Catequesi a Sant Just: infants, postcomunió i adults

Veus de la parròquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia de Sant Just i Pastor de Sant Just d'Esverda Ben trobats, amics oïdors d'arreu d'Esvern, veus de la parròquia presenta l'hora dels laics. Bona nit. Abraços la creu, ja no miris enrere. Si ets testimoni, sabràs què t'espera. Ben trobats, amics oïdors de l'emissora municipal de Sant Just d'Esvern. L'Hora dels Laics presenta avui la catequesi d'infants i adults. Sabeu que durant aquest curs el nostre equip, l'equip D, està informant sobre les diverses col·laboracions a la nostra parròquia o arreu de l'Església en què els laics es comprometen amb una part de la seva creença, que és divulgar la fe i la doctrina de Jesucrist. A la nostra parròquia dels Sànjos i Pastor, d'aquest poble, hi ha infants i joves que segueixen catequesi. Per explicar-nos això, hem cridat, ens hi ha hagut tan amables de venir, la Montserrat Culla, hola Montserrat, ben trobada, i la Quima Jiménez. Hola, bona tarda. Com a habitual, contartuli també de l'hora dels likes, hi ha la Immaculada Periques, ben gelada. Hola, bona tarda. I estem intentant contactar telefònicament amb en Lluís Maria Domènech, que potser s'afegirà al llarg del programa d'avui, en aquest diàleg. Primera qüestió, companyes, la catequesi en principi d'infants té moviment i hagi quants infants i catequistes mou, aproximadament, en aquest moment. En aquest moment som 12 catequistes i d'infants són 18 que faran aquest any la comunió i 23 que estan en primer curs. i després n'hi ha 7 de postcomunió, que són el grup que porta la Quima. Molt bé, estem parlant de 48 infants, una cinquantena, i una desena de catequistes, has dit? 12, bueno, en comptat hi ha 12 més... Una desena, unes 60 persones segueixen aquest curs de catequistes. Com has dit, es divideixen en diversos grups, Primer curs, perquè per fer la comunió es necessiten dos cursos, primer curs i segon curs. També tot varia segons els moviments que vulguin fer la comunió, de grups dels col·legis, no ho sé. Però en general els de primer curs de catequesis són els que fan tercer de primària i els de segon quart. La Montse és catequista d'infants, diguéssim. Sí. La Quima és catequista d'aquests nois una mica més grans que ja han fet la primera comunió i fan un postcomunió. En què consisteix aquest pla de catequesis? És el primer any que es fa a Sant Just i vam decidir fer-lo i agafar nens que havien fet la comunió l'any passat i que volguessin tornar a nosaltres. I en som set. Llavors, seguim el llibre que correspon als de postcomanió, però a més a més els intentes fer pensar, saber fer diàlegs, saber fer tertúlies, treure temes del dia a dia perquè ells s'expressin. I d'aquesta manera aprenem a escoltar, a respectar les opinions dels altres i de mica en mica anem creixent. Intentes involucrar també una mica el fet de compartir les opinions dels altres, que només la nostra és la bona. Llavors fem una miqueta... aquest joc de, bueno, un dia toca potser més que taquessis pura i dura, i en altres dies, doncs, que intentem fer algun tema a l'atzar, doncs, de la fe, del destí... Bueno, anem tocant temes que fins i tot són inquietants per ells, no? Els nens de primer o de segon, és a dir, que es preparen per comunió, deuen tenir que taquesi cada setmana? Sí, una hora a la setmana, segons el curs que facin, és en dimecres o bé en divendres, però és una hora. I els nens de postcomunió tenen catequesi cada 15 dies. La Inmaculada estava frepant per intervenir? Jo el que voldria saber, i suposo que és un tema que pot interessar la gent que ens escolta, és per què us heu fet catequistes? Què us pot aportar a vosaltres com a persones, com a cristianes... Per mi jo crec que és una forma d'estar vinculada a la comunitat, ja no només a l'església, sinó fins i tot amb la gent del poble. La condició del poble et dona la sensació que hem d'estar tots més units, i és una forma d'estar amb gent que tu habitualment no veus, i amb les catequistes has creat un vincle que si jo no hagués sigut catequista no les hagués conegudes, perquè vas a la feina de feina a casa, i és un vincle que neix amb la gent del poble, i a més a més tens els nanos que et donen una vitalitat que és genial. Vull dir, aquesta innocència dels nens te la transmeten, no? I és una forma de donar i rebre, no? El fet de l'infant que et riu o que te'n vas un dia amb les catequistes i parles i surts, no? Vull dir, jo crec que formes una unió i una comunitat, no? I això és molt positiu. En el meu cas, doncs, va ser unes circumstàncies que, a veure, sí que em feia il·lusió, però basta que hi hagués una de les catequistes, evidentment les conec a totes, però més amiga, i em va dir que necessitem catequistes. Dic, oh, no sé si ho sabré fer-ho i tal i qual. Amb aquesta manera fa 20 anys que n'estic fent. O sigui que és allò de començar amb por i després trobar-t'hi la mar de bé t'aporta tota una riquesa dintre teu que hi ha vegades que dius ho deixaria perquè aquell dia et surt tot al revés. Però te'n surts i... Participes també que els infants aporten el catequista, el mestre, el que sigui, quasi bé més coses de les que un dona? Bé, hi ha temporades de tot, perquè hi ha temporades que tens aquell grup que t'ha tocat que dius que facin la comunió i que no els vegis mai més. perquè sembla que te'ls tinguis tots allà, que te'ls hagin triat i que tots, a veure si et poden fer l'altre veta per un compte o altre, però suposo que això es deu ser fins i tot a les escoles, m'imagino. Però hi ha temporades que t'ho passes molt bé i ells mateixos t'ho aporten. A veure, jo també volia preguntar, a part del tracte directe amb els nens i sobretot els que prepareu per la primera comunió, amb els pares, amb les famílies, hi ha es fa que taquessi, perquè la feina que es faci amb els nens, d'alguna manera, s'hauria de continuar a les famílies. Perquè, si no, què fem? Els preparem per la primera comunió i ja ens quedem tots tan contents? Bé, almenys fem això, no? Però, clar, aquí la gràcia seria que això arribés més endins i més lluny. Ja sé que és una pregunta... Per les cares que em feu, ja sé que és una pregunta complicadeta. A veure, complicada... Sí i no, perquè si hem de ser sincers, hi ha pares de tot. N'hi ha que deixen allà la criatura i el dia que venen a veure quin dia farà la comunió, i aquí s'ha acabat tot. I n'hi ha d'altres que sí, que si t'hi poden implicar. Cada mes es fa una reunió de pares, però l'assistència de pares és molt minsa. De vegades ens hem trobat que són més catequistes que pares. Sobre això hi tornarem a la part final d'aquest programa, quan parlem de la catequesi d'adults no tant dirigida a pares de primera comunió, sinó a una oferta generalitzada que ha fet la parròquia de Sant Just amb altres del Baix d'Obregat. Quima, quina formació... creus que ha de tenir el catequista, i en el cas concret teu, hi ha hagut passos, contactes amb altres catequistes, o vaig llobregar tota l'odiòcesi, de cara a tenir els recursos suficients? A veure, jo vaig començar a ser un catequista fa molts anys, quan vaig començar a estudiar, quan era l'escola, jo anàvem a una escola de monges, al Sagrat Cor de Sarrià, i allà vaig començar, però uns de feina... Vaig saber-hi un moment, quan vaig agafar els estudis, em vaig posar a treballar i vaig saber deixar la catequessis perquè no era compatible, i quan ara he pogut combinar-m'ho, no és que requereixis tenir habilitats, jo crec que t'han d'agradar molt els nens, entre altres coses, i la veritat és que jo el grup que m'he trobat aquí a Sant Jus de Catequistes són esplèndides. Llavors sí que ens hem trobat amb totes les catequistes del Vaxellobregat, aquest ara fa cosa d'un mes, un mes i mig, ens van fer unes xerrades per mi molt bones, on ens vam trobar molta gent que, clar, habitualment no et veus, perquè són d'altres pobles, que, clar, no et veus i et trobes un cop a l'any. I crec que va molt bé perquè reculls idees d'altra gent, d'altres equips que funcionen tant amb nens petits com amb postcomenió, nanos que, en el meu cas, que van cap a la confirmació, doncs parles. També venen alguns mossens a explicar-te la formació, no la formació, sinó la forma d'expressar la fe, no?, I això a vegades estem molt centrats en la fe, la fe, però hi ha moltes maneres de transmetre-la, que és valors. En definitiva, la fe la podríem dir que són valors que transmets. Jo crec que aquestes xerrades que fem, jo crec que m'agradaria fer-les dos cops a l'any. La fem un cop, que se'n diu curs de catequistes, que la fem dues tardes, i a mi m'agradaria fer-la una més, perquè a vegades venen gent molt bona a fer xerrades, que jo crec que no només per nosaltres, com a catequistes, jo crec que es podria ampliar a altra gent del poble o fins i tot a les persones que van a missa els dissabtes o els diumenges? Ara que parlem de nombre de gent, o que tornem en aquest cas, anem al nombre de catequistes. Aquestes 10 o 12 persones que actualment mouen aquesta canalla a nivell de formació i d'animació de la fe, com està? És a dir, és un grup regular però que s'hauria d'ampliar... Ja esteu bé, sou gent suficient. També el nombre d'infants ha pujat o ha baixat respecte als anys darrers. Com ho veus, això, Montse? Ha baixat, evidentment. Crec que és amb tot. I les catequistes que hi ha, de moment, clar, per el que hi ha de nanos, n'hi ha prou. Clar, perquè deu ser grups de 5? No. Bé, sí, 5-6, amb els de primer... no, perdó, amb els que ara estan fent segon, hi ha catequistes que són més novates, que fa poc que han començat, i llavors sempre n'hi ha dues per grup. Sempre n'hi ha una que podés més veterana per donar una miqueta d'empenta a l'altra perquè s'acabi de deixar anar. Perquè, a veure, pot agradar molt, però de vegades els nanos se't mengen. Has de tenir una miqueta més de picardia que la que puguin tenir ells. Però, bueno, llavors van de dos en dos i que sempre hi pot haver-hi que un dia falla una per mil coses i sempre hi ha l'altra. En canvi, llavors, amb els que estem fent primer ja som... Jo, poder, de les veteranes soc la més jove i fa 20 anys. Amb tot, però, si hi ha persones que ens escoltin... La més jove, vull dir, la que menys anys porta. Sí, anava a dir, si hi ha persones que ens escoltin i tenen aquest desig de ser catequistes, tant si són... dones com homes, suposo que seran ben rebudes i es poden dirigir... I està obert a tothom. On es poden dirigir? Es poden dirigir a la parròquia amb el mossèn i nosaltres les acollirem la mar de bé. D'aquesta manera que vam fer-li amb la Quima, que se li va llançar una miqueta la cosa de veure què diu, i va picar l'am, s'ha de dir així, és el mateix, és en el mateix sentit que allò trobes de vegades persones... que els hi veus aquesta inquietud, que volen fer coses, i allà ens va anar la mar de bé. Quima, aquest grup que tu has iniciat aquest any, que feia molt de temps que no n'hi havia aquí, se'n parlava, se'n parlava, però ara s'ha concretat, l'objectiu és anar més enllà, per exemple, fins a la confirmació, o no us plantegeu que ja termini i aneu més, setmana a setmana, més a més, i any a any? A veure, la idea és que a mi m'agradaria que els nanos tinguessin la inquietud, però perquè ells volen fer la confirmació, llavors ens seria genial. Però que sortís dels nanos, que digui, ostres, em falta el sacrament de la confirmació, el vull fer, però perquè el sento, no perquè és un acte social. Llavors, bueno, vas fent a poquet a poquet i passets i a veure ells on arriben. Aquí també és veritat que jo tinc un surp dels pares, els pares dels nanos, Són uns pares que són molt actius, ens portem molt bé, ens comuniquem molt bé. Algun dia hem fet algun berenar així corrents, ara estarem preparant i prepararem segurament més endavant alguna activitat pel bon temps, per reunir-nos papes i nens. Però també és veritat que els pares, en el meu cas, me'ns ajuden, perquè a vegades algun tema que els pares creuen que els pot interessar els nanos t'ho diuen i llavors tu el prepares i els comuniques. Però anem a passet a passet. A mi ja m'agradaria que aquest grup es fes una miqueta més gran, perquè són set, I que a poc a poc fins i tot es creix un vincle d'amics, que és l'objectiu. Són constants per això? Sí. A veure, el problema que tenim actualment, jo crec, amb els nanos, és que els carreguem d'activitat extraescolars. I això ens fa bellugar que jo a vegades tinc quatre nens, a vegades en tinc tres, a vegades en tinc cinc. Perquè hi ha un partit, hi ha unes convivències, llavors, clar, tot això... Ens fa moure el dia a dia, no? Jo hi ha dies que vinc amb una idea i si em trobo que tinc quatre nanos la canvio perquè, clar, el millor que he preparat és per tot set, perquè sigui més actiu, sigui més divertit. Llavors canvio la temàtica i sempre porto el tema bé o l'acció bé, no? Perquè a vegades em trobo que som tres. A quina hora us trobeu i quin dia a la setmana? El meu cas és els divendres a les cinc i mitja fins les sis i mitja. Ha sortit al llarg d'aquesta conversa què fa la parròquia de Sant Just de cara als adults, si hi ha algun tipus de catequesi d'adults. Hi ha hagut diversos intents al llarg dels darrers anys, des de cursets bíblics, a conferències cuaresmals i amb altra temàtica, i ara això s'ha concretat amb una concreció, per dir-ho així, que és a nivell de tot el bisbat. Sant Just, recordeu que va ser una mica... la pionera, una de les pioneres, en acollir una idea de mossèn Morlans, que en deia ella el recomençar o el tornar a creure. Era una crida adreçada a la gent que s'havia allunyat de la fe, però que havia tingut al llarg de la seva vida notícies de Jesucrist. És a dir, no era per dedicar en el desert absolutament, sinó en tot cas... retrobar una fe d'infant, de jove o fins i tot d'adult, que estava en aquest moment sumorta. Això, ja dic, a nivell de la diòcesi Sant Feliu de Llobregat, s'ha concretat en un itinerari d'iniciació cristiana que es titula Vine i veuràs. Llavors, en què consisteix? Consisteix que, a través d'un programa de trobades, un al mes, en divendres al vespre, de 9 a 10, en els locals de la parròquia, unes persones que han seguit aquest itinerari com a formadors, han estat un any de preparació, dirigeixen un moment de reflexió serè, intimista, recorrent, amb una relaxació prèvia, amb uns cants que invoquen l'Esperit Sant, la lectura... d'un passatge que sempre és de l'Evangeli, unes pregàries que poden ser més o menys espontànies i aportades per la gent, i pot haver-hi una mostra d'un compromís, alguna persona que dóna testimoni del que li ha passat a la seva vida, de com està ell a nivell de creences, de qui és per ell desobrist. Ho dic per tots els oïdors, això se n'ha donat notícia des d'aquesta mateixa emissora, però per saber que el proper dia 15 de març, no aquest divendres, sinó el que ve, hi haurà a les 9 la propera sessió de Miraveuràs. Aquí tenim el programa de convocatòria i no ho podria llegir a la totalitat, però és si sents una inquietud si vols participar a unes trobades obertes, no hi tens res a perdre, etc. Els que volen estar una estona de pregària sense compromís, un, si no s'hi troba bé, primer, pot no dir res, però segon, es pot aixecar i marxar. I, per descomptat, pot no tornar. No s'apunta ningú, no és un compromís per tot el curs, és una sessió per si tu vols trobar buscar alguna cosa que t'inqueti. Algun havia sentit parlar d'això? Tenim el Lluís Maria Domènech, al qual saludem. Bona tarda, Lluís Maria. Bona tarda, Lluís, què tal? Molt bé. Parlàvem d'ovi de veuràs, o de tornar a creure, o de recomençar. Tens alguna notícia d'aquest... Jo tinc una pregunta que volia fer... A veure, perdoneu-me que no sigui aquí, però és que no estic prou bé i no estic per sortir. I ja ha anat aquest dematí el metge i perdoneu-me, jo ho sento molt, però... Però si no ho arribes a dir, escoltes, no saben qui som aquí. D'acord, d'acord. Jo només pensava una cosa. Parlen de 20 anys, aquestes senyores que estan aquí, i parlen d'una vocació i d'una dedicació i tal... N'estic absolutament convençut, perquè les conec a totes dues, que estan molt al dia amb les coses de la joventut i les maneres de pensar de la gent. Però hi ha una cosa que, igual que hem hagut d'inventar això del vine i veuràs, que és del que estaves parlant tu, que és per intentar reconquistar o conquistar gent que està a la vora nostra però que no té una clara visió de les coses, o potser perquè l'han destregutat, si aquestes senyores pensen en la continuïtat d'una gent més jove o ho tenen ja abandonat i s'acabaran velles. No sé si m'hi ha explicat prou bé. Aquí sí que valdria la pena que estiguessis aquí perquè les edats són variades, no estem rodejats de gent que ja estigui a les seves últimes etapes com a catequista. Però vaja, passo la pregunta a les interrogadores. Hi haurà continuïtat de catequistes en gent que us vinguin al darrere? Almenys, de moment, la que ens continua Un moment, Lluís, estava parlant la Montserrat. La Montserrat que ja en té 66. Però vull dir que la que tenim, que és l'últim fitxatge, pràcticament es pot dir, és la Quima, una noia jove, que aquesta és la que ens pot portar tots els altres més joves. També al voltant d'ella, de les seves amistats que pugui tenir, de dir, mira, per què no vens? És ella la que ens pot portar la continuïtat de catequistes. Perquè, esclar, si anem a mirar amb la meva edat i totes les altres catequistes, totes són més o menys de la mateixa. Ara la Quima està obligada a dir-ho. Ara és la Quima que hagués parlat. No m'importa, en tinc 36 i, vaja, la idea és que darrere meu vinguin i la idea és que els meus nens, que han començat aquest any, la idea és que ells al final tinguin aquesta inquietud i es vulguin quedar a la perroca. És a dir, un correcte cicle seria aquest, no? Pels mateixos nens... generin i em diguin, ostres, doncs escolta, dintre d'uns anys jo vull ser catequista dels de primer, doncs perfecte. Aquesta és la inquietud que al final busques, perquè si no, clar, la idea és entrar gent jove, fins i tot ja no només per als nanos de catequesis, perquè tinguin un aire més fred, sinó fins i tot per la comunitat, és a dir, per l'església, és a dir, que hi hagi una mica més d'ambientill, no? Així col·loquialment. No sé, Lluís Maria, si s'ha contestat Potser tu veus la comunitat en general una mica manca de joventut. M'ha contestat el seu cas particular. Jo parlo en general, perquè jo sí que visc el món, i a pesar que sóc més vell que la més vella d'aquí, de tota manera estic en contacte amb el món i veig com pensa la gent i com es paralla la gent i com parla la gent. i com s'allunya de la gent de l'Església, de l'Església i d'altres coses. Immaculada, l'Immaculada vol intervenir. Sí, jo, quan tu deies això, Quima, que els que tu ara tens, que són més grandets, a la llarga, doncs poguessin també esdevenir ells mateixos catequistes, jo penso... I no seria maco que algun dia algun d'aquests que tens tu participés d'alguna manera, programéssiu, que pogués participar amb més petitons? Una mica per ensenyar-los ja la possibilitat que ells expliquin alguna cosa als més petits. No ho sé, eh? Nosaltres, per exemple, això, a les escoles, doncs ho fem, que a vegades un nen ajuda a un altre, i el nen que ajuda a l'altre està aprenent inclús més que el qui està ajudant, pel fet d'ajudar-lo, no? Doncs potser amb la catequesis, ara es posa una cosa que potser ja la teniu pensadíssima i... Podries, no sé, l'activitat que fan conjunta, a part de la Eucaristia que fem un cop al mes, que llavors hi ha els grans i els petits i els barregem i intentem que tots facin coses, els divendres, a deu minutets, un quart d'hora, anem tots cap a l'església. I llavors, bueno, normalment fem un moment de silenci perquè aprenem una mica a pregar, no? Clar, què passa? Que els més petits no diuen, acostumen a dir res, no? El mossèn diu, doncs, donem gràcies, pel que sigui, doncs, pel dia que hem passat, perquè estem tots junts, i llavors tothom queda en silenci. Llavors, són els grans els que inicien el fet de, doncs, preguem perquè avui ens hem pogut reunir tots aquí, és a dir, els anem ajudant. Quan diem grans, estem dient deu anys. Deu anyets, de deu a onze a onze. Sí, sí. Intentem que vagin fent coses, no? I que ells, quan... Bé, intentem. El que passa és que podem millorar aquestes coses. Ara, el dissabte, que fem el sopar de la fam, barregem grans i petits, hem fet un mural on hi participem els tres grups, i llavors intentem que entre tots, doncs, muntin el que és el projecte de la Mants Unides que ens ha tocat aquest any per l'Arxiprestat, no? Llavors hem unit els tres grups. De fet, és molt de lluar aquesta responsabilitat d'aquests laics i laiques que no només porten aquest grup setmanalment o quinzenalment, sinó que fan les reunions pertinents a la parròquia o bisbata, etcètera, que participen en la missa familiar un cop al mes i que sempre que hi ha algun altre esdeveniment, sopar de la fam, el dia de Nadal a la missa del Pollet, no ho sé, alguna altra cosa, sempre tens els catequistes allà disponibles, i, quan cal, amb els infants darrere. L'inici de curs, l'acabament de curs, tots aquests actes. Això és realment una col·laboració laical que s'ha de fer notar que és extraordinària. Molt bé, tenim dos minuts per acomiadar-nos. Alguna opinió més ràpida, Lluís Maria? No, no, moltíssimes gràcies per la resposta. Encara que és un tema que valdria la pena estendre-ho per una altra vegada. perquè penso que sí que és important. La renovació... Esclar, estem parlant d'educació moral, d'educació a la nostra religió. I és una cosa que nosaltres, sí, d'aquella manera, però ens hem tingut de convertir tots, perquè després de 40 anys de franquisme n'estàvem una mica fins al gorro, i ens hem tingut de convertir tots. I ara sí que tenim unes idees molt clares. però voldríem que aquestes idees clares anessin als nostres fills i als nostres nets. Molt bé, i també que anessin als cardenals, que es reuniran amb conclava ben aviat per elegir el nou pare. Algunes reben la inspiració directa de l'Esperit Sant. Alguna opinió més? No? Doncs moltes gràcies. A vosaltres. Serrat, Quima, Immaculada i a les nostres Ràdio Escol.