Catedral de Sant Feliu (Sant Llorenç): història, arquitectura i art; crònica d’estiu de la parròquia de Sant Just i inici de curs

Fins demà! T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'app de Radio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la rambla 9-8-1. Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de Cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Radio d'Esvern, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Aneu-nos a un 90.1 de la freqüència modulada. Un programa de converses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1. Peus de la parròquia Programa d'informació i història Com us vaig prometre en l'últim programa abans de les vacances, en parlar dels 500 anys d'història de l'Església Catedral de Sant Feliu de Llobregat, us faré avui una explicació artística de la Catedral de Sant Feliu. Sí, ja sé que no tindria de puntualitzar Catedral de Sant Feliu, però és que a mi em costa dir-li Catedral. Per mi, la Catedral, així en majúscules, és la Catedral de Barcelona, que coneixo tan bé i que he explicat tantes vegades. Fent una mica de memòria del que vaig dir al programa del juny, la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat és la catedral més jove d'Espanya. El papa Joan Pau II, l'any 2004, va transformar l'Església de Sant Feliu en catedral, al crear el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. La primera església que tenim documentada a Sant Feliu és de l'any 1013 i està dedicada a Sant Feliu. I no és fins al segle XIII que la dediquen a Sant Llorenç. L'any 1505, quan aquesta església de Sant Llorenç va esdevenir parròquia, va ser quan es va encarregar una nova construcció a l'arquitecte Cristòfol Regàs. Més tard es tornà a edificar amb un temple nou molt més gran, d'estil neoclàssic, a càrrec de l'arquitecte francès Renard, cap allà el 1850. I després, més tard, el van reformar l'arquitecte Josep Simó Font Coberta, quan va ser destruït durant la Guerra Civil. L'Església catedral de Sant Llorenç, tal com la veiem ara, es va acabar d'edificar l'any 1946. Va ser feta amb mitjans molt precaris en aquella època de postguerra, gràcies als esforços dels feligresos. I podem dir que encara avui està en construcció o, si més no, en renovació. L'Església actual es va construir segons el projecte de l'arquitecte de Martorell, Josep Ros i Ros, i van executar les obres els constructors Ernest Claramunt i Adjustori Mitjans, amb una decoració i ornamentació de Francesc Labarta. És una església d'estil bicentí, de planta basilical amb tres naus, creuer i lucernari, i el seu element més característic és el campanar, l'única cosa que es va salvar de la destrucció del 1936 i que l'any 1961 li van posar un rellotge. Té unes dimensions de 45 metres de llargada, 32 d'amplada i 26 d'alçada, i el campanar fa 40 metres. També té, com un edifici a part, però dins del conjunt catedralici, la capella del Santíssim, de 32 metres de llarg per 8 metres d'ample. Donen accés a l'interior tres portes, una a la façada principal, naturalment, i les altres dues a les façanes laterals, a l'extrem dels creuers. La portarada principal, amb arc de mig punt i dues arquivoltes sostingudes amb columnes, té uns capitells decorats amb motius vegetals i geomètrics. Al timpà hi ha una alegoria de la vida i el martiri de Sant Llorenç. Les portes laterals, també de mig punt però menys ornamentades, està una dedicada a la Mare de Déu del Roser i l'altra al Bon Pastor. Seguint el model de les basíliques romanes, l'interior de la catedral té tres naus, dues laterals en volta i la central amb anteixinat, arcades i columnata. Al mig del creuer s'aixeca la cúpula, que descansa sobre dues pilastres de la nau central i dues pilastres de l'apsis. L'ornamentació interior és molt simple, amb unes faixes de colors que combinen els colors neutres i els colors càlids, gris, roig pompeyà, madró vinatós i també daurats, que li donen una calidesa amb la seva lluïsor. Potser la cosa més destacada de la decoració anterior sigui el sostre de la nau central i del travesser, amb un anteixinat de cassetons de relleus daurats que emmarquen la figura de l'anyell en relleu, damunt els tibres amb els set segells, tal com descriu l'Apocalipsi, i sobre una rica faixa en forma de creu on hi trobem les alegories de la gràcia i de la fe i les virtuts cardinals. Entre el frisc que hi ha sobre les arcades i les columnes, que són de granit artificial, hi destaquen els capitells d'estil bizantí, fets amb pedra de Montjuïc, amb els relleus de les fulles de cant com els antics capitells corintis, i unes creus esteritzades que contrasten amb el color rogenc del fons. Al centre del creuer podem contemplar l'espai vuit abat amb quatre petxines que sostenen la cúpula del simborri, també decorada amb colors grisos i daurats, que llueixen quan la llum del dia entra pels finestrals. A les petxines hi ha la representació del tetramòrfos dels quatre evangelistes, i en el punt més alt que corona la cúpula hi veiem el colom, símbol de l'esperit sant. A les nauts travesseres hi ha a cada costat uns rosatons amb figures d'àngels esgrafiats a banda i banda. El principal centre d'atenció, com a totes les iglèsies, és l'Apsis, a l'entorn del presbiteri, l'altar major i l'Ambó. El presbiteri està separat de la resta de l'església per una àmplia grada de 10 metres i mig d'amplada i 14 de fons. L'altar, situat damunt del presbiteri i elevat del nivell del terra, és una mesa vacissa de pedra calcària amb basament d'obra i revestida de marbles de color beige, gris i marró que fa 3 metres de llarg. Sobressortint de la mesa hi ha uns relleus decoratius de les alegories dels 7 sacraments. Damunt de l'altar, penjat i centrat, hi tenim el valdequí, que es va afegir molt posteriorment. En la decoració de l'Apsis hi tenim Jesús en Massestat, com si fos un pantocràtor dels que veiem en l'art romànic i bizantí. O sigui, Jesús assegut en un tron, portant el llibre amb la inscripció llatina Ego sum via veritas et vita. Jo sóc el camí, la veritat i la vida, assenyalant amb la seva medeta l'obra de la creació, representada simbòlicament per un arc triomfal. Tota la figura de Jesús s'emmarca dins del medalló característic del romànic, anomenat també Mandorla, i als seus peus hi ha la bola del món. Al costat d'aquesta figura en Jesús en Massestat hi ha dues representacions de la vida de Sant Llorenç. Totes aquestes pintures van ser fetes pel pintor Francesc Labarta. A la part més alta de l'Apsis hi ha dos àngels esgrafiats que coronen a Jesús com a rei de la creació. I més avall, entre cintes i orles, hi ha una dotzena d'estrelles que representen els dotze apòstols. A les parets laterals del fons hi ha cinc finestrals que donen llum a l'interior. El finestral central està tapat. Doncs hi ha la fornícula amb la imatge de Sant Llorenç, patró de la ciutat, feta per un escultor desconegut. A banda i banda de l'Apsis hi trobem les absidioles. A l'absidiol de la de la dreta hi ha la capella del Sagrat Cor, inaugurada l'any 1955, decorada segons un disseny dels pares salacians de Barcelona, amb un esquema decoratiu una mica diferent de la resta del temple. Té unes pintures murals fetes a l'oli que representen la paraula del fill pròdic i la samaritana. La tauda de l'altar d'aquesta pecapella està sostinguda amb una columna on hi ha un relleu del bon pastor. I a sobre hi ha la talla prolícomada del Sagrat Cor, emmarcada per un plafó en forma de rectangle amb els relleus dels quatre evangelistes, que em suposo que no té cap valor artístic. A l'altre absidiola hi ha l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, també del 1955, amb unes escales, tal com si fos a Montserrat. Té la decoració feta pel pintor Joan Torres i Vivert, que va seguir el mateix esquema decoratiu de tota l'església, també és del 1955. La imatge de la Mare de Déu és de l'escultor Josep Maria Camps Arnau. A les parets laterals hi ha pintures al fresc que representen el naixement de la Verge Maria i en el fons hi podem reconèixer l'ermita de la Salut i les muntanyes de Santa Creu. I a l'altre mural hi ha la visitació de Maria a Isabel i com a paisatge les muntanyes de Montserrat. Al fons de l'església, sobre la porta principal hi tenim el cor, un espai una mica desconegut, ara en desús, on pràcticament no s'hi accedeix mai, però que continuï amb l'esquema decoratiu de tons càlids i faixes i orles que s'entrellacen vorejant les arcades del gran finestral de la façana principal. Els vetalls i el paviment també són dos components importants en la decoració de les esglésies. Aquí a Sant Feliu el paviment és un gran mosaic de greix mat, amb teseles grans i greques entrellaçades en faixes i cintes on predomina el color blanc. Els vitralls, que serveixen per deixar pas a la llum matisada, segueixen un traçat geomètric i poc figuratiu, amb algunes inscripcions i els colors de tons suaus unificats en cada àmbit concret, blaus, rosats, verdosos i gruguens. Destaquen dos rossetons situats a les façades laterals, amb els escuts molt petits, perquè me'ls vaig anar a mirar, els escuts d'Espanya i l'arma d'artilleria, obsequi de la Fàbrica Nacional de Vitralls. A la dreta de la nau trobem la capella del Sagrament amb una magnífica pintura mural de l'artista Joan Torres i Viver feta l'any 1967. De les imatges de la catedral podem destacar la imatge de la Puríssima, tallada per l'escultor Arquim Bau, seguint un model de Martí Cabré. És una imatge que recorda molt a la de Sant Just, però és bastant més gran. L'imatge del Sant Crist de la Doració, situat en primer altal lateral de la dreta, és de l'escultor joventen. Tenim de fer una menció especial pel seu gran valor històric d'unes restes que es conserven d'una imatge gòtica del segle XIV de la Mare de Déu, amb unes restes encara de policromia, i uns basaments del pedestal barrocs del segle XVII. I també, com a curiositat, hi ha les dues capelles de l'esquerra molt modernes, una on hi ha les gerres dels Sants Olis que es van col·locar després que l'església rebés el títol de catedral, i encara una altra de més moderna on hi ha el record dels màrtirs de la Guerra Civil del Bisbat de Sant Feliu. Després d'haver fet aquesta descripció, us recomano que un dia baixeu a Sant Feliu a veure la nostra catedral, ara que llueix amb tots els seus colors i vistositat després de la neteja que li han fet per commemorar el 500 aniversari de la seva fundació. Jo, francament, que hi he anat moltes vegades, mai m'hagués imaginat que hi tingués tantes coses. La segona part del programa la dedicaré a les coses que han passat per la nostra parròquia mentre estàvem de vacances i no teníem programa de ràdio. Primer de tot, em suposo que algú haurà fet cas dels meus suggeriments i haurà anat a visitar algun d'aquells llocs de la France que també veneren a Sant Just i Sant Pastor o, si més no, tenen una relació amb els nostres patrons. La veneració a Sant Just i Sant Pastor, com us vaig explicar, està molt arrelada a la zona meridional del País Veí, en aquelles contrades que antigament havien fotut part de Catalunya i a la Provença. Aquí a Sant Just, doncs, han passat moltes coses mentre estàvem de vacances. El mes de juliol, concretament el dissabte 13 de juliol, el bisbe Agustí, coincidint amb els 60 anys de la inici de la residència de Nostra Senyora de Lourdes, va venir a presidir una missa solemne per dedicar al temple de la residència i consacrar l'altar, on s'hi van col·locar unes relíquies de Sant Just i Sant Pastor i de Santa Teresa Jornet, fundadora de l'Orde de les Carmelites de la Caritat, que són les que s'ocupen de la residència d'ancians. Aquestes relíquies, curiosament, no estan guardades a l'hora de l'altar, sinó que es poden veure exposades en tot temps. Pot ser una celebració molt participada amb cinc mossens concelebrants i dos diakes, i molts dels ancians acollits a la llar, els seus familiars i molts veïns de Sant Just. El dia 6 d'agost, com no podria ser d'altra manera dins del marc de les activitats de la nostra festa major, vam celebrar el que per nosaltres tindria de ser l'activitat més important de totes, la missa solemne dedicada als nostres patrons. Com sempre, la nostra església, engalanada de flors, lluïa amb les seves millors gales. En aquest ofici van concelebrar 10 sacerdots i va tenir l'honor de predicar la humilia mossèn Anton Roca. Doncs, mossèn Xavier, com que aquest any mossèn Anton celebra les seves noces d'or sacerdotals, va tenir la deferència de deixar-li predicar la humilia. Mossèn Anton va estar 16 anys al capdavant de la nostra parròquia. l'església es va tornar a omplir amb la seva veu. La seva humilia va ser un resum de tot el que es va fer quan ell estava aquí, quan tots nosaltres érem una mica més joves. Va fer una explicació molt bonica i vam recordar les celebracions, les romanies, els viatges, sobretot la peregrinació al Calà de Henares durant l'any jubilar, la creació de l'escolania, l'inauguració de l'orga, la celebració dels seus 25 anys de sacerdot. Tot, tot, no en va, la nostra parròquia és la parròquia on hi ha passat més anys de la seva vida i tots vam sentir una mica de nostàlgia. Després es van venerar les relíquies i es van cantar els goig i es va poder veure la restauració i neteja de les pintures de la capella del Santíssim, que ara es veuen molt més boniques i que llueixen amb tots els detalls, però que encara es queden per pagar, jo diria que un 40% del pressupost. A la nostra parròquia ja fa anys que no s'organitza cap viatge, diríem, un viatge important, tret de la romeria anual de Montserrat i de l'excursió que organitzen el primer de maig els portants del Sant Crist. Però sí que hi ha el grup o els grups de joves que surten i que potser porten allà on van el record de Sant Just i Sant Pastor i que en el mes de juliol es van fer un tip de viatjar, acompanyats sempre per mossèn Xavier i alguns catequistes. Els joves de la nostra parròquia van participar al campament organitzat per Life Teen, al Seminari Menor de les Rozas de Puerto Real a la Serra de Madrid. És el quart any que hi van. Life Teen és un moviment que va néixer als Estats Units per ajudar que els joves no deixin de freqüentar la parròquia després de la seva confirmació. Life Teen organitza aquest Summer Camp que està obert a qualsevol jove, sigui creient o no, però que tingui unes inquietuds. Els joves sempre s'han d'inscriure a través de la parròquia i durant una setmana conviuen amb els monitors i mossens fent diverses activitats lúdiques, xerrades i oracions mentre intenten descobrir o aprofunditzar en la fe i en el coneixement de Déu. Hi van anar 17 joves de la parròquia acompanyats de dos catequistes i el mateix i van anar 17 joves de la parròquia acompanyats de dos catequistes i el mateix mossèn en dos torns d'una setmana. Allà es van trobar amb joves de diferents llocs d'Espanya. Eren en total 140 joves i 40 persones en diríem d'estaf monitors, mossens, animadors de les activitats i dels cants. Espero que vagin deixar Sant Just en una molt bona posició i ara jo em pregunto tan lluny tenen anar d'acampaments? Perquè em suposo que aquí, a la nostra Arxidiocesis, es deuen organitzar també campaments d'estiu, no? Bé, ho deixo com a pregunta. Un altre grup de 15 joves va anar amb el mossèn a fer un tros de Camino de Santiago. Van sortir el dilluns 1 de juny amb avió cap a Vigo i van tornar després de 5 dies també amb avió des de Santiago a Barcelona. Ho van organitzar de tal manera que van poder caminar els 100 últims quilòmetres sense massa dificultat. Doncs havien preparat un sistema de logística. Van tenir la sort que els deixessin una furgoneta on anaven el mossèn i un dels monitors i allà tenien tota la logística i la intendència i podien preparar els esmorzars i els dinars. Es llevaven a les 6 del dematí i caminaven uns 20-25 quilòmetres. A les nits anaven a albergs que ja havien reservat des de Sant Just però també van tenir la sort que el mossèn tenia un amic franciscà que els va deixar dormir al seu convent de Padrón i també els hi va organitzar l'estat de Santiago en una casa d'acollida dels franciscans. S'ho van passar molt bé però és que Santiago és Santiago. Jo sempre deia que quan em jubilés aniria a fer el Camino de Santiago caminant sense motxilla arrossegant el meu equipatge en un carretó d'anar a comprar. Ara veig que no ho faré. Això sí, penso tornar a Santiago alguna altra vegada comodament en cotxe d'aturar-me on em sembli per veure més coses de les que no he vist. I ara acabaré amb dues coses que no van passar aquí a Sant Just però que van passar a persones que han tingut una relació estreta amb la nostra parròquia. El 26 de juliol en Daniel Palau Ibalero que va fer la seva estada com a seminarista aquí a Sant Just va ser anomenat vicerrector acadèmic de l'Ateneu Universitari Sant Pacià. En Dani Palau ara és doncs degà en funcions de la Facultat de Teologia de Catalunya i Vicedegar de l'Ateneu Universitari Sant Pacià i amb aquella senzillesa amb la que es van estar parlant aquí el dia de la Festa Major quan va venir a concelebrar i que ni tan sols va fer propaganda dels seus càrrecs. El dia 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè l'Arquivre d'Urgell i copríncep d'Andorra Monsenyor Joan Enric Vives que també va estar vivint a la nostra rectoria va celebrar d'una forma molt senzilla tal com és ell a la parròquia de Santa Maria del Teulat del Poble Nou on el van batejar va fer la primera comunió va ser confirmat i va ser ordenat sacerdot les seves noces d'or sacerdotals. Des d'aquí l'enhorabona a tots dos i que per molts anys. I ara com que estem a començament del curs escolar com a notícies breus us diré que aquest any tenim nou nens inscrits a la catequesi de primera comunió aquí a la parròquia a més a més dels que vindran de l'escola Madre Sacramento i que faran la catequesi aquí als locals parroquials. I pels nens i nenes que s'han inscrit a la institució de Miranda les nostres catequistes es desplaçaran allà. A l'institució de la Miranda hi ha nens de molts llocs de Sant Andreu de la Barca d'Hospitalet de Cornellà de Barcelona per això els van a fer la catequesis allà perquè així no es tenen que desplaçar a la parròquia. també aquí en els locals parroquials hi haurà la catequesi d'adolescents amb unes catequistes especialitzades i em suposo que adoctrinades pel moviment Life Team. Ells ja van començar el dia 20 de setembre amb un sopar. Aquest any s'han pogut fer dos torns de joves. El primer que té el nom de Life Team Vida Adolescent per nois i noies de primer d'ESO fins a segon de batxillerat que tenen la seva reunió els divendres de set a nou i quart i després el grup Life Viu per joves a partir de 18 anys i que comencen la seva reunió també els divendres de dos quarts de nou fins a dos quarts d'onze. Des d'aquí el mossèn anima a tots els joves a venir i a participar. També aquest any s'ha creat un grup de catequesi d'adults que tindran les seves reunions els diumenges de set a vuit del vespre. Recordar-vos ara que el dia sis començaran les trobades del cafè amb fe després de la missa d'onze i que ja estem preparant la romeria a Montserrat que es farà del vuit al deu de novembre. Les inscripcions es podran fer mentre es prenen el cafè del diumenge dia sis fins al diumenge dia tretze. Ja sabeu que tots hi sou convidats encara que no aneu a missa cada diumenge. a veure joves si vosaltres també us animeu i aneu perquè us conegui la gent gran de la parròquia. En Dani Palau a la seva parròquia ha aconseguit que s'inscrivissin 25 joves a la romeria. Preneu exemple. I ara si ens voleu tornar a escoltar estarem en antena el proper dissabte a dos quarts dotze del migdia. Fins llavors. de la ràdio que ens contrau Ràdio Desvert, sintonitzes Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1. 05.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 97.2, Ràdio Desvert, 98.1, Ràdio Desvert, 99.1, Ràdio Desvert, 95.1, Ràdio Desvert, 61.1, Ràdio Desvert, 98.2, Ràdio Desvert, 95.1, Ràdio Desvert, 99.1, Ràdio Desvert, 99.1, Ràdio Desvert, 95.1, Ràdio Desvert, 99.2, Ràdio Desvert, 96.1, Ràdio Desvert. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!