euros de pressupost. També recolliran els dubtes que es plantegin per fer-ne un recull i s'enviarà la resposta per correu posteriorment. Per assistir a la sessió, que tindrà lloc en horari de dos quarts de deu a dos quarts d'onze del matí, cal omplir el formulari que trobareu a la pàgina web de promoció econòmica a la pàgina web de Ràdio Desvern. Continua oberta a l'exposició de fotografia la maleta d'Agustí Santelles a la sala Mercart de Sant Just d'Esvern. Per aquest motiu hem tingut a l'estudi de Ràdio Desvern Sergi i Agustí Santelles, fill i net del fotògraf respectivament. Agustí Santelles, pare, va néixer el 1909 a València, però va residir a Barcelona des del seu primer any de vida. Fotògraf aficionat al cinema, es va formar i entrenar sòlidament de manera autodidacta en el món de la imatge. Santelles és considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa. El seu fill Sergi Santelles feia referència a Ràdio Desvern a l'origen de l'exposició, conformada per aquestes fotografies realitzades del 1936 al 1939, a partir de les primeres excursions que va fer pel seu compte i després com a corresponsal del Comissariat al front d'Aragó. Un total de 6.000 fotografies recuperades del seu exili a França. L'origen d'aquesta exposició és les fotografies que el meu pare Agustí Santelles va fer a l'època del 1936 al 1939 amb la guerra civil, els fronts d'Aragó i totes les excursions que va fer pel seu compte perquè la primera que va fer va ser, sense saber conduir, agafar un cotxe que li van deixar i anar-se al front d'Aragó per fer les primeres fotografies. Després va ser mobilitzat pel Departament de Prensa i Propaganda de la Generalitat de Catalunya i llavors va ser quan es va desplaçar al front ja com a corresponsal del Comissariat. Són unes 6.000 fotografies que vam recuperar perquè l'arxiu ell se'l va emportar a França quan se'n va anar a la retirada. Agustí Santelles va ser testimoni excepcional de la guerra civil espanyola treballant des del bàndol republicà. El seu dada compromís amb la República va obligar-lo a exiliar-se a França. Santelles fill explicava a Ràdio Desvern que l'Agustí tenia ordres del Comissariat de destruir tot aquest arxiu fotogràfic, però ell com a fotògraf deia que el principal valor de la fotografia és el negatiu. És per això que va decidir que allò s'havia de dur amb ell a França ja que el negatiu era propietat de l'artista i, per tant, la seva propietat. D'aquesta manera es va exiliar amb les seves càmeres i una maleta plena de negatius del seu arxiu personal que permès a posteriori recuperar totes aquestes fotografies i realitzar aquesta difusió mitjançant les exposicions. Tenia ordres del Comissariat de destruir tot els documents i els negatius que hi havia depositats, però ell com a fotògraf deia que el principal valor que tenia la fotografia era el negatiu. I ell, després del que li havia costat suor i llàgrimes i perills i bombardejos, va decidir que allò s'ho havia de dur perquè el negatiu és propietat de l'artista i l'artista no pot renunciar amb això. Gràcies a això s'ha pogut recuperar després tots els arxius. Ell mateix va posicionar fotografies i va poder començar aquestes exposicions. Una vegada arribat a França, va ser detingut i traslladat al camp de concentració de Bram, on va fer moltes fotografies dels refugiats i de les seves condicions de vida, alguns d'ells s'enjustencs. L'any 1976, acabada la dictadura, va poder recuperar la maleta amb els negatius que va deixar amagats durant el seu exili a França. Aquestes imatges van tornar a exposar-se i Santellas va esdevenir un símbol dels fotoperiodistes de guerra. En 1984, al Ministeri de Cultura Espanyol li va concedir el Premi Nacional de Fotografia. Sergi Santellas feia referència a la ignorància que tenia en tant ell com el seu germà durant molts anys de la carrera del seu pare com a fotògraf. Fins al 1976, en que Santellas va recuperar finalment la seva maleta a França. Coneixien el seu exili, però l'Agustí Santellas no tenia cap interès d'explicar-los el seu passat com a fotoperiodista. No va ser fins que es va reunir amb una sèrie de fotoperiodistes que tot just s'iniciaven, que li van fer veure la importància no només a nivell fotogràfic, sinó també a nivell històric del material que ell tenia. Nosaltres, tant el meu germà com jo, no vam saber res de la seva carrera com a fotoperiodista fins que no érem molt grans. Fins a l'any 1976, en que va recuperar l'arxiu a França. Nosaltres sabíem que havia estat exiliat, que havia tornat després, però de la seva obra fotogràfica com a fotoperiodista no en teníem ni idea. I ell no tenia cap interès en explicar-nos el que havia passat. Va ser a posteriori, quan es reunia amb un grup de fotoperiodistes que començaven i van tenir notícies de les fotos que havia portat, que li van fer veure que allò que tenia era un document no solament gràfic, sinó també de la història del país. L'any 1975, amb la mort del dictador Francisco Franco, amb companyia d'un amic seu amb qui havia estat exiliat a Carcassón, a França, van decidir que havia de ser possible recuperar aquests negatius. Els volien posar en circulació per tal de poder documentar tota aquesta part de la història. Va ser així com es van desplaçar fins a Carcassón, on va extreure de llaunes, de llet condensades, tot l'arxiu perfectament documentat i organitzat. L'any 1975, quan va morir el dictador, amb companyia d'un amic seu que havia estat també exiliat a França, a Carcassón, que és on estàvem, va decidir que podria ser possible recuperar aquests negatius i posar-los en circulació, perquè hi havia una sèrie d'actes i coses que podien ser útils pels nous historiadors, amb Josep Maria Benet i companyia, per documentar les possibles llibres que fessin. I el companyia de l'Eduard Pons Prades es van desplaçar a Carcassón i allà va tornar a treure l'arxiu que tenia guardat amb unes llaunes metàl·liques de llet condensada que ho tenia allà tot col·locat per carpetes. Va decidir d'aquesta manera que per passar la frontera i superar tota la vigilància que hi havia, s'havia de fer un paquet amb tots els negatius a partir de paper de diari i amagar-lo a una maleta. Quan tornaven en autocar va pujar un caravinier i va preguntar què portaven a sobre, obtenint com a resposta un gran silenci. En aquell moment l'Agustí va sentir que li trobarien tot el material i que tot l'esforç no hauria servit de res. De cop, però, un home va anunciar que ell portava dos quilos de cafè, un fet que va fer somriure al caravinier i s'entella a explicar com el seu pare en aquell moment només va poder pensar en tot l'esforç que havia fet i en com hauria de tornar a ordenar i classificar tot el material que ara tenia barrejat. I va decidir que per passar la frontera, que hi havia molta vigilància de caraviners i tal, el millor era que fes de tots els negatius un paquet que va embolicar amb paper de diari i unes gomes i el va posar a la maleta per poder-lo passar per la frontera. Van fer-ho així, quan van arribar a la frontera, va pujar a l'autocar que viatjaven un caraviner i va preguntar, a veure, què lleven ustedes? I el meu pare ens va explicar que ell llavors es va sentir que li trobarien allò i que tot el que havia fet hauria servit per res. A l'autocar no contestava ningú. I llavors un que anava a l'autocar va dir, home, jo llevo dos quilos de cafè. Hombre, menys mal que ha contestado. Ya pueden ustedes continuar. I llavors s'estirava dels cabells pensant que tot el que havia barrejat allà amb un paquet ho hauria de tornar a classificar, documentar i posar a un servei. Finalment, gràcies a l'esforç d'aquest fotoperiodista, actualment podem visitar la planta superior del mercat i fins al proper 16 d'octubre aquest conjunt de fotografies. Es pot fer en horari de dimecres a divendres de 6 de la tarda a dos quarts de nou del vespre i d'ons a dos quarts de tres del migdia. Ara ha arribat el moment de repassar les activitats d'aquesta setmana a Sant Just. Avui, a partir de les 7 del vespre, a l'espai Mercart, al voltant de l'exposició a la mà de l'Ajuntament de Sant Just, podreu gaudir de la presentació del llibre Girona 1939, porta de l'exili, a càrrec de l'autor del llibre, Joaquim Nadalí Ferreres. Continuem, i és que demà, dijous 23 de setembre, com ja hem dit, hi haurà aquesta sortida de trail running de lluna plena. Es durà a terme aquella nit des de l'exili de l'Institut de Sant Just. I dissabte hi haurà el mercat ambulant del barri de Mas Llull al Parc Júlia-Quieta des de les 9 del matí i fins a les dues del migdia. També, com cada dissabte, hi haurà la sortida de trail running de lluna plena. Es durà a terme aquella nit des del pàrquing de l'Institut de Sant Just. I dissabte hi haurà el mercat ambulant del barri de Mas Llull al Parc Júlia-Quieta des de les 9 del matí i fins a les dues del migdia. També, com cada dissabte, a partir de dos quarts de 12 del migdia, trobareu al Parc del Milanari la Jogateca Ambiental. Aquesta vegada amb l'activitat Retrats del Parc, una descoberta de la biodiversitat del parc a través de la fotografia i una sèrie de jocs sensorials a través de la fotografia i una sèrie de jocs sensorials. I diumenge comença una nova temporada d'excursions de les Seas amb una excursió a Sant Jaume de Frontanyà, a la poble de Lillet, i una curta circular des de Sant Jaume. Es sortirà del carrer Narcis Motorial a les 7 del matí i que el fer inscripció enviant un correu electrònic a seas.sanjus.gmail.com. També diumenge podeu dirigir-vos al parc de Torreblanca i és que a partir de dos quarts del matí trobareu el mercat de pagès amb la pagèsia del Parc Agrari del Baix Llobregat. Tot seguit, a partir de dos quarts del migdia trobareu una nova activitat de la Jogateca Ambiental, aquesta vegada sota el títol Sant Just Art i Natura. Serà càrrec del taller de plàstica municipal Carrau Blau i es faran diverses plantes amb un test de cartró. I encara tenim temps de fer un resum del més destacat del dia d'avui en titulars. Ja es coneixen els guanyadors i les guanyadores del concurs fotogràfic de les seas del 2021, una exposició que podeu visitar a l'Ajuntament de Sant Just. Demà, promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just convida els Sant Justencs i Sant Justenques a participar en el webinar informatiu de les subvencions municipals per a la contractació de personal. I avui hem tingut a l'estudi de ràdio d'Esverna Santelles, fillinet del famós fotògraf Agustí Santelles, que han explicat l'origen de l'exposició disponible a la sala Mercart. I demà, dijous 23 de setembre, l'escola Trail Barcelona organitza una sortida de trail running de Lluna Plena oberta a tothom que ho desitgi. Aquesta ha estat tota la informació dels Enjust Notícies d'avui 22 de setembre. Us ha informat Lua López. La informació local torna als bulletins horaris de Ràdio Desvern i als Enjust Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Que tinguem un molt bon dia. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Que tu eres mi cielo, eres mis consuelos. Que respiro el aire, que respiro el aire, que respiro el aire, que respiras tú. No tienes remedio, eres mi gran amor. Amor de mis amores, sangre de mi alma. Regálame las flores de la esperanza. Permíteme que pare para decirte que tú eres el amor de mis amores. Para decirte que tú eres el amor de mis amores. Amor de mis amores. Amor de mis amores, tú eres mi cielo. Amor de mis amores.