Capelles en llocs insòlits, nou bisbe de Sant Feliu i el retaule de Sant Llorenç

Hi havia una arriuada en el 57 i en el 64 es va fer un desviament. Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres està a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia. I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 9.8.1. Smooth. Yes. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I'm going tomorrow. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Veus de la parròquia Programa d'informació i història Bé, bona tarda. Ja teniu els panellets a punt perquè estem a punt de tocar la festa de tots sants i recordar els nostres estimats que ens han deixat. Llegint el full dominical del 22 de setembre em va cridar l'atenció una escrita amb el títol Un pare nostre pels difunts on l'autor explica que quan era adolescent va anar a l'Urdes amb el rector de la parròquia i que cada vegada que passàvem per un poble i veien un cementiri resaven un pare nostre pels difunts d'aquell lloc. Després, ja de gran, va continuar aquest costum. Aquest escrit m'ha fet recordar a la meva mare i encara més a la meva àvia que quan anàvem a esplugues i anàvem tot sovint i passàvem per un caminet estret que hi havia al mig dels camps on ara hi ha la mallola des d'on es deien aïllats els ciprers del cementiri parruquial d'esplugues també resàvem un pare nostre i a més a més una oració que començava així ànimes difuntes al cel ens trobarem totes juntes que a mi em feia una mica de por. És bonic resar mentre es camina pel camp o pel bosc trobo que dóna molta pau i és curiós també on podem trobar llocs per resar llocs insòlits que no us imaginaríeu mai on es pot meditar. Avui descobrirem capelles en llocs insòlits on es pot trobar una mica de pau. Al número 19 de la Ronda de Sant Pere de Barcelona hi ha la llibreria de les Germanes Paulines. En els dos aparadors a banda i banda dels cinc esglaons que donen a l'entrada de la botiga hi ha exposats llibres que són novetats editorials imatges, orfebreria religiosa i algun detall que ens recorden Nadal, Pasqua, etc. segons l'època de l'any. A dins de la llibreria a la paret del fons sobre un prestatge es troba una Bíblia oberta i els prestatges estan plens de llibres tancats com qualsevol altra llibreria. A poques passes d'aquesta Bíblia oberta que per les Germanes Paulines significa que la paraula de Déu està oberta a tothom hi ha una estança que també està oberta a tothom i tothom hi pot entrar. És una petita capella molt petita doncs deu fer uns dos metres quadrats però on hi ha el necessari i imprescindible per trobar-se una estona amb el silenci admirant els elements senzills que hi trobem. Un pomet de roses fet amb moeres de cartró un petit sagrari on hi ha formes consagrades pels germans jesuïtes una petita llum i una escrita a la paret amb la frase no tingueu por jo estic amb vosaltres. És una capella una mica especial perquè no està dins de cap església però que és oberta a qui vulgui entrar. Cada matí abans d'obrir la llibreria les tres germanes que hi treballen hi venen a pregar i ens conviden a que l'anem a descobrir. Una altra capella la trobarem a l'aeroport de Barcelona. És una capella sense església. Està a l'esquerra de la porta d'arribades de la terminal 1. A la dreta hi ha un oratori multiconfessional que sempre fa poló de peus perquè els àrabs hi entren molt sovint a pregar. Tant la capella com l'oratori estan oberts des de les 6 del matí a dos quarts d'11 de la nit. La capella és àmplia té molta llum i hi ha un silenci que contrasta amb el brugit de l'aeroport. Jo hi entro moltes vegades a descansar o a llegir sobretot quan el vol que estic esperant porta un retras considerable. La seva decoració és minimalista amb uns bancs de fusta clara i un altar on hi ha una creu obra de Francisco Ferreres una imatge de la Mare de Déu de Montserrat regalada pel mateix monestir i un quadre de la Mare de Déu de Loreto patrona de l'aviació. La capella pertany al bisbat de Sant Feliu de Llobregat i està adscrita a la parròquia de Sant Cosme i Sant Damià del Prat. L'any 2013 el bisbe Agustí va autoritzar que s'hi poguessin celebrar misses però només se'n celebren quan un col·lectiu o un grup de persones ho demana i la gestió es fa a través del bisbat de Sant Feliu. Si aneu a l'aeroport és curiós d'entrar-hi i si està tancada demaneu les claus al personal de l'aeroport que us l'obriran. Actualment, avui en dia, els 99% de vaixells ja no porten capellà i tampoc tenen capella a bord. Però al port de Barcelona, a l'edifici de l'Apostolat del Mar, conegut com Estela Maris, l'Apostolat del Mar, internacionalment Estela Maris, és una associació de voluntaris que té delegacions a quasi tots els ports del món i ajuda els mariners i els treballadors de la mar quan es troben amb dificultats o tenen problemes. Els tripulants i mariners dels vaixells, sobretot de càrrega, fan un treball molt dur i quasi sempre mal pagat i molts d'ells són de països del tercer món, Filipins, Indonesis, Paquistanès, Indis i passen moltes temporades lluny de casa. Moltes vegades, en acabar el seu contracte en un port que està a l'altra part del món, els armadors no els han pagat els salaris. Ells no entenen l'idioma i no saben què fer. Llavors, l'Estela Maris els ajuda a tramitar visats, a comprar bitllets d'avió, a contactar amb l'armador, a parlar amb la seva família. A l'edifici de l'Estela Maris del Port de Barcelona, a més a més del despatx per les ajudes burocràtiques, tenen com una petita residència on hi poden estar fins que se soluciona la seva situació. I també hi ha una capella, que és al servei de tota la gent del mar i que dona atenció religiosa a les tripulacions dels vaixells. No us podeu imaginar la quantitat de tripulants i treballadors dels vaixells que són de Filipines. I quasi tots els filipins són catòlics practicants. en aquesta capella hi fan missa i fan missa i fan missa puntuals en dates com Nadal o Pasqua i també s'hi celebren alguns casaments. També des d'aquesta capella s'organitzen els bateig dels vaixells nous, encara que religiosament parlant tindríem que dir la benedicció d'un nou vaixell. Altres llocs per resar, trobar pau, consol i esperança i també agrair són les capelles dels hospitals. En aquestes capelles s'hi va a pregar per la curació d'una malaltia o per haver trobat la recuperació de la salut. La majoria dels centres hospitalaris tenen una capella o un espai habilitat per la pregària. I també hi ha hospitals com l'Hospital de Bellvitge que tenen un capellà assignat. Però parlant de les capelles dels hospitals potser la més gran sigui la de l'Hospital de Sant Pau. Parlo de l'Hospital Modern perquè l'Hospital Modernista de Domènech i Montaner té una església magnífica que dona el mateix carrer Paraclaret modernista decorada amb els colors blaus i blancs que actualment és la parròquia del barri. La de l'Hospital Modern situada al segon pis de les consultes externes està presidida per una creu i una imatge de Santa Maria Reina de la Pau. És una capella de dimensions generoses amb un sostre molt alt cadires i un orga. S'hi celebren misses cada diumenge a les 10 i mitja del matí. Els dilluns a les 5 de la tarda hi ha una missa que coincideix amb el canvi de torn de personal de l'Hospital. a la que hi assisteixen algunes persones que hi treballen. És un espai de recolliment i pregària obert a pacients, familiars i personal de l'hospital. Aquesta capella és l'hereva dels altars que hi havia a cada sala de l'antic hospital on s'hi feia una missa cada setmana i des d'on les monges dirigien el rosari cada dia. Eren uns altres temps. La capella més bonica de totes les capelles hospitalàries per mi és la capella de l'Hospital de Sant Joan de Déu que té a més a més comunitat religiosa. En aquesta capella cada matí hi ha una missa a les set i els dissabtes i diumenges a dos quarts de nou i està oberta fins a les 10 de la nit. Té una decoració molt bonica amb un mosaic de colors que representa Jesús i un vitralls moderns molt vistosos i un relleu de l'escultora Explogina Eulàlia Fàbregas de Sant Manat. Sempre hi ha rams de flors que han regalat les dones que han tingut un fill a l'hospital i moltes un cop tornant a casa amb el nadó deixen les flors a la capella. Hi ha un degoteig de gent tot el dia que entra o surt d'aquesta capella. Jo sempre que hi vaig hi entro. M'agrada molt la seva decoració sobretot el retaule de l'Eulàlia Fàbregas fet de pedra blanca que representa a Sant Joan de Déu curant els malalts. Si teniu ocasió entreu-hi si pot arribar amb el just metro. Veureu que val la pena i també val la pena d'admirar l'escultura de Sant Joan de Déu feta per Agapit Vallmitjana l'escultor que amb el seu germà Benansi van fer les escultures dels apòstols de la façana de la Basílica de Montserrat i les escultures de les portes monumentals del Parc de la Ciutadella. L'última presó que va tenir capella a Barcelona va ser la presó model del carrer Intensa. Un dels seus capellans venia a Sant Just a ajudar mossèn Ramon Graner. Ara cap de les noves presons en té. Tenen espais multiusos on de tant en tant s'hi poden celebrar missas. El bisbe Agustí anava de tant en tant a celebrar missa pels interns a Can Brians. L'única presó que actualment encara té capella de Catalunya és la presó de Ponent de Lleida. A Sant Just tenim dues cases fortes que tenen capella Can Ginestar i Can Modolell encara que em suposo que fa molt de temps que no s'hi celebra cap missa. Ara us parlaré del nomenament de Xavier Gómez García com a nou bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Suposo que ara ja ho sap tothom. Però aquesta notícia ha passat pràcticament ignorada per la premsa. Tant als diaris com a la televisió. Suposo que és perquè Sant Feliu és una diòcesi sent importància i és una notícia que no té morbo al darrere. Doncs pràcticament en cap diari a part de les revistes Catalunya Cristiana i Catalunya Religió només l'avantguàrdia del diumenge 13 d'octubre va tenir la gentilesa que en el seu apartat de religió hi va posar un article i una fotografia del bisbe Agustí Cortés al costat del bisbe electe Xavier Gómez. Així li vam poder veure la cara perquè la televisió ni tan sols a TV3 en van dir re. Esclar que aquesta notícia era massa neta doncs quan va passar la dimissió del bisbe de Solsona a cada telenotícia ens passaven les mateixes imatges i ens feien les mateixes explicacions i vinga a repetir i a repetir i a Solsona i van anar periodistes de tots els diaris i televisions a fer reportatges. Bé, deixem de criticar i anem a la notícia. El bisbe Agustí Cortés quan va fer 75 anys va demanar la seva jubilació. I ara, després de 20 anys al capdavant de la diòcesis de Sant Feliu, el 8 d'octubre el papa Francesc va anomenar el frere Dominic Xavier Gómez García bisbe electe per a substituir a Monsenyor Agustí Cortés que a més a més de la seva edat té problemes seriosos de Salut. En Xavier va néixer l'any 1970 a Azcoita, Guipuscoa, o sigui que ara té 54 anys i quan l'ordenin serà el bisbe més jove d'Espanya. Va ser ordenat sacerdot l'any 1994 i es va estar al País Basc fent de vicari perruquial d'El Góibar durant 3 anys i després va ser rector i coordinador de la unitat pastoral Escoriata Arexabaleta. Va estudiar a Salamanca la llicenciatura en Teologia i un màster en Orientació i Mediació Familiar i més tard va fer una especialització en Mediació Social i Intercultural a la Universitat Autònoma de Madrid. L'any 2003 va ingressar a l'Ordre dels Predicadors més coneguts com Dominics. Va realitzar el noviciat i la formació també a Salamanca on l'any 2024 va fer la seva professió religiosa com a domínic va ser vicari de la Parròquia del Santo Cristo de Madrid i coordinador pastoral del Col·legi Nuestra Senyora de Atocha també de Madrid passant després a ser vicari de la Capella i Església Nuestra Senyora de Atocha. Va passar dos anys a Barcelona fent de prior del Convent de Santa Caterina el que li va donar l'oportunitat d'aprendre a parlar català i de conèixer la realitat catalana però després va tornar a Madrid a fer de prior el Convent de Sant Tomàs d'Aquino càrrec que estava exercint junt amb el de director del Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola quan va ser elegit per venir a Sant Feliu. Aquests dos anys que va estar a Barcelona els va aprofitar molt bé doncs jo que vaig escoltar la roda de premsa de la seva presentació vaig veure que parlava un català de molta qualitat amb un bon accent i sense cap embarbussament encara que ell humilment va dir que li faltava molt per aprendre jo sincerament vaig pensar que el parlava molt bé però deu ser una persona humil ja que el seu lema episcopal és la paraula humilitat també coneix una mica la nostra dona doncs quan estava a Barcelona va visitar algunes vegades el monestir de Montsió d'Esplugues i el monestir de la comunitat benedictina de Montserrat perquè fa sis anys que els hi va predicar uns exercicis i va aprofitar llavors per entrar a la confraria de la Mare de Déu de Montserrat el dia 24 de novembre a la catedral d'església de Sant Feliu hi haurà a les sis de la tarda el comiat del bisbe Agustí que ara està actuant com a administrador apostòlic del bisbat si la seva malaltia i el tractament de la mateixa li permet se n'anirà a València a viure a la casa familiar que comparteix amb els seus germans aquesta casa està al costat de la facultat de teologia i de la residència sacerdotal i pensa que acabarà la seva vida en aquesta residència i que de moment la seva vida de jubilat li permetrà d'escriure més el diumenge dia 30 de novembre a les 11 del matí hi haurà a la mateixa església catedral l'ordenació episcopal de mossèn Xavier serà la primera ordenació episcopal celebrada a la catedral de Sant Feliu una manera molt bonica de cloure les celebracions dels 500 anys de l'església de Sant Feliu de Llobregat o sigui que ens hem quedat sense tenir com a bisbes o en Pere Montegut o en Daniel Palau tan coneguts de tots nosaltres i que els seus noms havien sonat més d'una vegada com a possibles bisbes de Sant Feliu recordeu ara les dates el dia 24 de novembre a les 6 de la tarda hi haurà el comiat del bisbe Agustí i el diumenge 30 a les 11 l'ordenació episcopal del bisbe electe Xavier aprofiteu perquè no es tenen masses oportunitats de veure una ordenació episcopal i a més a més tan a prop de casa el passat dia 5 d'octubre es va representar a la plaça de la vila de Sant Feliu de Llobregat el retaule de Sant Llorenç com un dels actes centrals de les celebracions dels 500 anys de la parròquia i els 20 anys de la catedral quan escoltem la paraula retaule ens ve sempre a la memòria un gran quadre de fusta que es col·locava darrere de la taula de l'altar d'aquí deriva la paraula retaule on hi ha pintades diverses escenes de la vida de Jesús o d'un sant els retaules medievals eren com llibres perquè la gent llavors no sabia ni llegir ni escriure i fins i tot a vegades el rei no sabia ni llegir ni escriure o millor aquests retaules eren com la nostra televisió o com una revista il·lustrada doncs amb imatges s'explicava la vida i miracles d'un sant determinat els retaules teatralitzats són els hereus dels autosacramentals medievals que també servien per explicar les històries de la vida de Jesús o dels sants d'aquest retaules un dels més famosos és el retaule de Sant Armengol a la seu d'Urgell i un dels més bonics és el retaule de Santa Eulàlia que es representa a la catedral de Barcelona des de fa uns sis o set anys i que si teniu l'oportunitat us recomano que aneu a veure tal com explicava Salvador Biols a Ràdio Sant Feliu la idea de fer un retaule de la vida de Sant Llorenç la va tenir el pintor Joan Torres i Viver ara fa setze anys quan va anar a Salzburg i va tenir la sort que representessin les escales de la catedral el retaule de Germain va pensar que es podria fer una cosa similar a Sant Feliu perquè la ciutadania coneixés una mica millor qui era i que havia fet Sant Llorenç patró de la vila Joan Torres havia realitzat un retaule pictòric molt bonic per la casa de l'església de Sant Feliu representant a Sant Llorenç al mig amb les graelles símbol del seu martiri a l'esquerra els pobres de l'època romana i a la dreta els pobres de l'època actual però la majoria de nosaltres no sabem què és el que va fer Sant Llorenç per sofrir el mentiri Llorenç va néixer en una família cristiana de la ciutat d'Osca i el cristià Sixta se'l va endur a Roma per dedicar-lo a la vida religiosa allà el mateix dia que Sixta es va convertir en el papa Sixta II ell va ser ordenat diaca i s'ocupava dels diners de l'església i de tenir cura i donar el moina els pobres l'emperador valerià va fer una dicta de persecució als cristians i els va prohibir que es reunissin motiu pel qual molts sacerdots i bisbes van ser martiritzats molts abans de morir li van donar a Llorenç els tresors i les relíquies el governador a Roma que es pensava que Llorenç tenia molts diners li va ordenar que els hi entregués tots i ell li va demanar tres dies per tenir temps d'ajuntar-los i durant aquests tres dies va reunir tots els pobres coixos secs laprosos vells orfes i vídues que va trobar molts dels quals coneixia perquè els ajudava i se'n va anar al palau del pretó quan el pretó el va rebre li va dir mira tots aquests que m'acompanyen són el veritable tresor de l'església el pretó es va enfadar moltíssim ja que es pensava que Llorenç li prenia el pèl i el va condemnar a mort a una mort lenta i dolorosa el va condemnar a morir cremat en una foguera lligat a unes graelles per això Sant Llorenç se'l representa sempre vestit amb una dalmàtica la vestimenta dels diakes i amb la palma dels sants martis a un mamà i a la graella a l'altra quan en Joan Torres va reunir un grup de gent de Sant Feliu per explicar el projecte que tenia de fer la representació de la vida de Sant Llorenç no va tenir més èxit ara aprofitant les celebracions la idea ha fructificat i s'ha pogut preparar i realitzar el senyor Salvador Obiols ens diu que fa més de 60 anys que dirigeix les caramelles de la parròquia i que coneix a molta gent i va anar parlant amb moltes persones i diverses entitats i grups del poble i que tothom va respondre amb molt d'entusiasme agraïnt sobretot la disponibilitat de la companyia de teatre Enric Borràs s'ha fet una representació molt acurada de fet ha sigut una macro representació en un escenari de 28 metres d'ample i deuda fundària donant-li a la vida de Sant Llorenç una actualitat rabiosa doncs avui després de quasi 1800 anys tenim les mateixes persones que necessiten la nostra solidaritat i la nostra ajuda el nostre voltant està ple de persones pobres marginades emigrants malalts que ens necessiten i que tant de bo hi hagués molts llorens que els ajudessin ha sigut una representació molt bonica que tenen la voluntat de repetir cada 5 o 6 anys jo penso que la tindrien que exportar i representar-la a tota aquella sèrie de pobles de Catalunya que porten els noms de Llorenç i que tenen com patró a Sant Llorenç ja que és un sant molt popular dins del centural romà a part de ser patró de molts pobles i ciutats d'Espanya d'Europa i del món té la basílica de Sant Lorenzo Fuori Lemura a Roma on va ser enterrat i és protector dels diakes dels bibliotecaris i de tots qui treballen amb foc forjadors ferrers i bombers ara com a notícies de la parròquia vull dir-vos que demà passat dia 1 de novembre es celebrarà amb tota la solemnitat la festa de tots sants a les misses d'onze i d'una i que a dos quarts de cinc de la tarda hi haurà la pregària al cementiri municipal i que el dia 2 sent la solemnitat dels fidels difunts a la parròquia a la missa verspertina de les 7 del vespre hi haurà una pregària en recordant-se dels nostres difunts tenint un especial record per tots els que ens han deixat aquest any també recordar-vos que el pròxim cap de setmana la parròquia anirà en Romeria a Montserrat i que hi haurà diverses opcions del 8 al 10 del 9 al 10 i també només el diumenge 10 per si voleu pujar particularment tots esperem ser ben acollits per la Moreneta ara com sempre si sou fans del nostre programa i ens voleu tornar a escoltar estarem en antena el proper dissabte a dos quarts de 12 del migdia no us atipeu de panellets eh xicroni Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit