#2227 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 26/1/2022

Don't you see, there's a big black hole where my heart used to be And I tried my best to fill it up with things I don't need It don't work like that, no, it's not easy To fill this gap that you left in me There's a big black hole where my heart used to be And I wish that you would realize I know that you need It don't work like that, no, it's not easy To fill this gap that you left in me Oh, oh, oh, oh There's such a big black hole Oh, oh, oh, oh Oh, oh, oh, oh All the time Oh, oh, oh, oh There's a big black hole where my heart used to be And I tried my best to fill it up with things I don't need It don't work like that, no, it's not easy To feel this guy that you left behind Let's admit, back home where my heart used to be And I wish that you would realize all that you need It don't work like that, no, it's not easy To feel this guy that you left in me I see you calling I didn't wanna leave you like that It's five in the morning, yeah, yeah A hundred on the dash Cause my wheels are rolling And taking my foot off the gas Ending only two for one night To see the end of the line Stepping deep in your eyes, eyes Dancing on the edge, bout to take it too far Messing with my head, how I'm messing it up If you wake up in your bed Alone in the dark, I'm so mad Gotta leave before you love me Eh, eh, leave before you love me Eh, eh, leave before you love me Eh, eh, leave before you love me Eh, eh, leave before you love me If you don't love me When I leave the party behind Don't care if they know this, yeah, yeah, no Ràdio d'Esper Ara escoltes ràdio d'Esper Durem-te avui molt bé Tot seguit, les notícies de Sant Just Sant Just Notícies, edició migdia Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just Exaurides les entrades per accedir a l'homenatge del taller d'arquitectura de Ricardo Bufill que ha obert aquest matí les seves portes amb aquesta notícia obrim els Sant Just Notícies d'avui 26 de gener com a Lua López I tot seguit repassem la resta de titulars del dia d'avui de Sant Just L'1 de febrer entra finalment en funcionament la Zona Verda al barri Centra amb una tarifa bonificada per a residents a la que es podrà acollir el veïnat empadronat a la zona El Festival de Cinem Asiàtic de la Mostra de Cinebaix celebra una nova edició amb un total de 23 pel·lícules de vuit països diferents de les quals quatre són estrenes a Catalunya El festival de cinem asiàtic de la Mostra de Cinebaix celebra una nova edició amb un total de 23 pel·lícules de vuit països diferents de les quals quatre són estrenes a Catalunya La L'espai de lliure creació Carme Malaret s'assuma al manifest de l'Opardal que porta per títol Soc un poeta oponent un manifest en suport a la conmemoració de l'Espai de lliure creació Carme Malaret i un manifest en suport a la conmemoració de l'Espai de lliure creació Carme Malaret El festival de cinem asiàtic de la Mostra de Cinebaix celebra una nova edició amb un total de 23 pel·lícules de vuit països diferents de les quals quatre són estrenes a Catalunya que porta per títol Soc un poeta oponent un manifest en suport a la conmemoració oficial dels 100 anys del naixement de Guillem Viladot Bon dia de nou, exaurides les entrades per accedir al taller d'arquitectura de Ricardo Bufill que ha obert aquest matí les seves portes de manera ininterrompuda fins demà, 27 de gener, a les 6 de la tarda per homenatjar l'arquitecte, mort el 14 de gener. La fàbrica, nom amb què es coneix l'Espai, on està ubicat el taller d'arquitectura, a la vinguda indústria número 14 de Sant Just d'Esvern, estarà oberta a totes les persones que vulguin acostar-se a donar l'última adeu a l'arquitecte Sant Justenc, veí lustre de Sant Just. Per visitar l'Espai era necessari reservar la vostra entrada de manera online així com disposar del certificat COVID, unes entrades que ja no es poden obtenir. Ricardo Bufill ha deixat un llegat arquitectònic immens amb el Walden Set com a emblema de Sant Just. La seva singularitat l'ha convertit en un edifici icònic reconegut internacionalment. Altres construccions destacades de l'arquitecte han estat la terminal T1 de l'aeroport de Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya, l'Hotel Vela de Barcelona, la muralla roja de Calp, la prolongació de la vinguda de la castellana de Madrid, el gratacel 77, i l'aeroport de Tokyo. L'1 de febrer entra finalment en funcionament la zona verda al barri centre amb una tarifa bonificada per a residents a la qual es podrà acollir el veïnat empadronat a la zona. El pagament de la tarifa bonificada es podrà efectuar en fraccions de dia de 10 cèntims, de setmana de 50 cèntims o de 12 setmanes de 4,5 euros. Així, el preu anual es manté en 18 euros mitjançant una reducció del preu d'aquesta última tarifa de 12 setmanes, que és la trimestral, que passa a ser de 4,5 euros. D'aquesta manera, el preu per a 48 setmanes serà de 18 euros. I tenint en compte que el mes d'agost no es paga a la zona verda, el preu anual es mantindrà. Per a més informació sobre la zona verda i comprovar si la tarifa és reduïda per a residents, consulteu la pàgina web de Promonsa. Les persones no residents al barri centre podran estacionar a la zona verda pagant una tarifa per minuts amb un funcionament similar al de la zona blava. Això equivaldrà a 50 cèntims per 20 minuts o 2 euros amb 15 l'hora. En aquest cas, el pagament es pot efectuar a través dels parquímetres o a través de l'aplicació mòbil de la taula. El Festival de Cinem Asiàtic de la Mostra de Cinebaix celebra una nova edició amb un total de 23 pel·lícules de vuit països diferents, de les quals quatre són estrenes a Catalunya. Una vegada més, la Mostra de Cinebaix dona l'oportunitat de veure la gent que vol tenir presència a les sales, pel·lícules amb poc recorregut que tenen una vida més llarga, gràcies en part als festivals que l'Associació Cinebaix organitza dins la Mostra. Hem tingut a ràdio d'Esverna Xavier Vax, president del Cinebaix, qui ha explicat que la Mostra va començar ja fa 16 anys amb el festival de la Mediterranera en Llevant. Des de fa 5 anys han decidit afegir també els festivals d'Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia. Són només del cinema del Mediterrani, però des de fa 5 anys hem anat incorporant Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. Àsia és un projecte més recent, però ja fa ben més 5 anys que l'estem portant a terme. El festival de cinema asiàtic vol ser un acostament al continent més gran del món, on hi ha gran varietat de cultures i, per tant, d'històries, pensaments i tradicions. Del 27 al 31 de gener es podran veure 12 pel·lícules de 8 països com Kirgizistan, India, Irán, China, Corea del Sud o Japó. També es compta amb dues pel·lícules produïdes a Europa, però que tracten temes del continent asiàtic. En rigor, els que dominen són Irán, el Japó, perquè d'alguna manera hi ha tres pel·lícules que representen o seleccionades dintre la Mostra. Hi ha del Corea del Sur, de l'Índia, Irán, Japó. Hi ha una esceptricitat, per dir-ho així, en el bon sentit de la paraula, que és Kirgizistan, que és un dels països, diem, molt invisibles, però que ha tingut la sort de poder disposar d'una de les pel·lícules que el pugui representar. També tenim pel·lícules de China i després tenim dos pel·lícules que són pròpiament europees, però que tracten de països d'Asia. El festival obrirà l'AS Film Show de Pan-Nalin, guardonada amb l'Espigador a la Seminci de Valladolid 2021 i que encara no s'ha pogut veure a les sales comercials. Com cinema a Paradiso és un homenatge al cinema, aquesta vegada des de l'Índia. També molt relacionada amb el concepte de matacinema, és a dir, cinema dins del cinema. Podrem veure un segundo del reconegut director xinès Zhang Yimou, que va ser la pel·lícula inaugural del Festival de San Sebastià 2021. Enmarcada en la revolució cultural xinesa, un convict afuig d'un camp de treball per trobar la pel·lícula on surt la seva filla, però no ho tindrà fàcil per fer-se amb la cinta. És una mica un homenatge. Seria com un cinema a Paradiso a la Índia, per entendre'ns. És un homenatge al cinema analògic, a la curiositat que desperta la pel·lícula, el Celluloide, i, per tant, jo crec que és una pel·lícula que més ha tingut premis al Festival del Seminci, també al Festival Actual. I hi ha una segona pel·lícula que es diu Un Segundo, que també parla precisament de la importància de les pel·lícules analògiques. És com aquesta xinesa. Ha sigut molt interessant haver pogut aconseguir aquesta Dalmatian Show, que és una escena aquí a Catalunya, i Un Segundo, que ja s'havia exhibit, però que era una mica com un homenatge a tota aquesta trajectòria del cinema a l'època predigital, i en aquests països que d'alguna manera no havíem tingut oportunitat de veure com ho havien viscut i com ho havien assumit, a través d'aquesta tecnologia, que en aquests moments, com aquest qui diu, està realment desapareguda. En aquesta edició també hi ha tres títols més que encara no s'han estrenat a les sales comercials. Una és el Perdon, d'Iran, de Mariam Moghadam i Ventej Sanayiha, premiada a la Seminci amb una exitosa presentació al Festival de Berlín. La segona, Un Héroe, també d'Iran, d'Ajgar Faradi, cap més de sonar com a millor pel·lícula de parlar en anglès als Òscar, ha estat nominada als Globus d'Or i ha estat present al Festival de Cans, a la Seminci i altres festivals reconeguts. Aquesta explica la història carcerària d'en Rahim, que té un deute que no ha pogut resoldre. La tercera, Drive My Car, de Japó, de Ryusuke Yamaguchi, candidat als Òscar, obra mestra del Festival de Cans 2021, a l'esquena, narra la història d'un dramatur que troba en la seva xofer un confident amb qui obrir-se personalment. Del famós director de terror asiàtic, Kiyoshi Kurosawa, podrem veure La Mujer de l'Espia, premi al millor director al Festival de Venècia. Una dona espia un espia al seu propi marit sense saber-ho, un triller brillant i melancòlic. Gràcies a la col·laboració de l'Asian Film Festival organitzat per Casa Àsia, es podran veure una sèrie de rare avis del cinema asiàtic que d'una manera excepcional arriben per donar a conèixer realitats com la del Kyrgyzstan, amb Running to the Sky, de Mirlan Avikalikov, la història d'un nen amb un pare problemàtic que participa en una carrera que li canviarà la vida. El documental My Childhood, My Country, de Phil Grabsky i Shoiaf Sharifi, mostra 20 anys de la vida d'Amir Hossein, a l'estil de Boyhood, de Richard Linglater, però situat a l'Afganistan i amb una realitat totalment diferent. També hi ha pel·lícules premiades com The Great Indian Kitchen de Geo Baby, una comèdia dramàtica sobre una dona índia que lluita contra la imposició del seu paper com a esposa submisa. The Bager, de Kazem Molaie, que arriba de l'Iran i narra la història d'una mare que lluita per trobar el seu fill segrestat. Around the Table, de Soshima Sumoto, retrat d'una família japonesa i Unboxing Girl, de Suhyeon Kim, una directora sud-coreana que en clau romàntica posa sobre la taula la greu situació de desigualtat de gènere que es veu en el terreny professional a Corea. La setmana posterior, el Festival Cinebaix oferirà dues pel·lícules històriques, dues joies del cinema asiàtic. D'una banda, Dersu Usala, el Cazador, de Kira Kurosawa, un clàssic cinematogràfic, i de l'altra, Charulata, l'Esposa Solitària, de Siti Yag, Rai, Os de Plata, el Festival de Berlín, el 1965. Del 1 al 14 de febrer, el Festival de Cinebaix asiàtic, continuarà a la sala 7, Cinebaix virtual, amb vuit pel·lícules retrospectives de Jair Faradi, director d'Un héroe, d'Aïe Musang, director d'Un segundó i de Pan Nalin, director de les Film Show. A més de les projeccions, el Festival de Cinebaix asiàtic inclou tres xerrades. La primera, sobre l'Afganistan, a càrrec d'Agust Morales, periodista i director de la revista 5B Dobles. La segona, sobre l'Iran, a càrrec de Lluís Miquel Hurtado, col·laborador virtual del Mundo i cadena CER, des del Pròxim Orient. I la tercera, sobre la situació a Birmània, un any després del cop d'estat militar, a càrrec de l'activista Rosé Giner. De fet, són temàtiques, perquè, per exemple, aquesta de mi en França, en mi país, 20 anys d'Afganistan, vindrà l'Agust Morales, que és el director de la revista 5B Dobles, que és una persona que ha estat molt temps a l'Afganistan. L'altra pel·lícula, que és a través de... agafant com a excusa un héroe, però que tenim tres pel·lícules d'Iran, hem invitat, de fet invitat telemàticament, perquè el corresponsal de la cadena CER, que està en aquests moments a Estambul, el Lluís Miquel Hurtado, i ens explica que ell ha estat molt temps i ha seguit el país d'Iran. Llavors, ell, des d'Estambul, ens explicarà l'actualitat també d'Iran. I la tercera, i és la que ja hem dit, que és la de Birmània, que per Rosé Giner ens explicarà també com estan vivint la població, les revoltes, l'expulsió dels rojibes i tota la història d'una breminova de la Pagó. De moment, doncs, podeu assistir a la inauguració d'aquesta mostra demà, dos quarts de vuit del vespre, amb l'AS Film Show, del director Pannalin. La pel·lícula segueix un nen de deu anys de l'Índia. El protagonista viu amb el seu pare, que és un humil venador de te en un recòndit poble hindú. Inesperadament, un dia el nen inicia un viatge de descobriment del món en 35 mil·límetres amb l'ajuda d'un amic que és projeccionista de pel·lícules. L'espai de lliure creació Carme Malarets assume el manifest de l'Opardal, que porta per títol Sóc un poeta oponent. Un manifest en suport a la conmemoració oficial dels cent anys del naixement de Guillem Viladot. L'Opardal és la fundació Guillem Viladot que ha presentat el manifest en suport a la reconsideració per part de la Generalitat de la conmemoració oficial del centenari de Guillem Viladot, pionent múltiples llenguatges artístics, creador i articulista polifacètic i ambaixador de la cultura catalana Reu, entre d'altres. El 21 de desembre del 2021 es va fer públic l'acord de la Generalitat de Catalunya que determinava quins havien de ser els esdeveniments i les personalitats objectes de conmemoració oficial aquest any 2022. L'objectiu d'aquestes conmemoracions és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d'esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals que han deixat en premte en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Des de fa gairebé dos anys, l'Ajuntament de Gramunt i la Fundació Guillem Viladot L'Opardal, conscients que el 2022 fa 100 anys del naixement del poeta i artista, van iniciar els tràmits per proposar que el centenari Viladot formés part d'aquestes conmemoracions oficials. Finalment, Viladot ha quedat fora d'aquestes. Des de L'Opardal demanen que la Generalitat reconsideri la celebració oficial d'aquest centenari per confirmar la importància de la seva trajectòria creativa i d'aquesta manera, incloure una figura cabdal de les Terres de Ponent en les conmemoracions oficials. La seva inclusió ajudarà més a projectar cap al futur la Fundació L'Opardal, la pervivència de la qual es deu més a la feina altruista d'uns pocs implicats que no pas als suports institucionals. L'Espai Malarets ja ha volgut sumar per diferents motius, perquè L'Opardal, la Gramunt i les Terres de Ponent no s'han de quedar en l'obrit, també perquè creuen que Guillem Viladot es mereix una conmemoració oficial, perquè des de l'Espai formen part d'aquesta programació que es durà a terme aquest 2022 i perquè el seu col·laborador, Pau Minguet, n'és un dels promotors. Han volgut així convidar a llegir el manifest que trobareu al seu perfil d'Instagram i també a la notícia penjada a la pàgina web de Ràdio Desvern i si es creu portú a signar-lo. El dia 29 de gener s'enceta un any amb les iniciatives relacionades amb el centenari del naixement de Guillem Viladot. L'Espai Malaret ha afegit que formaran part de la programació de l'any Viladot i ha anunciat que l'exposició als llibres de L'Opardal serà de setembre. Dissabte visitarà Sant Jús Joan Lluís Lluís, el guanyador del Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any per Junil a les Terres dels Bàrbars, editada per Club Editor. Obrirà així l'agenda de 2022 de Catllibreter que presenten un seguit d'actes i autors de renom que ens acompanyaran al llarg dels mesos de gener, febrer i març. Ho explicava Ràdio Desvern Arnau Cònsul que exposava que l'autor ja va visitar el nostre municipi l'any 2018. Ho va fer a les vespres de l'edició de Sant Jordi d'aquell any en un canginestar ple de goma a gom. Cònsul assenyalava que l'autor va sortir molt content per la resposta dels Sant Justencs i Sant Justenques. És un llibre que té relativament poc temps, va sortir ja al setembre amb la reentrer, però és un llibre que aquesta setmana farà molt soroll a Sant Just perquè aprofito l'agenda de Catllibreter, la primera de 2022, que finalment hem pogut penjar ja a les xarxes i l'hem fet pública perquè dissabte tindrem el primer acte que té a veure amb aquesta novel·la que es diu Junil a les Terres dels Bàrbars i que ha escrit, vaja, Joan Lluís Lluís, que ja ens va visitar a Sant Just fa quatre anys. 2018, quan va venir el diumenge abans de Sant Jordi, en aquella època que vivíem llavors, que no sabíem ni de coronavirus ni de vaccinacions, doncs va venir i ell sempre va quedar molt agraït de la rebuda que va tenir al Sant Justencs quan va venir a presentar la novel·la amb la qual, si no recordo malament, havia guanyat el Sant Jordi, que és Jo Soc Aquell que va matar Franco. Evidentment va venir el dissabte abans de Sant Jordi perquè el canginestar va rebentar, havíem posat una tarima, havíem començat uns anys en què venien tots descriptors, aquell diumenge anterior. Consul explicava com va ser el propi Joan Lluís Lluís qui va posar-se en contacte amb ells i els va mostrar interès en poder apropar la Junil al nostre municipi. Consul exposava com això els va fer molta il·lusió perquè per una banda és un escriptor de renom amb una obra de molta qualitat i per l'altra això suposava apropar la protagonista a les Terres dels Íbers, ja que Junil és una esclava romana del temple de Minerva. Ara fa un parell de mesos ens va escriure i va dir, escolta m'agradaria molt que la Junil, que és la protagonista d'aquest llibre, la Junil a les Terres dels Íbers, conegués el faroest. Ja sabeu que les xarxes al faroest és com hem fet popular Sant Just nosaltres perquè considerem això que estem com al faroest de Barcelona, on teòricament hi havia tota la potència literària, però hem aconseguit que aquí, lluny, més enllà, a prop de les muntanyes, també hi hagués un raconet on els escriptors s'hi acostin. I en aquest cas, insisteixo, el Joan Lluís Lluís que ens va escriure un mail i nosaltres vam escriure que encantats, amb dos motius, primer perquè ell és un escriptoràs i el llibre és una meravella, us en parlaré una mica. I segon perquè, a més a més, ell va dir si volia venir al faroest, i jo vaig respondre que no, el que ha de fer la Junil és venir a les Terres dels Íbers, que tots sabem que Sant Just era un poble de l'Íber, i aquí tenim un passat Íber molt present. I Junil és una esclava romana, una cerdotesa del temple de Minerva. Es tracta d'una novel·la ambientada a l'imperi romà de l'emperador Auguste al començament de l'era cristiana. Consul exposava que el to de la novel·la queda molt ben definit amb la primera frase, una vegada hi havia un home que m'inspriava la seva filla. La filla és la protagonista, Junil, que treballa pel seu pare, un capetà sense respecte ni escrúpols per ningú. Es tracta doncs d'una història universal i etemporal, però que Lluís situa en una ciutat desconeguda dels temps d'Augusto Tiberi. Junil ajuda el seu pare, un poeta frustrat que fabrica manuscrits. Sant Just Notícies Junil, per poder ajudar el pare, es tracta d'una biblioteza del temple de la Saviesa, on hi ha una gran biblioteca de llibres manuscrits. Els llibreters, doncs, fan còpies d'encàrrecs. Consul exposava que en el llibre està de moda els escrits d'Ovidi, de qui Junil està enamorada. Ovidi s'ha rebelat contra l'emperador i aquest l'exiliat a una ciutat molt llunyana. Junil decideix, però, que no és tan llunyana, un fet que treballa molt bé l'autor, segons defineix Consul, ja que retrata un món on les persones no saben ben bé on són. A partir d'aquí, la importància del llibre recau en la revolta de Junil. L'autor va rebre el Premi Omnium a millor novel·la de l'any amb Junil a la Terra dels Bàrbars aquest dilluns, el jurat d'aquesta cinquena edició, format per Anna Casasses, Neu Real, Marta Sagarra, Oriol Izquierdo i Xavier Pla. Destaques Junil a les Terres dels Bàrbars per l'atenció narrativa, per fer reflexionar sobre la poesia i la traducció, la lectura i la barça amb l'ance i per popularitzar, per primer cop, conceptes com el mite, la memòria o la ficció. El Premi Omnium és el guardó més ben dotat a obra publicada en català, amb 5.000 euros directes per al premiat i 5.000 euros més destinats a promoció. El vermut de novel·la amb la presència de Joan Lluís Lluís tindrà lloc a que el llibre té aquest dissabte dos quarts d'una del migdia. I tot seguit repassem la resta d'activitats d'aquesta setmana a Sant Just. Avui, a dos quarts de vuit del vespre, al celler de Can Gynastà s'inaugura l'exposició Mirades de Carme Navarra Pruna a les acaballes dels anys 70, la pintura descobreix els pinzells i la mirada al seu poble, Sant Just, amb un primer oli, interpretant les cases de la plaça de Bardeguer a punt de desaparèixer. Anar mal a la universitària de gent gran torna amb una nova conferència que porta per títol a quina temperatura es congela l'aigua, a càrrec d'Albert Bardeguer, investigador. Serà, com sempre, a les 6 de la tarda a l'Auditori de Llees la Mallola. També demà dijous torna una vegada més al ple ordinari del mes de gener de l'Ajuntament de Sant Just. Serà les 7 del vespre i es podrà assayar en directe pel seu canal de YouTube. També demà, a les 7 del vespre, a Procanginestà, es podrà gaudir de la conferència al llarg camí cap al poder del naixement de la NSDAP a l'arribada de Hitler a la Cancellaria del Reic, a càrrec del professor Alberto Pellegrini. I dissabte hi haurà la batuda del Port Senglar a partir de les 8 del matí fins a les 4 de la tarda al Parc de Collserola. També dissabte a Prolbarrí de Mas Llull hi haurà, com sempre, aquest mercat embolant al Parc de Iulia Quieta a partir de les 9 del matí fins les dues del migdia. Diumenge celebrarà la Festa de les Roses. Sota el títol ens ajudes a plantar rosers. El rosarà del Parc de Torre Blanca a partir de les 10 del matí, una activitat organitzada per l'Ajuntament de Sant Just. Per últim, per acabar la setmana com sempre, sense moure-vos d'aquest lloc, del Parc de Torre Blanca, a partir de dues quarts del matí podreu anar a aquest mercat de pagès. I encara ens queda una mica de temps per fer un últim repàs dels titulars d'avui a Sant Just. Exaurides les entrades per accedir a l'homenatge del taller d'arquitectura de Ricardo Buffill que ha obert aquest matí les seves portes. L'1 de febrer entra finalment en funcionament la zona verda al barri Centre, amb una tarifa bonificada per a residents a la que es podrà acollir el veïnat empadronat a la zona. El Festival de Cinem Asiàtic de la Mostra del Cinebaix celebra una nova edició amb un total de 23 pel·lícules de vuit països diferents, de les quals quatre són estrenes a Catalunya. L'espai de lliure creació Carme Malarets assume el manifest de l'Operdal, que porta per títol Sóc un poeta oponent, un manifest en suport a la commemoració oficial dels 100 anys del naixement de Guillem Viladot. Aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'avui 26 de gener. Us ha informat Lua López. La informació local torna als bulletins horaris de Ràdio Desvern i als Sant Just Notícies. Mentrestant, us podeu mantenir informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Que tingueu un molt bon dia. A mi ja me iba mate antes Últimamente fumo y bebo un montón Me alimento a base de bocadillos No hago ejercicio y me falta un riñón Y ahora que ya se acababa Ahora que iba a ser súper feliz No haré hablarle de mi mala suerte Pero esto es lo que me faltaba Esto es una cabronada Esto es un castigo del señor Una injusticia, esto es terrorismo Prefiero tener suerte a tener buen corazón Porque a mi ya me iba mate antes Pero esto es lo que me faltaba Para qué has tenido que decirlo Para qué has tenido que hacer nada Para qué has tenido que hacer nada Para qué has tenido que hacer nada