#2360 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 5/8/2022

Fai, that song going round in my head, like the last thing you said, please don't go... Bip, bip, bip, bip, bip, bip, bip. Catalunya Ràdio, les notícies de la una. Bon dia, us informa Marta Prat. En aquests moments s'està fent al Camp Nou la presentació de Robert Lewandowski com a nou jugador del Barça, seguint aquesta presentació que ha aixecat moltíssima expectació, i el nostre company Roger Rosà. Roger, bon dia. Bon dia, encara en marxa aquesta presentació. Ara Lewandowski abandona la gespa del Camp Nou. Avui, mirers deficionats han donat la benvinguda al davanter polonès, que s'escalcula entre 25.000 i 30.000 aficionats. Avui, aquí, en un matí festiu, a l'estadi on el president Joan Laporta, avui eufòric, ha agraït a Lewandowski l'esforç que ha fet per venir. Robert Lewandowski, benvingut al Fútbol Club Barcelona! En primer lloc, vull agrair al Robert Lewandowski pels esforços que ha fet per venir al Barça. Creieu-me, no era fàcil, no era fàcil, i aquesta operació fonamentalment ha sortit perquè és un jugador que vol jugar al Barça. Es mereix tot el vostre suport! Lewandowski diu que espera viure moltes nits màgiques aquí a l'estadi, i, per cert, avui ja duia al dorsal número 9, que fins ara duia a Memphis. La presentació ara sí que ja s'ha acabat. Ara torna per la roda de premsa prevista a partir de dos quarts de dues. Roger Bussà, Catalunya Ràdio, Barcelona. Més informacions amb Nandu Zanuguera. Salut, ha confirmat 152 cases nous de Barola del Mico a Catalunya, que aleva el total de casos detectats a data d'avui fins a 1.558. D'altra banda, també s'ha notificat més de 2.200 casos sospitosos. La majoria són homes d'entre 20 i 60 anys que han iniciat la sintomatologia entre el maig i el juliol presentat febre, cansament, afecció dels ganglis i erupcions cutànies. El mecanisme de transmissió més probable ha estat el contacte es tracta a través de relacions sexuals, sovint en el context d'esdeveniments festius multitudinaris. Els bombers treballen en aquests moments en un incendi a Molins, darrere i al Baix Llobregat, al marge de la carretera B23, en direcció a Barcelona. Segons han explicat els bombers a Catalunya, la vis s'ha rebut a les 10 del matí, i el foc encara està actiu, tot i que es preveu perimetrar-lo en les pròximes hores. A l'autopista i en total hi estan treballant dos mitjans aeris i deu dotacions terrestres que aprofiten l'aigua del Riu Llobregat per les tasques d'extinció. El foc s'hauria originat en tres punts diferents a causa de la crema d'unes canyes. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos agents per suposar els delictes de detenció il·legal, tortures i lesions. Afers interns investiga quatre agents policials més en relació als fets que haurien passat arran d'una baralla en un local de Barcelona finals de l'any passat. Segons detall, l'agència Europa Press va ser una intervenció de seguretat ciutadana quan va denunciar els agents. Les detencions es van fer ahir a la capital catalana. La direcció general de la policia ha incuat un expedient disciplinari als agents suposadament implicats i ha apartat del servei els dos detinguts que passaran a disposició judicial les pròximes hores. La Xina ha suspès la cooperació amb els Estats Units en àmbits com el judicial, el canvi climàtic i alguns mecanismes de seguretat. És la represàlia per la visita de Nancy Pelosi a Taiwan, segons el Ministeri d'Afers Estrangers d'aquest país, que imposarà sancions a la presidenta de la cambra de representants dels Estats Units i a la seva família. A més, les autoritats xineses han convocat representants diplomàtics de diversos països de la Unió Europea i del Canadà en protesta per les declaracions que van fer els membres del G7, on demanaven a Paquin que no utilitzi la visita de Nancy Pelosi a Taiwan com a pretext per fer accions militars agressives a l'estret de Taiwan. La comunitat d'arregants de l'esquerra buidarà el canal tot l'hivern per reduir el sobrecost del preu de la llum i d'esquerres sec. Deixant l'humi Delta Esquerra sec tants mesos tindrà un fort impacte agroambiental, però els comuns asseguren que no poden assumir sols la gestió de l'aigua al delta de l'Ebre i exigeixen la corresponsabilitat de les administracions. Tortosa, Anna Ferras. Bon dia. La mesura vol salvar els comptes de la comunitat d'arregants de l'esquerra. Javier Casanova és president de l'entitat. No és un tema únicament d'energia, sinó que para máquines o para el canal, significa reduir costos en general. El carrer sec tot l'hivern es preveu un impacte en les ous aquàtiques hivernals o l'aigua a barrets de les badies on es cultiva marisc, entre d'altres. Catalunya Ràdio Tortosa. Detenen tres homes acusats de robar la caixa forta d'una cafetaria de l'estació del Camp de Tarragona. Els presumptes autors del robatori van ser localitzats quan intentaven obrir la Tarragona. Clara Txavarria Domingo, bon dia. Els lladres van tallar amb unes tenalles un cadenat col·locat en una de les portes de la cafetaria i van entrar per agafar el botí. En menys de 24 hores van ser localitzats i detinguts a Tarragona pels Mossos d'Esquadra mentre intentaven obrir la caixa forta amb una radial. Els detinguts passaran a disposició judicial i no es descarten noves detencions. Clara Txavarria Domingo, Catalunya Ràdio Tarragona. I els esports amb Carles Vila. A l'Espanyol el tècnic Diego Martínez reconeix que encara queda molt per fer abans que comenci la temporada i que tot està condicionat per la necessitat de reforçar la plantilla en totes les línies. L'equip blanqui-blau té molt avançada la contractació del mig campista de l'Iber Edu Expósito. Al Barça de futbol sala comença avui la pretemporada, es fan les tradicionals revisions mèdiques i proves físiques. A la tarda els blaugrana viatjaran a Andorra on començaran les taixes de preparació. Avui comencen quatre de les grans lligues europees de futbol, la Premi Anglès, la Bundesliga Alemanya, i el tennis Novak Djokovic no disputarà el torneig del Canadà que comença avui a Mont-real després d'ennegar-se a vacunar-se contra la Covid. Fins aquí les notícies. Una tarda tranquil·la, una platja tranquil·la. Aquest estiu et mereixes passar unes vacances tranquil·les. Perquè amb l'alarma de Movistar ProSegur t'avisen si passa res a casa en menys de 29 segons i si calgués truquen per tu a la policia. Gaudis de l'estiu per 14 amb 90 euros al mes durant 3 mesos contractant-la fins al 7 de setembre. Informa-te'n a les botigues Movistar o al 900-200-730. Et penses que com que ets rica m'agenullaré i et la faré el cul? I tu et penses que fer bones obres compensa el fet que abandonessis la teva filla, oi? Julian Moore, Michel Williams. Sempre hi ha un secret de família que vol veure la llum. Després del casament, a TV3 aquesta nit, és la gran pel·lícula. Els pobles antics tenien la sal com el símbol de la saviesa i de l'eternitat perquè és incorrompible. També la tenien com emblema de la bona amistat per la mateixa raó i entre amics es feien presents de sal com a testimoni de gran fidelitat i impertumbable relació. Hi ha la creença que si on men lleve sal i la torna, es té per segur que renyirà amb aquella persona que li ha deixat. Així mateix, la creien símbol de pureza per causa de la blancor d'aquesta posseïda i de prudència amb referència a l'ús que se'n pot o deu fer. Als grans àpats mai no manca la taula el saler. L'oblit d'aquest objecte era considerat, antigament, com de molt mala barany. Si en un àpat s'abocava el saler, cap inusitat, on creia que no trigaria gaire temps a produir-se diferències i enemistats entre els comensals. Pot ser d'aquí deriva la creença del nostre poble que pot donar-se mal a una persona abocant-li sal davant de la porta de casa. La sal no es podia prendre amb els dits, calia prendre-la amb la punta del gabinet. Solament, els grans cavallers que havien pres part en guerres, i eren molt forts i valents, i en conseqüència havien matat molts enemics, podien prendre sal amb els dits. Era una demostració d'home fort i ardit que tothom admirava. Una de les prohibicions més severes era vendre sal als enemics, puj que es creia que sense sal no podrien cuinar, i es donava per segur que, si que manqués aquest element, l'exèrcit s'hauria de rendir forçosament. Joan Amades, del llibre L'escudella, del Mèdol. Benvinguts a la fonda, amb Pep Noguer. Un lloc on hi cap tothom. La vida és molt més gran Si la visc al teu costat no hi ha res que em passi mal És molt més gran A tu, amor, t'estava esperant Bon dia i benvinguts a la fonda de Catalunya Ràdio. Una fonda estiuenca que la podeu fer des de la piscina, des de la barra del bar, això sí, molta aigua. La podeu fer estirats, drets, caminant, a l'ombra, on vulgueu, però sobretot, sobretot, amb bona companyia. Vinga va, comencem pel nostre pica-pica amb la Guia Vergínies de la cuina catalana. Voleu una miqueta de fruita? La tenim preparada. Un xing de pernil? També. Una recepta antiga de principis de segle? També. Una miqueta d'embotit? I tant que en tenim. I alguna coseta més de tant en tant. I després el reportatge, a la segona part. Aquests reportatges que queden collant. I acabarem amb una cita final. Què? Comencem? Vinga va. La fonda, amb Pep Noguer. I tornem a la Guia Vergínies de la cuina catalana a la recerca de l'Òscar Gómez, el nostre gastrònom de confiança. Bé, un dels nostres gastrònom de confiança. Òscar, bon dia. Molt bon dia. Encantat de ser un mes de l'equip. Home, un mes de l'equip que corre a la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra per anar a buscar bons restaurants de cuina catalana. Sí, algun dia faré el recompte de quilòmetres i m'espantaré. Però això ja m'ho passes a la factura del mes, ja està. Avui, què? Farem gaires quilòmetres o no? No, precisament avui és com menys quilòmetres farem, perquè avui anem al carrer Aragó, a Can Vallès, a Barcelona, on hi ha un d'aquests restaurants que tothom... Bueno, tothom no, però moltíssima gent... que és aficionada a menjar bé a Barcelona sap que és un clàssic imprescindible de la ciutat i, en canvi, no té predicament, surt a poques guies... No és d'aquests que surt primer en els tops de seguida, però potser no són mediàtics, són una decoració una mica no moderna, per dir-ho d'una manera, però és que es menja tan bé a Can Vallès. I què? Què hi menjarem, aquí, a veure? Doncs mira, a Can Vallès s'ha de tastar, sí o sí, el tartar de cabra hispànica amb gelat de mostassa. Perquè és un tartar que fan amb cabra, que porten dels ports tocant el delta de cabra hispànica, és, per tant, carn de casa, té aquest gust més farèstic de la carn que està agafada directament de la natura, i està espectacular. També fan, i és imprescindible, el caneló de peu de porc. El caneló de peu de porc, a Can Vallès, m'atreveixo a dir que està entre els 5 millors canelons de, per mi, a Barcelona. I no m'agrada, novament, dir una cosa tan tres millors, perquè s'ha d'haver tastat tot i és impossible, però aquest em jugaria un peso la que sigui. I què? També una mica de peixico, no? Sí. Mira, hi ha gustins amb compota de tomàquet. Aquí sí que fan una presentació una mica més delicada i moderneta. Estan els llagostins oberts així amb papallona, i està pocionadet ja per la mossegada, i s'obre un oli de fastucs, i amb una compota de tomàquet. Aleshores és un plat que per l'estiu, per exemple, se diu molt. I és un d'aquells restaurants que també et trobes a llegums, que no et trobes llegums a molts restaurants. No, no, no només trobes llegums, és que tomes potxes. Que jo, quan algú fa potxes, tinc clar que té una intenció, i té una complicitat, amb la bona cuina. Perquè és veritat que nosaltres tenim llegums molt bons a casa, però les potxes, que són aquest llegum collit, en verd, i que es pot congelar tot l'any, i, per tant, admet fer preparar-lo durant molts mesos de l'any, és d'una dèlica desextraordinària. Ells la fan amb piquillos i cansalada. I de postres què hi hem de tastar, aquí? A les postres, bunyols de xocolata. Aquí no hi ha grans sorpreses, és una pell molt fina, que encapçala dintre un cor de xocolata. Són bunyols de xocolata, no bunyols amb, sinó bunyols de xocolata. Uf! Entra a la guia virgines de la cuina castellana al restaurant Camp Vallès de Barcelona. Moltes gràcies, Òscar. A vosaltres fins a propera. Amb la millor qualitat i tota la tradició, però també amb la més alta innovació, Virgínies, xocolates i torrons et presenta emocions d'alta cuina. Perquè, sabies que 100 xefs internacionals han atorgat els nostres productes dos premis Superior Taste Award del prestigiós Institut Europeu? Per aquest motiu i molts més, avui podem dir, més que mai, que Virgínies és sabor i emoció. Ja tenim a punt el petit gran xef d'Espanya, l'Òscar. Una poma mossegades, fruita seca per picar. Sóc el fruit del llimoner, un arbre amb una tija, amb fulles, amb una espina. Ens trobaràs tot l'any, perquè el llimoner fructifica tot l'any. Depèn del sistema de rebadiu, i és cultivat en terres càlides, al igual que el taronger i el mar. El llimoner fructifica tot l'any, depèn del sistema de rebadiu, i és cultivat en terres càlides, al igual que el taronger i el mar. Depèn del sistema de rebadiu, i és cultivat en terres càlides, al igual que el taronger i el mar. A la cuina s'utilitza la meva pill ratllada per elaborar pastissos, també musen, per decorar i aromatitzar diferents plats. Sóc el principal ingredient per elaborar una llimonada, una beguda molt refrescant, que t'ajudarà a treure l'acet i que et recomano que et prenguis després d'una bona caminada o abans d'anar a la platja, per exemple. Sí, sóc la llimona. La llimona amb aigua amb gas. És molt refrescant. T'agradaria provar un trosset de llima? Molt semblant a la llimona de color verd, aixafat amb un xic de sucre i suc de pomo. Tasta la marmelada de llimona amb unes fulletes de farigosa. I fruites i verdures de tots colors. A la Garrotxa, elaborem el pernil curat de Can Mateu, l'autèntic pernil de pagès. El pernil de Can Mateu està elaborat amb porc seleccionat 100% d'uroc d'origen català. El pernil de Can Mateu és artesà, salat a mà, peça a peça, i assecat sense pressa ni corrents d'aire, com es feia el rebost de les masies de pagès. El pernil de Can Mateu per gaudir-lo en qualsevol moment. I aquesta musiqueta és l'hora d'agafar el pernil, el ganivet. Vinga, esmolar-lo una miqueta, escalfar-lo i el tall, i començar a tallar, perquè avui el millor plat de pernil serà per al gran gelater artesà de Badalona, l'Albert Soler. Albert, molt bon dia. Molt bon dia, senyor Pep. Suposo que t'agrada el pernil a tu. Em torna boig, em torna boig. Me'l puc menjar de totes les maneres possibles que hi hagi al món. Si també haguessis estirat allò rotllo romans, no? Anar menjant pernils i brots de raïm, no ho sé. Bueno, el raïm preferiria pernil i brots de pernil. Sincerament, és un producte que sempre ens ha agradat a casa. M'agrada molt, m'agrada amb greix, m'agrada fi, m'agrada tallat a tacos, m'agrada gruixut, m'agrada totes les formes. Sobretot el de la punta, la punta de dol, de tot aquells adeuets, allò que vas fent. Això està molt bo. I, sobretot, el que està més a prop de l'os, el que està més a prop de l'os, m'agrada quedar-me'l per mi. Tu cuines el pernil? El pernil, t'haig de dir que... Més que cuinar, com que soc un gelater, et puc posar una proposta que vaig fer gelatera i molt interessant. Vam fer un gelat de pan tomàquet i després vam fer un gelat de pernil. Vaig utilitzant una sèrie de tècniques, fent el pernil, el vam dessacar, i el vam triturar, i amb aquella pols vam fer un gelat. Utilitzant una miqueta de greix, després desfet, del propi pernil. Tu saps què acabes de dir? Estàs creent una sentència que farà que tota la gent que escoltem la fonda avui anem cap a Badalona a buscar el gelat de pan tomat amb pernil. Doncs serà complicat que el trobin ara perquè no l'he fet, però seria una gran proposta, seria una gran proposta. Et donem dos dies a temps. Vinga. Allò, temps per dessacar el tall de pernil i per fer el gelat de pan tomat. Llavors ho farem. I aquí què hi posaríem, Albert, algun vinet, algun escumós? Et conta que soc de Badalona, a Lleia ho tenim molt a prop, tenim uns grans vins a Lleia, i jo trobo que qualsevol vi d'aquesta terra acompanya. Sobretot, bueno, tant els blancs, que estan molt associats al peix i demés, però jo trobo que tenen uns matisos molt interessants que poden anar molt bé al que són els greixos del propi pernil, i, evidentment, tots els escumosos. Albert Soler, gelater de Badalona, moltíssimes gràcies per ser avui aquí per parlar de com et menges un bon plat de pernil. Gràcies. I ara és el moment de la recepta històrica del llibre La cuina catalana d'en Ferran Agulló amb el fons musical del gran amic Xavi Salvà de A dos gramòfons i, amb la veu, d'Ari Coderc. Es fa de polla o gallina de mar que a Cadaqués en diuen escórpula, així com de l'escórpula en diuen rufí. El peix es talla talls i es sofregeix amb oli, i als cinc minuts s'hi tira, amb una mica d'aigua calenta, tomàquet, all i julivert, ben picat, amb bona quantitat, i tot d'un cop, fent bullir ben de pressa. Un moment abans de treure del foc s'hi tira la sal corresponent. Si poden servir lesquetes de pa fregit, el suc ha de quedar espès i, com més de pressa vul, millor. I ja hi tornem a ser, aquí, amb en Josep Dolcet, el nostre mestre xorcuter. Josep, molt bon dia. Bon dia, bon dia a tothom. I què toca, avui, per aquesta volta a Catalunya, amb la xorcuteria tradicional? Ahir començàvem a parlar de llengua, avui seguirem amb llengua. Parlarem del bisbe blanc i del bisbe de llengua. Bisbe de llengua, aquí només hi ha llengua, no? Aquí no hi ha altres carn més gelatinoses. Quan diem bisbe de llengua, hi ha altres carn. És una massa de carns, diguem-ne, molt semblants a la botífera blanca, però hem de pensar que aquest és un bisbe especial. Tant especial que a la barca gran diuen regina. Regina? Per què? Sí, perquè és que de llengua, als porcs, abans només n'hi havia una. Clar, llavors, quan feies la matança només hi havia una regina. I si la posaves amb un bisbe sol, amb un embotit sol, aquell embotit era especial. Era especial perquè només hi havia una llengua i només hi havia un sec. I aquest era un embotit especial que o es menjava amb ocasions especials, o es regalava l'amo del mas o es regalava el bisbe. O es menjava amb domenge. Per això, al sol sonès, n'hi diuen el do negal. És molt curiós perquè ara em fas pensar que dins la xarcuteria abans, o la matança del porc tradicional que es feien les cases de pagès, els amos tenien molt de poder, perquè tu, per una banda, tenim aquest, per l'altra, el fuet de l'amo. Sí, efectivament. Quan hi havia els mossovés, els mossovés, per això ja ve de l'edat mitjana, els mossovés es quedaven, diguem-ne, les parts, la cancel·lada, la part més greixosa, els pernils, els lloms, i aquests productes especials, aquests anaven pels amos. Pels amos, o pel bisbe, o pel capellà, o pel cassic, el que fos. Aquests punyeteros sempre es quedaven amb les millors coses. I et vull, què? Primer, tallat una mica gruixut. Quan diem bull, pensem que és un producte que hem cuït. Bull vol dir bullir. Això ho embotirem o amb un sec, amb un budell ample, quasi sempre amb un budell ample, ja sigui llis, o ja sigui seccioner. Quan el tallem, home, d'entrada, segons, si l'hem de menjar acompanyat amb un bon pàntomac o un bon entremes, que sigui relativament finet, 1 o 2 mil·límetres, que sigui finet. Perquè quan tenim un bull, diguem-ne, embotit amb una tripa d'aquestes llises semicolanes, tallem-lo un trosset més gros per anar picant. I tastem-ho també amb una mica de fruita àcida. Ara em diràs que li va genial una granismit, per exemple. Per què no?Una taronja agra. Sí, sí, una taronja agra, o després, i després. No oblidem una cosa, és que això... Sempre ens deixem alguna cosa, però no oblidem que cada embotit l'hem d'anar acompanyant amb els nostres vins. Quin vi, el de cada zona que hi hagi? Llavors ens transportarem al lloc. Moltíssimes gràcies, senyor Bolset. Molt bé, gràcies a vosaltres. Acrefa, l'associació catalana de ramaders i elaboradors de formatge artesà us ofereix aquest espai. I la ruta formatgera d'avui ens en anem a un lloc fantàstic, i a més a més, amb una formatgeria... Mira, que no me la va dir un formatger, sinó un cuiner, i això vol dir que alguna cosa faran, a més a més, fer formatges, que és fer formatges molt gastronòmics, des de molt a prop de Terrassa, si no vaig mal encaminat, que és la formatgeria La Frasera. I tenim a l'altra banda de la línia telefònica en Jordi. Jordi, què tal? Hola, bona tarda, Pep. Molt bé, molt bé. No sé si ho dic de veritat o no, això de La Frasera. Sí, correcte, sí. El nom de La Frasera és una recuperació antiga. Això està aplicat a... Bueno, estem ubicats a Bacadisses, i és una antiga masia que es va recuperar, i es va fer un hotel rural i tot això, i llavors es va recuperar el nom perquè és el Castellet de Dalt, perquè hi havia un castellet a baix i tal, però abans de tot això era el Castellet de La Frasera. Llavors es va recuperar aquest nom per fer l'hotel i per fer el que és la formatgeria. Jo només em dedico al formatge, eh?, a l'hotel. Sensació. Un bon amic de la fonda de Catalunya Ràdio, l'Artur Martínez, ell que sempre busca productes del territori, i mira, molt a prop, com diem, a Bacadisses de Terrassa, el vostre formatge molt gastronòmic. Com va ser això, Jordi, que us dediquéssiu a fer formatges? Bueno, la veritat és que són canvis de vida, perquè jo estava al sector de l'automoció, i aquestes crisis que va haver-hi fa un temps i van oferir la possibilitat de marxar de la feina i fer un canvi econòmic, i em vaig començar a preparar-me, a estudiar, a aprendre a fer formatge, i al final em vaig dir a la manta al cap i, apa, endavant, i així estem, ja portem 7 anys. I vosaltres teniu un ramat propi, Jordi? Sí, bueno, ara actualment no, eh? Ara fa un parell d'anyets que el ramat el vam vendre perquè ho portava Gerard i es va una miqueta cansar i tal, i es va vendre. Però estar aquí al poble de costat, tenim el mateix vincle, el mateix ramat, el que passa és que ara ho porta una altra persona, sí. Però fa poquet que no el tenim, ja. I quin tipus de formatges feu, Jordi, aquí a la Fresera? Bueno, fem des de madurats, tipo semi curat, diguéssim, tot cabrat, sempre treballem en cabra, és el primer. Només treballem cabra. I fem, bueno, de peix rentada, peix natural, fem algun blau, fem pestes trobades, cendrats, naturals, herbes, fem mató, que és molt clàssic d'aquí a la zona, bueno, una miqueta de tot. A més, ens agrada molt investigar i treballar una miqueta, bueno, anar fent i buscant nous reptes, motivacions. A més a més, a mi m'agrada, Jordi, perquè vosaltres teniu una formatgeria d'aquestes petitones, al cap de Mont de la Muntanya. Us agrada que us vinguin a visitar i a comprar formatges aquí directament? Sí, nosaltres... Ara ja els diumenges ho vam deixar a la banda, però abans teníem obert tots els matins de dilluns a diumenge. Ara tenim obert a l'obrador, tenim visites i això de dilluns a dissabte. A pels matins estem oberts, sí, sí, cap problema. Al contrari, el que passa és que és veritat que abans de la pandèmia fèiem una miqueta de tastos i visites i algun taller i coses d'aquestes, que ara hem de reprendre el tema, perquè ho teníem una miqueta deixat pel tema de la pandèmia i més endavant continuarem. De tots els formatges que fas, Jordi, si neguessis a triar un, el teu formatge més icònic, quin seria? Bueno, això és... Complicat, eh? És molt complicat, és molt complicat. Però si hauria d'escollir... hauria d'escollir dos, perquè un seria un tou i l'altre seria un curaret, una pasta, una pell rentada. Jo tinc el 5, per exemple, que és una pell rentada, que m'agrada molt perquè em dóna joc, també, per fer... per fer reclets i per fer coses així, que me les feia jo a casa, i per cuinar m'agrada. I després de pasta tova, també, potser agafaria el cendrat, però el formatge sí que em dóna més... També m'ha donat algun reconeixement i alguna coseta, i també li tinc una mica més de carinyo. Però, en principi, si els fem és perquè ens agraden. No en tinc preferència, no en tinc preferència. Ara anava a dir que això es tracta de fer tot el que t'agradi, eh? Sí, sí, és primordial, eh?, perquè he fet algunes proves, he fet algunes coses, i les deixo de fer si no m'agraden, això sí. Però, bueno, si no m'agraden a mi ja no té sentit, no? Doncs moltes gràcies, Jordi. Salut i formatges des de la Fresera a Bequerices. Moltes gràcies, Pep, encantat. Matons, recuits, garrotxes, serrats, topins, iogurts, llet fresca... i tants altres formatges i productes lactis elaborats artesanalment a casa nostra. El 182, que Crefa agrupa l'artesaní formatgera catalana perquè la gaudiu a casa vostra. Som remaders, som formatgers. Visiteu-nos a crefa.cat. Amb el suport del Segell d'Artesaní Alimentària de la Generalitat de Catalunya. Avui anem cap aquí, a mig de Curves, al Parc Natural del Mont Negre Corredor, perquè aquest home em va dir que venia de bon, vam com a mínim una mica bé que ara a l'estiu, home, quan peta el sol, aquesta banda del maresme, déu-n'hi-do, deixa-la anar. Però clar, és que si el producte avui en qüestió el que vol és sol, doncs hi hem de ser-hi. I m'ha fet pujar per aquí, en un camí que bé, déu-n'hi-do, al cotxe. Ah, mira, ja el veig aquí. Pep, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Estem a Arenys amunt, avui? Avui som a Arenys amunt, sí, sí.