Veus Parròquia del 18/5/2022 — Capella de Santa Llúcia, el salpàs de Sant Just, l’entronització de la Moreneta i la memòria de les escoles Núria

Resum general

Aquest episodi recorre quatre eixos principals: la Capella de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona i la seva restauració recent; la tradició del salpàs a Sant Just; el 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) amb una descripció del tron de plata; i la història de les escoles Núria (1933–1996). El relat combina context històric, patrimoni artístic, memòria popular i educació local.

Capella de Santa Llúcia (Catedral de Barcelona)

Devoció i llegenda de la santa

• Santa Llúcia (Siracusa, màrtir del 304) i la tradició dels ulls arrencats, patrona de la vista i de les modistes.

• Relíquia venerada a Barcelona el 13 de desembre; antigament hi havia grans cues al carrer del Bisbe.

• Connexió amb la Fira de Santa Llúcia (des de 1786), clàssica per al pessebre.

"El dia de Santa Llúcia, les modistes no cosien i anaven a venerar la seva patrona."

Història, arquitectura i art

• Capella iniciada el 1257 (bisbe Arnau de Gurb) i acabada el 1268, anterior a l’actual catedral; estil romànic tardà amb campanar d’espadanya.

• Dedicacions: primer a les santes verges; des del segle XVI, a Santa Llúcia.

• Elements destacats:

- Sepulcre d’Arnau de Gurb (s. XIII; descobert i restaurat el 1891). - Sepulcre de Francesc de Santa Coloma amb calvari de pedra i fons de vidre, a la manera dels germans della Robbia. - Altar modern i gran reixa; imatge de Santa Llúcia amb el platet dels ulls; pintures d’estètica romànica (amb Santa Cecília, Santa Eulàlia, Santa Maria Goretti, Santa Madrona). - Façana amb porta semicircular i arquivoltes esculpides amb plantes medicinals de la flora mediterrània per guarir malalties dels ulls.

Restauració recent (2009–finals)

• Deteriorament accelerat des de 2007 per pluja àcida i pas del temps; inici de restauracions el 2009 (recollida d’aigües, gàrgoles).

• Restauració a càrrec d’ECRA (restauració arqueològica); restauradores Anya Ordóñez i Marina Calo.

• Recuperació del timpà: oli sobre tela de Joan Llimona (inici s. XX), netejat d’un vernís ennegrit; imatge de Santa Llúcia vestida de blanc com a jove romana.

• Pendent final: restaurar les campanes (mitjan s. XIX, Isidre Pallés) i retornar-les a l’espadanya.

Tradició del salpàs a Sant Just

Origen i significat

• El salpàs és un signe de benedicció i protecció de cases rurals durant Pasqua (sal mullada amb aigua beneïda): símbols de purificació, conservació i hospitalitat.

• Arrels en rituals romans i en la benedicció de les llars jueves per Pasqua.

Ritual i memòria (anys 60)

• Dimarts de Pasqua: el capellà beneïa la sal amb candela, la barrejaven amb aigua baptismal i l’espersionaven sobre portes, quadres, camps i bestiar.

• Escolanets repartien palmes beneïdes per fer-ne creus de protecció a portes i finestres.

• A Sant Just (anys 60): mossèn Martorell, dos escolanets i el salpacer (recipient metàl·lic) amb sal i aigua; amb una cullera de fusta deixaven una cullerada de sal al dintell de la porta.

• Record personal de les camines llargues a les masies i del declivi del costum amb el pas del temps.

75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947)

Context i mobilització popular

• El 27 d’abril de 1947: entronització de la Moreneta en tron de plata per subscripció popular; més de 70.000 assistents.

• Més enllà del culte: acte de reconciliació nacional en plena postguerra; primer acte públic on es parlà, breument, en català sota el franquisme.

• Impuls: pare Adalbert Franquesa; edició de 3 milions d’estampes per recollir donatius (plata i or, coberts de comunió, etc.). Creació de la comissió Abat Oliva amb figures com Josep Benet, Joan Reventós, Alexandre Cirici, Jordi Bonet i Armengol, entre d’altres.

El tron de plata: disseny i iconografia

• Disseny: Francesc Folguera (arquitecte) i Josep Ubiols (dibuixos); execució escultòrica de Roca i orfebres; inspirat en el retaule perdut dels ducs de Cardona (s. XVI).

• Relleus que narren la vida de Maria (Nativitat; Visitació). Inscripció en llatí sobre fons vermell:

"Tu ets l'honor del nostre poble"

• Corones, llira i ceptre oferts pel poble; Sant Jordi i Sant Miquel amb escuts de Catalunya i Montserrat; Sant Iscla i Santa Victòria (copatrons); bisbats de Catalunya amb Sant Pere i Sant Pau.

• Al sòcol (pedra de Montserrat), una arqueta amb 54 pedres recollides als 54 cims pels escaladors, símbol de totes les muntanyes.

• Parets amb mosaics venecians (Ubiols; Santiago Padrós): Crucifixió (Maria, Mare de tots) i Pentecosta (Maria amb els apòstols). Personatges: Bernat de Boil, Jaume I, Carles V, Torres i Bages, Verdaguer, Gaudí, Dorotea de Chopitea.

Llànties votives i curiositats

• Llànties votives ofertes per viles, comarques, gremis i entitats (p. ex. catalans de Xile, Colòmbia, Filipines, l’Alguer, colles sardanistes, Barça, Ràdio Barcelona, Cooperativa del Taxi, Baix Llobregat).

• Esment d’una possible llegenda sobre la llàntia del rei moro portada per Joan d’Àustria (pendent d’explicar en un altre episodi).

Història de les escoles Núria (1933–1996)

Fundació i projecte

• Iniciativa de mossèn Antonino; inaugurades el 4–5 de novembre de 1933; nom en honor de la Mare de Déu de Núria.

"Mireu com la nina dels vostres ulls les escoles Núria... no són cap obra superflua..."

• Model d’ensenyament modern amb valors cristians (humanisme cristià) per contrapesar l’oferta laica de l’Ateneu.

Construcció, accés i creixement

• Ubicació al c. Bonavista, 100 (compra: 100.000 pessetes); primeres aules de pàrvols a la planta baixa; ràpidament, primer pis (1934–35) amb aules separades per nois/noies.

• Accés inclusiu: matrícula de totes les classes socials; quotes rebaixades i beques quan calia.

• Solució jurídica: patronat escolar (1934; escriptura per 200.000 pessetes; compra total el 1952) per garantir la continuïtat més enllà de canvis rectorals.

Guerra, postguerra i ampliacions

• Durant la Guerra Civil: unificació en escoles laiques, classes mixtes i per edats.

• Des de 1939: retorn a la parròquia; classes nocturnes per joves de 14 anys que havien de treballar i havien patit mancances educatives.

• Ampliacions: segona planta (1958–59) i nou espai tipus prefabricat sobre l’altre edifici (1962–63). Canvi d’uniformes: bates de quadrets (rosa nenes, blau nens).

Dificultats i tancament

• Penúries econòmiques recurrents; resistència del patronat a l’absorció per l’administració.

• Amb la baixa natalitat i la millora de l’escola pública, passen a gestió d’una associació de pares.

• Incapacitat d’adaptació a noves lleis d’educació per a un centre petit: tancament definitiu el 26 de juliol de 1996.

• Valor sentimental: amb el tancament, “desapareix” una part de la història de Sant Just.