#2173 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 5/11/2021

A veure i a escoltar el pròxim dilluns aquí en directe a Ràdio Desvern de 10 del matí a una del migdia, que tingueu bon cap de setmana. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies per haver-nos acompanyat. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just. La Vall d'Avers comença avui el seu cicle de xerrades. Amb el debat, la comunicació local a Sant Just servei público del govern municipal. Amb aquesta notícia obrim els Sant Just notícies d'avui 5 de novembre. Us informa Lua López. I tot seguit repassem la resta de titulars del dia d'avui. La línia d'autobús semidirecta X1 acosta Sant Just al centre de Barcelona, donant un servei directe de Francesc Macià a Glòries. La mostra de cine baix arriba a la quinzena edició del Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant, és solidada com una cita cinematogràfica imprescindible al Baix Llobregat. Demà el novembre literari torna a Catllibreter amb un recital de poesia davant la llibreria, on Francesc Josep Vélez llegirà els instants submergits acompanyat de Jaume Pons a l'Orda, que encantarà les excel·lències. Bon dia de nou. La Vall d'Avers comença avui el seu cicle de xerrades amb el debat La comunicació local a Sant Just, servei público del govern municipal. Ens en donava més detall Josep Lluís Gil, els micròfons de ràdio d'Esvern, que explicava que el debat sorgeix a partir d'una reflexió a la Vall d'Avers del mes de juny sobre una entrevista amb l'alcalde del mes d'abril. A partir d'aquí es va generar la idea de fer un debat que va acabar convertint-se en un cicle format per debats trimestrals que tinguin a veure amb la temàtica de Sant Just. El debat és una proposta que va néixer a partir de l'editorial que vam fer al mes de juny, que a la seva vegada recollia una miqueta o feia una reflexió en base a certes preguntes o certes respostes de part de l'alcalde a l'entrevista que li vam fer al mes d'abril, si no recordo malament. Les reflexions d'aquesta editorial van néixer a la idea de per què no fer un debat. Llavors vam arribar a la conclusió que era millor fer-ne trimestrals, quatre a l'any, amb temes diversos que tinguin a veure tant com es pugui amb la vida de Sant Just. Avui doncs hi ha el primer que gira al voltant del Servei de Comunicació Local a Sant Just i es planteja una pregunta, servei públic o del govern municipal. Gila aclaria així que una cosa és la comunicació i l'altra la comunicació institucional o corporativa. La comunicació explicava és un dret essencial de totes les persones de rebre informació diversa i contrastada d'una mateixa cosa. Gila exposava que aquest és el món de la premsa independent i que no és el mateix plantejament que es genera des de l'Ajuntament, no només de Sant Just sinó en general. Assenyalava doncs que es tracta de dues maneres diferents d'entendre la comunicació. El primer que versarà sobre la comunicació local a Sant Just i ens fem una pregunta, servei públic o del govern municipal. A veure, el tema de la comunicació és una cosa, una altra cosa és la comunicació institucional o corporativa que pugui fer una empresa o pugui fer una institució pública. La comunicació és un dret essencial de la població, dels homes, de les dones i és un dret a rebre informació diversa, contrastada i amb visions diferents d'una mateixa cosa perquè la gent pugui fer. Aquest món que és el món de la premsa independent, per dir-ho d'alguna manera, per entendre'ns, no és el mateix plantejament que fan els ajuntaments. No és un tema que afecti només a Sant Just sinó és un equilibri difícil en moltes poblacions on hi ha una publicació feta per l'Ajuntament i una publicació independent, com és el nostre cas, que s'estableixen, no són duplicitats, sinó que són maneres d'entendre la comunicació diferents. Gil explicava que la visió institucional es basa molt en temes de màrqueting corporatiu on el principal li generarà una imatge positiva. Explicava així que els ajuntaments apliquen aquesta visió de màrqueting que per ells és molt útil però que segons el seu parer no és l'adequat. També afegia que els ajuntaments disposen d'una gran maquinària de pressupost que els permet tenir professionals pagats adequadament i arribar a totes les llars. D'alguna manera la visió institucional quadra o lliga molt la corporativa d'una empresa. Es basa molt en temes de màrqueting corporatiu en què tot es tracta de donar una imatge positiva sempre i som els millors. I els ajuntaments assessorats per empreses que es dediquen al tema han aplicat aquesta visió de màrqueting que absolutament per ells pot ser molt útil però que des del punt de vista de la comunicació de la informació no és adequat en el nostre parer. A part d'això els ajuntaments disposen d'una maquinària potent, molt potent de pressupost de manera que poden tenir els professionals necessaris pagats adequadament i repartir el bulletí a totes les llars. Exposava que es tracta d'una competència totalment deslleial i desproporcionada entre la informació institucional i els mitjans independents. També plantejava el dilema entre propaganda i informació per part de la política institucional on ha remarcat que moltes vegades el més important no és el sobre què s'informa sinó en com i en quin to s'utilitza quan es fa. Llavors és una competència absolutament deslleial i desproporcionada entre un mitjà i un altre. Tenint en compte que d'alguna manera la informació institucional política ratlla moltes vegades la línia aquella tan difícil de definir de la propaganda. Què és propaganda? Què és informació? I moltes vegades no està tant en allò que s'informa sinó de com s'informa, el to o el que es fa. Així doncs, la continuació d'aquest debat es durà a terme avui a partir de les 8 del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu de Sant Just i es comptarà amb les intervencions d'Àlex Gutiérrez, cap de secció de mèdia del diari Ara, Josep Vinyata Balcells, conseller delegat de Badalona Comunicació i Maria Járquez Fernández, politòloga, moderarà l'acte l'Olga Vallejo, periodista. La línia d'autobús semidirecta X1 acosta Sant Just al centre de Barcelona. La nova línia, que dona servei directe de Francesc Macià a Glòries, és una opció útil per a la ciutadania de Sant Just que fa servir el tram 130 per tal d'accedir al centre de Barcelona o per connectar-se amb el tram Besòs. El nou bus, que opera amb la marca Express Bus i es distingeix pel color negre, enllaça el sector central de Barcelona amb els nodes de transport de les Plaçats de les Glòries i Francesc Macià, on conflueixen les diferents línies del tramvia. La nova línia Express compta amb les tarifes del sistema integrat de la regió de Barcelona. La mostra de cine baixa arribarà a la quinzena edició del Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant, consolidada com una cita cinematogràfica imprescindible al Baix Llobregat. Una proposta que, a més, ofereix l'oportunitat d'escapar-se d'estrenes comercials de la cartellera i permet explorar altres cinematografies. La quinzena edició d'aquest certamen, amb seues cine baixes amb Feliu de Llobregat, arrancarà amb el Festival de Cinema de la Mediterrània i el Llevant, que va començar ahir 4 de novembre i que durarà fins al proper dia 14. Una oportunitat única per qüestionar el món i mirar d'entendre realitats potser no tan llunyanes a partir d'un programa que inclou ficcions, documentals, curmatratges i cinefòrums. El tret de sortida del Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant es va donar ahir dijous 4 de novembre amb la pel·lícula Huda Salon, de Hania Assad, que posa en evidència l'absurditat de la guerra. En parlava amb els micròfons de ràdio d'Esvern, amb el director de la mostra, Xavier Bax, que explicava que la mostra del Mediterrani i el Llevant va ser la primera en néixer el 2007 i que va ser el punt de partida per la resta de festivals que van anar naixent, l'africà, l'asiàtic i el llatinoamericà. Feia referència també a la pel·lícula de Huda Salon i al seu director, que assenyalava que era el més reconegut i prestigiós d'Israel, un inici que remarcava de molt important i interessant una pel·lícula que venia del Festival de Valladolid i que amb la projecció al cine baix ha suposat la seva estrena Catalunya. Perquè ja són 15 anys, perquè de fet aquesta és la que realment podem dir que són 15 anys, perquè vam inaugurar el 2007, perquè després hem anat incorporant altres festivals com el llatinoamericà, àsia, àfrica, però l'original era el Mediterrani i pròpiament podem dir que ja portem 15 anys en aquest festival. I contents, la pel·lícula d'ahir, tal com has dit, és una pel·lícula segurament del director palestin més internacional i més prestigiós, que ha fet pel·lícules com Paradisnau, Ídol o Mar. Per tant, molt reconegut amb també actors com l'Ali Soliman, que ha sortit també amb una altra pel·lícula palestina que hem programat al Festival, 200 metres. Per tant, molt interessant també perquè és una pel·lícula que acabàvem de rebre hores abans de l'inauguració del festival provenent del Festival de Valladolid de 1100, amb els festivals prestigiosos, i que per tant és una estrena a Catalunya. Per tant, molt contents. L'edició d'enguany del Festival de Cinema de la Mediterrània del Llevant ha programat un total de 21 títols, 15 pel·lícules i 6 curmatratges. És una dotzena de països diferents, entre les quals hi ha 11 estrenes a Catalunya. El festival inclou títols de països com Egipte, Palestina, Turquia, Irà, Algèria, Tunísia, Kurdistan, país a qui va dedicada la secció Focus i el Liban, a més també de propostes del Regne Unit, Alemanya, França i Espanya. Dues apostes més del festival són la inclusió de directors dones, amb quatre títols dirigits per cineastes dones, així com el propòsit de descobrir directors joves amb sis òperes primes a la programació d'enguany. Vax explicava que s'ha volgut recollir la proposta del públic de reduir la mostra perquè no els donava temps a veure-les totes. A l'hora, també han resseguit la demanda de no mostrar només llermatratges relacionats amb el conflicte i la duresa d'aquests països. Diguem que són 21 pel·lícules, que és cert, però d'ells hi ha sis curmatratges, perquè els que en tenen destines sempre ens diuen que un curmatratge també és una pel·lícula, però també hem volgut recollir les propostes que ens feia el part del públic que en feien masses de pel·lícules i que no els donava temps a veure-les totes, i que, per tant, d'alguna manera, hem passat que estan fins a llermatratges i sis curmatratges. Hem triat també, seguint una altra proposta del públic, que a vegades fem pel·lícules que són molt conflictives, com si no és que en aquests països passessin el que col·loquialment deia aquesta persona, que més passessin desgràcies, i que volíem veure també que segurament hi ha vida darrere d'aquests conflictes. Una d'ells... Vax feia referència que s'ha dividit la mostra en tres eixos, Jovent, Denúncia Social, i per últim es presenten dos projectes que busquen, a través de l'educació, don alternatives a població en situació marginal. Així, bona part d'aquestes pel·lícules programades aquest any tenen els joves com a protagonistes. És el cas de Sowad, Dei Ten Amin, un retrat de tres joves egipsis a partir del suïcidi d'una jove adolescent, Sigar Gomiel, l'òpera prima de Camira Inús, protagonitzada per una jove que busca el seu camí entre dues cultures. Inistuaq de Mouget de Désir, que explora els desitjos i els dubtes d'un jove francès d'origen algèria. Entre dos semaneceres, el primer llermatratge de Selman Nakard, que explica la història d'un jove que es va obligat a prendre una decisió moral que tindrà conseqüències en els seus somnis i en la seva família. I My Beautiful Baghdad, del director Samir, que tracta amb lucidesa i delicadesa un tema complex com l'exili. D'altra banda, dins del segon bloc de denúncia social, hi haurà títols com Huda Salon, de Hani Abouassat, Two Hundred Meters, d'Amin Naiefer, Fedein, le combat de George Abdelah, del col·lectiu Barkhams Films, The Mauritanian, de Kevin MacDonald, La vida de los demás, de Mohamed Razulov, i L'homme qui a venut sa peur de côté, Ben Hania. El que hem fet és buscar tres eixos, hi ha sis pel·lícules que parlen del jovent, del jovent a Egipte, a Tunísia, de gent de la immigració a França. Han fet un altre bloc que era de denúncia social, la d'ahir era una pel·lícula que parla dels conflictes interns que es dona a una societat sota una guerra permanent, de parget i de racisme per part de l'estat israel, però també hi ha com The Mauritanian o també hi ha com La vida de los demás. I un altre apartat que és que podem presentar dos projectes que busquen a través de l'educació, que donen alternatives a la població en situació marginal. A més, el festival també tindrà en compte la temàtica dels refugiats amb la projecció de pel·lícules com Mediterrània de Marcel Barrena, basada en fets reals i que forma part de la secció des de l'Altra Riva, que inclou títols que parlen del llevant i de la Mediterrània, però des de la mirada europea, o el conjunt de curtmetratges del Kurdistan, que acompanyaran la pel·lícula Vir. A més, el país a qui es dedica la secció focus d'aquest any amb aquests títols esmentats i també mi mejor amigo. El Festival de Cinema de la Mediterrània i del Levant de la Mostra del Cinebaix es complementa amb cinefòrums i debats. Aquest any s'han programat quatre. El primer exposal a BAC serà avui divendres 5 a dos quarts de 7 del vespre. Es projectarà el documental Fedeyin le combat de George Abdelah i després es farà un debat amb Matías Jolán, el director de la pel·lícula des del Liban a través de Cinebaix Life. Demà dissabte dia 6 a tres quarts de 7 del vespre es projectarà el curtmetratge No Bodies Metaphor i després es farà un debat amb membres de l'equip de direcció i producció també a través del Cinebaix Life. Dilluns vuit n'hi haurà un altre a les 6 i 10 després de la projecció de The Mauritanian amb el documentalista Joan Giralt, especialitzat en temàtiques socials i migratòries que ha treballat a l'Afganistan entre d'altres països. El documentalista que ha seguit el retorn dels talibans al poder i que ha presentat...