Veus Parròquia del 27/4/2022 — Cartes a un jove poeta: creativitat, autenticitat i solitud; l’amor, la dona i la tristor com a camins; ponts amb la fe i l’evangeli
Salutació de Ràdio d’Esbert, presentació de Paraula Viscuda i de les veus conductores.
Vincle amb Sant Just, trajecte com a escultora, docència a Can Ginestà i passió per muntar exposicions; l’art com a donació i compartir.
Context del llibre: respostes de Rilke a un jove poeta (Kappus) sobre temes com solitud, amor, relació pares-fills i creences; recomanació de dos llibres.
La Janira explica l’impacte inicial: profunditat i humanitat del diàleg; connexió entre creativitat i espiritualitat.
Rilke convida a escriure des de la necessitat interior; l’obra d’art s’ha de sentir amb el cor; evitar buscar aprovació externa. Analogies amb la cuina i el flux creatiu.
Primera carta (París): investigar-se a un mateix. Recomanació de lectura pausada i reflexiva per captar-ne la profunditat.
Comparació de traduccions (català/castellà); musicalitat i matisos que poden portar a llocs diferents tot dient el mateix; cita en castellà sobre el creador com a món en si mateix.
Rilke parla de Déu sense imposar; qüestiona si es pot ‘perdre’ Déu o si mai s’havia posseït; confiança i fe com a actituds vitals; interioritat com a camí cap a l’altre.
Cita sobre quietud i mimetisme amb el món; el silenci com a via d’observació i comprensió; sensació final de confiança i esperança.
Carta sisena (Roma): l’amor és difícil i bo; reconeixement del paper i profunditat de la dona; idea de la ‘fusió dels sexes’ com a tasca comuna; lectura sorprenent en el seu context històric.
A mesura que avança la correspondència, creix la confiança i la franquesa; el jove s’obre i Rilke aprofundeix respostes.
Carta vuitena: acollir la tristor com a hoste que engrandeix; patir i madurar per veure-hi més enllà del que sabem.
Crítica a l’evasió i la pressa contemporànies; cal cultivar vida interior per estar realment oberts al món i a l’alegria profunda.
La mort com a reflexió necessària, sense drama; patiment i por com a àmbits d’observació; dades: cartes 1903–1908, Rilke mor ~51 anys, Kappus militar.
Jn 21: aparició al llac i pesca miraculosa; eix temàtic: confiança. Pont amb Rilke: creure en un mateix, en l’altre i, per a qui creu, en Déu; interioritat i acció.
Recomanar obrir el llibre a l’atzar i llegir una frase; agraïments, celebració de la Mare de Déu de Montserrat i tancament del programa.
Resum general
En aquest episodi de Paraula Viscuda (Ràdio d’Esbert), la Montse Giró i la Lina conversen amb la convidada Janira (Genira) Romero Giron Merino —escultora i docent— sobre el llibre Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke. La conversa recorre els grans temes del volum: la necessitat interior de crear, l’autenticitat davant la crítica, la solitud com a espai de maduració, l’amor i la mirada de la dona, i la tristor com a mestra. Cap al final, l’equip llegeix i comenta un passatge de l’evangeli, traçant ponts de confiança i interioritat entre Rilke i la tradició bíblica.
Temes principals
- - Creativitat i autenticitat:
- Crear des de la necessitat interior
- L’obra d’art “se sent amb el cor”
- No buscar l’aprovació externa
- - Solitud i vida interior:
- La solitud com a espai d’integració
- Lectura lenta i reflexiva de les cartes
- Silenci i contemplació
- - Amor i mirada sobre la dona:
- L’amor com a camí difícil i fecund
- Mirada avançada de Rilke sobre el potencial de la dona
- “Fusió dels sexes en una tasca comuna”
- - Tristor i maduració:
- Acollir la tristor com a hoste
- Convertir el dolor en comprensió i creixement
- - Espiritualitat i fe:
- Recerca de Déu i confiança
- Interioritat com a via cap a l’altre
- Paral·lelismes amb l’evangeli
- - Traducció i llenguatge:
- Musicalitat del català
- Matisos entre versions i el seu impacte en el sentit
Desenvolupament de la conversa
1) Presentació de la convidada i context
- Janira, escultora i docent a Can Ginestà, comparteix el seu vincle amb la creativitat i la donació a través de l’art.
2) El llibre i per què triar-lo
- Cartes a un jove poeta (R. M. Rilke): respostes a un aspirant a poeta (Kappus) sobre solitud, amor, relació pares-fills, creences i el sentit de crear.
- La Janira el tria pel seu impacte profund i humanitat: no és teoria, sinó un diàleg sincer que acompanya.
3) Crear des de dins: necessitat i autenticitat
- Rilke rebutja la crítica com a mesura de l’art i convida a sentir amb el cor.
- Crear és una necessitat interna; cercar aprovació externa distorsiona l’autenticitat.
"Una obra d’art no es pot tocar amb la crítica; es pot sentir amb el cor."
4) Lectura lenta, autoconeixement i traduccions
- Recomanació de lectura pausada: cada carta obre una perla de reflexió.
- Diferències de traducció (català/castellà) aporten musicalitats i matisos diversos.
5) Espiritualitat, fe i interioritat
- Rilke indaga sobre Déu, confiança i sentit; més que perdre Déu, potser no s’havia posseït.
- El silenci i la contemplació integren jo i món, i obren a la comprensió dels altres.
"Si restem quiets i silenciosos... gairebé no ens podem diferenciar de tot el que ens envolta."
6) Amor, dona i visió avançada
- L’amor és difícil i transformador.
- Rilke reconeix una profunditat i capacitat de la dona (maternitat en sentit ampli) i defensa una tasca comuna entre sexes —visió sorprenent per a inicis del s. XX.
"La renovació del món depèn de la fusió dels sexes en una tasca comuna... de persona a persona."
7) La tristor com a mestra
- La tristor s’ha d’acollir: és un hoste que, si es treballa, engrandeix i dóna valors.
- Crítica a la societat de la felicitat ràpida: cal cultivar vida interior.
8) Mort, finitud i bio de Rilke
- La mort com a llindar de consciència, no per esborrar sinó per integrar.
- Dades de context: cartes de 1903–1908; Rilke mor jove (~51). El destinatari Kappus era militar.
9) L’evangeli i la confiança
- Lectura de Jn 21 (aparició al llac de Galilea): de la esterilitat a l’abundor per la confiança.
- Pont amb Rilke: creure, confiar i tornar endins per trobar el sentit i actuar amb autenticitat.
"Creu en tu i confia."
Idees clau i cites
- - Crear des de la necessitat:
- L’obra ha de néixer de dins
- La crítica no és mesura de veritat artística
- - Solitud fecunda:
- "Les obres d’art són d’una solitud infinita; sols l’amor pot comprendre-les"
- - Dona i amor:
- Mirada visionària sobre la tasca comuna entre sexes
- - Tristor acollida:
- La tristor com a hoste que madura i eixampla el cor
- - Confiança:
- En un mateix, en l’altre i, per a qui creu, en Déu
Conclusió i recomanació
- Llibre per llegir a poc a poc, assaborint-ne frases i deixant-se interpel·lar.
- Recomanació final: obrir per qualsevol pàgina i deixar-se portar per una frase.
"Mantenir-se despert, obert al món i cultivar la vida interior."

