que caigui sense els privilegiats per aquest sistema, intentin defensar els privilegis, i això és així amb més o menys hòsties de violència, esperem que n'hi hagi si es produeix el procés, doncs la mínima possible, i jo en aquest sentit, a part de la proposta de societat poscapitalista que faig en el llibre, i que, almenys, com vosaltres hauríem dit, ecodemocrassa cooperativa, també faig una proposta d'estratègia per arribar-hi, i una de les vies estratègiques en què es basa en la mobilització popular no violenta, amb estratègies de desobediència civil, popular, però mai violentes, però és cert que els privilegiats t'endeixen a defensar, amb ungles i dents, els privilegis, i això és una possibilitat que s'ha de tenir molt present, certament. Estatègies de mobilització no violenta, com aquestes que veiem actualment, jo no pago, per exemple, com la 15M, les mateixes ocupacions a les places, el Magrib, o ja per les mobilitzacions clàssiques la independència de l'Índia per Gandhi, de l'independència d'altres països africans del colonialisme europeu, com Ghana, dels anys 60, la lluita president civil, dels negues a els Estats Units, o de les zones sofregistes, president de les zones. Hi ha una estudi força interessant que va fer l'any passat, una professora, no recordo el nom, una universitat nord-americana, ella s'ha dedicat a estudiar totes les lluites socials que han tingut jo des del 1900 fins al 2010, i les ha classificat en lluites amb mitjans de violents i amb mitjans no violents, i aleshores ha investigat dues coses. Primera, quin percentatge d'èxit tenia cada una de les dues vies, i la conclusió ha estat que cada vegada, cada deceni, ella ha dividit aquestes campanyes per decenis, cada deceni hi ha més probabilitats que han deixat anar a triomfar més lluites no violentes, que no passen les violentes, i segona cosa, i tan important com la primera, i es diu molt bé, i en el cas que triomfin siguin violentes o no violentes, quina mena de règim s'instaure al cap dels anys? Molt bé, en el cas de les lluites que el poble fa moltes vegades legitimament, per una manera violenta, doncs aquests règims tendeixen, on s'han de venir règims totalitaris, que aniguin als seus principis fundadors, i en el cas en canvi de les lluites no violentes, això és molt més difícil que passi. Pensa-nos-ho, crec que tendències com aquestes ens demostren que és possible, i on dic que sigui probable, que és possible un canvi social no violent. I quan s'ha de parlar de primers d'arrig, de reunions del Consell Europeu, de mecanismes d'estabilitat, de financera, de merc, i tot això, què penses? Què penso? Doncs penso que veus que els mateixos que han provocat aquesta crisi, són els que intenten gestionar-la, i que, com dèiem abans, que els rics i els poderosos mai acostumen a ser els seus privilegis, estuvem en aquests moments en el mateix, que han provocat les crises, que són els rics i poderosos, aquests que se m'aguen sota l'ofamisme dels mercats, consideren que els mercats no hi haguessin noms ni cognoms, doncs són els qui estan intentant que la factura de la crisi la paguem, la gent treballadora, la gent pobra, no hi per tant se'n posen els pèls a punta, la veritat. Bueno, aquesta idea del llibre, una mica que el sistema el complet recuperi aquesta escala humana, que se'ns engeixi segons després una mica així, una sèrie de propostes que ja estan passant, aquesta societat ja està vivint el canvi segons tothom estàs dient, a partir de microexperiències que estan aquí, al carrer, al costat nostre, com fer aquest sal a un nivell més macro, més gran, la línia del que tu deies, el poder judicial, la governança, l'economia més amplia, com aplicar aquest canvi de visió? Aquest és el repte, com passar d'allò que és micro, allò que pot ser macro. Jo crec que aquí té un paper molt important en aquests moments, en el que anomenem les noves tecnologies, la informació de la comunicació, com a mecanisme d'aprenentatge i de replicació de propostes que s'estan fent, i haurien d'anar veient el sorgiment d'un moviment social, anticapitalista, global. És a dir, el que no pot ser, perquè juguem amb inferiïtat de condicions, és que tal com m'explicaves tu ara fa un moment, és la mèrquina, etcètera, tothom jugui en un terreny mundial, com a mínim europeu, i en canvi les classes populars, la gent treballadora, com a màxim, ens mobilitzem estatalment, no pot ser. Llavors cal crear, i això a partir dels Forons Socials Mundials, del 2001 en sa, ja s'ha anat s'està gestant, però cal crear un subjecte global de canvi, on tinguin cabuda totes aquestes experiències de altres formes de vida que ja hi són. Jo digueixia moltes gràcies per explicar-nos aquest llibre, Adéu Capitalisme, amb si aquest escenari del 2030 ho es compleix, és una bona lectura per a aquest estiu, no? Absolutament, absolutament. I Cari Turial, Adéu Capitalisme, Jordi Garcia. Oga, hem de seguir parlant de cooperatives quan sigui, eh? I tant, i tant, aquí estarem. Bona nit, són les nous, parlem, Sónia Kerr i Manel Carvajal. Som marinistes dels bombers continuant buscant el cadàver del pilot que aquesta tarda mor mentre treballaven les tasques d'extinció d'un dels incendis de València, l'helicòpter que conduia s'està ballat a l'enversament de Forata. Dos pilots més han resultat ferits en el mateix incendi, el d'acord de Pallàs, a la Vall de Coferents, en caure l'aparell a la Serra de Martès. Els dos han estat traslladats a l'hospital de la fe de València amb politromatismes. L'incendi ha calcinat prop de 30.000 hectàrees segons les primeres dades oficials del govern valencià. Seràfim Castellà, no, és el conseller de governació. El incendio de Cortes de Pallàs està estabilitzat, i sin llamas, i era una bona situació. Conforme ya habíamos dicho esta mañana, luego los técnicos, en el caso, le darán más información al respecto. Se continúa refrescando el perímetro, como se está haciendo desde primeras horas de la mañana, tanto con medios aéreos como con medios terrestres. Pel que fa el foc d'Andilla a Serrans, els bombers encara treballen per acabar d'estabilitzar-lo, però de 2.000 efectius col·laboren en les tasques d'extinció d'aquests dos incendis, que en conjunt han cremat unes 50.000 hectàrees. La Generalitat es planteja reduir els descontes que aplica als peatges si l'Estat no paga els 40 milions d'euros que li deu en matèria d'autopistes. El govern català més descart amplia les bonificacions que tenia previstes pels conductors habituals dels peatges de l'Ella, Mollet del Vallès i Terrassa. El director del centre d'innovació del transport de l'OPC, Francesc Robuster, veu bé la proposta perquè no és partidari d'aquestes subvencions. Són declaracions a com ràdio. Si fem descontes, per uns motius socials, hem vingut cinc, però això ha de ser autosusentable. I a més, tinguem en compte, estem pagant amb diners públic, fomentant la mobilitat amb transport privat. Això tampoc és el punt de vista econòmic. El social no s'aguanta. Per la seva banda, els tres alcaldes afectats han mostrat el seu malestar i estudien en prendre accions de protesta a conjuntes. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat que caldrà més reformes per contenir el déficit públic i complir l'objectiu marcat per Europa. Rajoy ho ha dit durant el seu discurs durant la Junta Directiva Nacional del Partit Popular que s'ha fet a Sevilla. Todo lo que hará el gobierno en las próximas fechas es necesario e imprescindible a la salida de la crisis y de la recuperación económica. Y todas las medidas y todas las reformas se resumen en un solo objetivo capital y sirven a ese objetivo, que en España volvamos a crecer económicamente y que en España vuelva a haber trabajo para la gente. Rajoy ha demanat a les comunitats més esforços per contenir-la després en els pròxims mesos. Una aplicació informàtica mostra des d'avui que hi ha una informació de totes les platges catalanes. És un servei de creu roja obert al públic i que fins ara només ho faria informació de les platges on presteva el servei de rescat. Aquest any, per primera vegada, inclura informació de tot el litoral. Les exportacions industrials catalanes han augmentat pràcticament en un 9% en el primer trimestre d'aquest any. És una xifra record que confirma el creixement que ja va experimentar l'any passat. Ho diu un informe de la Generalitat que fan el partit de l'esforç de l'Así. Escolta, per exemple. S'ha fet el final de la setmana que va ser el final de la setmana. Els darrers dies, el darrere de la setmana després va ser el principi motor per sortir de la crisi. Tot i aquestes dades positives, la indústria continua destruint ocupació. Bona nit, U.S. Parla, David Amador. Continua la selecció de la selecció espanyola, campiona europea de futbol, el combiner David Cientel Bosque. Està fent una rua pels carrers de Madrid Per cert, Andre Cini ha estat designat com el millor jugador de l'Aurocopa. Ha parlat, com radio, el seu avi, Andrés Luján, que també vol la pilota d'or per al seu net. La recibimos con mucha alegría, porque pienso que Andrés, según las normas que tenían, ya lo debía haber recibido cuando ganó el Mundial. Aquí no lo fue, pues a ver si ahora poquito a poquito puede conseguirlo. De la seva banda, l'espanyola ha fitxat al migcampista del Mallorca, Sergio Tejera, i a l'operació Javi Márquez ha estat traspassat al conjunt Mallorquí. En ciclisme, Marc Avendiix ha guanyat la tercera etapa del Tour de França, ho ha aconseguit a l'esprint en la primera etapa plana de la prova. El suís Fabián Canxelara es manté líder de la General. Bona nit, passen 5 minuts de les 9, comencem la segona hora dels dos per tots. Les eleccions a Mèxic d'Aí han deixat un guanyador, es tracta d'Enrique Pena Nieto del partit revolucionari institucional, un partit que va ser poder fins al 2000 i sembla que ara tornen. Han tornat els dinosaures, han dit alguns. Si i com sigui, Pena Nieto passaria per davant del candidat d'Esquerres, que va ser el candidat d'Esquerres, va ser el candidat d'Andrés Manuel López Obrador, que s'ha quedat en segon lloc, no massa lluny, però ha perdut. Sembla que ho acceptarà. Tot i que encara no està la totalitat dels vots escrutats. Tot indica que s'ha acabat a etapa del pan, el partit de Felipe Calderón, que és el governat del país en els darrers 12 anys, i per parlar d'aquestes eleccions, s'ha quedat en segon lloc. En tornat els dinosaures a Mèxic? Sembla que sí. Són escasses les dues de la tarda, i encara no s'ha acabat el recompte, però si hi ha un guanyador clar, amb el 95% dels papers escrutades, i és el prista Enrique Pena Nieto, com tu ho has dit. Enrique Pena Nieto és la cara jove d'un partit vell. És un advocat de 45 anys, que ha volgut mostrar durant tota la campanya, que sí, torna el prit, però torna el prit d'una manera renovada, però a Mèxic hi ha molts dubtes. Quan es parla dels dinosaures del prit, es fa referència als veïns barons pristes, i Pena Nieto porta el seu equip a aquests veïns barons. També és veritat que forma part d'una nova generació, amb molta gent jove al seu equip, però hi ha el pes de tot el partit, i sobretot el passat de 71 anys, d'un govern amb un règim autoritari. Cal tenir en compte que el prit és, a Mèxic ha estat com una mena de peronisme argentina, és un partit que va institucionalitzar la revolució, i que va crear una parella de poder, agrupant una identitat psicosocial multiclasista. I també hi ha un partit que el seu interior va agrupar a tota la societat mexicana, amb un corporativisme adjudant-se indicats, empresaris, camperols, i és aquest pril que sembla tornar. Pena Nieto es va presentar com una nova generació, va proposar que no tornaria el passat, que no tinguéssim un govern conciliador, democràtic, transparent i eficaç, però aquestes propostes sorprenen, venint de qui venen. Tenim en compte que Pena Nieto va ser ex-governador de l'estat de Mèxic, que és la zona conurbada de la capital, és l'estat més poblada del país, i allà va tenir un mandat molt ferm, sense cap mena de transparència, i amb polítiques repressives de la dissidència. No obstant, ara mateix veiem que està guanyant les eleccions amb un vot terciaritzat. Com t'ho has dit, li segueix darrere l'Esquerra, que mai ha arribat a governar Mèxic, que és el Partit de la Revolució Democràtica, i amb un 31% dels vots, i la dreta amb un 25% dels vots. És a dir, hi ha gairebé un 60% de l'agent que no l'ha votat a ell. Ha arribat el 40%, al final, no se comptes aquests, perquè les últimes xifres que he vist jo no hi arribava. No, no, està amb un 38%, ara fa amb les xifres de fa 10 minuts. Creus que Andrés Manuel López Obrador acceptarà finalment la derrota? Porta darrere aquesta dura mala jugada que li va passar, les eleccions en les quals va... Estava molt ajustat, sembla que fins i tot havia guanyat, però sempre ha denunciat que li van robar les eleccions, i ha d'acceptar una derrota, encara que sigui més clara. Exactament. Ara encara no s'ha pronunciat, i està esperant que hi hagi el 100% de les paperetes escrutades, però se tot apunta a que aquesta vegada s'hi va acceptar-ho. Com de dos coses, per un costat el passat, el 2006, que va haver moltes hospites de frau electoral i el seu marge de... O sea, va a Pedre, però un marge de 0,56%, realment 7.5. Sí, mig punt. Però ara estem parlant que hi ha gairebé 7 punts de diferència, i tot i que hi ha hagut certes irregularitats al procés electoral, que tenen compte que la jornada d'aire va haver, per exemple, 5 morts relacionats amb les eleccions, a peu d'urna, i que s'han denunciat moltes... L'últim mes, el darrer mes, s'han denunciat moltes eleccions de compra i coacció de vots. Però l'equitjuntura és una mica diferent. Justament per el que va passar el 2006, l'Icitu Federal Electoral va obligar als candidats a que firmaren un paper on accepta ben el resultat de les eleccions, i l'Opés Obrador ho va fer. I, a més, amb aquestes eleccions, també s'han donat les eleccions a la ciutat de Mèxic, a la capital, on el Partit de l'Opés Obrador ha guanyat, per majoria absolutíssima, un 60% amb totes les delegacions, tots els districtes. Llavors, crec que, justament perquè no ha de posar cap dubte sobre les eleccions a la capital mexicana, li costarà més impugnar les eleccions a nivell nacional. És curiós, aquest país, que la capital d'aquestes guerres, una capital amb moltíssima gent, i, en canvi, el cobert de Mèxic mai ha estat en mans de l'esquerra. Això és frit, perquè realment la capital mexicana és una bombolla respecte al rest del país. Aquí hi ha una construcció de la ciutadania que no hi ha als estats, on hi ha la classe mitja, cultura... Bueno, socioeconòmicament, classe mitja, que té accés a les universitats, les elites culturals, i a la resta del país tot i que també hi ha una mica d'això, veiem una societat molt més rural, amb menys recursos socioeconòmics i, per tant, també educatius. A més, aquí porto el PRD, porto tres mandats, i la ciutat ha evolucionat moltíssim. Ara mateix ens trobem que la capital mexicana és la ciutat més segura del país. Des del país té una guerra oberta contra el narcotráfic, aquí la violència és frit només del fet que és una ciutat enorme. Quin és l'ambient, el carrer de la Mèxic, de la capital? Mira, la capital hi ha un sentiment de decepció molt gran, perquè durant la darrera... Clar, aquí, igual que ha guanyat el PRD a nivell de la capital, el 60%, el resultat esperamlo, també són aquests o més elevats encara. I llavors hi ha la percepció de frustració, de decepció, perquè aquí parles la gran majoria de gent que parles, en general, de totes les diferents... de les diferents... origens, tothom sembla que hagués votat amb-lo. Llavors hi ha una sensació de frustració, de decepció, de dir un altre cop. De fet, hi ha una certa gent que va dir que nosaltres no hem firmat... L'OPES Obrador s'hi ha firmat el seu paper de que acceptarà els resultats, però nosaltres no. Llavors hi ha una movilització convocada per aquesta tarda, per denunciar el frau, però encara això és una cosa més aviat petita, no? Però sí, hi ha una sensació de frustració, que un altre cop no pot arribar a l'esquerra, i sobretot perquè el fet de que torne el PRI espanta molt en el sentit que ja el president de que va estar 71 anys, quan el tornarem a traure de sobre, no? És el que se sent. El gran derrotat de les eleccions ha sigut el pan, que molt. El pan ha perdut, realment, el que ha hagut empicat, apenas ha passat el 25%, i això és fruit de la decepció ciutadana contra el seu govern. El pan hem de recordar que ha tingut una gestió bastant de fasta amb molts aspectes, i això és un nivell que no només se salva amb el macroeconòmic, on si Mèxic seguís crejant, però creix en uns nivells d'un 2,5%, que és una de les cifres més baixes de tota América Latina. Però això és un nivell macroeconòmic. A nivell de l'economia domèstica, sota el govern de Calderón, tenim 3 milions i mig més de pobres, estem parlant que ja arribem a 50 milions de pobres, en un país on hi ha 112 milions d'habitants, i després hi ha el fracàs de l'estratègia de guerra oberta contra el narcotráfic, que ha comportat més de 50.000 morts, segons cifres oficials, en menys de 6 anys. Clar, front a això, la ciutadania ha sortit a votar per un altre signe polític. De fet, aquestes eleccions ha hagut més participació que mai, ha hagut un 63% de participació, que no és tan alta, estem parlant que és l'elecció més participació de l'Història de Mèxic. Justament per la decepció ciutadana contra el PAN, que és el Partit de la Dretes, una dreta catòlica, que ha estat 12 anys al poder, és el que va aconseguir fer fora el PRI, però amb aquests 12 anys, amb dos sexenis, dos mandats, no ha aconseguit realment millorar el país, sinó que a l'inverse ni tan sols ha avançat les eleccions de transparència, eficàcia, combat a la corrupció que s'il·liaï. S'associen al PRI, sinó que les han mantingudes també, i a més, a nivell social i econòmic, ha destructurat encara més el país. Llavors, evidentment, aquestes eleccions ha baixat moltíssim. En aquestes eleccions se les hi ha més coses, no? A més, el president de la República se les hi ha 500 diputats, 128 senadors. Se sap ja si Enrique Peña ni et comptarà amb un Parlament que li permeti guarnar amb comunitat. No, i això és molt interessant, perquè això vol dir que no tornarem exactament al mateix PRI d'abans. Les dades actuals, vull dir encara que no són definitives, però són bastant pròperes a les definitives, li diuen que guarnaran un 35% dels diputats del Congrés del Senat. Això significa que haurà de pactar amb les altres forces. Això sí assegura una mica més el joc democràtic, perquè si hagués tingut el carro completo, que és com diuen es veis pristes aquí a Mèxic, el que es guanyava quan en l'auge del PRI, que era tot era PRI, doncs sí assistiríem més en govern molt més autoritari. Tal com vegem el Congrés del Senat, suposo que haurà de pactar amb les altres forces, algun és lleis, i això assegura molta més pluralitat. No obstant, podria fer pinça amb el PAN, que al final és una mica el que li ha fet el PRI en l'últim mandat del PAN. L'últim mandat del PAN no tenia majoria al Congrés, i ha governat pràcticament amb el PRI molt a favor. Suposo que ara el PAN li ha tornat a favor. Però tot i això vol dir que Peña Nieto no podria exercir la presidència de la República, com exercir la presidència de l'Estat de Mèxic. Caldrà veure com evoluciona aquestes pactes, aquestes polítiques. Ens agradarà, si tant ens ho expliques, millor si escades de Mèxic ens farà força i il·lusió. I tant, aquí estem. Gràcies, fins aviat. Fins aviat. Adéu. Antoni Traveria, directora de Casa Amèrica de Catalunya. Bona nit. Bona nit. L'inhabitable retorn de la Tern PRIs, títoles avui del periódico. Era inevitable. Era inevitable, perquè les coses han anat de mala empitxó a Mèxic, i, per tant, la gent, en moments d'incertesa, aposta pel vill conegut que considera menys incompetent. El cert és que, lamentablement, l'experiència d'aquests 12 anys del pan al govern no ha estat precisament regida i no ha provocat cap mena d'entusiasme, ni la gent ha notat cap canvi. Ens el contrari. El que ha generat, sobretot el govern de Ferip i Calderón, ha estat molta inseguretat. I, a fi, jo ho explico també en aquest article que es mentes. D'avui, a les últimes dades, són 88.000 víctimes mortals en 6 anys. Això és inaguantable, diguem-ne. És inaguantable una guerra que no va tenir la preparació que havia de tenir per enfrontar-te amb un enemic tan poderós com és el narco. I també dic que el narcotráfic s'ha convertit en narcotarrorisme, i això no existia, i ara sí. I ara tu pots ser víctima. Hi ha molts estats de Mèxic que no tenien cap mena de violència, i ara pateixen la violència d'una forma brutal. Però no sé si Enrique Pena ni tot tindrà la solució per aquest problema. Potser ell no, però el prí, sí. Perquè el prí ha governat molts anys amb els narcos al costat, diguem-ne, amb els narcos al costat, amb els narcos fent la seva vida. I ha sapigut com tenir-los controlats, controlats. No ha desformat una guerra contra ells sense donar-los un marge. No ho ha fet, el prí no ho va fer mai, això. I la gent pensa, equivocadament o no, que el prí tornarà a ser el prí aquell de 15 anys enrere, en el qual sabrà com controlar aquesta violència. I, per tant, hi haurà més seguretat, per tant, hi haurà menys morts i menys delictes, com els que hi ha ara, per minut, a tot el país. Aleshores, la gent ha votat una força, hi ha coneguda, que considera que tot i ser dolenta, doncs farà les coses millor que les ha fet el pan. Si seus i la paradoxa no s'han sigut 71 anys, el prí, tots anys el pan, i ara ens trobem que tornem al prí. El prí no és el mateix, se'ns dubta, del prí que hi havia, i això el Pena Nieto ho ha dit, clarament, és veritat, és una regeneració de gent i mateix, és molt jove, tots són molt joves els dirigents del prí. Ara, clar, la ta mensa i la sospita és que, clar, puguin caure en el clientelisme habitual i el autoritarisme del que parlàveu ara. És una sensació una mica estranya, perquè el que fins ara... Bueno, el president fins a l'1 de desembre, que és la reputació triga, però l'actual president ha intentat combatre el narcotràfic, ha tret l'exèrcit de combatre'l, i és això que dius tu, hi ha 88.000 morts en aquest mandat, i en canvi el prí semblava que aconseguia que més o menys la cosa estigués controlada, però els deus anècdotes... que en aquest moment té un element molt compactant, sota mà, com certs acords, és un element com el afganistan, quan diuen que es negocia amb els talivans, perquè, si no, això no ho reglem. És com que fa com lleig. Si no pots controlar el teu enemic, ha de buscar punts d'acord que li permetis en ell tenir vida i et permeti que tu tinguis vida. És una de subsistències, si no pots controlar. que els Estats Units intervinguin directament a Mèxic en un combat a mort contra els narcos. Això no pot permetre cap govern mexicà, però una qüestió de sobirania, per tant, és a l'ons. Però aquesta seria l'altra solució que des dels Estats Units ja s'han ofert voluntaris per fer-la, però aquesta no seria, efectivament, la millor de les sortides. Però tampoc és sortida combatre un enemic que és més poderós que tu, i que, a més, té tots els resorts dels poder, del teu propi poder, els té contaminats, és a dir. Aquí el fiscal general de l'Estat, de Mèxic, és un senyor que estava a sou d'un càrtel de narcotraficants, i era el fiscal general de l'Estat. Era?Clar, va ser-ho, va descobrir, va deixar-ho ser-ho. Bé, molts militars, de tots els ranks, han estat contaminats pel narcotràfic. Tu has de ser conscient d'això abans de fer una guerra oberta contra un enemic tan potent. És a dir, tenen pistoles d'or per atendre els narcotraficants, tenen armaments, han descobert armaments, que són molt més de l'armament que pugui tenir l'exèrcit. És clar, estàs combatent a un enemic molt poderós, molt poderós. El pan s'ha ensorrat en aquestes eleccions. De totes maneres, un paper bastant galdós o estrany, que ha de haver ajudat molt, que el partit d'aquesta acció nacional, si s'hagi ensorrat, és que el seu primer president, Vicente Fox, hagi dit que ells era partitari d'aquí Pellanito, en comptes de la teòrica candidata del propi partit. Sí, sí, bueno, això no ajuda. L'anamistat entre Fox i Calderón era evident. I, per tant, això... I també hi ha una altra cosa, l'anamistat entre aquesta dona, la candidata, que també amb el Fox es portaven a matar i amb el Calderón, també. Tot això no ajuda. I després, una gestió, la de Calderón, que ha estat molt dolenta, molt negativa pel país, també per la pobreza, l'aument de pobreza. Un 12% més de pobreza que quan ell va arribar. El poder, el 2006, no? Per tant, tot això juga en contra. I després, a la gent, en temps de crisi, se'ns dubta a posar a cavall conservador. Mai, diguem-ne, a risc i menys, clar, amb una alternativa, com l'operador, no? Que ara encara està jugant amb una cosa molt delicada, com és no reconèixer el triomf incontestable del PRI, diguem-ne. Torna a fer altra vegada, però amb una diferència, que la altra vegada va ser per menys un punt, i aquesta vegada és un 6-punt. Això que veus de la deta i l'esquerra, és a mi també confusa vegades quan parlem de Mèxic, no? Perquè el PRD presentem com si fos l'esquerra, el PAN, com si fos la deta, el PRI, què seria? Bueno, el partit és el partit de la revolució, no?, és el partit. Però els moviments tenen aquestes coses, diguem-ne. El peronisme és un moviment, i aquí és un moviment també, i convertit després en partit, el peronisme es va convertir després en partit de justicialista, és una comparació. És el partit de la revolució mexicana i ple de contradiccions, clar, i després, clar, anar a governar 71 anys, dona de sí, doncs, clar, que hi hagi molta corrupció, que es converteixi en el govern del partit únic, un país de partit únic, en el que totes les institucions estaven governades pel PRI amb majorieses espectaculars, no? Bueno, això ha sigut així, i, bueno, això... I també en té responsabilitat, en aquest cas, doncs, la dreta que ha governat, la dreta conservadora del PAN, i té una part de responsabilitat, doncs, també el PRD, que és el partit de l'esquerra tradicional, doncs, de Mèxic. I poso l'exemple, les anteriors eleccions, més que aquestes, l'OP d'obrador, quan faltava 6 mesos, per les eleccions 5 mesos, va arribar a portar 20 punts d'avantatge sobre Felipe Calderón. Aquests 20 punts d'avantatge posem que un 5% el va perdre, els va perdre perquè els empresaris s'hi van posar forts, i van fer una campanya molt brutal contra ell, a la televisió, utilitzant tots els mitjans. Els mitjans de comunicació conservadors també s'hi van posar forts. Bueno, un 10%, va, un 10%, però, home, el altre 10% no pots perdre'l, diguem-ne, de cap manera. I ell va cometre molts errors infantils, tontos, diguem que van permetre que l'altre, poc a poc, n'és traient-li, traient-li fins que va guanyar-lo, per poc, però ho va guanyar. Entre què penya Nieto és el partit revolucionari, però ell, molta pinta de revolucionari, no té. Bueno, és que aviam... Com veig les imatges, com veiem la televisió, no? Clar, és... Sembla una altra cosa. De bona planta, de TV Novela, mexicana, i un noi que no quadra amb el concepte de revolució. Ara, el Xiguebara no és. No, clar, però és que no totes les revolucions han estat protagonitzades per seguidors del Xiguebara. És a dir, aquí estem parlant d'una altra cosa. El que va passar, diguem-ne, fa molts anys a Mèxic, va ser una revolució de tota mena, però menys, diguem-ne, semblant a les del 60 o 70, els moviments guerrillas res a veure, no? Una revolució de molts llocs, i Mèxic n'ha viscut unes quantes per certes revolucions, eh? Aleshores, ell representa una altra cosa. Això sí, és un noi, doncs, que no es crema gaire l'hora de fer propostes, i, malgrat això, diguem-ho, ho explico així, amb una certa perinèrcia ha guanyat, i en el seu cas, sense despantinar-se. És una miqueta la broma de que no s'ha despantinat. I l'únic que els ha portat, l'ha posat en dificultats, ha sigut el moviment JOS-832, i també, diguem-ne, un home molt interessant. Una mena de 15M estudiantit mexicà, no? Perdona?Una mena de 15M estudiantit mexicà, no? Sí, sí, sí, això ha provocat pels grans mitjans, les grans corporacions mediàtiques mexicanes, que van menys prear un acte masiu d'estudiants, en què es va atrevir a dir que en aquell acte masiu hi havia 131 persones, i, a les altres, un bon salíbo acudit com una broma a les xarxes socials, panjar-se on lletra dret, jo sóc el JOS-832, i a partir d'aquí han aparegut milers i milers i milers de 132, no? I, per tant, aquest ha sigut un moviment reivindicatiu que el que volia primer, denunciar els grans mitjans de comunicació, com no informaven de la realitat del país. I feien possible que un candidat, com Pena Nieto, fiqui, conquerís el poder, no?, d'això es queixaven. I després hi ha sigut clarament la intervenció directa sobre la campanya, qüestionant els candidats, que, en paraules de Juan Villoro, que el tinc molt present en una conferència que va donar a la Casa Amèrica, parlant de les eleccions, doncs ell va dir que, clar, que els candidats que es presentaven tots ells eren d'un perfil baix, no?, i és veritat, tots tres tenen un perfil baix. I això és molt, molt lamentable que amb unes eleccions hagi d'escollir almenys dolent, diguem-ne. La gent que ha corregut a fer-se agafar Enrique Pena Nieto és més aviat del ventall conservador internacional o latinoamericà, és a dir, considerant-ho un dels seus, no? Per exemple, l'opositor van assolar Enrique Capriles, que s'enfrontarà al 7 d'octubre a les urnes a Hugo Chávez per a la presidència de Venezuela, ha sigut el primer a felicitar-lo i a dir que estava d'acord amb ell, que s'han d'enfortir les relacions entre Mèxic i el que espera el nou govern de Venezuela. Per acabar, i per acomiadar-nos, perquè aquesta és l'última, en principi, contacte que anem abans de l'estiu, a Venezuela hi ha eleccions, és una de les fites importants d'Amèrica i Latina en els propers mesos, no? Sí, és la fita del 7 d'octubre amb una campanya electoral que se'ns farà infinita, infinita perquè són 96 dies de campanya electoral que va començar a dissabte, no? I, per tant, serà una campanya dura, llarga i pesada, no? En la qual, diguem, doncs, dos candidats, clarament el que està instal·lat en el poder, el president Hugo Chávez, i després Enrique Capriles, que és un candidat, un bon candidat, que, a més, ha aconseguit el que era, semblava impossible, més os enrere, que és que tota l'oposició, tota, tota, tota, més de 40 partits polítics, estiguin al darrere de seu, donant suports, no? Per tant, doncs, és una campanya molt important, per la legislació, molt important pel món en general, no? Perquè, clar, és més enllà del personatge, és un país amb unes reserves de petroli impressionants, el segon, el segon país del món, i, per tant, doncs, s'ha d'estar atent al que passi, no? I també per l'equilibri regional, no? Penseu que en l'última reunió del Mercosur, Venezuela ha estat més com a membre del Mercosur, i, per tant, és important, diguem, el que passi a partir del 7 d'octubre. I a què més s'haurem d'estar atents a Amèrica Latina en les pròximes setmanes o mesos? Bé, sense dubte haurem d'estar pendents de Paraguai, no? Que ningú hi està mai pendent, perquè és el país més oblidat d'Amèrica Latina de lluny, més oblidat que hi té, més oblidat que Bolívia. Ningú hi pensa mai, amb Paraguai... Bueno, s'han quedat sense president, no? S'han quedat sense president, no? Bueno, tenen dos. El president ha estat escollit per un congrés i un senat, no? D'una forma ben peculiar, com es fan les coses sempre al Paraguai, tota la història de Paraguai està plena de coses molt peculiar, no? I aquesta no ha sigut menor, que el teu vicepresident et faci un cop, com a mínim, un cop institucional, anem a deixar-ho així, quan ho ha intentat, ho hem intentat més de 20 vegades, en els últims quatre anys, i al final se'n surt buscant una excusa que és molt pobra, i a més a més de l'excusa pobra és donant 24 hores en el president, perquè es pugui defensar. Això em sembla que, com a mínim, crida molt l'atenció, no? Quan hi ha eleccions dins de 9 mesos. I, per tant, escolta'm, alguna cosa s'amaga arredera d'aquest cop institucional. A mi em recorda molt el que va passar-li en el president Celea a Honduras. M'ho recorda massa excessivament. I, per tant, em sembla bé la reacció de tots els països d'Amèrica Latina, de tots els seus presidents, que han condemnat tots aquesta manera de fer, que a Paraguai és un costum per altra banda, és un costum. Per tant, ara hi ha una aliança estranya entre el partit liberal, que té aquest home franco, com a Federico Franco, com a líder, i el partit colorado, que és el partit del general Stresner, de tota la vida, de la dictadura, de la dictadura estresnerista, i, per tant, escolta, és una situació ben dura. Amèrica Latina, els darrers mesos ha anat creixent. A l'Unió Europea els darrers temps va de baixa, quan tornem de vacances i tornem a parlar, ens trobarem en aquest mateix escenari. Econòmicament, possiblement sí. Ara, ja en més amenaça sobre Amèrica Latina, també a nivell de cops similars o de conspiracions, com la que s'ha produït, jo crec que és una conspiració molt clara, la que s'ha produït durant temps amb l'UGO, la qual cosa no vol dir que el president Lugo no hagi fet moltes i moltes coses molt i molt malament. El que dic és que és una conspiració contra un president que ara, dins de 9 mesos, hi ha unes eleccions en les quals el que ell representa, que és alguna cosa diferent a lo tradicional de Paraguai, doncs se l'ha de combatre. Igual que li està passant en el seu veí a Bolívia, on és un escenari d'alguna vegada n'hem parlat, que fa una miqueta de por pensar tot el que està passant a Bolívia amb les reaccions contra evo-moralis. Alguna cosa hi ha darrere que no acabem de tenir molt clara. Mèxic, Venezuela, Bolívia, Paraguai... Tots aquests temes ens seguirem parlant, o a més ens seguirem escoltant i seguint les teves reflexions com a director de Casamèrica de Catalunya, després de les vacances passi el que passi. Molt bé. Bona nit, Toni. T'has fet bones vacances i a la vostra disposició. T'ha vingut. Gràcies. Extra, extra! No hi ha una altra! No hi ha una altra! Senyoreta Júlia, de Pàtric Marver, dirigida per Josep Maria Mestres amb Julio Manrique, una història de seducció i lluita de classes, el Teatre Romea del 4 al 29 de juliol, amb el suport de BTV com ràdio. Programació ABCN apuncat barra grec, Ajuntament de Barcelona. Informatius com ràdio. La Generalitat assegura que el model d'escola catalana està blindat davant la sentència. Informatius com ràdio. Tots per tots com ràdio. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. M'encanten moltes vegades... Per què t'agrada copler les guerres s'hi sempre explico? Pujights que vosotros sparksan una certa èpica, el que és la maldat i el que és la bondat. Però en la guerra tot això s'accentua molt més. I la maldat és extrema, veritable. I la bondat també és extrema i veritable. Moisés Brogis, sobre el camí de la vida, converses amb el meu net Carles Bresó. Jo no és un llibre d'autoajuda, però sí que, a través d'un diàleg entre l'avi, s'avi i centenari i el net, jove, despert i atent, se'ns transmet un pou de coneixements. Amb una visió global de les lleis que regeixen l'univers humà, les reflexions de Moisés Brogis poden passar, en un obri i tancadolls, de parlar-nos del sistema sanitar i deficient dels Estats Units, a la dura realitat del comunisme, passant per questionar on queda, en tot aquest acorregut, el nostre jo del tant necessari esperit universal. Recuparem avui un reportatge en què Laura Balagué, entrevista Carles Bresó, coautor i impulsor del llibre Moisés Brogis, sobre el camí de la vida. Estem a part del puxet, que és un parc que és... és molt a prop d'on diu el meu avi, Moisés, i d'on jo vaig també vaig créixer, i, per tant, em veu dir, doncs, que quedaríem en un lloc que fos simbòlic, no? Doncs jo vaig pensar en la part de puxet. És un parc que... diria que és bastant desconegut a Barcelona, tot i que és dels parcs per a mi més macos. Tenim una vista de Barcelona fantàstica. Pujem amb Carles Bresó, sociòleg i professor d'història econòmica mundial, fins al de tot el parc del puxet, des d'on, efectivament, es poden contemplar unes esplènides vistes de la ciutat. Un anyes que, enrere, a l'agost de 2010, visitàvem el doctor Moisés Brogis, il·lusió de 103 anys i l'avi de Carles, en la finca que té molt a prop d'aquest bonic i tranquil espai. Ara, fa un any, vam estrenar aquesta secció un tros de vida i el vam començar entrevistant el teu avi, el doctor Moisés Brogis. En aquell moment ja estava escrivint les reflexions d'un mes centenari. Estava jo entre mig. Un any després s'ha publicat aquest llibre i n'ha sortit un altre, el teu. Sempre, amb el meu avi, hem tingut converses sobre tot diversos temes tant de l'actualitat, com de passat, etcètera, etcètera. I poc a poc es va anar plantejant la idea que aquestes converses podien tenir un interès més enllà de l'àmbit. Estic tan familiar. Aquí, abans de l'estiu, cap al maig, va sortir la idea de fer el llibre. Sobre el camí de la vida. Converses amb el meu net Carles Vresso. Quins són els temes claus? Perquè jo diria, si ha vist un tema, és la crisi. Comparant la crisi del 29, la gran depressió, amb la crisi actual. Si aquest és un dels temes que més vaig pensar que et podria tenir un interès de cara a un públic general. Ara es parla molt de la crisi actual i es compara amb la crisi del 29. Es diu que és la crisi més gran que hi ha hagut després d'aquella. Jo també, donant classes d'història econòmica, em vaig anar empapant una mica d'aquesta història i d'aquests esdeveniments. I vaig pensar, o se'm va ocórrer, que el meu avi... És de les poques persones vives que ha viscut les dues grans crisis. L'any 29 tenia 20 anys. Més o menys. I ara se'n té 100, més de 100, però segueix estant el corrent de l'actualitat. Jo veu que la situació era dolenta, que ell ha viscut una situació prèvia, semblant. I per tant, això el dona, el situen en una situació... en una posició... d'avantatge i d'especial lucidesa per donar aquests consells. Això els dona. És un diàleg en el qual jo plantejo unes preguntes i unes inquietudes. I espero que em donin resposta, no? I efectivament me les donen. Travers d'un diàleg entre l'avi, l'avi centenari i el net jove desperti atent, se'ns transmet un pou de coneixements. Amb una visió global de la lleis que regeixen l'univers humà, les reflexions del Mossos Brosi poden passar en un obri tancaduís de parlar-nos del sistema sanitarit a la dura realitat del comunisme, passant per qüestionar on queda en tot aquest recorregut el nostre jo i el tan necessari esperit universal. Moisés Brosi, sobre el camí de la vida. Converses amb el meu net Carles Brassó. Pàgina 14. Quan jo era petit i fa un segle d'això, era tot un miracle que una criatura complís 10 anys. La mortalitat infantil era terrible. La meitat dels infants no arribaven als 10 anys i els 20 també es morien molts de tuberculosi. Parleu del tema de com era la seva infància, i en aquell moment els 10 anys sobreviure de 10 anys era com un miracle. Tampoc hi havia prestacions. Una de les grans diferències de la crisi actual respecte a l'anterior, per exemple, és el fet que el meu avi pugui arribar als 103 anys. L'esperança de vida, llavors, era de 40, pràcticament. Llavors, això dona una idea de com ha canviat el món amb aquests 100 anys de vida. Llavors, això obliga a canviar. Les perspectives obliga a canviar les solucions, també. En una de les converses que va mantenir aquest estiu amb el seu avi, en Carles evoca una de les frases que des de ben petit hi han quedat gravades. La medicina abans curava poc, però consolava molt, i ara cura molt, però consola poc. A les seves reflexions en torno a la sanitat, el doctor Brogi recorda el seu neb, que a la Seguretat Social la va crear Franco per tal de legítima el règim. Àgina 18, no pot ser que la sanitat no costi res. S'ha d'intentar fer una cosa amicta. És a dir, que la medicina sigui proporcional a la renda i hi hagi una segurança per a la gent necessitada. Però la gent que la pugui pagar, que la pagui, si no, és insostenible. En els seus diàlegs, Avi Nett conversa amb tot i que sense fer-ne referència explícita sobre el moviment dels indignats. Discutiu de... Hi ha d'haver opinions de tot tipus, s'ha de protestar en el moment que cal, però s'ha de tenir un missatge molt clar sobre què és allò que es vol. Sí, una altra de les coses que coincideix el discurs de Moisés, amb el dels indignats, és que ha d'haver-hi un moviment a la seva pacífic. És a dir, que hi ha d'haver-hi el pacifisme, és una de les postures més clares que s'estan... ara mateix s'estan convertint en majoritària. Àgina 34. La democràcia no significa que la majoria tingui l'error, sinó que ha d'actuar segons les seves idees, però sempre respectant les minories perquè aquestes poden tenir l'error. La democràcia no vol dir el poder de la majoria, sinó el respecte de totes les opinions. Malgrat no s'abandona mai el fil de la crisi, en aquest assatge es distingeixen dos grans eixos temàtics. El primer és a centrar en com superar aquesta crisi econòmica i política de representativitat del sistema actual, mentre el segon, a bord de problemes que pateix l'agenda ansietat, l'abatejada com a crisi humana. Arribats en aquest punt del llibre, les preguntes i les respostes giren entorn el camí de la vida. Me'n recordo que el doctor Brogik, quan el vam entrevistar, ens deia, jo soc molt donat a les filosofies. He parlat de tres nivells, la de Saruma, el material, el mental i l'espiritual. Sí, una de les experiències que n'ha tret d'aquesta longevitat, d'aquesta vida tan llarga que ha tingut, és que l'ego, que ell identifica amb el cos material, amb la matèria, arriba un moment en què es desfà, que es va extingint quan una persona es va fent gran. Si durant la juventut tu identifiques molt la teva persona, el teu ego amb el cos, amb la matèria, amb les coses físiques, i també amb els vents materials, a mesura que tu et vas fent gran, tot això va relativitzant. I en camí valores molt més altres coses, com, sobretot, per exemple, les raciomes de més. I això fa que l'ego s'identifiqui més en una part que diu més espiritual, i més d'empatia amb les persones, amb la naturalesa, amb el tot, diguéssim, i aquí entra una mica amb la cosa més espiritual. Parleu, perquè ell ho diu tan tranquil·lament, quan diu que jo de aquí res seré Cux. En Moisés és dels que pensa que... bé, l'amor és un tema bastant... bastant tabú, no? La gent no s'atreveix molt a parlar-ne, etcètera. I el meu avi creu que s'ha d'aparlar. S'ha d'aparlar perquè és una cosa que després tu valores més la vida quan parles o coneixes el que vindrà, no?, inexpel·lablement, després. I, en aquest sentit, ell sempre ha anat a parlar de manera molt clara, sense embuts. Ell parla de Déu i diu, no s'ho ha de confondre amb l'Església. El que he pogut anar veient amb la meva experiència professional i també amb el que he llegit és que darrere de tot hi ha un temps, hi ha una regularitat que no es pot explicar, que fins i tot la ciència ens porta la quàntica i l'energia i alguna cosa que no s'explica. Sí, el meu avi té aquesta part, que està basant en espiritual, i amb això ell és bastant oriental, que no vol identificar un cap... amb cap, diguéssim, religió concreta, o amb... Ell amb això és bastant, podíem dir-ne, pràcticament, pantallista. És a dir, ell concepte, un esperit, alguna cosa, un motor, que fa moure les coses i que fa, doncs, que les coses repereixin, com les estacions i... etcètera, etcètera, i ell això, doncs, ho considera un principi, i creu que això mou les coses. Però, en tot cas, ells... això també és bastant discret, no? I no acaba de, és a dir, ho apunta, però no un nombre. I ell, l'únic que pot donar consells per la gent jove, perquè aquests, doncs, en el futur, siguem capaços de solucionar aquests problemes que hi ha i de construir, doncs, lògicament, una... podríem dir-ne, un món millor, però això està a les nostres mans, lògicament, no a les seves. No ens podem quedar amb el sistema tàlico més ara, perquè ja es veu que s'està... s'està... cada cop està pitjor, cada cop s'està convertint en més precari... s'està precaritzant, diguéssim, no? I aquí s'han de buscar solucions. Muisès Brogi, sobre el camí de la vida. Converses amb el meu net Carles Bressó, pàgina 27. El món, des de l'any 1930 fins ara, ha canviat molt, però sempre es poden presentar imprevistos. Potser un principi Salvador, vosaltres, els joves, heu de canviar aquest estat de les coses. Escolta, el dieu vos, això de salvar si qu'en pueda? O doneu-me la gorra i ho diré jo! Dos emblemes de l'humor català en una sola persona, Joan Pere, Capri. Déixim-me'l, déixim-me'l, déixim-me'l. Joan Pere, fa reviure els monòlegs de Joan Capri al teatre Kundal. Venda d'entrades a les taquilles del teatre, a telentrada.com i promentrada a grups. Aleshores em vaig a donar nois que, en el fons, la meva sogra no era tan mala dona. No és normal que al món estigui morint 5.000 milions de persones, i quan a Europa, en aquest cas, estem llançant, es dediqui de dubte i de cru, estem llançant al mes de 90.000 milions d'euros amb retirades de fruites i de verdures. Això no ho podem permetre. Tots per tots pensem i plegats. Avui hem sabut que el primer ministre britànic, James Cameron, té el cap la idea de convocar un referèndum sobre la permanència del Regne Unit a l'Unió Europea. És un referèndum d'un referèndum que ho explica el rotatiu de Sant D. Telegraph. I a la secció de Justícia i en Pau, del professor d'economia i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, aquesta és una qüestió que ha volgut comentar-nos. Arcadi, bona nit. Pau, bona nit, català. Què et sembla que ara en canvi no vulgui convocar un referèndum per decidir si segueixen o no segueixen a l'Unió Europea? Bé, no és tan una qüestió d'aquestes aclaracions que, evidentment, són prou interessants. Jo diria que té un doble interès, que en diem que, equivalent a aquesta qüestió, té una qüestió pulled per representar les persones reaccionades en un compromís total sobre la necessitat de treballar-nos especialment. S'ha de comparar amb el clàssic de salteditat aan que patcha la majoria de protes aria per pe пока a la bala directional Aberanteca. KE no ves enerteca que emะ que no la que TEcheers perquè això que n'era un ferbent partidari no ens va crear, perquè la veia com una esperança europeista per aquells que vivíem amb una espanya franquista, ara, mica en mica, m'han anat baixant una mica de sabut. Suposo que la meva raons de crítica a l'Unió Europea no ho coneixin així ni com el senyor Cameron, però, en tot cas, m'agrada que hi hagi aquesta mica de debat. Per què creus que ho ha decidit diar, això? La veritat és que no segueixo l'estratègia política del diari i això se'n farà difícil de saber, però és interessant veure de quina manera ell planteja el tema. Diguem-ne, potser més voluntat de separar-se dels processos polítics que no tant dels processos econòmics. El que havia de fer el que se s'ha fet a Europa és una economia de lliure mercat, una economia de lliure all, una neoliberal que ell aplica perfectament en els seus principis, en el seu comportament. I, en tot cas, el que és ara està prever és què passa amb aquesta Europa de dipos polític que sembla que, a real de les dificultats que hi ha hagut, que els dipos feren ser, els mandataris europeus volen tirar endavant i ell potser ha volgut mantenir una certa distància al respecte d'això, però no conec què passa dins de les interveniades de la política britànica per tenir una opinió clara. Aquests passats, 28 i 29 de juny, allà a Brussel·les, es parlava una mica de sessions de sobirania nacional a Europa i potser aquesta música no n'hi agrada, no? Això és probable, no la raó. Sí, sí, sessions de sobirania, que en realitat fixant-nos-hi bé, des del punt de vista formal, s'han produït aquestes sessions, però des del punt de vista real, s'han produït quina sobirania té l'estat espanyol, per exemple, del seu teu abancari, del seu abancari en financer, si no s'està directament a les zones del que viu per a una banda abans de l'Europa, del que viu per a l'altra banda, doncs l'Europa, el senyor Juncker, la senyora Merquiella, etc. I, per tant, vol dir que aquestes coses ja són sessions de sobirania, que són les que potser no n'hi agradin, no ho sé, perquè per a l'altra banda vol també trobar aquesta sobirania financera, que és un dels anys actius que té en la Terra, que és el cíti de Londres, d'edicus financer, i potser és una cosa d'aquest tipus i pot ser poc. I us ho diria guanyant, a Gran Bretanya, si s'ha de partir de l'Unió Europea, què creus? No ho sé, aquest és un tema que, precisament, el que m'agrada és que obri el debat, perquè tinc l'empresió que hi hauria molts elements a favor i molts elements en contra. Jo havia pensat en molt temps que era un element a favor, i, potser, encara majoritàriament ho sigui, des del punt de vista, de reconcebir-se a Europa, de política, de participació als diferents països, però últimament, hem començat amb robs, per exemple, que fa, doncs, la manca de política social, pel que fa la política militar, pel que fa la manca de respecte per la notició sense estat, pel que fa les polítiques tancades d'immigració, pel que fa les polítiques de defensa, han fet tants de canvis, que ara, a mi, el diumenge, hem començat a blandejar. Si val la pena seguir militant activament a l'Unió Europea, o si potser val la pena de fer una nica de paràdia i fonda, i rebaldejar sorolles, a mena lloc que sempre és una joia, que és a Europa, però de quina manera soroll de conduir? En part, la pregunta potser seria, no sé si es beneficia tant, la gent d'Anglaterra, del Regne Unit, com aquesta famosa cítica, que tenen allà a Londres, no? Evidentment, perquè la cítia fixa en l'Ogidè, ara que estem parlant tant sobre els previsos fiscals, no deixes el previso fiscal més important del món, més per damunt de les bames o les vermones o l'escaïmant, perquè el resident s'estranger és a la Gran Bretanya, no té una fiscalitat que hagin d'assumir els ciutadans de Londres, sí, i, per tant, la cítia es passa molt amb arribades de diners, i molts milers, aquesta mena. Tenen, per exemple, del Barclays Bank aquest, o sigui, passen coses rares allà a la cítia, perquè el president del Barclays Bank l'han fet admitit, perquè feia coses estanyes, o sigui, saber què passa exactament a la cítia seria una bona cosa a saber. I tant, sí, sí, penso que amb les caixes més tancades que hi ha, i, efectivament, volia dir la pena començar a realitzar, però tinc la impressió que tenen massa poder financer, com per poder, enfrontar-se amb una realitat d'una cosa que els enriqueixi, que els domina. Potser també en motius electorals, les eleccions electorals, en aquests moments, donen molt mal resultats a David Cameron, a James Cameron, però David Cameron, i potser ha pensat que d'aquesta forma podria recuperar part dels vots, que sembla que fem. Sí, sembla que el laborismo americano i que està aprenent posicions serioses, que per altra banda m'agraden bastant, i que poden posar en perill una mica la continuïtat del senyor Cameron, que per altra banda de poc se n'hi hagi, pel seu sabó d'enfer. En aquest cas estem criticant els euros sèptics britànics, però tu, una mica de euros sèptics, sempre ho has estat, no? O a més d'arregament, des que parla molt ja. Jo era el senyor Iitan Deportment Partidari de l'Unió Europea de l'Incroporació d'Espanya i de Casas Flastil. El que m'ha assegut és una mica el viatge, el viaranca, però és una mica aquesta evolució de l'Unió Europea. Perquè abans hi agraeix fermament, però, naït d'arregament, manca democràcia en tots els processos fallits de Constitució Europea, que és una de les persones que ha fet referèndums i votes de noia, que s'ho fan rectificar perquè ho ha tingut que sí, i això ja m'ha assegut una mica, i després aquesta manca de política social, que el senyor Delors demanava sempre i que no s'oblica, també és una altra manera de tenir en compte. I, per tant, sí, euro sèptic, però no tant, diguem-ne, perquè això ha rebutge a Europa. Jo puc rebutjar l'OTAN, per exemple, però a Europa no. Ara em penso que, a l'estima és una cosa que va a s'alpatir en aquella direcció de pau, de benestar econòmic, de benestar, de costos plástics, que els oblicici molt temps i que ara sembla que fan oblidant. Aviam si es compleix aquesta Europa que desitges Arcadi, i la setmana que ve, aviam si ens veiem, perquè és l'última, i ens agrada tenir-nos d'aquí l'estudi. No estic segur que ens ho veiem, perquè tinc concurs enllaïda, però, en tot cas, de parlar problemes, i el que és segur és que el proper curs ens veiem tan desgràcia. Moltes gràcies, Arcadi, bona nit. Molt bé. Moltes gràcies. Bona nit, són les deus, parlem Sònia Ker i Manel Carvajal. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, estès aquesta nit amb els grups polítics de l'Oposició a l'Ajuntament per assolir acords de ciutat. L'alcalde de Girona, s'ha assegurat que cal apostar pel comerç i el turisme per sortir de la crisi. Girona, Sònia, a tover, bona nit. Bona nit. L'alcalde de Girona ha defensat els acords amb els que ha arribat amb el Partit Popular durant el seu primer any demandat, assegurant que tot i tot hi haurà una altra situació. I, a més, hi haurà una altra situació. Amb els que ha arribat amb el Partit Popular durant el seu primer any demandat, assegurant que tot i que sí o i pepe puguin confrontar-se en temes com la llengua, també hi ha moltes coincidències en temes de ciutat. Amb tot, Puigdemont ha lamentat no haver arribat acords amb més forces polítiques, i s'ho ha marcat com a deure. El Partit Popular hem arribat acords importants per la ciutat. M'agradaria fer-ho extensiu a la resta de grups, i segur que el no haver-ho aconseguit plenament, perquè d'alguns punts ens hem posat d'acord, però no en tot allò que jo voldria, i això, la primera responsabilitat és nostra i particularment meva. Carles Puigdemont ha reconegut que la ciutat necessitarà aquests 4 anys i els propers 4 per sortir de la crisi, i ha remarcat que per fer-ho que l'incidien els serveis, perquè són el sector on ara hi ha més aturats, com Ràdio Girona. Són marinistes dels bombers continuen buscant el cadàver del pilot que aquesta tarda ha mort mentre treballaven en un dels incendis de València. L'helicòpter que conduïa s'ha treballat a l'enversament de Forat a dos pilots més en resultats ferits en el mateix incendi, el d'acord de Pallàs a la Vall de Conferents, encaura el seu aparell a la Serra de Martés. Els dos han estat traslladats a l'hospital de la fe de València amb politromatismes. L'incendi ha calçat prop de 30.000 hectàrees, segons els primers de les oficials, del govern valencià. Serà fin castellà, no és el conseller de governació. El incendi de Cortes de Pallàs està estabilitzat i sin llames, i era una bona situació. Conforme ya habíamos dicho esta mañana, que en este caso le darán más información al respecto. Se continúa refrescando el perímetro, como se está haciendo desde primeras horas de la mañana, tanto con medios aéreos como con medios terrestres. Pa que fa el foc d'Andilla a Serrans, els bombers encara treballen per acabar-lo d'estabilitzar. Prop de 2.000 efectius col·laboren a les tasques d'extinció dels dos incendis que en total han cremat unes 50.000 hectàrees. La Generalitat rebutja la proposta del govern central de liberalitzar els horaris comercials en ciutats turístiques espanyoles, entre elles, Barcelona. El govern català considera que aquesta iniciativa suposa una inversió de competències i no descarta que havia per impedir la seva aplicació, entre elles, recorre el Tribunal Constitucional. Per la seva part, el secretari de la Confederació de Comerç de Catalunya, Michelangel Frailer, ha titllat la mesura d'inconstitucional. Ataca les competències del govern de Catalunya i dels ajuntaments. I, per tant, segur que no poden aplicar-se perquè és inconstitucional. Ataca també el model comercial català. Quin treballador està a 90 euros en la motiva? És que el 47% dels comerciants no tenen treballadors. Aquesta oferta comercial no pot sostenir aquesta proposta. I, per tant, el que està destuint aquest tipus de cobert és el favor dels cadines i dels grups. La Generalitat ha convocat per demà les associacions de comerciants i els sindicats per analitzar la nova situació de l'aplicació d'aquesta iniciativa del govern central. La Generalitat podria reduir els descontes que aplica els peatges si l'Estat no paga els 40 milions d'euros que li deu en matèria d'autopistes. El govern català, a més, descarta ampliar les bonificacions que tenia previstes pels conductors habituals dels peatges de Lella, Mollet del Vallès i Terrassa. Les exportacions industrials catalanes han augmentat pràcticament el 9% en el primer trimestre d'aquest any. És una xifra record que confirma el creixement que ja va experimentar l'any passat. Ho diu un informe de la Generalitat que situa les exportacions com el principal motor per sortir de la crisi. Tot i aquestes dades positives, la indústria ha continuat d'estruir inocupació. Bona nit, us parla David Amador. La selecció espanyola de futbol ja celebra l'aurocopa a la plaça de Cibeles a Madrid. De seguida intentarem marxar cap a la capital d'Espanya, de moment escoltem les paraules d'un dels animadors de la festa, el porter de la Roja, Pepe Reina, parlant del que és un equip de llegenda. ¡Es un equipo de leyenda! La historia ya estaba esa cuando llegamos a la final. Este es un equipo de leyenda porque no lo ha hecho alguien. La historia de futbol. Una plaça per la selecció espanyola de futbol. Pepe Reina que continua parlant a la plaça de Cibeles a Madrid. A Madrid que marxem amb el corresponsal de Comradiu a la capital de...