Jo personalment soc molt d'Estopa i aquesta cançó la peta bastant. Estàvem a un moment internacional a sobre la mànacrita voz, s'ha fet més famosa. Ara, sí, sí, tira la del Bisbal, que se l'ha apropiat, no, Jordi? Ja veus, el xerrar ens ho confirma, que l'encanta, els cançons d'Estopa. Li han canto d'Estopa, no? Ja està amb Showtime 2.0 com un malalt, no? Diu que una... no millorar per l'encàvia de Carles en Just, podria ser ficar música a la Pavaio, abans dels partits, això que fa moltes cançons d'Estopa, i només cançons d'Estopa, per motivar-lo abans dels partits. Per motivar el xerrar, no? Exacte. A veure, aquesta, sí, aquesta confesso que aquest estiu faré molt de mal, eh? A veure, canta la màcrita, canta, tindré una veu. Jo d'aquí, d'aquí... Cuidado las bugerías que podemos hacer, me las pienso. Catromoi la costa brava. És bona, és molt bona. Quan hi haiem la Eurocopa o no, Miki? Jo espero que sí. I el Torres, ja li val que... o sigui, que escolti, aquesta gana. Que escolti i mete un gol, ja, no? Que ahir ens va... ens ho vam quedar amb les ganes, tu. Si ho hagués fet per Torres? Sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Fede Martorell està tirant xocs per Torres. El primer que ha fet a l'entrada, a l'entrada i a d'aquí a la ràdio, em diu, és la Torres, Torres és lamentable de cara portaria. Mare meva, Fede, Fede, un rajas, no pot ser. Doncs jo soc molt de teva res, què us he de dir, tu. I us portarà alguna cosa a la final i ja ho veuràs. Doncs ens ho vam donar, ja has parlat. I si ho deixes arbet, arbet, lo has dit? Sí, sí. Jo no entenc què falla, sincerament, jo no entenc ni futbol. Mira, ara, ara una va dir, una persona com el Migi, que és un malalt de bàsquet i no entén de futbol, veu que l'Arbeló allà no... és que no pinta. Res. És que els altres, els altres dos, tenien por de passar-li la pilota. Sí, sí, sí. Tiraven cap a l'esquerra i a la nena, deia, ostres, que està allà l'Arbeló. Vam a l'altre lau. Sí, sí, fots per l'Arbeló. Jo crec que si hagués hagut una manta, s'hauria amagat sota de la manta en algun moment del partit, que ja està allà cagat, el tio. Tens a Juan, franc, que almenys té un caràcter més ofensiu, pot donar més, perquè als últims minuts la fotrà dos centros, però... Ah, sí, sí, el que acaba el partit. Fots un centro, que és així. Això no ho fa ni un jove, sense expressar ningú, però de quarta catalana. Ja, ja, ja, ja. No podries deixar-m'hi l'ombat en la cara al dret, per ser de l'Atlètic Senyors, no faria aquest centro. Si no, estaria la convocatòria. Arbeló, afuera, no? Fuera, fora. Fora allà, fora allà. És a Jesús Navas, no, allà? Bueno, Jesús Navas és més ofensiu. Jo apostaria per la fensa del diumenge Ramos a la dreta, Javi Martínez Piqué i Alba. No, no, és que està clar. A més, tenim a Javi Martínez la temporada que ha fet aquest any. Ramos, ahir va fer un parell de cantaetes amb dinar tal, eh? Li va guanyar una a l'esquena. A l'hoteli. A l'esquena, a l'esquena, a l'esquena, a l'esquena. El valor del llit es va voler prendre el tallat, el cafè. Només li faltava el donut per rematar aquella pilota. Doncs ja ho sabeu, eh? Tot aquest resum de músiques, perquè cada any que hi ha Mundial, cada any que hi ha Eurocopa, ho peta les discoteques i nosaltres hem dit, a veure, això és una cosa plasmable que nosaltres hem pogut comprovar científicament, que quan hi ha Eurocopa la gent s'anima. No perquè nosaltres ens animem, no. Hem anat a observar-ho. Aquest estiu observem si sobra la mano i grita gol, també triomfa. Nosaltres no ho farem, eh? A tot el xiringuitos. Crec que hem d'anar a mirar, hem d'anar a fer una mica de treball d'investigació pels xiringuitos i ja us ho explicarem si sobra la mano i grita gol, triomfa. I després del partit d'ahir, el pròxim partit és Dimecres, Dijous, perdó. Dijous contra l'Erlanda. I com el veus. L'Erlanda és més dèbil, que hi ha Croacia, li ha fet un banyet, li ha fet un bany, un 3-1, i no té cap possibilitat. Cap possibilitat, no. El rival més difícil serà Croacia, que serà d'uns 20, però tampoc ha donat molts problemes a Espanya si vol guanyar Eurocopa. Malament aniríem si tinguéssim por de Croacia. I ara m'ha acabat, com he dit abans, al França i Anglaterra. I ara comença el partit d'Ukrania i Suecia, a veure l'Eslatan. Eslatan-hibra, no? Ara comença les 9. Els 9 menys 4 ja ha començat. Si ja està en directe, és l'Atan-hibra i Mòbitz, que em fa agonar les seves. I un últim apunt, que a mi em feia especial il·lusió fer aquesta mansió, i ho fem amb la nostra cançó, quan ja ens acomiadem fer D, que és el Xipirón. Avui, més que mai, també té més sentit. Tira, tira, el Xipirón, fer D, perquè ara fa... Una cançó amb molt de ritme, que ara potser algú diu, no quedarà bé amb el que direm, però tot el dia està al sol, que és la gran frase, gran frase. Aquesta cançó l'escoltàvem, abans va sortir a cada partit, el vestuari sonava aquesta cançó. Cada dissabte, diumenges, sonava aquesta cançó. Aquesta cançó que va ser una dels artífats de l'europeu d'Espanya, perquè quan es va morir el pare del Felipe Reyes, li cantava, todos los días sale el sol, Felipón. I aquesta cançó, aquesta frase, de todos los días sale el sol, era una frase que repatia i no deixava de repatir. Manolo Preciado, que ens va deixar el passat dimecres, si ja no recordo malament, dijous, el passat dijous, i per tant especial menció per Manolo Preciado des d'aquí, i amb aquesta cançó de todos los días sale el sol, era un... T'agrada molt aquesta cançó. T'agrada molt, i ella era una persona optimista a morir, i per tant, Manolo Preciado, un especial reconeixement des d'aquí per tota la teva feina. I nosaltres arribem al final del programa, 45 segons. Miqui, t'ho has passat bé o no? T'has passat genial i em ganes de tornar. basket24hadas.com patano a la ret de primera catalana i la Incabé, Copa de Catalunya, Feminino, todo. De tot, de tot. basket24hack.com basket24hack.com i el 21 i 22 de juliol estem aquí. Aquí s'han just. Obers a tothom. Jordi, això és tot. Fins una altra. Ha estat aquest dia de sepsem. No ho sé. Ho esperem la setmana vinent a les 8 en un dia més a la Ràdio d'Esvern. Jovem a casa. No ens podem assegurar que ho farem millor, però això sí. Us prometem que ho intentarem. Bona nit a tothom. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit, després d'una jornada amb tendència a l'Alça i la prima de risc a tancat en 520 punts bàsics. Tot plegat per la incertesa que ja respecta les contrapartides que pot suposar per l'Estat, l'enjecció de fins a 100.000 milions d'euros. De moment avui hem sabut que l'eurogrup podrà suspendre la línia de crèdit si el govern espanyol no compleix amb el compromís de reducció del déficit. El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcava, s'ha reunit aquesta tarda a Berlín amb el líder del Partit Social Democrat Alemany, Sigmer Gabriel. Tots dos han apostat per introduir a Europa polítiques de creixement per crear ocupació i han apostat per finançar aquestes polítiques amb una taxa sobre les transaccions financeres, l'anomenal de taxa tovint, corresponsant a la Berlín Laia Vidal. Rubalcava i el líder socialdemòcat alemany, Sigmer Gabriel, han parlat de la necessitat d'un canvi en les polítiques econòmiques europees, que inclogui un paquet de polítiques de creixement més enllà dels ajustos i que especialment fomentir l'ocupació juvenil per acabar amb les dramàtiques xifres de turba a l'Estat espanyol. Rubalcava també ha explicat com cal finançar totes aquestes mesures. Y es evidente que esos ingresos tienen que venir de los sectores como los sectores financieros que están recibiendo ayudas y apoyos. Por tanto, vos coincidimos en ambos partidos en deshender la necesidad de que con la mayor rapidez posible hubo que apuntar más el impuesto de transacciones financieras. Gabriel i Rubalcava també han estat d'acord en señalar que és important que els diners del rescat espanyol arribin a les necessitats reals de la gent i que els diners queden només als bancs. Tot i això a la reunió no han parlat de la possibilitat de la creació d'eurobons, com Radio Berlín. El jutjat que investiga la suposada malversació de fons públics a les fundacions de l'Hospital Sant Pau ha arxivat la investigació contra l'administrador de Torn de la Fundació Patrimonial del Centre. Josep Lluís Alaia estava imputat perquè des de l'1 de maig era l'administrador de Torn, que va canviant cada dos mesos entre els representants de l'Ajuntament, la Generalitat i l'Arcavisbat. L'Ajuntament ha informat que el jutge no ha trobat cap indici que vinculi amb els detectes investigats. Recordem que Josep Lluís Alaia és el director de Patrimoni Museus i Arxius de l'Ajuntament de Barcelona. L'Ajuntament de Tarragona ha simplificat els tràmits per solicitar l'ocupació de l'àvia pública. Serà a través d'un únic formulari i s'atorgarà en un màxim d'un mes i mig. Tarragona, marrovira, bona nit. Bona nit. A partir d'ara, les entitats, col·lectius o institucions que vulguin organitzar esdeveniments al carrer només hauran d'omplir un únic formulari. Les sol·licituds es tramitaran en 15 dies, en el cas d'activitats que no suposin grans afectacions i 45 dies pels actes que afectin el trànsit de la ciutat o bèrrecareixin un pla de mesures d'autoprotecció, com per exemple corre focs o bèfocs artificials. A més, el Consistori també ha engegat una campanya informativa per evitar confusions. Ho ha explicat la tenenalcalda de mobilitat Begoña Floría. El que hem fet és, per una banda, simplificar els tràmits, unificant amb una única solicitud tot el tema del que se li diu ocupació d'àvia pública i, en segon lloc, estem fent una campanya explicativa per millorar el que és la interpretació de la nova normativa que afecta les ocupacions d'àvia pública i que, de vegades, era una mica confusa. Floría ha justificat, en part, aquesta decisió per l'increment d'un 45% de les peticions des del 2007. Com radio terrorista? Com ràdio? Esports. Bona nit, us parla Oriol Sautó. Esperem directe a l'Aurocop en joc en aquests moments l'Ukraine, Suecia, de la primera quarta hora de partit, el resultat és d'empat a zero. D'altra banda, en aquest mateix grup de França i Anglaterra han empatat, a una, aquesta tarda, amb gols de l'Escot, para Anglaterra i Narri, per França. Refenadal ha fet història en aconseguir el seu setè títol, Roland Garrós, el Manacorri, ha arrotat a la final el nou Jocovitz en 4-6 i supera així la històrica mercat d'assistítols de Bionborg sobre la terra batuda de París. Nadal reconeix que ha estat una final emocionant. I que va venir fent des de començament, per dia a dia d'avui, sentia que era el moment de guapar-lo, però quan va guanyar el 12 de cero, 12 a dalt, en el tercer, i va ser el 8 Joc de tira, doncs t'ho hauràs de pensar que el millor no tornes a ser el dia, i això fa que s'habitza al final, que pot ser més emocionant. I d'aquí un hora, a Tabruís, comenci el tercer partit de la sèrie de la final, de la seva entre el Real Madrid i el Barça, l'alimentatòria està empatada, i els blaurans estan obligats a guanyar com un partit a Madrid i volen continuar endavant per guanyar el títol de Lliga. Eh? Estàs escoltant? són les mídoles. Bona nit i benvinguts a Sant Las Mell. Avui parlarem de París, no sé què va nunca, d'Enrique Dila Matas, la secció de ciutats i literatura. La Victòria ens portarà avançaments de nous àlbums de D'XX, de New Raimond i també de Caléxico. I ens recomanarà un parell de grups. Avui es farà ressò de Deraptor i Rufus Juan, rei? I, a més, ens acabarà fent una punt final sobre l'Oblésbien i el seu últim disc que diu que és molt i molt recomanable. I la llei avui, a la secció de personatges, ens presentarà a Saimon Ortega, autora de llibres de cuina, especialment coneguda al de 1080 recetes de cuina i que es considera com una bíblia de la cuina tradicional. I tot això ara mateix, aquí, al Sant L'Esnil. La cuina, concerts, exposicions, teatre, el personatge, l'hora del som. També són l'Esnil. I avui, a la secció de ciutats literatura, parlem de les capitals europees que continuen fascinant a mans de l'art dels quinos que ens han de passejar i també interessats per la història d'Europa. París acaparat l'atància d'artistes i escriptors en diferents moments de la història i ha estat durant molts anys la piscina de l'art modern i de la innovació, pintura, escolta, i també Sina. La buàmia de París, ara, segur que potser és difícil de mantenir perquè viure-hi no és tan fàcil a nivell econòmic, però continua sent un d'aquells símbols difícils de tirar per terra. De fet, atrapa de seguida la ciutat i fa la sensació que no te'n puguis cansar i per això avui parlem justament de París, no s'acaba nunca, d'Enrique Vila Matas. Aparentment la revisión irónica de los años de mi juventud que pasé en París, tratando de repetir la experiencia de vida bohémia literària del Hemingway de París, era una fiesta. En realidad, un intento de darles a mis lectores alguna noticia verdadera sobre mí. Pero todo esto disfrazado, bajo la idea de que el libro es un fragmento de la novel·la de mi vida, en el que todo es verdad porque todo está inventado. Pues, a fin de cuentas, un relato autobiográfico es una ficción entre muchas posibles. I així, doncs, és com Vila Matas de Cineja, que es tobra a la seva mateixa web. De fet, a la càrrega de la Cineja, a la seva mateixa web, de fet, parlant una mica d'aquest llibre, es presenta com si fos una mena de revisió irònica dels seus temps d'aprenentatge literari de quan Vila Matas va ser a París als anys 70. I ho fa, doncs, d'una manera... no és una manera de viure, no és una autobiografia qualsevol, sinó que el que fas va rejar autobiografia, ficció i assatx. I va explicant què va viure en aquesta primera aventura a París, com va escriure, de fet, una de les seves primeres novel·les. T'hem d'esvella secrets de la seva vida personal i també planteja alguns interrogants sobre qüestions que, de fet, potser no acabem de saber mai si són veritat o no, jugar una mica amb això. I també, per tant, és un retrat de joventut escrit ja des de la maduresa, que situa en el seu moment de viatge en l'hora d'imitar la buèmia de Hemingway, com dèiem, com sentíem en aquest fragment. El París era una fiesta, el que dèiem, doncs, al principi. A París era una fiesta, ell deia, que va ser molt pobre i molt feliç, és el que deia Hemingway, i en el cas de Dilemat es diu que va ser molt pobre i molt infel·lit. I també, doncs, un altre d'aquests punts anecdòtics és que em representen d'alguna manera la captivació per París, tot i que ser pobre i infel·lís és que descobrir a París, doncs, el va fer descobrir que potser seria incapacitat per viure en qualsevol altre lloc, i tampoc, doncs, diu que no podria, potser, tornar a viure a París. Més coses d'estil, doncs, algunes de les característiques d'aquest estil de Dilemat doncs és l'ironia, l'ús de l'ironia per barrejar ficció i realitat, com deia amb vigorafia i imaginació, la recerca de llor real, experiències, memòria, i també, doncs, té un tipus d'escriptura molt característic, i és el que se li admira, sobretot que és que obre noves portes i és subtil i fa que sigui, doncs, literatura amb majúscules. També, retrat de joventut. Sí, el que deia amb el principi, que és que ofereix, doncs, una mica un retrat del jove debutant en la vida i en l'art, que s'inscriu, doncs, en la ja clàssica tradició, d'algun relats que giren entorn l'educació sentimental, d'algú que escapa d'un ambient concret, un ambient potser mediòcret, en alguns casos, i busc a triomfar a través de l'art, per tant, doncs, el paper de l'art, no?, en l'educació o en el creixement d'algú. Curiositats i coses que s'han dit. Doncs de París, no sé que va nunca, s'ha dit que és un dels 100 llibres espanyols més influents dels últims 100 anys, això segons la revista Letres Líberes, també segons la Vanguardia, és un dels 50 llibres de la dècada, i per exemple, el diari Francesc Le Monde va dir que és un llibre magnífic sobre París, que elimina la frontera entre el que és veritable i el que és fals, o almenys ho converteix tot en incert, un llibre divertit i cruel. Altres... altres informacions que porten diferents mitjans, de National, per exemple, diu que París no sé que va nunca, contribueix a la comparació de les nostres pròpies identitats, que també és una història còmica i comovadora sobre els principis d'un escritor, i és una història que val la pena conèixer, no tant per la seva originalitat, és la manera d'explicar aquesta història de Vilamates, és el que val la pena conèixer de veritat, o per el que val la pena llegir aquest llibre. Per tant, doncs, tornant al seu estil, que és el que el fa més característic. Parlem ara una mica de l'autor. Qui és Enrique Vilamates? Doncs Enrique Vilamates va néixer a Barcelona l'any 1948, i el 68, per tant, quan tenia 20 anys, se'n va viure a París, doncs, pensant que fugint del govern de Franco i buscant més llibertat creativa. Es va instal·lar en un apartament, que, de fet, el va llogar a l'escriptora Marguerit Dura, i durant aquells anys va fer petites feines, que el permitien sobreviure, si més no, i eren petites feines per la revista Fotogrames, també fins i tot com a curiositat va col·laborar com a figurant en una pel·lícula de James Bond. Llavors, amb la publicació de la seva història abreviada de la literatura portàtil, va començar a ser reconegut i admirat en l'àmbit internacional, sobretot dels països llat i no americans, i a Portugal. De fet, a la salut d'ell, definir-lo, doncs, es podria afirmar que és l'escriptor espanyol, un dels més argentins dels escriptors espanyols, jugant una mica amb aquest sentit de l'humor, amb el que ell mateix també jugava amb les seves novel·les. I característiques, doncs, seria aquest sentit de l'humor com presseriosament, els jocs de metaficció, que també estava en aquest parís, no sé que va a nunca, on l'autor sempre és protagonista, també, doncs, apel·lacions directes del seu autor, o el trànsit cosmopolita constant i sense compromís per viure teques i ciutats. I ha escrit molts llibres, tot plegat va començar a fer, sobretot, el 73, i fins ara, doncs, ha estat traduïtant molts idiòmeres. És un dels escritors espanyols més ben rebuts, o més llogats per la crítica nacional i internacional, i potser, aquí, en canvi, com sol passar de vegades, en el cas d'Espanya, aquest reconeixement li ha arribat una mica més tard. I quina és l'est, la seva última novel·la? Doncs va treure justament fa pocs mesos, al mes de març, i es titula Aire de Dylan, i són les falses memòries de l'escriptor Juan Lancastre, i en les que es desenvolupa, també, una idea de que tota autobiografia hi ha sigui de ficció, o, de veritat, és necessàriament una impostura. Aire de Dylan, desplegat, doncs, també, és sentit de l'humor, ironia, sobre la productivitat literària, l'hora que crea la figura del novel·lista, ha repentit. Un novel·lista que explica la història d'un home educat en la cultura de l'esforç, que està penedit de tot el que ha escrit en la seva carrera literària, i li agradaria quedar-se completament muta en la vida real. I ja que parlem, doncs, del mateix autor, molt recuperable, si us interessa fer un cop d'ull a la seva pàgina web, enriquebilamatas.com, molt fàcil, en què s'expliquen les obres, traducions, premis, etcètera, però que està fet, doncs, a través del seu estil, el seu aire. I, de fet, per exemple, quan busques l'autobiografia d'ell, hi ha una cita de Nabokov que diu que la millor part de la biografia d'en escritor no és la crònica de les seves aventures, sinó la història de su estil. I quan explica també cada llibre, en lloc de fer una reseña, com estem acostumats, potser, explica on va escriure el llibre, de quina manera, impressions, etcètera. I, per tant, doncs, també hi ha juga amb el seu estil, de la pàgina per parlar de la seva obra i de les coses que escriu. I acabarem llegint justament al principi. D'aquest parís no s'acaba nunca, per si es venen ganes, doncs, de llegir-vos-al. Fui a Key West, Florida, i m'inscriví en l'edició d'aquest any del tradicional concurso de dobles del escritor Ernest Hemingway. La competició tuvo lugar en el Sloppy Joe's, el bar favorito del escritor, cuando vivían Calle Hueso, en el extremo sur de Florida. No es necesario decir que presentarse a ese concurso repleto de hombres robustos de mediana edad y con poblada barbacanosa, idénticos todos a Hemingway, idénticos incluso en su vertiente más estúpida, es una experiencia única. Yo llevo no sé ya cuántos años bebiendo y engordando y creyendo, en contra de la opinión de mi mujer y mis amigos, que cada vez me parezco más físicamente a mi ídolo de juventud, a Hemingway. Si sempre vols fer moltes coses, però mai tens prou temps i no saps gaire què triar, escolta, són les mil. T'explicarem coses i et posarem al dia. La notícia friqui. Què és la demà ara, a l'Aleira? I benvingut a l'Iteleon. Bona nit, Carme. La teva veu fins ara en l'altra secció, però ara canviem una mica de registre per presentar-nos aquesta notícia absurda de la setmana. Sí, és una notícia que ens trasllada a terres holandeses, concretament a Amsterdam. I bé, és una notícia relacionada amb la crisi per variar. És un bar que ha obert, que fa poc, i en resposta a la crisi econòmica que ha fet d'Europa que ha fet que Amsterdam, un 10% dels cafès, tancin, ha decidit anar més enllà. Així, doncs, aquest bar el que fa és permetre que la gent pugui portar el seu menjar de casa. La Carmanhola, vaja. És curiosa, com a idea. Es tracta del bar Basis, un local amb aquest revolucionari concepte, que la transforma en un negoci molt rendit. Rendible. Els clients poden portar el seu propi menjar, el seu propi menjar preparat de casa, fins i tot ho poden comprar a altres llocs i menjar-se allà. Aleshores, el bar el que fas oferir, des de plats, coberts, a tovallons, fins i tot forns i microns, o sigui, és una mica sala de menjador, com a les universitats. Sí, que acaba fent de local, només a dir. Exacte. Només has de pagar les begudes que et demanes i consumeixes, o sigui, t'ho oblidin una mica a consumir la beguda d'allà. Aleshores, bé, doncs s'ha emplert el bar aquest de joves, de persones que es troben en la situació d'haver de menjar cada dia fora i gastar-se els diners, al final no els surt bé, i veient aquest bar decideixen que val la pena anar-hi i et dic... Són uns joves empresaris que vam veure que realment... Bueno, potser sembla que no hagis de guanyar diners, però és que tenen el bar ple. No, no, vam tenir bon úl, suposo, per ser primers. Tindríem molt àxits si n'hi hagués molts, però sí, no? Sí, n'hi hagués molts, potser ja s'acaba el xoll. Però bé, porten 5 mesos i la veritat és que tot va molt bé, i fins i tot per tenen com una mena de... No direm contracte, però bé. Apareulat amb restaurants del voltant, de pizzeries, i menjar ràpid com un tracte, que fins i tot si tu vas a aquest bar, el vasis, i dius que vols una pizza, els del bar del costat, els de la pizzeria te la porten allà. Que curiós, eh? Ja no és que la porten a casa, sinó que la porten al bar, aquest. I bé, doncs és una bona solució, jo crec, i una bona manera d'adaptar-se'ls els temes. Sí, com a temps de crisi, una curiositat d'aquestes, que ara són exagerades i tràgiques, que aquesta ens agrada bastant. Molt bé, doncs fins ara. Fins ara. T'adorms a la Figuera? Qui t'espera, desespera? Se'n refere de sempre el cafè on plas molt la gent, i no acabes fent res? Cine, música, sèries, concerts, cultura i actualitat. Les 10 són les meves. I saludem aquesta hora la Victòria, bona nit, Victòria, què tal? Hola, bona nit. Avui ens vols parlar més de vencaments de diferents àlbums, eh? Sí, exacte. Avui venim bastant farcidets, podríem dir-ho així. I comencem, si et sembla, amb 3 grups que ens avancen una miqueta, el que serà el seu proper àlbum, i tots 3 ens el portaran cap a setembre. Jo suposo que l'Histiu és un bon moment, diguéssim, per acabar l'última de temps. Ah, de coses, no? Doncs comencem pel primer, que són els 10 ex, i d'aquests grups que hem pogut veure fa poc per aquí, i que sonaran així. Aquí hi ha un avançament d'unes de les que ens fens, que estan tocando actualment en el show. De fet, tu mateixa vas ser testimoni de... Sí, però no vaig veure tot el concert sense haver-hi. A mi m'agradaria dir-te... Vaig veure poca estona. Bé, en tot cas, encara que poden ser dubtosos, diguem-ho així, en directe, aquí tenim de fons sonant aquest trio... Lundinenc, i és que... Bé, van treure, no fa tant de fet, el 2009, fa 3 anys, el seu àlbum de debut, un disc homònim, que va ser tot un èxit, diguem-ho així, perquè realment ofereix una combinació de sons, així, una mica barrejant l'electrònica, amb un ritme, sí podem dir-ho, estàs tan relaxat, però també amb hits com, per exemple, el ViciArt, que és una de les més bones, no sé si és el sentrill, de fet, d'aquest àlbum. En tot cas, que sapigueu que s'està ja cuent el seu propè àlbum, de fet, dada curiosa, ho van anunciar, ho van fer públic, a 24 hores abans de... Perdó, després de la seva actuació, aquí a Barcelona, al Primavera, fa dues setmanes ja, doncs, sí, sí, després del seu concert, perquè, de fet, diguem-ho, ja portaven temps oferint la gira, d'aquest primer dia. Exacte. Doncs això, es dirà que ho existeix i sortirà el propè setembre. Bé, no sé si, de fet, sortirà, però sí que s'editarà el propè dada setembre. Molt bé. Doncs això ho acabo a la tardor, ja el tirarem, i espero que en puguem parlar. Doncs aquest és el primer, en tenim més per això, eh? Més cosetes. En aquest cas, un autor d'aquí, que és el nostre, que també costuma tenir bona audiència. La veu i el delat, una mica, no? Sí, pel que els hagueu conegut, és Ramon Rodríguez, conegut últimament pel seu treball en solidari artístic com The New Raymond. I aquest Barcelona està preparant també el seu propè álbum, que s'anomenarà Tiniebles, per fi. Però, bueno, força suggerents, diguem-ho així. No és una mica d'aclaracions, no? Jo crec que sí. I, de fet, per a algunes declaracions que hem pogut llegir en premsa, diríem que aquest mateix defineix que serà un álbum força fosc. Potser recuperar una mica la seva tapa amb el grup que es deia Mady. Sí. Diguéssim que potser no és tan... Tan pop, no? Sí, i tant de color com podria ser el seu darrer, aquest libre associació, que tenia hits, com, per exemple, els ucedànios o variables, que van ser bastant... En força. I no són gaire foscos, si podem dir-s'hi. Exacte. Tot i que els últims conservis intentaven anar cap a aquesta tapa més foscada, l'últim disc era diferent d'aquests anteriors. Tenia intenció d'avançar. I, bé, confirmar-vos que arribarà el propè 17 de setembre a les botigues i m'imagino que ens oferirà una gira bastant bonica. D'altra banda, el que estàvem sentint ara, que hem avançat, és la primera cançó que ell ens avança, que es diu Garatea. Doncs sí que es pot... perdona, eh? Però sí que es pot sentir, potser, aquest... A través de la seva pàgina, no? Un rotllo més. Sí, la podem trobar... en diverses plataformes, de fet. El Sant Clou, també, per exemple. Doncs anem cap a la següent prèvia, que és de Caléxico, no? Aquest altre grup que també... n'hem parlat alguna vegada, diria. Sí, que n'hem parlat. De fet, tot el que porto avui no és nou per nosaltres, Carme, i ho sabem. Però sí que pot més, les noves altres. Sentim, doncs, que, a més a més, un videoclip, és videoclip o és només dimarts, és bastant sopjament. Jo l'he escoltat, no he vist imatges. Si tu tens de bani, realment... Sí, jo estic guaiant. Em sembla que és un videoclip, no crec que algú... s'hagi dedicat a gravar alguna cosa més sobre? Les sentim només sense tan imatges. Sí, llavors, s'ha quedat bastant penjat. Que us presento, doncs, a aquest grup de Tucson, d'Estats Units, que ha tingut moltes influències en relació també bastant directa amb l'Espanya. Ells ens presenten... Tenen una trajectòria, ets a dir, ja fa més de 10 anys, que toquen. Sons molt foc, moltes influències també de Mèxic. De fet, molts vents, així que recorden molt el rotllo, aquest mexicà. I, de fet, el seu darrer àlbum, aquell Carit Todast, que, de fet, ja fa 4 anys que el van treure, va ser tot un èxit, eh? Sí, la veritat és que per la gent que seguida la trajectòria i no tant, potser que els hem descobrit al seu moment, a nivell curiositat dir-te que van fer una cançó en comú amb el grup espanyol... Ja ho veurem, ja em fiquem. Exacte. Però, mira, el tenia apuntat i ja s'ha menat. Ho he enfiat amb la meva amòria. Bé, dir-vos que també, al setembre, s'espera que surti aquest proper èxit, que es dirà El Gears. I, de fet, sentíem per aquí el primer senzill, que es diu Para. Molt, també, tranquil, amb maires, també, d'aquests vents molt mexicans, es pot dir. I destacar que els tindrem aquí, de fet. Ja han confirmat gira, sí. I els tindrem a Espanya, tocaran a Madrid, a Donosti i a Ocelona, a l'11 de novembre. Aquest era molt llunyari, de fet. Fem una idea de parlar del novembre d'estranya. Sí, no vull ni pensar que em fa convandre, però bé, és cert que és una bona notícia, i ja anirem accedit ja. I bé, aviam que ens repara aquest album. Doncs això és el que fa les novetats, i ara vols parlar d'altres qüestions, no? Ens has parlat de diferents grups. Sí. Per quin grup prefereixes començar? Vinga. Què ens pots dir, de Raptor? De Raptor. És un grup que, com el següent artista que comentaré, venen a propòsit, si es pot dir així, de veure'ls en directe al primer sound. I confirmar que són una de les bandes que més bé sonen. Si no, sonen, però sí que ofereixen un bon espectacle a nivell sonor, i ja de pas destaquem aquest reàlbum. Són un grup... podríem anomenar una mica de la moguda, un punk una mica ballable. De fet, s'ha arribat a llegir que els 2000 van ser els primers grups de Dents Punk de Nova York. Són afincats de Nova York. També començaven la carrera Finals als 90. Vull dir, tenen una... Sí, bastant... bastant, diguéssim, de trajectòria. I el 2001 de l'en passat rentaven aquest In The Grace Of Your Love amb sons com podem intuir per aquí darrere. És una situació molt elèctric, un punt punk també ballable, perquè, de fet, t'hi feies un fart, al concert del Camp Tenic i Barcelona, doncs, no hem parat de ballar. I, simplement, avui fer aquest apunt. De dir, no anem a l'últim, en aquest cas, perquè ja m'haurà d'entregar aquest In The Grace Of Your Love, però, si més no, des d'aquí recomanar-lo. I dir que tenen l'oportunitat, també, d'anar al concert. Doncs molt, molt, molt recomanable. I aquí sentim aquest hit, si ho podem anomenar així, com dèpies el teu amor, d'aquí de real. I de aquí ens anem a un altre gran nom. Sí, un canvi totalment diferent, diguéssim, a nivell registre, però igual important, no sé si important és l'adjectiu, és igual. Igual de destacable. Exacte. I també, un dels artistes que vam poder veure, el primer era Sam, ell és en Rufus Wynne, right? I va venir, precisament, a presentar-nos aquesta cançó de fons que dona un títol mònim amb aquest Out Of The Game, el Satè Álbum, té un idò, eh? Sí. D'aquest artista, no sé si polifesètic, però sí amb la capacitat d'abraçar diversos registres. Podem sentir, doncs això, des de Sons, Condri, també que és a part més orquestral que ens té acostumats, que he de dir que potser aquest de real, no sé si te l'has d'acord, no sona tan orquestral, sinó potser més... No, és més de piano. També tinc alguns tocs molt de guitarra electrònica, i una mica fúgida, que és el que ell acostuma a fer, destacar-te també que en alguns cors apareix la veu de la seva germana, la Marta Blindright, que també, de fet, pare de la seva família, és del sector artístic, de punts de vista musical. I, bàsicament, destacarà la producció de Marc Ronson, un també... una figura destacable en el món de la música, i dir que, doncs, això, que vam tenir l'oportunitat de veure la Quibercelona, i destacaríem, també, això, el seu directe. D'altra banda, també, dir que potser seria un concert més apropiat, o podria ser per més auditori, però bé, va ser igualment molt divertit, és una persona que té molt de carisma, de senari, i, res, destacar-vos, també, des d'aquí, aquest Out of the Game, el darrer álbum d'Andrew Fussball, no? Molt bé. I aquesta, doncs, no és l'última recomanació de la setmana, sinó que la penúltima, ja cau. No em vaig passar. És una de les cançons d'aquest últim álbum que han acabat de treure. Com ja anunciàvem el mes passat, a finals de mes, per entreure aquest de reàlbum, La Noix Eterna, els dies 9 vídeos, i, bàsicament, dir des d'aquí, que és un disc molt recomanable, venen en força, molta part enèrgica, però també tenen un punt de cançó així, més balada, i en aquest cas, el que volia avui destacar és el primer vídeo que ha sortit a la xarxa, perquè sí, és cert que ens havien anunciat, inclús abans de l'àlbum, algunes cançons, però en aquest cas tenim aquest primer vídeo, que concloa l'àlbum, aquest Oniria i Insomnia, i, bé, és un vídeo recomanable, molt... Està produït per aquesta habitual que treballa amb ells, l'artista Lyona, i està filmat a diferents terrats de Barcelona. Ah, molt bé. De fet, una mica de l'acord de fluixa, d'una taula d'honor de ració... És interessant, és xulo. I el disc que es treballa no és fàllar, tant de cançons i 8 cançons? Per mi no, clar, això ja és molt de... De cançons llargues, vull dir, que realment. Sí, això també són cançons força de duració allargada, però d'altra banda, com sempre, amb molta força. I també amb l'expectativa de com ho portaran a escenari, no? Realment, hi ha aquest punt de maduresa que fa que no facin tant aquest show tan boig que ens estàvem acostumats a tenir. O sí, aviam què. De totes maneres, des d'aquí, recomanem aquest d'arreàlbum, i el vídeo també. Molt bé, doncs anem a escoltar en aquesta noixeterna. Gràcies, Victòria. Fins ara, bona nit. Fins ara, bona nit. Sigue sin pasio y es constante. Vol ser a la doce, al farà. Va por sus penas manantial. Y escucha mis pasos, soy yo quien de sus huelas. Quien no puede explicar. Sigue sin pasio por los aires. Sigue sin pasio y es constante. Nada en mi obsesión, otra vez. Voy a mi obsesión y otra vez caeré. Y ahora que soy medio dos y el antídoto es peor. Y él me alejó de allí. Por tu espalda recto y tú, a una turbina escuchas. Me toca empezar a mí. Y pienso en morir en clar, junto a su piel, en morir. Mientras tú y yo, la noche de hoy nace un fin. La vida oscura s'hace. Si los espejos del salón no están rotos, lo estoy yo. Que al amor verde notaré el mismo espasmo y contagio. Que al travesar a mi piel, tu mi sangre palpito. Y pienso en morir en clar, no sé qui se van a dir. Mientras tú y yo, la noche de hoy nace un fin. Tu no lo ves a ser. Siempre vas a ser así, siempre vas a ser así. Y vas a ser así, siempre vas a ser así. Y vas a ser así. Y vas a ser así, siempre vas a ser así. Cada setmana, noves propostes. Aquí són les mil. I ara parlem del personatge de la setmana. Avui de quins parlaràs? Avui parlem de cuina. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. Es considera una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional. És una biblia de la cuina tradicional.