Cinc religions, un camí: la llum interior

Fins demà! Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esverg. En tots vostès, veus de la parròquia. Un altre dimecres més, amb vostès, Paraula viscuda, programa dintre de veus de la parròquia, que el fem la Montse Giró. Bona tarda, Montse. Perdó. Qui us parla, l'Alina? I després sempre tenim aquella persona amiga, tan maca, tan benevolent, amb tantes ganes d'ajudar, i en aquest cas tenim la Fina Soler. Bona tarda, Fina. Bona tarda. A una de les, com vostès recorden, al nostre programa, li hem preguntat a la Fina si és tan amable de parlar-se d'algun llibre, d'algun poema, d'algun text que a ella li ha agradat moltíssim. I ella, molt amable, ens ha recomanat un llibre que jo no he tingut el ple encara de llegir-me'l tot, només que algunes coses, ella ja ens explicarà el per què l'ha triat, un llibre que se'n diu Les religions 5 claus. Aquest llibre ens parla dels orígens del hinduisme, del budisme, del judaïsme, del cristianisme i de l'islam. I aleshores, així mirat per sobre, ell ens ho dirà més bé, veiem que totes les religions tenen un component comú que podríem dir que totes les religions són una. Ara la fina ens dirà per què ha triat aquest llibre, però abans d'això la Montse ens dirà una mica qui és la fina. Perquè a la fina és una veïna, però potser no la coneixem massa, una gran persona. La coneixem les persones que hem coincidit amb ella, a l'escola amb els seus fills, després també penso que ella és una persona molt comunicativa i també tot el seu cercle i tota la persona que es troba ella es dona a conèixer. Però a nivell de Sant Just, com diu ella, diu que està poc integrada, però això s'hauria de veure. Em sembla que el fet que no estiguis amb cap associació en aquest moment, cosa que em sembla molt lògica per tot el que fas, no vol dir que no estiguis integrada. Penso que sí que ho estàs i molt. La Fina Soler i Felip, ella és parella d'en Josep Virgós, que també és un gran, jo diria, atleta dels primers que... que van començar a córrer per aquí a Sant Lús, o sigui que sortien corrent ell i un altre company, no? I ma filla, alguna vegada, oi? Sí, sí. La Mònica. És mare de tres fills, hi ha grans, i àvia de sis nets. Ja podeu imaginar que amb els nets hi passa una dedicació bastant gran, però ella té una professió que s'hi dedica, jo diria, d'una manera esplèndida, infermera. Sí, sí. Ella està aquí a Cornellà, no? No, ara estic al Prat amb un servei d'urgències. Ara ens acaba de dir que tinc el torn de nit i no he dormit encara. També té una característica important que és del grup d'amics de Peres Casaldàliga i fa un voluntariat en dones llatines perquè les educa en què siguin cuidadores de gent gran. Per tant, amb això ja podeu veure que està superintegrada. És una dona que es preocupa i s'ocupa de les persones i això és molt important. Uh, vols dir alguna cosa més, Montse? No, perquè tenim el llibre que ens sembla que és prou bé. Aleshores, el llibre, nosaltres la primera pregunta la hi fem. Fina, per què has triat aquest llibre? Què és el que t'aporta aquest llibre? Aquell llibre el vaig... O sigui, vaig conèixer la Teresa, l'autora del llibre. La vaig conèixer amb una trobada dels amics del Pere Casal d'Àliga, sobre una trobada que van fer que anava sobre quin Déu, quina religió... I ella ens va venir a fer una ponència i la veritat em va endurciar esmal la seva espiritualitat, diria, la seva... No sé, era una persona que et donava alguna cosa, no? I aleshores hi havia aquell llibre allà i el vaig comprar, em va agradar comprar-lo, però pensava que m'agradaria llegir-lo, no? Aleshores aquest llibre el vaig comprar i el vaig follar una mica, però el vaig deixar una mica així de banda, vaig dir, bueno, ja me'l miraré més a poc a poc... tinc que dir que ara és el llibre que tinc a la tauleta de nit i que molts dies, a la nit, abans d'anar a dormir, doncs m'agrada llegir algun tros de tot el que està escrit en aquest llibre. I me va agradar molt d'entrada perquè era un llibre que, com has dit tu, Violina, comença a l'arrel de totes les religions. O sigui, et comença explicant les persones, l'origen, i la persona que ha tingut un significat important en cada religió. I és molt bonic perquè veus que Totes les persones, tant Buda com Jesús, com Ahoma, tots són persones que a partir de la seva vida fan una sortida cap a la natura per trobar-se sols, per trobar el seu interior, per descobrir el que realment són ells, sense cap influència externa, sinó l'única influència de la natura, i realment és la manera en què ells descobreixen Déu. I he pensat que és molt interessant veure que en totes les religions és un camí bastant semblant per arribar a Déu. I a mi la veritat és que m'entusiasma aquest retrobament en Déu davant de tota la naturalesa, la part ecològica, el cuidar la terra, el mimar-la, el pensar que la terra és... és on nosaltres vivim i on nosaltres fem camí, no?, i el trobo realment molt interessant. En el primer capítol, el que té bonic, jo, el més menys per sobre, jo s'ho dic perquè no he tingut temps i, bueno, és igual, però ja me'l miraré i també ja d'entrada el recomano, perquè no és un llibre dense, ni molt menys, perquè és un llibre que explica com una història, és com si un llibre anés narrant la vida d'aquests personatges, I aleshores et dona exemples, i no solament exemples, sinó com si diguéssim guies del que és en si, l'orientació que et diu l'hinduisme, com es practica el cristianisme, com es practica. És a dir, et va alimentant, podríem dir així, de com podríem arribar a trobar-se, a trobar aquell lloc interior. Si comencem perquè tu has buscat uns textos que, a més a més d'explicar la història, surt això que us ho dic. I aleshores, en el primer, en l'hinduisme, surten dues paraules que són molt maques quan està parlant d'això i diu que els textos que fan aquí volen ser pistes per orientar la recerca de la realitat dins, des de dins. I recordeu que la paraula Brahman vol apuntar vers la realitat vista des del seu valor profund. absolut i m'hava fet gràcia aquesta paraula absolut perquè quan s'ha parlat del papa que ara tindrem que serà Francisco és un jesuïta i dintre de les regles dels jesuïtes ells busquen molt l'absolut o sigui, és cristià i ara estem parlant al sentir-ho això vaig pensar, ostres, si és el mateix que l'hinduisme, no? I aleshores també, una de les coses que expliquen aquí, em permets de llegir-ho, diu, allò que anomenem Brahman és a l'espai exterior a l'home, exterior a l'home, és a l'espai interior de l'home, interior de l'home, és a l'espai interior del cor, és ple, és immutable, llum que supera tot esplendor, Llum que brilla sobre la terra i més enllà del cel, més alt. Aquesta és la llum que brilla en el nostre propi cor. En la Vella Pasqual, això ho comentàvem amb la Montse, en el moment de fer la Vella Pasqual, i és catòlica, apostòlica i romana, també és llum del món. O sigui, que tenim ja dues coses que estan de llum del món i també... Després també ens sortirà una cosa. I tu, una cosa que et va agradar de l'hinduisme, d'aquesta cosa, vas trobar com dos exemples molt macos per definir per on anem. Aquí n'hi ha unes paraules que estan segurament amb hindú i potser les pronunciem malament i ho deixem estar. Al rei Hanata li agradava conversar amb un savi, collonombre costa molt, i diu, digue'm, hi ha ualkia suposo que ualkaia quina és la llum que il·lumina els homes? i l'altre li diu, és el sol doncs amb la llum del sol les persones caminen anem a treballar, ens movem i ens reposem sí, però quan es pot anar el sol quina és la llum dels homes? diu, la llum és la de la lluna perquè amb la llum de la lluna es poden moure i poden anar d'aquí allà i si no hi ha ni sol ni lluna Diu, puja el foc, oh rei. És aleshores la llum dels homes. Però, i si no hi ha ni sol, ni llum, ni foc? Què? Diu, si no hi ha ni sol, ni lluna, ni foc, aleshores la veu és la seva llum, perquè per les veus ens podem guiar. I si no hi ha ni sol, ni lluna, ni foc, ni si se senten veus, quina és la llum dels homes? I diu, et mann. En Man és el que havíem dit, que és una data d'altra de les paraules, que es diu, que vol dir el misteri de la persona. És la profunditat del cor de cada un de nosaltres. I diu, en Man, com vulguem dir, segueix la consciència, que diríem, els catòlics diries la seva consciència, no? Diu, en Man, la saviesa del seu cor és la seva llum. Doncs ella és el guia del nostre caminar, del nostre treballar i de la nostra vida. És extraordinari. Ara tu, digues. Bé, no ho sé, és que jo el trobo tan bonic. És un tros que llegeixo moltíssimes vegades i sembla que cada vegada em dona un missatge més profund, no? Vull dir que jo a vegades ho penso que a vegades ens perdem una mica per les tradicions i per les coses, que són molt interessants, no? Però que en realitat on tenim Déu és a dins nostre, no? I que és aquesta bondat i és aquestes ganes de fer el bé i això és la part divina que tenim i que és la que hem de treballar, no? Que en l'hinduisme es diria atman. Atman, això mateix, no? I per això jo quan llegeixo aquest tros és que m'emociono, no? Perquè penso, ostres, realment les persones tenim la capacitat de donar-nos en compte que ho tenim tot a dins per poder-ho treure fora i poder-ho donar als altres i poder-se ajudar, no? Sí, sí. No, perquè de vegades també sembla que la recerca es busqui fora, no? I en canvi en aquest allò et recorda que no cal ni buscar ni la llum del sol ni la lluna, sinó que siguis capaç de fer aquesta interioritzar per descobrir, no? Jo vull dir el dia que vaig descobrir, que potser no és veritat, però ho tinc molt clar, que realment Déu el tenim a dins, no?, i que tots els homes tenim Déu a dins, i és aquest Déu que hem d'anar fent grèixer, i que som un lligam, no?, tots els homes som part de Déu. Jo sempre dic que a vegades és com si Déu es hagués trencat, no?, i hagués entrat una mica al cor de cada ésser, no?, i que a vegades uns els tenen adormits, els altres el tenen despert, els altres el busquen, els altres el troben, els altres encara que el tinguin adormit, o no el tenen adormit però no saben que allò és Déu o que és diví, no?, A vegades ens diguem tota aquesta joventut, que no creuen i a vegades dic, ostres, aquesta joventut, però doneu compte que fan els voluntariats, que estan dedicats a això, estan sacrificats allò altre, vull dir, es mouen, es belluguen, volen un canvi de societat, se'n donen compte que la societat que nosaltres els hi hem anat fent no és la verdadera... Vull dir, tu creus que aquesta gent no troben a Déu? Esclar que el troben, el que passa no li saben dir Déu, no? De que t'en parlarem una mica, perquè també n'hi ha una cosa molt xula. Ara, una cosa que tu deies que no el saben definir perquè físicament no el poden veure, és un altre tros que ens has triat, que és molt bonic. Permets, Montse? Diu, l'Hudalaka Aruní li diu amb el seu fill, li dona unes pistes per animar-lo a buscar, perquè a l'hinduisme li diu, tens que anar buscant sempre, no?, a veure el que trobes, no? I aleshores li diu, i el pare li diu, diu, posa aquesta sal a l'aigua i vine demà. I el fill així ho fa, i l'endemà el seu pare li va dir, porta'm la sal que vas ficar ahir a l'aigua. I el fill va mirar dins del recipient, però esclar, la sal no es veia, s'havia dissolt. Diu, prova l'aigua de la superfície, quin gust té? Salada. Prova la del mig, quin gust té? Salada. Tasta també la del fons, quin gust té? Salada. I diu, i que em diries d'això? Doncs que encara que no la vegi, la sal és en tot moment a l'aigua. I l'altre diu, de la mateixa manera, fill meu, encara que tu no la vegis, hi ha un element subtil en tota realitat. És l'essència profunda. I tu també ets així. Sí, sí. Doncs per si diem, busquem a Déu, busquem a Déu. No el trobem, però escolta, està aquí, eh? Sí, sí. És el que deies, això, no? Jo el trobo molt interessant, no? Perquè és veritat, potser nosaltres, la nostra tradició, ens ha ensenyat una mica a buscar Déu a fora, no? Que aviam, que jo penso que també trobes Déu donant la mà al pobre, donant el... Perquè la teva consciència ja et diu el que has de fer, no? O sigui, jo sempre dic... A vegades dic... Si et deixes portar per la teva consciència, ja saps quin camí has de fer, ja saps el que has de fer, no? I a vegades a mi el meu marit me diu... Tu, Fines, que sembla que tot el que... Totes les misèries t'acaben a sobre, no? Diu, sembla que els busques. No, el que passa és que quan tu saps que una persona ho necessita, com no pots anar-li a donar la mà, sigui qui sigui, no? És que no podria viure sense fer això, no? O sigui, jo et dic, sempre tens ple de clients, un te truca, l'altre et diu, no sé què, l'altre... Bueno, però és que jo sóc així, no puc, no podria viure d'una altra manera, no? Vull dir, i penso que a vegades jo dic, Jo sóc una enamorada de Déu. En la meva vida vaig tenir una sèrie de circumstàncies i vaig trobar la presència de Déu a dins meu i des de llavors no l'he pogut deixar. No, perquè forma part de... Forma part de mi i forma part de les persones. I de vegades el meu marit em diu i ets tan curiosa que no pots parar. Però jo sempre dic no, és que descobrir Déu no es pot parar. És un... Cada dia anar trobant nous sentits i noves maneres. I no es pot parar i és una cosa... que t'entusiasma, no?, que t'entusiasma, et sents... I a mi m'agrada que en totes les religions es troba molt el mateix, no?, i dius, ostres, tantes èpoques que hi ha hagut totes aquestes lluites, no?, i en realitat, si tots busquem el mateix. Exacte, sí, sí, sí. Si passem, això fins ara hem fet l'hinduisme, però si passéssim al budisme, que d'aquest no vas parlar gaire, però és que ara estàs dient exactament una cosa així, i també hem mirat per sobre... Doncs allà ens trobem amb un savi, que és com si diguéssim Buda, no és el Buda, però és així, que és el Shiddhartha. Aquest, el Shiddhartha, doncs, és conegut la paraula, vull dir, no, és una paraula així rara, no? I aquest representava que era fill d'un que era riquíssim i que tot li volia posar pla, pla, pla, i tot era maco i no tenia res. I aquest, aleshores, es troba que un dia s'escapa i veu que n'hi ha un cec i n'hi ha un cec i aleshores se retira se retira del món perquè diu no, això és el que m'ha ensenyat el meu pare i el que m'han facilitat i aleshores comença a anar a fer una vida diríem d'imitar o estètic molt d'allò, saps? i deixa de menjar i deixa de tot i fins que se n'adona que amb tot això no ajuda els altres que no és ben bé per aquí el que és i arriba a descobrir que si vols ajudar els altres, tens que nutrir-te, tens que alimentar-te, perquè aleshores pots ajudar els altres. És a dir, no deixar-te morir pensant que allò seria el màxim de la cosa, sinó estar-ho ben nutrit, no per menjar molt, però vull dir, entenem, estar ben nutrit perquè... En tots els aspectes, suposa, no? Sí, i té la cosa molt, molt, molt, molt maca, que és el que dèiem abans, que diu canviar de perspectiva des de dins. És a dir, les coses... És que tornem a el mateix, sempre és des de dins que hem d'allò. Et pots despendre, com fan en el budisme, de tota la cosa material, en el sentit de dir, no d'una importància a les coses, sinó des de dins, tu pots anar canviant, i totes les coses són importants. És a dir, quan no tens res per despreciar i tot això, és clar, és molt bonic, eh? I com és com una història, i te la va explicant, aquesta història és molt i molt bonica, eh? Molt bonica, aquesta és molt bonica. De com ell renuncia a tota la riquesa, perquè quan es planteja que ell també morirà, que ell també... Sí, sí, perquè ell també està mort, sí, clar. Jo ho deixo tot i vull trobar alguna cosa més, jo sé que hi ha d'haver alguna cosa més, no pot ser que tot s'acabi amb això, no? I aleshores marxa del palau i se'n va a fer vida d'ermità, com dius-ho, no? I realment és un... Descobreix Déu i el transmet molt i molt bé, no? Agafa el camí del mig, que diu ell. Ah, això, el camí del mig. El camí del mig. Perquè això no importa que tots els extrems són dolents, no? Sí, sí. I li diu amb perdó, perquè al primer l'accepten uns que també estan fent aquesta cosa de separar-se del món i allunyar-se del món. No, no, no, no. Tenim que estar en el món. I aleshores, primer no l'accepten. Però quan se n'adonen, primer li diuen, no, no, aquest ara, doncs, mira, ja menja, ja no vol, ja no va, no segueix el camí. No? I el tornen... És... Tornem a recomanar el llibre. A cada moment estem recomanant el llibre. Jo penso en totes aquestes històries que moltes vegades les religions van molt per norma. Les normes aquestes, les normes les altres... I jo penso que tots els líders religiosos han trencat les normes. Jesús... Va trencar les normes de la seva religió. Vull dir, ell era jueu i quan se m'ha adonat del que feien va dir, però com pot ser? Com poden? Jo a vegades me l'imagino de Jesús a la plaça del temple de Jerusalem, allà a la plaça de les Mesquites, que era allà on va anar ell. Quan vaig anar allà... Em va impressionar, no? Vaig pensar, ostres, m'imagino de Jesús aquí al mig de tots els mercaders, dient-los, però què esteu fent aquí? Aquí no es veu fet vendre. O es veu que de petit el seu pare el va portar a veure els sacrificis, li va impressionar moltíssim els sacrificis dels animals. I va trobar que allò era horrorós. Com podíem sacrificar animals per Déu? Clar. Ho va trobar horrorós. Clar, jo penso que totes les persones han sigut revolucionàries amb les seves creences. I penso que nosaltres també hem de continuar. Sí, sí, sí. Abans que has anomenat, des d'en Pere Casaldàliga, justament em va arribar un poema que ha fet arribar tota la cúria, diguéssim, romana. Ha fet arribar les seves expressions de com ha de ser la persona Pere, o sigui, el cap de... Fa poc t'ha arribat a això? Sí, un poema que diu Deixa la curia, Pere. I llavors, és aquesta essència, penso que del que tu estaves parlant ara en aquest moment, de deixar i d'arribar a comprendre una mica més enllà d'aquestes coses que estan establertes. I potser l'espiritualitat, aquest camí d'espiritualitat com és aquesta autora, ens porta endinsant-se en aquesta part d'espiritualitat que és potser la que teníem menys descoberta perquè teníem més aquesta situació de normes i de conceptes potser més catequètic que no pas aquesta espiritualitat que ens porta a descobrir aquest Déu que ens estima. Sí, jo penso que sí, que és veritat que a vegades l'Església ens hem equivocat amb tantes normes i tants dogmes i tantes coses i tant no sé què. L'amor de Déu és tan senzill, no? Sí, és que és molt simple. Mira, abans d'ahir a la contraportada de La Vanguardia posa... el que és inútil fer de lo senzill i complicat. I no era pas un teòleg ni cosa que s'hi sembli, però era un arquitecte, precisament el que ho deia. Penso, si me'n recordo. I és que moltes vegades ens compliquem, eh? Ens compliquem moltíssim quan les coses són tan clares. Però si no ho veus clar, no ho veus. No, no. Parlem amb un altre personatge, que és el rabí Hillel, suposo que es diu Hillel, com ho diuen, que aquest és també, i aquest és un savi també. Diu, què és el que feia aquest senyor? Diu, davant de cada interrogant i abans de posar-se a buscar arguments i més arguments per defensar una idea o bé la contrària, el primer era posar a punt la oïda del cor. Tornem a estar al mateix. Tornem a estar al mateix. És tan lligat tot que... Sí, diu, procurava entendre el sentit profund de cada història del passat, de cada text, segur que d'una manera o d'una altra, parlaven d'estimar encara que el primer cop d'ull no ho semblés. I ensenyava coses com aquesta. Quantes més opinions hi hagi, millor serà la comprensió. Quan més amor hi hagi, més pau. No judiquis el que faci un altre fins que tu no et trobis en aquesta mateixa situació. Qui no augmenta el seu saber, el destrueix. Això és molt bonic. continua sent la... El buscar sempre. Aquí aquest tros potser el que també ens dona a conèixer és que aquest buscar ho hem de fer estones a sols, o sigui, amb soledat, diguéssim, però també hi ha d'haver estones per fer-ho en grup, no? En comunitat, sí. En comunitat, no? Aquest tros és el que... És donar a conèixer això, que no n'hi ha prou en descobrir una espiritualitat teva, sinó que l'has d'anar descobrint i enriquint, estant relacionada amb els altres, i sobretot amb el que tens al costat, perquè és el que t'apropa Déu. Aquí diu, també et va dir, no siguis dels que pensen, quan en quedi una estona estudiaré. perquè si no la busques no et quedarà mai cap estona. Qui utilitza el poder en el seu propi benefici fa malbé la seva vida. Vull dir, són d'allò. Aquí estem dintre del judís. Bé, i aleshores tu ens has triat ja, perquè quan va venir Jesús és el que deies, era un trencador, un colpidor, colpidor en el sentit que la gent el feia vibrar, i vam llegir el Pare Nostre, que és el Pare nostre que tots fem, però és lligerament diferent i és molt maco. I diu, Pare del cel, Pare nostre, santificat sigui el teu nom, que el teu reine vingui a nosaltres, que es faci arreu la teva voluntat, als cels i a la terra, que no ens falti l'aliment de cada dia, perdonen els errors i que nosaltres sapiguem perdonar els altres. Ajuden a no equivocar-nos, lliure'ns de qualsevol mal. I que s'hi sigui. Ara, Fina, com és aquest pare nostre, Montse? Pare nostre. És exacte com el que ens ensenyen, però és lleugerament diferent, no? Sí. Els rons poden canviar una miqueta, però el fons és el mateix. Sí. Jo penso que el pare nostre és la pregària més comunitària que hi ha, perquè no ens hi dirigim individualment. Sempre és pare nostre, no pare meu. Sí, penso que és la més comunitària. Havia mirat també alguna altra cosa, perquè aquí quasi no ens queda... massa temps, però està dintre del rabí, del Gilel, doncs tenim també, i no hem parlat molt, de la Terra. Totes aquestes religions cuiden molt la Terra. I aquest deia, diu, la Terra deixa-la descansar. La treballes sis anys i al setè la deixes descansar. No és que sigui una màxima, però sí que és veritat. No volem treure tot de la Terra. tinguem cura de la Terra. Aquesta també seria una de les altres coses. Jo penso que totes les religions en cert moment ens ho van ensenyant també. La importància ecològica, que ara sembla que comencem a tenir una mica de consciència, encara que costa molt, no? Però tota aquesta part ecològica de cuidar la Terra, és que la Terra només en tenim una, i si l'anem destruint, destruint... necessitarem 10 de terres. Diuen molts savis que si continuem amb aquest pas d'aquí un temps necessitarem 4 terres més. De fet, ens hi ha portat el sistema econòmic, ha portat aquesta destrucció. i perquè això antigament ja ho feien de... El meu avi era pagès, ja feia un any plantava un tros... De permetre això que diuen els castellans. Deixaven reposar. Vull dir, ensenyances n'hem tingut moltes. Sí, perdoneu, perquè és que ens queda ja ens ensenyar, només que queden tres minuts. Molt bé, estarem amb d'allò. No em dic res de l'islàmic, ningú es trobi aquí que el fem de banda, al contrari, l'islàmic és boníssim i el Corà... diu coses molt boniques i una d'elles és aquesta com sé quin és el bon camí va preguntar algú al profeta i ell li va respondre pregunta el teu cor la pau i els bons desig és el senyal del bon camí els rebomboris que emboliquen són senyals d'un camí equivocat no és un bon camí aquells pensaments o accions que no voldríem que ningú veiés o conegués un dia sense canviar és un dia perdut treballa pel bé en aquesta vida com si haguessis de viure sempre però aleshores estigues ben despert com si només disposessis d'un dia més abans de morir n'hi ha més coses però ja no tenim més temps aleshores fixeu-se que dins del cor Surt sempre? Sí, sí, ho triom tot. Clar, dius, bueno, què? Qui és el que no té la consciència? Jo crec que està la consciència. El que sí que necessitem és trobar... aquests espais per anar descobrint, aquestes persones que ens van una mica al davant, perquè la Teresa Guardants no és això d'aquesta espiritualitat laica. Penso que això és el que necessitem també els evangelis, coses que ens ajudin a anar alimentant aquesta espiritualitat i aquest cor, perquè si no el fem créixer, no cal pas dels anys del cel hem d'anar fent hem de treballar com si avui treballem per allò i com ja tenim que dir adeu els diem que el dissabte vostès a dos quarts d'onze poden tornar a sentir aquest programa donarem les gràcies i no llegim l'Evangeli no per no llegir-lo sinó perquè l'Evangeli que correspon a aquest diumenge que és el diumenge de Rams normalment es llegeix un Evangeli molt petit quan fan la benedicció, que és aquell en què Jesús vol el borret aquell, l'assa, per poder anar amb les palmes i tot això. Però després es llegeix el que abans dèiem la passió, que també és la passió, i és molt llar. Aleshores, com vostès ja el veuran o ja el llegiran, per això no l'hem llegit. I els hem de dir adiós i li preguntem a la Fina que si vol donar algun consell. Ja no queda temps. Digues. Bé, doncs que... La descoberta de Déu està a dins nostre. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Fina. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bona tarda. La ràdio de Sant Just, 98.1 Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Fins demà! Seixanta i més. Avui encetem la primavera. L'estació del Renaixement. És el temps d'aldegel...