#771 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 24/6/2015

Yeah, oh-oh-oh-oh-oh You're unreliable You're so stressful You're on your own On your own You're unreliable Josep Antoni Duran i Lleida s'ofereix el seu partit a Unió Democràtica per continuar fent feina. Diu que se sent fort per continuar liderant el projecte d'unió tant a Madrid com a Catalunya. Ho ha dit des del congrés on avui s'ha significat el trencament després de 37 anys de convergència i unió al congrés dels diputats Albert Calatrava. Bon dia, Duran i Lleida assegura que ell no se'n va, que es posa a disposició d'unió per liderar-la a Catalunya o a Madrid, conscient que el partit té espai per la lectura orfàdic de sentit comú. Ja sé que algunos tendrían ganas que desaparecies de una vez, pero yo todavía no tengo esas ganas. Reitero, creo que Unió Democràtica tiene un gran espacio electoral, que hay mucha gente que está esperando a Unió Democràtica, que es la hora de Unió Democràtica, que hay mucha gente que se siente huérfana. Y ante ese reto yo lo que no puedo hacer es esconder la cabeza. Estoy aquí para dar la cara, para defender este proyecto, al lado de quien sea. Duran i Lleida assegura que un cop enllestida la ruptura de CiU a Madrid no és un dia per saltar d'alegria, però sí que està orgullós de la feina que s'ha fet. Albert Calatrava, Catalunya Ràdio Madrid. Notícies breus, Àngels López revela de Sant Joan tranquil·la i sense incidents importants, però amb una nota dramàtica la mort de dues persones en accident de trànsit. Per això el nou conseller d'interiors Jordi Jené ha fugit de parlar de balanç positiu. El resultat final és menys negatiu del que podrien haver estat les previsions inicials, en una nit especial com la revetlla de Sant Joan, però d'aquest conseller intentaré, en la mesura del possible, fugir dels qualificatius positius quan estem parlant encara de persones que moren o moltes que pateixen greus conseqüències. Aquesta nit hi ha hagut tres incendis en zones de vegetació a Cervelló, Santa Cristina, Daro i Moncada i Reixac. I una quinzena de pagesos demanen a la Generalitat 300.000 euros pels danys que els aiguats han fet en les seves finques pròximes a l'aeroport de Lleida el Guaire, Lleida Noelia Casellas. Bon dia, els afectats es queixen que des de la construcció de l'aeroport cada vegada que plou amb força tenen danys per aiguats a les seves finques. Ara un estudi ha demostrat que la infraestructura és, en part, culpable de les avingudes d'aigua i arran d'això els pagesos han quantificat els danys en uns 300.000 euros i el reclamen per escrit a la Generalitat. Josep Cabrers de la Unió de Pagesos i portaveu dels afectats. Hem fet els projectes 100.000 euros per a subsanar el dany que hem tingut per fer la reparació del mal que hem de fer que ha arribat. Cal recordar que des dels anteriors tot això s'han pagat els països de la butxaca. Veuen bé les conclusions de l'estudi però volen estudiar a fons les xifres perquè sospiten que s'intenta minimitzar els possibles danys. Núelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida. Esports, Robert Pratt. La samarreta de l'Espanyol de la pròxima temporada serà de la marca Homa, que s'ha convertit en nou patrocinador tècnic de l'equipatge del Club Blanqui Blau, segons ha informat aquest matí el conjunt Blanqui Blau. Andrea Pirlo jugarà a la pròxima temporada a la Major League Soccer, a l'equip dels New York City, segons assegurar la cadena de televisió nord-americana NBC. Pirlo no accepta l'oferta de la Juventus, on podia continuar fins al gener del 2016. I el Barça de bàsquet ajuda avui totes les opcions de mantenir aspiracions de guanyar la Lliga de bàsquet. Els del Gran arriben a Madrid, a les 7 al Palau, amb 2 a 0 en contra a la sèrie necessiten guanyar 3 partits seguits per fer-se amb el títol. El partit el transmetrem a Catalunya Ràdio. El partit el transmetrem a Catalunya Ràdio. Hi ha qui no té els contenidors davant de casa. Amparo Moreno, és un inconvenient això per poder reciclar. I ara ho hem de fer tots, i de contenidors n'hi ha pertot arreu. Just tinc el carrer de sobre i mira, això aprofito i faig un passeig cada dia. Avui he portat el paper al blau. Veus que bé? Ja et veig en forma, ja. Entreu a parcareciclen.cat i descobriu maneres de reciclar. Amb la col·laboració d'Ecoembes. Generalitat de Catalunya. Preparats. Hi ha ofertes i ofertes. Hi ha ofertes i l'ofertaça d'Hipercord. Com ara un pernil ibéric de gla. L'ellenda ibérica de 6,5 a 7 quilos i mig de pes. Per 149 euros. I és de gla? Més que una oferta, una autèntica ofertassa. Emporta-te-la a Hypercord i a Hypercord Pones. Una oferta vàlida a la península. A Gas Natural Fenosa creiem que pensar en els nostres clients no hauria de ser un bla, bla, bla. Per això, fem que puguin pagar la mateixa quota cada mes amb les tarifes planes de llum i de gas. Perquè allò important no és el que dius, sinó el que fas. Forma-te'n a gasnaturalfenosa.cat. Gas Natural Fenosa. Fet i dit. Les batalles. Les aventures. Les heroïcitats de la història de Catalunya. En Guàrtia, amb Enric Calteno. Darrere de qualsevol mita i llegenda, fins i tot el més inversemblant des d'un punt de vista històric, hi ha un context que l'ha fet possible. En els primers segles del cristianisme és quan sorgeixen en major grau les històries de les vides i miracles dels sants. Molt sovint, aquestes històries barregen elements de la cultura pagana amb històries de màrtires o d'herois cristians reals. Una d'aquestes històries legendàries, una història que provenia de l'Orient, va acabar tenint molta importància en diversos països del món occidental, entre ells el nostre. Aquesta història va ser la de Sant Jordi. Tot i que la tradició presenta Sant Jordi com un militar, el nom grec Giorgos significa aquell que cultiva els camps, l'agricultor. En les diferents versions de la llegenda, Sant Jordi va aparèixer com un mac, com un cavaller de la capa d'Òssia, com un legionari romà o fins i tot com un capdill germànic. Al culte de Sant Jordi ja existia l'Ot, l'antiga diòspolis al nord de Jerusalem des d'inicis del segle VI. Els sants i les imatges venien a substituir en aquell moment les nombreuses divinitats del panteó greco-romà que no tenien cabuda en una nova religió monoteista. L'enfrontament amb el drac, del qual en tenim els primers rastres del segle XI, és l'aventura més famosa de la història de Sant Jordi, la més atractiva per un públic laic. Però és només un capítol de la biografia imaginària d'un màrtid i un guerrer que la literatura catòlica i el folclori popular van anar incorporant com a reals. Sant Jordi va arribar a l'edat mitjana convertit en un cavaller, el millor aliat en temps de croades, un protector i un amulet al camp de batalla, com per exemple va passar, o diuen que va passar, el setge d'Antiuquia el 1097. No hi ha constància de la devoció al sant a Catalunya fins al segle XI, però a partir de les hores aquest aniria noument i tindria el punàlgit amb Pere III al cerimoniós i els seus dos fills, els reis Joan i Martí. Sant Jordi, representat en infinitat de pintures, de frescos i d'escultures, especialment del segle XV, i simbolitzat per la creu que acabat sent en senya de la Corona de Dragó, havia arribat a Catalunya per quedar-se. I com és habitual amb guàrdia ens acompanya el doctor Josep Maria Soler i Sabater, benvingut. Hola, què tal, bon dia. Sant Jordi, i ho tractem amb un programa d'història, no sé si això és molt adequat, no?, perquè és, òbviament, és una figura legendària. Bé, però hem de tenir en compte una cosa, que molts fets de la història de Catalunya, molts fets de la història d'altres països, com per exemple Anglaterra, em sembla que Escòcia, on estic segur, si Rússia, tenen com patró, o un dels patrons fonamentals, és Sant Jordi. Molts moviments socials, polítics, culturals, el tenen com un element fonamental de la seva història. I nosaltres, a nivell cultural, un dels elements més importants de la nostra història cultural és el dia de Sant Jordi. I això és actual. El tema del llibre i la rosa, això és una cosa molt recent d'internes històriques. Ha patit dos anys i és 24, sí. Són per quatre dies. Fa quatre dies, però sí, és un personatge històric amb el qual jo crec que forma part de la història. La llegenda també forma part de la història quan la gent l'assumeix com a pròpia. Se n'oblida del caràcter llegendari i el converteix en realitat. És un personatge històric d'unes dimensions considerables, és a dir, el ser humà l'ha construït. Però en general, ara una mica més enllà de Sant Jordi, la pervivència de les llegendes dins de les diverses cultures i dins de la història és un fet suposo que és historiable del tot, perquè esclar, els mites que crea qualsevol nació o qualsevol cultura quan són tan assumits, doncs també pot ser un recorregut històric de com han evolucionat aquests mites. Home, si nosaltres anéssim a tots els països del món o a molts països del món i miressim el comportament ideològic, polític, social i cultural de la gent, fins i tot la forma de pensar i en alguns casos la forma de votar, a partir de l'imaginari col·lectiu, perquè l'imaginari col·lectiu no sempre correspon amb una veritat històrica, veuríem que és un fet històric i necessari d'historia i d'investigar d'una forma absoluta. Però sospito que els historiadors molt sovint aquest tipus de temes, o almenys molts historiadors, no els hi han fet cap mena de gràcia, perquè han considerat que això no són dades, això no és una cosa seriosa. Sí, però recordem quan van sortir els primers estudis sobre altres del dins de la història, que sempre és una ciència que regenera, quan va sortir la història de les mentalitats, hi havia gent que se'n va riure. I avui dia no hi ha cap historiador mínimament rigorós que no estudi la història de les mentalitats. De la mateixa manera que s'han d'estudiar les històries de les llegendes, ara sempre hi pot haver un historiador ancorat amb la nit del temps que no estigui al dia, però avui dia absolutament inel·ludible estudiar les llegendes per conèixer el caràcter d'un poble, d'una població, d'una forma de pensar, de viure, o com he dit anteriorment, de votar. I qui ens acompanyarà en aquest viatge per la llegenda, un viatge històric i rigorós, és un amic del programa, el doctor Estefano Maria Cingolani, autor, entre molts altres, del llibre Sant Jordi, una llegenda mil·lenària. Moltíssimes gràcies, doctor Cingolani, per ser un altre cop aquí amb nosaltres a l'Enguàrdia. Bon dia i gràcies per convidar-me l'altre cop. Sant Jordi, hi ha alguna base, aviam, alguna base real? Se sap d'alguns cavallers que lluitessin en algun moment determinat per tal de... contra monstres o enemics, diguem-ho així, per tal de alliberar donzelles? Perquè no ho sé si hi ha alguna base per explicar aquesta mena de llegendes. A la història, no. A les llegendes, molts. Està plegat, no? Sí. Però no hi ha cap persona en algun moment determinat, que almenys constatable, que aquest tipus d'esdeveniments eròics es pogués constatar amb documents que va passar? No, no, no. A més, el combatiment eròic del Sant Jordi és posterior. La seva primera fama és per altres gestes, que no drags i salvar donzelles. Aquesta és la que ens ha arribat més últimament, no? La que va tenir molt d'èxit era el Superman torturat a l'extrem. Per tant, realment, la base històrica documentada no en podem parlar en cap moment que existeixi. No, ni del personatge, ni del mateix sant. Això és habitual? Hi ha moltes històries de sants que no corresponen en absolut a cap persona real? A l'època aquesta, dels primers segles de cristianisme, no ho he dit tots, però una bona quantitat de sants i mártirs no es correspon. No hi ha manera de comprovar si existeixen o no. I la literatura, com a literatura feta sobre sants i de l'època, és extraordinària. La pròpia patrística vaticana no oblida. Exactament, es diu el martirològi, el nom del catàleg de martirològi cristial. El catàleg de sants i les seves històries que la santa mare església diu que aquestes històries van a missa, mai millor dit, és el martirològi cristià, es diu així el nom. No, però vull dir que el martirològi nosaltres a l'època contemporània l'hem aplicat molt a fets contemporanis de la guerra civil i tot això, però sí, sí, és a dir, amb tot aquest nom de grans pares de l'església o sants de l'església, la pròpia església no diu que sigui motiu de fer, o sigui per un creient o qualcosa. I per què n'hi ha tants d'històries de sants i de màrtirs centrats en aquesta època? És evident que va haver-hi una persecució als cristians per part de romans, diu que la CIA era el dolent de la pel·lícula clàssica, però que sorgissin tantes històries llegendàries de martirològics absolutament cruels i brutals i de fets miraculosos, suposo que respon a altres qüestions, no només al fet que existís aquesta persecució generalitzada. Bueno, perquè en el moment en què el cristianisme es fa religió oficial, el primer acceptari de fesos oficial s'ha de reescriure a la història passada i el centre de confrontació amb els romans del segles president eren algunes persecucions i alguns martiris, mai tants, evidentment. La cultura, la societat a l'època era prou cruel, perquè també els emperadors cristians déu-n'hi-do el que feien, amb el qual no li sobtava que hi haguessin tanta crueltat exagerada. I per l'altre s'havia d'alguna forma de substituir herois, de substituir literatura i doncs s'inventen, com els superherois de Marvel ara, d'alguna forma, en tot respecte, s'han d'inventar històries i són sempre les mateixes, de figures extraordinàries, amb una capacitat de suportació exagerada. O de vegades, simplement, perquè tenen una inspiració divina. Déu un àngel protegeix la persona aquella en qüestió mentre li estan aplicant... Sí, però no sempre trobem que la protecció els estilvia els dolors. La protecció els permet aguantar-los. Però la primera llegenda de Sant Jordi és esguerrifosa. És sobrehumana, evidentment, el que fa. Després entrarem al tema de l'agor. Això serà la part de Sant Jordi. Ho tocaré. Tot i així, una cosa que a mi almenys em sobta de Sant Jordi és que molts sants habitualment són donzelles que preserva la seva virginitat i els dolents romans els ataquen. És una categoria. Per exemple, homes molt sants i molt savis que mantenen la seva fe malgrat els càstigs terribles. Però Sant Jordi és un militar. I això sobta, no? N'hi ha molts. N'hi ha molts de sants militars. Sant Vicent, no el ferré l'altre, és un militar i almenys a Itàlia està plena de legionaris màrquers. Per exemple, no em recordaré cap nom. N'hi ha molts, perquè era un problema fonamental. En el moment en què el cristianisme s'ha d'acceptar s'ha de fer càrrec... Aquí en tinc a notat Teodor, Demetri, Mercuri, tots aquests són... Sí, aquests són dels famosos a Orient. El cristianisme s'ha de fer càrrec de la defensa de l'imperi. I doncs, el paper dels militars és assumit per la religió. I s'ha de demostrar que ja abans eren bons i abans estaven disposats a defensa de l'imperi, però no podíem perquè havien de retrocultar l'imperador als deus pagans. I per tant, un militar pot ser sant. No tenen cap mena de problema amb aquesta qüestió. No, al contrari, es devenen famosos els sants militars. Hi ha un d'aquests, Sant Teodor, que abans era metge i després el transformen en militar, perquè evidentment té més tirada en moments de defensa, tenir protectors militars. I els metges dius... Ja fan això ja... Però està bé això que estàs dient per no agafar aquesta superioritat sobre els temps passats, no? Nosaltres també donem premis nobles de la pau, eh, gent que... Sí, sí, impulsors de guerra. És molt habitual donar premis nobles de la pau, aquell que ha impulsat la guerra, i en un moment determinat decideix que ja ha matat prou, dius home. Que totes les èpoques històriques, aquestes contradiccions existeixin. Sí, sí, claríssimament. En tot cas, suposo que també, alguns d'aquests sants històrics, en Jordi hem vist que no van existir realment. Vull dir que no tot devia ser invents, perquè si no la gent, fins i tot gairebé contemporània, molts d'aquests mitges sorgeixen contemporàniament als fets. No podrien mantenir-se, perquè esclar, si això no ha passat, jo ho he vist, no ha passat això. I per tant, alguns van passar. Alguns fets, més o menys, eh, òbviament van haver-hi màrquers. Alguns sí, però també els estudiosos de molt poc s'han pogut comprovar l'existència real. La llegenda sorgeix uns temps després, els testimonis ja no hi eren. És possible que s'atribueixi una llegenda a un cos venerat per alguna virtut, però no se sap qui és, com podria ser Sant Jordi, i després el segle IV comença el turisme religiós a Terra Santa, i van descobrir la Santa Creu de Jesús, i van descobrint coses pels peregrins. I d'altra banda, Santiago, que va morir a Santiago. Es descobreix un cos i s'inventa, i se li atribueix una llegenda, perquè en aquest moment fa falta, fa falta. És la direcció de la Via L'Acte, el campus d'Estel·lai, Santiago com vostè va, i ja està. La llegenda surt, diguem-ne, quan no hi ha testimonis oculars, en aquests casos. I després hi ha problemes en altres més recents, en quan l'estudador s'inventa una trola impressionant i hi haurien d'haver testimonis. Però, aparentment, no passa res. A més a més, en alguns casos s'agafen llegendes inventades o llegendàries, diguéssim, d'algun lloc determinat, i es traspassen directament a una altra, i es queden amples. És el cas de la patrona barcelonina Santa Eulàlia, que explica, no explicaré gaire història, que és bàsicament una noia jove de 13 anys, que és torturada 13 cops de manera salvatge, i finalment mort després de diversa. I, a més, és pastora d'oques. Doncs bé, és exactament igual que Eulàlia de Mèrida anterior. I fa exactament el mateix, es diu igual, la diferència és que una cosa és a Mèrida i una altra és a Barcelona. Però és exactament igual. I amb això la gent de l'època, o una mica posterior, no se n'adonava, que tenien dos sants clavats amb pocs quilòmetres o uns quants quilòmetres de distància? No ho sé, en uns casos és possible o no, perquè al Barcelona no sabien de la de Mèrida. I tenint en compte que hi ha unes recurrències, les santes, són totes joves, totes tenen unes tortures tremendes perquè algun... Amb un punt sexual molt retorçat. Molt fort i molt retorçat, i totes moren, totes les capitades, que és l'única manera per eliminar-les definitivament. I es va repetint, i com ara, quantes històries, sempre una calcada sobre l'altra, ara t'inventes o el plagi o la intertextualitat i vas xutant. Símptomes així molt sofisticats. I ara ja la feia l'exemplaritat. Clar, si ja feia exemplaritat, aquí la raó no cal i a més, com que són alguns cultes locals, no tens per què saber d'una altra culta local. Doncs anem per feina, anem per Sant Jordi. Aviam, ara ja hem fet un panorama del context general. Quant sorgeix d'aquesta llegenda que es pugui més o menys datar que les primeres aparicions d'un tal Sant Jordi? Un tal Jordi, com a mínim. La primera llegenda la tenim testimoniada al segle V, quan el papa la condemna com creu en Sant Jordi, però la condemna en tant que plena d'eregies. O sigui, per tant, comença malament. Comença molt malament. Abans no en sabem res. A finals del segle V, l'imperi romà d'Occident pràcticament està a les acaballes, si no ha acabat ja. Vull dir que és 476. Ja ha acabat. Però està perquè ha acabat. És l'imperi romà d'Orient el que té encara per viure i per viure mil anys més, que Déu n'hi do. Però que el pes del cristianisme està trontollant en aquests moments. Relativament, perquè totes les regnes romanes barbaris que han sorgit d'Occident són tots cristians. Alguns són arians, com els piscicots i el dinostrodot. Els francs són catòlics, romans, però tots són cristians. I el papa segueix més o menys dirigint a tots i tenint la seva influència sobre tots. I a més apareix en un període de ruralització de la societat i aleshores un Sant Jordi rural, d'origen rural, s'adapta. I de militarització, per l'altra banda. Per tant és perfecte. És perfecte. Ho té tot, aquest Sant Jordi nou. Tot i si el papa el condemna. Qui és el que sabem que li va arribar al papa? O només tenim la condemna i no sabem quina era la llegenda que en aquests moments li arribaven? Sospitem que és la primera, la més antiga que tenim, la que li diuen apòcrifa, perquè en una dicta d'acceptació d'alguns textos, en la miriada de textos evangèlics i vides de sants i mártis que es van escriure, periodicament han de decidir aquest és canònic i aquest no. Aquest s'ha d'incloure i s'ha d'acceptar i aquest altre no. Tenim una llista de llegendes de sants que no funcionen i la de Sant Jordi no funciona perquè té moltes coses herètiques, molts elements herètics a dins. El sant existeix, però no el podem llegir. Aquesta vida no es pot acceptar. És una veritat antiga que seguirà circulant perquè la versió catalana del segle XV, XIV, es basa sobre la versió herètica. No passa res. Modifiques unes cosetes i no passa res. I et va funcionant com a tal. Perfectament. Quin és el de la primera versió? Qui era aquest Sant Jordi inicialment amb aquesta versió? Era un militar també? Sempre és un militar, no era un militar. Sempre és un militar. La diferència és que apareixen a la més antiga alguns elements de tors i de salvament per part de Déu i altres que pertanyen clarament a un món asiàtic mesopotàmic i iranyà amb elements mitràics i jueus i moltes coses que un poti poti impressionen, però molt estrany, a la cultura cristiana. I això a l'època encara l'ensumaven i el detectaven perquè això, per molt sincretisme, no encaixa. Doncs la Rafant disminueixen un pelet la part gore i eliminen sobretot alguns d'aquests elements més sospitosos. Segueix sent un legionari. Clar, la versió més antiga no és diocleciar el que el mata, és l'emperador de Pèrsia. Què té a veure? A més, un legionari de capa d'òsia que va a l'emperador de Pèrsia. Encara quedava més lluny de tot plegat. Havia de revisar una miqueta i portar-lo més occidentalitzar-lo i tirar-lo més cap aquí. Perquè la versió tradicional que ens arriba actualment és de gairebé d'un cavaller solitari medieval, però en canvi, suposo que en el segle VIe això de cavaller solitari medieval és que no existia. Eren exercits més o menys regulars o eren grups de guerrers, mercenaris d'altres i per tant això del cavaller solitari és molt posterior. Perquè el cavaller solitari, que és posterior com a idea, és que el trobem amb el drac, que és ja la introducció de folclore en les llegendes cristianes i el desenvolupament d'un personatge amb un tret encara més literari. Durant segles només és un màrtir. I ja està. Al segle VIe Sant Jordi ja era el gran màrtir de la tradició oriental. Les narracions normalment carregades de crueltat i sedisme eren acceptats per l'Església com a testimoni de fer portada al límit. Per una vegada les autoritats eclesiàstiques desconfiaven d'aquestes narracions anònimes i no les incorporaven a la litúrgia. Així es referia als màrtirs de sants al decret gelasià dels llibres que s'han d'acceptar i dels que no, una llista dels textos del cànon bíblic que han nascut al sud de França al segle VIe. Igualment, acceptem les gestes dels sants màrtirs, gloriosos pels torbents de múltiples oblicis i l'admirable triomf del seu testimoni. Qui entre els catòlics dubtaria que van suportar grans patiments en la seva lluita i que no per les seves forces sinó per gràcia i ajud de Déu ho van resistir tot? Així mateix, d'acord amb l'antiga consuatut de ser cautelosos, a la santa església romana no són llegides perquè s'ignoren els noms dels qui les van escriure i els infidels i els ignorants creuen que exageren o es corresponen poc a la realitat dels esdeveniments. Hi ha també les passions de Kirsa i de Judit, i la de Jordi i d'altres amb semblants patiments que semblen haver estat escrites per a retges. A causa d'això, com s'ha dit, i perquè no hi pugui haver ocasió per a la burra, no les llegim amb la santa església romana. Això no obstant, juntament amb l'esmentada església, venerem amb devoció a tots els màrtirs i els seus gloriosos patiments, que són ben coneguts per Déu. La barbacoa o barbacum carbonis és una bèstia que es va fent més ferotge a mesura que s'apropa al bosc i que arriba a causar els incendis més devastadors de Catalunya. Altres bèsties amb el mateix comportament són els focs d'artifici, la crema de rostolls, les cigarretes. Vigila amb aquestes bèsties. Al bosc, qualsevol descuit pot ser el pitjor depredador. En cas d'incendi, truca al 112. Deputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, preparats. Nosaltres donem la cara. Tu decideixes. El Periódico. Per a gent compromesa. Si a AMV, quan vam començar, li haguessin preguntat a l'Àlex Criviller quina assegurança de moto recomanaria, probablement ens hauria contestat. Però després d'una vida dedicada al motociclisme, avui respon. AMV sens dubte. Fes com l'Àlex Criviller i uneix-te a AMV amb més de 40 anys d'experiència en assegurances de moto i aconsegueix ara des de 80 euros la millor assegurança pel teu scooter. Entra a AMV, pones o truca al 902 en 25750. Aquest estiu els teus fills es mereixen un casal diferent a Catalunya. Al camp d'Aqueguasi, on apareix...