#990 - Sant Just Notícies (edició migdia) del 13/6/2016

Bon dia, és l'1 us parla Cristina Vargas. Tot seguit, les notícies de Sant Just. El regidor de residus Lluís Montport assegura que el millor tractament dels residus és el que no genera. Un cop generat, destacar que cal aconseguir el millor tractament possible. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia de 8 dilluns, 13 de juny. En titulars destaquem altres temes de la jornada. L'Ajuntament de Sant Just fa una crida a les entitats i a la ciutadania per acompanyar la flama del Canigó. La intenció on guany és fer encara més participativa la celebració. Els Sant Justens i Sant Justenques poden reservar la seva torxa fins al 17 de juny. La N.C. Sant Just ha ajornat la xerrada prevista per avui amb David Companon. Per qüestions d'agenda electoral, el militant d'Esquerra Unida donarà la seva visió dels 18 mesos clau al juliol o al setembre. I la CAI en un instante es podrà veure aquest vespre a la seleccionar cònsul Giri Bet de Canginastal. La projecció del documental produït per Canal Clus és una de les activitats del Juny Fotogràfic. La sessió és gratuïta i es podrà veure a partir de les 7 del vespre. El regidor de residus, Lluís Montfort, assegura que el millor tractament dels residus és el que no es genera. Un cop generat, destacar que cal aconseguir el millor tractament possible? Sant Just s'ha de comprometre a generar menys residus per diverses raons. Una d'aquestes és el compromís municipal a lluitar contra el canvi climàtic. La generació de residus provoca un gran nombre de tones de CO2 ameses a l'atmosfera, tal com ha explicat el just de l'afostar el regidor de residus Lluís Montfort. Si volem disminuir el màxim la petjada ambiental de l'Ajuntament de Sant Just i la població de Sant Just, hem de treballar sobre els residus de manera brutal. I ara sempre ens mirem els percentatges en relació a la gent de l'àrea metropolitana, per tant estem bé, diguéssim que som dels que ho fan millor entre cometes de l'àrea metropolitana, però la nostra petjada amb residus per manca de voluntat de reciclar és brutal. Si realment la lluita pel canvi climàtic és una voluntat de veritat, no és opcional reciclar. O sigui, no reciclar és un cost que carreguem de manera indigna al conjunt de la ciutadania i al conjunt del planeta. Un altre dels motius per reciclar seria l'estalvi econòmic. Si Sant Just reciclés un 70%, el municipi estalviaria 400.000 euros, així ho ha dit Montfort. Estem cremant 4.000 billets de 100 euros cada any. Això vol dir que en un mandat tindríem 1.600.000 euros, en el qual si dispositéssim els residus de manera molt millor. Els habitants de Sant Just de Mitjana generen a casa uns 600 grams de residus. Del total generat entre tota la ciutadania, el 62% dels quilos van al contenidor gris. Tenint en compte que el municipi compta amb bateries de contenidors de proximitat, segons Montfort, ens trobem davant d'una paradoxa. Estem en una paradoxa. Estem estancats, com tu bé deies, des del 2005. Tenim un sistema de contenidors de proximitat en el qual a menys de 25, 30, 40 metres d'una casa tenim unes bateries de contenidors amb bones prestacions, amb totes les fraccions que facilitem el màxim d'exemple que pugui. I no funciona. No està funcionant. Una bossa de tipus que llancem al contenidor gris està formada per un 37% de matèria orgànica, un 12% de paper, el 10% és plàstic i el 100% vidre. Només per reciclar el plàstic al municipi, que genera al voltant de 4.134 tones, deixaríem de generar 7.000 tones de CO2. Aquestes emissions i l'estalvi econòmic que generaria depèn de les actuacions individuals, però també col·lectives, com ha explicat el regidor de residus. La gestió del residu és la política pública més participativa de totes les que es fan i es desfan. Per què? Perquè és la suma de comportaments individuals. Per tant, si nosaltres demanem, incentivem, motivem, exigim, en última instància, un comportament racional per part de la gent i que es conscienciï per reciclar, i això pot arribar a suposar canvis en els sistemes de recollida, canvis en les polítiques de sancions, canvis en la fiscalitat, per poder aconseguir aquest objectiu, cal que això ho fem a través d'un procés participatiu. Per tot això, Montfort ha plantejat el reciclatge com un repte de municipi en el qual la participació és necessària. La propera jornada del fòrum sobre residus tindrà lloc a mitjans d'octubre i podria acabar en una consulta popular vinculant. D'altra banda, Montfort avisa que l'Ajuntament n'ha detectat molt incivisme en els avocaments fora dels contenidors i avisa que es començarà a aplicar el règim sancionador. La nova ordenança estableix que les sancions poden anar des dels 120 euros fins als 3.000 en funció de la gravetat. I no deixem de banda els residus perquè, de fet, l'Ajuntament vol millorar la recollida selectiva de residus al municipi. No es conforma amb les dades dels darrers anys. Mitjançant un procés participatiu, es decidirà de quina manera es pot millorar la generació i la recollida dels residus municipals. Serà, com dèiem, en les properes jornades del fòrum sobre residus. El regidor de residus, Lluís Montfort, no es mostra satisfet amb les dades de recollida selectiva al municipi. Sant Just genera 1,32 quilos de mitjana de residus per a evitar-hi dia. Tot i situar-se a la mitjana catalana, a Sant Just la recollida selectiva de residus ha baixat en els darrers anys. Mentre que el 2010 el municipi es trobava en un 61,1% de la recollida selectiva del total de residus, el 2015 el percentatge és del 50,9%. Per evitar la generació de tones de CO2 a l'atmosfera i generar el mínim d'impacte al medi ambient, el regidor de residus, Lluís Montfort, va manifestar al fòrum que era necessari un canvi. Estem en plena transició, estem en una transició d'un model en el qual buscàvem un bon model per gestionar des del punt de vista que no mereguin i no estiguin enabocadors els nostres residus. Això és una visió que hem aconseguit. El que hem de fer és un pas més, és fer que aquests residus generin el mínim d'impacte possible al medi ambient. És un punt de vista global i per això estem aquí. I per això no estem contents amb les dades que tenim a Sant Just, per això no estem contents amb les dades que té Catalunya i segurament no estem contents amb les dades que tenen moltes i moltes parts del món gestionant els seus residus. A Sant Just, a l'àrea metropolitana de Barcelona, hi ha hagut una certa avallada dels índexs de recollida selectiva de residus des del 2007 per la reducció del consum. Es generen entre els 35 municipis situats en poc o més de 600 quilòmetres quadrats 1,19 kg per habitant i dia. És un total d'1.400.000 tones de residus a l'any i la recollida selectiva és del 34%. El conjunt de Catalunya, on també augmenta la generació de residus, és 1,35 kg per habitant i dia, és a dir, de 3.600.000 tones a l'any. D'aquest total, la recollida selectiva a Catalunya és del 39%. Segons el director de l'àrea municipal de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Simó, el total de la generació de residus i de la recollida selectiva depèn de l'actitud de la ciutadania, de les empreses i de les accions del consistori. D'alguna manera o d'altra, la importància és de les persones, de la nostra actitud. De vegades és molt simple fer-ho d'una manera o d'una altra, però el fet que siguem conscients realment del que estem fent és el que acaba marcant la diferència cap a una banda o cap a una altra. Però realment el com es recull és una decisió molt important per l'ens local que té la responsabilitat, en aquest cas l'Ajuntament, de tirar endavant aquest procés. Perquè en funció de com ho faci, evidentment, haurà directament afectat nosaltres, els ciutadans, el nostre servei i també els resultats. Els objectius del precadvint al Programa de Gestió de Residus de Catalunya és arribar al 60% l'any 2020. Per aconseguir tot això, el consistori haurà de valorar i decidir quines són les accions a dur a terme. Entre algunes possibles actuacions, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple, execut accions com la distribució de compostadors domèstics o locals per reparar objectes, tal com va explicar el director del Servei de Prevenció i Gestió de Residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Joan Miquel Trullós. Per exemple, en les línies de la prevenció el que hem fet és distribuir compostadors domèstics, tota una sèrie de llars, a més de 4.000 famílies de tota l'Àrea Metropolitana, a la qual la gent, aquells residus que genera de restes de menjar, té l'opció de no portar-ho al contenidor de carrer, sinó portar-ho en un compostador domèstic que genera el compost. Nosaltres els assessorem, fem una sèrie de formadors i anem fent el seguiment. També tenim altres projectes. Per exemple, tenim un local a Barcelona en el qual nosaltres ajudem a reparar objectes. És una activitat que els surt de franc perquè els assessorem i és una manera d'allargar els objectes i que quan arribin a ser residus allarguem aquest moment. Són diversos exemples que es podrien arribar a dur a terme al municipi on, segons Montfort, tenim un sistema que facilita reciclar i, per contra, llancem el 62% dels residus al contenidor gris. Tenim un sistema que facilita el límit, el fet que la ciutadania pugui reciclar, tenim uns contenidors propers i sistemàticament tenim que el 62% dels quilos d'aquest municipi se'n van al contenidor gris. Per tant, el nostre enemic és el contenidor gris. Hem d'anar a parell, sigui com sigui. Per tant, aquí és on entra la conscienciació ciutadana. Hi ha molta gent que decideix que o no vol reciclar o no vol reciclar algunes llaccions i això ens porta a aquestes dades. A més, assegurava, com hem escoltat abans, que si aconseguís reciclar el 70% al municipi recuperaria 400.000 euros. Ara per ara s'enjust compta amb un sistema que funciona, però el repte serà la millora de la recollida selectiva i fer propostes de com es fa mitjançant un procés de participació ciutadana. Aquestes podrien ser, per exemple, optar per un sistema sancionador o per un canvi de model que afecti el dia a dia de les persones, entre d'altres. Tot plegat es començarà a decidir a partir de les següents jornades. En octubre es parlarà dels sistemes de recollida existents i també del rendiment d'èxit. Més d'una trentena de persones van assistir a aquesta primera jornada del Fòrum sobre residus. Entre les propostes i aportacions del públic assistent va sorgir la proposta de consciència de la importància de seleccionar el residus. També van aparèixer, per exemple, convidar l'àmbit associatiu a participar de les següents jornades del Fòrum sobre residus, eliminar el contenidor gris i fer contenidors marrons més grans entre d'altres. Més coses. Sant Just compta amb més de 300 establiments i comerços de més de 70 tipus d'activitats comercials. Entre les diferents tipologies predominen els bars i restaurants amb més d'una cinquantena al municipi. Són dades recollides de la Guia Comercial 2016 del Consistori. Sant Just és un poble ric en comerços. El municipi compta amb 78 sectors comercials diferents i 363 establiments i comerços. D'aquests, 58 són bars, restaurants, cafeteries i grangens. També entre la resta de tipologies hi ha un gran nombre de perruqueries i supermercats, 14 de cadascuna. Li segueixen les immobiliàries i finques administratives amb 13 i en 12 bancs i una dotzena de tallers d'automòbils i per últim una desena de botigues de moda i complement. En referència als comerços sense competència al municipi trobem només un celler, un pintor, una cristalleria, una botiga de reparacions d'electrodomèstics, una de fotografia, uns lloguers i també una matalasseria, entre d'altres. I ho dèiem en titulars, l'Ajuntament de Sant Just fa una crida a les entitats de la ciutadania per acompanyar la flama del Canigó. La intenció d'un any és fer encara més participativa la celebració. Els Sant Justencs i Sant Justenques poden reservar la seva torxa fins al 17 de juny. Sant Just Notícies. El 23 de juny, 16 de juny, la celebració de Sant Justencs i Sant Justenques serà la segona de l'Ajuntament de Sant Just. El 17 de juny, el 23 de juny, se celebra la revetlla de Sant Joan, el sostici d'estiu i l'arribada de la flama del Canigó. La flama és encesa des de bon matí al cim Canigó als Pirineus i culmina en les fogueres que s'encenen a Reu de Catalunya. A Sant Just un grup de persones voluntàries s'aproparan a la plaça Sant Jaume de Barcelona per recollir la flama i per portar-la fins al municipi i fer el recorregut pels carrers de Sant Just al Parc del Canigó on s'encendrà la foguera de Sant Joan. Enguany el consistori fa una crida a les entitats i a la ciutadania per tal d'acompanyar la flama en el seu recorregut. La flama arribarà a tres quarts de nou a la plaça Sant Toni Malaret i cada entitat amb la seva torxa i també totes aquelles persones que ho decidgin pujaran fins al Parc del Canigó on es llegirà el manifest. Per últim, a tres quarts de deu de la nit s'encendrà la foguera. Totes aquelles persones que vulguin d'aquesta manera acompanyar la flama en el seu recorregut poden reservar la seva torxa enviant un correu electrònic a ajuntament arroba-santjust.cat i ho poden fer fins aquest divendres. Més coses? L'ANC Sant Just ha jornat la xerrada prevista per avui amb David Companon. Per qüestions d'agenda electoral, l'ANC Sant Just d'Esquerra Unida donarà la seva visió dels 18 mesos clau al juliol o al setembre. L'excandidat de Catalunya sí que es pot, David Companon, no assistirà finalment avui a la xerrada col·loqui que ja havia organitzada per la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana. Com dèiem, per motius d'agenda electoral la jornada s'ha posposat de cara al mes de juliol o principis de setembre. Recordem que el col·loqui estava previst per avui i ara hi ha hagut 11 eleccions. La xerrada col·loqui sobre els 18 mesos clau la visió d'Esquerra Unida i Alternativa passarà, com dèiem, a celebrar-se o bé a finals de juliol o bé a principis del mes de setembre. I en clau cultural, la calle, en un instante es podrà veure aquest vespre a la sala Isidore Consul i Girivet de Can Ginestà. La projecció del documental produït per Canal Plus és una de les activitats del Juny Fotogràfic. La sessió és gratuïta i es podrà veure a partir de les 7 del vespre. El documental és un viatge d'anada i tornada al passat, una mirada al carrer on petits detalls passen desapercebuts per la majoria, excepte pel fotògraf de carrer. Són històries que es revelen amb el testimoni dels fotògrafs i les persones fotografiades. Un gènere fotogràfic, per tant, anomenat district photography o fotografia de carrer que va tenir el seu moment àlgid als anys 60 i 70 i que avui, gràcies a les xarxes socials, torna a repuntar. Ho expliquen i parlen fotògrafs de tres generacions diferents, com ara, per exemple, Eugeni Forcano, David Balcells, Ignasi Marroyo o Òscar Montón, entre d'altres. A banda del gènere, el documental també recull aspectes inherent a la vida contemporània, com ara, per exemple, el valor a la intimitat en l'era digital, la por a ser fotografiat o l'accés d'imatges a les que estem somnessos. La projecció, com dèiem, és gratuïta i es podrà veure al cap de la set del vespre a la sala de sidercònsul i girivet de Can Gynastà. I per conèixer la resta d'activitats que hi hauran en els propers dies al nostre municipi, fem un repàs de l'agenda. I a banda de l'activitat enmarcada en el juny fotogràfic del documental de la calle en un instante, passem directament a parlar de les activitats de dimicres, que en aquest cas arrencaran a partir de dos quarts d'onze des del Parc del Parador i també a partir de tres quarts d'onze des del Centre Social del Milenari. Es tracta de les activitats esportives per a persones més grans de 60 anys. Passem ara a parlar de la tarda de dimicres i en aquest cas ens fixem en el concert de final de curs de l'alumnat de l'Escola de Música de l'Ateneu, que tindrà lloc a la sala del cinquantanari de l'Ateneu a partir de dos quarts de set de la tarda. I de la sala del cinquantanari de l'Ateneu ens anem ara fins a la sala Isidore Consul i Giribet de Can Ginestà perquè a partir de les set començarà la conferència operat per a tothom a càrrec d'Hermann Grebul. Recordem que aquestes sessions són complementàries a les del trimestre anterior. I no deixem de banda les conferències, en aquest cas passem a parlar ara de dijous perquè a partir de les sis a l'auditori de la residència de la Mallola tindrà lloc una vida del segle XX, la revolució i la tragèdia de Júlia Corkin serà a càrrec de l'escriptor Jordi Amat. I també aquest dijous hi haurà la inauguració de l'exposició dels treballs a l'alumnat dels cursos de plàstiques municipals. Serà al celler de Can Ginestà, es podrà veure fins al 10 de juliol i arrencarà a partir de dues quarts del vuit del vespre. I una hora més tard, a dues quarts de nou, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu hi haurà la projecció del documental Igluc a Realtail. És un reportatge social sobre les poblacions àrtiques del Canadà elaborat per Record Productions i l'Ateneu amb la col·laboració de l'Ajuntament. I per últim, aquest dijous, tenim música a la fresca, en aquest cas al Parc del Milenari, al Bar Terrassa al Milenari. A les deu de la nit arrencarà Joan Agomila a la veu i Iago Aguado a la guitarra amb altres artistes convidats. I per últim, i de cara, a divendres comencen les activitats, en aquest cas amb un circuit de drons al Casal de Joves. Serà a partir de dues quarts de sis de la tarda. I a la mateixa hora, dues quarts de sis de la tarda, però en aquest cas al divendres al Centre Social del Milenari hi haurà l'avançament de la revetlla de Sant Joan amb l'actuació de la coral Harmonia. I del Milenari passem aquest divendres a la sala del cinquantenari de l'Ateneu perquè a partir de les nou tindrà lloc el concert de fi de curs de l'Urfau, Enric Morera i de Corajo. I per últim, a la mateixa hora, en aquest cas però a la sala municipal de l'Ateneu, es realitzarà el festival final de curs de l'espai de dansa que es porta per nom Somnis. I com cada migdia, després de repassar algunes de les activitats que hi haurà al municipi en els propers dies, fem un copdui com sempre a la previsió meteorològica i per això saludem en Carles Hernández i Rius per conèixer com evolucionaran les temperatures. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Com ho tenim de cara a aquests primers dies de setmana? Doncs és una setmana una mica complicada perquè tenim una certa variabilitat, tenim sol, però també tenim molts núvols, hi ha la possibilitat que puguin haver algunes tempestes de mitja tarda. No sembla que hagin de tocar Sant Just, però sí que les tindrem presents al prop de Sant Just d'Esvern, o sigui que tampoc no podem confirmar el fet que no hi hagi precipitacions. És una setmana variable que comença força tranquil·la amb unes temperatures que són una mica més baixes. El que teníem a finals de la setmana passada de 27 i gairebé 28 graus, això ha fluixat una miqueta, ara tenim 23 graus de Sant Just, però s'ha incrementat la sensació de xafogor. La xafogor és força alta i la sensació aquesta d'estar enganxós sí que es marcava al municipi. Ara tenim un 75% d'humitat. També és fruit d'aquests núvols que tenim presents al cel i que en algun moment intervoleixen una miqueta aquest sol i no li deixen fer tota la feina. Hi ha uns dies que repetiran dimarts i dimecres molt semblants, avui amb possibilitats de tempestes de tarda, amb aquesta variabilitat, amb aquests núvols que es formen, amb aquest xafogor, temperatures que no han de pujar massa més, que estaran una miqueta per sota del que teníem a finals de setmana passada, però una mica per sobre del que teníem aquest cap de setmana. I a partir del dijous, en canvi, l'estan radicalant el temps. Torna la primavera, deixem una mica davant de l'estiu, aquestes temperatures tan agradables, i la possibilitat de pluja s'incrementa. A partir de dijous, divendres, dissabte, diumenge, hi ha uns dies on les precipitacions poden fer acte de presència cada dia s'enjust, que podríem tenir inestabilitat bastant marcada, i ho haurem d'anar seguint. Durant aquesta setmana, els primers dies, anirem anunciant aviam com va aquest final de setmana, però sembla que serà mogut. Doncs n'estarem al cas, si més no, ara marxem amb aquesta xafogor, que si ve es nota, i si et sembla ens utilitzem demà per conèixer si hi ha alguna varietat en els mapes, en referència de cara sobretot al dijous. Moltes gràcies per haver vingut. I després del repàs a la previsió meteorològica, i quan falten pràcticament 5 minuts per arribar a dos quarts de dues del migdia, fem un repàs del més destacat d'aquesta jornada en forma de titulars. El regidor de residus, Lluís Montfort, assegura que el millor tractament dels residus és el que no es genera. Un cop generat, destacat que cal aconseguir el millor tractament dels residus, és el que no es genera. Un cop generat, destacat que cal aconseguir el millor tractament dels residus, és el que no es genera. Un cop generat, destacat que cal aconseguir el millor tractament dels residus, és el que no es genera. L'Ajuntament de Sant Just fa una crida a les entitats de la ciutadania per acompanyar la flama del Canigó. La intenció, enguany, és fer encara més participativa la celebració. Els Sant Justencs i Sant Justenques poden reservar la seva torxa fins aquest divendres. La N.C. Sant Just ha jornat la xerrada prevista per avui amb David Companon. Per qüestions d'agenda electoral, el militant d'Esquerra Unida donarà la seva visió dels 18 mesos clau de cara al juliol o setembre. I la caia, en un instant, es podrà veure aquest vespre a la sala i si d'or consol·ligirà veta canginasta. La projecció del documental produït per Canal Plus és una de les activitats del Juny Fotogràfic. La sessió és gratuïta i es podrà veure a partir de les 7 del vespre. Doncs avui amb els rapes del més destacat d'aquesta jornada en forma de titulars, diem adeu a les notícies de Sant Just, marxem nosaltres però tornarem, com sempre, aquesta tarda a partir de les 5 amb els bulletins d'horaris i també a partir de les 7 del vespre amb els Sant Just Notícies d'Edició Vespre. Recordin però que tenen ràdiodesbert.com i, informats, passi un bon migdia.