Veus Parròquia del 30/3/2022 — Caixers que desapareixen, banca pública i accés al CAP: impacte a Sant Just sobre la gent gran i els serveis essencials
Benvinguda a Veus de la Parròquia i presentació de Jesús Castro i Teresa (Justícia i Pau). Sumari del que es tractarà.
S’exposa la desaparició de caixers i el tancament d’oficines; carta als bancs i a l’Ajuntament demanant solucions (p. ex. caixer a la zona del CAP).
Debat sobre qui paga l’espai del caixer, reticències dels bancs i necessitat d’assistència personal per a persones no digitals.
Contrapunt generacional: jovent 100% mòbil vs. persones grans que necessiten oficina i suport humà.
Tancar = menys despeses i més benefici per a accionistes; la banca té poder (IBEX35) i el govern té poca capacitat d’imposar serveis.
Exemples de banca pública a Europa i Suïssa; proposta de convertir l’ICF en banca pública per a PIMEs/autònoms i resistències del sector privat.
Crítica a les inversions bancàries en economia especulativa i empreses d’armes amb diners de la clientela.
No s’espera resposta dels bancs; només CaixaBank ofereix caixer amb cost municipal. Dificultats de mobilitat i digitals, vendes agressives, horaris per a comerços, fi de l’obra social, oficines amb poca intimitat i comissions.
Es lloa el tracte presencial però es denuncia la falta d’atenció telefònica, barreres digitals i traves per la protecció de dades. Cas real durant la Covid; es reclama agilitat i més personal.
Apunt sobre la crisi del 2008 i com va afectar serveis; comiat.
Crèdits i sintonia final de l’emissora.
Resum general
Programa a dues veus amb Jesús Castro i Teresa (Justícia i Pau) sobre la retirada de serveis bancaris (caixers i oficines) i el seu impacte a Sant Just, especialment en la gent gran i els comerços locals. Debaten la lògica de beneficis de la banca, la possibilitat d’una banca pública i les inversions en economia especulativa i armes. A la segona part, tracten les dificultats d’accés a la sanitat pública (CAP): telèfons que no es contesten, bretxa digital, protecció de dades i un cas pràctic viscut durant la Covid.
Temes principals
- -
- Desaparició de caixers i tancament d’oficines: efectes en 400 municipis sense servei directe i en barris de Sant Just.
- -
- Bretxa digital i necessitat d’atenció presencial per a la gent gran.
- -
- Model de negoci bancari: retall de despeses, més beneficis, poder de l’IBEX35 i manca d’obligacions de servei efectives.
- -
- Debat sobre banca pública (exemples europeus) i intent de l’ICF de convertir-se en banca pública; resistències del sector privat.
- -
- Inversions controvertides: banca espanyola i economia especulativa i d’armes.
- -
- Tracte a la clientela: vendes agressives, comissions, i pèrdua d’intimitat a les oficines.
- -
- Accés a la sanitat (CAP): telèfons sense resposta, La Meva Salut, protecció de dades i manca de personal.
Detalls clau
Banca i serveis financers
- -
- S’han retirat caixers i tancat oficines; moltes persones (sobretot grans o amb mobilitat reduïda) han de desplaçar-se.
- -
- Justícia i Pau ha adreçat un escrit als bancs i a l’Ajuntament demanant solucions (p. ex. caixer a la zona del CAP). Problemes: qui paga l’espai i necessitat d’assistència al caixer per a persones no digitals.
- -
- Atenció cara a cara: es reivindica un espai amb personal per resoldre gestions que un caixer o una app no cobreixen.
Model de negoci i banca pública
- -
- Tancar sucursals i caixers = menys despeses i més beneficis per a accionistes (minoria), consolidant un poder que dificulta canvis.
- -
- Crítica al gir cap a l’economia especulativa i la pèrdua del rol de crèdit productiu a empreses.
- -
- A Europa (Alemanya, Itàlia, països nòrdics) i Suïssa es cita presència de banca pública que fa competència a la privada; a Catalunya, proposta de transformar l’ICF en banca pública per PIMEs i autònoms; el sector privat s’hi oposa.
Inversions i ètica
- -
- Denúncia que la banca espanyola inverteix en armes (fàbriques a Espanya, EUA i Europa) amb diners dels dipòsits.
Experiència local i clientela gran
- -
- Mobilitat i tecnologia: pujades/baixades del poble, aparcament difícil i ús limitat del mòbil per part de la gent gran.
- -
- Vendes agressives de productes innecessaris; horaris restrictius per a ingressos/canvi de comerços; fi de l’obra social de les antigues caixes.
- -
- Oficines reformades però amb poca intimitat: converses que s’escolten, filtres a l’entrada, sensació de “bar” més que d’oficina.
- -
- Comissions i càrrecs que cal reclamar activament; es demana respecte i transparència.
Salut i atenció primària (CAP)
- -
- Es lloa el tracte presencial; però el telèfon no es respon i la bretxa digital deixa fora persones sense La Meva Salut o internet.
- -
- La protecció de dades impedeix a voluntaris fer gestions en nom de persones grans; cal trobar circuits segurs d’ajuda.
- -
- Cas de Covid: una setmana sense trucada promesa; atenció arriba només després d’una queixa. Es reclama més agilitat (baixes, renovacions, consultes per telèfon) i s’assenyala manca de personal.
Cites destacades
"Eliminar caixers i tancar sucursals vol dir menys despeses pels bancs i més benefici a final d’any."
"La gent gran no està per rebre una formació digital; necessita una oficina amb algú cara a cara."
"El telèfon del CAP no sona mai... si no tens internet i estàs malalt, com ho fas perquè t’atengui un metge?"
Conclusions
- -
- Cal restablir accessibilitat bancària (caixers amb suport humà i oficines que preservin la intimitat).
- -
- Explorar banca pública com a palanca de competència i servei a l’economia productiva.
- -
- Millorar l’accessibilitat al CAP: telèfons operatius, via digital inclusiva i més recursos humans per reduir colls d’ampolla.

