#2249 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 25/2/2022

Ana, i fins d'ivendres vinent. Bon cap de setmana, David, i a tots els veïns. Bon cap de setmana. Adéu. Adéu, adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia. Bon dia, comencem amb les notícies de Sant Just. L'Ajuntament de Sant Just dona el seu suport per unanimitat als dictaments del Consell Consultiu de la gent gran del Baix Llobregat. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'avui 25 de febrer. Us informa Llobregat. I tot seguit repassem els titulars del dia d'avui de Sant Just. El ple de Sant Just aprova per unanimitat el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i dona i empresa per la prestació del servei d'informació, orientació i assessorament legal gratuït a dones maltractades. El ple de Sant Just aprova la modificació de la cor regulador de les condicions de treball del personal de l'Ajuntament per tal d'incloure un permís menstrual. Demà, al mar de l'exposició al món propi, hi haurà la presentació del llibre al País de l'Altra Riba, de Maite Salord, que ha guanyat el tercer premi proa de novel·la. L'Ajuntament de Sant Just dona el seu suport per unanimitat als dictaments del Consell Consultiu de la gent gran del Baix Llobregat, un òrgan de consulta i de participació que es va crear l'any 1995, amb l'objectiu d'articular públicament les demandes de la gent gran de la comarca. Des de llavors fins ara, el Consell de la gent gran ha estat un espai de deliberació i de reivindicació per a la millora de la qualitat de vida de les persones grans. Al 2021 es van treballar tres dictaments, la bretxa digital, la sanitat que mereixem i la Llei de gent gran de Catalunya, més necessària que mai. A l'Assemblea Anual, que va tenir lloc el 16 de desembre, es van aprovar i es va dir que es portarien el ple del Consell Comarcal i que es demanaria als diferents ajuntaments del Baix Llobregat que es portarien als plens municipals. Quima Jiménez, regidora de gent gran de Sant Just, exposava el ple al primer d'aquests dictaments sobre la bretxa digital. Es demana així que es preservi i es garanteixi el principi d'equitat de la ciutadania en l'accés de productes de serveis públics o privats, remarcant que la digitalització no pot suposar una pèrdua de drets de la ciutadania i que es garanteixi el dret a ser atès de forma presencial, entre d'altres. La digitalització, afirmava, no pot portar de cap manera més desigualtats. Sant Just Notícies El segon dictament demanava la no discriminació de les persones grans per motiu d'edat al sistema sanitari, que es garanteixi una atenció humana i professional als centres sanitaris i farmàcies tenint en compte sempre els drets i deures de la ciutadania i ampliar els horaris d'atenció a la ciutadania dels centres d'atenció primària d'acord amb les necessitats reals de cada municipi, entre d'altres. Sant Just Notícies Per últim, la Llei de gent gran de Catalunya, més necessària que mai, feia referència a la reivindicació de la gent gran de la seva plena ciutadania, presència i participació a tots els estaments de la societat. Parat a l'efecte buscant a erradicar l'edatisme, profundament arrelat a la nostra societat i fomentar una visió positiva i real de l'envelliment lluny de estereotips excluents i discriminatoris i missatges deshumanitzadors. Aquests dictaments els portaven a ple al grup municipal del PSC, Movem i el regidor nascrit Quico Ferrer. Finalment va ser aprovat per unanimitat per tot el ple de Sant Just. El ple de Sant Just aprova per unanimitat el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat, dona i empresa per a la prestació del servei d'informació, orientació i regulació del servei legal gratuït a dones maltractades de Sant Just d'Esvern. Es tracta d'un conveni que ja existeix des del mes d'octubre del 2017 entre l'entitat i l'Ajuntament i que es buscava donar-li continuïtat. Dona i empresa ofereix així des de fa cinc anys aquest servei legal gratuït per a dones maltractades. Es tracta d'un servei ofert per dues sòcies de dona i empresa. La desider és l'Auca Trilé, regidora d'Esquerra d'Espanya i la Clara Nicolau. Les dues són especialitzades en dret civil, dret penal i violència de gènere i assessoren aquelles dones que estan perdudes en el sistema judicial. Així es busca acompanyar la dona en un moment molt complicat en el nivell personal, com sovint a nivell familiar. D'aquesta manera se l'assessoren en com fer la denúncia, un cop feta quines implicacions té o quan s'arriba a judici quins arguments s'han d'exposar per veure en la seva complexitat el cas. En el detall, Gina Pol, primera tinent d'alcalde dels micròfons de ràdio d'Esvern, afegia que moltes vegades és important parlar amb l'advocada abans de fer la denúncia per tal de tenir assessorament des d'un primer moment. El conveni no aporta ningú contingut nou, simplement és donar-li continuïtat a un servei que es va crear l'any 2017 quan jo era regidora i en el fons dona i empresa el que ens permet fer i n'hi ha que són advocades d'ofici, moltes vegades quan tu estàs immersa en un circuit de violència masclista, tens molts dubtes de què has de fer a nivell judicial, si és bo o no que presentis denúncia, si vas amb un advocat o no d'ofici, si et busques una lletrada especialitzada o no, si començo un tràmit d'aquest tipus, quant de temps estaré dins de la judicatura per tal de resoldre-ho. Per tant, el que parlem moltes vegades amb elles és una persona que ens fa la consulta tard, perquè a vegades és molt important que tu truquis a l'advocada abans inclús de fer la denúncia perquè en funció de com facis la denúncia i el que tu ella expliquis et serà molt més favorable quan vagis a judici. I a vegades ja adones que el que et passa és molt greu. Tu vas ràpid i fas la denúncia i a vegades et deixes coses que en aquell moment en què l'ent no t'has recordat de dir, quan el jutge o la jutgessa et toca aportar aquella situació al judici, hi ha coses que et diuen que vostè allà no ho va recollir. Per tant, és important que se'ns escolta i en algun moment es planteja que està vivint una situació d'aquestes abans de fer la denúncia inclús és bo que les truqui, que els hi consulti, que demani assessorament. Aquest servei es fa en complement i de manera coordinada amb el circuit d'atenció i suport de les dones víctimes de violència masclista de l'Ajuntament. Així, la representant-se dona i empresa posen en contacte i poden veure quins recursos hi ha no només a nivell policial com també a serveis socials, sanitari o educatiu, entre d'altres. Es tracta així d'una col·laboració molt important. El conveni que se submetia a aprovació del ple preveu que l'Ajuntament faci una aportació anual de 360 euros per als propers quatre anys, però l'explicava que és un import molt petit perquè elles ho fan de manera voluntària i altruista i aquest només cobreix el cos de la línia telefònica que disposen mitjançant l'Ajuntament. Gràcies al conveni, el que també ens va molt bé és que la representant-se dona i empresa venen al circuit que hi ha des de la representant de Mossos, ens ve gent de l'ambulatori, tenim les treballadores socials, tenim l'àmbit educatiu. Per tant, és bo quan venen perquè també veuen quins recursos hi ha i depèn què et diu la dona. En algun moment, elles són prou àbils per dir que aquella noia que hi ha al circuit ja la podria assessorar per fer aquella altra cosa que li donaria l'àmbit psicològic a l'escola que t'ajudaria amb la nena o el nen perquè veus que aquella situació familiar l'està angoixant. Per tant, és molt bo tenir-les col·laborant, és molt bo tenir el conveni i aquest import petit és tan petit perquè elles ho fan gratuitament i bàsicament és el cos de la línia telefònica que tenen elles habilitada des de l'Ajuntament. Elles ho fan totalment de manera altruista amb el seu horari habitual i això és de lògic perquè són hores que dediques a dones que no coneixes perquè moltes vegades només en saben d'elles que diuen el nom però no acaben de coneixes. Pol ha remarcat la dificultat que tenen d'arribar a aquestes dones que es troben en situació de maltractament o que l'han patit, assenyalant que normalment hi ha només unes quinze noies a nivell anual que s'acollen a aquesta ajuda. Han provat així diferents maneres de fer difusió del servei, com ara posar informació als lavabos de bars i restaurants, però remarca que necessiten poder arribar a més. Pol obria les portes a tota persona que tingui un suggeriment exacte que la faci arribar a l'Ajuntament. Les xifres anuals són veixetes, potser no arriben a una quinzena i tot i que hem fet difusió, a vegades és el que ens passa, que quan li passa a la persona ja no hi compta amb aquell servei, ja no truca. Per tant hem d'ajudar a fer més difusió i arribar a més espais. Hem posat aquells cartells amb el telèfon a molts lavabos d'estalviaments públics del municipi, però hem de fer més difusió i el que no acabem de trobar és en quin lloc passen segur aquelles dones perquè allò ho vegin segur. Ens falta com un punt molt fàcil de visualitzar quan penses en aquests temes, però també és difícil perquè cada dona i cada realitat és molt diferent, però qualsevol persona que ens escolta té idees de... Hi ha municipis que a vegades ho han posat en el paper de la barra del pa. Vull dir que a vegades hi ha coses molt tontes, però que ho tens molt davant dels ulls i llavors dius Òndia, però si aquí em poden orientar. Per accedir a aquest servei d'assessorament legal gratuït a les víctimes que estan patint o han patit violència de gènere senjús, només cal trucar o enviar un missatge al telèfon d'atenció 699 98 55 55. El ple de senjús aprova la modificació de l'acord regulador de les condicions de treball del personal de l'Ajuntament per tal d'incloure un permís menstrual. El punt donava compliment a una emoció presentada pel grup d'esquerres senjús. Aquesta emoció exposada per a l'Ajuntament de Sant Just i per a l'Ajuntament de Sant Just. El ple de senjús aprova la modificació de l'acord regulador de les condicions de treball del personal de l'Ajuntament de Sant Just. Aquesta emoció exposava que, segons les dades, entre el 25% i el 60% de les dones pateixen dolor durant la menstruació, és a dir, dismenorrea, un tema encara 8 a 8 que s'ha tractat d'invisibilitzar durant dècades. De fet, entre un 1% i un 15% de les persones que pateixen dismenorrea pateixen dolors molt intensos i invalidants que les incapacita temporalment. L'emoció explicava la proposta d'alguns països per tal de garantir un permís de flexibilitat horària irretribuïble que doni cobertura a aquesta necessitat de cura i manifestava també la necessitat que l'Ajuntament analitzés aquesta proposta en el marc de la mesa de negociació. L'emoció aprovada demanava així a l'equip de govern traslladar-ho a la negociació col·lectiva amb els representants dels treballadors i treballadores. Fruit d'aquesta negociació es va solir un acord que modifica un article del conveni col·lectiu que, quan una persona pateixi dolors per menstruació climateri sense cap tipus de justificant, pot gaudir un permís de flexibilitat horària retribuït i recuperable de 10 hores al mes. La persona en qüestió tindrà un termini d'un mes per recuperar aquestes hores. Un acord que comporta la modificació d'un article del conveni col·lectiu. Com el conveni col·lectiu és la responsabilitat d'aquest ple aprovar-lo, el que proposem avui és que s'incorpori aquesta modificació de l'article 27 en el sentit del pacte solit o de la proposta del pacte solit entre la representació dels treballadors i l'equip de govern o la direcció personal de l'Ajuntament. L'acord va en el sentit de considerar que en un període quan una persona pateixi dolors per la regla climatèria i sense cap justificant, pot gaudir de permís de flexibilitat horària retribuït i recuperable que serà de 10 hores al mes. I té un termini, com altres permisos que també formen part d'aquest article, té un termini d'un mes per recuperar-lo. El punt va comptar amb l'abstenció de la regidora que ha escrit a Vilanova que tot i estar d'acord en que es tractava d'una bona notícia perquè planteja un reconeixement ho considera insuficient. Remarcava així el fet que s'hagin de recuperar les baixes provocades per aquest dolor al mes següent, posant de relleu que moltes de les dones que el pateixen ho fan mensualment i que hauran d'estar constantment pensant en quant poden recuperar aquestes hores. Aquesta modificació de l'article 27 és una bona notícia per a les baixes provocades. Hi ha molèsties o dolors que poden ocasionar la regla climatèria, però per una altra banda deixa de ser una bona notícia perquè les baixes ocasionades al respecte s'han de recuperar al mes següent. Si una dona es troba malament cada mes, com pot passar i passa sovint, té dues opcions, o passar-se els mesos pensant en recuperar les hores que no ha anat a treballar o fer com sempre aguantar-se i anar a treballar que vagi en el lloc. Per la seva part, Sergi Seguí, com a portaveu d'Esquerra i iniciadors de la moció, va voler agrair tant a la representació dels treballadors i treballadores com a l'equip de govern portar la moció a la mesa de negociació i haver arribat a un acord. Va afegir que des d'Esquerra busquen transformar la realitat, buscar millores i fer que les coses passin, ja sigui des del govern o des de l'oposició. Nosaltres agrair a la representació dels treballadors i de l'equip de govern haver pogut portar això a la mesa de negociació i haver arribat a un acord que, com ve explicat el regidor, sorgeix d'una moció que presenta el grup d'Esquerra i, com no pot ser d'una altra manera, estem contentíssims que hagi sigut així. Per final, nosaltres estem aquí per transformar la realitat, per buscar millores, per fer que les coses passin, ja sigui des del govern en alguns casos o en el nostre, però, vaja, en tot cas, contentíssims de poder aportar aquest granet de sorra i agraïts que s'hagi arribat a bon por amb aquesta nova sessió. Demà, al mar de l'exposició al món propi, es presenta el llibre El país de l'altra riva, de Maité Salord, que ha guanyat el tercer premi PROA de novel·la. Maité Salord fa un retrat de la comunitat de menorquins que es va establir a Algèria i parla de la confrontació de mons diversos, menorquins, algerians i jueus, al mar de les migracions del segle XX i les guerres mundials. El llibre explica la història d'un avió alemany que ve de bombardejar la costa nord d'Àfrica, que cau a l'illa de l'aire al sud-est de Menorca, on es troba l'Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint dels nazis oberten una cestreria. La visita d'un elegant cullón francès, Michel Bisset, que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Café de París, els haurà una esperança. Al restaurant, el jove Daniel Gold coneix l'Omar, un excombatent de les tropes franceses i la Isabel, una noia provinent de Fort de l'O, població de l'abadia d'Alger i, 50 anys més tard, els carrers de Barcelona, la Marta i la Hanna inicien una relació morosa en què pesen els secrets i la memòria familiar de l'una i de l'altra. L'encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s'aferren a l'amor i a la solidaritat. La presentació es durà a terme demà, dissabte 26 de febrer, a dues quarts d'una del migdia a la Sala Mercart. Torna el documental del mes a Sant Just d'Esbern amb la projecció del llarg matratge en el Llindà, de Coraci Ruiz, a les vuit del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Des d'un punt de vista autobiogràfic, el llarg matratge del llarg matratge de l'Ateneu segueix la transició de gènere del seu fill adolescent noa. Jo sempre hi vaig ser, mare. I amb 23 anys, em vaig ingravidar per la primera vegada. En aquesta època, jo només em preocupava per tenir un part natural, per tenir un part natural. Entre l'any 2016 i el 2019, l'entrevista tot abordant els conflictes, certeses i incerteses, que impregnen la seva profunda cerca d'identitat. Al mateix temps, Coraci, criada des de petita en un entorn activista i feminista, també viu el seu propi procés de transformació en part del seu propis prejudicis. Amb un relat personal generós i honest, es posen sobre la taula qüestions socials rellevants al voltant del gènere, el matrimoni, la política i el consentiment dels pares. Fui dansarina, tentei tocar saxofone, quis morar en Moçambique. Jo vaig tenir moltes dubtes, però mai em va passar per la cabeça de la meva filla. Coraci Ruiz va néixer a Sao Paulo, Brasil. Des del 2003, treballa com a documentalista. El 2020, va obtenir un doctorat en multimèdia. Ha dotat erme a diverses pel·lícules, sèries de televisió i vídeos. El seu primer llarmatratge, el 2012, és Letters to Angola. Va ser seleccionat en més de 20 festivals i va ser premiat a Hot Dogs 2021. Aquest don es podrà veure avui a partir de les vuit del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Recordem que les entrades generals tenen un preu de 7 euros i de 5 euros pels socis i sòcies de l'Ateneu. La nova geraçó em vira todo do avesso. I tot seguit repassem les activitats d'aquest cap de setmana de Carnes Toltes a Sant Just d'Esvern. Recordem que avui, a partir de dos quarts de cinc de la tarda, el Centre Social del Milenari organitza aquest bingo popular amb el Carnes Toltes per a gent gran. A partir de les set del vespre, la Salési d'Orcònsul de Can Ginestat i l'Hospital de Sant Just d'Esvern i l'Hospital de Sant Just d'Esvern acolliran aquesta conferència organitzada per Justícia i Pau de Sant Just d'Esvern sota el títol El canvi climàtic al llarg de la història amb Narcís Prats, Sant Justen, catedràtic a mèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Com tot just informàvem, a les vuit del vespre, la sala cinquantenari de l'Ateneu es projectarà el documental del mes de maig. Demà, com cada dissabte, trobareu el mercat ambolant de Mas Lluís situat al Parc de Júlia-Quieta a partir de les 9 del matí i fins les dues del migdia. També demà, a partir de dos quarts d'una del migdia, la sala Mercart i trobareu la presentació del llibre El País de l'Altra Riba de Maite Salord, i continuarà la celebració de carnes toltes amb aquesta festa de carnes toltes i el concurs de disfresses a partir de dos quarts de cinc de la tarda al Parc de Joan Maragall. Recordem que les categories individuals es podran inscriure presencialment al parc a aquella hora. I a la nit, a partir de les 11, l'agrupament escolta i guia Martin Luther King organitza aquesta festa de carnes toltes a partir de dos quarts de cinc de la tarda al Casal de Joves. Diumenge, a partir de dos quarts d'onze, al Parc de Torre Blanca hi haurà el Mercat de Pagès, aquest espai de trobada entre la pagèsia del parc agrari del Baix Llobregat i els consumidors i consumidores. Per tancar la setmana i la celebració del carnes toltes, diumenge, a les 6 de la tarda, a la sala Utopia del Casal de Joves i a l'Ajuntament de Sant Just. I encara ens queda una mica de temps per fer un repàs dels titulars més importants del dia d'avui a Sant Just. L'Ajuntament de Sant Just dona el seu suport a la pagèsia del Baix Llobregat. El ple de Sant Just aprova per unanimitat el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i dona i empresa per la prestació del servei d'informació, orientació i assessorament legal gratuït a dones maltractades. El ple de Sant Just aprova la modificació de l'acord regulador de les condicions de treball del personal de l'Ajuntament per tal d'incloure l'administració de l'Ajuntament de Sant Just. Demà, en el marc de l'exposició El món propi, hi haurà la presentació del llibre El país de l'altra riva, de Maite Salord, de l'Ajuntament de Sant Just. Aquesta ha estat tota la informació dels Sant Just Notícies d'avui 25 de febrer. Us ha estat informant Lua López. La informació local torna als bulletins horaris de Ràdio Desvern i als Sant Just Notícies. Tornem informats a radiodesvern.com i a les xarxes socials. Que tingueu un molt bon dia! Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès. Gràcies per haver-nos atès.