Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Subscriu-te
Veus Parròquia del 10/12/2025 — Advent, Puríssima i plantes del Nadal
La locutora situa l’oient en l’arribada del Nadal amb carrers il·luminats i aparadors plens. Evoca els antics calendaris d’Advent alemanys de paper amb 24 finestretes i dibuixos religiosos, el seu ús al parvulari i a casa, i explica com, amb els anys, han evolucionat fins als calendaris actuals de xocolata i de tot tipus de productes comercials.
Explica l’Advent com el primer període de l’any litúrgic cristià, de 22 a 28 dies amb quatre diumenges abans de Nadal, temps de pregària, reflexió i alegria. Distingeix la pràctica catòlica de l’ortodoxa, on l’Advent dura 40 dies amb dejunis. Aprofundeix en la corona d’Advent de branques de pi o avet amb quatre espelmes, el seu origen en tradicions paganes de “cridar el sol” a l’hivern i el seu simbolisme cristià d’amor etern de Déu i de les quatre virtuts representades per les espelmes.
Descriu costums familiars, especialment a Alemanya, on les famílies porten la corona a beneir el primer diumenge, i cada diumenge d’Advent encenen una nova espelma. Explica la forma circular de la corona com a símbol de l’amor etern de Déu i comenta elements decoratius com les pomes vermelles, relacionades amb el jardí de l’Edèn i la promesa de la vinguda del Senyor.
Introducció a la festa de la Immaculada Concepció o Puríssima, celebrada el 8 de desembre. Es remarca que commemora que Maria va néixer sense pecat original i com aquest punt fou fixat com a dogma pel papa Pius IX el 1854. S’explica que a Espanya la festa ja era molt celebrada des de 1644 i que el 1908 es va convertir en festa de precepte al món catòlic. Es presenta la Puríssima també com la “Festa de les Noies”, molt important per a adolescents i solteres.
A partir dels fulls dominicals de mossèn Antonino (1916–1936), la locutora descriu amb detall el ritual del dia de la Puríssima: missa de bon matí amb comunió general, motets i sermó d’un predicador convidat, recomanació de confessar-se la vigília, ofici solemne a les 10 del matí i, a la tarda, rosari, trissagi de Maria, salve i besamans a la imatge. Es destaca l’estrena d’abric o vestit nou per part de les noies i el caràcter molt viu que tenia la festa.
S’explica què eren les Filles de Maria, associació femenina d’adolescents i noies solteres, vinculada a la Congregació Mariana i estesa per tot Catalunya. Les noies hi entraven després de la primera comunió i ho deixaven al casar-se. Portaven una medalleta amb cinta blau cel i tenien un paper clau a la Puríssima: cantar motets, guarnir l’altar, recollir diners i inscriure noves membres. Mossèn Antonino recull que el 1928 van sufragar un parament d’altar especial, estrenat el 1929.
Es descriu l’actual imatge de la Puríssima, ubicada a la capella del Santíssim. És una talla de fusta barroca, ben proporcionada i considerada la peça més artística de l’església. Va ser donada el juny de 1939 per la família Gatch i col·locada solemnement al seu altar per la festa de la Puríssima del mateix any.
Evocació de l’antic altar propi de la Puríssima a l’església de Sant Just Desvern i del mantell que les nenes de l’escola de monges del carrer de la Sala van brodar, inclosa l’àvia de la locutora. La imatge apareix documentada fotogràficament al Centre d’Estudis Santjustencs. Tant el mantell com la imatge es van perdre en l’incendi revolucionari de 1936, fet que s’emmarca en la destrucció de molts elements del temple.
La locutora fa un contrast entre els actuals mercats de Nadal de centre Europa i la Fira de Santa Llúcia de Barcelona als anys 70, quan era el referent de Nadal. Recorda les nombroses parades de plantes i avets i el fort perfum de bosc en apropar-s’hi. Explica que la seva família no comprava plantes a la fira perquè anaven amb l’avi a Collserola a buscar mata i molsa per al pessebre, tradició que han continuat avui, tot i haver-se de desplaçar cap a Corbera pel fet que Collserola és parc natural. Manté un vincle emotiu portant rams vegetals a la tomba del seu avi.
Es constata que actualment hi ha menys parades de plantes naturals i avets a la Fira de Santa Llúcia, substituïdes per decoració de plàstic produïda a la Xina. La locutora es pregunta què deuen pensar els treballadors xinesos que fabriquen ornaments nadalencs sense tenir, probablement, relació amb el Nadal. Introduint una tesi doctoral sobre la fira, presenta la classificació de parades en quatre sectors: figures de pessebre, verd, artesania i cimbombes, i prepara el terreny per parlar del simbolisme vegetal.
Partint d’una crònica d’Eugeni Xammar que definia la Fira de Santa Llúcia com a “Fira del paisatge”, s’explica que des de fa dècades plantes com la molsa, el grèvol, el vesc o el suro formen part de la decoració nadalenca. Es vincula el Nadal al solstici d’hivern, època de letargia vegetal, i es planteja que la presència d’aquests elements verds reflecteix la connexió entre el cristianisme i antics cultes europeus a la natura i als boscos. El vesc es destaca com a planta per demanar fertilitat i fortuna quan la llum torna a créixer lentament.
S’explica la pràctica de col·locar grans avets a places i espais centrals i, a les llars, arbres més petits decorats amb llums i boles. Es comenta la crítica actual al tall d’arbres per a ornamentació, tot matisant que alguns provenen de cultius i d’operacions de gestió forestal. L’abet, conífera de fulla perenne, simbolitza resistència al fred i eternitat, i l’arbre de Nadal es presenta com un pont simbòlic entre cel i terra i com una manera de portar natura dins de casa.
Descriu el tió com a tronc vinculat al foc del braser o llar, amb espècies variables segons la zona (suro, roure, pi). S’hi col·loquen branquetes aromàtiques que després es cremen per perfumar la casa. La locutora critica la banalització actual del tió amb cares i potes comercials, recordant que abans era un simple tronc amb algun forat, alimentat amb restes de menjar i que “cagava” torrons i neules el dia de Nadal. Fa una puntualització lingüística: la forma correcta és “fem cagar el tió” i no “caga tió”.
Explica el costum de preparar rams de vesc combinats amb fulles d’avet per desitjar sort. El vesc es presenta com una planta paràsita que creix sobre pomeres, avets o pins, sense arrels al sòl, alimentant-se de la saba de l’arbre hoste tot mantenint la fotosíntesi. Es destaca el fruit en forma de baia blanca i es recorda el seu caràcter sagrat per als druides celtes, conegut també per l’aparició a Astèrix. Més tard, els pobles centroeuropeus el consideraren herba de la bona sort per protegir família, collites i bestiar.
El grèvol, arbust protegit a Catalunya, és descrit per les seves fulles perennes i punxants i pels fruits vermells molt vistosos, que alimenten la fauna a l’hivern; les branques que arriben a la Fira sovint provenen d’altres regions com Sòria o Aragó. Es remarca la seva associació celta amb la bona sort i la prosperitat. També es presenta el cirerer d’arbocer, típic del bosc mediterrani, que alhora mostra flors blanques en campaneta i fruits taronja o vermells, i que ofereix aliment als animals i fruits comestibles per fer melmelada, tot i que com a element ornamental ha caigut en desús.
La locutora tanca l’episodi evocant l’olor de bosc i el moment de fer el pessebre, com a senyal que Nadal és a prop. Desitja bones festes als oients i els convida a tornar a escoltar el programa el dissabte següent, reconeixent que tothom està molt ocupat amb compres i preparatius. Es remarca el to proper i afectuós amb què s’acomiada.
Introducció i ambient de Nadal
El programa Veus Parròquia de Ràdio Desvern s’endinsa en l’ambient previ de Nadal: carrers il·luminats, aparadors plens i l’arribada de tradicions que marquen l’Advent. La locutora combina records personals, història religiosa i costums populars per explicar com vivim i hem viscut aquest temps a Sant Just i a Catalunya.
L’Advent i els calendaris
Calendaris d’Advent: de la fe al consum
- Record d’antics calendaris d’Advent de paper, procedents d’Alemanya, amb 24 finestretes i dibuixos religiosos (espelmes, estrelles, el Naixement, el Nen Jesús).
- Ús escolar: la senyoreta Cinteta obria cada dia una finestreta al parvulari, creant expectativa entre els infants.
- A casa, el mateix calendari es reutilitzava diversos anys, tancant i tornant a obrir les finestretes.
- Evolució moderna: aparició dels calendaris amb xocolata i, avui, una proliferació gairebé il·limitada: de cervesa, perfums, formatges, dolços, embotits… fins i tot per mascotes.
"Ara, últimament, se’n fan de cerveses, de perfums, de formatges, de dolços tradicionals catalans, d’embotits. Hi ha calendaris d’Advent de tot i per tothom."
Què és l’Advent?
- Advent és el primer període de l’any litúrgic cristià, que no comença l’1 de gener, sinó quatre setmanes abans de Nadal.
- Durada: de 22 a 28 dies, incloent sempre quatre diumenges immediatament previs al 24 de desembre.
- És un temps de preparació espiritual per al Nadal i, alhora, de renovació de l’esperança en la segona vinguda de Jesucrist.
- Característiques espirituals:
- Pregària i reflexió - Penediment i perdó - Alegria per l’arribada del Salvador
- Diferències confessionals:
- Església catòlica i altres confessions cristianes: dejunis i abstinències en desús. - Església ortodoxa: Advent de 40 dies exactes, del 28 de novembre al 6 de gener, amb abstinències estrictes i, en alguns casos, dejuni.
- Etimologia: adventus (llatí) vol dir vinguda/arribada, i marca formalment l’inici de l’any litúrgic.
Símbols d’Advent: corona i espelmes
La corona d’Advent
- No és una tradició mediterrània, però fa anys que s’ha incorporat a esglésies i llars.
- Estructura:
- Corona de branques de pi o d’avet - Quatre espelmes, que s’encenen progressivament
- Colors de les espelmes:
- Blanques o vermelles - O bé seguint els colors litúrgics: blanc, vermell, verd i morat.
- Ritme: cada diumenge d’Advent s’encén una espelma; el quart diumenge totes quatre estan enceses.
- Significat simbòlic de les quatre espelmes:
- Amor - Pau - Tolerància - Fe
Origen i significat de la corona
- Arrelada en una tradició pagana europea: encendre foc i espelmes a l’hivern per “cridar el sol”, demanant el seu retorn amb llum i escalfor.
- Els primers missioners cristians aprofiten aquesta tradició i la reinterpreten per ensenyar la fe catòlica.
- Popularització:
- A Alemanya, sobretot després de la Primera Guerra Mundial. - Progressiva expansió a altres països europeus.
- Costums a Alemanya:
- El primer diumenge d’Advent, algunes famílies porten la corona a l’església perquè el mossèn la beneeixi. - Cada diumenge, la família es reuneix per encendre l’espelma corresponent.
- Forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, i representa l’amor etern de Déu, que no s’acaba mai.
- Decoracions addicionals:
- Pomes vermelles que evoquen els fruits del jardí de l’Edèn, relacionats amb el pecat d’Adam i Eva i la promesa de la vinguda del Senyor.
La corona d’Advent i l’arbre de Nadal són tradicions vingudes de fora, però fan molt bonic i ens preparen per la festa del Nadal.
La Festa de la Puríssima a Sant Just
Significat litúrgic
- La Puríssima o Immaculada Concepció de Maria se celebra el 8 de desembre.
- Commemora que Maria va néixer sense pecat original, és a dir, pura, immaculada.
- Divergències històriques sobre aquesta doctrina es resolen el 1854, quan el papa Pius IX proclama el dogma de la Immaculada Concepció.
- A Espanya ja se celebrava com a festa especial des de 1644, arran d’una intervenció atribuïda a Maria en una batalla a Flandes.
- El 1908 passa a ser festa de precepte per a tot el món catòlic.
Festa de les noies i costums locals
- La Puríssima era coneguda també com la “Festa de les Noies”:
- La celebraven sobretot adolescents i noies solteres. - Ha quedat actualment diluïda dins del pont de la Constitució.
- Costum de “estrenar roba”:
- Era el dia en què les noies estrenaven abric o vestit nou, que portarien tot l’hivern.
Celebracions parroquials segons mossèn Antonino
- Gràcies als fulls dominicals conservats a la rectoria (1916–1936) sabem com es vivia la festa a la parròquia de Sant Just.
- Estructura de la jornada de la Puríssima:
- 8:00 h: Missa amb comunió general, cants de motets i sermó. - Predicador convidat de fora la parròquia, que predicava a les dues misses, confessava la vigília i feia el sermó de la tarda. - Vigília: confessar-se ja el dia abans per evitar cues i poder confessar bé tothom. - 10:00 h: Ofici solemne cantat pel cor parroquial (dues seccions) i intervenció del predicador. - Tarda (15:30 h aprox.):
- Res del rosari
- Trissagi de Maria cantat per les noies del cor parroquial
- Cant de la Salve
- Besamans a la imatge de la Immaculada.
Les Filles de Maria
- Existia a la parròquia l’Arxiconfraria de les Filles de Maria, entitat femenina molt estesa a Catalunya.
- Origen: sorgida entre 1870 i 1880 de la Congregació Mariana dels jesuïtes, com a associació pia de jurisdicció episcopal.
- Membres:
- Hi entraven les noies després de la primera comunió. - Ho deixaven en casar-se, passant a la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors.
- Distintiu:
- Una medalleta d’alumini amb cinta blau cel penjada al coll durant les misses.
- Paper en la festa de la Puríssima:
- Cantar motets - Ornamentar l’altar de la Puríssima - Recollir diners - Apuntar, després de la missa solemne, les noies que volien entrar a la confraria.
- Testimoni personal de la locutora: ella va ser d’“una de les últimes generacions” de Filles de Maria; la seva germana ja no.
Projectes i devoció: altar, mantell i imatge
- El 1928, mossèn Antonino escriu que les Filles de Maria han recollit diners per comprar un ric parament d’altar per a la festa.
- El frontal d’altar es va estrenar solemnement el 1929.
- Antigament, la Puríssima tenia altar propi a l’església de Sant Just Desvern, situat a la capella més propera al presbiteri (cantó Epístola), on avui hi ha la pica baptismal.
- La locutora explica un record familiar: la seva àvia, quan era petita a l’escola de monges del carrer de la Sala, va ajudar a brodar el mantell de la Puríssima:
- El mantell, preciós, s’estenia sobre cavallets de fusta. - Totes les nenes hi brodaven; l’àvia, de les més petites, feia floretes als cantons.
- Fotografia històrica:
- La imatge de la Puríssima amb el mantell brodat es pot veure a la miscel·lània del Centre d’Estudis Santjustencs núm. 10, en una foto de principis del segle XX de “Pampra Brull” amb les nenes que l’havien brodat.
- Trista pèrdua: el mantell i probablement la imatge que el portava van desaparèixer a l’incendi revolucionari de 1936, com tants altres elements del temple.
La imatge actual de la Puríssima
- Avui la imatge de la Puríssima, que abans tenia el seu altar propi, es troba a la capella del Santíssim.
- És descrita com la imatge més bonica i de més qualitat de l’església:
- Talla de fusta d’estil barroc - Ben proporcionada i de bona factura artística.
- Origen: donada generosament el juny de 1939 per la família Gatch i col·locada al seu altar per la festa de la Puríssima del mateix any.
Fira de Santa Llúcia i plantes de Nadal
Dels mercats de centre Europa a la Fira de Barcelona
- Referència als mercats de Nadal d’Alemanya, Àustria i el nord de França, molt visitats actualment.
- En els anys 70, el referent local era la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, coneguda popularment com la “Fira de Nadal”.
- Abans, als pobles i ciutats petites no hi havia fires de Nadal; tothom sabia que la Fira de Santa Llúcia era “la de Barcelona”.
El “bosc” a la ciutat
- Als anys 70, hi havia moltes parades de plantes i elements vegetals per a la decoració nadalenca.
- Avui n’hi ha moltes menys per raons ecològiques:
- Collserola és parc natural: no s’hi pot anar a collir lliurement - Si tothom anés a buscar plantes per ornamentar, s’arrasaria el bosc.
- Record olfactiu: quan la locutora era petita, molt abans d’arribar a la fira (portaferrissa, Portal de l’Àngel) ja sentia “perfum de bosc”, l’olor d’avets i demés plantes.
- Diferència de context:
- La mare deia que aquelles plantes eren per a la gent de ciutat, sense muntanya a prop. - La família de la locutora anava amb l’avi a Collserola a buscar mata i molsa per al pessebre.
- Tradició que es manté: encara avui la família va cap a Corbera a buscar molsa, llentiscle (mata), romaní, arbocer, farigola, perquè a Collserola ja no es pot collir.
- Gest emotiu: amb aquests rams de mata i altres plantes fa poms que porta a la tomba de l’avi al cementiri, com a record de les sortides al bosc.
Transformació de la fira
- Actualment, a la Fira de Santa Llúcia:
- Menys parades de planta natural i avets. - Més ornamentació de plàstic, sovint fabricada a la Xina.
- Reflexió crítica sobre la “fabricació en sèrie” del Nadal i sobre els treballadors xinesos que potser no saben què és el Nadal però elaboren tota aquesta decoració.
Simbologia de les plantes de Nadal
Classificació tradicional de la fira
- Una tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia organitza els productes en quatre grans sectors:
- Figures de pessebre - Verd (elements vegetals) - Artesania - Cimbombes
- Dins l’apartat “verd” hi trobem:
- Arbres de Nadal - Tions - Rams de vesc - Branques de mata / llentiscle - Arbós - Boix grèvol - Galsaran - Molsa - Suro (per fer el pessebre)
La Fira com a “Fira del paisatge”
- El periodista Eugeni Xammar (anomenat “Eugeni Chamar” a l’àudio) escriu el 1939 una crònica on defineix la Fira de Santa Llúcia com:
"La Fira era, si es pot dir, la Fira del Paisatge. Venia bé per comprar la molsa i el grèvol, el llorer, el vesc o una mica de suro, si feia falta."
- Des de fa dècades, certes espècies vegetals són part indispensable de la decoració de Nadal.
Per què plantes en ple hivern?
- El Nadal coincideix amb el solstici d’hivern, temps de letargia vegetal per fred i poques hores de llum.
- La presència d’arbres, tions, branques i altres elements vegetals a les festes cristianes connecta el cristianisme amb antics cultes a la natura i als boscos propis dels pobles europeus precristians.
- Exemples de significat:
- Ram de vesc: demanar fertilitat i fortuna quan la llum torna a guanyar terreny molt lentament. - Guarnir la porta o la finestra amb vesc remet a les societats rurals que buscaven salut i prosperitat per família, conreus i bestiar.
L’arbre de Nadal
L’abet com a símbol
- A les setmanes prèvies al Nadal, carrers i places s’ornamenten amb arbres de Nadal, sovint un gran avet en un espai central.
- Polèmica actual: es critica tallar arbres madurs per decorar, tot i que:
- Alguns s’han de tallar per aclarir el bosc - D’altres provenen de cultius específics per a aquest ús
- A les llars, es col·loquen arbres més petits i es decoren amb llums i boles.
- L’arbre de Nadal per excel·lència és l’abet, conífera de fulla perenne i verd intens.
- Simbolisme:
- Resistència al fred (no perd la fulla a l’hivern) - Eternitat (verd permanent)
Guarnir l’arbre de Nadal representa el desig d’entroncar el cel amb la terra, portar trossets de natura a casa i continuar una tradició antiga any rere any.
El tió de Nadal
Arrelament i evolució
- El tió és un element típicament català, vinculat al bosc i al foc.
- Segons Joan Amades, el tronc que esdevé tió pot ser de diferents espècies:
- Al Borda (Bordà): tros de suro - En altres indrets, roure o pi - A Mallorca té altres variants
- Al voltant del tió s’hi col·loquen branquetes aromàtiques (farigola, ginebró, romaní…), que després es cremen a la llar de foc per perfumar la casa.
Del tronc real al tió “comercial”
- Antigament, el tió era un tronc real destinat a la llar de foc, sense cara ni potes.
- Els infants buscaven un tronc amb forats perquè, simbòlicament, li fos “més fàcil cagar”.
- Es nodria el tió amb pells de mandarina, patata, pa sec… perquè “s’engreixés” fins al dia de Nadal.
- El dia de Nadal, el tió “cagava” torrons i neules, no “qualsevol bestiesa” com ara.
- Crítica actual:
- S’ha banalitzat el costum. - Ara es venen tions amb cara pintada i potes, allunyant-se de l’arrel tradicional.
- Precisió lingüística important per a la locutora:
No s’ha de dir “caga tió”, sinó “fem cagar el tió”.
El vesc: planta de la sort
- Els rams de vesc de la sort combinen sovint fulles d’avet amb branquetes i boletes blanques de vesc.
- Regalar un ram de vesc vol dir desitjar sort a qui el rep.
Característiques botàniques
- El vesc és una planta paràsita:
- No arrela a terra - Creix enganxada a les branques d’arbres (pomeres, avets, pins…)
- No té arrel pròpia; es fixa a la capçada i xucla la saba dels vasos conductors de l’arbre hoste, tot i que les seves fulles fan la fotosíntesi.
- El fruit és una baia blanca, de la mida d’un pèsol.
Mites i usos simbòlics
- Per la seva peculiaritat i possibles valors medicinals, els druides celtes la converteixen en planta sagrada.
- Referència cultural: el druida Panoramix (Astèrix i Obèlix) la recull amb una dalla d’or per conservar-ne les propietats.
- Més endavant, pobles centroeuropeus la consideren herba de la bona sort:
- Es penja a portes i finestres per protegir família, conreus i bestiar.
- “Bona sort” en context rural vol dir:
- Salut per a la família - Collites abundants - Bestiar sa
El grèvol i l’arbocer
El grèvol
- Boix grèvol o grèvol:
- Arbust (ara protegit a Catalunya) que pot arribar fins a 15 metres d’alçada en altres zones. - Fulles dures, perennes, punxants, d’un verd intens. - Habitual als sotaboscos de fagedes.
- Atractiu principal: les baies vermelles, molt vistoses a l’hivern.
- Les branques que arriben a la Fira de Santa Llúcia sovint provenen de Sòria o Aragó, on la planta no està igualment protegida.
- Tradició celta: com el vesc, se li atribueix bona sort i prosperitat.
- Funció ecològica: les baies són un recurs alimentari per a animals del bosc en plena hivernada.
El cirerer d’arbocer (arbocer / arboç)
- Planta típica del bosc mediterrani que pot arribar a mida d’un avet petit.
- Particularitat: presenta alhora flors i fruits:
- Flors: petites campanetes blanques. - Fruits (arboços): rodons, de la mida d’una cirera, taronja quan són verds i vermells quan són madurs.
- Això fa que l’arbre mostri al mateix temps:
- Les flors que seran fruits l’any vinent - Els fruits que van ser flors l’any anterior
- Serveix també d’aliment per a la fauna del bosc.
- Els fruits són comestibles per a humans i se’n pot fer melmelada, encara que aquest ús s’ha anat perdent com a costum.
Cloenda
- L’episodi tanca amb una evocació sensorial: “oloreta de bosc”, record del moment de fer el pessebre i preparació del Nadal.
- La locutora desitja bones festes, admetent que tothom està atrafegat comprant i preparant, però convidant a tornar a escoltar el programa el dissabte següent.
- Es reforça així la idea d’un Nadal que combina fe, memòria històrica, tradició popular i natura, tant en la vida parroquial com en la vida quotidiana de les famílies.