Avui, últim programa de la temporada, hem preparat un programa especial. Començarem la secció de ciutats i literatura parlant de ciutats invisibles, dit Al·lo Calvino. Un llibre que si no sabeu que endur-vos de viatge aquest estiu, seria una bona opció per posar la maleta. La victòria també està viatjera i ens farà un top 8, que és el número que ha decidit, de festivals nationals internacionals, per si ens volem perdre musicalment. ... Isele, avui ens presentarà el personatge de Pierre de Corberten, des d'aquests noms francès, que sempre ens costen de pronunciar, el creador dels Jocs Olímpics, de l'Era Moderna i també fundador del Comitè Olímpic Internacional, aprofitant que aquest estiu celebra els Jocs Olímpics de Londres i que també es compliran 20 anys del 92. Recordarem, doncs, també on érem, en aquell moment. Tot això ara mateix, aquí, al Són les Mil. Estàs escoltant Són les Mil. Avui deixem de banda la sexe de ciutats i les grans capitals, o les ciutats que ens quedaven més o menys a veurep de casa, per repassar d'altres tipus de ciutats literàries, com són les ciutats invisibles d'Italo Calvino, llibre, com dèiem, molt recomanable pels amants de la bona literatura i també d'aquesta art d'inventar coses i barrejar ficcions i faules en monts una mica més realistes. El viajero conoce todas esas bellezas porque la se ha visto ya en otras ciudades. Pero la propiedad de Diomira consiste en que quien llega a ésta a la noche cer de un día de septiembre, cuando los días se acortan y las lámperas multicolores se encienden, a un mismo tiempo, en las puertas de las freidurías, y desde una terraza a la bot de una mujer grita, ui, le da poder envidiar a los que ahora piensen que ya han vivido a una noche cer igual a éste y que fueron felices en esa ocasión. Aquest és un fragment que pertany a la part de la ciutats i la memòria i d'alguna manera és un bon exemple del que podem trobar en aquest llibre. Parlem una mica, doncs, ben bé de què són aquestes ciutats invisibles, que d'alguna manera o algú, si més no, ha dit que és com si fos un poema d'amor a les ciutats. És com un conjunt de relats de viatge que Marco Polo fa a Kublaikán, que és un emparador dels starters, i llavors aquest emparador se suposa que aquest viatger Marco Polo li parla de ciutats impossibles. Per exemple, algun exemple així curiós. Una ciutat microscòpica que es va fent cada cop més gran i acaba estant formada per moltes ciutats concentriques que es van fent cada cop més grosses. Una ciutat que és una telaranya suspesa sobre un abisme, una ciutat en dues dimensions, és com una mena de llibre màgic i poètic, i, com dèiem, molt recomanable per tothom, i sobretot ja que som en època en què la gent se'n va de vacances, pot ser una bona excusa perquè són diferents ciutats, per tant, doncs, també és una altra manera de viatjar. Es publica aquest llibre de l'any 1972 i s'anticipa segons com fins i tot a coses més modernes, a la literatura moderna, que ha tingut lloc després i s'organitza aquest llibre de manera semblant, podria fer pensar algú ha dit doncs als blocs, perquè hi ha com estan classificats amb etiquetes a aquestes ciutats. I és el que fa ell amb aquest conjunt de relats, i qualque es fan alguns blocs, classificar-ho amb etiquetes, i a part, en parts. Per tant, doncs, hi ha 11 sèries o 11 etiquetes de 5 textos cadascun, algunes de les més destacades són ciutats i memòria, ciutats i del desig, ciutats i els signes, i en total s'arriba a 55 ciutats imaginàries, que i tal o calvinó, aquí i tal o calvinó, volien dir dona, nom de dona. Per tant, també és curiós i juga per això amb aquesta idea que deia mare d'un poema d'amor a les ciutats, perquè és com si aquestes ciutats també fossin diferents dones. I el que fa per donar sensació de conjunt al relat a través d'aquesta història que han dit de l'emperador i l'explorador, però, segurament, això tampoc no que va ser el més important o amb el que et quedes, sí que va bé, perquè et guia una mica i entens més o menys per on va, però no és ben bé, el més important. I el mateix autor a la notòpia liminar d'aquest llibre d'aquestes ciutats invisibles donen algunes pistes que fan entendre una mica més aquest llibre. I llavors ell, per exemple, diu que el que li importa el seu Marco Polo, aquest personatge, és descobrir les raons secretes que han portat els homes a viure a les ciutats. I les ciutats, com a conjunt de moltes coses, com memòries, desitjos, signes d'un llenguatge, com dir les parts en què ho posa, jocs de paraules, desitjos, records, diu que el seu llibre s'obre i es tanca amb les imatges de ciutats felices, que aprenen forma i s'esveixen continuament, amagades en les ciutats infelices. Ah, sí, entre quines per casualitat se juntan, bajo un suportal, para guardecerse de la lluvia, o se apiñan debajo del toldo del bazar, o se detienen a escuchar la banda en la plaza, se consuman encuentros, seducciones, copulaciones, orgías, sin cambiar una palabra, sin rozarse con un dedo, casi sin alzar los ojos. Una vibración lujuriosa mueve continuamente a Chloe, la más casta de las ciudades. Si hombres y mujeres empezaran a vivir sus efímeros sueños, cada fantasma se convertiría en una persona con quien comenzar una historia de persecuciones, simulaciones, malentendidos, choques o presiones, y el carrosel de las fantasías se detendría. Qui és, Don Zitalo Calvino? Don Zitalo Calvino, que té aquest nom també curiós, va néixer a Cuba, que és el seu pare, dirigia a una estació agronòmica, tot i això, amb dos anys, ja se'n va anar cap a Itàlia. Va rebre una educació laica, va començar a estudiar justament en la facultat d'agronomia de l'Universitat d'Alturí i també a la de Florencia, i com que va néixer... Ara no veig que no tinc l'any exacte, finalment, però era cap als anys 20, va coincidir que el van haver de cridar a files per al principi de la Segona Guerra Mundial, no es va incorporar i llavors va passar a la clandestinitat i es va unir a les brigades Garivaldi, que era un grup de tendència comunista. Un cop va acabar la guerra, va reprendre els seus estudis, els va deixar estar a l'agronomia per estudiar lletres, una carrera en què es va llicenciar, i va anar combinant també col·laboracions amb diferents diaris, i llavors el que va ser és afiliar-se del partit comunista, i va començar a treballar al Departament de Publicitat d'una editorial on van entrar en contacte amb intel·lectuals d'esquerra. Va publicar la seva primera novel·la al cap de pocs anys, el 1947, i des de llavors va continuar aquesta carrera literària. El 64 va marxar a Cuba, on es va casar, i el 67 va anar a Capapà Ríez, on va viure 3 anys, i després em va tornar cap a Roma, on va viure fins a la seva mort, l'any 1985. I entre les seves obres més destacades, cal destacar el Baró Rampán, el Caballó Inexistent, totes dues dels anys 50, i també aquestes ciutats invisibles, hem dit que són del 72, o un altre que personalment la recomano molt, es diu Sionanit Divert, un viatger del 79, que també combina sempre tots aquests tocs poètics, aquesta barreja de metaficció, parla del metellenguatge i tot plegat, i de la idea de fer ficció i fàbules. I d'aquest interès també es veu, en què el 56 va publicar una selecció de contes populars italiens, que recopilava fàbules populars amb els diferents dialectes regionals. I va col·laborar amb diaris, els últims anys ens va col·laborar el Corridor de la Cera italià, o amb columnes a la República fins que va morir l'any 1985. I coses que s'han dit d'ell, que en mans de calvinòs, fets històrics i científics, els personatges, les conquistes de la civilització contemporània, fins i tot els estats d'ànim es transfiguren, sempre, amb protagonistes, una tragicomèdia fantàstica, com creada per una irònica i tempestuosa passió moral, diu didàctica, i per una consciència de la desarmonia del lésser humà amb si mateix i també amb tot el seu entorn. Diu que, endavant de la incapacitat del món contemporani, per proporcionar una realitat d'unes imatges a mesura de l'home com a individu, doncs que el que fa és ofegar un crit i picar-lo llet, i fa, doncs, aquesta exaltació barrejar-ne una mica de ficció, també, el component aquest de les fàgules i la màgia. I acabarem aquest repàs per aquestes hústies invisibles, amb un fragment de la part de la ciutat del desig. En el centre de Fedora, metròpoli de Piedra Gris, hi ha un palàcio de metal con una esfera de vidrio en cada aposentó. Mirando dentro de cada esfera, serà una ciutat azul, que és el model de otra Fedora. Son las formas que la ciudad habría podido adoptar si, por una u otra razón, no hubiese llegado a ser como hoy la vemos. En el mapa de tu imperio, o Gran Can, deben ubicarse tanto la gran Fedora de Piedra como las pequeñas Fedoras de las Esferas de Vidrio. No porque todas sean igualmente reales, sino porque todas son sólo supuestas. Una encierra aquello que se acepta como necesario mientras todavía no lo es. Las otras, aquello que se imagina como posible y un minuto después, deja de serlo. Si sempre vols fer moltes coses, però mai tens prou temps i no saps gaire què triar, escolta, són les mil. T'explicarem coses i et posarem al dia. T'adopts a la Figuera? T'adopts a la Figuera i t'adopts a la Figuera i t'adopts a la Figuera. Avui fem un salt i col·lem a la Llea per davant de la Victòria. T'adopts a la Figuera i t'adopts a la Figuera i t'adopts a la Figuera. Avui és l'últim programa de la temporada, i volia fer algun personatge que tingués algun tipus de relació amb l'estiu. He pensat que aquest mes de O se celebrarà un esdeveniment que veuran milions de persones de tot el món i que s'estigui a l'estiu de la meva infantesa, en concret de l'estiu del 92. Aquest estiu se celebrarà en els Jocs Olímpics de Londres i farà 20 anys dels Jocs de Barcelona, de l'Amics Per Semple, dels Atletes Baixin de l'Escenari. I per aquest motiu, el personatge d'aquesta setmana i l'últim de la temporada ja està totalment relacionat. Es tracta del Baró Pierre de Cobertin, un aristòcrata francès, pedagog i historiador, famós mundialment per ser qui va restaurar els Jocs Olímpics de l'Era Moderna. Va recuperar l'esperit olímpic i va fundar el Comitè Olímpic Internacional, el COI. Avui, doncs, ens enditgem en el món de l'esport olímpic. ... Sentim doncs aquesta música, per ubicar-nos a les límpiades en aquest cas del 92 i en parlem després de la situació més endreïda. Freddy Mercury, Clarissa Alun, i Montserrat Caballet. Si togem-nos el segle XIX, exacte, el Baró Pierre de Cobertin va néixer a l'1 de gener de 1.863 a París i va morir el 2 de setembre de 1937 a Lausanne, Suïssa. Fil d'una família benestant, Pierre de Cobactin, era descendent d'un tal Freddy, que va ser qui va rebre el títol de l'oblesa, el 1471, fa moltíssim, per part directa del rei Lluís XI de França. En Freddy va estar el seu servei i per aquest motiu el rei va voler recompensar-lo. El 1577, un segle més tard, un descendent d'aquest Freddy, va afegir el nom familiar, el nom de la finca. És a dir, la finca es deia Cobactin, per tant, van passar a dir-se Freddy Cobactin, la família aquesta noble. Per tant, el nom de Freddy Cobactin es va anar conservant de generació en generació, fins que va arribar aquest pier el 1863, que conservava el nom familiar. En Pierre va passar a la seva infantesa a la zona de Normandia, a prop del port de l'Afga, concretament a la finca de Mirville, una finca arredada, arretada per la seva mare, que era descendent del duc de Normandia. Estem parlant de... D'un nivell amb estòcrata, noble. Sí, exacte, gent amb poder, no, com una paraula, gent amb influències. Jo, com una cosa, no em sortirà, i, per tant, n'estic quedant fatal, tirem, tirem, seguim. El pare de Pierre desitjava que el seu fill fos militar, però el seu temperament sensible va xocar amb la dura disciplina de l'escola especial, militar de censir, i, per tant, va haver-hi un dia que en Pierre va dir que deixava les armes i va decidir marxar a París a estudiar. En concret, va entrar a l'escola de Lleis, on va durar només un any. Després d'això, va assistir també a l'escola de Ciències Polítiques, però la política li va semblar totalment decepcionant. Va ser les hores que va començar a pensar la reforma de l'educació de la joventut francesa. Un moment, és que aquest tros de música... La música... Pell de galina. Genen possibles, ja m'has sortit també l'expressió. Genen possibles, exacte. Va veure... va estar veient el món de les armes, militar, va veure que no, després les lleis, la política, i, finalment, va dir, jo, realment, el que vull és reformar l'educació de les joves de França. Per tant, després de realitzar viatges d'estudi i investigar els Estats Units i Anglaterra, va decidir dedicar la seva vida a la reforma pedagògica. Precisament en Anglaterra va perfeccionar els seus estudis i va conèixer la singular doctrina del cristianisme muscular, que tractava sobre la recerca de la perfecció espiritual per menjar de l'esport i la gent. Un dels destacats seguidors d'aquesta ideologia era el pastor anglicà Thomas Arnony, d'aquí Pierre, em va ser el seu deixeble. En Pierre va començar a divulgar aquest mètode per tota França, creant societats atlètiques als instituts. És a dir, en Pierre és l'impulsor de l'educació física com a assignatura a l'institut. Aquestes associacions es van unir formant la Unió dels Esports Atlètics, que era, bàsicament, un comitè responsable de l'educació física a les escoles. Aquest comitè, executat a la seva majoria per cobertat, no va trobar gaire suport entre el públic francès. Encara no ho veien com important. Clar, era molt innovador. Ja et dic, clar, ell s'havia passat en Anglaterra i a Estats Units, que sempre l'esport ha tingut una gran importància. I va intentar que aquí fos el mateix i, clar, primer va costar. També va fundar la primera revista dedicada a l'esport, que es deia la Revu Atlètics, el solint que el govern francès accedia a encloure en els seus programes de l'exposició universal d'en 1889, que la tenien allà col·locada, era també. El ministre precisament d'Educació Francès el va enviar als Estats Units una altra vegada, perquè continués la seva investigació sobre els mètodes d'ensenyament de l'esport. I veient la magnífica acceptació i el creixement de la pràctica esportiva, Pierre va començar a somiar a munir en una extraordinària competició als esportistes de tot el món, sota el signe de la Unió, la Germano, sense ànims de lucre, i només pel desig de aconseguir la glòria, és a dir, competir per competir, com ell deia, doncs l'important és participar, aquest lema que hem sentit tantes vegades. Doncs és d'ell. La idea de covecatant semblava insensata i evidentment va xocar molta incomprensió. La gent no veia això, aquesta idea seva. Va ser també casualitat que durant aquells anys, en un període bastant més gran, 1830, 1880, va ser un perill de llarg, però es van anar fent tot un seguit d'excavacions arqueològiques de l'antiga olímpia i es van descobrir els antics emplaçaments dels Jocs Olímpics de Grècia. Doncs també això motivaven. Pierre Covetant precisament per això va començar a estudiar els antics Jocs Olímpics i cada cop es va entusiasmar més amb la idea de restabrir-los. Per aquest motiu, el novembre de 1892, quedem-nos una mica amb aquesta data, Pierre va organitzar una conferència a la Sorbonne, a la Universitat, en què va examinar la història de l'esport i la possibilitat de renovar els Jocs Olímpics. En aquesta conferència es va fer la seva proposta ara famosa. Deia així. Diuen que anem a exportar els corredors, remers i tiradors, que és el lliure comerç del futur i en el dia en què s'introdueix els corredors de la vella Europa, la causa de la pau, que es va rebre una poderosa nova estada. Això és suficient per animar el seu servant, assumir ara sobre la segona part del seu programa. S'espera que vostè l'ajudarà a mesurar, que l'han ajudat fins ara i que amb vostès serà capaç de continuar i completar en una base adequada per les condicions de la vida moderna, aquesta tasca grandiosa i saludable, la restauració dels Jocs Olímpics. Bé, parlo una mica així pomposament. El que venia a dir era que, precisament l'esport seria un motiu de pau a Europa, que fins a les hores havia tingut tantes guerres i tants motius de conflictes entre països. Però bé, el seu missatge no va acabar de triomfar. No va acabar de triomfar i de fet va caure en huides sordes i el que va passar és que no es va donar pervençut. Però no es va donar pervençut. Com que no es va donar pervençut, ve a viatjar per tot el món parlant de pau, comprensió entre els homes i d'unió. I tot això va rejant-ho amb la paraula esport. El juny de 1000, m'he dit tu com estic, que he posat 1994. 100 anys enrere, no? Sí, al 1894, un any i mig més tard d'aquella conferència, va tornar a organitzar-ne un altre a la Sorbonne. El tema de la conferència va ser el programa de l' söyleistària de disfressió ràpida de la Conferència. hips, Els indication a tx составats i per el test de discutir el paper a la meter, el gelatin, бли, primer sobre政府. A Atenes. Per què Atenes? Doncs perquè Pierre volia que els primers jocs de la història moderna es fessin a la capital Helena, braçol de la civilització que els havia creat. Molt simbòlic. Sí. També es va crear l'ara mundialment conegut Comité Olímpic Internacional amb l'objectiu de supervisar els jocs olímpics i amb seu a Lausana, Suïssa. Formada en aquell moment, inicialment, només per 12 països. Entre ells hi havia Austrià, Argentina, Suècia, Itàlia, Nova Zelanda, França, Rússia, etcètera. Fins a 12. Van ser els primers. La cosa, però, no va ser gens fàcil. A veure, en un inici, Grècia s'hi va oposar, és a dir. Doncs s'havien de celebrar els jocs. El seu cap de govern, Tricopis, va voler impedir la seva realització perquè aquell embolí, deia ell, podia sortir molt car al seu país. Ja estava malament. Exacte, ja ja dubtaven. Deien que no, que ell no podia anar a solir uns jocs olímpics. Convertent va aconseguir que el príncep ereu de Grècia, el duc d'Esparta, antecedís davant Guillem, que era emperador d'Alemanya, convencen també els anglesos i el seu propi govern. Va començar un joc de... A veure, aquí, convenço el príncep d'aquí, l'emperador d'aquí total, que aquest príncep, el duc d'Esparta, va aconseguir que se mateixin una sèrie de segells comemoratius per aconseguir diners pels jocs. A més a més, va crear una subscripció pública amb tants bons resultats que va aconseguir que un ric de l'Axendria, George Josep Berof, pagués tot ell, les despeses de la construcció de l'estadi olímpic de Tennis. Com si ara vingués aquí, no sé, un milionari d'aquests, i digués, vinga, jo us ho pau. Eurovegas. Eurovegas, exacte, doncs bé, que tova. Com Macenes, i va aconseguir que pagués. Per tant, finalment, Pierre va rebre el suport d'homes tan provenients com el duc d'Esparta, el príncep de Gales, el príncep ereu de Suecia, el rei de Bèlgica i el primer ministre del Regne Unit. I un 24 de març d'en 1896, dia de Pasqua de ressorecció, el duc d'Esparta, després d'un discurs, va descobrir l'estatua del Macenes a Berof, el que havia fet el pagament, i el rei Jordi de Grècia va pronunciar, per primera vegada, les paraules rituales. D'aclaro obert els primers jocs olímpics internacionals de Tennis, i així van començar els primers jocs de primavera o estiu, en 1896, mentre que els jocs d'hivern encara van trigar bastants anys, a 1924. I des de les hores, doncs, s'han celebrat sempre, cada 4 anys, solament amb l'excepció de la primera Guerra Mundial i la segona Guerra Mundial, que no es van poder celebrar, evidentment. Normal. Normal. Cobertet va publicar copiosament durant la seva vida i va escriure extensament sobre la idea dels jocs olímpics i el moviment olímpic. De fet, es diu que gran part de la filosofia de les olimpiades es deriva dels seus escrites. L'única ataca, o l'ataca principal, que amb la cosa negativa de Cobertet, va ser la seva actitud envers les dones, en l'esport. Mai va recolzar la idea del tot, i obertament es va resistir a permetre que les dones hi competissin. Sí. De fet, les primers olimpiades no hi havia dones que hi participessin. Ha fortuminalment, però el coi va canviar-ho, i en els segons jocs ja van poder participar les dones. Però bé, sempre amb unes minories, i encara fins fa pocs anys, les dones tampoc tenien tanta cobertura. Però ara ja, és evidentment normal que hi participin. Bé, doncs, un cop els jocs ja van començar a funcionar, van passar una sèrie d'ans, Cobertet ja es va retirar de la seva direcció, i es va traslladar a viure l'ousant, a la seu del coi, a Suïssa. Només va tornar a aparèixer el 1936, en motiu dels jocs de Berlín, i amb l'aparició del nazisme. Aquells jocs van ser molt polèmics, perquè ja estava Hitler, el poder. I va haver-hi moltes qüestions racials, i aleshores va tornar a aparèixer ell com a cap visible dels jocs olímpics amb la seva veu gravada, i la seva famosa declaració sobre els jocs olímpics es va anunciar a la multitud de més de 100.000 espectadors a la cerimònia unioral, on deia que l'important en els jocs olímpics no és guanyar, sinó participar. Igual que a la vida, l'objectiu no és conquerir, sinó lluitar bé. Aquesta va ser les seves paraules. La vida personal de Cobertet fora dels jocs olímpics no va ser tan reixida. Es va casar en Marí i Rotán, filla d'amics de la família, van tenir fills, però aquests no van tenir descendència, i a més a més van tenir un destí força trist. L'últim descendent dels Cobertets va ser ell. La filla de l'imperi. Diuen de fet que ell es va volcar molt amb el tema dels jocs olímpics, i que la seva família no el va, en cap moment, era feliç, però bé. El baró pierde Cobertet va morir mentre caminava per un parc de Ginebra, el 2 de setembre de 1937, i va ser enterrat a l'Osana, que era a veure a la vista de l'actual Seu del Coi. Però pels seus desitjos de la seva última voluntat i testament, el seu cor el van treure del cos, i el van enterrar a prop del lloc on hi havia l'antica estadio olímpic d'Olimpia. Que curiós. El cor, eh, només? Que fort. Molt bé. Com a anècdota també, des de... Ara ja sabreu si algun dia ho sentiu, des de 1936, precisament, allà a Berlín, el Coi atorga una madalla olímpica especial, anomenada medalla pierde Cobertet, el mèrit esportiu. És a dir, no la persona que guanya tal, normalment és la persona que ha tingut un gest... Esportiu, un gest de... bueno, cap als altres atletes, de generositat, en qualsevol aspecte. Jo crec que estaria content, no? Sí, medalla pierde Cobertet, i bé, fins ara, doncs, llembre d'agrair aquest veró, que ens tornessin a instaurar els jocs tal i com els coneixem avui en dia. Exacte. I avui, ràpidament, perquè mira justament l'últim programa i tenim molt temps, però passem, doncs, a la següent secció? No, s'ha acabat. Sí, sí, sí, ja està. Sí? Què volies? No, perquè volies preguntar-nos com havíem viscut els jocs olímpics. Ah, no, bé, sí. Jo recordo famitats, realment, sí. Exacte. Com havíeu viscut, jo es que recordo... A mi em poses aquestes cançons o l'estiu a les olimpiades, jo me'n recordo perfectament, encara que tenia 5 anys, però escutin, vaig anar-hi de fet, a moltes coses. Ai, Victòria, bona nit. Jo vaig anar als pereolímpics. Hola. I a les competicions més importants recordo estar per fora. Però hi havia pantalles i tal. Si em dius una imatge, recordo les onades, aquelles blaves. Sí, la perforta. Jo recordo l'Imit, mira la inauguració de TV, i impressionar-me allò, és el que més recordo, realment. Es diu, quan he fet ara una mica l'història dels Jocs Olímpics, que Barcelona va ser l'inici del... bueno, va ser un punt i a part dels que s'havien fet anteriorment, de dir, espectacular, el show, tot, de la fura dels ous, a més a més, i que a les hores d'ençar ja s'ha imitat molt més, i ara ja hi ha hagut, evidentment, coses molt més espectaculars, però que va ser com el punt i a part. El que s'havia fet abans no era el que s'ha fet aquell moment, perquè és molt, molt innovador, realment. Doncs mira, va canviar la ciutat també. Va canviar el mapa, va posar Barcelona. Sí, és el tema urbanístic. Madrid encara no... No, però és el Coi que no... Deus que fem comentaris. Potser el 2020. Madrid, 2020. Doncs això va al que fa els Jocs Olímpics, a l'Isàlia, i fins ara. Fins ara. Que ara estàs així? Són les mil. Espavila, faràs tard. I moment abans de parlar de música, bona nit, Victoria. Avui et faré anar de pressa perquè tenim poc temps, i, per tant, doncs, ja et veig ballant. Entrem en matèria. Hem presentat que fem com una mena de repàs per fer com turisme musical, no? Sí. He dit, va, perquè no fem una mica de ruta, primer nacional i després dos o tres destins internacionals. Vinga, doncs. En aquest cas, tot de festivals de música. Doncs comencem aviat, comencem ja, de fet, no? Anem perdates, una mica, així que... Algú que ja entregui exàmens que, per casualitat, s'agafi vacances ara o persones que estiguin a l'atur, tot i que l'atur, poc dinerets. Però, en tot cas, comencem ja per un festival que, de fet, és del 21 o el 24 de juny, són, ja es diu, dia de la música, però és festival. Es fa a la capital de l'Estat, a Madrid, i voldria destacar el seu cartell, perquè és realment... Realment bo. Tenim noms com James Blake, els Two Dorks Cinema Club, la Casa Azul de Ravio Nets, Cesar Chinarro, podeu veure que és tan internacional, com d'aquí, els que sentim, Esplou of Lesbian, Fanfarlo, Metronomi... Doncs una bona opció per a una Madrid, un dia, sabia. I, a més a més, comentar-vos que es fa a un espai que es diu El Matadero, que és un recinte molt recomanable, un recinte gaire nàu industrial, dedicada al tema artístic. Doncs passem cap al següent, d'aquí pocs dies, i aquest a prop de casa. Sí, al Poparp, Arbusias, i si veiem que aquest era fins al 24, doncs ara, amb el Mareu, el 20... Sí, que ho tinc, últimament. 29 i 30, de juny, correcte. Exacte. El darrer cap de setmana, després de la rebel·la, doncs tenim una cita Arbusias, i sentireu els Mixima, per exemple, també noms com Manos de Topo, l'estrella David, la van a munificar molt a Norte, Maria Coma... En aquest cas sí que és producte de la Terra, i ho veiem així. Però molt, molt recomanable. A més, amb l'ambient que s'hi crea, al poble, és un d'aquests festivals bonics. Molt bé, doncs seguim cap endavant, ara ja ens anem cap a mitjans de juliol. Fem una mica de ruta, eh? Hem anat del centre cap al nord-oest, diguéssim, som del nord. Mai ens hi considerem, però això... Sí, sí, exacte. I pugem més al nord i ens anem cap al país bas. Anem al juliol. I és que tenim el BBK Bilbao Life, que fa unes darreres edicions que ens porten uns artistes que també dèu ni duret. Sentim aquí els de quiors, grans a grans, altres com Snowpatsroll, Blockparty, Demakavish, Radiohead... Molt bé, molt festival. Sí, de Torça-Morla, per exemple. Nacionals aposten per gent nacional. Vull dir que... bé, aquest recordem, és la segona quinzena, del 14 al 16 de juliol, Bilbao. Sí, que ho bé també. Molt bé, i després també cap a les Espanyes, però més avall. Ara baixem, tornem a baixar. Fem una mica així de dibuix creuat. Anem cap al país Valencià, a Castelló. I tenim l'Arenal Sound. Se'ls arrabra del 2 al 5 d'agost. Es fa borriana. I he de dedicar més a més aquest destaca pel seu preu. Vull dir, un festival per s'econòmic. Vull dir que els altres, bueno, el BBK també, però bé. En tot cas, noms que tindrem. Noms que ja han tornat, s'ha de dedicar també molts grups. S'ha de dedicar a fer ruta de festival. Sí, l'Euf lesbien també, per exemple. Sí, l'Euf lesbien als metronomis, un altre cop, Crystal Fighters, Kaisir Chif, un altre cop, Tudor Cinema Club, Lori Meyers, el Félix de Halsford, bé. Un també cartell. En aquest cas, també amb el Prus, doncs que estàs a la platja, que molts festivals juguen amb aquest factor. El factor sol, platges. Sí, s'han aprofitat. Ja va bé. També cap a la platja. Semana següent d'agost. Continuem, qui encara tingui forces, si s'haurà de fer aquesta ruta, pot envalmar-me amb els crímphels. Un plaix. Aquest tipus de música, també. Seria més de l'esfilsona. Exacte, he volgut també anar per percepble, que només tirem pel sector més índic, que, de fet, és el que més predomina. Sí, és veritat, eh? Doncs això, el tenim aquí des de la frontera, aquesta a la platja, el 10 i 11 d'agost, i direm noms com els que sonen per aquí, els quèmics, els brothers, òrbita, els aeroplans, macra, mòdes, selectors, veus quant, moltíssim, eh? L'Òscar Molero, Fangoria, també, amb els nens i rúbies, que realment és un show per veure el directe, la Mítica Miskitin, no us ho perdeu tampoc. Si encara ho enteu, això recordem, 10 i 11 d'agost. Doncs més coses, ara ja ens anem cap a... Creiem fronteres, eh? Cap a... exacte, cap a l'Europa de l'Est, i, en concret, a Budapest. Allà ens espera el Ziquet, no sé si ho pronuncio, eh? Però és un festival que també... Allà et s'estem pensant per aquí, en distric, amb Astudor Cinema Club, una altra vegada, l'he dit tres vegades, d'altra banda, un grup que he de confessar que a mi m'ho heu de veure, espero veure'ls a l'Arenal, són molt joves, eh? I altres van desviar, potser, més consegrades, com els Stone Roses, The Vaccines, Crystal Fighters, també l'hem comanat, The Horrors... Potser aquest tip, evidentment, és internacional. És un grup nacional. Però he de dir que tinc una sorpresa per al següent festival del grup d'aquí, que toca a ell. Molt bé, doncs... Ens hem anat a l'Europa per donar-hi data, del 6 al 13 d'agost, i ara ens anem cap als Peixos Baixos, a Holanda, a Lowlands. He de dir que potser perquè hi he viscut, és un fenomen, aquest festival. De tots els que he estat dient, en general, són festivals que et proporcionen un recinte, on tu pots acampar, tenen... Potser seria més equivalent a un tip a nivell de... de tamanho. En aquest cas, en xifres, dir-te que hi cauen fins a uns 55.000 espectadors. Déu n'hi do. Tot això i comptem que hi ha vuit escenaris, restaurants, un mercat, un altre... Molt bé, molt tard, no? Sí, sí, sí. I, a més, tenen, fins i tot, diaris. És a dir, són... De fet, són dues diaris, eh, del 17 al 19 d'agost. Sí. Però és tot un espectacle, és una festa, i s'esgoten les entrades molt, molt abans. Com a artistes destacats, doncs, per exemple, aquest any passaran per la... Els de Black Keys, la Face, Refuse, que sàpia en Django, Django, d'XX, Marc-la Negan, veu uns quants. I, com a dada, la Pegatina. Molt bé. Sí, sí, divertit. Sí, repassant el cafè. I, de fet, suposo que és una mica malpúbic, també, que s'hi troba, potser, més així, jove... Ja hi va, no? Sí, sí, sí. La prèvia és que ets un dels festivals que... Mira, tanco força, eh? Del 17 al 19 d'agost, a Holanda. Sí. I acabem amb un altre festival. I ara ja he volgut saltar... El Basal. Exacte. I anar-nos fins a Rhode Island, a Estats Units, perquè hi ha aquest Newport Folk Festival. És un dels testants mítics. Si dic la veritat, el nivell d'aquí no és que conegui gaire els clubs. Són molt, molt Folks, i el que li agrada. Molt, molt Folks, és una... És una definició una mica estranya. Però vull dir, molt d'allà, també, de la Terra, per noms destacables, doncs, potser, Mai Morning Jacket, que és sí que ens fa una mica... Ah, sí? Molt bé. Fes-te aquí, clar, estudien els cançons més europeus, després dels altres noms, com Tom Morello, The Naked Watchman, Sara Watkins, etcètera. Molts. Tenim el 28 i 29 de juliol a un festival de dos dies, que sí, si hi esteu per la zona, algú a Estats Units, també molt recomanable. Perfecte. I molts altres que m'han deixat a l'acció de festivals... Té el temps, però ho recomano molt. Molt bé, gràcies, perquè està ruta. I abans de marxar de secció musical, però tenim encara més coses. La segona part, com que ja es veu de la meva subsecció, diríem, fem molt ràpidament... Vinga, una recomanació estiuenca, i de l'Alea, teva i meva. Alea, bon amic, sóc molt original. Però jo crec que és molt estiuenca. És que és molt estiu, però me l'has demanat abans, i llavors... És que per mi l'estiu també és en Toni Afon. Per no dir altres, que també són molt típics, però és que en Toni Afon realment és alegria, és de la motxilla, i a l'ipot, ja, directament. Sí, ja t'alegra, si no estàs prou alegre. T'alegra encara més. És molt de roadtrip, de cotxe. Postes de sol, carretera... Totalment. Ens agrada. Més propostes?Ara tu, Carmen. Vinga. Passar aquest grup discrepar, si ho diem, reconec que l'últim... És molt prou de qui és. És M.Warte. És M.Warte. A mi l'endèrior, dir, em feia avançar molt a l'estiu, a moltes cançons. És més tranquil, més vespre i més, en plan, em prenc una coca-cola al jardí. Però vull dir que hi ha aquest... Exacte, aquest últim. Aquesta cançó és que em trobo molt alegre, eh? Però no sé... No hi fa avançar. I amb l'endèrior. I tu, Victòria? Doncs jo, una mica amb la Toni, que he de presentar grups, em quedo amb el cac Madafaca, del qual es pronuncia. És un grup així, indie rock, veiem si podem sentir per aquí. Són de Bergen, de Noruega, una mica de la factoria, d'on surten els kings, els convenience... Una mica el plan The White is Boy Alive, que també també n'hi manforça. I dic que he de recomanar... Recorda'm com s'escriu, perquè ara l'he perdut. Ja és complicat. Cac, tot amb C, després dues Cs. Mada, també M, D, D, A. I faca que és igual. És tot un joc. De primer una C, després dos, després una M, dues. En tot cas, recomanació d'un grup força... que, a més a més, el tenim a la de Nelson. O sigui, que també passaran... Són així. Bé, tres iniciatives, ahí tres propostes. Exacte, ja ho sabeu, Antonia Font, em guardi Cac Madafaca. Curiós, aquest nom, també. I sabrem la Irene des del chat que ens està escrivint, us diu hola, que li caiem molt bé. La Victòria la veia fa molt que no les veig, o Antonia, o la Victòria balla, i es veu que fa molta estona que parla i no m'havia donat. Per tant, la saludem. I solamente li farà sentir aquesta secció que ve a continuació. Jo, que ja que és l'últim programa de la temporada, he pensat què vam fer els altres anys, l'últim programa de la temporada. I me n'he anat cap endarrere, i he vist que, per exemple, el 2009... no sé si us recordareu, però la Victòria va fer això. Sí, exacte, com tu deies. Avui, el ser l'últim dia de la temporada. Més bé que no per sempre. Doncs fem això. Un petit especial que consisteix en cadascuna de nosaltres ha triat un grup. A partir de la cançó parlem del grup. Que ens agradi, bé, que també... Més que ens agradi, que ens porti, ja, una mica el que s'intuessis, tio. Comencem amb la cançó, més que cançó, l'interpreta, en aquest cas, que ha triat l'Alea, que és el més que conegut. Més que conegut, ja hi som prà. Ja sona per aquí, només com es veus. Totalment. I què dir-vos, què dir-vos? És un noi força jove. És d'Estat Units, va néixer el 77, perdona. Queda molt. I bé, com molts els músics en aquest cas, aquests, doncs... I, amb el Port de la Mete, ell es diu Cali, en realitat, Bruno Calicuri. És un noi de Perpinyà, de França. I és una mica... és compositor, en realitat, i també músic d'aquests músics. És una cançó que canta en francès. Sí, sí. Aquesta cançó es diu Gemma Cével. Gemma Cével, s'ho sento. S'ho sento molt bé. I aquí sentim... no dirà que et toqui l'Ele o què és, però... molt bé, Irene, et diu. Es diu Ted Do. No sé si pronunciarà Ted Do. I és un duet. Un duet francès. Bé, és un franco-firlandès, podríem dir, perquè ell és el... és un noi i noia. Ell és el Dan Levi, i ell es va cantant, que és això, mitja francesa, mitja firlandesa. Aviam, ja avanço que la Carme és la que ens porta cap a... antiguitats i un punt clàssic. I aquí sentim... no dirà que et toqui l'Ele o què és, però... molt bé, Irene, et diu. Aquí, doncs, ens ha colat, teníem ja finalment acabant amb aquest davant Morrisson, però veig que ha muntat aquest davant Morrisson, però no sé si tu ens portaves cançó o no, perquè diria que potser ens ho vas demanar totes. Jack Johnson pot ser, eh? Jack Johnson, exacte, sí. Si de fet quan avui heu pensat l'adrexcèutic, ja ho vas fer. Ja te n'has en recordat. Doncs tenia Jack Johnson. I l'Aliens ha parlat d'una altra història, en aquell moment. Parlàvem de turisme, veu una mica relacionat, de l'estiu o què pot fer a l'estiu. Només que el propost és un recull del que la gent fa més aviat. En primer lloc, res. És a dir, hi ha gent que no fa res. En número dos, què podem fer també? Tot allò que no hem pogut fer durant l'any. És a dir, jo, per exemple, en el meu cas, ordenar-me els apunts. Que tinc la taula inundada. O, jo què sé, ordenar coses a la casa, fer coses a la casa que no havies fet abans o... Ordenant i piquelaix, que anaven igualment durant l'estiu, no t'enganys. No és que no ho faci. També hi ha cursos, per exemple, a Feina. Molta gent que a l'estiu aprofita per fer cursets, però no guanya apunts i coses així, que si volen fer oposicions. I també hi ha el tipic curs que es fa molt de sucurrisme, coses així, més enfocat a la Feina. Després tenim el relacionat amb l'altre dia que parlàvem, el fer un viatge. Hi ha gent que ja té l'estiu allò enfocat a fer aquell viatge. Que potser, per exemple, sobretot molta gent fa interrail, és a dir, perquè són dues o tres setmanes, i llavors aprofita, i se'n balla, obvietes més llargs, com el que deien a l'Índia, o a Estats Units, etcètera, etcètera. Traveçar l'àntic. Que no te'n vas a València, bàsicament, vull dir que això. O sigui, diem fer un viatge amb grans joscoles. A València? No, ni a València. Aniré a altres llocs que ja ho explicaré el setembre. Gràcies. L'excursió. Qui diu que amb la família més propera de sempre, que tens lluny, que també és una excusa a vegades, mira, així els veig i visito el poble o el que sigui, i ja està molt bé. Si no ho pots fer durant l'any, aprofita l'estiu. Que ens ho passarem bé, segur. Si tens ganes de passar-t'ho bé, no cal... Grans coses. I fa dos anys la Victòria... Victòria Gil ha marxat tres mesos a Paraga. Però abans ens ha deixat aquests documents sonors. Per tant, no hi eres l'últim dia especial, és a dir, que era només per recordar on eres. És la llei, sí que hi era. Però bé, l'estiu, sinó que parlarem d'altres coses. Últim programa, en aquest cas, avui parlaré del turisme. L'alturisme, des de la seva cara més absurda, com sempre a la meva secció, que tu em vas dir un dia que era absurda, doncs en aquest cas també. Turisme absurd. M'ha agradat molt fer a la secció d'avui. El turisme rural, el turisme cultural, el turisme esportiu, que és, per exemple, l'esquí, o el ciclisme, o coses així. El turisme de sol i platja és el gran turisme d'Espanya. Hem de patir alguns. Perquè hi ha gent aquí que es pensa que aquí sol i plaia. Turisme sexual, turisme familiar, turisme romàntic, turisme solter, turisme bellesa... Tots no els he fet. Però n'hi ha uns quants. Un top ten, també, de les reclamacions més estúpides presentades per turistes anglèsos. Especifiquem. I ha de tot, eh, Carme? Agafa't fort. Una dona va amenaçar amb renunciar a l'hotel per segrest. Hi ha una que va dir, el toble s'hauria d'estar prohibit. Les meves vacances han estat un desastre, perquè el meu marit es passava el dia mirant les altres dones. Sí, clar, senyora, ara anem aquí amb uns cartells. Prominem el toble perquè el seu marit mira pits. Ho sento. O una altra que deia que vaig comprar unes ulleres de sol. Unes malses? Això, a veure, em sembla molt de calaixa, següent. La sorra de la platja no era com la del follet que ens vau ensenyar. Perquè allà era blanca i aquí és lletja, bruta i té brutícia. No us enfieu, dels follets. O sigui, ho presentaran tot com platges paradísiques. Després d'arribes a la, i potser és paradísica, i al costat tens el xiringuito cutre, vull dir, que... Molt bé, Llea. Doncs no sé què faràs tu, aquest estiu. Res, treballar. Faràs alguna d'aquestes queixes, però faràs turistes, potser. No, no, rebre-te vistes, vols dir, treballar en una biblioteca. Jo crec que hi ha gent que es queda per aquí. Més a sap, però també era condicionat, Carme. I l'any passat l'Aitari la teníem també lluny, que vol l'Anda, però l'Aitari ja va fer una sexe així, també, com a musical. És un estudi que ha sortit i li ha realitzat, curiosament, una marca de bulquers, per menys, i ha fet un estudi sobre la cançó de l'estiu preferida dels espanyols. No sabem bé per què. Potser perquè tenen uns banyadors d'estiu i era una manera de fer propaganda bé. Sí, com sigui, l'estudi és el de menys, el motiu. El que fa gràcia és el que ha aparegut el pòbium, d'aquestes cançons, perquè la primera ha sigut aquesta, que sentim ara, tornada. Mítica, de segons quines èpoques. L'èxit de Ricky Martin Maria és el que més agrada, la cançó d'estiu, que més agrada els espanyols, no sé bé per què, i en segon lloc ha sortit a Bé, Maria, també, Maria, de David Bisbal, i en tercer lloc la Sere G. I bé, i aprofitant això, la cançó de l'estiu, he pensat, fem un repàs, així ràpid, de quines han estat les cançons de l'estiu des de, més o menys, els finals dels anys 80. Una mica, sí, les nostres cançons de l'estiu, de tots els nostres d'estiu. Sí, més o menys, és així. Perquè què és una cançó de l'estiu? Ara ja s'està perdent una mica, potser, el que era en aquell... hi havia un boom als anys 90, 2000. Però bé, la cançó de l'estiu es defineix com aquella cançó de l'estiu durant els mesos d'estiu, tal com diu, que té una tornada molt fàcil de prendre, un ball, normalment també, fàcil de realitzar, la de fer tothom, no pot ser molt complicat, i que sona constantment per totes les amigures. Més que el sol a la platja, que també, fa molta al·lusió a balls, dones, moviments, sensuals, i lligar, bàsicament. La cançó de l'estiu. Pajón, ballar, la bomba. Aquest pedre, tothom que volgui perdre la guitarra, a tocar la guitarra és la primera que toca, perquè és tan fàcil. Passem, si vols, els anys 90. Comencen els anys 90? L'any 90 sonava molt això. Aquesta m'agrada, a veure, no és un altre estiu, és un altre estiu, és una altra estiu, és una altra estiu diferent. Doncs en aquesta secció marxem i ens acompanyem molt a la terària d'Esquilia de la Yardano i un any més, Bona nit a tothom. Adeu i bona nit. La pilota a la zona de la mitja punta obre a la banda esquerra. Ja controla amb cama esquerra Jordi Alba, que la deixa per Silva. Silva de primera espèrie ni ésta. Ni ésta enganxat a l'esquerra. Vol fer l'indidual. Continua amb la pilota, la deixa per Alba. Alba que la controla, deixa enrere per Silva. Silva que la controla, intenta fer la jugada, però finalment ha de combinar enrere per Xavier Alonso. Alonso per Xavier Hernández. I per del director el mandat es presenta Ambี่. Sí Untersalto per l'ésquadra. Sí, Manuelwide, que juga Espanya. Xavier el ma go fork ha perdut el pilot a Xavier. Azalto a la contra. Relleavellas. He caigut amb falta en el lateral dret. AbolEST M'has atancat a Rebeloa, s'hauria d'obrir una miqueta més, ha perdut el pilot a Xavi. Compte, perquè l'acaba de recuperar el menjúquich, el jugador que porta tres bols amb cruàcia. Atenció, han. Menjúquich cometa a Ferar Contra. Un momentito, que són cambios, solo, un momento. Ferar Contra, té de bandella Rebeloa, caigut segurament amb falta del lateral dret. Amonestació. Val dret. Amonestació. Amonestació. Andujar. Amonestación a quién? A Rebeloa. Les pone la mano en la pierna, y eso de anterioramentario y a moral. A total falta. A moral, un grup de música, eh? Unito canciones. Sí, sí. Sí, un momentito. Manolet Esteban, Manolo, Manolo, eh, què passa? El cambio es la selección de Italia. Eh, entra panocchi y se retira hecho el choque. Sí, sí, sí. A ver, ¿cómo se llama? Sí, sí, sí. A ver, ¿cómo es? Sí, sí, sí. Cómo es. Cómo es. Cómo es. Cómo es. Cómo es. Bueno, el cambio no es cambio. Hubo cambio. Va, Manolet. Si us plau, que ha faltat famora, pla cruàcia. La nena de serveix, Ivan Rakitits, reforça la defensa espanola. Manolet, li ha faltat dir que ha sigut un canvi per l'Asia? Important. El cambio es la selección. L'he gostat. Jugar cruàcia a l'avant de d'Ozkeira, ha jugat la pilota Rakitits, que ho para Gerard Piquet, que es fan un bolíquet en intentar servir la pilota a la banda dreta. La Gaffa, Iker Casillas, a les bandes de Ducarla, Manjukis. Correctament. Correctament. Ha estat jugat a la pilota a primera banda, com de perquè és bona, com de perquè tot reja control de T, Ja controla Té, de bandell cor Lucca, la vol de Xanreras per Xavi Hernández Xavi, a punt de no arribar a la pilota i de fet li píspen. Agafa la pilota, cruaça i aquí intentarà sortir a la contra, la pilota és per Lucca Módrid, Lucca Módrid fa una jugada bona, compta Módrid, compta Módrid, es desmarca pel mig, Manzúkid, la pilota de Módrid, a la dreta té de bandell, Gerard Piqué, li vol fer el retall, compta que la passà les magnífices, ràquids casillas, ràquids, a punt de marcar reforç a la defensa d'Espanya. La millor ocasió de tot el partit, centrada la banda dreta, remetada i van ràquids de cap, Iker Casillas, que es refusa, la pilota cau de nou per ràquids i finalment és la defensa espanyola que hi ha de llunyar al perill contra el que està jugant la pilota, encara a Cruaça, és per a Lucca Módrid, que no es fan vella i l'agafa, Casillas, moments de patiment per a Espanya. A punt de marcar a Cruaça el primer gol de la nit, s'ho ha mereixut, però és que Iker Casillas s'ha resposat amb una aturada extraordinària, extraordinària. L'aturada de moment de l'eurocopa i tot comença per a una pilota que roba Módrid al mig del camp i està sent l'arma, l'única arma de Cruaça, és a dir, robar pilotes en zones perilloses i aquí comencen els seus contracops, de moments d'única arma de l'equip... Espereu que t'acacacacilva. Silva, que ajuta, Silva! Tocat la pilota Torres. No sabem si serà corna o servei de porteria. Sembla que corna. Crec de quena. Molt bé, el Lujat. La centrada de Módrid és espectacular amb l'exterior del peu, buscant el company que s'incorporà de segona línia impressionant. La mata de Racky Titsch, a mi em sembla lamentable, perquè si la pica és que era gol facilíssim. I la pilota l'ha perdut, Fernando Torres. L'hi ha fet una mala passada enrere a Xavi. Xavi no ha pogut arribar i ha recuperat la pilota Cruaça. L'han sento en corna a Espanya i en Xavi Hernández s'anima la festa. La pilota és llarga, és el segon pal. La ramatada que tampoc no arriba en aquest moment de Sergio Ramos. Correctament. No és la primera pilota que roba Módrid. Espereu que ajuta Torres, refusa la defensa de Cruaça i controla la pilota Espanya, a veure si acaba la jugada. La refusa a Cruaça i a Falta d'Espanya. Falta Clara. De Torres. És un jugador que té una facilitat especial per recuperar pilotes quan jugada a mig centre i quan jugada a mitja punta, com avui, les recuperen zones molt perilloses. Per tant, insisteixo, Espanya ha de tenir compte on per la pilota i si està al davant, Módrid. Hi haurà canvi a la selecció espanyola de futbol. No sé si hem de retenir una mica aquesta empenta dels cruats. Marxarà Fernando Torres. De Hauret de Fals felt. El final és Fisher proseguint llegir seeds multiplied per sonar la camisetana. Puc Jo crec que no. Jo crec que no, perquè Torres crec que estava jugant bastant malament. Crec que és un canvi bastant intel·ligent. I així obrar el camp amb naves. Bé, doncs, cagón o no cagón, hi ha un canvi a Espanya, falta mitja hora, per tant això vol dir que portem 15 d'aquesta segona part. Espanya zero, Croàcia zero. Suprem molt seriosament Croàcia, el telèfon de Mercat, que hagués estat el primer gol de la nit. No ha arribat. Jo el canvi el veig amb l'idea de tornar a ser majoria al mig del camp, fer un joc més associatiu amb naves. Silva, com a fals nou, participarà més en el joc, que és una idea per guanyar presència al mig del camp i tenir majoria al mig del camp. I així t'està el dia de perdre pilotes i necessaris com d'acord, ja perdut a l'Ensferra, no t'ho res. Jo la jugo amb piquets. Sabia l'onsor que la deixava a la banda esquerra, para Andrés Iniesta, Iniesta, que fa la individual, Iniesta, que se'm va cap a la banda, la deixa para Jordi Alba, que està ara sí enganxat a la banda, ara sí en posició d'extrem, i ara així, marxada dos jugadors, ha volgut fer una pareta amb un contrari, encara la pilota és dividida a la gata. La selecció coruata és el davanter, s'entra Manzukic, qui ha baixat fins a aquesta posició per jugar, eh? Sí, esta es la falta... Enrere de mir. Sí, estoy entrando por teléfono, desde baño, veo un televisor y subo enseguida, eh? Vengo corriendo. Bueno, vinga y corremos, que estará más cansad. Manoleta, ya canvi, ya canvi. Un momentito. Ahora mismo no has por dudar todos el cambio. Doncs un segon tothom, un segon, una mica de calma, ya canvi, tampoc és molt transcendent, si és veritat que se'm va caçant l'auto del gol. L'auto del gol de la selecció italiana, entra...