#801 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 5/8/2015

El que hauríem de fer és fer un jurat de veritat. Va ser una prova que, de fet, es va estirar molt ràpidament. Quatre dies abans no sabíem qui la presentaria. Però, si vol que aquesta prova sigui puntual, que podria ser puntual per a la festa major, però s'ha de fer millor, s'ha de portar un jurat de veritat. Un jurat internacional, com es va decidir les barraques? Sí, un jurat internacional de Dimburg amb accent francès, que és una mica el que va passar. Però jo crec que, si es fa amb un jurat de veritat, i una mica millor, poden tenir un micròfon, per exemple, als dos equips, a baix. En fi, les normes, més aviat, clares, que hi hagi algú que es posicioni. Com que he controlat tanta gent, jo em vaig veure en un moment que no podia. Sí, molt desbordat. L'única solució és que hi hagués algú neutral, que hi hagués l'Ajuntament. És la cosa més neutral que hi ha al municipi. Llavors vaig pensar que ells, amb la Mònica Parra, que estava present com a tècnica de joventut, digués quin era el que volia. Però la gent va enrexcar, i per ser una prova que no estava així preparada, que parlaves de neutralitat, cada vegada costa més trobar-se'n just una persona que pugui fer de jurat neutral. Perquè pràcticament tothom ja es va posicionant. I al final tindrem aquest problema. Hauríem de portar gent de fora. Sí, de Sant Feliu, de Llobregat... Perquè és per escriure les proves. Home, no seria malament. Un observador internacional desplugues, per exemple. O alguna cosa per l'estil, perquè vingui a veure si tot és correcte, o si és gratis, etcètera. Aitor, hi ha novetatge dels petons? Estem pendents. No sé si podem acomiadar l'Andrea, que la tenim aquí esperant i si pot anar a veure les proves. Thank you so much. Repetiràs? La Festa Major, repetiràs? Sí. Andrea, thank you so much. Thank you, Jordi. In the name of Saint Just, you are friend of the city forever. Thank you. Blue friend, blue friend. Moltes gràcies. M'agrada inventar-me discursos institucionals. Se'n dona bé. En fi, tenim el Dani, allà a la pista de pareua. Calma't tota la gent. Dani? Hola. Ja sabem el resultat? Com ho tenim? Sí, estem en el lloc. Encara estem en el lloc. Vaig a preguntar... Per què has rebut algun atac? Has rebut algun petó? Estic a punt d'acabar el recompte. Et baixo el micròfon, Dani, i d'aquí un moment tornem a obrir-te el val. Vale, vale. Gràcies. Estem veient algunes fotos bastant impactants. Sí, la veritat és que són fotos que podríem guanyar... Crec que ja sabem. Fan una mica de por, les fotos. Ja sabem el resultat. I quin és? Ja sabem el resultat. Quin és el resultat, Dani? Han guanyat els blaus 170 petons. Déu-n'hi-do. I els blaus quants? Els blaus... Ha sigut una minoritat, és a dir, ha sigut més baix, el nombre de petons, però... Tenim la dada o no? 132 petons blaus. 132 contra 170, eh? I ara que hi ha una mica de diferència. 170. Ara sí, ens anem a la piscina interior. Sí. Ara, després d'aquesta derrota blava, hem quedat empat, hem quedat empat en el marcador de la guerra de titans, i ens enfrontarem a la prova de la piscina. De la piscina interior, que d'aquí uns instants sabrem quina és. Molt bé. Doncs de seguida tornem a connectar, Dani, d'acord? Molt bé, per uns instants ens veiem. Perfecte, fins ara. Adéu, Dani. Encara no se sap quina és la prova de la piscina. Em sembla que abans el Júss l'ha explicat, i ha dit que era... És la prova de la piscina, crec. No sé si amb la boca, amb les mans... Crec, eh? Tindrà necessitat de dificultat. Aïtor, tu has participat en aquesta prova dels petons, no? Jo, de fet, estava per allà al mig, i m'han atacat, però no ha sigut res greu. Hi havia gent que tenia moltes ganes de fer petons, s'ha vist. A tu, sobretot. M'han enganxat vàries previnguts, però... On t'han fet els petons? A la galta, a la galta. I altres, la teia. Sí, sí, sí. Com es pot fer un petó a la teia? És difícil. No, perquè diu que estava just d'esquena, l'han atacat també amb una sorpresa. Ara venen per aquí i ja veureu que estan... Ah, no, estan baixant. Quants petons has rebut, Aïtor? Un, un, un només. Però bueno, ja ha estat bé. M'he sentit estimat. Era blau o groc? Blau, un petó blau. Perfecte, és un d'aquests 130 hip-hop petons que he hagut, no? Bé, en aquests moments, estem veient com van passant... Sí, hi ha hagut algú que ha intrapat a la palça. Ah, sí? S'han dit crits en contra. Zacateros, insults... Bocots. Grocs, grocs, grocs. Quin mal perdre tenen, aquests grocs. Bé, des d'aquí, des de la ràdio, dirigim molta sort a tots els blaus que van a la següent prova, ara mateix, a la piscina interior. Hem aclarat got. Estàs molt guapa. Va tot el llavi de color negre. Sí. A més a més, també... Anem veient com van desfilant un a un aquests guerrers. Els guerrers són els titans. Són els titans de Sant Just, que van passant pel costat de la ràdio. Moltes noies, eh, que porten molts petons per tot arreu. També hi ha nois. No t'hi has fixat. Hi ha nois. La gent ens ensenya les seves marques de petons que són senyals de guerra. En realitat són senyals de losers, no? Bueno, una mica... Una mica sí, però vaja... Molta sort. Vaig a fer un altre discurs d'aquests motivadors, perquè jo crec que això ajudarà als blaus. Andrea, no me la llis. I ara sí, arriben els autèntics herois. La Mariona, per exemple, que va amb crosses. Sí, per cert... Un groc la va tirar per l'escala. No, no. No, no. Aquí tenim la Mariona, que és una ruïna, que avui ha vingut amb crosses. Que després d'un atac indiscriminat d'un groc, que la va tirar per l'escala, ha vingut avui a participar. En fi, tenim en Júrcio Salva, que ara continuo la carrera amb el cap per dir alguna cosa per la ràdio, perquè ha sigut el jutge de les proves de moment. Bé, bé, bé, ens ho estem passant molt bé. Com van les proves? Qui està guanyant ara? Bé. Jo sé que van dos a un els grocs, però per donar una mica de... Bé, ara anem una mica justos de temps i crec que haurem de suprimir alguna prova per poder arribar a temps a la piscina. Però bueno, eh, podem no empatar, perquè ara hi ha un poc de proves. Però escolta, que guanyen els grocs, així anem a la piscina abans, no? Exacte. Júrcio, gràcies, veig que tens feina arbitrant. Anna, quina prova toca? A prova interior, eh? Sí, a la piscina interior... És recollir su gust del fons de la piscina? No, perquè no ens deixen tirar cap a la piscina. No, d'entadures. Llavors, el que farem una prova d'equilibri, haurem de dur els típics suros d'aquells que feien servir de petits de color blau per aprendre a nedar, s'hauran de posar-los al cap i posar-los transportant el màxim número possible d'un cantó a l'altre de la piscina. Deu-n'hi-do, sí, sí. Doncs ara, que estic veient que passen 18 minuts de la 1 al migdia, encara s'ha d'anar preparant la prova i tot plegat, seria un moment per fer la cuina, no? Que què us sembla? Perquè si no, potser que ens passi el mateix que a la guerra de titans i ens quedem sense aquest temps. Dani, no sé si ho tens més o menys preparat. Perquè avui ens havies promès vermut, eh? Exacte. Per tant, tenim una còpia, un vermut sense tapa real, eh, avui? Sense tapa real. Per cert, parlant de vermut, deixem-ho fer una minifalca. Demà hi ha tres quarts d'una del migdia, quan acabi la missa de festa major, vermut solidari organitzat per Acció Solidària i Logística, per enviar recursos a Hondures, també al Nepal. Per tant, qui es vulgui acostar i gaudir d'aquest aperitiu en família, al poble i, a més a més, ajudar una cosa solidària, ja ho sap, que demà, a la una, davant de l'Ajuntament, davant de l'Església, a la placeta, a la plaça Bardaquer, hi haurà aquest aperitiu solidari. Es pot comprar el tiquet allà, directament? És un vermut, no? Es pot comprar directament allà. Perfecte. Demà a la una, a l'últim dia, hi ha de festa major. La cuina, dèiem. Ara la cuina. Dani, la cuina, que, com dèiem, avui ens esprometra un vermut. Un vermut. Per tant, no seria tant el tipus d'etapes que ens has portat aquests dies, no? Ah, també etapes, eh? Sí, tindrem una mica de tot, aviam. Avui el que hem fet es pot traduir... És que són tan senzilles que ens hi caben en un full d'Inequata només per davant. O sigui que això és còmode. Per tant, ens caldria sobretot els ingredients avui. Sí, primer començarem cantant una mica el que us explicarem. Començarem amb... És emotiu, aquest moment. No és que volem música emotiva, no? Clar, és l'últim dia de receptes que fem. No només amb a World Tour, sinó amb l'estiu. Clar, doncs... I per tant... Em provoca sensació. Estàs emocionat. Sí, em provoca emoció. Llavors, comencem amb... Digue'ns tot el que farem abans d'entrar en la recepta. Musclús a la cervesa. Farem també després un aperitiu de carxofa i formatge feta. Sí. També ens endinsarem amb una cullereta de botifarra de parole, formatge de cabra i espàrrec verd. I tot seguit el que farem és... un... un raïm farcit de rocafort. Ah, carai. És semblant al que vam fer l'altre dia amb el dàtil. Molt bé. Doncs ens anem a fer la recepta. Comencem amb els musclús. Doncs sí, pels musclús que necessitem. Una ceba, un kilogram de musclús, mig got de cervesa. En el cas, doncs, bueno, cervesa tipus... Qualsevol, va. Qualsevol que tinguem. Per important, que sigui mig got, no sigui el got sencer. Perfecte, mig got. Llavors, tallem la ceba petita i la passem per la paella fins que estigui transparent. És a dir, la veurem. Llavors, netegem bé els musclús i els posem junt amb la ceba. A una cassola gran i fonda. Li afegim la cervesa i el tapem bé. Llavors, ho posem al foc viu durant 7 o 8 minuts o fins que siguin oberts. L'important és que s'obrin. Si no són oberts, a la brossa. Llavors, ja els posem a servir. Estan deliciosos. Els musclús i la cervesa. És la primera proposta d'avui. Senzilla... Exacte, cal tenir uns bons musclús i matèria prima, no? Sí. Molt bé, doncs ara sí, ens anem amb l'aperitiu de carxofa i formatge feta. Necessitarem un tall de formatge feta, un pot en conserva de cors de carxofes i vinagre de Modena. Llavors, què farem? En una cosona plana hi posem el vinagre de Modena. I quan vagi a reduir una mica, posem les carxofes per marcar-les una miqueta. Llavors, quan ja les tenim marcades, el que fem amb uns palets enganxarem una carxofeta i un formatge feta. I així fins tenir una cadena de formatge feta i carxofa. Havia sentit mai i pot ser una bona combinació. Una bruqueta. Correcte, una bruqueta com la que vam menjar el dia pirata, però més aviat, més pel tipus vegà. Perquè és més vegana que... Ho has provat tu algun cop o no? No, perquè a mi no m'agrada la carxofa. No és lo meu. On podem trobar tots aquests productes? Per exemple, el formatge feta on... El formatge feta el podem trobar en els nostres supermercats preferits, en grans superfícies, en formatgeries... El Graner de Sant Just? El Graner de Sant Just. Tothom té un supermercat preferit. Sí, i tant. Vols dir el teu, Dani, de referència? El meu. Jo sóc d'esclat. Jo el meu m'agrada molt esclat. I allà hi ha formatge feta, no? Sí, podem trobar-ho a les formatgeries, formatgeries del poble, etcètera. És un formatge que és molt fàcil de trobar. Molt bé. Ens queden encara dues tapes. Sí, encara ens queden dues. Començarem amb la cullereta de botifarra del parole, formatge de cabre i espàrrec verd. Si us fixeu, és una barreja de tot el que hem fet, perquè hem fet coses amb formatge de cabre. El tema espàrrec t'agrada, veig. Què farem? No sóc gaire d'espàrrecs, però bé. Es poden collir per la muntanya? Sí, tant. A quines zones es poden trobar els millors espàrrecs? Els trobem força bé als boscos. Els boscos preferits. Els boscos preferits a diferents llocs, per exemple a la Salut, i sobretot un lloc bo per buscar-ne. Tothom té un bosc preferit. La Riera de Sant Just. El bosc és molt complicat. La penya del moro. Molt bé. Ingredients per a quatre persones. Quatre rodanxes de botifarres del parole, un espàrrec ben gruixudet, quatre rodanxes de formatge de cabre i oli d'oliva. Són ingredients per a quatre culleres. Culleres. Són culleres de ceràmica. En cas de no tenir-ne, no passa res, perquè podem fer servir trossos de pa. Podem fer amb torrada. Què necessitem? Fregim amb oli d'oliva la botifarra de parole fins que quedi rosa. Tallem l'espàrrec verd en quatre talls i el saltegem a la pell en oli d'oliva. Llavors muntarem damunt la cullera la botifarra del parole de base, després una rodanxa de formatge de cabre i el trosset d'espàrrec verd a sobre de tot. Llavors ho posem al forn a gratinar i ho retirem quan el formatge es comenci a fondre. Tallem el formatge fet a daus i punxem un palet a... Ostres, això és de la carn d'aigua. Sí, això és de la carn d'aigua. Sí, això és de la carn d'aigua. Això és de la carn d'aigua. No n'hem acabat la carn d'aigua abans. Sí, sí que l'hem acabat perquè us ho he explicat jo de memòria. Però ja havia vist que se m'havien anat dues frases. L'agustí és aquesta, que ho posem tot a gratinar i quan ho tenim tot gratinat ho traiem de forn. Fàcilíssim. Aquesta la veig difícil per això. És fàcil, home, no. És més complicada que les altres. El que passa és que si no tenim cullereta, que és el que ens passa a molts, podem fer servir el típic tros de pa. El de torradetes que ell ens venen fetes o fins i tot pa de casa. Llavors, ara sí. El raïm farcit de Rocafora. Un plat blau 100%. Perquè podem fer servir raïm blau, que és el raïm que utilitzem per fer molts tipus de vins. Raïm blau. Sí, existeix. ¿De qui seria el raïm de la zona més de França? Probablement, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs aquest raïm blau. És el raïm del nostre lloc preferit. Llavors. Raïm farcit de Rocafora. Que necessitarem? Tapa molt senzilla i a la vegada molt vistosa. Partirem els grans de raïm en forma de llibre. És a dir, que necessitarem llibre, Rocafor i nou. Què vol dir en forma de llibre? En forma de llibre. Tallem, agafem el raïm i el tallem sense acabar-lo de tallar del tot. O sigui, el gran de raïm, vols dir. Sí, sí, el gran de raïm. El tallem per la meitat. Per la meitat, però sense tallar-lo del tot. Deixar una mica. Ah, molt bé. No havia sentit mai la idea de forma de llibre. És molt original. Llavors, quan ja ho tenim, sense que s'acabi de trencar del tot. Importantíssim. Li tallem els pinyolets. Els que siguin fastigosos. Jo, en aquest cas, a mi no m'importa. Però els que no els agradi, és més còmode. És més còmode no tenir pinyol. Llavors, farcirem l'obertura que ens ha quedat amb el formatge Rocafor. És un enou. Llavors, us servim tant el raïm verd com el morat. És a dir, serveix tant raïm verd com morat. Però, en aquest cas, podem utilitzar morat. Perquè així faríem la gràcia de blaus. Llavors, hi punxarem unes corredents per evitar que es desmunti a l'agafar-lo. És a dir, fàcilíssim. Sobra el raïm, se li posa el Rocafor, se li posen els enous, se li posen unes corredents per evitar que es trenqui i ja està. I ha de gustar. Aquests són els quatre plats que teníem per avui. I jo crec que hem estat aquí durant aquesta temporada d'estiu. Estàs content, Dani? Molt, però esperem que vosaltres també. I tant, hem après un munt de receptes. Tant al matí com a la tarda hem estat on fire. Aquí non-stop, non-stop. I, clar, esperem que us hagi agradat. Doncs, Dani, moltes gràcies. Jo me'n vaig cap a la Bona Egua. Bé, l'Andrea ja la tenim allà, em sembla. Vull dir que ja podem connectar amb ella, però sí, podem anar-la a acompanyar. Dani, gràcies fins ara. Molt bé, fins ara. Ah, sí, Andrea, hola. Encens, eh? Sí, encens. Ja ha començat la prova? No, encara no. Estan tots preparats a les seves posicions. Havien flotat a la piscina i era el Júri Laitura que ens va explicar com funcionava la prova. Perfecte. La Gembra Barada i el Banyador? Banyador, piquini, nens, grans. Tots els veuràs. Els porten el soroll al cap. Ja porten el soroll al cap. Tots els participants, sí, tots els participants hauran de tirar l'aigua, s'han de llençar l'aigua i portar un soroll al cap. I m'imagino que fer el màxim de conegut fins i tot sense que caigui el soroll. Difícil, eh? És bastant difícil, sí, clar. De moment tot sembla... Tothom sembla bastant engrescat, eh? Tothom sembla que sigui... No crec que ho vegin gaire difícil. La pot fer allà un cop. I segurament serà l'última prova, no? El Júst ha dit que hi havia poca gent i que hi havia poc temps. Per tant, serà una mica la que decidirà com queda aquesta guerra de titans, Andrea. Exacte, perquè ara anem dos a un, no? Dos a un, guanyant això. I bé, encara hi ha la possibilitat que els veus empatin. Crec que ara la gent ja no està gaire pendent de com van els punts. Volen banyar-se, no? Segurament. Sí, exactament. I ara tots els banyadors piquinis són de colors diferents. Ara mateix no hi ha color, allà. És a dir, quan començarà tot això? Quan tothom estigui al seu lloc amb la seva taula de suro o com va? Perdona, perdona. Què ha de passar perquè comenci la prova? Doncs suposo que Tothom calli i faci una mica de cas als organitzadors i al Júst i a l'Aitor, perquè... Ja descontrol. Tothom està aquí carrant. Tothom s'ha engreït de cas, de moment. Però vaja, totes seran les seves funcions. Ara el Júst i l'Aitor empatinen, o sigui que m'imagino que la rentada és imminent. Sí. Però vaja, hi ha molta gent. No sé si tothom m'ha de passar per l'aigua. Ara mateix l'Aitor i el Júst estan preparant tot el júst i l'Aitor. Clar. Parlar amb algú segurament és complicat, no? Perquè suposo que estarà amb l'aigua, amb una taula de suro sobre el cap... Jo no puc accedir a la piscina perquè no tinc el calçot de la cuaço com va... Clar. A l'aigua m'he d'accedir a l'aigua. Però, a més, ara... A l'aigua m'he d'accedir...