#2359 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 4/8/2022

Arrega't l'app de Catalunya Ràdio i et mantindrem informat les 24 hores del dia. Des d'on vulguis i quan vulguis, conec-te amb Catalunya Informació. A tot hora, a tot arreu. Catalunya Ràdio, les notícies de la una. Bon dia, us informa Marta Pratt. Els Estats Units estan en contra de canviar unilateralment l'estat-o-q de Taiwan, especialment si es fa per la força. El cap de la diplomàcia nord-americana, Anthony Blinken, ha fet aquestes declaracions coincidint amb l'intensificació de les maniobres militars que la Xina està fent a l'estret de Taiwan. Blinken diu que la política nord-americana respecte a Taiwan no ha canviat i que l'any passat, l'inestabilitat no beneficia ningú. Avui, Pekín ha llençat míssils de llarg abast al voltant de l'illa i els exercicis militars han provocat el tancament de l'espai marítim i aèric de la zona. Aquestes maniobres s'allargaran fins diumenge i, segons la Xina, tenen com a objectiu posar a prova la precisió dels míssils i la seva capacitat d'exclusió aèria. Recordem que l'escalada d'atenció té a veure amb la visita a Taipei, que va fer ahir la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi. Més informacions amb Judit Perpinyà. El model de finançament autonòmic torna a situar Catalunya per sota de la mitjana espanyola en ingressos rebuts per habitant. Segons la liquidació de l'any 2020, Catalunya paga un 17% més que la mitjana i rep un 1,5% menys. La psicosi provocada per les punxades en locals d'oci nocturn no està provocant que hi hagi menys afluència a les discoteques arreu de Catalunya. El sector confia que el fenomen aviat anirà de baixa i s'ha concentrat a poblacions amb molta atracció turística i molta vida nocturna a l'estiu. Des de la patronal fe Casarn de l'oci nocturn, Joaquim Boades, destaca l'increment de la vigilància a dins i a fora dels locals que sovint passa desapercebuda pels clients. Recorda que som lluny dels 1.300 casos detectats al Regne Unit i 800 a França. Aquestes accions no tenen cap tipus de recorregut i les persones que les porten a terme saben que no en podran tenir cap rèdit i, per tant, jo crec que aquestes conductes, aquestes pràctiques aniran erradicant per si soles. Des d'avui, el prelat de l'Opus Dei, el màxim responsable de la institució, deixa de ser visbe. La nova norma del papa francès, que avui entra en vigor, estableix que l'organització passi a dependre del clargat i hagi de passar comptes amb la santa seu cada any de 5, com fins ara, que depenia de la congregació dels bisbes. En declaracions a Catalunya Ràdio, Santi Bueno, catedràtic de dret canònic de la UB i de la Facultat de Teologia de Catalunya, explica que el papa reubica la institució. Als primers pelats se'ls va fer visbe a títol personal, no perquè l'Opus Dei hagués tingut cap visbe, i per això van passar a la congregació dels bisbes. Ara s'ha resituat, però jo crec que és més aviat en el context de la reforma de la curia. És una cosa que té també un sentit tecnològic, i és que els pelats de l'Opus Dei, per ser per l'Opus Dei, no han de ser bisbes. Si algú ho és, serà a títol personal, però no per ser per l'Opus Dei. La intenció de digitalitzar el sector del taxi planteja dubtes sobre si l'aplicació mòbil pública que es posarà en marxa a la tardor respecta o no criteris de competència amb altres aplicacions semblants privades. L'autoritat catalana de la competència ha plantejat a l'autoritat del taxi d'obligar als taxistes que se la instal·lin. L'organisme observa que aquesta obligació contravé la competència perquè hi ha altres plataformes privades que també ofereixen servei de taxi. Un 7% dels habitants de l'estat espanyol ho han invertit algun cop en criptomonedes. És el que conclou un estudi de la Comissió Nacional del Mercat de Valors que destaca que la majoria són homes d'entre 25 i 45 anys. La recerca també revela que gairebé la meitat dels inversors cobren més de 3.000 euros al mes i tenen estudis universitaris. Catalunya concentra un 20% dels que hi inverteixen arreu de l'estat només darrere de la comunitat de Madrid. L'Ajuntament de Barcelona continua l'ofensiva per combatre el soroll a les zones on es concentra l'oci nocturn. Els punts més sorollosos de Ciutat Vella avançaran al tancament, terrasses, bars, restaurants i comerços d'alimentació. Afectarà els establiments situats a la plaça dels Àngels i al carrer Joaquim Costa al Raval i al carrer Escudellers i a la plaça George Orwell al Gòtic. En aquests carrers i places hi viuen uns 13.000 veïns. Les terrasses hauran de tancar a les 11 de la nit tota la setmana, les botigues d'alimentació a les 10 del vespre i els bars i restaurants hauran de baixar a la persiana a les dues de la matinada. L'Ajuntament de Barcelona admet que caldrà estar atents perquè el problema no es traslladi a altres llocs del districte. No som ingenus i sabem que al districte de Ciutat Vella hi ha més punts que no pas aquests en els que hi ha un soroll excessiu. El que passa és que comencem a actuar en aquelles en què els llindars i les operacions són molt elevades i després haurem de seguir per altres llocs. Si aquests llocs són llocs nous per desplaçament o són llocs ja preexistents, ja ho anirem veient. A les zones on s'aplicaran les restriccions hi ha 53 bars i restaurants, 90 comerços alimentaris i 13 terrasses. I els esports amb el Carles Vila. El Girona comença avui un estat de preparació a Olot. Fins diumenge els de Mítxel jugaran dos amistosos més contra el Bolívar, el Costa Brava i contra el Saragossa diumenge. I el Girona va perdre el camp del Nàpols per 3 a 1. I un altre 25% de bars i estudis també per 100 milions d'euros. Segons ha pogut saber Catalunya Radio, l'activació d'aquesta quarta balanca es faria efectiva si la Lliga de Futbol considera que no hi ha prou amb els diners ingressats fins ara per complir la normativa per la inscripció de jugadors. L'Espanyol continua pendent del futur de Raül de Tomàs. L'equip blanqui blau ha fet aquest matí una altra sessió de preparació de cara a l'amistós de dissabte al camp del Nàpols. I en tenis, Paula Bedosa s'ha classificat aquesta matinada a la ciutat nord-americana Elisabet Mallic. Perfecte, perfecte. Si bé és cert que va néixer a Turí i que es va formar a França sota el mestratge del gran cuiner de l'època, Auguste Escoffier. A Barcelona s'hi va sentir com a casa. El seu pas pel casino va ser breu perquè després va recórrer alguns dels millors restaurants de la ciutat. El pincer del carrer Ferran, el Majestic, el Cercle de l'Iseu també va passar per Mallorca on va tenir el privilegi de servir el cèl·lbre Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria a l'Hotel Victoria de Palma. Sembla que l'Arxiduc valorava el talent culinari del xef. Sempre em posava una moneda de 20 francs a la mà, recordava Rundisoni, una propina pròpia d'un príncep d'aquella època. Però si Rundisoni mereix aparèixer entre les estrelles culinàries d'aquesta constel·lació, no és per haver triomfat els restaurants burgesos del seu temps. És per haver triomfat entre les classes populars. Josep Rundisoni va ser el professor més actiu i carismàtic de les classes de cuina de l'Institut de Cultura de la Dona, fundat per Francesca Bonmesong. A partir del 1909, segons els càlculs de l'historió gastronòmica, Josep Garcia i Fortuny, i fins a la postguerra, va formar part de l'equip de professors del centre. La senyora Bonmesong apreciava el prestigi que li donava tenir Rundisoni al seu institut i la mensabilitat que li pagava, entre 400 i 500 pessetes, era un sou més que ben arreglat per l'època. Josep Zucarrats i Sergi Martí, del llibre Històries de la Barcelona Gormanda, d'Angla Editorial. Benvinguts a la fonda, amb Pep Noguer. Un lloc on hi cap tothom. La vida és molt més gran Si la visc al teu costat no hi ha res que em passi mal És molt més gran A tu amor t'estava esperant Bon dia i benvinguts a la fonda de Catalunya Ràdio. Una fonda estiuenca que la podeu fer des de la piscina, des de la barra del bar, això sí, molta aigua. La podeu fer estirats, drets, caminant, a l'ombra, on vulgueu, però sobretot, sobretot, amb bona companyia. Vinga va, comencem pel nostre pica-pica amb la Guia Vergínies de la cuina catalana. Voleu una miqueta de fruita? La tenim preparada. Un xic de pernil? També. Una recepta antiga de principis de segle? També. Una miqueta d'embotit? I tant que en tenim, també. I alguna coseta més de tant en tant. I després el reportatge, a la segona part. Aquests reportatges que queden collant. I acabarem amb una cita final. Què? Comencem? Vinga va! La fonda, amb Pep Noguer. I tornem aquí a la Guia Vergínies de la cuina catalana amb aquesta sintonia quegextra d'iciò. Avui, de la mà de l'Òscar Gómez, Òscar, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. Avui cap on anem? Mar, muntanya, ciutat, interior, exterior? Avui anem a la platja, anem a un restaurant que està literalment situat a sobre de la sorra de la platja. Anem al Toc al Mar, a la platja Aiguablava, a Pegur. Home, el Toc al Mar, que és un d'aquells restaurants, jo sempre dic, que hi van molts cuiners i cuineres. És veritat, és un lloc de paragrenació del sector, perquè, realment, la toquen molt bé. És l'excel·lència amb mar i xancletes, perquè, en realitat, no deixes un xiringuito. Depèn de com volguis fer un xiringuito. No ho és perquè no es pot desmuntar, perquè té obra, les parets són d'obra. Però, excepte per això, tot lo de més és com menjar un xiringuito, però amb una cuina extraordinàriament ben feta, i traient molt de partit a la brasa d'Alzina, que és l'estrella de la seva cuina. Aquí, producte, producte i producte. Totalment. Per exemple, demanes uns musclos, musclos de la Costa Brava, es fan a la brasa que, a part d'un aliquet toq fumat, la clove queda com trencadissa. És molt curiós perquè, si no ho vas en compte, te la pots carregar amb la mà, però això és per la forma de cuinar-los. És molt senzilla i, alhora, molt sabrosa. A mi m'encanta, la veritat. I què més hi trobarem? Mira, un entrant, i ara potser sonriu si t'arrenco el somriure, un entrant recuit de drap amb enxoves i olivada. Saps que jo el recuit de drap m'hi tiro de cap. I que estigui com a entreteniment o com a inici de l'àpat, i no necessàriament com a postre, ho trobo un encert brutal, un entrant de Catalunya, mateix trobem amanides amb burrata i amb mozzarella. I està bona, la burratera mozzarella. Estan bones, però per què no fem plats amb recuit de drap, també salats? Perquè, a més a més, amb l'enxova, de debò, el recuit de drap amb l'enxova és una combinació que, un cop la tastes, dius, és que això va benveneix per menjar-se junts al paladar, de debò. Òscar, fort president, tens tota la raó. Més mozzarella i més recuit de drap al plat salat. Totalment, i no, i repeteixo, eh?, no perquè no estigui bona la mozzarella i la burrata, estan boníssimes, però, ostres, tenim el recuit de drap, que és un plat, un ingredient de categoria mundial. Home, escolta, és que, a més a més, estem aquí reivindicant sempre la cuina catalana, cuina catalana, i després perquè ens facin plats amb formatges que són de fora. Ja està bé això, no? Aquest és l'ADN de la Guy Vergínies. Òscar. A més a més, avui tinc doble satisfacció, el fet de recomanar el toc al mar i, a més a més, recomanar un plat on hi ha recuit. I què més hi podem menjar, aquí? Doncs mira, els arrossos, fan un arròs fosc de l'Empordà, que és aquesta confitura de ceba, no?, aquesta forma de fer l'Empordà, l'arròs fosc, que no ha vist la tinta de cap de les maneres. Fan una paella molt bona, una paella acadèmica, i fan també un pop roquer a la brasa, amb patates al caliu, que li posen el toc del romesco, que m'agrada perquè és una mica de cloquada d'ull dels tarragonins, no?, vinguts de la costa brava. I francament, el pop amb el romesco jo trobo que és un matrimoni també molt, molt afortunat. I de postres, què? Aquí jo crec que també n'hi ha d'haver, de postres. Sí, borratxo de rom amb gelat de crema catalana, pastís de formatge fresc amb sorbet de té verd, i si no heu quedat encara tips de recuit de drap d'ull estret, doncs un recuit d'ull estret amb mel i pinyons, que és classicisme català de tota la vida. Doncs entra a la guia Virgínies de la cuina catalana el Toc al mar, un restaurant fantàstic de la platja d'Aigua Blava de Begú. Moltíssimes gràcies, Òscar. A vosaltres, fins a la propera. Que per què ens agraden tant els torrons i xocolates Virgínies? Perquè són fruit de la més exigent qualitat, un brillant equilibri entre tradició i innovació, perquè et submergeixen dins d'un món de noves sensacions. Perquè sempre que convertim torrons i xocolates Virgínies gaudim d'un petit plaer de la vida. I perquè fan que ressoni dins nostre una simfonia d'emocions d'alta cuina. Que per què som incondicionals de Virgínies? Doncs perquè Virgínies és sabor i emoció. Ja tenim a punt el petit gran xef a enviar el coderc que ens porta la fruita del dia. Una poma mossegada, fruita seca per picar... Sóc una fruita tropical originària del sud de la Xina, al sud d'Indonèsia i l'est de Filipina. Si viatges a la Xina podràs comprovar que em combinen amb la cara de la Xina podràs comprovar que em combinen amb la carn i el peix. Sóc el fruit d'un arbre exòtic de fulla paren, que fa als fruits un raïm. Tinc un sabor dolç que et pot recordar el gust dels raïns. Normalment em consumiu fresc i cru entre els mesos de novembre i febrer. Quan ens compris no trigis aquells bitxis que siguin arrugats perquè significa que la polpa s'està tornant negra i ha verdut el seu sabor. Sí, sóc el litxi. T'ha d'acombinar el litxi amb una maduça? Potser t'ha d'aprovar el litxi amb un gelat de pressa. Testa el litxi amb arròs bullit fred i amanit amb oli d'oliva extraverg. Tinc fruites i verdures de tots colors. A la Garrotxa elaborem el pernil curat de Can Mateu, que és l'autèntic pernil de pagès. El pernil de Can Mateu està elaborat amb porc seleccionat 100% d'uroc d'origen català. El pernil de Can Mateu és artesà, salat a mà peça a peça i assecat sense pressa ni corrents d'aire, com es feia al rebost de les masies de pagès. El pernil de Can Mateu per gaudir-lo en qualsevol moment. I avui volem saber com es menja un bon plat de pernil amb Quim Casellas. Quim, què tal? Bon dia. Tu t'agrada el pernil o no? A mi m'encanta el pernil. Com te'l menges? A mi m'encanta fer un foc a la barraca. Barraca de pescadors, vols dir. No sempre hi mengem peix. Fer una torrada de pa de pagès, torradeta amb una mica de sucada, tomàquet, oli d'oliva, un oli d'oliva potent, pernil i res. La millor recepta és que hi hagi bona companyia. Bona companyia i a disfrutar. Segur que també hi posaries alguna cosa a la copa, no? Jo crec que a mi m'agrada molt el pernil amb cava i m'agrada molt amb vinagre. Això et deixo triar. Moltes gràcies. La fonda. I ara és el moment de la recepta històrica del llibre La cuina catalana d'en Ferran Agulló amb el fons musical del gran amic Xavi Salvat de A dos gramòfons i amb la veu de Ari Coderca. En una tovall de forma adequada al peix, un dit ben bé doli en el que s'hi fan torres o quadrants d'all. Quan fuma bé, s'agafa el peix per la cua fent i abans uns talls amb el ganivet i es mulla amb l'oli rovent d'una banda i l'altra. Els talls s'hi fiquen mitges rodanxes de llimona. Es posen quatre talls rodons de patata distribuïts pel fons de la tovall i s'hi deixa reposar el peix cuent-lo uns cinc minuts. A part, en una paelleta s'hi redueix i es tira damunt del peix. Seguidament es cobreix una capa de tomàquet ben picolat i es fica al forn o s'hi posa foc viu al damunt. De tant en tant es mulla el tomàquet amb cullerades d'oli bullent i quan és ben cuit s'hi tiren dues o tres culleretes d'avi, tornant-lo al forn els dos minuts, unes boletes de mantega i molla de pa. També es coben així el dèntol, el reig i el nero. I ja tornem a tenir aquí el nostre xercoter particular en Josep Dolset. Josep, molt bon dia. Bon dia i bona botifarra. Bona botifarra, mira clar, vam fer la botifarra traïdora i avui toca què? Avui un mal de cap, farem el bull del cap. Bull del cap? A veure, que això m'interessa molt que a mi quan toques el cap allò que et lleparà gelatina a mi m'agrada. Què porta aquesta botifarra? Idò on està feta? El bull del cap és un bull del cap o podríem dir un formatge de porc, perquè si ho embotim dintre d'una tripa és un bull i si ho posem dintre d'un motllo o dintre d'una cassola és el formatge. En espanyol n'hi diuen el cap de senglar, però no és ben bé això, és cap de porc. Què porta? Doncs tots els ingredients del cart, des del morro, la careta, la galta, hi ha qui posa una mica d'orella, tots els retalls de repel·lar el cap, tot això va cuit amb la seva gelatina ben emanit amb sal i pebre i amb la seva gelatina i d'això fem un formatge o bé ho embotim. Ho embotim i després si fem un formatge que dius tu el deixem refredir i està, però a l'embotir-lo això ha de tornar a passar pel payroll. Sí, el tornem a cobrar pel payroll. Avui en dia, degut que això s'ha de comercialitzar i tot això, normalment es col pel payroll, es torna a cobrar el que està embotit i el que es posa amb un motllo, perquè avui en dia es posen amb motllos, tot això es torna a cobrar a la mateixa caldera, es recou una mica. Tradicionalment el formatge es deixava coallar i es anava menjant d'aquí, però avui en dia això no es fa per raons de conservació. Ara em fas pensar que quan jo era petit, això que hi havia l'embotit de cap de senglar que deies, ostres, i diguem fan de la resta perquè no es cuina gaire el senglar sobretot, diguem-ne, ni la xarcuteria ni la restauració, tot i que quan és temporada sí que n'hi ha i penses que per una banda teníem l'embotit del cap, com aquest que parles ara, però després també els cuiners ens vam inventar l'embotit dels peus, que n'ha sortit, diguem-ne això, a principis dels 90, el famós carpaccio de peus de porc. Això d'aquí, aquest producte, tal com està presentat avui en dia, és que és un carpaccio. El podíem menjar com un carpaccio, el podem menjar amb taus, el podem menjar marcat a la planxa, o posat al forn amb una mica de patorrat, o amb una mica de formatge allò gratinat. És un producte exquisit, m'he deixat una cosa, un ingredient principal que és molt important amb el cap de senglar, que és la llengua. Que la llengua li doni aquell toc especial que li donen totes les llengües als productes. Ui, el bull del cap. I aquest on te'l fan més? Al nord, al sud? Normalment, aquestos productes són més propis de la meitat de Catalunya per a un. Si dividíssim Catalunya en dues meitats, és sobretot la meitat central de Catalunya, és allà on es fan més. Avui en dia els podem trobar a tot arreu. Però jo vull recordar que aquest és un producte que, a més a més, el bon formatge de porc és un producte que no té color rosat, que és un producte que té un color fosc. Això que he de dir clar. Un embutit que segurament aquest sí que això que em deies tu ara ha menjat ben primet i si no, passat per la planxa, que de ben segur és una delícia. Dulce, ens la tornem a veure. Vinga, fins demà. Doncs vinga, va, em toca una altra vegada deixar el cotxe, caminar una miqueta perquè avui vull estar una miqueta fresquet en aquests dies d'estiu i me n'he anat cap a Viladrau perquè vull fer com el llit i el llenc dels productes. Mireu, primer de tot, primer de tot, un producte que no és d'aquí, però que ens apassiona. A la gent que li apassiona li encanta. Però avui volem parlar de tots els etsius, aquest producte, perquè he quedat amb en Pau Hellman, a veure si... ah, mira, ja el veig allà, que està, a veure, sí, sí. Amb el seu barret de falla. Pau, què tal? Bones. Hola, Pep, què tal? Benvingut. Escolta, si està bé aquí, eh, Viladrau. Bueno, no ens podem queixar, sí, sí. Ahir que estava, diguem-ne, a la ciutat Comtal, no... si estava pas tan bé com aquí. Però de calor sí, està molt bé. Avui hem vingut a casa teva perquè... no sé si diem que tu ets un pagès o no. Tu què et consideres pagès? Bé, d'inici vaig començar... Tocava molt més producte, molt més camp, molta més terra, que ara l'empresa no creixen i cada cop ho faig menys i els companys s'hi dediquen més. Avui hem vingut aquí perquè volem parlar d'un cultiu, que no és de casa nostra, no és autòcton, però sí que jo sempre dic que a qui li agrada és com una mena, diguem-ne, de producte d'aquell que no pots deixar de menjar-ne, tot i que el preu és el preu que té, que és el wasabi. Com vau entrar vosaltres a voler cultivar un producte japonès però que en canvi avui en dia jo crec que està molt internacionalitzat? Doncs mira, això va començar l'Arnau i un amic seu. Fa temps l'Arnau va comprar aquesta finca, som tots de Barcelona en realitat, però l'Arnau va comprar aquesta finca ara fa uns 10 anys aquí a Viladrau i ell i un amic seu pensant què podríem fer. Aquí són molt amants de la gastronomia i la cultura japonesa i van sentir parlar del cultiu del wasabi, com un dels cultius més complexes que hi ha al món. I bé, m'ho van comentar, l'Arnau i jo érem companys de l'institut, jo soc enginyer agrícola, m'ho van comentar i això va començar una miqueta com un projecte de diversió i ja veurem què passa, doncs com un hobby, doncs ens hi vam anar posant cada cop més en sèrio i dos anys i mig després de començar d'aquella primera reunió ja vam crear l'empresa i vam sortir al mercat. Això està bé perquè són d'aquelles que moltes vegades un ho pot començar com un joc i acaba siguent un negoci. La paraula ja ho diu, negoci és allò de negar l'oci, tu comences per l'oci i llavors d'això en fas un negoci que pot seguir siguent oci, perquè clar, no és un tipus de cultiu d'aquells que en teniu una extensió molt i molt i molt gran. No, a veure, el wasabi és un producte que nosaltres ho tenim en unes infraestructures, en unes espècies d'hivernacles i és un producte que no es produeix en gran massa, és un producte d'alta gama, diguéssim, no? Podríem posar-ho en el segment de l'etòfona, perquè ens fa mala idea. Me l'ensenyes aquí on teniu cultivat el wasabi? Sí, i tant, i tant. Doncs mira, aquí això és un hivernacle, aquest hivernacle a nosaltres no és un hivernacle a l'ús, com deia abans, és un hivernacle que anem adaptant en funció de l'època de l'any perquè el wasabi té uns requeriments ambientals, diguéssim, de temperatura, humitat, insolació, qualitat de l'aigua, drenatge, molt determinats que el fan, doncs, li donen aquesta complexitat al cultiu i nosaltres hem d'anar adaptant aquesta infraestructura a l'època de l'any. Clar, perquè veig que, diguem-ne, de forma convencional el wasabi seria un arrel que creix, diguem-ne, a la vora dels rierols, no? Vosaltres aquí en teniu un, però no hi poseu wasabi, no? No tenim tanta aigua nosaltres com per poder fer això, és veritat, el wasabi de forma natural i el que hem fet després els japonesos des de fa segles que és desviar els rius i fan com unes hortes amb aigua corrent, no? I llavors el wasabi creix en la grava, en els còduls de riu, allà de forma idònia per a ells. Nosaltres no ho disposem de tanta aigua i el que hem intentat és amb les condicions que tenim intentar apropar-nos al màxim a les necessitats que té la planta i bueno, ens en sortim força bé, tot i que segueix sent un cultiu que ens costa molt, que ens porta mals de caps, que també ens porta moltes alegries, però no podem dir que en aquests 6 anys que portem amb el projecte tinguem dominat al 100% el cultiu, ni molt menys. Clar, el wasabi, que no deixa de ser una planta també com podrien ser altres, que per cert, ara que deies això dels rius i d'això, estic veient per aquí creixen els berros en castellà que aquests de forma salvatge també déu-n'hi-do, el picant que són si et menges les pulles. Vull dir que, doncs ara les tastem. Sí, el berro, el berro, és un producte que té alguna similitud en el cultiu, allà on en fan, amb el wasabi, que també creix amb aigua i també té aquest puntet de picant i si no m'equivoco també és de la mateixa família que el wasabi. Clar, vosaltres per exemple el wasabi té una varietat concreta o com va això? El wasabi, al Japó se'n cultiven centenars de varietats, nosaltres en cultivem 4 o 5, però una cosa que crec que als uients els hi interessarà és entendre ben bé què és el wasabi, perquè jo he parlat d'un producte d'alta gamma, del segment de la tòfona, però alhora ho trobem en els supermercats, ho trobem que ens ho posen als restaurants, una pasta que no ens la cobren, si fos tòfona que no ens la cobren.