Article 19 en el 75è aniversari: llibertat d’expressió davant desinformació, guerres i campanyes electorals

I ara comencem un altre programa de Veus de la Parròquia. Aquesta setmana els hi toca en el grup de Justícia i Pau i com sempre fan, la gent de Justícia i Pau es van tornant als diferents membres i cada mes li toca a una persona diferent. Avui tenim en Jesús Garcia i també ens acompanya el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, en Jesús Castro. Els hi obro els micròfons. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda, Núria. Hola, bona tarda, Núria. Doncs bé, seguim una mica fent i desenvolupant algun dels drets de la Declaració Universal dels Drets Humans, ja que estem celebrant aquesta temporada el 75è aniversari des que es van proclamar. Jesús, avui, quin és el dret que has escollit tu per parlar-ne una mica? Mira, Núria, avui parlarem de l'article 19 que parla de la llibertat d'opinió i d'expressió. Molt bé. Primer vull fer una petita introducció del que va suposar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquest desembre passat del 2023 es van complir 75 anys d'aquesta aprovació que va ser adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Va ser aprovada el 10 de desembre del 1948 i es va aprovar en un moment en què el món encara estava sota, diguéssim, el sutrac de la Segona Guerra Mundial. Alguns diuen si aquesta declaració va ser un miracle. No sé si va ser un miracle, però ara, en el moment actual, seria impossible fer un acord d'aquestes dimensions. Sí, ara mateix tornar a repetir-ho seria... Sí, i això va ser gràcies a que representants de països i de diferents països i de contextos socials, culturals, religiosos molt diferents, van ser capaços de posar-se d'acord en aspectes fonamentals com són els drets humans i com aquests han d'estar protegits universalment. Podríem dir que aquests 75 anys podien haver fet envellit aquesta declaració, però un més ben al contrari. Jo diria que està més viva que mai perquè tenim reptes actualment molt importants com són la crisi climàtica, com són el terrorisme, com són la falta de respecte a la vida humana. Tenim les guerres d'alta o baixa intensitat. Hi ha pobles i col·lectius que sofreixen molta discriminació, i a dir, hi ha moltes persecucions per motius polítics, per motius culturals, lingüístics, racials o també de gènere. I també tenim un retrocés, en què sembla que sigui el contrari, això és veritat, tenim un retrocés global en els drets de les dones. Hi ha judici sense garantia, existeix la pena de mort en molts països, i del tema que parlarem avui, també hi ha una manca de llibertat d'opinió i d'expressió. I són exemples que posen en evidència com segueixen en risc tant la dignitat individual com la d'alguns col·lectius en el seu conjunt. Mira, avui vull fer remarcar unes paraules que va dir el Walker Turk, que serà el comissionat de les Unes Unes per als Drets Humans, i les va fer amb motiu d'aquest 75è aniversari. I venia a dir alguna cosa així, que malgrat que els 30 articles de la declaració havien fet una transformació en totes les àrees, diguéssim, de les nostres vides, i hi ha aspectes com el racisme, la desigualtat, l'odi, que continuen amenaçats en el nostre planeta. I per això el llenguatge que es desprèn d'aquesta declaració, que fa poc va fer 75 anys, doncs segueixen tenint el potencial necessari per superar aquesta divisió i aquesta polarització. I han de tenir la facultat de reconciliar-nos amb la natura, amb el planeta, i ens han d'ensenyar un camí cap al desenvolupament sostenible de les pròximes generacions. Això seria una mica d'introducció, un recordatori una mica del que ha suposat aquesta declaració de les Drets Universals. I, clar, després d'aquesta introducció, a mi m'agradaria centrar-me en aquest article 19, que per mi és molt atractiu perquè jo crec que, a mesura que ha anat passant el temps, ha agafat més importància, que jo crec que és un aspecte molt fonamental en les nostres vides, com és el que és la llibertat d'opinió i d'expressió. I això, aquest article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, ho va reconèixer com un dret universal. Clar. I, bueno, si el podem llegir perquè som... Oh, tant, sí, sí, sí, sí. Sempre llegim els articles que la gent escull. A veure què diu, doncs, l'article 19. Doncs mira, l'article 19 diu que tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió. Aquest dret inclou no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar i rebre informacions i idees de qualsevol mitjà sense límit de fronteres. O sigui, que està proclamant aquesta llibertat d'opinió. La llibertat d'opinió, sí. I no només de quedar-ho cadascú, sinó que això, expressar-ho... De poder-ho difondre, no? Exacte, de poder-ho difondre. Jo crec que és molt important en el món actual en què tenim tanta informació, entre cometes comunicació també, crec que és molt important que aquest dret, que és tan important, es faci un ús raonable d'aquest fet. Ara, de fet, després parlarem de tres temes en concret que m'interessen molt. Però primer podríem dir que aquest dret de comunicació i d'informació és un dels pilars bàsics de la democràcia, no? Sí. És necessari que tinguem tots una formació d'una opinió pública que sigui dinàmica i que sigui plural i que és indispensable perquè la societat estigui informada. Aquest dret d'informació és fonamental perquè tothom sapigui què és el que està passant d'una manera inevitable. També diu que la llibertat d'investigar i de rebre informacions i opinions de qualsevol mitjà que han de ser lliures i independents, no? Sí. Això és molt important el que és relatiu als mitjans de comunicació. Aquesta llibertat i aquesta independència ha d'estar pel sobre de tot. Home, realment l'article 19 s'hi afecta en alguns sectors precisament en els mitjans de comunicació. Bueno, està pensat per ell. Bé, està pensat tant individualment com sobretot per als mitjans de comunicació. Clar, sí, sí, sí, sí. Jo diria que aquesta llibertat d'expressió la podrien mirar això que deia abans, no? Té dues dimensions. Una que seria la individual que no compren només el que és parlar i escriure lliurement sinó que també és el dret d'utilitzar qualsevol mitjà que es consideri apropiat per difondre els nostres pensaments i les nostres idees. Això és molt important. No només el que quedar-nos cadascú de nosaltres sinó que ho podem difondre cap en fora a altres persones que nosaltres puguem comunicar les nostres idees, no? Aquesta seria la primera dimensió. I la segona dimensió seria la social, no? Sí. La social entesa com que hi ha un mitjà idoni que és per aquest intercanvi d'idees i d'informació i per debatre aquests punts de vista i que siguin de debat i que siguin oberts i siguin plurals i són els mitjans de comunicació. Totalment. Són els dos vessants que tenim dintre d'aquestes dimensions de la comunicació. I, bueno, podríem dir també que el dret a buscar, a rebre, a compartir informació i idees sense que ningú ens posi traves, doncs, és essencial per a l'educació i el desenvolupament com a persones. Totalment. Continuant una mica amb aquesta exposició de lo que és aquest article 19, diguéssim, per què van considerar que aquest dret hauria de ser un dret, diguéssim, que s'havia de respectar i que s'havia de complir, no? En primer lloc, bueno, hi ha tres raons, no? La primera seria que forma part de la nostra integritat com a éssers humans, no? És essencial poder expressar-nos, no? va en la nostra identitat, no? Vull dir, igual que tenim una identitat, aquesta forma de pensar també la hem de poder expressar lliurement, no? Seria la primera, la primera, diguéssim, causa, no? En segon joc, la llibertat d'expressió és la base que dona, diguéssim, potència a altres drets i llibertats, no? Ja que sense la llibertat d'expressió no ens podrien organitzar, no ens podrien informar, no ens podrien mobilitzar en defensa també d'aquests drets que són humans i democràtics, no? Totalment. I finalment, encara que sembla que no estigui massa lligat, però té una raó de ser molt important, aquesta llibertat d'expressió és una condició prèvia per facilitar el desenvolupament social i econòmic de, diguéssim, de totes les societats. clar, quan parlem de llibertat, de comunicació, de pensament, clar, això és un tema molt ampli, no? Vull dir que ens podem... Moltíssim. Ens podem... De fet, a la carrera de periodisme hi ha només una assignatura parlant d'això. Bé, bé, doncs, clar, jo pensant, diguéssim, i com m'informo, com rep jo informació, com me puc expressar, no? Quines són les àrees en què jo veig que això està més tocat, podíem dir, no? I m'he fixat en tres temes concrets, no? El primer d'ells seria, en aquest món actual, que, ademà, ara ens toca viure aquests problemes tan grans que tenim de conflictes armats, crec que, el que és la llibertat d'opinió i d'expressió en àrees on hi ha conflictes armats, doncs, és un tema molt, molt, molt important perquè, contínuament, s'estan vulnerant aquests drets humàts de comunicació. Podríem dir que la falsificació i la desinformació que hi ha en aquestes àrees, diguéssim, de guerra, i no solament de guerra, sinó també en àrees violentes on hi ha molts grups violents que dominen la població, doncs, tot això afecta, no solament a les guerres que coneixem avui en dia, Ucrània, Israel, Hamas, vull dir, hi ha més coses, a l'Àfrica, hi ha moltes guerres que no estan... que no surten els mitjans i com que no surten sembla que no existeixin. Exacte, doncs, en totes aquestes àrees hi ha el que és la falsificació i desinformació són les armes amb les que s'ataca realment a la... A la gent, sobretot als periodistes, no? Avui en dia tenim una tecnologia digital que és tota la xarxa d'informació o d'internet i de més, doncs, que ha democratitzat aquest accés a la informació, i també ens ha obert noves vies de comunicació però també ha obert noves vies que són d'opressió per als mitjans de comunicació i han creat nous desafiaments, no? Hi ha moltes plataformes digitals i mitjans social que no es dediquen a realment a augmentar l'accés a aquesta informació fideligna, sinó que el que volen és implicar els usuaris implicar els usuaris què vol dir? Doncs, significa moltes vegades provocar, indignar, difondre mentides i, bueno, no fa falta sortir fora, hi ha programes de televisió que fan realment això, no? Totalment. I el que volen és realment no treure allí cap informació verosímil sinó que el que volen és que la gent s'impliqui però a base de... Donar el clic, no? Exacte. O posar el canal o mirar aquella pàgina. I per això els treballadors d'aquests mitjans de comunicació en aquestes àrees de guerra, no solament estan amenaçats per la pròpia guerra, les bombes, les bales que hi ha per allà, no? Vull dir que... sinó que estan també amenaçats per aquesta desinformació que acompanya diguéssim aquests... Aquests conflictes. A la falsificació, no? Val. Més coses, més coses que podríem parlar d'aquesta... de el que està passant, no? En aquestes àrees de conflicte i de violència, no? Clar, el dret d'informar fidelignament de el que està passant allà en aquests drets és realment és una consolidació de la democràcia. O sigui, informar del que realment passa en aquestes àrees de guerra no tenint la informació que donen els diferents bandos que és una informació molt parcial sinó que la informació de dintre portada pels periodistes és realment el que consolida la informació i la democràcia. Clar. I com aquests periodistes la seva feina és dir la veritat moltes vegades estan sotmesos a una pressió a una violència i moltes vegades posen en joc la seva pròpia vida i recordem que en àrees de conflicte hi ha molts periodistes que han sigut amenaçats i han sigut assassinats. Per exemple, hi ha dades que ens diuen que 9 de cada 10 assassinats de periodistes en les àrees de conflicte queden sense resoldre perquè no hi ha manera d'esbrinar el que ha passat. I, bueno, hi ha més dades, per exemple, l'Observatori dels periodistes de l'UNESCO, de periodistes assassinats de l'UNESCO ens diu que des de l'any 1993 fins a agost de l'any passat van morir 1.614 periodistes i que només en l'any 2023 de gener van morir 33 periodistes. I aquestes amenaces valen augment, el que és l'empresonament de periodistes, la violència contra ells i després hi ha un altre tema que és el propi assetjament que reben aquests periodistes en línia. Les xarxes socials són... Amenaces. Exactament. Vull dir que són situacions que posen en perill la pròpia vida, la família d'aquests periodistes i això què fa? Doncs això fa que... Que el periodisme també estigui en perill d'alguna forma. Sí, i d'alguna manera que aquests periodistes s'autocensurin per no donar tota la informació perquè saben que si donen tota la legalitat doncs al final... Estan caput. Reperant, no? Sí, sí. Bé, això és un tema. Després també hi ha altres i hi ha altres la nova tecnologia que tots coneixem com un programa d'espionatge a través dels mòbils, no? El Pegasus que nosaltres coneixem prou bé aquí al nostre país com s'ha fet servir d'una manera fraudulenta per rebre informació privada, no? De les persones i de com fan les seves estratègies. Doncs els periodistes també estan sota aquest control moltes vegades que estan sotmesos a espionatge de qualsevol tipus i completament se senten amenançats, no? Hi ha una dada que ens diu que el programari aquest, el Pegasus aquest tan conegut que s'utilitza almenys en 45 països i aquí diu que sovint tot al secret i fora de qualsevol marc legal. Jo diria que sempre sempre se sap en secret i fora de qualsevol qualsevol marc legal, no? Clar, això sí. Bé, si continuem per exemple amb els periodistes tenim són acusats molt sovint en aquestes àrees de violència doncs que representen l'enemic que són acusats d'espionatge són detinguts alguns són assassinats senzillament per fer una cosa segrestats també segrestats senzillament per fer una cosa que els feia el seu treball no? Hi ha una dada de l'UNESCO que ens diu que el 83% de la població mundial viu en un país on la llibertat de premsa ha disminuït en els últims 5 anys vull dir, parlem del 83% de la població on la llibertat de premsa ha disminuït en els últims 5 anys vull dir que això és molt greu i per exemple tenim casos molt concrets vull dir, no fa gaire fa dues setmanes en el voltant de la guerra d'Israel i jamás no? doncs hem vist com una reportera dos casos concrets en un cas una reportera de Ràdio Televisió Espanyola el Mudén Ariza doncs va tenir dificultats per transmetre el que era la crònica de diguéssim de las notícies des de Jerusalén no? estava donant informació relativa a la guerra va ser interrompuda per persones per ciutadans que la insultaven i que trencaven la distància se li acostaven massa sí, sí, sí bueno el que feien és els insultaven els deien que deien mentides perquè no suposo que aquesta informació imparcial doncs no agrada al bando en què estan vull dir que hi ha molta tensió a tota la població en general podríem dir i que això és traslladar als periodistes i els impedeix informar d'una forma normal en la mateixa línia una periodista de TV3 la Rosa Oliver i la seva càmera la Elena Rimes van estar expulsades d'una manifestació d'homes de judeus ultraortodoxos que bueno que estaven fent una manifestació contra la incorporació al servei militar els ultraortodoxos no fan el servei militar d'israel i bueno van ser van ser interrompudes van ser la càmera van tapar la càmera sí van tapar la càmera però bàsicament per un fet per el fet que eren periodistes i a més eren dones eren dones per tant el món del periodisme està està molt molt complicat complicat i més en un entorn de guerra bueno de guerra i d'àrees de violència per exemple no ens oblidem que a la llatinoamèrica no hi ha guerres declarades en principi però hi ha molt narcotràfic hi ha moltes bandes hi ha molts grups sí bueno molts periodistes també s'han d'exiliar bueno hi ha molta pressió contra la informació que donen aquests periodistes i realment el món està farcit de totes aquestes guerres ocultes àrees de violència i crec que per mi aquesta llibertat d'expressió està molt molt afectada per per aquestes persones després el segon punt que jo voldria parlar perquè pensava en mi mateix i com t'informes quin és el canal un canal d'informació molt potent que tenim un canal que tenim molt potent és internet i les xarxes socials i ha tingut un efecte molt important sobre el que és la llibertat d'expressió perquè d'alguna manera ens ha facilitat a tots molt la capacitat de rebre de buscar i de difondre informació i a més ha possibilitat la creació i aquest intercanvi de continguts on tots podem ser autors i tots podem publicar sí, sí totalment clar d'alguna manera la xarxa el que ha fet ha sigut empoderar a les a les persones per ajudar-los a comunicar a col·laborar a intercanviar opinions i a intercanviar informació en aquest sentit és una verdadera democratització el que ha fet el que facilita la xarxa social en aquest aspecte de la comunicació però clar té un perill un perill jo diria que és molt gran perquè és veritat que ens podem comunicar d'aquesta manera tan important i tan ràpida i amb aquesta capacitat diguéssim de transmetre informació però hi ha un problema hi ha un problema que són les fake news que és el contrapunt més fort a aquesta era de la informació que és la desinformació en la era de la informació realment les fake news o les notícies falses s'han convertit en una constant el que és dins del periodisme ja no solament el periodisme sinó a nivell individual a l'hora de discernir què és veritat i què no és veritat d'aquesta informació que rebem sí cada cop és més difícil de saber si allò que llegeixes és cert o no les mentides sempre han estat el periodisme no ara concretament en el segle XVIII les mentides eren un poder ben conegut de la realesa que van influir en la població en el segle XX tenim els totalitarismes la propaganda nazi tot això era una informació realment corrompida i plena de falsetats o sigui que això dels fake news no és que sigui algo completament no però què passa que internet i la xerxa social donen aquestes falsetats una vessant que abans no hi havia que és la velocitat i l'amplitud en la que es retransmet exacte llavors aquesta potència doncs fa que l'anonimat la font és molt difícil seguir el racer d'on ve realment aquesta aquesta notícia i realment hi ha molts grups d'influència que el que es dediquen és a difondre la informació que els necessiten o que els volen per influenciar la resta de persones d'alguna manera és contaminar tota aquesta informació jo crec que així com internet té grans avantatges té també moltes desvantatges i que s'ha d'anar molt s'ha de controlar molt què et creus i què no et creus i més ara també amb la intel·ligència artificial mira hi ha una dada digues diuen que el poder és tan gran de les xarxes socials que hi ha una associació l'associació d'internautes va dir el 2018 que el 70% el 70% dels espanyols no poden distingir entre una informació veritable un rumor o una mentida hòstia per què? perquè no hi ha una fórmula exacta per diferenciar què és veritat i què no és veritat o sigui clar no hi ha les eines no? no hi ha les eines i quan va començar això perquè és veritat que això no és solament ara però què tenim? tenim per exemple quan es va fer l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units el 2016 quan va diguéssim lluitar per la presidència la Hillary Clinton les mentides es van distribuir massivament per internet i això es va convertir en un fet normal sí, sí, totalment i es va convertir en un arma molt potent de propaganda les feines si busquessin fake news en Google diuen que trobarien 836 milions d'entrades no? això vol dir això vol dir la magnitud que té aquesta paraula i el que hi ha darrere d'aquesta paraula va ser paraula de l'any l'any 2017 per el Dissinari Collins no? mira després també podrien dir com acabar amb això no? acabar acabar acabar aquestes fake news s'han d'acabar de qualsevol manera Google per exemple ha fixat un programari per intentar detectar en el seu algoritme real jo crec que amb poc éxit mentides que siguin flagrants no? però això no solament és les grans xarxes socials els periodistes també han de ser cadascú de nosaltres que hem de lluitar contra aquestes falses notícies d'alguna manera hem d'aprendre aquestes competències diguéssim de les noves tecnologies per poder tenir una visió molt més real de lo que és una notícia veritable o no ens hem de formar aquí diuen que és una alfabetització mediàtica que permeti els recepcionant aquesta informació doncs no tolerar aquest engany i aquestes mentides això posa en credibilitat molts mitjans de comunicació i realment és un desafiament també per als periodistes vull dir que el món d'internet és molt bo però també pot suposar grans perills algú va dir i a mi és una frase que crec que reflexa molt bé de vegades algunes coses que internet és un gran abocador de merda té moltes coses bones però també té molts perills per tant hem d'aprendre a discernir que és veritat i que no i de vegades no és fàcil això seria el segon punt i el tercer punt que vull parlar seria un altre entorn on la llibertat d'expressió també pot estar malmesa que serien els entorns polítics i podríem parlar d'un cas paradigmàtic que serien les campanyes electorals les mentides en les campanyes electorals no són noves i ja sabem que aquesta propagació d'aquesta desinformació en aquest temps és un tema que preocupa molt sobretot perquè és un fet que afecta molt a la democràcia però clar aquí podrien diferenciar tres coses o quatre coses jo diria que hi ha desinformació per omissió perquè és inexacta perquè hi ha una tergiversació de la informació i perquè directament es fan realment notícies falses jo diria que l'omissió o exactitud potser no és el més greu però sí una tergiversació de la informació crec que són i la creació d'informacions que no són reals és el més important què passa moltes vegades tergiversen una interpretació esbiaixada d'un comentari o coses tretes de context a vegades coses tretes de context que són opinions deshonestes i són conscients que estan seleccionant unes dades molt concretes i que no són reals és una manera diguéssim d'un engany diguéssim que planificat igual que la informació que no és real i això què fa en una campanya electoral el que fa no és tant atraure la gent per votar el partit que tu estàs promulgant sinó perquè la gent no prengui consciència que això no és un bon sistema que el sistema està corrompit i que la gent no vagi a votar o sigui el que volen realment moltes vegades és no atraure la gent a les seves posicions sinó que la gent no vagi a votar perquè estigui desencantada amb el sistema que hi ha això va passar molt als Estats Units i va passar molt a Brasil també són dos jocs on realment va haver-hi molt conflicte a nivell de diguéssim de campanya electoral i això va arribar fins que es posa en qüestió el propi sistema electoral i això per què? perquè és posar en dubte realment que el guanyador ha guanyat i realment ha sigut la trampa que ha fet a través del sistema per aconseguir els vots necessaris per guanyar és realment portar l'extrem de la desinformació al límit bueno podríem seguir bastant estona més em queden algunes coses aquí al tinter sobretot alguna cosa molt concreta del tram com es feia per guanyar però bueno això serà segurament un altre dia un tema molt important i molt interessant que per mi m'interessa molt que és la llibertat d'expressió i comunicació i que és un dret universal un dret humà universal molt bé doncs moltíssimes gràcies els dos ja tenim un altre capítol on hem parlat d'un dret més i res doncs fins la propera que vagi bé moltes gràcies adeu adeu Monte m'entres um m'entres m'entres Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Smooth Jazz