M'agradaria parlar de la triologia d'en la Mallorca de Palaúster. Avui començarem el programa parlant com els últims dies de ciutats literatura, per parlar de la triologia de la Mallorca de Palaúster. La dictòria ens parlarà de propers concerts que tenim a la vista. Avui s'anirà cap a l'Orient Mitjà per presentar-nos la figura de l'exploradora Freya Stark, una exploradora que va estar a l'Orient Mitjà de l'Orient Mitjà de la Mallorca de Palaúster. El personatge, l'hora del som, també són les mil, són les mil. Vosaltres anirem a l'Orient Mitjà de la Mallorca de Palaúster. L'exploradora Freya Stark ha dit que la primera paraula de la boca del desconocidor no és la qüestió, sinó la història. Un principi sugerent que és el principi de la triologia de la Mallorca de Palaúster, on hi ha el component de l'Azhar, que és l'exploradora Freya Stark de la Mallorca de Palaúster. Aquesta tril·logia de la Mallorca de Palaúster ens acompanya a tota la veritat de Palaúster. Ens anirem a una de les obres que va consolidar a Palaúster. Aquesta tril·logia de la Mallorca de Palaúster ens acompanya a tota la veritat de la Mallorca de Palaúster. La tril·logia suposaria llançar de Palaúster a nivell internacional, i el reconeixement com un dels grans narradors nord-americans dels últims temps. En la primera història, una trucada telefònica envolta un escriptor d'un novel·lista més estrany de la seva carrera i altra banda. L'últim ens explica la trobada d'un novel·lista amb els propis dimonis de la desaparició d'una amic de la infantesa. L'Azhar, la naturalesa de la voluntat i una particular manera d'aconseguir la tril·logia de Palaúster, ens ensenya algunes de les maneres que apunta a Palaúster i tota la trajectòria que té per darrere. Es fan servir molts recursos, que es faran servir encara més, per exemple, amb novel·les com el que ens ha de confondre el lector a través del paper del narrador. La tril·logia de Nova York marca un nou punt de partida per la novel·la nord-americana, el que va dir The Observer. També es parlava que era un escriptor amb una incisiva intel·ligència que combinava autors o influències de Tom Wolf com Chandler, com els narradors americans. Tot plegat, ens presenta un conjunt d'arranats que tenen com a característica, com a punt comú a Anna de l'Azhar, que tot es passen en la mateixa ciutat de Nova York. Però hi ha més punts en comú, de fet. És que el next adonió entre les tres històries és aquesta barreja d'identitats, l'identificació entre el detectiu i la persona perseguida. La tril·logia, la mena de misteri o la fascinació, obsessió... Per algú portat a l'extrem. Sobretot això parla polauster en aquesta trilogia. Porten els personatges perquè a més foscos, que també els porten a anular-se, i això els porta a adoptar personalitats o vides, fins i tot molt diferents de les que portaven. Aquesta barreja, que també hi deiem d'autor, narrador, personatge... i l'interrogant de fins a quin punt estem segurs de la nostra personalitat. La trilogia de Nova York, del que s'ha dit de la crítica d'aquesta sèrie de novel·les curtes, que permet anar polauster ingressar en aquest món de la literatura, és aquesta catapulta dels finals de l'any 80. Avui en dia hi ha escrit també guions, escrit poesia... I tot plegat ens retorna en aquesta trilogia de Nova York, en aquestes ciutats de cristals, fantasmes i la Puerta Ferrada, que no només estan enllacats per l'ambient, tot i que de Nova York és un personatge en qualsevol novel·la que el tracti, sinó també per una idea en comú, que és també l'obsessió, el somni americà, de convertir-se en un altre element característic d'aquesta trilogia de Nova York. I han dit que aquesta novel·la es escriu als anys 80, parlem una mica de la figura de la palàuster que va néixer de fet a Nova Gerse i en una família jueva de classe mitjana, i de fet ell va entrar en contacte amb els llibres molt d'hora, gràcies a la biblioteca d'un tiet seu que era traductor. Va començar a escriure als 12 anys, fins i tot abans, de descobrir l'isbole, aquest esport que apareix tant a les seves novel·les. Va estudiar entre el 65 i el 67 literatura francesa, italiana i anglèsa, a l'Universit de Columbia de Nova York, i llavors va començar també com a traductor, va viatjar a París i va tornar l'any 67, per evitar anar a la guerra del Vietnam, a tornar-hi. I el 76 és quan escriveu la seva primera novel·la. Es titulava Squish Play i es està traduït a dones com... Jogar de pressió, ho va fer sota el pseudoni de Pol Benjamín, i de moment va tenir encara poc èxit territorial. Va ser el 86, quan va començar a publicar, de fet, per exemple, la ciutat de Cristial, la primera volum d'aquesta trilogia, i altres novel·les com el Palau de la Lluna o l'Evia, tant per conegudes actualment. També els 80 importants, perquè conegui a Siri Josvet, que és amb qui es va casar l'any 81, la seva dona també, escriptora, una relació que s'ha anat fent cada cop, també, que han vingut últimament a qui la ciutat se'ls ha preguntat per la seva relació. I obres més destacades? Doncs, personalment, jo recomanaria llibre de les il·lusions i Brooklyn Feliz, d'aquesta última del 2005. Són, doncs, algunes de les obres més destacades, que ha destacat, sobretot, l'Evia tant, o la nit de l'Horacle, és un autor, doncs, prolífic i molt interessat en el joc d'escurir qui és el misteri de la identitat, i, sobretot, el paper que té a les nostres vides. Avui us hem parlat de Palau, sobretot més que de Nova York, que a través de la seva trilogia, de Nova York, hi ha una nova recomanació literària del Sant L'esmil. Ara estàs així? Són l'esmil! Espavila, faràs tard! Si m'entenia que ens indica que és el moment de parlar de música, per això se l'adé a la Victòria, molt bona nit, Victòria. Hola, bona nit. Què tal? Molt bé. Avui tenim una mica de varietat. Ens portes actualitat de diferents grups de música, que... Perdó, és que volia interrompre, preguntar. Portes bé el post en primavera? Estàs cansada? Sí, bueno, ahir diumenge ja no vaig anar als últims concerts, doncs diguem que sí, que encara està bé, sí. Doncs... i tu? Aquí ho deixem. La meva operació va ser ràpida, però molt bé, molt bé. Valoració és general, m'entrarem amb molta tensió, tampoc tenim gaire temps, però... Molt bé, està bé. Per riure-ho. Si haureu valorat bé, que rehi vaig anar. Molt bé, la veritat és que, com cada any, ens segueixo prenent amb nous artistes, la programació, i amb d'altres consegrats, que realment mostren un bon directe. Molt bé. 100% parlem una setmana que ve d'algú, d'alguna cosa que ens hagi sorprès i cal més ampliament. Mentre en tot cas, avui no volem parlar de l'albriadera, perquè hi ha passat, sinó que volem parlar d'altres qüestions, com ara ens vols parlar d'avui, no sé què passa, si estiu. De l'estat d'un rous és? Sí, de l'estat d'un rous i... Per aquests que s'han anant de fons, eh? Perquè sí, els tindrem aquest mes. De fet, aquesta setmana tenim aquest bastant mític, grup. Digue-li rock, en aquest post-punk, una mica fosc de vegades. Doncs tenim els resmeters. Molt bé. El dia 89, aquesta setmana, de fet, d'una altra setmana, i que ells vulgui veure, encara queda alguna entrada, per tant, doncs, és una bona documentació. Molt bé. Doncs exacte, aquest grup mític, i d'aquí passem a un altre d'aquests noms, que són obligats, però a l'hora de parlar amb una música que t'agradi o no, algun dia o altre se sentia parlar de la Madonna. Oh, my God, I'm heartily sorry for having offended you. And I detest all my sins, because I dread the loss of heaven and the pain of hell. But most of all, because I love thee and I want so badly to be good. Good, good, good, good. Doncs l'últim album que t'heret, no? Sí, lesiva. Si ho podem anomenar així, ens visitarà a finals de mes. De fet, ens farà dos concerts, evidentment, al Sant Jordi. No pot ser menys, que va. I serà per aquí el dia 21 i 22, perdó, de juny, d'aquest mes. Bé, per aquí no l'agivista, doncs és una bona oportunitat. Si més no, veure quin show ens ofereix aquesta vegada, perquè com ve s'ha dit, doncs sempre és un espectacle, els seus directes. No sé si tu ja has anat a reconegar una vegada. No, mai, però és un poc. Aquest any, a més, està bastant enfadada amb el tema Lady Gaga, i que llavors farà com una alguna cosa, perquè en sala que ella havia fet un videoclip, fa poc a Lady Gaga, on deia alguna cosa, alguna altra. Doncs es veu que ella, suposo que en la mateixa línia, doncs que en alguna cançó o en algun videoclip, i en fatal, perquè no recordo ben bé què era, però sé que hi ha alguna cosa pensada com per respondre. El moro, el moro. Bé, estarem atents, perquè, evidentment, els meis se'n faran ressor i els mitjans, però no. I veurem què, en tot cas, que s'apigueu finals de mes, tenim a la Madonna per la ciutat. Parlem ara d'un altre nom, d'aquests que t'agraden molt a tu. Justament. De preferències, no? Sí, però abans que va aquests, diré una alternativa que l'he col·lat per aquí, no sé si ho han comentat, són els San Vincent, és una vessant, totalment diferent, diguéssim, de Madonna, és un grup indi, diguéssim, sí, així més alternatiu. Ja m'estàs posant els altres. Clar, perquè ja els teníem reverents. No passa res, a més, per dir que no hi ha volió d'anunciat. Però San Vincent sí que em feia gràcia destacar que també el dia 20, és a dir, si no, voleu a una Madonna, tenim una alternativa tan bé i potent a la Polo, un alt d'arriàlbum que vam treure l'any passat, aquest estrenx, merci. I la veritat és que també promet. Promet bastant, així que... És l'alternativa, el concert de Madonna. Doncs aquests San Vincent. San Vincent, no sé, ho dic i tal. Parlem, ara sí, d'aquests que se l'han de fons. Per tixquet, que no treuen nou disc, no? Però venen aquí, perquè s'ho van complirant, i amb preus d'entrada, força, elevats. Sí. Jo comentàvem, de fet, fa unes dues o tres setmanes, els tindrem al poble espanyol, també, a finals de mes, el 22-23 de juny. I bé, això que dèiem, no presenten... No és cap... no hi ha una gira allò... en context d'àlbum 300 sortida al fort, diguéssim, però és segur que hi haurà molts fans, que el tenien a veure. Aviam qui et directa ho farà, això. Molt bé, doncs això, el sport tixquet, acabem amb un altre grup que no sé si prefereixes... que posi una cançó més de l'últim àlbum, o... Et deixo triar. Sí. Si presenten l'últim àlbum, els hi farem cas, no? Sí. Algú fa poc en parlava d'aquest grup. I jo vaig dir, no sé si m'ha començat tant l'últim àlbum, i la persona en costiu que ara no recordo qui era. Bé, que escoltar... Sí, que l'escoltés, que ja veuries, que en realitat el primer tampoc t'entrava a la primera, i que no recordo qui era aquesta persona. Sí, és veritat, i mira, doncs mira... M'ha d'escoltar bé, potser. Bé, si vols, vols presentar-nos ja... Sí, està esperant que entres la vocal. Ells són els Betustamorla, aquest grup nacional, diguéssim, que amb una carrera de força consolidada, si és cert que es van donar conèixer doncs no fa tants anys, que parlem de fa uns dos o tres anys, amb el seu primer àlbum de debut. Un poc més, potser. Tot i que ells ja fa temps que feien activitat va tenir molt... Ara entra. Va tenir molt bona acollida, la veritat, i no sé si l'ha impassat, sí, que van llançar el darrer àlbum, i venen aquí a presentar-lo. El poble espanyol, el dia 29. Finals, finals, hi ha de més tocant i solió. I la veritat és que potser és un bon escenari, certament, per veure el grup. Aquest sí que hem tingut l'oportunitat de veure'ls, i, bueno, em sembla molt bon directe, a part que, evidentment, les cançons ens agraven. Molt bé. Comenable, també, des d'aquí. Doncs això, pel que fa a grups que vindran en els propers... en els propers dies, les properes setmanes, fes l'end d'un altre festival. Exacte, veníem de... de Primaveraça, unet, etcètera, que són dels més coneguts, però acabem parlant, doncs, del Sónar. També, força coneguda, Carme. Sí, és veritat, però... Deixem-t'hi. De vegades li raó una mica el nom, no? Sí, potser sí, però aquí hem de dir que nosaltres... perquè potser no són dels dos objectius. I ens en anem cap a la basant més alternativa de la llei, así que, evidentment, defensa de música electrònica. Broma. En tot cas, potser és a dir que els amants més pròpiament de la música electrònica, tot el tema haus, dents, els agrada més el Sónar. És el que et anava a dir, que aquest any és la 19ª edició. No sé quant es portarà al Primavera, si fa o no fa. Quant es portarà a l'edició? Diria que és Carme Gisla, 11 o la 12. Per tant, Sónar li guanya, aquest aspecte. Diria que és la 12, potser. Quants es dic? 19ª edició, aquest any. No parleu del Sónar kits? Encara no m'ha sonat temps. Però sí, anava a comentar amb l'àmplia. Deixem fer un paral·lelisme, això sí, de cara a reflexionar sobre el tema de la magnitud, que poden arribar a agafar el tema de festivals. Per exemple, en aquest cas, Sónar, Primavera, néixen, van creixent, es van consolidant, fins al punt que es creen una segona localització. Recordem que aquest any, l'edició del Primavera Sound, es celebrarà també a Porto, Portugal. I el Sónar, aquest tant... L'hem passat si que es va fer a la coruña, ara aquest any no m'arrisco a dir-ho, diria. No ho sé. Diria que no, de fet. No, perquè la campanya de comunicació no em sona. Bé, en tot cas, no sé si Sónar reforçaria, el que jo no va dir, però sí que en el cas de Primavera és interessant reflexionar també sobre la portació... Hi ha, a nivell econòmic, per exemple, que té també un estiveniment cultural, que moltes vegades parlem de fires, que pot tenir la ciutat, i, en aquest cas, en s'aposta també per la cultura, en aquest cas, música. Va veure això en una polèmica interessant la setmana passada, que passa que es torna a parlar del Primavera, però sentim l'Anna del Rei, ara que actuarà el Sónar. Però el periodista Jordi Bianchotto, que escriu al periódico... Sí. Jo trobo que és bastant interessant rellegir, pots estar-hi d'acord o no? Jo vaig estar-hi d'acord, però potser tu no hi estàs d'acord. On parlava de tota la... El Primavera sent que era un festival fantàstic, etcètera, però deia que potser tenen en compte tota l'escena que està fent a Catalunya, però no en el sentit de música feta cantada en català, sinó l'escena que hi ha, que és evident que hi ha gent com els Estants i les Míximes, que no tenen ningú al seu cas, en el sentit, i que una finestra del Primavera Sónar, en què ve tanta gent, tants productors, tants promotors, els grups d'aquí es toquen a la cinc. Estrella de David, vigiós a la cinc, anímic, refri, es solapan i toquen dissabte a la cinc de la tarda amb el sol. I ell deia que era allà estima, que potser grups així no apareguessin en un festival així. Doncs va avançar això i va al cap de poc, des del Twitter, el David Ruïd, que és el director del Primavera Sónar, va fer un Tweet pel seu compte, insultant o bruller, amb aquest periodista. Sí, sí, dient que es barrejaven nacionalismes, que és el que fa quan algú ho assosia això, perquè no parlava d'això, sinó de potenciar un producte de casa teva, no? Bé, en tot cas, perquè he de dir que... Però sí, són interessants, aquestes refaccions, perquè és cert, tu et mires el cartell i el que deiem, aquest artista és prou bé. Aquí està, sobre la taula. Tornarà el tema que ens ocupava, ràpidament. Noms que tindrem en aquest festival, que tindrà lloc a la setmana que ve, els dies 14, 15 i 16. Com sempre, sabeu que hi ha el Sónar de dia, que té lloc al CCB i la pressa del magma, i després el Sónar de nit, que es fa l'altre cinta viral de graviadors. Què tindrem, doncs, entre altres noms, la que s'entén d'aquí de fons, aquest fenomen, que no sé com és fenomen, però en fi, l'ana del rei, aviam què ofereix, altres noms, grans, grans, el que queda de New Order, que és com el gran reclam, no? Noms ja més que coneguts, per exemple, Fatboy Slim, el Hot Chip, Elisli Luciano, l'Oren Garnier, Moda Selector, Richie Haughty i un Jerk, etcètera. La veritat és que com cada any, és una bona proposta, l'escenari també... És una de les festivals que estàvem muntats, també. I a nivell també, a nivell també de la casa, doncs noms com Guillemino o Digé Amable, també estaran... Amable. Amable, però també és així, suposo. Amable, també seran sonant. Per tant, és un altre propòsit interessant que tindrem aquest fons. I que tenen també aquest germà petit, tot i que ja s'ha produït, que fa dos o tres anys que funciona. És la tercera vegada. I que els dos primers copres de fer Barcelona, que també hi havia una part perquè els nens fessin activitats, una mica com a la fesfal brinadera, i que aquest any, si ho poso qüestions de logística i econòmiques, s'han desplaçat a port de la selva. Però bé, doncs també amb altres grups, que han tingut també força a èxit, una activitat que està bé, perquè també costa a les famílies que tenen nens, que puguin escoltar altres tipus de música, doncs ara que estiguin menys acostumats. És interessant que escriguin aquests actes com paral·lels, diguéssim, més enllà de concerts, doncs que també... Sí, més riquesa. Doncs això val que fa el sonar i els festivals, i ara ens anem cap a la recomanació de la setmana. Molt bé, perfecte. Molt perfecte. Ens la portes tu, ens vols parlar... Dic primer i interdueim una mica, aviam si algú el reconeix, perquè avui no es cadascubreixi bé. No es conocimos ayer, tú me invitaste a beber, yo te invité a no sé qué, tú dijiste que bien, y te hable de poesía, por ver qué decías, que si es tontería, que sí que no, habrá que hacer el amor. No sé si és perquè fastiu, perquè fa relativament poc va treure el seu de reàlbum, tot i que no diríem que estic a l'última, perquè no ho he dit amb notícia totalment candent, però avui parlarem del senyor Xinarro, un artista nacional ja més que consolidat. Farem quatre pinzellades d'una mica la trajectòria d'aquest grup, d'aquest grup bàsicament que té un nom, Antonio Luque. Ell és aquesta ego que sentim d'aquí, això que dèiem una trajectòria de... com uns... més de deu àlbums. Déu-n'hi-do, eh. L.A.P. és, evidentment, bueno, també senzils. En tot cas, doncs... doncs surts. Fem un repàs ràpid. Ens ve de Sevilla, Antonio Luque, que es forma, diguéssim, els anys 90, un grup així amb amics en el moment que es comença dient col·lectivo karma, cap. Després llà comencen el tipic, no? Hi ha algunes cançons. Ah, a tot això, perdó. El nom de senyor Xinarro ve per un personatge de televisió interpretat per un actor, es diu Ferran de Xinarro, que donava vida a un personatge del gran circo de televisió espanyola. No sé si alguna d'aquí recordem el programa. Diria que per generació... no, no el tenim present. Però bé, a nivell curiositat. Doncs això comença la seva activitat a Sevilla, donés ell. Després estàs allà de Madrid, comença a tenir contactes amb Jesús Llorente, que és qui llançarà la discogràfica Aquarella. No sé si aquests noms sonen. Una mica vaig deixant-los anar. I després, a Rèldon Salcafà, a Nova York, grava un primer album. Això ja el 1994. Aquest... Sí, perdó. Desculpes. En tot cas, dir que comença amb sons... És un característic que evoluciona. Té albums de tot. No parlaré una mica de visió general, no propondiré. És una mica un pastet de Despidete del Lago, que és de la Rerez, de Antonio Luque, del 93 al 2001. Per tant, d'alguna manera pots trobar segons quines coses. Perquè, de fet, això que anava a dir parlant del 94, diguéssim que tota l'evolució dels 90 es basa, bàsicament, entre sons foscos. Molta influència de noms dels quals parlaven ara, en New Order, potser també els de Qt. Una mica va patint això, no? Una mica de qui hi ha al darrere. En tot cas, dir que un dels moments importants és quan s'ajunta amb les planetes, arrel d'una bona amistat amb Jota i d'altres integrants. Llavors, això ja estem parlant de ben entrats al 2000, i aporten uns àlbuns al darrere. Per exemple, el Ben Triloco Decimismo al 2003, el nom que comentaves... També tinc per aquí, no sé quantos, aquests són dels finals dels 90, en tot cas, per no liar. Un dels punts importants és quan les planetes comencen a estar darrere de la producció, i el 2005, entre aquest, el fuego amigo, que no sé si tenim per aquí algun senzill, en tot cas, va ser un abans i un després, si podríem dir, així, en l'evolució del seu so, tot el tema de producció, molt més exacte, molt més acurat. Menys fos. Ja entra molt més l'alegria, més el color, diguéssim. A més, a més, la revista Rock the Lux, el problema com millor disc de l'any. Això és un què? I, de fet, un any després, el 2006, quan treu el Mundo Según, també torna a repetir millor disc de l'any per Rock the Lux. Diguéssim que ja es decanten, en un escenari dins del que és la cançó d'autor, potser més, no sé si dic comercial, però si més escoltable, en un altre tipus de públic. Sí, sí. I ja és el 2008, que treu el Ron Roneando, també una mica amb la línia, vull dir. Diguéssim que ja es manté a partir d'aquest fuego amigo, ja comença a marcar una altra línia, que s'allunya més, diguéssim, d'aquest so més fosc. I què tenim? Doncs aquests dos darrers àlboms, que ens ha presentat el 2011 al presidente, i potser em quedo, almenys, samba, que aquest sí que és de què tant. Tots aquests darrers és interessant saber que els presenten amb els agents Mas Rompilo, que és el que deiem en col·laboració amb les planetes. I la veritat és que és molt recomanable, sempre amb aquestes lletres, que és un dels plats forts, al plàtfor de la seva música, amb aquests tons surrealistes, molt, molt costumbristes, també. Sí. Molt estiu, també, d'altra banda. Sí, sí, sí, que és una altra, eh? Fa venir, ve de gust, escoltar-lo. Doncs no sé si vols marxar amb una cançó en concret d'aquest últim àlbum de Meno Samba. Deixem una... sóc com tu veig. Sí, marxem, doncs, amb la Plaga, que és la cobra, el disc. Perfecte. Gràcies, Victòria. Correcte, vagi bé. Fins aviat que vagi bé. Una cabeta, sí. Fins aviat que vagi bé. Fins aviat que vagi bé. Fins aviat que vagi bé. T'explicarem coses i et posarem al dia. Un moment per tant de centrar-nos en un personatge, el personatge d'aquesta setmana, que segurament és menys conegut per tots. Ho hem dit al principi quan hem presentat el somari, i jo almenys no la coneixia de res. Bona nit, Alea. Bona nit. No sé si tu també la coneixies directament o no et trobant. Sí, de fet, jo crec que no hi ha gaire gent que la conegui. Però, mira, després d'explicar-hi el per què els collits. És la Freia Stark. Sí, Freia Stark. És una escriptora de llibres de viatges i una de les primeres europees en explorar els deserts d'Arabia o Adremaut. Era curiosa, intrèpida, i els seus viatges més famosos van tenir lloc durant la decada dels anys 30 del segle passat. Quan es va aventurar en solitari, en zones que pocs europeus i encara menys europees havien visitat, és el meu homenatge, una mica, a una exploradora. Molt bé. I dels són les meves de passada. Fem una mica de riment baruen, a més a més, ens agrada. Molt bé. Ens anem cap al segle passat, no l'altre. Sí, sí, sí. Freia Stark va néixer un 31 de gener de 1893 a París, i va morir el 100 anys, un 9 de maig de 1993. Ah, solo, itàlia. Una dona que va viure molt. I et dic que va fer moltíssimes coses. Els seus pares eren artistes cultes i buemis. Robert, per exemple, era un pintor britànic. I Flor, la seva mare, que era italiana i descendència germanopolaca, era escultura i pianista. Sí, cultura. Els seus pares eren molt aficionats de viatjar i acostumaven a endur-se sempre la petita, amb ells. Per aquest motiu, la Freia, durant la seva infantesa, no va tenir una educació formal, però bé. Ja veuràs que no va ser cap impediment, això. Diuen que els 9 anys va llegir les mil i una nits, i va quedar completament fascinada per l'Orient. Ja només amb 9 anys. Per cos, sí. No, el seu és una passió, ja, des que va néixer. Els seus pares es van divorciar i la situació econòmica de la Freia i la seva mare va de caure notablement. De fet, ja van deixar de viatjar, durant un temps, van viure al nord d'Itàlia i també a Londres, on Freia va desistir a la Universitat de la Ciutat de Londres, als voltants del 1912 o així. Però, al cap de poc, va esclatar la primera guerra mundial, i va decidir allistar-se com a infermera voluntària de la Creu Roja a l'Itàlia, justament. Va deixar a Londres i a Semana a l'Itàlia. Després de quan ja va acabar la primera guerra mundial, va tornar a Londres, on va fer estudis orientals i africans a l'Escola of Oriental Studies. És a dir, l'escola, com he dit, d'estudis orientals i africans. Per tant, ja va començar una mica a desenvolupar la seva passió. Sí, la seva passió. Abans feia que no tenia una acció formal quan era una nena, que estava a l'universitat i estudiava. De fet, era una gran lectora. Va estudiar literatura clàssica i totes les obres publicades pels exploradors del mitjà orient. La Freia sabia francès, alemany, itàlia, gràcies als viatges que havia realizat amb els seus pares. Molt bé. I, a més a més, va prendre turc, àrab i persa. Déu-n'hi-do. Sí, llengües que li van facilitar els seus viatges. Era apassionada, com ja hem dit, per l'Orient Mitjà, que va embarcar amb destí a Beirut, amb la intenció de visitar Síria i practicar l'idioma. Un any més tard se'n va anar a viure de masc a Síria amb la idea d'estudiar els drusos. Qui són, els drusos? Doncs era una minoria religiosa, heterodoxa islàmica, que no acceptava els dogmes i creences de la religió. Ella volia conèixer-los i, a més a més, entrevistar el líder espiritual de la comunitat. En aquella època, però, va ser convidada pels drusos que estava entre l'Ivan i Síria, es trobava en plena ubicació contra l'ocupació colonial francesa, i, evidentment, no era un lloc gaire segur. Però ella, l'exploradora, com ja ha dit, era molt passional, i, quan se li posava una cosa al cap, difícilment li treien. Doncs fent cas humís a les advertències, va començar el viatge muntada en un burro, però abans de poder aconseguir el seu objectiu, va ser arrestada per l'exercit francès, que li van dir... No, no pots passar. I no va poder dur a terme aquest objectiu. Llavors torna cap a Itàlia. Va tornar cap a Itàlia, però no s'hi va estar gaire temps. Freia va desembarcar aquest cop abagdat, als voltants del 1929, perquè tenien vent altres coses. No m'ha fet fora d'allà, però jo torno. Doncs va descriure la ciutat en aquell moment abagdat, com un lloc meravellós per conèixer gent i altres assumptes. Les ramificacions d'Orient han de sorprendre'ns, a nosaltres, que tenim menys temps per asseure'ns, parlar, observar i escoltar. Ja ho deia a les hores, imagina't ara. La Freia explicava també que va saber aprofitar la seva condició de dona per viatjar lliurement, clar, recordem. Quan deia de dolomanatge era una mica per això, no? No era normal una dona que anés per allà. És que anava sola, realment. Alguna de les dones seria estrany, no? Sí, no aniries a la comanaria, muntar d'en burro. Però vull dir que... Quins anys fa cent anys. Exacte. Doncs la Freia explicava també que això, que va aprofitar la seva condició de dona per viatjar lliurement, també deia que la única avantatge de ser dona és que sempre pots fer-te més estúpida del que ets i ningú sorprèn. Ho entenc, eh? I quantes vegades les dones, doncs... Amb la cosa aquesta d'aigua i no hi entenc, ell es feia la tonta, a vegades... Ah, sí, sí, no ho sabia que podia anar per aquí, pensava que tal... Llavors colava i, ah, clar, com que ets una dona, ets més tal. Allà deia, m'aprofito d'això, perquè tenien com que hi ha prou desavantatges que tenim per ser dones, només. Allà li funcionava. Allà li funcionava bastant, si era un ambient bastant masclista, no? Però realment era un esperit lliure que feia cas humís de les normes o clichés que marcava la societat anglèsa de l'època. Vull dir, no s'estava per punyetes. Durant la seva estada abagdat, de fet va arribar a llotjar-se el barri de les prostitutes. Amb la qual cosa va causar un gran escàndol a la societat puritàn anglèsa. Què fas, noia, anar-te allà... I allotjant allà el barri de les prostitutes, com si res. Però bé, sí. En aquella època van justament abagdat, perquè se li havia posat al cap investigar la celebra secta, un altre. Una secta religiosa coneguda com els Hassan al Sadag, que traduiríem com als assassins. Secta dissident Ismalí, nascut al voltant del segle XI, o sigui, feia molts segles, que assassinava els líders enemics en presència de públic, una mica per allissonar. Freia va estudiar fons al curar, i valenta i decidida de la marxa sola, a Pèrcia, en buscada a la Mut, la muntanya dels assassins. També me'n vaig a buscar, això. Solà. Va aprofitar el viatge per cartografiar la regió, era una gran també coneixadora dels mapes, i va corregir errors als mapes del govern britànic, fins i tot. Al 1931 va descobrir el castell de la Macier, dins la Vall de Serut, un dels castells que la secta havia resistit a la invasió mongola, de fet, d'aquesta secta, i també va explorar altres pobles del voltant, recollint la informació sobre els costums de la zona. Era una dona que a més a més fotografiava. No només fotografiava, recollia informació cartogràfica de costums. Bé, si no, que jo et dic... Ficava bé amb els temes. Esclar, gràcies als idiomes, aconseguia conèixer més coses. Déu-n'hi-do. De fet, va viatjar lloms d'un burro, de camells, fins i tot van malaltir de la malària, es aventurà per remotes i perilloses muntanyes, va suportar el desert, un terreny seguit desolat, i va explorar els jaciments arqueològics de la zona. I va viatjar una dona que havia de ser intrépida, intel·ligent, i tenà a seguir, com he dit, viatjant, fotografiant i prenent notes, durant gairebé tota la seva vida. I hem dit que va viure 100 anys. Foc a com a home. El 1934, mentre buscava les ruïnes de Sava, una antigà ciutat perduda, ara havia, va malaltir de Serampió, i va haver de ser d'acuada per les forces britàniques. Abans, però, ja havia pogut plasmar un íntim retrat de paisatges i gent, que era la primera dona que viatjava sola per aquell país, per... per Arabia. I això feia que no tinguessin cap precedent de contractar, deia, contractar amb mi. Com que no he vist mai una dona viatjant sola, no saben contractar-me. Però tampoc em tracta malament. És com el Suprem. Sí, per ells és molt nou. I li van haver, li anaven bé. Vull dir que podia parlar amb homes i li informaven i tal. Vull dir que... Molt bé. Hem dit que durant la primera Guerra Mundial va fer d'infermera voluntària, durant la segona Guerra Mundial, que també va dir, evidentment, les seves experiències, el seu valor, van s'utilitzats pel govern britànic. Va ser enviada, com espia, a organitzar una xarxa d'intel·ligència per evitar que els àrabs recolzessin a Hitler. Va estar al Caire, a Dent, al Port de Yemen i després al Irak. Allà es va dedicar a recollir informació, i a la vegada va col·laborar a reclutar àrabs per la causa liada. Sí, sí, la dona allà, vinga. El Caire va fundar, de fet, una espècie de societat antinesi anomenada Brotherhood of Freedom. Alguna cosa així com la Germandat de la Libertat. Un moviment antifascista. Fascista, perdó. Per tant, un cop s'acaba la guerra, s'entorna a casa seva. Sí, finalitzada a la guerra, va tornar a ser ballar al nord d'Itàlia. On es va dedicar a escriure? Clar, és que sobre escrivia bé. Aquestes alçades ja havia editat de fet diversos llibres. La seva bibliografia està formada per una trantena d'obres, en les que, principalment, narra les seves peripècies pels països que va visitar. Amb 54 anys... Bé, ha vingut de la seva vida. Però amb 54 anys ja gran es va casar amb un diplomàtic. I se'n va anar a viure al carip. Canviem totalment, no? I tant, d'ambient. Però aquest matrimoni només odora 4 anys. No l'inava, no l'inava el carip. Feia va decidir a les hores d'aixar les platges predisíeques, i se'n va anar a Turquia, que l'inava més. I des d'allà va seguir els passos d'Alexandre el Gran, per tota Àsia. Així, molt bé. Era una estudiosa brutal, aquesta dona. Apassionada. Va visitar Llemen, la Xina, Afganistan, Kanboia, Nepal... i gairebé tota Europa. No va parar durant tota la seva vida. Amb 81 anys va escalar i treballar alguns passos de l'Imalaya. A més, a 5.000 metres, sí, sí. 81 anys, eh? Imagineu-vos, ara, una dona de 81 allà, als lloms d'un as creuant passos de l'Imalaya a 5.000 metres. Doncs ella, sí, sí, ho va continuar fent. De fet, tot això va ser molt... Encara que nosaltres no la coneguem, Anglaterra és molt coneguda, i va rebre molts premis. El 1953 li van concedir la creu de l'imperi britànica. A més, a més, això, si va fer de l'espia fins i tot i els va ajudar. Doncs va rebre la creu de l'imperi britànic, i el 1972 va ser nomenada d'ama de l'imperi britànic. Puc a broma. Va ser amiga, diuen? Va ser amiga de la reina mare, de l'Anglaterra. Sí, sí. I va rebre també l'esclaus d'or de solo al 1986. Frida Stark va morir, finalment, no era indestructible. Però, bueno, semblava. Va morir a casa seva solo a Itàlia, a l'any 1993, d'haver fet els 100 anys. El 1993, crec que he dit. Frida va arribar a parlar correctament més de 9 llengües. Entre elles, com he dit, l'ara pel turc, francès, itàlia, anglès, etcètera. I va saber traslladar les seves experiències a 24 llibres de viatges, entre els que destaquen els llibres de la Vall dels Assassins i altres viatges Perses, Univerna, Arabia, Portes i Carabanes, un retat a Turquia, i després 4 volumes de memòries, d'altres van guanyar molts premis literaris. Si m'havia sabut fer-ho bé. Clar, té l'experiència de com ha viscut. És que vivint tot això, pfff, pots escriure i la tirar. I res, com deia, tot això bé, perquè l'altre dia consulto aquestes coses a vegades. Un llibre d'exploradors, que explicava la història d'alguns exploradors, des d'èpoques, tipo Marco Polo, repassava fins als nostres dies, també sortia Jax Costó, etcètera. Doncs me'n vaig a donar, com sempre em passa, i no es ho faci expressament, que potser parlava de 40 exploradors homes. Ja. I només hi havia 3 dones. I vaig dir, ja està bé, vull dir, realment, això, que a vegades em surten només personatges homes, doncs anem a buscar algun d'aquestes dones, les altres també tenim vides molt apassionants, les altres dues dones, però em vaig decidir per aquesta. La Freia Stark, i això. Una dona que es va atreviar a trencar esquemes i a fer el que volia. És que realment aquesta dona ja ho dirà, apassionada, volia fer el que va voler, sempre. I que bé, perquè fins i tot ara, encara, hi ha gent que no s'atreveix. Que no s'atreveix, o que tampoc és tan fàcil anar-te'n per allà. Imaginat això fa 100 anys. Però ella, amb ganes i esforç i tal, ho va aconseguir i va morir el 100 anys segurament, perquè era molt feliç, no? No ho sé, vull dir. Li van anar a veure les coses. En aquest sentit, sí, sí. I, a més, ens ha deixat tots aquests llibres, i la cartografia i tot això. És aquesta figura de la Freia Stark. Si no la coneixeu, ja sabeu que podeu buscar més informació, aquests llibres. Moltes gràcies, Alea, per presentar-nos-la avui aquí al Són les Mil. I d'aquesta manera tanquem la secció d'avui, també el programa d'avui, gràcies, Victòria, a Són les Mil. I tornarem a partir de setmana que ve, encara, amb més coses aquí al Són les Mil. Que vagi molt bé que passeu una bona setmana i bona nit. I'll never let you go If you promise not to fade away Never fade away Our hopes and expectations Black holes and revelations And our hopes and expectations Black holes and revelations Hold you in my arms I just wanted to hold you in my arms Far away The ship has taken me far away Far away from the memories Of the people who care if I live or die I'll never let you go If you promise not to fade away Never fade away Our hopes and expectations Black holes and revelations Our hopes and expectations Black holes and revelations Hold you in my arms I just wanted to hold you in my arms I just wanted to hold you in my arms The moon has so many pictures Why can't I sleep with my eyes open The moon has so many memories Can you remember what it looks like when I cry? I'm trying, trying to tell you All that I can, the sweet and velvet tongue With no words ever could tell you Sell you on me after all that I've done I'm only the one you love I'm only the one you love La il·lumina on its circling round Is now before us, the screaming's done Without moving, one little move I'll show you all the stuff I'm saying Oh, Jerusalem, oh, Jerusalem See, we's picked up in the pout Let's fuck this up a lot, party I want you to make love to me And only to be in the dark I'm only the one you love La il·lumina on its circling round Is now before us, the screaming's done Without moving, one little move I'm only the one you love La il·lumina on its circling round Is now before us, the screaming's done Without moving, one little move I'm only the one you love La il·lumina on its circling round Is now before us, the screaming's done Without moving, one little move La il·lumina on its circling round La il·lumina on its circling round Is now before us, the screaming's done I you're far out, not about to lie down for your cause. But you don't pull my strings cos I'm a better man. Moving on to better things. Oh, oh, oh, I love her because she moves it her own way. Oh, oh, oh, she came to my show, you see, you're about my day. And at a show on Tuesday, she was in her mindset, tempered furs and spangled boots. Looks are deceiving, make me believe it. And these tiresome paper dreams. Paper dreams, honey, yeah. So won't you go far, tell me you're a keeper, not about to lie down for your cause. And you don't pull my strings cos I'm a better man. Moving on to better things. Oh, oh, oh, I love her because she moves it her own way. Oh, oh, oh, she came to my show, you see, you're about my day. I so wish I would ever make it through all the summers. Keep them all steady kicking us, rock, don't see the service. I so wish I would ever make it through all the summers. Keep them all steady kicking us, rock, don't see the service. Oh, oh, oh, I love her because she moves it her own way. Oh, oh, oh, she came to my show, you see, you're about my day. Oh, oh, oh, I love her because she moves it her own way. Oh, oh, oh, she came to my show, you see, you're about my day. Oh, oh, oh, she came to my show, you see, you're about my day. Oh, oh, oh, she came to my show, you see, you're about my day. I so wish I would ever make it through all the summers. I'm right down in the bitchin' man You have tried your best to please every one But it just isn't happening No it just isn't happening Let us fuck on, fuck on Let us fuck on, fuck on This is your blind spot, blind spot It should be obvious, but it's not Let us fuck on, fuck on Let us fuck on, fuck on You cannot kickstart the dead horse You just crush yourself and walk away I don't care what the future holds Because I'm right here and I'm today With your fingers you can touch me Bona nit, són les deus, parlem Sònia Ker i Manel Carvajal El president de la Generalitat Artur Mas ha dit que el fet que Catalunya tingui una agència tributària pròpia No depèn de si l'estat disposa una de diners sinó del marc jurídic legal d'Espanya Marc ha respost així les paraules de Mariano Rajoy Ho ha dit en una trobada aquesta nit al col·legi de notaris de Catalunya Barcelona, Joan Porta, bona nit Bona nit, el president de la Generalitat Artur Mas ha señalat que el govern central No pot despatxar la vetició de pacte fiscal per Catalunya Amb l'argument que no hi ha diners a la Caixa Parmas el desig del territori de disposar d'una agència tributària pròpia rau En si això es pot encabir a la estructura jurídica i legal espanyola I quan nosaltres ara estem abordant el tema del pacte fiscal més enllà de Catalunya I parlant de les autoritats de l'Estat D'entrada el que els estem dient és, abans de parlar de diners, parlarem de... Parlarem de normes Parlarem de dret No parlarem només de diners Ni tan sols parlarem primer de diners Prima parlarem de dret