Veus Parròquia del 26/1/2022 — Aigua dolça, preses i contaminació: dret comú, espiritualitat Laudato si i cultura de l’aigua a Sant Just

Visió general

Conversa entre Núria i Dolors Cardona (Grup Justícia i Pau de Sant Just) al voltant de l’aigua dolça com a dret comú, els reptes de la contaminació i les preses, les arrels espirituals del respecte a la creació i la rica cultura de l’aigua a Sant Just Desvern.

"Més de mil milions de persones al món no tenen garantit el dret de l’aigua; 20.000 persones moren diàriament, majoritàriament infants" (segons Nacions Unides)

Aigua dolça vs. aigua potable

Idees clau

• Només el 3% de l’aigua del planeta és dolça (el 97% és salada); el cos humà és aproximadament 75% aigua.

• L’aigua dolça prové de rius, llacs, aigües subterrànies, gel i del cicle de l’aigua (evaporació–pluja–infiltració).

• El pas a aigua potable es fa necessari quan l’aigua dolça es contamina (domèstica, agrícola, industrial o natural) i cal tractar-la per a ús humà.

Usos i salut

• Beure, higiene, alimentació i agricultura depenen d’aigua dolça segura.

• La manca d’aigua segura comporta malalties, avortaments i malformacions en zones afectades (exemples esmentats: rius contaminats a l’Índia).

Preses i grans infraestructures: beneficis i danys

Impactes ambientals i socials

• Les preses poden ajudar a regular i emmagatzemar aigua, però els megaprojectes comporten desplaçaments forçosos, alteració de cabals, biodiversitat i economies locals.

• Cas destacat: Presa de les Tres Gorges (Xina), emmarcada en una estratègia per triplicar potència hidroelèctrica, amb reubicació de poblacions i pèrdua d’història i arrelament.

• Analogies amb la concentració de mercat: risc de poder i dependència quan desapareixen els petits productors.

"Les preses s’han de fer en mesura, sense castigar la terra ni els rius"

Causes de contaminació de l’aigua

Factors principals

• Urbanístics i d’infraestructura: aparcaments subterranis i excavacions que trenquen vetes d’aigua i les contaminen.

• Canvi climàtic: augment de temperatura, desgel, sequeres endèmiques (ex. zones d’Àfrica) i migracions climàtiques.

• Domèstic i agrícola: detergents, pesticides, adobs i purins → necessitat de depuració.

• Industrial: abocaments il·legals → mort de fauna i flora; malgrat controls i multes, el risc persisteix.

• Naturals: activitat volcànica (ex. La Palma) amb cendres i gasos que contaminen pous i cursos d’aigua.

Conseqüències i denúncies

• Canvi dels cabals i rius quasi secs per menors pluges i preses.

• Dessecació d’aiguamolls i trencament de corredors d’aus migratòries.

• Sobreexplotació d’aqüífers i 50.000 grans preses construïdes al segle XX (dades de la Comissió Mundial de Preses).

• Privatització de l’aigua: del bé comú al negoci, en part per la necessitat de tractaments.

Iniciatives i esperança

Recuperacions i lluites

• Riu Besòs: sensibilització ciutadana i gestió que permeten recuperar aigües subterrànies (ex. Santa Coloma).

• No trasvasament de l’Ebre: mobilització sostinguda per preservar el Delta i la seva biodiversitat.

• Salinització del Llobregat: impacte de les mines de potassa del Bages; conscienciació i passos positius en marxa.

• Moviment veïnal a l’Àrea Metropolitana de BCN: protesta contra increments abusius del rebut de l’aigua.

Cultura de l’estalvi

• Mesures domèstiques d’estalvi d’aigua: airejadors, reutilització d’aigua freda de la dutxa per al vàter, educació cívica en episodis de sequera.

Mirada espiritual: Laudato si i ecoparròquies

• Des de Justícia i Pau i a la llum de l’encíclica Laudato si del papa Francesc, l’aigua és do i bé comú que demana respecte, cura i compromís.

• Impuls de ecoparròquies: aplicar principis d’ecologia integral a la vida comunitària i quotidiana.

"L’aigua és un do, un bé comú per a tothom; tothom hi té dret"

Cultura de l’aigua a Sant Just Desvern

Patrimoni i geografia

• Entorn de Collserola (Micorella) amb fonts a la part alta (Font del Ferro, del Rector, de la Beca) i abundància històrica d’aigües subterrànies.

• Des de l’edat mitjana i especialment als segles XVII–XVIII, masies amb mines i pous d’aigua: base per a l’horta i l’autosuficiència.

Oficis i gestió

• L’ofici de minaire (finals XIX–inici XX): manteniment i qualitat de les mines d’aigua.

• Conduccions històriques menors cap a Esplugues; paper d’exploradors locals (ex. grup dels "Rats Penats") i tècnics municipals en el coneixement de les mines.

Risc de conflictes i cloenda

• L’aigua pot esdevenir focus de conflictes i guerres si escasseja o es gestiona injustament (esment: Israel–Palestina).

• Crida a una gestió en mesura, al respecte del bé comú i a la corresponsabilitat ciutadana.