Veus Parròquia del 25/2/2015 — Atahualpa Yupanqui i el payador perseguit: memòria, dignitat i fe (amb Víctor Murillo i Pere Oliver) + Evangeli de la Transfiguració
Obertura de Veus de la Parròquia i presentació de la secció "Paraula viscuda" amb Montse Giró, explicant el format i l’entrevista d’avui.
Identificació del convidat telefònic (Víctor Murillo) i presentació de "Coplas del Payador Perseguido"; definició de payador i context d’Atahualpa Yupanqui.
Víctor explica la primera escolta a l’adolescència i com la cançó el “recol·loca” en els seus orígens populars i en el compromís social.
Pere Oliver recita estrofes; interpretació de l’hospitalitat i del “galopeador contra el viento” com a imatge de persistència i convicció.
Discussió de metàfores sobre no arrossegar-se, ignorar la ‘soncera’ i sostenir la dignitat personal enmig de pressions.
La cançó com a metàfora vital i social; el paper del trobador en temps de censura a l’Argentina i l’Espanya tardofranquista.
Remembrança d’escoltes al voltant del foc; referències a grups com Quilapayún i figures locals com mossèn Pere.
Anàlisi del vers “Dios por aquí y no pasó” com a crida al compromís humà més que no pas retret a la divinitat.
Cites sobre universalitat i pervivència de les cançons; comiat amistós al convidat i valoració de la peça com a patrimoni comú.
Emissió/recitat de més versos: humilitat (“del montón”), alerta contra la vanitat i referències al ‘pampero’ i els ‘yuyos’.
Lectura comentada del passatge de la Transfiguració: Jesús, Moisès i Elies; la veu del Pare i la consigna d’escoltar el Fill.
Agradiments, informació de reemissió i cloenda de l’espai.
Panorama general
Aquest episodi de "Veus de la Parròquia" se centra en la cançó "Coplas del Payador Perseguido" d’Atahualpa Yupanqui (popularitzada per Jorge Cafrune), a partir d’una conversa amb Víctor Murillo (via telèfon) i Pere Oliver, amb Montse Giró i el/la locutor/a del programa. El tram final inclou la lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Marc, cicle B).
Temes principals
- Anàlisi literària i musical de "Coplas del Payador Perseguido": llenguatge, metàfores i imatges.
- Arrels, identitat i dignitat: el record dels orígens i el compromís amb el poble i la classe treballadora.
- Context històric: repressió a l’Argentina i a l’Espanya tardofranquista; el paper del trobador/payador per dir l’indicible.
- Vivència personal de Víctor Murillo: com la cançó l’ha acompanyat i “recol·locat” vitalment.
- Dimensió espiritual i comunitària: de la poesia popular a la lectura bíblica de la Transfiguració.
Context i participants
- Programa: Veus de la Parròquia – secció "Paraula viscuda".
- Participants: Montse Giró, el/la locutor/a, Pere Oliver (rapsoda i convidat a l’estudi), Víctor Murillo (telèfon), Carlos (tècnic).
La cançó i l’autor
- Payador: trobador popular de l’Argentina, veu del camp i del poble.
- Atahualpa Yupanqui: figura clau del folklore argentí; cançó icònica que combina poesia, memòria i denúncia.
- Jorge Cafrune: interpretació referencial en directe que marca el to ètic i estètic de l’obra.
Per què aquesta cançó? (Víctor Murillo)
- Memòria d’adolescència: primera escolta en una sortida juvenil a Aiguafreda.
- Funció vital: "em recol·loca" quan es despista del seu origen proletari i del compromís amb el poble.
- -
- "Yo vengo de muy abajo y muy arriba no estoy... porque estoy en mi elemento y abajo por lo que soy".
Lectura i anàlisi d’estrofes
Hospitalitat i comunitat
"Con su permiso voy a entrar aunque no soy convidado... Voy a cantar a mi modo después que haya churrasqueado"
- Imatge d’obertura comunitària: l’asado com a festa de tots; cant compartit, no elitista.
Perseverança i convicció
"...pero siempre ha sido así, galopeador contra el viento"
- Metàfora de resistència: seguir malgrat el vent en contra; coherència d’idees i de vida.
Dignitat i llibertat interior
"Vuelo porque no me arrastro... sin escuchar la soncera de que vuela la gallina"
- Rebuig de la soncera (xerrameca/banalitat) i afirmació de la pròpia dignitat.
Humilitat i pertinença popular
"Yo no soy zorzal... Yo soy pájaro corsario que no conoce el piso"
- Sense vanitat ornamental; llibertat de vol i identitat no domesticada.
Poble i treball
"La arena es un puñadito, pero hay montañas de arena"
- Construcció col·lectiva: el petit esforç suma; metàfora de poder popular.
Clau social i històrica
- Trobador contemporani: Yupanqui com a transmissor de la veu del poble.
- Censura i codis: dir l’essencial amb llenguatge poètic en contextos de repressió (Argentina i Espanya tardofranquista).
Records i referents
- Aiguafreda i fogueres nocturnes; influència de Quilapayún i escena llatinoamericana.
- Memòria de comunitats i figures eclesials compromeses.
Pobresa i responsabilitat
"Que vi tanta pobreza que yo pensé con tristeza: Dios por aquí y no pasó"
- Lectura no com a retret a Déu, sinó com a interpel·lació al compromís humà i social.
Versos finals i llegat
"Aunque me quiten la vida... han de vivir mis canciones en el alma de los demás"
- La cançó com a bé comú, que perviu més enllà de l’autor.
"Para mí todo el rumbo es bueno... Yo sé dormir al sereno"
- Lliçó d’austeritat i llibertat: viure amb poc, arrelat a la terra i a la gent.
Evangeli de la Transfiguració (Marc, cicle B)
- Relat: Jesús porta Pere, Jaume i Joan a la muntanya; vestits fulgurants; apareixen Moisès i Elies; la veu del Pare: "Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo".
- Clau espiritual: moment de llum i revelació que enforteix la fe abans del camí de la Passió.
Idees clau
- La poesia popular pot dir el que molts callen i reforçar identitats col·lectives.
- Arrels i humilitat com a brúixola vital.
- Fe i cultura es troben en la paraula que eleva, consola i compromet.

